:: wikimiki.org ::

Kattegat

Kattegat

El Kattegat és un estret entre Jutlàndia i la costa oest sueca, que enllaça el mar Bàltic amb el mar del Nord (via l'Skagerrak). S'estén durant uns 220 km seguint un eix nord-sud. Pel fet que les illes de Sjælland i Fiònia gairebé en bloquegen l'estret meridional, es diu a vegades també que és una badia. La unió amb el Bàltic, es fa, bé per l'Øresund al sud-est (entre Sjælland i la península Escandinava), bé pel Gran Belt (Storebælt) al centre (entre Fiònia i Sjælland), o bé pel Petit Belt (Lillebælt) al sud-oest (entre Jutlàndia i Fiònia). Té diverses illes, les més grosses de les quals són Samsø, Læsø i Anholt, totes conegudes pel seu clima sec (segons els estàndards danesos). El seu nom prové dels mots neerlandesos o baix-alemanys kat (gat) i gat (forat), tot referint-se a les dificultats de navegació que presentava per als capitans medievals per la seva estretor, puix que l'àrea tenia molts bancs de sorra. Actualment es pot evitar la seva navegació usant el canal de Kiel Categoria:Geografia d'Europa ja:カテガット海峡 simple:Kattegat

Suècia

Suècia, Sverige en suec és un estat del nord d'Europa situat a la Peninsula d'Escandinàvia. Té fronteres terrestres amb Noruega de la que la separa la cadena muntanyosa escandinava (oest i nord) i Finlàndia (nord-est) mentre que el Mar Bàltic l´envolta per l´est i el sud i l'estret de Kattegat el separa de Dinamarca al sud-oest (encara que avui dia es troben unides la ciutat sueca de Malmö ii la capital danesa Copenhaguen amb el pont d'Öresund tant per via fèrria com pel trànsit de vehicles rodats). La costa oest del mar del Nord té un clima més atemperat a causa de la corrent del Golf, en canvi la costa bàltica és força més freda i de clima més continentalitzat. El nord del pais és atravessat pel cercle polar àrtic, i és de destacar el fenòmen del sol de mitjanit, que pel fet de l'inclinació de l'eix de la terra no s'acaba de pondre, durant una temporada a cavall entre la primavera i l'estiu (el fet es fa més evident i durable com més al nord ens situem). La capital és Estocolm. Altres ciutats importants són: Göteborg (principal port del pais i ciutat industrial), Malmö i Uppsala (ciutat universitària per excel.lència). El sistema de govern és una monarquia parlamentària, encapçalada per la dinastia Els Bernadotte. Suècia va entrar a formar par de la Unió Europea l'1 de gener de 1995, juntament amb Àustria i Finlàndia, quedant aleshores configurada l'Europa dels quinze. La moneda del pais és la corona sueca (svensk krona), doncs Suècia encara no és present a la zona "euro".

Llengües

L'idioma oficial de facto del país és el suec, encara que 5 altres llengües parlades per grups més reduïts han estat reconegudes com a llengües minoritàries amb l'adopció, el 1999, de la Carta Europea per a Llengües Minoritàries o Regionals. Dues d'elles (natives del nord) només són reconegudes a zones concretes, mentre que les altres ho són arreu de l'estat.
- Finès estàndard
- Finès Meänkieli (a la vall del Torne, a la frontera amb Finlàndia)
- Jiddisch
- Lapó (al nord-oest del país)
- Romaní xib A part de tot això cal remarcar que a Suècia, l'ús de l'anglès és força estès en l'àmbit de l'ensenyament universitari (certes carreres tècniques s'estudien en aquesta llengua) així com en el món de l'empresa, especialment entre les grans multinacionals (Ericsson, per exemple). el oficial es suec per'o alla si parlen molts mes idiomes

Divisió administrativa

Suècia està dividida en 21 comtats (län). Cada un d'aquests està dirigit, per un Consell d'Admisitració del Comtat (Länsstyrelsen) que representa el poder executiu per un banda, i per una Assemblea Local (Landstinget) que representa el poder legislatiu. Cada província es troba a més dividida en municipis (kommuner), havent-n'hi 289 en total. Els comtats foren instituits el 1634 arran d'una inciativa del canceller Axel Oxenstierna, que pretenia bastir una administració moderna. Si bé estaven inspirats en les províncies d'una divisió preexistent, ses fronteres no hi coïncideixen plenament.

