:: wikimiki.org ::
| Kazakhstan |
Kazakhstan
La República del Kazakhstan o Kazakhstan és un país d'Àsia central que va formar part de l'Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la seva dissolució el 1991. La seva capital és Astanà.
Limita amb Rússia, Xina, Kirguizistan, Uzbekistan i Turkmenistan i té costa en la Mar Càspia.
Kazakhstan, amb els seus 2.717.000 Km2, és el novè país més gran del món per superfície, però amb una població de 15.144.000 habitants, la densitat es molt baixa (6 h/Km2).
Una part del país està geogràficament a dins Europa.
Història
Tribus nòmades han viscut a la regió que actualment coneixem com Kazakhstan, desde el segle I AC. Des del segle IVdc, fins a començament del segle XIII, el territori de Kazakhstan va ser dominat per una serie de nacions nòmades, fins que a començament del segle XIII es produí la invasió Mongola, que hi va establir un districte administratiu. Les grans ciutats medievals de Aulie-Ata i Turkestan varen ser fundades al llarg del camí septentrional de la Ruta de la Seda durant aquesta època.
Categoria:Kazakhstan
ja:カザフスタン
ko:카자흐스탄
ms:Kazakhstan
th:ประเทศคาซัคสถาน
zh-min-nan:Kazakhstan
País__NOTOC__
::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química)
Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera.
Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política.
Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals).
Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.
Organització política de l'estat
L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials.
L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.
El estats del món
En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.
A
Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan
B
Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi
C
Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba
D
Dinamarca - Djibouti - Dominica
E
Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia
F
Fiji - Filipines - Finlàndia - França
G
Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana
H
Haití - Hondures - Hongria
I
Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia
J
Jamaica - Japó - Jordània
K
Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait
L
Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg
M
Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar
N
Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda
O
Oman
P
Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal
Q
Qatar
R
Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda
S
Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia
T
Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad
U
Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan
V
Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam
X
Xile - Xina - Xipre
Z
Zàmbia - Zimbabwe
Enllaços externs
- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda
Articles relacionats
- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
- Llistat de països per superfície
- Llistat de països per població
- Llista de països per PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
- Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
- Àfrica
- Amèrica
- Àsia
- Europa
- Oceania
Categoria:Geografia
ja:国家
simple:State
th:รัฐ
Unió Soviètica
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), o Unió Soviètica, va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991.
La URSS va sorgir després de la Revolució d'Octubre, al 1917, i un període posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics es van fer amb el poder. El nombre de repúbliques que formaven la Unió va variar amb el temps, però n'hi havia 15 en l'etapa final. La més important, de llarg, era Rússia, tant en termes d'extensió i població, com d'economia i política. L'únic partit reconegut, i que controlava tota la vida política, era el Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Presidents
- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov
Repúbliques
La Unió Soviètica fou una federació de Repúbliques Socialistes Soviètiques (RSS). Les primeres repúbliques sorgiren just després de la Revolució d'Octubre del 1917. Al principi les repúbliques eren independents les unes de les altres malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels líders pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1922, quatre repúbliques (República Socialista Federada Soviètica de Rússia, RSS d'Ucraïna, RSS de Bielorússia i RSS de Transcaucàsia) s'uniren formant la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Entre el 1922 i el 1940, el nombre de repúbliques va créixer fins a setze. Algunes de les noves repúbliques es formaren a partir de territoris adquirits o readquirits per la Unió Soviètica, i d'altres de la fragmentació repúbliques ja existents. Els criteris per a l'establiment de noves repúbliques foren els següents:
# que estiguéssin situades a la perifèria de la Unió Soviètica per tal que fóssin capaces de poder exercir el dret a la secessió,
# que fóssin suficientment fortes econòmicament per tal de poder subsistir de manera independent i
# que fóssin anomenades segons el grup ètnic dominant si aquest tenia almenys un milió d'habitants.
Aquest sistema va romandre invariable fins el 1940 i no es formaren noves repúbliques. La RSS Carelo-Finesa, fou dissolta el 1956. Les 15 repúbliques restants van romandre fins el 1991. El dret a secessió era només teòric, ja que era molt poc desitjat pel centralisme soviètic fins el col·lapse de la Unió el 1991. A partir del col·lapse de la Unió, onze de les quinze repúbliques formaren la Comunitat d'Estats Independents.
