:: wikimiki.org ::

Kanji

Kanji

Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana. Alguns dels caràcters, anomenats manyōgana (万葉仮名) en honor a la col·lecció de poemes del segle VIII Manyōshū (万葉集), posseeixen només valor fonètic. Altres funcionen com a ideogrames, es dir sustenten el valor conceptual de la paraula i un tercer grup són híbrids entre els dos sistemes anteriors, o sigui, tenen una part de recolzament fonètic i una altra d'aproximació al concepte requerit. L'aparició dels kanji al Japó daten del segle IV; foren introduïts al país a través de Corea i varen començar a ser adoptats pels japonesos per registrar la seva pròpia llengua que, fins llavors, mancava de forma escrita.

Lectura dels kanji

Els kanji tenen dues categories de significats i pronúncies, que es coneixen com "lectures": les lectures on (音読み o on'yomi) i les lectures kun (訓読み o kun'yomi). Les lectures on es deriven de les pronúncies xineses del caràcter, i se solen emprar quan el kanji forma part d'una paraula composta. Les lectures kun s'utilitzen normalment quan el kanji està sol o seguit de hiragana. La major part dels kanji té al menys una lectura on i una lectura kun. Alguns kanji tenen una tercera lectura menys coneguda anomenada lectura nanori, que s'utilitza per a noms de persones. Existeixen excepcions a aquestes regles, ja que molts kanji no tenen lectura kun' i uns pocs no tenen lectura on. Alguns utilitzen la lectura kun, i no la lectura on, per formar paraules compostes. Si els kanji no estan acompanyats de hiragana, se solen llegir de dos en dos i amb la lectura on. La paraula "kanji" (漢字) n'és un perfecte exemple, i la seva pronúncia prové de la paraula xinesa "hanzi".
Kanji i furigana
Els kanji ocasionalment van acompanyats per furigana, que són caràcters hiragana escrits al costat dels kanji, per facilitar-ne la lectura. S'utilitza el furigana sobre tot en llibres per a nens i en els manga (còmics japonesos) per afavorir l'aprenentatge dels caràcters. També s'utilitza el furigana per a caràcters kanji que no estan inclosos al llistat dels 1945 kanji més utilitzats (Jōyō kanji). Categoria:Escriptura japonesa ja:日本における漢字

Xinès
El xinès o idioma xinès (汉语/漢語, 华语/華語, o 中文; pinyin: hànyǔ, huáyǔ, or zhōngwén) és un membre de la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les Llengües romàniques; l'escriptura xinesa , però, també ha canviat al llarg del temps, encara que molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de Xina (中华人民共和国) i la República de Xina, un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. Categoria:Xinès ja:中国語 ko:중국어 zh-min-nan:Hàn-gí simple:Chinese language th:ภาษาจีน tokipona:toki Sonko zh-cn:汉语 zh-tw:漢語

Katakana

El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana. També se sol emprar katakana per a referir-se a qualsevol dels caràcters de dit sil·labari. Aquests caràcters, al contrari que els kanji, no tenen cap valor conceptual, sinó únicament fonètic. Gràficament, presenten una forma angulosa i geomètrica. El sil·labari katakana consta de 46 caràcters que representen síl·labes formades per una consonant i una vocal, o bé una única vocal. L'única consonant que pot anar sola és la 'n'.

Usos del katakana

- El katakana s'empra per escriure paraules preses d'altres idiomes (principalment de l'anglès en temps recents), així com en onomatopeies.
- També s'utilitza el katakana per a ressaltar una paraula concreta, sent en aquest sentit equivalent a nostres cometes o a l'escriptura cursiva.
- Finalment, s'escriuen en katakana els noms d'animals en textos científics, mentre que en altres textos aquests mateixos només s'escriuen en kanji o hiragana. Realment, els dos sil·labaris són equivalents, encara que cadascun té usos diferents. En l'alfabet català hi ha alguna cosa semblat amb les majúscules i minúscules en el sentit que les grafies i els usos són distints.