- AB: Estocolm
- AC: Västerbotten
- BD: Norrbotten
- C: Uppsala
- D: Södermanland
- E: Östergötland
- F: Jönköping
- G: Kronoberg
- H: Kalmar
- I: Gotland
- K: Blekinge
- M: Skåne
- N: Halland
- O: Västra Götaland
- S: Värmland
- T: Örebro
- U: Västmanland
- W: Dalarna
- X: Gävleborg
- Y: Västernorrland
- Z: Jämtland

Jämtland

Categoria:Suècia Categoria:Unió Europea als:Schweden fiu-vro:Roodsi [[got:

Mar Bàltic

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak. Els països que l'envolten són (començant per la Península Escandinava i seguint en sentit horari):
- Suècia
- Finlàndia
- Rússia (regió de Sant Petersburg)
- Estònia
- Letònia
- Lituània
- Rússia (regió de Kaliningrad)
- Polònia
- Alemanya
- Dinamarca La seva superfície és de 432.800 km², i inclou dues grans entrades: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Bòtnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament, és molt poc antiga: només existeix des del VIè mil·lenni aC. És molt poc profunda (la mitjana és de 57 m; la fondària màxima són 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oceà, en fa la renovació de les aigües molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminació. La salinitat de la Bàltica és molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermèdia entre l'aigua dolça i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporació), combinada amb una gran aportació d'aigua dolça per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicació amb l'oceà és molt difícil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, amb moltes espècies que són diferents de les seves homòlogues en altres mars. Dels països que l'envolten, només les Repúbliques Bàltiques i Polònia hi drenen enterament. A més, també Txèquia, Eslovàquia, Ucraïna i Bielorússia hi acaben aportant aigua (indirectament).

Noms

La mar rep diferents denominacions depenent de la llengua:
- Mar Bàltica és la forma habitual en les llengües romàniques, les eslaves (polonès, rus, caixubi), les bàltiques i l'anglès.
- Mar de l'Est és com l'anomenen totes les llengües germàniques excepte l'anglès, a més del finès (que, tot i tenir-hi els parlants majoritàriament a l'oest, aquests estigueren sota domini suec durant molts segles, i des de la perspectiva sueca sí que queda a l'est, la mar).
- Mar de l'Oest és el nom que se li dóna en estonià. Els diversos noms de la mar en les llengües dels països que l'envolten són, doncs:
- Östersjön (suec)
- Itämeri (finès)
- Балтийское море, Baltískoie More (rus)
- Läänemeri (estonià)
- Baltijas jūra (letó)
- Baltijos jūra (lituà)
- Morze Bałtyckie o Bałtyk (polonès)
- Bôłt (caixubi)
- Ostsee (alemany)
- Østersøen (danès)

Ciutats

Les grans ciutats costaneres bàltiques, per ordre de població, són:
- Sant Petersburg (Rússia), 4.700.000 hab.
- Estocolm (Suècia), 743.703 hab. (àrea metropolitana, 1.823.210 hab.)
- Trójmiasto o les Tres Ciutats (Polònia) (àrea metropolitana, 1.035.000 hab.), que inclou
- Gdansk (Polònia), 462.700 hab.
- Gdynia (Polònia), 255.600 hab.
- Hèlsinki (Finlàndia), 559.716 hab. (àrea metropolitana, 980.000 hab.)
- Riga (Letònia), 760.000 hab.
- Szczecin (Polònia), 413.600 hab.
- Tallinn (Estònia), 401.774 hab.
- Kaliningrad (Rússia), 400.000 hab.
- Malmö (Suècia), 259.579 hab.
- Kiel (Alemanya), 250.000 hab.
- Lübeck (Alemanya), 216.100 hab.
- Rostock (Alemanya), 212.700 hab.
- Klaipeda (Lituània), 194.400 hab.
- Turku (Finlàndia) 175.000 hab. Ports importants (tot i no ser grans ciutats):
- Swinoujscie (Polònia), 50.000 hab.
- Ventspils (Letònia), 44.000 hab.
- Baltisk (Rússia), 20.000 hab.
- Hanko (Finlàndia), 10.000 hab. Categoria:Mars d'Europa ja:バルト海 ko:발트 해 simple:Baltic Sea th:ทะเลบอลติก

