:: wikimiki.org ::

Kant

Kant

Immanuel Kant (22 d'abril de 1724 - 12 de febrer de 1804) va ser un destacat filòsof alemany. Naix a Königsberg, Prússia oriental, actualment Kaliningrad, Rússia. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el pietisme. En 1740 va ingressar a l'Universitat de Königsberg com a estudiant de teologia i va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff, i li va imbuir així mateix l'interès per la ciència natural, en particular, per la mecànica de Newton. La seua existència va transcórrer pràcticament completament a la seua ciutat natal, de la que Kant no va arribar a allunyar-se més que un centenar de quilòmetres quan va residir per uns mesos en Arnsdorf com a preceptor, activitat a la qual es va dedicar per a guanyar-se el suport després de la mort de son pare, en 1746. Després de doctorar-se a l'Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en ella la docència i el 1770, després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenat professor ordinari de lògica i metafísica. La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària. És coneguda el seu costum de fer un passeig vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que va arribar a convertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es compta que l'única excepció es va produir el dia en què la lectura de l'Émile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts. En el pensament de Kant sol distingir-se un període inicial, denominat precrític, caracteritzat per la seua afecció a la metafísica racionalista de Wolf i el seu interès per la física de Newton. El 1770, després de l'obtenció de la càtedra, es va obrir un lapse de deu anys de silenci durant els quals va escometre la tasca de construir la seua nova filosofia crítica, després que el contacte amb l'empirisme escèptic de David Hume li permetera, segons les seues pròpies paraules, «despertar del somni dogmàtic». El 1781 es va obrir el segon període a l'obra kantiana, en aparèixer finalment la Crítica de la raó pura (Kritik der reinen Vernunft), en la que tracta de fonamentar el coneixement humà i fixar així mateix els seus límits; el gir copernicà que pretenia imprimir a la filosofia consistia a concebre el coneixement com transcendental, és a dir, estructurat a partir d'una sèrie de principis a priori imposats pel subjecte que permeten ordenar l'experiència procedent dels sentits; resultat de la intervenció de l'entesa humana són els fenòmens, mentre que la cosa en si (el noümen) és per definició incognoscible. Pregunta fonamental en la seua Crítica és la possibilitat d'establir judicis o enunciats sintètics (és a dir, que afigen informació o coneixement), a diferència dels analítics en els que no es transmet coneixement nou. Aquestes categories es divideixen a més en a priori,quan l'enunciat de la veritat és independent de la prova de l'experiència (amb valor universal, no contingent), la possibilitat de les quals per a les matemàtiques i la física va aconseguir a demostrar, però no per a la metafísica, perquè aquesta no aplica les estructures transcendentals a l'experiència, de manera que les seues conclusions queden sense fonament; així, el filòsof pot demostrar al mateix temps l'existència i la no existència de Déu, o de la llibertat, amb raons vàlides per igual. El sistema va ser desenvolupat per Kant en la seua Crítica de la raó pràctica, on estableix la necessitat un principi moral a priori, l'anomenat imperatiu categòric, derivat de la raó humana a la seua vessant pràctica; en la moral, l'home ha d'actuar com si fóra lliure, encara que no siga possible demostrar teòricament l'existència d'aqueixa llibertat. El fonament últim de la moral procedeix de la tendència humana cap a ella, i té el seu origen en el caràcter al seu torn noumènic de l'home. Kant va tractar d'unificar ambdues Crítiques amb una tercera, la Crítica del judici, que estudia l'anomenat gaudi estètic i la finalitat al camp de la naturalesa. Quan en la posició de fi intervé l'home, el judici és estètic; quan el fi està en funció de la naturalesa i la seua ordre peculiar, el judici és teleològic. En ambdós casos cal parlar d'una desconeguda arrel comuna, vinculada a la idea de llibertat. Malgrat el seu caràcter fosc i hermètic, els texts de Kant van operar una vertadera revolució en la filosofia posterior, els efectes de la qual arriben fins a l'actualitat.

Obres

- Història general de la naturalesa i teoria del cel (Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels, 1755)
- Crítica de la raó pura (Kritik der reinen Vernunft, 1781)
- Prolegòmens a tota metafísica futura que puga presentar-se com a ciència (Prolegomena zu einer jeden künftigen Metaphysik, die als Wissenschaft wird auftreten können, 1783)
- Fonamentació de la metafísica dels costums (Grundlegung zur Metaphysik der Sitten, 1785)
- Principis metafísics de la ciència natural (Metaphysische Anfangsgründe der Naturwissenschaft, 1786)
- Crítica de la raó pràctica (Kritik der praktischen Vernunft, 1788)
- Crítica del judici (Kritik der Urteilskraft, 1790)
- La religió dins dels límits de la mera raó (Die Religion innerhalb der Grenzen der blossen Vernunft, 1793)
- Per a la pau perpètua (Zum ewigen Frieden, ein philosophischer Entwurf, 1795)
- El conflicte de les facultats (Der Streit der Fakultäten, 1798)
- Els seus últims escrits no publicats són recollits davall el títol Transició des dels primers fonaments metafísics de la ciència natural a la Física, i publicats en 1888. El 1920, es van publicar com Opus postumum

Origen del críticisme

Segons Kant, si no sabem que és la raó, no tenim cap possibilitat de determinar com han d'actuar i de viure. Kant fa notar que ni el racionalisme ni l'empirisme han resolt el problema: el racionalisme ens aboca al dogmatisme i l'empirisme absolut.Per tant,cal sotmetre la raó humana a la crítica, cal determinar quines són les possibilitats i els límits del coneixement.