Comunitat d'Estats Independents
Economia
Els sistema econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat de l'estat dels mitjans de producció, dins la teoria general marxista-leninista.
L'estat determinava una planificació global de l'economia de forma centralitzada. El màxim òrgan planificador era el Gosplan de la Unió Soviètica. En el seu procés de determinar un desenvolupament futur rebia les directrius del Consell de Ministres de la URSS i dels Gosplan de les repúbliques federades. Seguidament elaborava el pla i l'aprobava després de sotmetre'l al Sòviet Suprem. A partir dels programes de planificació del 1928, la Unió Soviètica va experimentar un període d'esplendor i desenvolupament fins, aproximadament, l'any 1965. El caràcter maximalista dels plans va conduir després del 1965 a greus crisis per l'incompliment reiterat dels objectius establerts.
categoria:Unió Soviètica
ja:ソビエト連邦
ko:소비에트 연방
simple:Soviet Union
th:สหภาพโซเวียต
1991 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1 de març - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 17 de juny - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
:MÓN
- 7 de març - Madrid (Espanya): el Congrés dels diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 11 de setembre - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (n. 1901).
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater i Mora, filòsof català (n. 1912).
- 11 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
:MÓN
- 3 de març - Honolulu (illes Hawaii, USA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1991
ja:1991年
ko:1991년
simple:1991
th:พ.ศ. 2534
Rússia
La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan.
Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR).
La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering.
Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel.
A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido.
Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia.
A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.
Organització territorial
Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.
Districtes federals
- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)
Repúbliques
- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia
Territoris (krai)
- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol
Províncies (óblast)
- Amur
- Arkhànguelsk
- Àstrakhan
- Bèlgorod
- Briansk
- Iaroslavl
- Irkutsk
- Ivànovo
- Kaliningrad
- Kaluga
- Kamtxatka
- Kèmerovo
- Kírov
- Kostromà
- Kurgan
- Kursk
- Leningrad
- Lípetsk
- Magadan
- Moscou
- Múrmansk
- Nijni Nóvgorod
- Nóvgorod
- Novosibirsk
- Omsk
- Orenburg
- Oriol
- Penza
- Perm
- Pskov
- Rostov
- Riazan
- Sakhalín
- Samara
- Saràtov
- Smolensk
- Sverdlovsk
- Tambov
- Tiumen
- Tomsk
- Tver
- Tula
- Txeliàbinsk
- Txità
- Uliànovsk
- Vladímir
- Volgograd
- Vólogda
- Vorónej
Província autònoma (avtonómnaia óblast)
- Óblast Autònom dels Hebreus
Districtes autònoms (avtonomni ókrug)
- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia
Ciutats federals
- Moscou
- Sant Petersburg
Història
Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats.
Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov.
Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya.
L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.
Vegeu també
Llistat de Tsars
Llistat dels prínceps de Moscou
Categoria:Rússia
als:Russland
ja:ロシア
ko:러시아
ms:Russia
roa-rup:Rusii
simple:Russia
th:สหพันธรัฐรัสเซีย
zh-min-nan:Lō·-se-a
Xina
La Xina és una nació asiàtica de tradició mil·lenària, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat.
Actualment, existeixen dos estats xinesos:
- La República Popular de la Xina (中
华
人
民
共
和
国), que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos al continent asiàtic, així com alguns altres territoris sota la seua jurisdicció (com ara el Tibet).