Caràcters katakana bàsics

A I U E O _ ア (a) イ (i) ウ (u) エ (e) オ (o) K カ (ka) キ (ki) ク (ku) ケ (ke) コ (ko) S サ (sa) シ (xi) ス (su) セ (se) ソ (so) T タ (ta) チ (txi) ツ (tsu) テ (te) ト (to) N ナ (na) ニ (ni) ヌ (nu) ネ (ne) ノ (no) H ハ (ha) ヒ (hi) フ (fu) ヘ (he) ホ (ho) M マ (ma) ミ (mi) ム (mu) メ (me) モ (mo) Y ヤ (ya) ユ (yu) ヨ (yo) R ラ (ra) リ (ri) ル (ru) レ (re) ロ (ro) W ワ (wa) ヲ (wo / o) N ン (n) Anteriorment existien altres dos caràcters katakana: ヰ (wi) ヱ (we) Tanmateix, han caigut en desús i ja no s'utilitzen. Alguns caràcters katakana tenen certes semblances, com ocorre amb so (ソ) n (ン), xi (シ) i tsu (ツ), u (ウ) i wa (ワ). Altres, com he (ヘ) i mo (モ), s'assemblen als equivalents en hiragana ( へ i も respectivament) La r en japonès sempre és suau, es pronuncia com la r a mira, mai com a mirra.

Formació de nous sons mitjançant nigori

Existeix un accent diacrític en japonès anomenat nigori, i serveix per formar consonants sonores o impures (cas de les G, Z, D i B) o la mig impura P.
En el primer cas, el de les consonants sonores, s'utilitza el dakuten (゛) (濁点), que es representa amb dos traços diagonals curts a la part superior dreta del caràcter.
Per formar el so P, s'utilitza el handakuten (半濁点) (゜), que té forma de cercle i s'escriu també en la part superior dreta del caràcter. G ガ (ga) ギ (gi) グ (gu) ゲ (ge) ゴ (go) Z ザ (za) ジ (ji) ズ (zu) ゼ (ze) ゾ (zo) D ダ (da) ヂ (ji) ヅ (zu) デ (de) ド (do) B バ (ba) ビ (bi) ブ (bu) ベ (be) ボ (bo) P パ (pa) ピ (pi) プ (pu) ペ (pe) ポ (po)

Diftongs

Per un altra part, quan una síl·laba s'uneix amb un ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriurà més petit del que és habitual. YA YU YO K キャ (kya) キュ (kyu) キョ (kyo) S シャ (xa) シュ (xu) ショ (xo) T チャ (txa) チュ (txu) チョ (txo) N ニャ (nya) ニュ (nyu) ニョ (nyo) H ヒャ (hya) ヒュ (hyu) ヒョ (hyo) M ミャ (mya) ミュ (myu) ミョ (myo) R リャ (rya) リュ (ryu) リョ (ryo) G ギャ (gya) ギュ (gyu) ギョ (gyo) J ジャ (ja) ジュ (ju) ジョ (jo) B ビャ (bya) ビュ (byu) ビョ (byo) P ピャ (pya) ピュ (pyu) ピョ (pyo) [La pronunciació d'aquesta y és com la de la i a novio en castellà (byo) o quiosc (kyo). Un altre exemple és la u en algunes paraules angleses en què sona com yu: huge (hyu)]

Consonants dobles o geminades

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' petit (ッ) davant de la consonante en qüestió. En un principi només es doblaven les consonants k, s, t, p (de la mateixa manera com passa amb l'hiragana).
En les llengües europees, i particularment en anglès, hi ha moltes paraules que acaben en una consonant que es pronuncia de forma brusca. L'escriptura japonesa està formada per síl·labes de tipus "consonant-vocal", i l'adaptació d'aquests sons consonàntics finals provoca que puguin doblar-se consonants com b, d, f, g i h.
Exemples: ペット (petto, de l'anglès pet, mascota), カッパ (kappa, del castellà capa), ベッド (beddo, de l'anglès bed, llit), バッグ (baggu, de l'anglès bag, bossa), マッハ (mahha, de l'alemany Mach).
La pronunciació és: pet-to, kap-pa, bed-do, bag-gu, mah-ha, és dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es doblen escrivint ン al davant.
De la mateixa manera que en català, la 'n' ん es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemple: ナンバー (nanbaa, de l'anglès number, nombre).

Vocals llargues

El katakana es representen les vocals llargues mitjançant un guió llarg (ー a l'escriptura horitzontal, ｜ a l'escriptura vertical). Si la paraula és japonesa, també s'hi poden formar les vocals llargues de forma anàloga a com es fa en l'hiragana. Exemples:
- ミスター (misutaa, mister)
- スーパーマーケット (suupaamaaketto, de l 'anglès supermarket, supermercat)
- ショーイチ o bien ショウイチ (Shōichi, encara que normalment s'escriuria en kanji o hiragana).