Les preguntes Kantianes

La raó ha de definir les formes d'actuar i de viure dels homes. Kant anomena a aquestes ocupacions, els interessos essencials de la raó i n'assenyala tres en forma de pregunta:
- Què puc saber?
- Què he de fer?
- Què puc esperar?
- Què es poden resumir en una de sola:
- Què és l'home?

La crítica de la raó pura

Constitueix la resposta de Kant a la pregunta, què puc saber? En ella es planteja si la metafísica pot treballar com una ciència, però això comporta una qüestió prèvia: quines són les condicions que fan possible que un coneixement es pugui considerar científic?

El gir copernicà en el coneixement

Kant parteix del convenciment que a la metafísica li cal un canvi metadològic, un gir copernicà com el de la física: Fins ara s'ha suposat que tot el nostre coneixement s'ha de regir pels objectes... Intentem, per una vegada, veure si no avançariem més en la tasca de la metafísica suposant que els objectes s'han d'ajustar al nostre coneixement.

Les condicions de possibilitat de la ciència

Totes les ciències expressen els seus continguts en judicis, però un judici científic ha de complir dues condicions:
- Que augmenti el nostre coneixement.
- Que tingui validesa universal i necessària. Considerant que els judicis són una atribució d'un P a u S, tenim: En contra de l'opinió general, que consideraven analítics a priori de judicis de la matemàtica i sintètics a posterior: els de la física, Kant afirma que ambdues ciències es fonamenten en judicis sintètics a priori, atès que el vostre coneixement sobre les coses (síntesi) s'ha d'ajustar a les condicions del coneixement (a priori)

La impossibilitat de la metafísica com a ciència

Reprenent la qüestió inicial, Kant conclou que les matemàtiques i la física són ciències perquè poden resoldre les qüestions formulant judicis sintètics a priori i fonamentar empíricament els seus anunciats. La metafísica, pel fet d'ocupar-se de les idees transcendentals de la raó, de les que no en tenim cap experiència, esdevé impossible com a ciència. Considerant que les idees de la Raó Pura són il·lusions inevitables, es pregunta si tenen alguna funció, arribant a la conclusió que tenen una funció reguladora:
- Assenyalant els límits que les ciències no poden traspassar.
- Oferint una explicació global de la veritat. També assenyala que la Raó Pura té un ús pràctic en la moral.

L'home, subjecte moral autònom

La crítica de la raó pràctica constitueix la resposta de Kant a la pregunta què ha de fer? Els fenòmens de la natura són a l'abast de l'enteniment humà, però a més a més nosaltres ens plantegem altres qüestions com ara l'atzar o la llibertat al món, de les quals no en podem treure més que respostes contradictories perquè no és objecte de coneixement científic, sinó postulats de la raó pràctica i fonaments de la vida moral. La voluntat de l'home és lliure i és bo el que fem amb bona voluntat, que la voluntat humana sigui lliure no impedeix l'existència de la llei moral, que segons Kant té forma d'imperatiu categòric: "obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre i alhora com a principi d'una legislació universal".

Vegeu també

- Antropologia filosòfica
- [http://wikisource.org/wiki/Author:Immanuel_Kant Wikisource] Kant, Immanuel ja:イマヌエル・カント ko:이마누엘 칸트 simple:Immanuel Kant th:อิมมานูเอิล คานท์

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs. Queden 253 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1296 - Alacant: Jaume II conquereix la ciutat als castellans.
- 1866 - Andorra: Josep Caixal, bisbe d'Urgell, hi promulga la llei anomenada de la "nova reforma".
- 1990 - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó va a Balaguer i Cervera, on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc. :MÓN
- 2004 - Ryongchon (Corea): el xoc de dos trens carregats de fuel hi causa gairebé dos centenars de morts i més d'un miler de ferits.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1724 - Königsberg (Prússia, Alemanya; ara Kaliningrad, Rússia): Immanuel Kant, filòsof alemany (m. 1804).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1994 - Nova York (Estat de Nova York, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (n. 1913).
- 2003 - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).

Festes i commemoracions:

- Dia de la Terra
- Sant Caius (o Gai) de Dalmàcia)
- Sant Soter
- Sant Agapit I, papa
- Santa Senorina
- A les cultures de l'Europa oriental és el dia de critatures màgiques o monstruoses, com els vampirs. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Abril ja:4月22日 ko:4월 22일 simple:April 22 th:22 เมษายน

12 de febrer

El 12 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el seixantè en els anys de traspàs. Queden 306 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1462 - Calaf (l'Anoia): els remences es revolten contra les autoritats.
- 1789 - Barcelona: s'hi esdevenen els aldarulls coneguts com el "rebombori del pa".
- 2004 - Parc Natural del Cadí-Moixeró (el Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya): hi detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa més de 70 anys: és un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians. :MÓN

1804

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1804년 ms:1804 simple:1804 th:พ.ศ. 2347

Filòsof

La Filosofia és l'afinitat o l'amor per la saviesa, per la ciència. Però allò que caracteritza la Filosofia, i la diferencia d'allò que modernament anomenem ciència és el fet que la primera cerca una explicació radical i última del seu objecte d'estudi.

