:: wikimiki.org ::

Kenya

Kenya

Kenya és un país de l'Àfrica Oriental, limitat al nord per Sudan i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'Oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda. La capital és Nairobi. Com a curiositat cal remarcar que la pronúncia correcta del nom del país, Kenya, no és pas /kènia/, com massa sovint se sent a dir, sinó /kenya/, ja que en suahili el dígraf ny es pronuncia igual que en català. Categoria:Kenya ja:ケニア ko:케냐 ms:Kenya simple:Kenya th:ประเทศเคนยา zh-min-nan:Kenya

Àfrica Oriental

L'Àfrica Oriental forma part del continent africà i acostuma a incloure els estats i territoris següents:
- Djibouti
- Eritrea
- Etiòpia
- Kenya
- Seychelles
- Somàlia
- Tanzània
- Territori Britànic de l'Oceà Índic (dependència britànica
- Uganda Burundi i Rwanda (estats de l'Àfrica Central), Madagascar, les Comores, les dependències franceses de Mayotte i la Reunió, Maurici, Malawi i Moçambic (pertanyents a l'Àfrica Austral) i el Sudan (de l'Àfrica del Nord) també es consideren sovint part de l'Àfrica Oriental. A aquesta regió també hi pertanyen Somalilàndia i Puntlàndia, que formalment són part de Somàlia, però que de fet actuen com a estats independents i intenten aconseguir el reconeixement internacional. A l'Àfrica Oriental es troben, a més de la vall del Rift, les muntanyes més altes del continent (el Kilimanjaro i el Mont Kenya), el llac més extens (el llac Victòria) i el riu més llarg (el Nil). Aquesta regió, que tradicionalment havia estat molt relacionada amb els àrabs, al segle XIX no es va poder escapar de la pressió de les potències colonials europees, que es van repartir el territori i van explotar-ne en benefici propi els recursos econòmics. Repartiment colonial:
- El Regne Unit es va emparar del Sudan, part de Somàlia, Kenya, Zanzíbar, Uganda i Malawi.
- Itàlia va ocupar Eritrea i la major part de Somàlia, i al segle XX va intentar apoderar-se d'Etiòpia.
- França es va apoderar de Djibouti i de Madagascar.
- Alemanya va ocupar Tanganyika (que després de la Primera Guerra Mundial va passar al Regne Unit) i Rwanda i Burundi (que van passar a Bèlgica).
- Portugal es va emparar de Moçambic. Els estats de la regió han d'afrontar problemes com la pobresa de gran part de la seva població, un deute extern aclaparador i, en alguns casos, una forta incidència del VIH o la difícil superació de guerres civils o internacionals. Tanmateix cal matisar, perquè no és comparable la situació d'estabilitat política i de respecte als drets humans de Tanzània o de Kenya amb els casos de Somàlia o del Sudan. Alguns indrets de l'Àfrica Oriental s'associen amb les grans concentracions d'animals salvatges (elefants, girafes, lleons, zebres, rinoceronts...), però les poblacions d'aquests animals disminueixen per la reducció del seu hàbitat i, en alguns casos, per la caça furtiva. Malgrat tot, atreuen gran nombre de turistes i representen una important font d'ingressos per a les economies de Kenya, Tanzània o Uganda. Categoria:Àfrica ja:東アフリカ ko:동아프리카