Observacions sobre el katakana

Transcripció de romaji a katakana

Abans de tot cal recalcar que les paraules estrangeres s'escriuen en katakana de forma fonètica, respectant la pronunciació original. Això és a vegades difícil ja que el japonès té un sistema sil·làbic que és de tipus consonant + vocal (CV), essent la n (ン) l'única consonant que pot anar sola. Les conseqüències són que els grups de consonants (com en estrany), així com les consonants finals (matar) i certes síl·labes (com cí en buit) només es poden aproximar. Per transcriure una consonant sola o seguida d'una altra consonant, s'escull el caràcter que tingui el valor de la consonant + u. Això és així per què en japonès la u es pronuncia dèbilment. Tanmateix, com tu i du no existeixen en japonès, la t i la d soles es transcriuen com to i do respectivament. Exemples: キス (kisu, de l'anglès kiss, petó) i ヒント (hinto, de l'anglès hint, pista). Si se pronuncia aquesta consonant de forma sobtada o accentuada, llavors pasarà a ser una consonant doble en katakana. Exemple: ベッド (beddo, de l'anglès bed, llit). Els sons que no existeixen en japonès se substituiran pels que més s'hi assemblin.
- La l se substitueix per r. Exemple: ラウラ (Laura)
- La j castellana se sustitueix per h. Exemple: ホセ (José)
- El so θ (th en anglès thin) se substitueix per s, i ð (th en anglès then) se sustitueix per z.
- La v se sol substituir per b. Exemple: ボイス (boisu, de l'anglès voice, veu)

Nous sons incorporats al japonès mitjançant estrangerismes

En general, són estrangerismes les paraules que comencen per "P", i en menor mesura les que contenen una "P" simple (tanmateix, la doble "P" no és rara en japonès). També són estrangerismes totes les paraules que contenen un so de recent incorporació.

Síl·labes de recent incorporació al katakana

- Síl·labes ti (ティ) i di (ディ). Es formen mitjançant el caràcter te o de més una i petita. Exemple: ビルディング (birudingu, de l'anglès building, edifici).
- Síl·labes tu (トゥ) i du (ドゥ). Es formen mitjançant el caràcter to o do més una u petita. Exemple: トゥール (tūru, de tour).
- Síl·labes tsa (ツァ), tsi (ツィ), tse (ツェ) i tso (ツォ). En el japonès tradicional l'única síl·laba en TS és tsu (ツ). Per formar aquests nous sons només cal afegir un petit caràcter per la vocal corresponent. Exemple: イルパラッツォ (Iruparattso, o Ilpalazzo, un personatge del manga Excel Saga).
- Síl·labes fa (ファ), fi (フィ), fe (フェ) i fo (フォ). En el japonès tradicional l'única síl·laba en F és fu (フ). Per formar aquests nous sons només cal afegir un petit caràcter per a la vocal corresponent. Exemple: オックスフォード (Okkusufōdo, Oxford).
- Síl·labes wi (ウィ) i we (ウェ). Les síl·labes tradicionals wi i we ja no s'empren en japonès, en lloc seu s'escriu una u més una i o una e petita. Exemple: ウィキペディア (Wikipedia).
- Síl·labes va (ヴァ), vi (ヴィ), vu (ヴ), ve (ヴェ) i vo (ヴォ). El caràcter vu és simplement un caràcter u amb nigori. Per formar la resta de sons només cal afegir un caràcter petit per a la vocal corresponent. Exemples: デジャ·ヴ (déjà vu), ラヴェンダー (ravendaa, de l'anglès lavender, lavanda). Fins i tot hi ha l'és de "スィ" (su + i petita) per representar el so "si" en algunes paraules estrangeres com "merci" (メルスィ, mercès en francès). La forma tradicional "メルシ" (merushi) és, tanmateix, tres vegades més comuna (Google).

Diftongs

- Els diftongs també poden acabar en e. A l'escriptura això es representa amb la síl·laba habitual a i (ki, shi, etc.) més una e petita. Exemples: チェ (che)、シェ (she)、ジェ (je).
- Els diftongs amb ti i di són possibles: s'escriu te o de més un petit caràcter ya, yu, e o yo. Exemple: デューティ・フリー (dyūti furii, duty free).