Skagerrak

L´Skagerrak és un estret que separa el sud de Noruega de la Península de Jutlàndia, tot connectant el Mar del Nord amb el Mar Bàltic via el Kattegat (estret més al sud-est, a continuació seu). Té una longitud de 240 km, entre 80 i 90 d'amplada i es fa més profund cap a la costa noruega, arribant als 725m (molt superior a la mitjana del Mar del Nord, que ronda els 100 metres). Històricament, ha demostrat tenir una gran importància estratègica militar. Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué lloc una gran batalla naval el 1916 i durant la Segona fou una de les raons que motivaren la invasió de Dinamarca i Noruega per part de l'Alemanya nazi. Categoria:Geografia d'Europa ja:スカゲラク海峡 simple:Skagerrak

Península Escandinava

La Península Escandinava és una península situada al nord-oest d'Europa que tanca el Mar Bàltic pel nord-oest. Comprèn els estats de Noruega (a l'oest) i Suècia (a l'est), estenent-se des de les fronteres amb Rússia i Finlàndia al nord fins als estrets que la separen de Dinamarca al sud (l'Skagerrak i el Kattegat). Està vertebrada pels Alps Escandinaus, que la segueixen de nord a sud, i alhora, fan de frontera entre Noruega i Suècia. Categoria:Escandinàvia ja:スカンディナヴィア半島 ko:스칸디나비아 반도 zh-min-nan:Skandinavia Poàn-tó

Neerlandès

El neerlandès és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com ex-colònies) i a Flandes (Bèlgica), on és conegut habitualment com a flamenc.

Noms

El neerlandès ha estat tradicionalment anomenat "holandès" en català per raó de la llarga preeminença econòmica de la província d´Holanda dins de l'àrea neerlandòfona, cosa que també passa amb Holanda (emprat enlloc de Països Baixos). Tanmateix, tant a nivell oficial com per part dels propis neerlandòfons, "holandès" (hollands) no és la paraula més usada habitualment, puix que només correspon a un dialecte concret del neerlandès global. Com en el cas de l'alemany però, el nom d'aquesta idioma no ha estat fix a través dels segles ni és homogeni entre les altres llengües (Nederlandsk en noruec i altres llengües germàniques, Dutch en anglès, holandès entre la majoria de llengües romàniques, flamenc a les àrees del sud de l'àrea neerlandòfona). El terme neerlandès aparegué per primera vegada el 1482 en un incunable de Gouda, però no s'acabà imposant fins al segle XIX. Anteriorment, la llengua era coneguca com a "theodiscus", un mot llatí que servia per anomenar qualsevol llengua o dialecte germànics i que vol dir "vernacle", "de la gent" (per oposició al llatí o al francès, conegut com "való"). Localment, aquest mot esdevingué "dietsch" o "duutsch". Aquest terme (amb variacions) fou també adoptat a tota l'àrea de parla alemanya, i perviu en el seu nom actual Deutsch. Tanmateix, per poder distingir la llengua parlada al nord de la parlada al sud, hom començà a introduir "Neder" ("baix") al davant, de manera que primer aparagué "Nederduytsch" (baix alemany) i, posteriorment, "Nederlandsch" (literalment: "de les terres baixes", "terrabaixenc"), que, finalment, amb posteriors simplificacions ortogràfiques esdevingué l'actual Nederlands. Aquest canvi però, no es produí per exemple en l'anglès, on "Dutch" significà durant segles tan alemany com neerlandès, imposant-se al final però aquest darrer significat. Queden reminiscències del primer en el "Pennsylvania Dutch" (un dialecte de l'alt alemany parlat als Estats Units). Avui en dia, en neerlandès, "Duits" significa "alemany", "Diets" fa referència al neerlandès antic, "Hollands" al dialecte de d'Holanda i "Vlaams" (flamenc) als dialectes (estandaritzats o no) que es parlen o bé a la zona de neerladòfona de Bèlgica o bé només als corresponents a l'antic ducat de Flandes.

