:: wikimiki.org ::

Kamtxatka

Kamtxatka

Kamtxatka és una península de l'extrem oriental de Sibèria, a Àsia. Es prolonga amb les illes Kurils, que arriben fins al nord del Japó, i està voltada per la mar d'Okhotsk a l'oest i la mar de Bering a l'est. La punta meridional n'és el cap Lopatka. Té una extensió d'uns 370.000 km2 i no arriba als 350.000 habitants. Està travessada de nord a sud per dues altes serralades: l'Srédinni Khrebet (o serralada Central) i la Vostotxni Khrebet (o serralada Oriental), on es troben les majors altituds. El riu principal és el Kamtxatka, que neix a la serralada Central, voreja el volcà Kliutxévskaia Sopka –el pic culminant de la península (4.750 m)– i desemboca a la mar de Bering, a la població d'Ust Kamtxatsk. Forma part de dues divisions administratives russes: la part nord pertany al districte autònom de Koriàkia, mentre que la part majoritària conforma la província de Kamtxatka (en rus Kamtxàtskaia Óblast), de 171.265 km2 d'extensió i 333.644 habitants (2002), amb capital a Petropàvlovsk-Kamtxatski.
- Vegeu Estat lliure de Kamtxatka Categoria:Rússia

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament els Urals (est), l'Oceà Àrtic (nord), l'Oceà Pacífic (oest) i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Àsia Central. Administrativament compren el Districte Federal de Sibèria, amb capital a Novosibirsk i el Districte Federal Estrem Oriental.

Història

Govern provisional de Sibèria (Novembre del 1917)

El moviment independentista de Sibèria fou fundat per Iadrintsev, Shapov i Potanin. Aquest últim fou un dels fundadors de la "Duma" siberiana a l'agost de 1917 i mes tard president del govern autònom. El 2 d'agost de 1917 es va hissar a Tomsk, al inici de l’assemblea regional, una bandera blanca i verda amb la inscripció "Visca Sibèria autònoma" (Zazdrastvuyet avtonomnaya Sibir). Aquestos color siberians ja apareixien en un pamflet independentista datat el 21 de maig de 1865. El 5 d'agost de 1917 les organitzacions publiques reunides a l’assemblea regional de Tomsk van adoptar una bandera nacional de Sibèria amb els colors tradicionals: el blanc representant la neu i el verd els boscos (la taiga) dividida en diagonal des la part superior del asta fins a la part inferior del vol, amb la part de dalt verda i la part de baix blanca. El 8 d'octubre de 1917 es va celebrar un congres regional de tota Sibèria. 1917 El desembre de 1917 a Ucrainià es va formar un Comitè Militar revolucionari siberià que va aprovar la creació de regiments siberians separats dins l’octau exèrcit rus estacionat al front romanès. Aquestes unitats van utilitzar cintes blanques i verdes per identificar-se. El 22 de desembre de 1917 la situació es va reproduir al 16 exèrcit estacionat al mateix front. El desembre de 1917 el Congres regional extraordinari de Sibèria va proclamar una autoritat regional autònoma. El gener de 1918 delegats de Sibèria van formar una Duma regional. El 28 de gener de 1918 es va obrir el primer parlament siberià a Tomsk i es va formar un govern de Sibèria dirigit per Piotr Derber que va començar a actuar el març de 1918, però va ser dissolt pels bolxevics el maig quant van ocupar Tomsk (V.V. Zhuravliov. State symbols of "white" Sibèria//History of "white" Sibèria [Istoria "beloi" Sibiri]. Kemerovo, 1995.)

Comissariat de Sibèria Occidental (Maig del 1918)

Las noticies del Tractat de Brest-Litovsk, que suposaven la sortida de Rússia de la guerra, van alarmar als presoners Txecs de Sibèria, partidaris del Consell Nacional txec que desitjaven retornar al seu país per combatre pel Consell nacional i aconseguir la independència. Els bolxevics els van negar el pas. Els txecs es van revoltar i van ocupar Samara on varen formar un govern conegut com Komutx (Comitè de membres de l’assemblea Constituent) amb la pretensió de representar a tota Rússia. Després de la ocupació de Novonikolaevsk (avui Novosibirsk) per la Legió Txeca els delegats siberians van establir el Comissariat de Sibèria Occidental (26 de maig de 1918) dirigit per Piotr Derber que el juny de 1918 va establir la seva residencia a Omsk.