Disciplines filosòfiques

En general s'ha classificat la filosofia en relació a quin era l'objecte del seu estudi. Així es parla, per exemple, d'Epistemologia (la filosofia de la ciència), Cosmologia (la filosofia de la natura), Antropologia (la filosofia de l'home), la metafísica o de l'Ètica (la filosofia del comportament humà). Al llarg dels segles, els diferents sistemes filosòfics han classificat les seves disciplines de forma diferent, però sovint s'han mantingut més o menys les mateixes tres disciplines generals, que en termes moderns s'anomenen lògica, filosofia de la natura i filosofia de l'esperit. No obstant, la terminologia utilitzada per referir-s'hi no ha estat sempre la mateixa. Per exemple, els estoics les anomenaven lògica, física i ètica.

Història

Encara que de vegades es parla de filosofia oriental, la filosofia pròpiament dita va començar amb els grecs. A l'Orient hi havia mites que podien ser més o menys semblants a algunes nocions filosòfiques, però que tenien una base més aviat religiosa. Se sol dividir la història de la filosofia en els períodes següents: #Filosofia antiga #Filosofia medieval #Filosofia moderna #Filosofia contemporània

Textos

- [http://wikisource.org/wiki/Wikisource:Biblioth%C3%A8que_philosophique Wikisource] Categoria:Filosofia ja:哲学 ko:철학 ms:Falsafah simple:Philosophy th:ปรัชญา

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland ) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA va passar a formar part de la RFA, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.

Història

Article principal: Història d'Alemanya L'idioma alemany i l'orgull alemany es remunten a fa més de mil anys, però l'estat conegut actualment com a Alemanya fou unificat com una nació estat moderna molt recentment: el 1871. Aquest fou el segon Reich alemany, sovint traduït per "imperi", encara que també significa "regne". Abans de la seva unificació el 1871, Alemanya era una unitat cultural però no realment política. En aquest període s'hi poden distingir les fases següents:
- Primer Reich (conegut durant gran part de la seva existència com el Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya). Va sorgir el 843 de la divisió de l'Imperi Carolingi (que havia estat fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany) i va existir en diverses formes fins el 1806, quan va ser dissolt com a conseqüència de les guerres napoleòniques.
- Unificació alemanya. Després de les guerres napoleòniques, Prússia va anar ampliant els seus territoris fins que va forjar l'Imperi Alemany, encara que excloent-ne Àustria, la qual es va mantenir com un imperi multiètnic durant uns 50 anys més. Aquests són els períodes més importants de la història de l'Alemanya unificada:
- Segon Reich (l'Imperi Alemany). Es fundà el 18 de gener del 1871 a Versalles i va durar fins el 9 de gener del 1918. Va tenir només tres emperadors.
- República de Weimar (primera república alemanya). Es va instaurar després de la Primera Guerra Mundial.
- Dictadura Nazi (anomenat Tercer Reich pels nazis mateixos, encara que era una dictadura). Va durar 12 anys, des del 1933 fins al 1945.
- Segona república alemanya:
- Alemanya dividida. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en dos estats republicans: la República Federal d'Alemanya (corresponent als sectors ocupats pels EUA, França i el Regne Unit) i la República Democràtica Alemanya (al tros ocupat pel soviètics).
- Alemanya reunificada. Des del 3 d'octubre del 1990, Alemanya torna a ser un sol Estat.

Govern i política

Article principal: Govern i política d'Alemanya Alemanya és una república federal democràtico-parlamentària, el sistema polític de la qual és definit en la seua constitució de 1949 (amb esmenes), anomenada Grundgesetz (llei fonamental):
- Poseeix un sistema parlamentari, en què el cap de govern, el Bundeskanzler (canceller), és electe.
- El parlament, anomenat Bundestag (dieta federal), és elegit cada quatre anys per sufragi popular en un sistema complex el qual combina representació directa i proporcional. Els 16 Bundesländer són representats a nivell federal pel Bundesrat (consell federal), el qual —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procedimient legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.
- La funció de cap d'Estat la compleix el Bundespräsident (president federal), els poders del qual es limiten a feines cerimonials i representatives. En l'àmbit de la Unió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seua condició de país més poblat de la Unió. A més, actualment un dels vice-presidents de la Comissió Europea és alemany.