Abast i reconeixement oficial

El neerlandès és la llengua materna d'uns 21 milions de persones (15 als Països Baixos, 6 a Bèlgica, 250.000 a Surinam i 10.000 a França) i és a més après per 3 milions de belgues valons. En el marc de la Unió Europea, és la 7a llengua pel que fa el nombre de parlants. A internet, 1 de cada 50 pàgines és en neerlandès, cosa que el situa en 8a posició. El neerlandès és llengua oficial dels Països Baixos, Bèlgica, Surinam, Aruba i les Antilles Neerlandeses. Les autoritats de tots aquests territoris coordinen les seves activitats lingüístiques a través de la "Unió de la Llengua Neerdlandesa" (Nederlandse Taalunie). Ella estableix una sèrie de normes ortogràfiques i gramaticals que defineixen una llengua estàndard, coneguda com a "neerlandès estàndard" (Standaardnederlands) que és el que s'empra en la majoria de documents oficials, premsa i l'ensenyament. Abans d'utilitzar el citat nom, el neerlandès estàndard s'anomena oficialment Algemeen Beschaafd Nederlands (traducció aproximada: "Neerlandès General Civilitzat/Culte"), però aquest nom fou abandonat perquè tenia connotacions negatives per als dialectes que no s'hi acostessin. A França el neerlandès és parlat per gent gran al voltant de Dunkerque (departament del Nord), si bé no disposa de gaire suport oficial i recula fortament.

Classificació i relació amb altres llengües

Pertany a la branca germànica occidental, juntament amb l'anglès, el frisó i l'alemany entre d'altres. A diferència d'aquest darrer, no patí la segona mutació consonàntica que separà l'alt alemany (del qual en deriva l'actual alemany estàndard) de la resta de llengües del grup. Alhora, tampoc patí tota bona part de les mutacions ingaveòniques de l'anglès i el frisó. Pot ser considerada doncs una llengua "a mig camí" entre l'anglès i l'alemany: havent simplificat fortament la seva gramàtica (respecte les antigues llengües germàniques o fins l'alemany actual), no ho feu tant com en el cas de l'anglès (desaparicó total del gènere, poquíssima flexió verbal). La fortíssima llatinització/romanització (especialment arran de la influència normanda) que patí l'anglès fa que gloablment el neerlandès actual sigui més proper a l'alemany estàndard que no pas a l'anglès. Genèticament, es pot considerar el neerlandès com una varietat del baix alemany. En el si d'aquest darrer hi ha un continu dialectal que s'estén des de les ribes orientals del mar del Nord (deltes del Mosa i del Rin) fins a l'extrem oriental de l'Alemanya septentrional, tot passant de dialectes del baix fràncic fins a dialectes del baix saxó. Noti's que a l'est de l'IJsselmeer, dins dels propis Països Baixos, s'hi parla el baix saxó (veure més avall). Així doncs establir límits clars entre les seves varietats és complicat, puix que a les regions nord-orientals d'Alemanya el dialecte local és sovint més proper al neerlandès que a l'alemany estàndard que hi predomina a la vida pública i administrariva. Els criteris són sovint doncs, polítics.