- La República de la Xina, que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors. Encara que és un estat de facto, no està reconegut com a tal ni per les Nacions Unides ni per gairebé cap altre estat.
Articles relacionats
- Història de la Xina
- Geografia de la Xina
Categoria:Xina
ja:中国
ms:China
Uzbekistan
La República de l'Uzbekistan era una antiga república soviètica que va assolir la seua independència en 1991. Durant el període soviètic va rebre el nom de República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan.
Limita amb al N amb el Kazakhstan i al NW amb la mar d'Aral, a l'E amb el Kirguizistan i el Tadjikistan; al S, en un curt tram de frontera, amb l'Afganistan, i amb el Turkmenistan. La capital és Taixkent.
Amb una població de més de 25 milions de persones, aquest país veí d'Afganistan, es converteix en un punt d'unió entre el món occidental i l'oriental.
[http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/Regional/%c3%80sia/Uzbekistan/ World: Català: Regional: Àsia: Uzbekistan]
categoria:Uzbekistan
ja:ウズベキスタン
ko:우즈베키스탄
ms:Uzbekistan
th:ประเทศอุซเบกิสถาน
zh-min-nan:Uzbekistan
Turkmenistan
El Turkmenistan és un estat d'Àsia de capital Ashgabat.
Té una superfície de 488.100 km² i una població d'uns 4.500.000 d'habitants. La població es divideix en un 77% de turcomans (turkmens), un 9,2% d'uzbeks, un 6.7 de russos mentre que tatars, alemanys i altres compten amb un 5%. La llengua oficial i també majoritària és el turkmen que es parlat per un 72% de la població, seguida pel rus, principalment a les ciutats, amb un 12% i l'uzbek que és la llengua del 9%. També existeix varietat de religions, donat que un 89% són musulmans, i un 9% són membres de l'esglèsia ortodoxa russa, la resta pertanyen a petites minories,i algunes d'elles, com els Testimonis de Jehovà pateixen la manca de llibertat religiosa.
El Turkmenistan va entrar a formar part de l'Imperi Rus en 1899, en 1924 es va crear la República Socialista Soviètica del Turkmenistan, i en 1991 es va proclamar la independència.
Categoria:Turkmenistan
ja:トルクメニスタン
ko:투르크메니스탄
ms:Turkmenistan
th:ประเทศเติร์กเมนิสถาน
zh-min-nan:Turkmenistan
Europa:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia).
----
Europa (Mitologia)
Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.
Geografia i geologia
Negra
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km2.
Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega
Divisió política
Onega
Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.
1 Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
2 L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
3 El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
4 Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
5 La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.
Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.
Llengües d'Europa
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.
Pàgines que s'hi relacionen
- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa
External links
- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe]
Categoria:Europa
als:Europa
ja:ヨーロッパ
ko:유럽
ms:Eropah
roa-rup:Evropa
simple:Europe
th:ทวีปยุโรป
zh-min-nan:Europa
Segle XIII Esdeveniments:
- Gengis Kan es corona rei dels mongols, i emprèn una sèrie de guerres des de Rússia fins a la Xina.
- Últimes croades
- Conquesta de les Illes Balears i València per part de Jaume I
- Catarisme
Personatges importants
- Sant Francesc d'Assís
- Gengis Kan
- Marco Polo
- Sant Tomàs d'Aquino
- Kublai Kan
- Alfons X el Savi
- Manco Capac
- Innocenci III
- Innocenci IV
- Dante
- Ramon Llull
Invents, descobriments, introduccions
Vegeu la Taula anual del segle XIII
----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle XIII
ja:13世紀
ko:13세기
simple:13th century
th:คริสต์ศตวรรษที่ 13
Segle XIII Esdeveniments:
- Gengis Kan es corona rei dels mongols, i emprèn una sèrie de guerres des de Rússia fins a la Xina.