Organització territorial

Comissió Europea

Economia

Article principal: Economia d'Alemanya Categoria:Alemanya als:Deutschland fiu-vro:S'aksamaa ja:ドイツ ko:독일 ms:Jerman roa-rup:Ghirmânii simple:Germany th:สหพันธ์สาธารณรัฐเยอรมนี zh-min-nan:Tek-kok

Prússia

Prússia fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada. La superfície total arribà a ser de 292.800 km² durant el II Reich alemany (1871-1918). La Prússia originària s'originà a les ribes del mar Bàltic als actuals estats de Lituània, Polònia i Rússia, i visqué al llarg de la seva existència una important voràgine expansionista cap a l'Alemanya renana, a l'oest.

Origen

Històricament parlant, trobem els orígens de Prússia a l'actual ciutat de Kaliningrad (en alemany Königsberg), a la riba de la mar Bàltica a l'actual Rússia: el 1226, el duc Conrad de Masòvia, per tal de fer front als múltiples atacs de prussians i borussians, cridà a l'anomenada Orde Teutònica, que combaté als atacants però també desplaçà els qui l'havien sol·licitat. Al llarg dels segles XIII i XIV es visqué un període de repoblament de la zona amb gent portada d'Alemanya i es vestiren nombroses fortaleses a la vegada que es crearen noves ciutats. Al llarg de les nombroses lluites del segle XV, l'Estat Prussià s'hagué de convertir en feu del rei polonès jurant-li fidelitat. El 1525, el gran mestre de l'Orde Teutònica, Albert de Hohenzollern, s'adherí a la Reforma protestant, secularitzà l'Orde i convertí els territoris teutònics d'un estat teocràtic a un ducat hereditari.

Brandenburg i Prússia (1618-1701)

El 1618, a la mort d'Albert-Frederic de Hohenzollern (fill d'Albert de Hohenzollern), el feu polonès de Prússia passà en herència a mans de l'elector de Brandenburg Joan Segimon (d'una altra branca de la família dels Hohenzollern), unint-se així la marca de Brandenburg i el ducat de Prússia. L'enèrgic duc-elector Frederic Guillem I sostragué Prússia del feudatge polonès pel Tractat de Wehlau (1657) i la pau d'Oliwa (1660), tot reforçant-hi els seus poders en detriment de les assemblees de burgesos i de notables. Malgrat les posteriors adquisicions de Pomerània (1648 i 1720), no s'aconseguí fer de Prússia i Brandenburg un sol bloc territorial.

Regne de Prússia (1701-1918)

Frederic III (elector de Brandenburg des del 1688), gràcies al suport de l'emperador Leopold I, esdevingué rei de Prússia l'any 1701 com a Frederic I de Prússia. A partir de llavors començà una cursa d'adquisicions territorials que la portaren l'any 1871 a encapçalar la unificació alemanya. Dins d'aquest segon Imperi Alemany (1871-1918), Prússia va seguir sent un regne, i els seus reis eren al mateix temps emperadors d'Alemanya. Vegeu també: Reis de Prússia

Desaparició de Prússia (1918-1945)

El 1918, després de la Primera Guerra Mundial, Prússia perdé la seva dignitat de reialme i es convertí en l'Estat lliure de Prússia (Freistaat Preußen) dins de la República de Weimar (1919-1933), la primera república alemanya. Durant la Dictadura Nazi (1933-1945), Prússia desaparegué a la pràctica, ja que les Lleis d'Unificació (1933-1935) li prengueren l'autonomia. La unitat territorial anomenada Prússia deixa d'existir l'any 1945 amb els diferents tractats de pau de després de la Segona Guerra Mundial, fruit de la voluntat d'eliminar la possibilitat d'un nou aixecament alemany dirigit per Prússia. Categoria:Alemanya

Rússia

La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan. Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR). La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering. Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel. A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia. A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Organització territorial

Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.

Districtes federals

- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)

Repúbliques

- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia

Territoris (krai)

- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol

Províncies (óblast)

- Amur
- Arkhànguelsk
- Àstrakhan
- Bèlgorod
- Briansk
- Iaroslavl
- Irkutsk
- Ivànovo
- Kaliningrad
- Kaluga
- Kamtxatka
- Kèmerovo
- Kírov
- Kostromà
- Kurgan
- Kursk
- Leningrad
- Lípetsk
- Magadan
- Moscou
- Múrmansk
- Nijni Nóvgorod
- Nóvgorod
- Novosibirsk
- Omsk
- Orenburg
- Oriol
- Penza
- Perm
- Pskov
- Rostov
- Riazan
- Sakhalín
- Samara
- Saràtov
- Smolensk
- Sverdlovsk
- Tambov
- Tiumen
- Tomsk
- Tver
- Tula
- Txeliàbinsk
- Txità
- Uliànovsk
- Vladímir
- Volgograd
- Vólogda
- Vorónej

Província autònoma (avtonómnaia óblast)

- Óblast Autònom dels Hebreus

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats. Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov. Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya. L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.