Història

IJsselmeer Diverses tribus germàniques s’establiren al voltant del delta del Rin cap a les acaballes de l’Imperi Romà: els frisons (al nord) els saxons (a l’est) i els francs (al sud). Foren els seus parlars els qui, amb el pas del temps, acabaren donant lloc al neerlandès actual (així com el frisó, al nord). Els documents escrits més antics que se'n tenen provenen dels segles X i XI. El més conegut n'és la frase Hebban olla vogala, apareguda entremig d'un manuscrit en llatí.Durant el segle XIV els ducs de Borgonya acabaren controlant bona part dels actuals Països Baixos i Bèlgica. Malgrat que el francès era la llengua de l’administració, aquesta unió política permeté l'estandarització del vernacle germànic, basant-se sobretot en els dialectes de les ciutats flamenques. La posterior unió dinàstica al Sacre Imperi Romano-Germànic, unida a la Reforma i l'aparició de la imprempta acceleraren el procés, alhora que el centre cultural neerlandòfon es desplaçava vers Anvers. Tanmateix, el descontentament amb la centralització i les tributàries i l'intolerància religiosa provocaren aixecaments que, començant a les províncies del sud (Flandes, Brabant), s'acabaren extenent cap al nord. Els exèrcits de Felip II segon aconseguiren controlar la revolta al sud, però no al nord, tot apareixent l'estat independent dels Països Baixos del Nord (més conegut com a Províncies Unides o la República Neerlandesa). Cap allà fugiren tots els prohoms del sud descontents amb la política imperial, tot convertint Amsterdam i Holanda en general en el centre econòmic i cultural dels Països Baixos (el segle XVII significà l’apogeu de les Províncies Unides). La llengua que en resultà fou doncs una barreja dels dialectes holandesos que s'hi parlaven i el parlar dels refugiats del sud. Malgrat la tolerància religiosa, el nord era essencialment protestant (calvinista), de manera que la traducció de la Bíblia al neerlandès (Statenbijbel, 1637) tingué un paper central en l'evolució de la llengua, ja que creà un nou estàndard que s'acabà imposant els següents segles. A banda d'incorporar moltes paraules no neerlandeses arran de la voluntat de cenyir-se als textos originals, l'Statenbijbel es caractertizà per agafar trets lingüístics d’arreu del país, de manera que gent de totes les regions s'hi pogués sentir còmode (per exemple el pronom reflexiu en tercera persona del saxó zich enlloc de hem, haar). A banda d'això, el neerlandès rebé fortes influències del francès (llengua de cultura del moment, sobretot al sud) i el llatí, les diverses llengües d'altres grups que es refugiaren al nord (jueus) i les que es parlaven a les colònies de l'imperi colonial (malai). La primera ortografia oficial (Siegenbeek, 1804) s'imposà tant al sud com al nord durant l'ocupació napoleònica, si bé posteriors modificacions no foren adoptades arreu, i separaren la novament indepent Bèlgica (catòlica) del nord calvinista. Durant el següent segle hi hagué diversos intents tant de trobar un estàndard comú com d'establir-ne dos de separats. El fet que a Bèlgica, fins ben entrat el segle XX la llengua francesa dominés a la vida pública i l'educació (la primera universitat en ensenyar-hi en neerlandès fou la de Gant, el 1932) provocà una clara diglòssia, i, per exemple a Brussel·les, un canvi en els usos lingüístics (actualment, malgrat ser una àrea tradicionalment neerlandòfona i oficialment bilingüe, el francès hi predomina pel que fa al nombre de parlants). Les tendències unionistes acabaren prevalguen, i foren ratificades amb una sèrie de tractats després de la Segona Guerra Mundial, que culminaren el 1980 amb la Unió de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie).