- Últimes croades
- Conquesta de les Illes Balears i València per part de Jaume I
- Catarisme
Personatges importants
- Sant Francesc d'Assís
- Gengis Kan
- Marco Polo
- Sant Tomàs d'Aquino
- Kublai Kan
- Alfons X el Savi
- Manco Capac
- Innocenci III
- Innocenci IV
- Dante
- Ramon Llull
Invents, descobriments, introduccions
Vegeu la Taula anual del segle XIII
----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle XIII
ja:13世紀
ko:13세기
simple:13th century
th:คริสต์ศตวรรษที่ 13
TurkestanEl Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia central, habitada majoritàriament per pobles turcs i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud. Es divideix en:
- Turquestan Occidental o rus, perquè va ser conquerit per l'Imperi Rus (vegeu més avall);
- Turquestan Oriental o xinès, que fou conquerit per l'Imperi Xinès i més tard integrat dins la República Popular de la Xina, que actualment l'administra com a Regió Autònoma de Xinjiang Uigur;
- Turquestan Meridional o afgà, que comprèn les regions septentrionals de l'Afganistan.
----
----
El Turquestan Occidental (anomenat simplement Turquestan) era un govern de la Rússia tsarista, que estava format pel que avui dia són les repúbliques de l'Uzbekistan, el Kirguizistan, el Tadjikistan i el Turkmenistan, i del qual depenien els khanats vassalls de Kokand, Khiva i Bukhara. Al nord hi havia el govern de les Estepes. El govern de Transcàspia, que va existir com a govern militar del 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fou integrat al govern general del Turquestan el 1889.
Història
La conquesta russa del Turquestan, a l'Àsia central, es va fer el segle XIX, i acabà entre el 1864 i el 1867. El govern general del Turquestan es va crear el 1867. En esclatar la Revolució Russa (febrer de 1917) n'era governador Kuropatkin. Els oficials tsaristes, Kuropatkin inclòs, van reconèixer el govern provisional. Poc després, els funcionaris tsaristes més significats foren detinguts i els menxevics van formar un Comitè del Turquestan que depenia del govern provisional de Sant Petersburg integrat per Xepkin (president), Preobrajenski, Elpatiev, Skapski i Litapolski, els musulmans General Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev i Biukeikhànov (3 de maig de 1917). Més tard la presidència la va ocupar Nalivkin. Els bolxevics, majoritàriament colons russos i treballadors del ferrocarril, es van oposar a aquest Comitè i es decantaven per la revolució.
Ambdós grups es van enfrontar, sovint de manera violenta.
La població indígena es va veure empesa a organitzar la seva autodefensa. Van sorgir l’assemblea d’ulemes (Ulema Jamiy), dirigida pel mul·là Saïd Alí Lapin, de tendència conservadora, i el Consell Musulmà (Shura i Islamiyeh), de tendència reformista, ambdós de les elits musulmanes, que del 16 al 23 d'abril van celebrar la Conferència Extraordinària de tots els musulmans a Taixkent (Congres Musulmà) i que va demanar l’ autonomia per a l’Àsia Central dins d’una Rússia federal, i el fi de la colonització.
Es va crear seguidament el Congrés Musulmà (Türkistan Musulman Merkezi Shurasi) o Centre Musulmà (Milli-Merkez), dirigit per Mustafà Xokàiev. Però també van sorgir organitzacions socialistes entre els musulmans: la primera fou l’anomenada Ittihad, de Samarcanda. La gana de l'estiu del 1917, deguda al desabastiment des de Rússia, va provocar enfrontaments entre musulmanes (molt afectats) i colons russos (que patien menys la gana). Va córrer el rumor que els dungans, que venien de Xina, entrarien al Turquestan, i els colons es van armar i van fer servir aquestes armes per massacrar els natius (sobre tot els kirguisos).