Vegeu també

- Kana Categoria:Sil·labaris Categoria:Escriptura japonesa ja:片仮名 ko:가타카나 ms:Katakana th:คะตะคะนะ

Hiragana

L'hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats a l'escriptura japonesa junt amb el katakana. També se sol utilitzar l' hiragana per referir-se a qualsevol dels caràcters del sil·labari. Aquests caràcters, i contràriament als kanji, no tenen cap valor conceptual, sinó únicament fonètic. El sil·labari hiragana consta de 46 caràcters que representen síl·labes formades per una consonant i una vocal, o bé una única vocal. L'única consonant que pot anar sola és la 'n'. L'hiragana s'empra a l'escriptura de paraules japoneses, partícules i desinències verbals; en contrast amb el katakana que s'utilitza per a paraules estrangeres i onomatopeies. És per això que l'hiragana és el primer sil·labari que aprenen els nens nipons. A mesura que aprenen els kanji, els estudiants van reemplaçant els caràcters sil·làbics en favor dels caràcters xinesos.

Caràcters hiragana bàsics

A I U E O _ あ (a) い (i) う (u) え (e) お (o) K か (ka) き (ki) く (ku) け (ke) こ (ko) S さ (sa) し (xi) す (su) せ (se) そ (so) T た (ta) ち (txi) つ (tsu) て (te) と (to) N な (na) に (ni) ぬ (nu) ね (ne) の (no) H は (ha) ひ (hi) ふ (fu) へ (he) ほ (ho) M ま (ma) み (mi) む (mu) め (me) も (mo) Y や (ya) ゆ (yu) よ (yo) R ら (ra) り (ri) る (ru) れ (re) ろ (ro) W わ (wa) を (wo / o) N ん (n) Anteriorment existien un altres dos caràcters hiragana: ゐ (wi) ゑ (we) Tanmateix, han caigut en desús i ja no s'utilitzen. [NOTA SOBRE LA PRONUNCIACIÓ: Les vocals es pronuncien com en castellà. Quant a les consonants, la 'h' es pronuncia como en anglès. La 'r' és sempre suau, com la 'r' de 'mira', ¡però NO la 'rr' de 'mirra'. La 'w' es pronuncia com la 'u' de 'quadre'.]

Formació de nous sons mitjançant nigori

Existeix un accent diacrític en japonès anomenat nigori, i serveix per formar consonants sonores o impures (cas de la G, Z, D y B) o la mig impura P. En el primer cas, el de les consonants sonores, s'empra el dakuten (゛) (濁点), que es representa amb dues traces diagonals curtes a la part superior dreta del caràcter. Per formar el so P, s'utilitza el handakuten (半濁点) (゜), que té forma de cercle i s'utilitza també en la part superior dreta del caràcter. G が (ga) ぎ (gi) ぐ (gu) げ (ge) ご (go) Z ざ (za) じ (ji) ず (zu) ぜ (ze) ぞ (zo) D だ (da) ぢ (ji) づ (zu) で (de) ど (do) B ば (ba) び (bi) ぶ (bu) べ (be) ぼ (bo) P ぱ (pa) ぴ (pi) ぷ (pu) ぺ (pe) ぽ (po)

Diftongs

Per una altra part, quan una síl·laba s'uneix amb ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriurà més petit del que és habitual. YA YU YO K きゃ (kya) きゅ (kyu) きょ (kyo) S しゃ (sha) しゅ (shu) しょ (sho) T ちゃ (cha) ちゅ (chu) ちょ (cho) N にゃ (nya) にゅ (nyu) にょ (nyo) H ひゃ (hya) ひゅ (hyu) ひょ (hyo) M みゃ (mya) みゅ (myu) みょ (myo) R りゃ (rya) りゅ (ryu) りょ (ryo) G ぎゃ (gya) ぎゅ (gyu) ぎょ (gyo) J じゃ (ja) じゅ (ju) じょ (jo) B びゃ (bya) びゅ (byu) びょ (byo) P ぴゃ (pya) ぴゅ (pyu) ぴょ (pyo) [La pronunciació d'aquesta y és com la de la i a novio en castellà (byo) o quiosc (kyo). Un altre exemple és la u en algunes paraules angleses en què sona com yu: huge (hyu)]

Consonants dobles o geminades

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' petit (っ) davant de la consonant en qüestió. Només es doblen les consonants k, s, t, p.
Exemples: よっか (yokka, dia 4 del mes), ざっし (zasshi, revista), だった (datta, passat del verb ser), にっぽん (nippon, Japó). La pronunciació és: yok-ka, zas-shi, dat-ta, nip-pon, és dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es doblen escrivint ん davant. Exemples: おんな (onna, dona), うんめい (unmei, destí).
De la mateixa manera que en castellà, la 'n' ん es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemples: せんぱい (senpai, fórmula de respecte a la gent gran), こんばん (konban, aquesta tarda).