Vocabulari

La base lexical del neerlandès és la comuna a la major part de les llengües germàniques. Així, hi ha termes tan comuns com stoel ("cadira"; pronunciat [stul]), boek ("llibre"; pron. [buk]) o werpen ("llançar"; pron. []). És a l'hora de distingir entre els mots més tradicionalment germànics que apareixen diferències, per exemple entre les diferents llengües germàniques occidentals: A vegades existeixen en neerlandès dues possibilitats per dir un concepte, l'un més proper a l'habitual anglès i l'altre a l'alemany. Així, tot i que en general werk i werken (anàlegs a l'anglès "work") siguin els mots emprats per dir "feina" i "treballar", existeix també arbeider ("treballador"), que és un mot més proper a l'alemany o les llengües escandinaves. Anàlogament, per dir "roda" tant es pot dir rad (alemany "Rad") com wiel (anglès "wheel"). Com gairebé totes les llengües d'Europa, el neerlandès té una part molt important del vocabulari científic provinent del grec o el llatí. En certes branques però, el neerlandès disposa d'un vocabulari propi. Així per exemple el científic Simon Stevin introduí paraules com driehoek (triangle), loodrecht (perpendicular) o evenwijdig (paral.lel) a les wiskunde (matemàtiques). En la gramàtica, el neerlandès adoptà mots particulars per (entre d'altres) anomenar un subjecte (onderwerp), un objecte directe (lijdend voorwerp) o un verb (werkwoord, literalment "paraula de treball").

Gramàtica

La gramàtica del neerlandès és anàloga a la d'altres llengües germàniques, si bé presenta menys simplificacions que l'anglès o el danès però més que l'alemany o l'islandès. A Flandes, hom tendeix a ser més conservador lingüísticament, romanent-hi expressions i declinacions que són vistes com a arcaiques als Països Baixos. Els tradicionals possibles tres gèneres del substantiu (masculí, femení i neutre) han estat reduïts a dos (comú i neutre), distingibles per l´article singular determinat que els acompanya: de o het respectivament. Aquest fenomen es dóna també en altres llengües germàniques com ara el danès i el suec. Les declinacions per cas han desaparegut de la major part de noms, i només en queden reminiscències en mots especials. Per contra, són mantingudes en els pronoms personals. Els adjectius tampoc presenten gaire flexió. Si apareixen després de verbs copulatius no duen cap sufix (Exmp: "De water is kald" - "L'aigua és freda"). Per contra, quan fan de complements de nom, porten s'acaben generlament amb -e (Exmp: "De kalde water" - "L'aigua freda"). Només en el singular indeterminat de paraules neutres desapareix aquest sufix (Exmp: "Een groot huis" - "Una casa grossa" contra "Het grote huis" - "La casa grossa"). Els verbs presenten certa inflexió. En present, afecta només les persones del singular. Existeixen dues formes bàsiques de passat, el perfectum i l´imperfectum. El primer es forma a partir de l'arrel del verb mentre que el segon demana un auxiliar (hebben -tenir- o zijn -ser-) davant del participi. Com en alemany, el participi té l'afix ge- al davant (en general). El futur s'expressa mitjançant verbs auxil·liars (zullen, gaan) o bé afegint algun complement circumstancial a una frase en present. Per exemple:
:Morgen reis ik naar Parijs. ("Demà viatjo a París.") L'ordre predominant a les frases en neerlandès és el SVO, si bé hi ha inversió de subjecte i verb quan la frase comença amb un complement circumstancial. Una altra caracterísitca del neerlandès és la capacitat (com altres llengües germàniques) de construir paraules ben llargues a base d'unir-ne moltes de curtes. A tall d'exemple:
:Afvalwaterzuiveringsinstallatie ("Planta de tractatment d'aigües residuals") L'ús del diminutiu -je està bastament estès en el neerlandès, i s'usa en situacions on la majoria de parlants d'altres llengües indo-europees no el trobarien normal. Tot nom és susceptible de ser "empetitit" afegint-hi el sufix en qüestió, que torna tota paraula (indepedentment del gènere que tingués prèviament) en neutra. Per exemple: :Zij schreeft een briefje voor haar vriendje terwijl zij drinkt een kopje koffie. (Ella escriu una carteta pel seu xicotet mentre beu una tasseta de cafè.) ::Per a més informació sobre aquest tema vegeu l'article "Gramàtica del neerlandès"