Segon Govern Provisional Siberià (Juny del 1918)

Els blancs, gracies a la rebel•lió dels presos txecs, van poder ocupar Tomsk el juny de 1918, on el dia 23 es va formar el segon govern provisional siberià, en el que va tenir paper destacat Piotr Vologodosky. Poc després a Omsk es va proclamar la independència de Sibèria (4 de Juliol de 1918). El setembre Piotr Vologodoski va trencar amb el govern de Tomsk i se’n va anar a Ufa, on va assumir el poder declarant-se partidari d’una dictadura militar. A Ufa el govern provisional dels Urals va quedar substituit per un directori amb Vologodoski, Avksentiev, el General Boldirev, Vinogradov i Zenzinov (Directori d’Ufa). El govern siberià de Tomsk va fugir cap a Omsk a on l'octubre es va imposar el Directori. El 18 de novembre de 1918 el cop d’estat del almirall Kolchak establí la dictadura i va posar fi de facto al govern independent siberià.

Directori d'Ufa (Setembre del 1918)

Piotr Vologodoski abandona el govern siberià de Tomsk y es trasllada a Ufa on se li entrega el poder i constitueix un Directori que preconitza la Dictadura per fer front als bolxevics (setembre de 1918). El Directori va assumir el poder a Omsk (9 d'octubre de 1918) i va subsistir formalment fins el 18 de novembre de 1918 quant el cop d’estat de Kolchak va entregar-li tot el poder. El Directori fou dissolt.

Govern Provisional de totes les Russies a Omsk (Novembre del 1918)

Kolchak era considerat el dictador necessari per fer front als bolxevics i va assumir el govern i el comandament de les forces armades. L’assistiren els consellers dels aliats generals Yanin i Knox. Kolchak disposava d’un exèrcit amb 112.00 soldats. Va intentar avançar cap al oest amb ajuda dels txecs i el febrer de 1919 va establir el seu quartell general a Irkutsk. El 6 de març de 1919 Kolchak va iniciar la seva ofensiva entrant a Ufa. L’abril Lenin va fer una crida reforçar el front oriental i 15000 comunistes es van allistar sota el comandament de Kamenetz i amb el General Frunze al ala Sud. Els sagnants xocs del abril van fer retrocedir a Kolchak (maig) i els bolxevics van recuperar Ufa. Kamenetz era partidari d’acabar amb les forces de Kolchak mentre Patsetis i Trotski preferien combatre a Denikin al Caucas. Stalin va afavorir a Kamenetz i va fer prevaldre els seus punts de vista. La mort del cap bolxevic del Ural, Vasili Txapaiev, no va impedir els avanços comunistes que durant l’estiu van ocupar extensos territoris incloent Perm, arribant a nomes 509 kms. d’Omsk. Al agost els txecs van arribar a Kazan però la varen perdre el setembre davant els bolxevics. El 12 de novembre de 1919 Kolchak i el seu primer ministre Pipilaev van sortir d’Omsk cap Irkutsk (en un tren blindat) i els bolxevics van entrar a Omsk el dia 14 de novembre de 1919. A la zona oriental de Sibèria van arribar tropes japoneses a finals de 1919 (vuitanta mil soldats) que van imposar el terror; també van arribar forces de països europeus i dels Estats Units, i de la Xina. Els guerrillers comunistes actuaven a la zona i a finals de 1919 s’acostaren a Irkutsk on es dirigia el tren blindat de Kolchak. La legió txeca va retirar el seu suport a Kolchak. El 4 de gener de 1920 Kolchak va resignar el poder en l’ataman suprem Gregori Semenov (el lloctinent del qual era el general Roman Ungern von Sternberg) el qual era el cap d’un grup d’atamans que dominava tota la regió del Baikal a través de la imposició del terror mitjançant successives massacres (al seu govern se li deia la Atamanxina). El gener de 1920 un comitè revolucionari va prendre el poder a Irkutsk establint el govern anomenat "Centre Polític" que va donar pas al poder bolxevic (febrer).