Vocals llargues

Finalment, existeixen vocals llargues, que es formen de la següent manera:
- (Síl·laba en -a) + a: おかあさん (okaasan = mare)
- (Síl·laba en -i) + i: おにいさん (oniisan = germà gran)
- (Síl·laba en -u) + u: じゅう (juu = deu)
- (Síl·laba en -e) + e: おねえさん (oneesan = germana gran)
- (Síl·laba en -e) + i: せんせい (sensei = professor, mestre)
- (Síl·laba en -o) + o: おおきい (ookii = gran)
- (Síl·laba en -o) + u: おうじ (ouji = príncep)

Observacions

- La 'n' (ん) es considera una síl·laba, i els dos kana 'ji' (じ i ぢ) tenen la mateixa pronunciació, de la mateixa manera que els dos kana 'zu' (ず i づ). Així, hi ha un total de 112 síl·labes en japonès, de les quals 44 són pures, 25 impures i 33 diftongs.
- La 'o' llarga es pot escriure 'oo' (おお) o bé 'ou' (おう), i la 'e' llarga es pot escriure 'ee' (ええ) o bé 'ei' (えい).

Vegeu també

- Kana Categoria:Sil·labaris Categoria:Escriptura japonesa ja:平仮名 ko:히라가나 ms:Hiragana th:ฮิระงะนะ

Ideograma

Un ideograma és una representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules. En certs idiomes, com el xinès, determinats símbols representen paraules o idees completes. Categoria:escriptura

Corea

Corea és una península de l'est d'Àsia. La frontera terrestre correspon gairebé totalment amb la República Popular de la Xina, excepte un petit tros al nord-est on voreja Rússia. La resta de la península està enrevolta pel Mar Groc i del Mar del Japó. Actualment (des de 1945) està dividida entre dos estats: Corea del Nord (comunista) i Corea del Sud (capitalista). Corea del Sud Categoria:Corea ja:朝鮮 ko:한국 simple:Korea zh-min-nan:Tiâu-sián (Khu-pia̍t-ia̍h)

Hiragana

Caràcters hiragana bàsics

Formació de nous sons mitjançant nigori

Diftongs

Consonants dobles o geminades

Vocals llargues

Observacions

Vegeu també

- Kana Categoria:Sil·labaris Categoria:Escriptura japonesa ja:平仮名 ko:히라가나 ms:Hiragana th:ฮิระงะนะ

Hiragana

Caràcters hiragana bàsics

Formació de nous sons mitjançant nigori

Diftongs

Consonants dobles o geminades

Vocals llargues

Observacions

Vegeu també

- Kana Categoria:Sil·labaris Categoria:Escriptura japonesa ja:平仮名 ko:히라가나 ms:Hiragana th:ฮิระงะนะ

Furigana

Els furigana són caràcters kana (hiragana o bé katakana) que es col·loquen al costat d'un kanji o un altre caràcter per indicar-ne la pronunciació.
- A l'escriptura horitzontal estan situats a sobre del caràcter.
- A l'escriptura vertical es col·loquen a la dreta del caràcter.

漢	かん
字	じ

かん	じ
漢	字

S'empren en els següents casos:
- En llibres escrits per a nens que no dominen la lectura dels kanji, així com en alguns manga (còmics japonesos).
- En caràcters que no es troben al llistat dels 1945 kanji d'ús comú o Jōyō kanji. Categoria:Escriptura japonesa ja:振り仮名

Furigana

漢	かん
字	じ

かん	じ
漢	字

Manga

Terme que s'empra per a designar el còmic japonès i, per extensió, el còmic de qualsevol país que l'imiti o en mostri característiques. La paraula "manga", de significat literal "guixades capritxoses", va ser adoptada el 1814 per l'artista japonès Hokusai.

Introducció

Actualment, el manga o còmic japonès constitueixen una part importantíssima del mercat editorial del país. El manga abraça tots els gèneres i arriba a tots els públics, tenint a més adaptacions a dibuixos animats, pel·lícules d'imatge real i videojocs. L'equivalent als manga en animació rep el nom d'anime.

Història

(...) El 1988, gràcies a l'èxit de la versió cinematogràfica d'"Akira", el manga comença a difondre's internacionalment.