Després de la Revolució d'Octubre, els bolxevics van prendre el poder polític a Taixkent, la capital (octubre del 1917). Manifestacions de musulmans van tenir lloc a Taixkent demanant l’autonomia. El cor de l’oposició musulmana fou la vall de Fergana. Al començament de novembre del 1917 va tenir lloc allí el Congrés Regional Extraordinari dels Musulmans, que, seguint la crida de Lenin als musulmans del Turquestan per actuar contra el govern tsarista i la promesa de la concessió del dret d’autodeterminació d’acord amb un model concret per a l’Àsia Central, va decidir formar un govern de base musulmana (novembre de 1917) que va dirigir Mustafà Xokàiev (líder del Milli-Merkez) i que va prendre el nom de "Govern Provisional del Turquestan Autònom", encara que fou conegut com a Govern de Kokand, del nom de la ciutat on tenia la seu, i que abans havia estat un khanat annexionat a Rússia el 1876.
El govern de Kokand va tenir una capacitat limitada pel fet de representar únicament una part del país, la vall de Fergana a l'entorn de Kokand, i no pas tot el Turquestan. A més a més, el govern estava situat al Turquestan rus, una zona sota el control directe de Rússia, i va tenir poca repercussió en les poblacions dels estats protegits de Khiva i Bukhara. Tot i així, la sort de la regió de l'Àsia central russa depenia de l'èxit d’aquest govern. La formació del govern de Kokand va coincidir amb la rebel·lió dels musulmans contra Rússia en altres indrets de l'antic Imperi: Baixkíria-Tartària va declarar la seva autonomia el gener de 1918, i els tàrtars de l'Azerbaidjan també actuaven de forma independent. Tot i la crida de Lenin a l’autodeterminació, el govern de Kokand fou vist com a traïdor per les autoritats bolxevics de Taixkent, que actuaven independents del govern central bolxevic. Conseqüentment, les autoritats de Kokand van apel·lar als bolxevics de Petrograd demanant suport, però l’enviat de Lenin, Iosif Stalin, els va indicar que si la població musulmana no s’integrava en el govern soviètic de Taixkent voluntàriament, ho farien ells mateixos per la força. Això va intensificar l’oposició de Kokand als bolxevics. El govern de Kokand fou declarat contrarevolucionari a la fi de gener del 1918 i el govern bolxevic de Taixkent li va declarar la guerra; el mateix mes, les forces bolxevics van assetjar Kokand, on la població es va armar per defensar-se. El 20 de febrer, la ciutat de Kokand va ser ocupada i el govern suprimit després de només tres mesos.
Les tropes bolxevics van procedir a la matança d'almenys cinc mil ciutadans, cosa que provocà una revolta general i espontània en tota la vall de Fergana. Els bolxevics respongueren saquejant el territori i confiscant el cotó de tota la vall (el cotó era la base de l’economia local). L'abril del 1918 la rebel·lió s’havia estès; aquesta revolta inicial a la vall de Fergana va marcar l'inici del que després fou el moviment Basmatxi.
La República Soviètica del Turquestan fou creada el 30 d'abril de 1918 amb capital a Taixkent i dins d’una Rússia federal. L'octubre es va proclamar la República Socialista Soviètica del Turquestan dins Rússia. El setembre de 1920 es va convertir en República Socialista Soviètica i va ingressar com a constituent a la Unió Soviètica. L'11 d'abril de 1921, la República va esdevenir una república socialista soviètica autònoma dins Rússia. L'octubre de 1924 es va crear la república autònoma del Tadjikistan (elevada a República Socialista Soviètica el 5 de desembre de 1929) i les regions de Samarcanda, Fergana, Amu Dària i Sir Dària van passar a formar part d’una nova república socialista soviètica anomenada Uzbekistan, de què el nucli central eren les repúbliques de Khwarezm (Khiva) i Bukhara); separades d’aquesta república es van crear dues regions autònomes: la regió autònoma dels Kirguisos depenent de Rússia (que el 5 de desembre de 1936 es va convertir en la República Socialista Soviètica del Kirguizistan) i la regió autònoma de Karakalpakistan (que va passar a dependre de la República Autònoma del Kazakhstan fins el 1932, quan es va convertir en República Autònoma dins de la RFSS Russa, i el 1936 va passar definitivament a l'Uzbekistan). El Turquestan va desaparèixer com a república el 27 d'octubre de 1924.