Vegeu també

Llistat de Tsars Llistat dels prínceps de Moscou Categoria:Rússia als:Russland ja:ロシア ko:러시아 ms:Russia roa-rup:Rusii simple:Russia th:สหพันธรัฐรัสเซีย zh-min-nan:Lō·-se-a

1740

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

- 20 d'octubre - Viena (Àustria): Carles III, rei de Catalunya-Aragó (entre 1705 i 1714), emprerador romano-germànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Nàpols-Sicília.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1740년 ms:1740 simple:1740

Leibniz

Imatge:Leibniz.jpg
Gottfried Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz (o Leibnitz) va néixer a Leipzig (Alemanya) el 21 de juny de 1646, i morí a Hanover el 14 de novembre de 1716. Fou un filòsof, científic, matemàtic, diplomàtic, bibliotecari, i advocat alemany de llinatge serbi. El 1676 va descobrir el càlcul diferencial i integral, independentment de Newton. Fundà l'Academia de les Ciències de Berlín.

Obres

- Discurs de metafísica.
- Nous assaigs sobre l'enteniment humà.
- Monadologia.

El coneixement

Degut a l'estreta relació que veu entre realitat i llenguatge, cerca el fonament de la veritat en l'estructura lògica de les proposicions, d'on dedueix que hi ha dues veritats:
- Les de raó: que es fonamenten en el principi de no contradicció.
- Les de fet: que es fonamenten en el principi de raó suficient. Els axiomes de la matemàtica i de la lògica són veritats de raó i els postulats de les ciències empíriques són veritats de fet.

La realitat

La definició de realitat o substància que donen Descartes i Spinoza no permet explicar les diferències individuals entre les moltes coses que hi ha al món. Leibniz afirma que la realitat es compasa de substància individual, que anomena mònades i les descriu com a substàncies simples, innalterables, immortals, que "nomès poden començar per creació i acabar per aniquilació" de la mònada suprema (Déu). Cada mònada és diferent de les altres, cada una conté un principi intern de canvi (programa) que determina la seva evolució. Aquest canvi parcial i continu constitueix la percepció que segons cada tipus de mònada és més clara o menys.
- Entel·lèquies: mònada amb percepcions fosques, és a dir sense conciència (coses).
- Ànimes: mònada amb percepcions més clares, acompanyades de conciència i memòria (animals).
- Esperits: mònada amb percepcions, conciència i memòria, que a més són raonables (persones). Cada ésser de la naturalesa és un agregat de mònades, una de les quals representa els fenòmens de forma més clara i és la mònada activa. Les mònades no poden actuar les unes sobre les altres però com que cada una segueix el seu programa el desenvolupament és harmònic i tot s'esdevé com si hi hagués comunicació entre elles (Harmonia). Leibniz, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottfried Wilhelm ja:ゴットフリート・ライプニッツ ko:고트프리트 라이프니츠 th:กอทท์ฟรีด วิลเฮล์ม ไลบ์นิซ

1770

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

- 27 de març - Madrid (Espanya): Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (n. 1696).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1770년 ms:1770

Metafísica

La metafísica és una branca de la filosofia. El seu nom ve del prefix grec "meta" (més enllà), tot allò que està fora del domini del perceptible.

Origen i sentit del terme

El primer que li va donar nom va ser Aristòtil, o millor dit, els seus deixebles, que es referien amb aquest terme als llibres que venien després del dedicats a la física. Es dividia tradicionalment en ontologia, teologia i ciència universal. S'ocupa del sentit de les coses, de l'essència del que envolta l'ésser humà, de la realitat no perceptible, de les lleis primeres i els orígens del món, de l'esperit.... Els problemes tradicionals de la metafísica avui s'han dividit en altres branques del saber, com la ciència, la filosofia del llenguatge, etc. però hi ha qüestions que romanen dins del seu camp. Avui dia a vegades s'empra la paraula en un sentit despectiu per referir-se a coses poc reals, massa volàtils, discursos buits.

Autors especialment dedicats a la metafísica

- Parmènides
- Aristòtil
- Kant
- Hegel
- Tomàs d'Aquino
- Heidegger ja:形而上学 ko:형이상학

1770

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

- 27 de març - Madrid (Espanya): Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (n. 1696).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1770년 ms:1770

Filosofia

Disciplines filosòfiques

Història

Textos

- [http://wikisource.org/wiki/Wikisource:Biblioth%C3%A8que_philosophique Wikisource] Categoria:Filosofia ja:哲学 ko:철학 ms:Falsafah simple:Philosophy th:ปรัชญา

Empirisme

L'empirisme és un corrent filosòfic que sosté que l'experiència és la base de tot coneixement. Amb aquesta premisa s'oposa al racionalisme. Alguns importants empiristes fóren Aristòtil, Sant Tomàs d'Aquino, i David Hume. categoria:Filosofia

1781

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 13 de març: Bath (Anglaterra): Herschel descobreix el planeta Urà.
- 4 de setembre - Los Angeles (Califòrnia, EUA): un grup de 44 colons espanyols funden la ciutat amb el nom de El Pueblo de Nuestra Señora la Reina de los Ángeles de Porciúncula.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1781년 ms:1781