Escriptura

El neerlandès empra l'alfabet llatí ampliat amb el conjunt ij, que es considera una lletra única i va després després de la i. Correspon al diftong []. Pot també escriure's com a ÿ (noti's que escrivint tenen el mateix aspecte). En començaments de paraules tant I com J van en majúscula (p. e.: IJsselmeer). A més, disposa de dièresis i accents. Les primeres són utilitzades per trencar diftongs o separar sons vocàlics que, altrament, d'acord amb l'ortografia neerlandesa, serien un sol so. En són exemples: :België (Bèlgica). Així es pronuncia [] en lloc de []
:coördinatie (coordinació). Així es pronuncia [] en lloc de [] L'accent (en general tancat, ocasionalment obert) s'empra per assenyalar la presència d'una síl·laba tònica inusual, o com a diacrític o simplement per donar èmfasi a un mot. :een (un): article indefinit - één (u, un): nombre :Ik wil het zó!! (Ho vull així!!)

Dialectes

Vegeu el mapa a mà dreta amb la localització dels dialectes del neerlandès d'Europa. Part dels dialectes mostrats són sovint considerats idiomes per separat (limburguès, dialectes del baix saxó...). baix saxó A. Grup dialectal del sud-oest(zelandès/flamenc occidental) :1. Flamenc occidental (West-Vlaams), incloent-hi el flamenc francès (Frans-Vlaams) i el flamenc zelandès (Zeeuws-Vlaams) :2. Zelandès (Zeeuws) B. Grup dialectal del nord-oest (Holandès) :3. Holandès meridional (Zuid-Hollands) :4. Westhoeks :5. Waterlands
- i Volendams
- :6. Zaans
- :7. Kennemerlands :8. Frisó occidental (West-Fries)
- :9. Bildts, Midslands, Stadsfries i Amelands
-
- Els dialectes marcats amb un asterisc són considerats com a holandès si bé tenen una forta influència frisona, sobretot pel que fa al substrat (el nom "frisó" del dialecte número vuit no és només un epítet de neerlandès: neerlandès frisó, no pas la llengua frisona en si). Les variants del nord d'Holanda han vist una forta tendència cap al neerlandès estàndard d'ençà de la Segona Guerra Mundial. C. Grup dialectal del nord-est (Baix saxó) :10. Kollumerlands :11. Groninguès (Gronings) i Noord-Drents :12. Stellingswerfs :13. Midden-Drents :14. Zuid-Drents :15. Twents :16. Twents-Graafschaps :17. Gelders-Overijssels (Achterhoeks) i Urkers :18. Veluws D. Grup dialectal septenrional-central :19. Utrechts-Alblasserwaards E. Grup dialectal meridional-central :20. Zuid-Gelders :21. Brabançó septentrional (Noord-Brabants) i Limburguès septentrional (Noord-Limburgs) :22. Brabançó (Brabants) :23. Flamenc oriental (Oost-Vlaams) F. Grup dialectal del sud-est :24. Limburguès (Limburgs) G. Surinam :25. Neerlandès del Surinam (Surinaams Nederlands) Altres FL. Flevoland. Per raó de la seva recent colonització (duta a terme per gent de procedència diversa), aquest província no té cap dialecte particular. En general hi predominen les varietats sud-holandeses, o bé l'amsterdamès (a Lelystad i Almere). Al nord hi ha més influència del baix saxó. A més, a Sud-Àfrica, hom hi parla l'afrikaans, llengua derivada del neerlandès que els colonitzadors europeus hi portaren. Després de segles de separació política respecte la metròpoli i influències singulars (llengües africanes, indonesi) ha aconseguit la independència ortogràfica.

Fonts

- Fermaut, J. i Vandeputte, O. (1991) Le Neerlandais. Langue de vingt millions de Neerlandais et Flamands. Rekkem, Stichting Ons Erfeel vzw ISBN 90-70831-03-1.
- Price, G. (2000) Encyclopedia of the languages of Europe. Oxford, Blackwell Publishers ISBN 0-631-19286-7.