Centre Polític (gener 1920)

Abans de que Kolchak arribés a Irkutsk, una rebel•lió va portar al poder als menxevics social revolucionaris (gener) que van formar el govern anomenat Centre Polític. El 15 de gener Kolchak fou arrestat pels txecs (els aliats del general Yanin n’estaven assabentats) que el van entregar al Centre Polític. A finals de gener el Centre Polític va traspassar el poder als bolxevics, i també va entregar al presoner. Com que els blancs havien iniciat un contraofensiva cap Irkutsk, l’almirall Kolchak fou executat sense judici per la Cheka (7 de febrer de 1920) i el seu cadàver llançat al riu Angara. Categoria:Rússia Categoria:Història de Rússia ja:シベリア ko:시베리아

Àsia

L'Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i és la part més extensa d'Euràsia. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb el Pacífic, al sud amb l'Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), la Mediterrània, la mar de Màrmara i la mar Negra; la separen d'Europa (a l'oest) els estrets dels Dardanels i el Bòsfor, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia. A l'extrem nord-est, l'estret de Bering la separa d'Amèrica. Té un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Aràbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Groga, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indo-xina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxipèlag d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.). Pel que fa al relleu, és un continent molt muntanyós, on sobresurt la serralada de l'Himàlaia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb més de 8.000 metres d'altitud. També hi trobem grans planícies com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia. Hi trobem rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong a la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates a l'Àsia occidental, i l'Amu Dària i el Sir Dària a la conca endorreica interior. El continent també té grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac més fondo del món. Baikal

Llista de països de l'Àsia

- l'Afganistan
- l'Aràbia Saudita
- Armènia (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa)
- l'Azerbaidjan
- Bahrain
- Bangla Desh
- Bhutan
- Brunei
- Cambodja
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- els Emirats Àrabs Units
- les Filipines
- Geòrgia (forma part d'Europa, però una petita part del seu territori es troba a l'Àsia)
- el Iemen
- l'Índia
- Indonèsia
- l'Iran
- l'Iraq
- Israel
- el Japó
- Jordània
- el Kazakhstan (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- el Kirguizistan
- Kuwait
- Laos
- el Líban
- Malàisia
- les Maldives
- Mongòlia
- Myanmar
- el Nepal
- Oman
- el Pakistan
- Palestina
- Qatar
- Rússia (una quarta part del seu territori es troba a Europa)
- Singapur
- Síria
- Sri Lanka
- el Tadjikistan
- Tailàndia
- Taiwan
- Timor Est
- el Turkmenistan
- Turquia (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- l'Uzbekistan
- el Vietnam
- la Xina
- Xipre (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa) Asia ja:アジア ko:아시아 ms:Asia simple:Asia th:ทวีปเอเชีย zh-min-nan:A-chiu

Japó

Japó (en japonès, 日本, Nippon, Nihon, significat literal: "l'origen del sol") és un país d'Àsia constituït per un arxipèlag del mateix nom. Està situat a l'oceà Pacífic, prop de les costes orientals de l'Àsia continental. Conegut com "La Terra del Sol Naixent", el Japó és actualment una potència econòmica amb tretze segles d'història i una cultura molt marcada. El nom oficial del país és Nihon-koku o Nippon-koku, que significa "Estat de Japó". El Japó està compost per més de 3,000 illes. Les més grans i més importants de nord a sud són Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu. La capital és Tòquio, i la seva llengua oficial és el japonès.

Història

La població japonesa descendeix principalment d'immigrants coreans i xinesos. Japó va ser fundat al segle VII aC per l'emperador Jinmu. Durant els segles V i VI, el sistema caligràfic xinés i el budisme van ser introduïts junt a altres costums xinesos a través de la península coreana o directament des de Xina. Els emperadors foren governants oficials, però el vertader poder romania generalment en mans de poderoses corts nobles, regents o shoguns (governadors militars). Durant el segle XVI, mercaders de Portugal, Holanda, Anglaterra i Espanya van arribar a Japó i van fundar missions cristianes. A principis del segle XVII, el shogunat va començar a sospitar de les missions, considerant-les precursores d'una conquesta militar per forces europees. Com a mesura de protecció, Japó va trencar tota relació amb el món exterior a excepció de contactes restringits amb mercaders xinesos i holandesos a la ciutat de Nagasaki. Aquest aïllament es va perllongar per 251 anys, fins l'any 1854, en que el comodor nordamericà Matthew Perry va forçar l'obertura del Japó a Occident mitjançant el Tractat de Kanagawa. Tractat de Kanagawa Durant un llarg període, el restablert contacte amb Occident va provocar canvis en la societat japonesa. El shogunat va ser obligat a renunciar i el poder va ser tornar a l'emperador. La Restauració Meiji de 1868 va iniciar diferents reformes. El sistema feudal ca ser abolit i nombroses institucions occidentals van ser adoptades, incloent un sistema legal i de govern occidentals, junt amb altres reformes econòmiques, socials i militars que van transformar Japó en una potència mundial de nivell mitjà a alt. Com a resultat de les guerres xinesa-japonesa i rusa-japonesa, Japó va annexionar Taiwan, Corea i altres territoris al seu imperi en expansió