Llista d'autors

- Ken Akamatsu
- Kia Asamiya
- Kiyohiko Azuma
- Kosuke Fujishima
- Kou Fumizuki
- Yukinobu Hoshino
- Riyoko Ikeda
- Takehiko Inoue
- Kaiji Kawaguchi
- Masashi Kishimoto
- Yukito Kishiro
- Reiji Matsumoto
- Hayao Miyazaki
- Takumi Nagayasu
- Miho Obana
- Katsuhiro Otomo
- Chiho Saito
- Masamune Shirow
- Rumiko Takahashi
- Yousuke Takahashi
- Natsuki Takaya
- Arina Tanemura
- Osamu Tezuka
- Akira Toriyama
- Masami Tsuda
- Yuu Watase
- Ai Yazawa
- Wataru Yoshizumi
- Takehiko Inoue

Bibliografia recomanada

En castellà:
- Bermúdez, Trajano. Mangavisión, guía del Cómic japonés. Ed. Glénat: Biblioteca del Dr. Vértigo nº1.
- Moliné, Alfonso. El Gran libro de los Manga. Ed. Glénat.
- Revistes especialitzades mensuals, a destacar Minami, Shirase, Dokan, Animedia, Anitype i Jonu Magazine. Diverses editorials. Temes que s'hi relacionen:
- Anime Categoria:Manga ja:漫画 ko:일본 만화 simple:Manga th:การ์ตูนญี่ปุ่น