Etiòpia

Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental. Limita al nord amb Eritrea i Djibouti, a l'est amb Somàlia, al sud amb Kenya i a l'oest amb el Sudan. El país té un elevat altiplà central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb algunes muntanyes que arriben als 4.620 m, com és el cas del Ras Dashen, la màxima altitud d'Etiòpia. Generalment les altures són més elevades just abans del punt en què baixen sobtadament cap a la vall del Rift, que talla l'altiplà de biaix. Hi ha un nombre considerable de rius a l'altiplà, dels quals destaca el Nil Blau, que surt del llac Tana. L'altiplà va baixant gradualment fins a les terres baixes del Sudan cap a l'oest i fins a les planes deshabitades de Somàlia cap al sud-est. La capital és Addis Abeba, amb dos milions i mig d'habitants, i nou ciutats més passen dels cent mil habitants, entre les quals destaca Dire Dawa, amb més de dos-cents mil. Té una de les històries més extenses com a nació independent dins el continent. Única entre els països africans, la monarquia etíop va mantenir la seva llibertat enfront de les potències colonials durant el segle XX, amb la sola excepció de l'ocupació italiana (1936–1941). Etiòpia, fins al segle XX, fou coneguda amb el nom d'Abissínia. El 17 de juliol 1891 a Ejersa Goro, Etiòpia neix Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia. El 1974, una junta militar marxista-leninista, el Derg, va deposar l'emperador Haile Selassie, que governava el país des de 1930, i hi va establir un estat socialista de partit únic. El règim va patir diversos cops d'estat cruents, aixecaments, una sequera generalitzada i un problema de refugiats en massa. Fou derrotat el 1991 per una coalició de forces rebels amb el nom de Front Democràtic Revolucionari Popular d'Etiòpia. El 1994 es va adoptar una constitució que havia de dur les primeres eleccions multipartidistes l'any següent. Una guerra fronterera amb Eritrea (nació que s'havia separat d'Etiòpia el 1992) va esclatar el maig del 1998. Això ha estat un cop fort per a l'economia nacional però ha enfortit la coalició governant. Categoria:Etiòpia ja:エチオピア ko:에티오피아 ms:Habsyah th:ประเทศเอธิโอเปีย zh-min-nan:Ityop'iya

Oceà Índic

L'Oceà Índic és el tercer volum d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra. Està limitat al nord pel sud d'Àsia; a l'oest per la Península Aràbia i Àfrica; a l'est per la Península Malaia , les Illes Sunda , i Austràlia; i al sud per l'Antàrtida. Està separada de l'Oceà Atlàntic pel meridià 20 graus est, al sud d'Àfrica, i de l'Oceà Pacífic pel meridià 147 graus est. El punt més al nord de l'Oceà Índic està aproximadament a 30 graus nord de latitud al Golf Pèrsic . L'oceà fa aproximadament 10.000 km d'ample entre les puntes sud d'Àfrica i Austràlia; la seva àrea és 73.556.000 km², incloent elMar Roig i el Golf Pèrsic. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 km. Petites illes puntejen les vores continentals. Les nacions de l'oceà son Madagascar (abans República Malgatxe), la quarta illa més gran del món; Comores; Seychelles; Maldives; Maurici; i Sri Lanka. Indonèsia la voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre Àsia i Àfrica n'ha fet un focus de conflictes. Degut a la seva mida, de tota manera, cap nació l'ha dominat amb èxit fins als inicis del s. XIX quan Anglaterra controlava la majoria de la terra perimetral.

Medi físic

Indonèsia Les plaques africanes, índiques i antàrtiques convergeixen a l'Oceà Índic. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central-oceànica que forma una Y invertida, amb l'arrel que va cap al sud des del límit de la plataforma continental a prop de Mumbai, Índia. Les conques est, oest, i sud estan subdividides en conques més petites per serralades. Les plataformes continentals són estretes, d'uns 200 km d'amplada en mitja. Una excepció és la costa oest d'Austràlia, on l'amplada de la plataforma excedeix 1,000 km. La profunditat mitjana de l'oceà és de 3890 m. El seu punt més profund, la fosa de Java, està a uns 7450 m. Al nord de 50 graus de latitud sud, el 86% de la conca està coberta per sediments pelàgics, dels quals més de globigerina. El restant 14% està tapissat amb capes de sediments terrígens. Els sediments glacials dominen les latituds meridionals (cap al sud) extremes.

Clima

El clima al nord de l'equador està afectat per un sistema de vents monsònics. Vents forts del nord-est bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sud i oest. Al mar d'Aràbia els violents monsons porten pluja al subcontinent indi. A l'hemisferi sud, els vents són generalment més suaus, però les tempestes d'estiu a prop de Maurici poden ser fortes. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar de vegades les costes del Mar d'Aràbia i la Badia de Bengala.