Enllaços externs

- [http://www.taalunie.org De Nederlandse Taalunie](neerlandès)
- [http://commons.wikimedia.org/wiki/Dutch Arxiu de so de paraules en holandès] Categoria:Neerlandès ja:オランダ語 nb:Nederlandsk språk

Baix alemany

El baix alemany és qualsevol dels dialectes germànics occidentals continentals (és a dir, sense incloure ni l'anglès ni l'escocès ni el frisó) que no van patir la segona mutació consonàntica. En principi inclou doncs també el neerlandès en totes les seves varietats així com l'afrikaans, que se'n derivà. Avui en dia però, havent aconseguit aquests dos estandaritzacions i àmplies difusions de manera independent, es restringeix a vegades el terme "baix alemany" a dialectes germànics occidentals parlats al nord d'Alemanya que no poden ser considerats variants de l'alt alemany o l'alemany estàndard. Categoria:Llengües germàniques occidentals

טלוויסה

טלוויסה (Televisa) היא חברת המדיה הגדולה ביותר במקסיקו שנוצרה בשנת 1973 לאחר מיזוג של Televisión Vía Satélite שנוסדה בשנת 1955 ו- Televisión Independiente de México שנוסדה בשנת 1968. חברה זו מהווה תאגיד בידור שברשותו בתי קולנוע, אולפני הקלטות, מגזינים והוצאות ספרים אך בעיקר יצרן אופרות סבון (טלנובלות), אירועים מיוחדים, תוכניות טוק-שואו וסרטים. ערוץ הספורט של החברה מראה קרבות איגרוף והיאבקות אך בעיקר משחקי כדורגל. המתחתרה העיקרי של טלוויסה הוא ערוץ TV Azteca. טלוויסה נסחרת בבורסה המקסיקנית ובוול-סטריט.

קהל היעד

ביקורת קשה מופנית באופן קבוע לטלוויסה ככל הנראה בשל ההאדרה של תכנים בנאלים ובלתי מתוחכמים. רושם כזה הוא חלק ממנתו של כל כוכב בערוץ כיוון שכל תוכניות הערוץ מורכבות מאותו קאסט שמככב ברוטציה, לבושים כילדים ועוברים את אותן רוטינות ישנות וכמובן מגישים טלנובלות כל שעות היממה. בתגובה להאשמות אלה, נשיא החברה, אמיליו אסקרגה (Emilio Azcárraga), מסביר: "מקסיקו זו מדינה שבה מעמד הפועלים "נדפק" ("una clase modesta muy jodida" בספרדית) והולך להשאר כך... אחת ההתחייבויות של הטלוויזיה היא להביא הנאה לחייהם של אנשים ולאפשר להם להימלט מהמציאות העצובה והעתיד הכואב שלהם." (במקור צוטט על ידי קרלוס מונסיוואייס (Carlos Monsiváis)). בהופעה הפומבית האחרונה שלו ב3 במרץ, 1997, אסקרגה פיתח את קהל היעד שלו: "אנחנו לא יכולים להתחמק מהשכבה העשירה, אבל באמת, הם לא מעניינים אותנו מאוד. השידורים שלנו תמיד היו ותמיד יהיו להמונים.", ואכן, המעמד המשכיל שנהנה מנוחות פיננסית גבוהה יותר מתעלם ברובו מהשידורים הביתיים של טלוויסה ומעדיף לצפות בערוצים זרים דרך הכבלים או דרך הלווין.

קישורים חיצוניים

- [http://www.esmas.com/televisahome/ האתר הרשמי של טלוויסה]

edinburgh hotel tablice warsaw bars and cafes pharmacy gry zr�czno�ciowe

:: RELATED NEWS ::

Buse (oiseau)
catégorie:Oiseau (noms vernaculaires) Les buses sont des rapaces diurnes, de la des Accipitridae. Ils se composent essentiellement des s du Buteo.

Espèces du genre Buteo :

- Buse à gros bec — Buteo magnirostris — Roadside Hawk

Biographie

Andreï Makine naît le 10 septembre 1957 à Krasnoïarsk en Sibérie. Après des études de littérature, il obtient un doctorat en lettres de l'université Kalinine de Moscou. Il enseigne ensuite la philosophie à l'institut de Novgorod et collabore avec la revue russe Littérature moderne à l'étranger. Au co