Jôyô kanji

Els jōyō kanji (常用漢字) són els 1945 caracteres kanji considerats d'ús cotidià en el japonès. Si, en un text japonès, apareix un kanji que no pertanyi als jōyō kanji, s'haurà de marcar la seva pronunciació mitjançant furigana. Llista de tots els jōyō kanji:
- Escola primària
- Grau 1 (80 caràcters): 一右雨円王音下火花貝学気休玉金九空月犬見五口校左三山四子糸字耳七車手十出女小上森人水正生青石赤先千川早草足村大男竹中虫町天田土二日入年白八百文本名木目夕立力林六
- Grau 2 (160 caràcters): 引羽雲園遠黄何夏家科歌画会回海絵外角楽活間丸岩顔帰汽記弓牛魚京強教近兄形計元原言古戸午後語交光公工広考行高合国黒今才細作算姉市思止紙寺時自室社弱首秋週春書少場色食心新親図数星晴声西切雪線船前組走多太体台谷知地池茶昼朝長鳥直通弟店点電冬刀東当答頭同道読内南肉馬買売麦半番父風分聞米歩母方北妹毎万明鳴毛門夜野矢友曜用来理里話
- Grau 3 (200 caràcters): 悪安暗委意医育員飲院運泳駅横屋温化荷界開階寒感漢館岸期起客宮急球究級去橋業局曲銀区苦具君係軽決血研県庫湖向幸港号根祭坂皿仕使始指死詩歯事持次式実写者主取守酒受州拾終習集住重宿所暑助勝商昭消章乗植深申真神身進世整昔全想相送息速族他打対待代第題炭短談着柱注丁帳調追定庭笛鉄転登都度島投湯等豆動童農波配倍箱畑発反板悲皮美鼻筆氷表病秒品夫負部服福物平返勉放味命面問役薬油有由遊予様洋羊葉陽落流旅両緑礼列練路和
- Grau 4 (200 caràcters): 愛案以位囲胃衣印栄英塩央億加果課貨芽改械害街各覚完官管観関願喜器希旗機季紀議救求泣給挙漁競共協鏡極訓軍郡型径景芸欠結健建験固候功好康航告差最菜材昨刷察札殺参散産残司史士氏試児治辞失借種周祝順初唱松焼照省笑象賞信臣成清静席積折節説戦浅選然倉巣争側束続卒孫帯隊達単置仲貯兆腸低停底的典伝徒努灯働堂得特毒熱念敗梅博飯費飛必標票不付府副粉兵別変辺便包法望牧末満未脈民無約勇要養浴利陸料良量輪類令例冷歴連労老録
- Grau 5 (185 caràcters): 圧易移因営永衛液益演往応恩仮価可河過賀解快格確額刊幹慣眼基寄規技義逆久旧居許境興均禁句群経潔件券検険減現限個故護効厚構耕講鉱混査再妻採災際在罪財桜雑賛酸師志支枝資飼似示識質舎謝授修術述準序承招証常情条状織職制勢性政精製税績責接設絶舌銭祖素総像増造則測属損態貸退団断築張提程敵適統導銅徳独任燃能破判版犯比肥非備俵評貧婦富布武復複仏編弁保墓報豊暴貿防務夢迷綿輸余預容率略留領
- Grau 6 (181 caràcters): 異遺域宇映延沿我灰拡閣革割株巻干看簡危揮机貴疑吸供胸郷勤筋敬系警劇激穴憲権絹厳源呼己誤后孝皇紅鋼降刻穀骨困砂座済裁策冊蚕姿私至視詞誌磁射捨尺若樹収宗就衆従縦縮熟純処署諸除傷将障城蒸針仁垂推寸盛聖誠宣専泉洗染善創奏層操窓装臓蔵存尊宅担探誕暖段値宙忠著庁潮頂賃痛展党糖討届難乳認納脳派俳拝背肺班晩否批秘腹奮並閉陛片補暮宝訪亡忘棒枚幕密盟模訳優郵幼欲翌乱卵覧裏律臨朗論
- Escola secundària
- Grau 7a (313 caràcters): 亜哀握扱依偉威尉慰為維緯違井壱逸稲芋姻陰隠韻渦浦影詠鋭疫悦謁越閲宴援炎煙猿縁鉛汚凹奥押欧殴翁沖憶乙卸穏佳嫁寡暇架禍稼箇華菓蚊雅餓介塊壊怪悔懐戒拐皆劾慨概涯該垣嚇核殻獲穫較郭隔岳掛潟喝括渇滑褐轄且刈乾冠勘勧喚堪寛患憾換敢棺款歓汗環甘監緩缶肝艦貫還鑑閑陥含頑企奇岐幾忌既棋棄祈軌輝飢騎鬼偽儀宜戯擬欺犠菊吉喫詰却脚虐丘及朽窮糾巨拒拠虚距享凶叫峡恐恭挟況狂狭矯脅響驚仰凝暁斤琴緊菌襟謹吟駆愚虞偶遇隅屈掘靴繰桑勲薫傾刑啓契恵慶憩掲携渓継茎蛍鶏迎鯨撃傑倹兼剣圏堅嫌懸献肩謙賢軒遣顕幻弦玄孤弧枯誇雇顧鼓互呉娯御悟碁侯坑孔巧恒慌抗拘控攻更江洪溝甲硬稿絞綱肯荒衡貢購郊酵項香剛拷豪克酷獄腰込墾婚恨懇昆紺魂佐唆詐鎖債催宰彩栽歳砕斎載剤咲崎削搾索錯
- Grau 7b (313 caràcters): 撮擦傘惨桟暫伺刺嗣施旨祉紫肢脂諮賜雌侍慈滋璽軸執湿漆疾芝赦斜煮遮蛇邪勺爵酌釈寂朱殊狩珠趣儒寿需囚愁秀臭舟襲酬醜充柔汁渋獣銃叔淑粛塾俊瞬准循旬殉潤盾巡遵庶緒叙徐償匠升召奨宵尚床彰抄掌昇晶沼渉焦症硝礁祥称粧紹肖衝訟詔詳鐘丈冗剰壌嬢浄畳譲醸錠嘱飾殖触辱伸侵唇娠寝審慎振浸紳薪診辛震刃尋甚尽迅陣酢吹帥炊睡粋衰遂酔錘随髄崇枢据杉澄瀬畝是姓征牲誓請逝斉隻惜斥析籍跡拙摂窃仙占扇栓潜旋繊薦践遷銑鮮漸禅繕塑措疎礎租粗訴阻僧双喪壮捜掃挿曹槽燥荘葬藻遭霜騒憎贈促即俗賊堕妥惰駄耐怠替泰滞胎袋逮滝卓択拓沢濯託濁諾但奪脱棚丹嘆淡端胆鍛壇弾恥痴稚致遅畜蓄逐秩窒嫡抽衷鋳駐弔彫徴懲挑眺聴脹超跳勅朕沈珍鎮陳津墜塚漬坪釣亭偵貞呈堤帝廷抵締艇訂逓邸泥摘滴哲徹撤
- Grau 7c (313 caràcters): 迭添殿吐塗斗渡途奴怒倒凍唐塔悼搭桃棟盗痘筒到謄踏逃透陶騰闘洞胴峠匿督篤凸突屯豚曇鈍縄軟尼弐如尿妊忍寧猫粘悩濃把覇婆廃排杯輩培媒賠陪伯拍泊舶薄迫漠爆縛肌鉢髪伐罰抜閥伴帆搬畔繁般藩販範煩頒盤蛮卑妃彼扉披泌疲碑罷被避尾微匹姫漂描苗浜賓頻敏瓶怖扶敷普浮符腐膚譜賦赴附侮舞封伏幅覆払沸噴墳憤紛雰丙併塀幣弊柄壁癖偏遍舗捕穂募慕簿倣俸奉峰崩抱泡砲縫胞芳褒邦飽乏傍剖坊妨帽忙房某冒紡肪膨謀僕墨撲朴没堀奔翻凡盆摩磨魔麻埋膜又抹繭慢漫魅岬妙眠矛霧婿娘銘滅免茂妄猛盲網耗黙戻紋匁厄躍柳愉癒諭唯幽悠憂猶裕誘雄融与誉庸揚揺擁溶窯謡踊抑翼羅裸頼雷絡酪欄濫吏履痢離硫粒隆竜慮虜了僚寮涼猟療糧陵倫厘隣塁涙累励鈴隷零霊麗齢暦劣烈裂廉恋錬炉露廊楼浪漏郎賄惑枠湾腕 Categoria:Escriptura japonesa ja:常用漢字