Hidrologia

Entre els pocs grans rius que flueixen a l'Índic trobem; el Zambezi, el Shatt-al-Arab, l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, i l'Irrawaddy. Els corrents marítims estan molt influenciats pels monsons. Els corrents dominants, són dos; un a l'hemisferi nord, movent-se en el sentit de les agulles del rellotge, i un altre al sud de l'equador girant en sentit contrari. Durant el monsó d'hivern, de tota manera, els corrents del nord canvien de direcció. La circulació en aigües profundes està controlada principalment pels fluxos de l'Oceà Atlàntic, el Mar Roig i els corrents antàrtics. Al nord dels 20 graus de latitud sud la mínima temperatura superficial és de 22 graus C, superant els 28 graus C cap a l'est. Al sud dels 40 graus de latitud sud, les temperatures baixen ràpidament. La salinitat superficial de l'aigua va de 32 a 37 parts per 1.000, la més alta té lloc en el mar d'Aràbia i en un cinturó entre el sud d'Àfrica i el sud-oest d'Austràlia. Es troben icebergs al llarg de tot l'any a uns 65 graus de latitud sud. El límit nord dels icebergs és d'uns 45 graus de latitud sud.

Economia

La calor de l'Oceà Índic manté la producció de plàncton baixa, excepte al llarg dels límits nord i a alguns punts concrets; la vida marina és doncs limitada. La pesca està limitada a nivells de subsistència. La funció econòmica més important és el transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven a l'Est i tornaven amb sedes, estores, te, i espècies. L'oceà Índic, també és important pel transport de petroli des del Sud-est asiàtic als països de l'oest. El petroli és el recurs més significant de l'àrea, extret principalment del Golf Pèrsic.

Història

Les civilitzacions més antigues, a les valls del Nil, l'Eufrates, el Tigris, i el riu Indo al Sud-est d'Àsia, s'han desenvolupat a prop de l'Índic. Durant la primera dinastia d'Egipte (aprox. 3000 aC), es van enviar alguns mariners a aquestes aigues, viatjant cap a Punt. Els vaixells que tornaven duien or i esclaus. Els fenicis del tercer mil·lenni abans de Crist podrien haver arribat a aquesta àrea, però no hi van establir cap assentament. Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de Periplus of the Erythraean Sea descriu ports i a les costes d'Àfrica i Índia al voltant del 2on segle després de Crist. Els Indonesis van creuar l'Índic per a establir-se a Madagascar. Es creu que Marco Polo (c. 1254-1324) va tornar del llunyà Est per l'Estret de Malacca. Les expedicions xines d'exploració van arribar a l'Est d'Àfrica cap al segle XV, però els mercaders àrabs van dominar el comerç a l'Índic abans que Vasco da Gama doblés el Cap de Bona Esperança el 1497 i després va navegar cap a Índia, el primer europeu a fer-ho. Els pobles antics que vivien a la vora de l'oceà van intentar controlar les seves rutes comercials, infructuosament. Portugal va intentar assolir el domini durant més d'un segle, fins que el va perdre a mitjans del s.XVII. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals (1602-1798) va cercar el control del comerç amb l'Est per l'Oceà Índic. França i Anglaterra van establir companyies de comerç a l´àrea, i Anglaterra va arribar a dominar tota l´àrea cap el 1815. L'obertura del canal de Suez, el 1869, va reviure l'interès europeu per l'est, però cap nació va aconseguir el domini del comerç. Des de la Segona Guerra Mundial el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per ser parcialment substituït per l'Índia, la Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en vies de desenvolupament que voregen l'oceà, de tota manera, volen que sigui una "zona de pau" amb vies de navegació d'ús lliure.