Política

Parlament

La constitució del Japó declara que l'òrgan més alt del poder estatal de la nació és el parlament bicameral, la Dieta Nacional del Japó. La Dieta està composta per una Cambra de Representants (Cambra Baixa o Shūgi-in), amb 480 representants electes cada quatre anys o quan es dissol, i la Cambra de Regidors (Cambra Alta o Sangi-in), amb 242 regidors electes per vot popular cada 6 anys. El sufragi és universal (per als ciutadans majors de 20 anys). El Gabinet està format per un Primer Ministre i els ministres de l'estat, i són responsables davant la Dieta. El Primer Ministre ha de ser un membre de la Dieta, designat pels seus col·legues. El Primer Ministre té el poder de designar i remoure ministres, la majoria dels quals han de ser membres de la Dieta. El Partit Liberal Democràtic, un partit conservador, ha estat en el poder des de 1955, llevat d'un període breu de govern de coalició format pels partits d'oposició el 1993. El partit d'oposició més gran és el liberal-socialista Partit Democràtic del Japó.

La Casa Imperial

La casa Imperial del Japó està encapçalada per l'emperador. La constitució del Japó defineix a l'emperador com el "símbol de l'estat i de la unitat del poble". Realitza les activitats cerimonials, però no té cap poder real, ni tan sols poders d'emergència. La sobirania reposa sobre el poble japonès. Encara que el seu estatus ha estat disputat, en cerimònies diplomàtiques l'emperador es presenta com a cap d'estat. El Japó és, generalment, considerat una monarquia constitucional, basada en el sistema britànic. Akihito (明仁) és l'actual (125è) emperador del Japó. Va pujar al tron després de la mort del seu pare, Hirohito, el 7 de gener, 1989. El seu fill, el príncep Naruhito, està cassat amb Masako Owada, i té una filla, la princesa Aiko. La Llei Imperial de 1947 estableix que la successió és exclusiva als homes. Però, al Japó han hagut discussions públiques sobre la controvèrsia de la successió imperial en aquest tema. Probablement, la llei es va modificar per a permetre l'accés al tron a una dona (només vuit dones han pujat al tron durant la història del Japó).

Economia

El Japó s'ha convertit ràpidament en un dels poders econòmics més gran del món amb els Estats Units i la Unió Europea, gràcies a una forta cooperació entre el govern i la indústria, una forta ètica laboral, un control extraordinari de l'alta tecnologia, el seu èmfasi sobre l'educació, i que són pocs els recursos destinats a la defensa militar. Per més de tres dècades, el creixement econòmic real ha estat espectacular: una mitjana de 10% durant la dècada de 1960, 5% la dècada de 1970 i 4% la dècada de 1980. La dècada de 1990 el creixement va ser molt més lent, principalment pels efectes d'una sobre-inversió la dècada anterior, i per causa de les noves polítiques amb les quals es volia eliminar els excessos especulatius dels mercats de valors i de béns immobles. Els esforços del govern per a revertir aquesta tendència han tingut poc èxit, sobretot el 2000 i 2001 amb la recessió de l'economia nord-americana i asiàtica. No obstant, l'economia ja mostra senyals de recuperació el 2005 amb un creixement de 4% per a la primera meitat de l'any.

Regions

2005 El Japó està dividit en regions. Honshu, l'illa més gran i més polbada, es divideix en cinc (o més) regions. Les altres illes consitueixen cadascuna una regió. De nord cap al sud les regions són: Honshu:
- Tohoku - al nord-est de Honshu de la qual Sendai iFukushima són les ciutats més grans.
- Kanto - inclou Tokyo, Kawasaki, Yokohama, Yokosuka, i la plana que les envolta. També inclou les prefectures de Gunma, Saitama, Chiba, Tochigi, iIbaraki.
- Chubu - una regió muntanyosa dels alps japonesos. La regió amb la costa a la mar del Japó és Hokuriku, i la regió amb la costa a l'oceà Pacífic és Tokai. Les ciutats principals de la regió de Hokuriru són Niigata iKanazawa,i les ciutats principals de Tokai són Nagoya (la quarta ciutat més gran del país) i Shizuoka.
- Kinki o Kansai - l'antic centre de cultura i comerç que inclou les prefectures d'Osaka, Kyoto, Kobe, Nara, Wakayama iShiga.
- Chugoku - inclou les ciutats d'Hiroshima i Okayama. Altres illes:
- Hokkaido - les ciutats principals són Sapporo i Hakodate.
- Shikoku - la més petita de les quatre illes principals, coneguda com a destinació dels pelegrins budistes. Les ciutats principals són: Matsuyama i Takamatsu.
- Kyushu - la illa localitzada més al sud, de les quatre illes principals. Les ciutats principals són: Fukuoka, Kitakyushu i Nagasaki.
- Okinawa - cadena d'illes semi-tropicals que s'estén fins a l'illa de Taiwan.L'única ciutat important és Naha. El govern local del Japó divideix al país en 47 prefectures, les quals duen a terme les tasques administratives separades del govern central. Els votants de cada prefactura eligeixen un governador i una assamblea legislativa. Cada prefectura té una burocràcia administrativa.