Administració militar
- General Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev i general N.A. Verevkin, 1864
- General Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev, 1864-1865
- General M.G. Romanovski, 1865-1866
- General N. A. Krijanovski, 1866-1867
Govern general del Turquestan
- General K.P. Von Kaufman, 1867-1882
- General Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev, 1882-1916
- General A.N. Kuropatkin, 1916-1917
- Primer govern provisional, 1917 (integrat per Xepkin, Preobrajenski, Elpatiev, Skapski, Litapolski, Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev i Biukeikhànov)
- Segon govern provisional, 1917 (integrat per Nalivkin, Xepkin, Preobrajenski, Elpatiev, Skapski, Litapolski, Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev, Biukeikhànov)
- Mustafà Xokàiev, 1917-1918
- Govern del Soviet de Taixkent, 1917-1918
- República Soviètica del Turquestan, 1918
- Republica Socialista Soviètica del Turquestan dins Rússia, 1918-1920
- Republica Socialista Soviètica del Turquestan dins la Unió Sovietica, 1920-1924
Enllaços externs
- [http://geocities.com/ai320/turkistan.htm Welcome to Turkistan]
Categoria:Rússia Categoria:Història d'Àsia Central
ja:トルキスタン
Al JourgensenAl Jourgensen (born October 8, 1958 in Havana, Cuba), is an American musician best known as the founder and frontman of the industrial band Ministry. He is sometimes credited as Alain Jourgensen, Alien Jourgensen, Hypo Luxa (his alias as a music producer), Alien Dog Star and Buck Satan. He is a member and/or founder of several industrial bands, working as a singer, guitarist or keyboard player.
Jourgensen formed Ministry in 1981 after he left the band Special Affect, which was a new wave/synth pop band (notably including Frankie Niardello, founder of My Life With The Thrill Kill Kult). Early singles by Ministry and Jourgensen's other projects were released on Wax Trax! Records.
Jourgensen's lyrics reveal many aspects of his life, such as his heroin addiction and his political opinions, greatly influenced by the beat generation (William S. Burroughs collaborated on some of his tracks).
Bands
- Ministry
- The Revolting Cocks
- Lard
- 1000 Homo Djs
- PTP
- Acid Horse
- Lead Into Gold
- Pailhead
- buck satan and the 666 shooters
Jourgensen, Al
Jourgensen, Al
Jourgensen, Al
london cheap hotel liczniki poker Hotele w Rzym bwin
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Wikipedia:Löschkandidaten/24. November 2004
Was hier über dieses Gerät ausgesagt wird, trifft für alle Tageslichtprojektoren aller Hersteller im In- und Ausland zu. Um nicht für all diese einen eigenen Artikel mit weitaus gleichem Inhalt einstellen zu müssen, schlage ich vor, diesen zu löschen und den Inhalt in einem Artikel Tageslichtprojektor oder ähnlich zu verwenden. --Schubbay 00:42, 24. Nov 2004 (CET)
:behalten, ordetlicher Kurzarteikel, ausserdem
|
Wikipedia:Löschkandidaten/25. November 2004
Warum fehlen (schon wieder) Einträge ? [http://de.wikipedia.org/w/wiki.phtml?title=Wikipedia:L%C3%B6schkandidaten/25._November_2004&oldid=3412424] ... Hafenbar 17:14, 25. Nov 2004 (CET)
Steht identisch bereits in Namibia drin. --Katharina 00:09, 25. Nov 2004 (CET)
- Ich habe die Grafik schon einmal in Cumshot (erledigt, bleibt)
Der Artikel ist ekelhaft und sinnlos, das angehäufte 'Wissen' interessiert doch nur perversierte Menschen.