Bibliografia

- Braun, D., The Indian Ocean (1983)
- Chandra, S., ed., The Indian Ocean (1987)
- Chaudhuri, K. N., Trade and Civilization in the Indian Ocean (1985)
- Cousteau, Jacques-Yves, and Diole, Philippe, Life and Death in a Coral Sea (1971)
- Cubitt, Gerald, Islands of the Indian Ocean (1975)
- Das Gupta, A., and Pearson, M.N., India and the Indian Ocean (1987)
- Dowdy, W. L., and Trood, R., eds., The Indian Ocean (1985)
- Kerr, A., ed., Resources and Development in the Indian Ocean Region (1981)
- Nairn, A. E., and Stehli, F. G., eds., The Ocean Basins and Margins, Vol. 6: The Indian Ocean (1982)
- Ostheimer, John M., ed., The Politics of the Western Indian Ocean Islands (1975)
- Toussaint, Auguste, The History of the Indian Ocean, trans. by June Guicharnaud (1966).

Comentari

Una decisió de l'any 2000 de la Organització Hidrogràfica Internacional delimita un cinquè oceà, l'Oceà Antàrtic, a partir de les part més al sud del Atlàntic, de l'oceà Índic i del Pacífic. El nou oceà s'extendria des de les costes de l'Antàrtida al nord del 60 graus sud de latitud, coincidint amb el límit del tractat Antàrtic.

Dades

Àrea

- total: 68.556 milions de km²
- nota: inclou Mar d'Andaman, Mar d'Aràbia, Badia de Bengala, sud-oest d'Austràlia, Golf d'Aden, Golf d'Oman, Canal de Moçambic , Golf Pèrsic , Mar Roig, Estret de Malacca, i altres cossos d'aigua tributaris.

Àrea - comparativa

Unes 5,5 vegades la dels Estats Units

Línia de costa

66.526 km

Elevacions extremes

- punt més baix: Fosa de Java -7.258 m
- punt més alt: 0 m

Medi ambient - actualitat

- Espècies marines en perill: dugong, foca, tortugues i balenes.

Ports principals

Calcuta (Índia), Chennai (Madràs; Índia), Colombo (Sri Lanka), Durban (Sud Àfrica), Jakarta (Indonèsia), Fremantle (Austràlia), Mumbai (Bombay; Índia), Richards Bay (Sud Àfrica) Categoria:Oceans ja:インド洋 ko:인도양 simple:Indian Ocean th:มหาสมุทรอินเดีย zh-min-nan:Ìn-tō·-iûⁿ

Uganda

La República d'Uganda és un país del centre d'Àfrica. Limita a l'est amb Kenya, al nord amb Sudan, a l'oest amb la República Democràtica del Congo, al sud-oest amb Rwanda i al sud amb Tanzània. Al sud i a l'est del país es troba el Llac Victòria, que comparteix amb Kenya i Tanzània. Uganda va prendre el seu nom de l'antic regne de Buganda , el qual comprenia una part del sud del país, incloent-hi la capital Kampala.

Història

És poc coneguda la història d'Uganda abans de l'arribada dels primers no africans encara que és coneguda la presència humana a l'àrea almenys des del primer mil·lenni a. C. Quan els àrabs i els europeus van arribar el segle XIX trobaren una sèrie de regnes en la zona, suposadament fundats al segle XVI. El més extens i el més important d'aquests regnes era Buganda, el qual encara existeix avui com una part d'Uganda. La zona fou col·locada sota l'administració de la Companyia Britànica de l'Est d'Àfrica en 1888 i va ser governada com un protectorat pel Regne Unit des del 1894 fins la independència el 1962. El 1966 l'aleshores primer ministre Milton Obote va subvertir la constitució declarant-se President, encetant una era de cops i contra-cops que es va allargar fins ben avançats els anys 80. El 1971 un cop d'estat va col·locar al poder a Idi Amin que va governar recolzant-se en els militars gairebé una dècada. La seva estada al poder va tenir un cost estimat de 300.000 morts. A més va expulsar la emprenedora minoria índia i pakistanesa d'Uganda. El seu regnat va acabar gràcies a una invasió de Tanzània el 1979. La situació no va millorar gaire amb el retorn de Milton Obote, que va estar deposat de nou el 1985. L'actual president, Yoweri Museveni, ocupa el poder des del 1986 i és vist com membre d'una nova generació de líders africans. Una relativa estabilitat ha estat establerta al país, tret del nord on continua actuant Exercit de Resistència del Senyor. Uganda s'ha vist implicada en els conflictes dels estats veïns com Ruanda o la República Democràtica del Congo. Uganda destaca per haver donat la resposta més efectiva contra el HIV entre el països africans. categoria:Uganda ja:ウガンダ ko:우간다 ms:Uganda th:ประเทศอูกันดา zh-min-nan:Uganda