Demografia

Etnografia

La societat japonesa és ètnica i lingüísticament homogènia. Les minories més importants són els ryukyuans (1,5 milions), nord i sud-coreans (1 milió), xinesos i taiwanesos (500.000), filipins (500.000), i brasiler, la majoria d'ascendència japonesa (250.000), així com el grup indígena ainu a l'illa de Hokkaido. El 99% de la població parla el japonès com la seva primera llengua. La ciutadania japonesa es rep quan un membre de la família registra un naixement en el registre familiar de la localitat. Néixer al Japó no dóna la nacionalitat japonesa. Encara que hi ha minories monolingües de les quals han residit moltes generacions al Japó, hi viuen sota l'estatus de residència permanent, sense rebre la ciutadania japonesa. Les persones d'ascendència japonesa que neixen a l'estranger tenen la ciutadania si algun familiar registra llur naixement al Japó. Però, alguns repatriats no són considerats "veritablement" japonesos, i alguns consideren que són descendents de la casta dels Burakumin, els quals es creu van emigrar als països sud-americans, i per tant són discriminats per la resta de la societat.

Religió

sud-americans La percepció japonesa de la religió usualment està relacionada amb la mitologia, les tradicions i les activitats locals. El confucianisme, o fins i tot el taoisme han estat la base del codi moral i del shakai-tsunen (la idea social comuna). La majoria dels japonesos professen el xintoisme (54%), o el budisme (40%), per tradició familiar, o per a evitar conflictes amb els estrangers religiosos. No obstant, la majoria no són ateus, sinó que la tendència ha estat el sincretisme. Això té com a resultat que les famílies celebren els rituals xintoistes, els estudiants oren abans de les examinacions escolars, algunes parelles es cassen a les esglésies cristianes, i els funerals es realitzen als temples budistes. Una minoria de la població professa el cristianisme (0,7%), i altres religions (4,7%) com ara el xamanisme i l'islam. Des del segle XIX moltes sectes religioses anomenades originalment shinkosyukyo, i ara shinshukyo, han sorgit.

Articles relacionats

- Prefectura del Japó
- Ciutats del Japó
- Kimono
- Vegetació del Japó
- Origami

Enllaços externs

- [http://home.att.ne.jp/banana/cck/ Centre Català de Kansai]
- als:Japan ja:日本 ko:일본 ms:Jepun simple:Japan th:ประเทศญี่ปุ่น zh-min-nan:Ji̍t-pún