Llibertat

La llibertat és la idea que inclou el no estar sotmés a un subjecte diferent d'un mateix, autoritat arbritària, poder que estableixi una alienació, obligació, deure, disciplina, o qualsevol condició no establerta pel mateix subjecte. La paraula llibertat designa la facultat de l'home que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En altres paraules, el que permet a l'home decidir si vol fer alguna cosa o no, el fa lliure, però també responsable dels seus actes. La capacitat del ser humà de decidir realment el seu destí. El lliure albir és un concepte que ha estat discutit durant centenars d'anys, especialment en contextos filosòfics i religiosos. Sol prendre el seu ple sentit en oposició a conceptes tals com: esclavitud, subjecció i opressió, entre d'altres. Altre conceptes relacionats amb la llibertat en general són les llibertats cíviques, que són respectades o no per diferents tipus de govern. A diferència de la llibertat a seques, la llibertat cívica és la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. ja:自由 ko:자유 simple:Freedom th:เสรีภาพ

Moral

L'ètica o moral és una branca de la Filosofia, i una subbranca de la axiologia, que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'estudi de l'ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metaètica, la teoria de la conducta i l'ètica aplicada. El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgeix per l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls.

Disputes sobre el seu caràcter

El paper i la definició de l'ètica han estat controvertits al llarg de la història:
- Els filòsofs creuen que és una mena de ciència de la moral, tot i que no puguin demostrar-se els seus postulats
- Moltes religions consideren que l'ètica és una branca de la teologia, ja que les normes d'actuació estan prèviament dictades per Déu. La funció de l'ètica seria aplicar aquelles normes a la vida quotidiana i extreure'n noves normes segons les circumstàncies
- En les ciències socials, es creu que tota disciplina porta parella la seva ètica; per exemple l'economia té una ètica determinada pels mitjans per aconseguir els diners, la seva aplicació, les relacions laborals...
- Per últim, hi ha qui no està d'acord amb restringir l'ètica als éssers humans, per això parlen d'etologia

Breu història

L'aparició de l'ètica va tenir lloc alhora que altres fites del desenvolupament cerebral de l'home, va lligada a la autoconsciència. La majoria de cultures tenen un mite per explicar aquest origen. La filosofia occidental des del començament va ocupar-se de l'ètica. Destaquen, entre altres, els noms de Sòcrates o Aristòtil. Altres figures rellevants al llarg del temps són Thomas Hobbes, Kant o Arthur Schopenhauer. Avui dia l'ètica estpa molt lligada al dret, ja que cada país té un corpus de lleis que determinen què es pot fer i què no, amb les conseqüents sancions. Les lleis sempre responen a una determinada concepció del bé i per tant la història del dret i de l'ètica van molt lligades. El dret, però, sempre parteix de normes concretes (lleis), mentre que la reflexió teòrica pot concretar o no uns preceptes.

Teories ètiques

Segons el centre de reflexió, les teories ètiques poden agrupar-se en tres blocs:
- Determinades teories ètiques busquen el fi: ser feliç, ser bo, assolir la perfecció, salvar l'ànima. Totes elles donen una sèrie de normes o passes a seguir per assolir el fi desitjat. Exemples serien l'utilitarisme o els deu manaments del cristianisme.
- Altres es fixen més en les virtuts: les qualitats moralment desitjables o bones que ha de conrear l'ésser humà. Plató ho explicita prou clarament. Un exemple no occidental seria la doctrina de Confuci.
- Unes altres teories se centren en l'acció i el deure: jutgen si allò que hom fa és bo o no segons si s'adequa al que li pertocaria fer. Kant és potser el màxim exponent d'aquesta branca. Tots aquests sistemes tenen variants segons si la font de la moral està al propi subjecte o si ve dictada des de fora o segons si es parla de normes i judicis absoluts o relatius. A més, s'acostuma a distingir entre la moral individual i la col·lectiva, la que s'ha d'adoptar per permetre la convivència (és el que Jean-Jacques Rousseau anomenava "contracte social"). Categoria:Ètica ja:倫理 simple:Ethics

1888

Esdeveniments:

- 2 de maig - Barcelona: s'hi inaugura l'Exposició Universal.
- 4 de setembre - Rochester (Nova York, EUA): George Eastman patenta la seva càmera amb la marca Kodak i la publicita amb la llegendària frase "You push the button, we do the rest" ("Vostè premi el botó, que nosaltres ja farem la resta").

Naixements:

Necrològiques:

- 11 de setembre - Asunción (el Paraguai) - Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
- 12 d'abril - Ludwig Nobel, industrial suec.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1888년 ms:1888 simple:1888 th:พ.ศ. 2431

Golden age of arcade games

The Golden Age of Arcade Games was a peak era of arcade game popularity and innovation. Some opinions place this period's beginning in late 1979 or 1980 when the first color arcade games appeared and arcades began to become prevalent, and its ending in the mid-1980s. However, more generous definitions place its start at the 1978 release of Space Invaders and its end in the mid-1990s with the release of home gaming systems which were more powerful than typical arcade hardware.

Overview

During the early 1980s, arcade game technology had become sophisticated enough to offer good-quality graphics and sounds, but it was still fairly basic (realistic images and full motion video were not yet available, and only a few games used spoken voice) and so the success of a game had to rely on simple and fun gameplay. This emphasis on the gameplay is why many of these games continue to be enjoyed today despite having been vastly outdated by modern computing technology. The Killer List of Videogames (KLOV) web site has compiled a (subjective) list of the "Top 100 (arcade) Video Games." Fifty of them (including all the games on its Top 10 list) were introduced during the period from 1979 to 1984.