Suahili

El suahili (anomenat kiswahili en suahili) és una llengua bantu àmpliament parlada a l'Àfrica Oriental. El suahili és la llengua materna dels suahili, que habiten una extensió de 1500 km de la costa africana Oriental des del sud de Somàlia fins al nord de Moçambic, incloent-hi les illes costaneres com l'arxipèlag de Zànzibar. Té aproximadament uns cinc milions de parlants com a primera llengua i entre cinquanta i cent milions de parlants com a segona llengua. El suahili ha esdevingut una llengua franca per a Àfrica Oriental i àrees circumdants. És llengua oficial (cooficial) a Kenya (juntament amb l'anglès), Tanzania (juntament amb l'anglès), República democràtica del Congo (juntament amb el lingala, el kikongo, el chiluba i el francès) i Rwanda (juntament amb el kinyarwanda, l'anglès i el francès). La forma estàndard està basada en el dialecte de l'illa d'Unguja, a Zànzibar, el kiunguja. El kingwana és el dialecte força diferenciat usat a l'est de la República democràtica del Congo.
Vocabulari
Un mot català provinent del suahili és safari, que s'escriu igual i vol dir viatge. Altres mots i expressions en suahili que bona part dels catalanòfons poden conèixer, gràcies principalment al cinema, són:
- Simba: lleó (nom del protagonista del Rei Lleó)
- Rafiki: amic (nom de l'amic del protagonista del Rei Lleó)
- Hakuna matata: cap problema (cançó del Rei Lleó i usada a bastament a la sèrie L'imperdible Parker Lewis. En realitat és una forma dialectal usada molt pels turistes, i en estàndard seria hakuna matatizo)
- Tembo: elefant (de les pel·lícules del Tarzan)
- Bwana: senyor (de les pel·lícules de safaris)
- Bibi: senyora (de les pel·lícules de safaris)
- Malaika: àngel (títol d'una canço popularitzada per Boney M) Malgrat que sovint es diu que és un dialecte de l'àrab el suahili és una llengua bantu que ha assimilat multitud de manlleus d'altres llengües, especialment de l'àrab, el portuguès i l'anglès. Per exemple, de l'àrab:
- Kitabu: llibre
- Darasa: classe
- Barua: carta
- Kalamu: llapis (en realitat l'origen final seria del llatí calamus d'on va passar a l'àrab i d'allí al suahili) Del portuguès:
- Meza: taula
- Tarumbeta: trompeta
- Kireno: portuguès (ki- és el prefix propi de les llengües, com el català -ès i reno fa referencia al regne de portugal) De l'anglès:
- Benki: banc
- Dereva: conductor (driver)
- Gari: cotxe (car)
Pronunciació
Les regles de pronunciació del suahili són molt simples. Totes les paraules són planes, excepte Zànzibar. Totes les lletres que s'escriuen es pronuncien. Totes les síl·labes acaben en vocal, però una m o una n poden ser per si soles una síl·laba. Les vocals són com en italià, només en tenen cinc. Les consonants, com en català, amb les següents puntualitzacions:
- Es distingeix entre b i v com a Valls. La b seria sempre com la b catalana intervocàlica, fins i tot a principi de mot
- La c només s'usa en el dígraf ch pronunciat tx
- La d seria sempre com la d catalana intervocàlica, fins i tot a principi de mot
- La g és sempre com a ga, mai com a ge, fins i tot davant de o i. Seria sempre com la g catalana intervocàlica, fins i tot a principi de mot
- El dígraf gh, usada només en alguns manlleus, sona com una r francesa, gutural
- La h és aspirada
- La i és sempre vocal
- La j és com a Menorca, com si fos dj
- El dígraf kh és com en català, una mena dh aspirada més forta, com a Khomeini o Khartum
- El dígraf ng és proguncia com una n i una g
- El dígraf ng' es pronuncia com una n nasal, com a sang, però sense que es noti la g en ajuntar-hi una vocal
- El dígraf ny és com en català, de manera que està molt mal pronunciat dir kènia en lloc de kenya
- La q no existeix
- La r és sempre, ja sigui al principi de mot en intersil·làbica, un entremig entre r i rr. Sovint la gent la pronuncia l i els ultrapuristes rrr
- La s és sembre sorda i la z s'una sempre que sigui sonora
- La u és sempre vocal
- La v es diferencia de la b com fan a Valls
- La w és la u semivocàlica
- La x no existeix
- La y és la i semivocàlica
- La z és com la z catalana o la s intervocàlica Categoria:Llengües