2002

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 de gener - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
- 18 de gener - el cap de Creus (l'Alt Empordà) i les illes Medes (el Baix Empordà): l'ONU cataloga aquests indrets com a "zona especialment protegida".
- 14 d'abril - Figueres (l'Alt Empordà): l'Orquestra de Cambra de l'Empordà hi impulsa la fundació de l'Orquestra Filharmònica de Catalunya.
- 17 de juny - Barcelona: s'hi publica la "Gramàtica del català contemporani", dirigida per Joan Solà.
- 5 de desembre - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'.
- 17 de desembre - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs declara al Jutjat nº 8 d’Instrucció: "No crec que sigui delicte fer feina d’historiador (de la qual es pot discrepar): -de descriure una guerra d’alliberament nacional que dura ja quaranta anys, -i de comparar-la amb altres guerres." Declaració que li valdrà el seu empresonament tres anys més tard :MÓN
- 3 de març - Suïssa: els votants accepten en referèndum l'entrada d'aquest país a l'ONU.
- 1 de juliol - 175 km al NE de Qandahar (l'Afganistan): l'aviació de la coalició internacional metralla un casament i hi causa almenys 120 víctimes entre morts i ferits.
- 1 de juliol - Owingen (Baden-Württemberg, Alemanya): el xoc entre un Boeing 757 de càrrega i un Tupolev Tu 154 bielorús de passatgers que feia el trajecte Moscou-Barcelona causa més de 140 morts.
- 17 de juliol - illot de Perejil (el Marroc): l'ocupa un escamot de l'exèrcit espanyol, que no l'abandonarà fins el dia 20, gràcies a la mediació del secretari d'estat dels EUA, Colin Powell.
- 11 de setembre - Fossar de les Moreres de Barcelona - Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
- 13 de novembre - oceà Atlàntic: comença a enfonsar-se el petrolier Prestige.
- 17 de desembre - Pretòria (Sud-àfrica): el govern del Congo i els opositors que el combatien firmen un acord de pau que posa fi a quatre anys de guerra civil, amb prop de 2 milions de persones mortes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de juny - Los Angeles, (California, EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones (n. 1952).
- 21 de desembre - Milà (la Llombardia, Itàlia): Giò Pomodoro, escultor italià (n. 1930).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XXI als:2002 ja:2002年 ko:2002년 ms:2002 simple:2002 th:พ.ศ. 2545 zh-min-nan:2002 nî

Estat lliure de Kamtxatka

L'Estat lliure de Kamtxatka va ser un projecte d’estat antibolxevic, amb suport del Japó, que es va intentar el 1921 i no va reeixir. Després de la revolució de febrer de 1917, els menxevics van crear un comitè peninsular que va assumir el govern de la regió, però després de la Revolució d'Octubre els comerciants més radicals van prendre el poder i van establir el Consell regional de Kamtxatka, que va adoptar com a bandera una de vermella amb la inscripció ciríl•lica "Consell regional" (27 de febrer de 1918). Va passar un altre cop als blancs el 12 de juliol de 1918 i hi van governar fins el 10 de gener de 1920, quan els bolxevics van arribar a la capital, Petropàvlovsk, i van dominar la regió, on es va crear un Comitè Popular revolucionari de Kamtxatka. Un líder blanc, Gapónovitx, amb suport japonès, va intentar prendre el poder el 1921 i establir un estat independent. Aquest estat s’havia de dir "Estat lliure de Kamtxatka" i se li va dissenyar un escut i una bandera. Aquesta darrera tenia dos models: un com a bandera de guerra, que es basava en l’escut de la península del temps dels tsars (atorgat el 1843), i era blanca amb tres muntanyes (o volcans) negres i tres discos vermells; i una altra com a bandera civil i d’estat, que era de tres franges horitzontals, blanca, vermella i negra. L'intent va fracassar l'octubre de 1921, però al cap de pocs dies el govern blanc de Spiridon Merkulov, amb seu a Vladivostok, va ocupar la regió i va obligar els comunistes a fugir a les muntanyes (octubre de 1921). Merkulov va fer arrestar els comunistes que va trobar, però també els separatistes de Gapónovitx. El 10 de novembre de 1922, els bolxevics van reconquistar Petropàvlovsk i tota la península va passar a control soviètic. Categoria:Història de Rússia

FSFeurope

The Free Software Foundation Europe (FSF Europe) was founded in 2001 as the official european sister organisation of the Free Software Foundation (FSF) to take care of all aspects of Free Software in Europe. FSF and FSFE are financially, legally and personally independent from each other. The FSFE believes that access to and control of software centrally determines who may participate in a digital society. Therefore, the freedoms to use, copy, modify and redistribute software, as described in the Free Software definition, are necessary for equal participation in the information age.

What the Free Software Foundation Europe is doing

The focus of FSFEs work is political, legal, and social with the aim of promoting Free Software and the ethical, philosophical, social, political and commercial values that it implements. In particular, it
- is actively promoting Free Software politically as Europe-based global competence center in dialog with politicians and press.
- follows and seeks to influence legal and political activities that are contrary to the goals and values of Free Software.
- is available for everyone as a contact point and orientational help on all issues regarding Free Software.
- works closely together with lawyers active in the Free Software area in Universities and practices in order to follow and influence the legal discourse. Also it cooperates with lawyers throughout Europe to maximise the legal security of Free Software.
- supports, coordinates and develops projects in the Free Software area, especially the GNU Project. It also provides computer resources to Free Software developers to enable them to continue their developments.
- helps companies to develop business models based on Free Software or fit existing models to it; it encourages companies in their evolution to Free Software. To make it easier for companies based on Free Software to be commercially successful, the FSF Europe also seeks to broaden the market for Free Software.
- helps coordinating and networking other initiatives in the Free Software area.