Categoria:Escriptura japonesa

Categoria:Escriptura

Droog ijs

Droogijs of koolzuursneeuw is de vaste vorm van koolstofdioxide of CO₂. Droogijs wordt vooral gebruikt om te koelen en, in de theatertechniek, om een laaghangede nevel te maken. Met een normaal rookapparaat komt de nevel verder omhoog dan met droogijs. De koelcapaciteit van droogijs is meer dan 3 maal hoger dan die van waterijs. Droogijs is dan ook met name geschikt voor plaatsen waar geen energiebron beschikbaar is om lage temperaturen te bereiken. Droogijs heeft als voordeel dat het van een vaste vorm direct over gaat in gasvorm (sublimatie) onder de standaarddruk. Hierdoor onttrekt het meer warmte uit de omgeving dan als het alleen zou smelten. Het smelpunt en kookpunt liggen op 195 kelvin, wat gelijk is aan -78,15 graden Celcius. Categorie:Thermodynamica ja:ドライアイス

g�od�wka Odszkodowanie nauka blackjack online slots

:: RELATED NEWS ::

Wikipedia:Votes for deletion/Bouncbackability

Bouncbackability

Delete At best, this is a dictionary definition. Pilatus 10:25, 6 Nov 2004 (UTC)
- Comment. A campaign to have this word added to the OED gained quite a bit of coverage in the British press. Darksun 10:30, 6 Nov 2004 (UTC)
- Existing article at the correctly spelt Bouncebackability, I'll go ahead and merge contents, then this page can be m

Parts of a sail
In sailing the parts of a sail have common terminology. Most sails are now triangular; for such sails, there are six separate terms, one for each corner and edge.

The corners

The upper point is known as the head; the halyard, the line which raises the sail, is at

Charles fourier
François Marie Charles Fourier was a French utopian socialist. He was born on April 7, 1772 and he died on October 10, 1837. Fourier inspired the founding of the communist community called Folkestone, Kent, is a rock drummer who played out the last few years of his professional career in the rock band Status Quo. Highlights of this period included playing at Live Aid and meeting HRH The Prince of Wales at a benefit gig for the Prince's Trust at the Birmingham NEC, an event preserved on the 1984 album "

Oral and maxillofacial surgery
Oral and maxillofacial surgery is a specialty of dentistry concerned with the diagnosis and surgical treatment of congenital or acquired diseases, dysfunction, defects or injuries of the mouth, jaws, face, neck and associated regions. Maxilla re

The Conservative Order
The Conservative Order is a term applied to European political history after the defeat of Napoleon in 1815. From 1815 to 1830 a conscious programme by conservative statesmen, including Metternich and on lines set down by Castlereagh, w

OEEC
The Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) is an international organisation of those developed countries that accept the principles of representative democracy and a free market economy. It originated in 1948 as the Organisation for European Economic Co-operation (OEEC), to help admini

State room
A State Room in a large European mansion, is usually one of a suite of very grand rooms which were designed to impress. The term was most widely used in the 17th and 18th centuries. They were the most lavishly decorated in the house and contained the finest works of art. State rooms are usually only found in the houses of the upper echelons of the aristocracy, those who were likely to entertain a <