Ich möchte nicht das meine 10 bis 14 jährigen Kinder, die oft Ihr Wissen von wikipedia.org beziehen,
solche Artikel lesen müssen. Wenn der Artikel bleibt muß ich die wikipedia.org sperren lassen. Benutzer:194.232.12.2 11:06, 26. Nov 2004 (CET) Unterschrift nachgetragen von Skriptor
|
Wikipedia:Löschkandidaten/27. November 2004
Bei allem Respekt für dieses Verhalten - hier steht nichts drin! --rdb? 00:05, 27. Nov 2004 (CET)
:Daniel FR war ein agnostischer Wikipediatriker, der zur Zeit des Stub Regimes die Taten, die von den IPs begangen wurden missbilligte. Er bezeichnete die Täter als unkonzentriert und schlampig
|
Wikipedia:Löschkandidaten/28. November 2004
Arik Braun (erledigt, behalten)
Ist dieser Artikel erhaltenswert? Ich denke nicht => Löschen -- Timer 23:52, 27. Nov 2004 (CET)
:behalten: 1.) Diverse Hits bei google. Lt. deutschem Schachbund einer der besten deutschen Jugendspieler überhaupt + Berichte ausländischer Seiten! 2.) Zitat: "Als Enzyklopädie bezeichnet man den Versuch der vollständigen Darstellung des Wissens zu einem bestimmten Thema oder des gesamten Wissens der Welt; in ihr wird der gesamte Wissensstoff alle
|
Wikipedia:Löschkandidaten/29. November 2004
ISMA (erledigt, gelöscht)
Als Löschkandidat auf der dortigen Seite vorgeschlagen am 29. Oktober von Benutzer:Fcbaum. Nie diskutiert. Ich bin für behalten. --APPER\☺☹ 05:47, 29. Nov 2004 (CET)
:behalten MAK
|
Wikipedia:Löschkandidaten/30. November 2004
Ingund (erledigt, Dank an Überarbeiter)
Für einen Stub zu kurz. --Trevithick 00:11, 30. Nov 2004 (CET)
:Behalten AN 06:44, 30. Nov 2004 (CET)
:Dito. Behalten. Da steht doch mehr mit Hand und Fuß als in zig anderen "Stubs". Dickbauch 08:36, 30. Nov 2004 (CET)
:Behalten. Ein kleiner, feiner Stub. --Zinnmann
|
Wikipedia:Löschkandidaten/1. Dezember 2004
falsche Erklärung, erklärtes ist unter Header bereits zu finden. Header-File soll die Erklärung der Hilfsdatei von C++-Programmen werden. --BLueFiSH ✉! 03:06, 1. Dez 2004 (CET)
:Das denglische Wort schnellgelöscht (wenn schon, dann wäre Header-Datei korrekter [ok, auch denglisch])... --Read More... |
Wikipedia:Löschkandidaten/2. Dezember 2004
War SLA hab's durch gewöhnlichen ersetzt und plädiere für behalten. Badewannenrennen gibt es und, je nach gegend, sind wichtige ereignisse. Artikel selbst ist nicht gerade umwerfend, aber akzeptabel. -- southpark 02:07, 2. Dez 2004 (CET)
:habe den Eintrag mit Referenz auf Badewannenrennen gerade in Niers gelöscht (wg. Artikeldopplung und ein bißchen arg werbemäßig) - aber klar, daraus k
|
Lautstärkepegel
Der Lautstärkepegel ist eine Größe, die es erlaubt, zwischen der empfundenen Lautstärke und einem Schalldruckpegel Vergleiche anzustellen. Maßeinheit des Lautstärkepegels ist das Phon.
Phon
Der Lautstärkepegel wurde so definiert, dass für einen Sinuston von 1000 Hz der Wert des Lautstärkepegels in | |