Some examples of their current work

; Software Patents in Europe : According to the FSFE, software patents for Europe are currently being pushed forward actively by a lobby gathering around the European patent office and the Business Software Alliance (BSA), which represents the interests of the large U.S. companies. Software patents is considered by the FSFE to be a menace to society and economy and the FSF Europe is actively involved in the resistance against such plans. ; Microsoft versus European Union citizens : In 2001 the European Union, through the DG Competition of the European Commission (lead by Prof. Mario Monti), started investigating on Microsoft dominant position in the desktop operating systems. The Free Software Foundation Europe was invited from the EC to represent the stances of Free Software movement. In 2004 FSFE is participating to the appeal to defend again free competition and freedom of choice against abuses. ; World Intellectual Property Organization : The World Intellectual Property Organization (WIPO) is one of the 16 specialized agencies of the United Nations system of organisations. Its role is administrating 23 international treaites dealing with different aspects of limited monopolies on knowledge. As an observer to WIPO and together with a global coalition of other players with similar goals, FSFE is working towards reshaping it as a "World Intellectual Wealth Organisation." A complete overview of the activities can be found on [http://www.fsfeurope.org/projects/ FSFE Project Page].

Structure

From the [http://fsfeurope.org/about/self-conception.en.html "Self-Conception"] of Free Software Foundation Europe: "The people of the Free Software Foundation Europe (FSFE), see ourselves as Europeans from different cultures with the shared goal of co-operation across cultures and of developing a common culture of co-operation from a regional to a global level. We form a non-profit non-governmental organisation and network that itself is part of a global network of people with common goals and visions. We are not representative for anyone but ourselves and our work. Our common work and dedication to freedom in all aspects of digital society is what defines us." Internally, the FSFE has a consensus-oriented open team structure in which participation is determined by each persons willingness to participate and do work. A democratic and representative-democratic model function as fallbacks for when the consensus-based approach either reaps no results or a quick decision is needed. More information is available in the "Self-Conception" linked to above.

Legal Structure

The FSFE has a modular legal structure with a central "Hub" organization and the possibility of local legal bodies, called "Chapters". The Hub is a charitable association ("e.V.") which is, by happenstance, registered in Germany.

Associate Organisations

As well as being in regular contact with Free Software Foundation, and the other sister organisations Free Software Foundation India and Free Software Foundation Latin America, FSFE has a structure of organisations which are "official associates". These are mostly national-level free software groups. Associate organisations are independent of the FSF Europe and entirely autonomous. They are completely self-run and -managed in all aspects (such as membership, statutes, finances and so on). Being associate means being formally allied and having immediate access to the FSF Europe. So associates are usually involved in the internal communication and consideration process. They also work together for campaigns and events such as tradeshows. Associate organisations are: ; Association For Free Software (AFFS) : A membership organisation which promotes and defends Free Software in the UK. ; National Association for Free Software (ANSOL) : A Portuguese non-profit association dedicated to the promotion, development, research and study of Computing Freedom and its social, political philosophical, cultural, technical and scientific implications. ; Associazione Software Libero : (Association for Free Software) is a non-profit legal body, whose main goals are the diffusion of Free Software in Italy and a correct information on this subject. ; Foundation for a Free Information Infrastructure (FFII): A non-profit association under German law that promotes a sustainable development of public information goods based on copyright, free competition and open standards. ; Verein zur Förderung Freier Informationen und Software e.V. : The ffis e.V. is a German non-profit association of Free Software enthusiasts that supports the development and establishment of free information and Free Software with various events and projects. ; Verein zur Förderung Freier Software (FFS): An Austrian non-profit organisation that supports the use and development of Free Software in Austria. The name in english is Association for the Advancement of Free Software. ; Free Software Initiative of Japan : A Japanese non-profit association to further Free Software. ; Organisation for Free Software in Education and Teaching (OFSET) : a not for profit French international association under the law of 1901. It has been set up in response to the slow development of free educational software for the GNU system. It will promote all possible forms of development and localisations needed by the world wide education system. ; Fundacion Via Libre : Argentinian Foundation for Free Software ; Wilhelm Tux : Campaign for Free Software. Swiss non-profit for Free Software. ; Irish Free Software Organisation[http://www.ifso.ie] : Founded by Free Software supporters working on the EU Software Patents directive, IFSO's aim is to promote Free Software in Ireland, and to fight against laws that would harm Free Software - both from the Irish government and from the European Union.