Categoria:Kenya

categoria:Àfrica ja:Category:ケニア ko:분류:케냐

Смертельное правосудие (фильм, 1991)

«Смертельное правосудие» — кинофильм. Не рекомендуется просмотр детям и подросткам моложе 16 лет.

Сюжет

Категория:Фильмы по алфавиту Категория:Экшен-фильмы Категория:Фильмы США Категория:Фильмы 1991

Pozycjonowanie niusy spielautomaten programy p2p slots

:: RELATED NEWS ::

Mimizan
Catégorie:Commune des Landes Catégorie:station balnéaire Catégorie:patrimoine mondial de l'UNESCO Catégorie:patrimoine mondial de l'UNESCO Mimizan est une commune française, située dans le département des 1901 ou 1903 et disparue dans la même ville en 1983, Lucienne Boyer compte parmi les chanteuses françaises les plus en vogue de l'entre deux guerres. Parlez-moi d'amour est son plus célèbre succès. Elle est née Émilienne-Henriette Boyer et son père, plombier, est tué au cours de la Première Guerre mondiale. Après avoir contri

SKF
Catégorie:Göteborg SKF est un groupe multinational suédois, leader mondial dans le domaine du roulement mécanique. Son siège social se trouve à Göteborg. Présent dans près de 70 pays, SKF emploie près de 40 000 personnes à travers le monde, pour un chiffre d'affaires de 45 milliards de couronnes suédoises. Le groupe est organisé en cinq divisions : Industrie, Automobile, Électrique, Service, A

Alfred-Philibert Aldrophe
Aldrophe, Albert-Philibert Aldrophe, Albert-Philibert Aldrophe, Albert-Philibert (Paris, 1834 - Paris, 1895), architecte français. D'abord architecte de la Ville de Paris, il travaille sur les expositions universelles de 1855 et de 1867. Architecte du Consistoire de Paris, il do

Canton de Bozel
Catégorie:Canton de la Savoie

Composition

Le canton de Bozel regroupe les communes suivantes :
- Bozel
- Brides-les-Bains
- Champagny-en-Vanoise
- Feissons-sur-Salins
-

L'Auberge de la Jamaïque
L'auberge de la Jamaïque est située dans les environs de Bodmin Moor en Cornouailles. Elle est connue pour avoir été le repaire de contrebandiers par le passé, mais elle est surtout connue pour être le théâtre du roman de Daphne du Maurier du même nom. Alfred Hitchcock a réalisé un film d'après le roman en Le Gossamer Albatross est l'un des deux seuls engins volants mûs par la force musculaire à avoir effectué un vol prolongé.
A son bord, Bryan Allen franchit la Manche en 1979 en 2 h et 49 min pour les 36 km soit à une vitesse de 13 km/h.

Historique

Conçu par Paul MacCready et