Business

The Golden Age was a time of great technical and design creativity in arcade games. Games were designed in a wide variety of genres while developers had to work within strict limits of available processor power and memory. The era also saw the rapid spread of video arcades across North America and Japan. At this time, arcade games started to appear in supermarkets, liquor stores, gas stations and many other retail establishments looking for extra income. Popular games occasionally caused a crush of teenagers, eager to try the latest entertainment entry. Probably the most successful arcade game companies of this era were Namco (especially in Japan) and Atari Games (especially in the United States). Other notables include Nintendo (whose mascot, Mario, was introduced in 1981's Donkey Kong), Bally Midway Manufacturing Company (who later was purchased by Williams and Atari Games), Capcom, Cinematronics, Konami, Sega, Taito, Williams, and SNK.

Technology

SNK Arcades began to gain momentum in the late 1970s with games such as Space Invaders (1978) and Asteroids (1979) and became widespread in 1980 with Pac-Man, Centipede, Defender, and others. The central processing unit in these games allowed for more complexity than earlier discrete circuitry games such as Atari's Pong (1972). The Golden Age saw developers experimenting with new hardware, creating games which used the crisp lines of vector displays as opposed to standard raster displays. A few of these games became great hits, such as 1980's Battlezone and Tempest and 1983's Star Wars, all from Atari, but vector technology fell out of favor with arcade game companies due to the high cost of repairing vector displays. (Vectrex, a home video game system with a built-in vector display, was released in 1982.) Developers also experimented with laserdisc players for delivering movie-quality animation. The first game to exploit this technology, 1983's Dragon's Lair from Cinematronics, was three years in the making. It was a sensation when it was released (and, in fact, the laserdisc players in many machines broke due to overuse), but the genre dwindled in popularity because the games were fairly linear and depended less on reflexes than on memorizing sequences of moves. New controls cropped up in a few games, though, arguably, joysticks and buttons remained the favorites for most manufacturers. Atari introduced the trackball with 1978's Football. Spy Hunter included a life-like steering wheel and Hogan's Alley introduced tethered light guns to the arcade market. Other specialty controls, such as pedals in racing games and a crossbow-shaped light gun in Crossbow, also debuted in this era.

Gameplay

Crossbow With the enormous success of the early games, dozens of developers jumped into the development and manufacturing of arcade video games. Some simply copied the "invading alien hordes" idea of Space Invaders and turned out successful imitators like Galaxian, Galaga, and Gyruss, while others tried new concepts and defined new genres. Rapidly evolving hardware allowed new kinds of games which surpassed the shoot-em-up gameplay of the earliest games. Games such as Donkey Kong and Qix introduced new types of games where skill and timing are more important than shooting as fast as possible. Other examples of innovative games are Atari's Paperboy where the goal is to successfully deliver newspapers to customers, and Sega's Frogger where the object is to safely guide frogs through traffic. The theme of Exidy's Venture is dungeon exploration and treasure-gathering. One innovative game, Q
- Bert, played upon the user's sense of depth perception in order to deliver a novel experience. Some games of this era were so popular that they entered the popular culture. 1980's release of Pac-Man caused such a sensation that it initiated what is now referred to as "Pac-Mania." This later became the title of the last coin-operated game in the series, released in 1987. Released by Namco, the game featured a yellow, circle-shaped creature trying to eat dots through a maze while avoiding pursuing enemies. Though no one could really agree what the "hero" or enemies represented (sometimes they were referred to as ghosts, other times goblins or just monsters), the game was extremely popular; there are anecdotes to the effect that some game owners had to empty the game's coin bucket every hour in order to prevent the game's coin mechanism from jamming from having too many coins in the receptacle. The game spawned an animated television series, numerous clones, a cartoon series, Pac-Man branded foods and a hit pop song, "Pac-Man Fever". Though many popular games quickly entered the lexicon of popular culture, most have since left, and "Pac-Man" is unique in remaining a recognized term in pop culture. The enormous popularity of arcade games also led to the very first video game strategy guides; these guides (rare to find today) discussed in exacting detail the patterns and strategies of each game, including variations, to a degree that few guides seen since can match. "Turning the machine over" by making the score counter overflow and reset to zero was often the final challenge of a game for those who mastered it, and the last obstacle to getting the highest score.

Most popular games

Namco The games below were some of the most popular and influential games of the era. All occupy a position in the KLOV's "Top 100 Videogames" list [http://www.klov.com/TOP100.html].