Persons behind FSFE

These people are working for and with the FSF Europe on a regular basis, so they have been given permanent responsibilities and authorities for certain areas. Some of them are members of the association, some are not.
- Antonella Beccaria : Italian team - Italian press office coordination
- Volker Dormeyer : German team - Tradeshows & Events
- Christopher R. Gabriel : Italian Vice-Chancellor
- Martin Gerwinski : German team - Office
- Peter Gerwinski : German member of the association
- Georg C. F. Greve : President
- Georg Jakob : Austrian member of the association
- Joachim Jakobs : German team - Press Speaker
- Matthias Kirschner : Assistant of the President
- Werner Koch : Head of Office & German Vice-Chancellor
- Karin Kosina : Austrian member of the association
- Stefano Maffulli : Italian Chancellor
- Reinhard Müller : Austrian member of the association
- Bernhard Reiter : German Chancellor
- Cristian Rigamonti : Italian team - Webmaster and translator English-to-Italian
- Alessandro Rubini : Italian member of the association
- Henrik Sandklef : Swedish team
- Christian Selig : German team - Education Activities
- Emmanuele Somma : Italian team
- Fabrizio Veutro : Italian team
- Jonas Öberg - Vice-President
- Ciarán O'Riordan - Brussels representative

External links

- [http://www.fsfeurope.org/ Free Software Foundation Europe]
- [http://www.fsfeurope.org/about/self-conception.en.html Self-Conception of the FSF Europe]
- [http://www.fsfeurope.org/projects/projects.en.html Current work of FSFE]
- [http://www.fsfeurope.org/about/team.en.html The current FSF Europe team]
- [http://www.fsfeurope.org/associates/associates.en.html Associate Organisations of the FSF Europe]
- Slashdot news coverage:
- [http://slashdot.org/article.pl?sid=04/10/19/174240 WIWO]
- [http://slashdot.org/article.pl?sid=04/11/28/1825218 FSFE becomes WIPO observer] Category:Free Software Foundation

Gry Darmowe gry online pharmacy mia�d�yca encyklopedia

:: RELATED NEWS ::

Tarxeta gráfica
Compoñente físico dun ordenador encargado de converter a información dixital que lle chega dende o microprocesador para que poida ser vista nunha pantalla. Conéctase xeralmente a algunha das rañuras de expansión (segundo a época de fabricación; ISA, VLB, PCI, AGP,

Autoglotónimo
Nome que lle dan a unha lingua os seus propios falantes. Ás veces é significativo da consideración sociolingüística que eles teñen de si mesmos ou da súa lingua. Isto dáse por exemplo nas zonas estremeiras orientais do galego exterior, onde os propios falantes designan a lingua que usan como a fala ou ben galego chapurreau. Estes dous exemplos amosan as dúas primeiras variantes de autodesprestixiación: - unha designación equívoca, ambigua e abstracta: A nosa fala; - unha denominación despectiva,

Heteroglotónimo
Nome co que se coñece unha lingua por parte de quen non a falan. Coma os autoglotónimos poden chegar a ter valor despectivo, coma o nome polaco para os alemáns: Niemiecki, significa orixinariamente "o mudo". Hai certas linguas cun elevado número de heteroglotónimos de moi diferentes orixes léxicas, coma por exemplo o alemán (allemand (francés), Tysk (sueco), Niemiecki (polaco), tedesco (italiano), German (inglés)) ou o italiano (Wloski en polaco). (cf. Lingüística que estuda os fonemas, unidades sonoras pertinentes mínimas. A Fonoloxía persegue o coñecimento e determinación dos sons puramente funcionais nas distintas linguas. Tanto a Fonoloxía como a Fonética teñen como obxecto de estudo os aspeitos sonoros do signo lingüístico e o nome das dúas deriva da palabra grega phonos ("voz" ou "son").

Aarschot
Aarschot ou Aerschot, concello do norleste de Brabante, Flandres, Bélxica. 65,52 km². 27.762 habitantes (2004), xunto ao río Demer. Comprende as cidades de Aarschot, Gelrode, Langdorp e Rillaar.
Centro agrícola e industrial: té

Pieter Aertsen
Pieter Aertsen (Amsterdam 1507 - Amsterdam 1573), coñecido como Langhe Pier. Pintor realista holandés, traballou en Amsterdam e Antuerpe, onde residiu entre 1542 e 1556 como discípulo de Jan Mandyn
De novo foi dos primeiros en p