- Space Invaders (1978)
- Asteroids (1979)
- Galaxian (1979)
- Lunar Lander (1979)
- Battlezone (1980)
- Berzerk (1980)
- Centipede (1980)
- Defender (1980)
- Missile Command (1980)
- Pac-Man (1980)
- Star Castle (1980)
- Tempest (1980)
- Warlords (1980)
- Wizard of Wor (1980)
- Donkey Kong (1981)
- Frogger (1981)
- Galaga (1981)
- Ms. Pac Man (1981)

- Qix (1981)
- Vanguard (1981)
- Burgertime (1982)
- Dig Dug (1982)
- Joust (1982)
- Moon Patrol (1982)
- Pole Position (1982)
- Q
- Bert (1982)
- Robotron 2084 (1982)
- Time Pilot (1982)
- Tron (1982)
- Xevious (1982)
- Zaxxon (1982)
- Dragon's Lair (1983)
- Elevator Action (1983)
- Spy Hunter (1983)
- Star Wars (1983)
- Tapper (1983)

The end of the era

The Golden Age cooled as copies of popular games began to saturate the arcades. Arcades remained commonplace through the early 1990s and there were still new genres being explored, but most new games were shooters, maze games, and other variations on old familiar themes. New generations of home computers and home video game consoles also sapped interest from arcades. Earlier consoles, such as the Atari 2600 and Mattel's Intellivision, were general-purpose and were meant to play a variety of games, and often couldn't measure up to arcade game hardware, which was built for the singular purpose of providing a single game well. In fact, the glut of poor-quality home video game systems contributed in no small way to the home video game crash of 1983. But the debut of the Nintendo Entertainment System (1985) began to level the playing field by providing a reasonably good arcade experience at home. In the early to mid 1990s, the Super Nintendo and the Sega Genesis greatly improved home play and some of the technology was even integrated into a few arcade machines. By the time of the Sony PlayStation (1994) and the Nintendo 64 (1996), both of which boasted true 3D graphics, many video game arcades across the country had gone out of business. The arcade game industry still exists today, but in a greatly reduced form. Arcade game hardware is often based on home game consoles to facilitate porting an arcade game to a home system; there are arcade versions of Sega Dreamcast, Sony PlayStation 2, and Microsoft Xbox home consoles. Some genres, such as dancing and rhythm games (such as Dance Dance Revolution, part of the Bemani series) continue to be popular in arcades, particularly in Japan. The relative simplicity yet solid gameplay of many of these early games has inspired a new generation of fans who can play them on mobile phones or with emulators such as MAME. Some classic arcade games are reappearing in commercial settings, such as Namco's Ms. Pac-Man 20 Year Reunion / Galaga Class of 1981 two-in-one game [http://www.klov.com/game_detail.php?letter=&game_id=8784], or integrated directly into controller hardware (joysticks) with replaceable flash drives storing game ROMs.

Legacy

The Golden Age of Arcade Games spawned numerous cultural icons and even gave some companies their identity. Elements from games such as Space Invaders, Pac-Man, Donkey Kong, Frogger, and Centipede are still recognized in today's popular culture. The phenomenal success of these early video games has led many hobbyists who were teenagers during the Golden Age to collect some of these classic games. Since few have any commercial value any longer, they can be acquired for US$200 to US$500 (though fully restored games can cost much more). Some fans of these games have companies devoted to restoring the classic games, and others, such as Arcade Renovations, which produces reproduction art for classic arcade games, focus solely on one facet of the restoration activity. Many of these restorationers have set up websites on the Internet full of tips and advice on restoring games to mint condition. There are also several newsgroups devoted to discussion around these games.

External links

- [http://www.klov.com/TOP100.html The KLOV Top Video Games Lists]
- [http://www.s-t.com/daily/03-96/03-09-96/2arcade.htm Reference to the term 'Golden Age'] Category:History of computer and video games
- Golden age of arcade games

hotels Amsterdam Granada accommodation narty francja domeny Sepsa

:: RELATED NEWS ::

Didaktik
Didaktik betyder undervisningslära, eller läran om undervisning, och handlar om utveckling och lärande. Det kommer av det grekiska ordet "didaskein". Didaktik kan alltså sägas vara vad läraren skall tänka på vid undervisning, dess mål och medel samt sambandet dem emellan.
- Man kan sätta upp tre didaktiska kategorier som läraren bör tänka på:
- # Vad ska läras ut? Vilket ämne och vilka delar av ämnet ska lära ut?
- # Varför ska det läras ut? Vilka mål har jag med undervisningen och varför ska den bedrivas

Kant

Obres

Origen del críticisme

Les preguntes Kantianes

La crítica de la raó pura

El gir copernicà en el coneixement

Les condicions de possibilitat de la ciència

La impossibilitat de la metafísica com a ciència

L'home, subjecte moral autònom

Vegeu també

22 d'abril

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

12 de febrer

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

1804

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Filòsof

Disciplines filosòfiques

Història

Textos

Alemanya

Història

Govern i política

Organització territorial

Economia

Prússia

Origen

Brandenburg i Prússia (1618-1701)

Regne de Prússia (1701-1918)

Desaparició de Prússia (1918-1945)

Rússia

Situació

Organització territorial

Districtes federals

Repúbliques

Territoris (krai)

Províncies (óblast)

Província autònoma (avtonómnaia óblast)

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

Ciutats federals

Història

Vegeu també

1740

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Leibniz

Obres

El coneixement

La realitat

1770

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Metafísica

Origen i sentit del terme

Autors especialment dedicats a la metafísica

1770

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Filosofia

Disciplines filosòfiques

Història

Textos

Empirisme

1781

Esdeveniments: