Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Kg

Kg

El quilogram o kilogram (abreujat kg) és la unitat base de massa en el Sistema Internacional (SI).

Múltiples

S'utilitzen diversos prefixos per anomenar múltiples o submúltiples del quilogram. Els més usats son,
- tona = 1000 kg (estrictament hauria de ser megagram, però aquest nom no s'utilitza mai)
- gram (g) = 1/1000 kg
- mil·ligram (mg) = 1/1000 g, o 10-6 kg
- microgram (µg) = 10-6 g (una milionèsima de gram), o 10-9 kg Altres múltiples o submúltiples son,
- Decagram (dag) = 1/100 kg

- Hectogram (hg) = 1/10 kg

- Decigram (dg) = 1/10 g, o 1/10000 kg

- Centigram (cg) = 1/100 g, o 10-5 kg

Definició

El quilogram és l'única unitat base del SI que encara es defineix en relació a un artefacte material, i no en base a constants físiques. Originalment, un quilogram es va definir com la massa d'un litre d'aigua pura a la temperatura de 4 graus Celsius i pressió atmosfèrica estàndard. Aquesta definició era poc pràctica, ja que la densitat de l'aigua depèn de la pressió, i les unitats de pressió inclouen la massa com a unitat base, de manera que s'introduïa una dependència circular en la definició. Per evitar aquests problemes, es va redefinir el quilogram agafant com a referència un objecte que tingués aproximadament la massa expressada en la definició original. Des del 1899, el prototip internacional del quilogram és una barra feta d'una al·leació de platí i iridi, de 39 mm d'alçada i de diàmetre, que es guarda a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. També n'existeixen còpies oficials, que es comparen amb el prototip cada 10 anys. Aquestes comparacions han permès establir que l'error en la repetibiltat de la definició actual és d'aproximadament 2 micrograms. De fet, sembla ser que el prototip original ha perdut uns 50 micrograms en els darrers 100 anys, sense que se'n sàpiga la causa. Els problemes de la definició actual fan que s'estigui treballant en la recerca d'alternatives basades en alguna constant física.

Enllaços externs


- [http://www.bipm.fr Le Bureau International des Poids et Mesures]
- [http://www.ex.ac.uk/cimt/dictunit/ccmass.htm Conversió d'unitats de massa i pes] Diversos enllaços sobre la necessitat d'una nova definició i algunes de les propostes actuals,
- [http://www.npl.co.uk/mass/faqs/kilogram.html National Physical Labratory]
- [http://nvl.nist.gov/pub/nistpubs/jres/106/4/j64schw.pdf Balans de Watt]
- [http://www.npl.co.uk/mass/avogadro.html projecte Avogadro] Categoria:Unitats del SI Categoria:Unitats de massa ja:キログラム ko:킬로그램 simple:Kilogram th:กิโลกรัม zh-min-nan:Kong-kin

Massa

La massa és una propietat dels objectes físics que mesura la quantitat de matèria en un objecte. És un concepte fonamental de la mecànica i tots els temes relacionats. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms. Estrictament parlant, la massa es refereix dos conceptes:
- La massa inercial és una mesura de la inèrcia d'un objecte, que és la seva resistència a canviar el seu estat de moviment quan se li aplica una força. Un objecte amb poca massa inercial canvia el seu moviment fàcilment, mentre que un objecte amb gran massa no.
- La massa gravitacional és una mesura de la força d'interacció d'un objecte amb la força gravitatòria. En un mateix camp gravitacional, un objecte amb menor massa gravitatòria experimenta una força menor que un objecte de major massa gravitatòria (aquesta quantitat es confon de vegades amb el pes) Hom ha demostrat experimentalment, amb la màxima precisió amb què es pot mesurar, que la massa inercial i la gravitatòria d'un objecte són iguals, encara que conceptualment es consideren diferents. A continuació, es discuteixen les definicions i implicacions de cadascuna d'aquestes dues magnituds.

Massa inercial

La massa inercial es determina usant la segona i tercera lleis del moviment de Newton. Donat un objecte amb una massa inercial coneguda, podem obtenir la massa inercial de qualsevol altre objecte si aconseguim que tots dos objectes exerceixin una força entre si. Segons la tercera llei de Newton, les forces experimentades per cada objecte tindran la mateixa magnitud. Així podem estudiar com una força actua sobre dos objectes diferents. Suposem que tenim dos objectes, A i B, amb masses inercials mA (coneguda) i mB (que volem determinar.) Si suposem les masses constants i aïllem el sistema format pels dos objectes de la resta de l'univers, de manera que les úniques força existents siguin les de A sobre B, que denotarem FAB, i la força de B sobre A, que denotarem FBA. Segons la segona llei de Newton, FAB = mA·aA FBA = mB·aB on aA i aB són les acceleracions que experimenten A i B, respectivament. Per a continuar, cal assegurar que les acceleracions no siguin zero, és a dir que les forces entre els objectes no siguin nul·les. Això es pot aconseguir, per exemple, fent col·lisionar els dos objectes i fent mesures durant la col·lisió. La tercera llei de Newton estableix que les dues forces són iguals i oposades, és a dir, FAB = - FBA. Així, la massa de B (mB) és igual a: mB=-mA (aA/aB) Així, mesurant aA i aB podem determinar mB en termes de mA. S'ha suposat que les massa A i B són constants. Aquesta és una suposició fonamental, la conservació de la massa, i es basa en el fet que suposadament la massa no es pot ni crear ni destruir. En realitat la massa es pot transformar en energia: això és una implicació de la teoria de la relativitat especial. De vegades és útil tractar la massa d'un objecte variant en el temps: per exemple, la massa d'un coet decreix en anar-se cremant el combustible.

Massa gravitacional

Considerem dos objectes A i B amb masses gravitacionals MA i MB, separades una distància |rAB|. La llei de gravitació de Newton estableix que la força d'atracció totes dues serà de magnitud: | F |= G (MA·MB) /(|rAB|·|rAB|) on G és la constant de gravitació universal. La fórmula anterior es pot reformular de la següent manera: donada l'acceleració g d'una massa de referència (massa = 1) en un camp graviatori (com el de la Terra), la força gravitacional sobre un objecte de massa M té de magnitud: | F | = Mg.

Equivalència de la massa inercial i massa gravitacional

Els experiments han demostrat que les massa inercials i gravitacionals coincideixen, amb un altíssim nivell de precisió. Aquests experiments són essencialment el conegut fenomen, observat per primer cop per Galileu, que un objecte cau amb una acceleració que no depèn de la seva massa (suposant que no existeixi fricció). Suposem que tenim un objecte amb masses inercials i gravitacionals m i M, respectivament. Si la [gravetat és l'única força que hi actua, la combinació de la segona llei de Newton i l'acceleració de la gravetat dóna: a = (m/M)g Llavors, tots els objectes en el mateix camp gravitatori cauen a la mateixa velocitat si i només si la relació entre les massa inercials i gravitacionals és sempre igual a una constant fixa. Podem prendre aquesta constant igual a 1, per definició.

Quant de Massa

Segons Planck la massa té un valor mínim (m p): m_p = \sqrt on mp és la massa de Planck, \hbar és la constant de Plack dividida per 2π, c es la velocitat de la llum en el buit, (en termes de les unitats del SI) G = (6,674215 ± 0,000092) · 10 -11 N·m 2/kg2. aquest quant de massa té un valor de 2,177 · 10 -8 kg Vegeu: Unitats de Planck

Enllaç extern


- [http://www.alcyone.com/max/writing/essays/planck-units.html Plana sobre les unitats de Planck] Categoria:Mecànica Categoria:Magnitud física ja:質量 ko:질량 simple:Mass

Tona (unitat)

Una tona de símbol oficial t (encara que a vegades també es representa com a T o Tm de tona mètrica) és una unitat de massa equivalent a 1.000 quilograms. El nom sistemàtic hauria d'esser megagram, però no ha estat mai utilitzat. : 1 tona = 1 000 quilograms : 1 tona = 1 000 000 grams : 1 quilogram = 0,001 tones : 1 gram = 0,000 001 tones Categoria:unitats de massa

Massa

La massa és una propietat dels objectes físics que mesura la quantitat de matèria en un objecte. És un concepte fonamental de la mecànica i tots els temes relacionats. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms. Estrictament parlant, la massa es refereix dos conceptes:
- La massa inercial és una mesura de la inèrcia d'un objecte, que és la seva resistència a canviar el seu estat de moviment quan se li aplica una força. Un objecte amb poca massa inercial canvia el seu moviment fàcilment, mentre que un objecte amb gran massa no.
- La massa gravitacional és una mesura de la força d'interacció d'un objecte amb la força gravitatòria. En un mateix camp gravitacional, un objecte amb menor massa gravitatòria experimenta una força menor que un objecte de major massa gravitatòria (aquesta quantitat es confon de vegades amb el pes) Hom ha demostrat experimentalment, amb la màxima precisió amb què es pot mesurar, que la massa inercial i la gravitatòria d'un objecte són iguals, encara que conceptualment es consideren diferents. A continuació, es discuteixen les definicions i implicacions de cadascuna d'aquestes dues magnituds.

Massa inercial

La massa inercial es determina usant la segona i tercera lleis del moviment de Newton. Donat un objecte amb una massa inercial coneguda, podem obtenir la massa inercial de qualsevol altre objecte si aconseguim que tots dos objectes exerceixin una força entre si. Segons la tercera llei de Newton, les forces experimentades per cada objecte tindran la mateixa magnitud. Així podem estudiar com una força actua sobre dos objectes diferents. Suposem que tenim dos objectes, A i B, amb masses inercials mA (coneguda) i mB (que volem determinar.) Si suposem les masses constants i aïllem el sistema format pels dos objectes de la resta de l'univers, de manera que les úniques força existents siguin les de A sobre B, que denotarem FAB, i la força de B sobre A, que denotarem FBA. Segons la segona llei de Newton, FAB = mA·aA FBA = mB·aB on aA i aB són les acceleracions que experimenten A i B, respectivament. Per a continuar, cal assegurar que les acceleracions no siguin zero, és a dir que les forces entre els objectes no siguin nul·les. Això es pot aconseguir, per exemple, fent col·lisionar els dos objectes i fent mesures durant la col·lisió. La tercera llei de Newton estableix que les dues forces són iguals i oposades, és a dir, FAB = - FBA. Així, la massa de B (mB) és igual a: mB=-mA (aA/aB) Així, mesurant aA i aB podem determinar mB en termes de mA. S'ha suposat que les massa A i B són constants. Aquesta és una suposició fonamental, la conservació de la massa, i es basa en el fet que suposadament la massa no es pot ni crear ni destruir. En realitat la massa es pot transformar en energia: això és una implicació de la teoria de la relativitat especial. De vegades és útil tractar la massa d'un objecte variant en el temps: per exemple, la massa d'un coet decreix en anar-se cremant el combustible.

Massa gravitacional

Considerem dos objectes A i B amb masses gravitacionals MA i MB, separades una distància |rAB|. La llei de gravitació de Newton estableix que la força d'atracció totes dues serà de magnitud: | F |= G (MA·MB) /(|rAB|·|rAB|) on G és la constant de gravitació universal. La fórmula anterior es pot reformular de la següent manera: donada l'acceleració g d'una massa de referència (massa = 1) en un camp graviatori (com el de la Terra), la força gravitacional sobre un objecte de massa M té de magnitud: | F | = Mg.

Equivalència de la massa inercial i massa gravitacional

Els experiments han demostrat que les massa inercials i gravitacionals coincideixen, amb un altíssim nivell de precisió. Aquests experiments són essencialment el conegut fenomen, observat per primer cop per Galileu, que un objecte cau amb una acceleració que no depèn de la seva massa (suposant que no existeixi fricció). Suposem que tenim un objecte amb masses inercials i gravitacionals m i M, respectivament. Si la [gravetat és l'única força que hi actua, la combinació de la segona llei de Newton i l'acceleració de la gravetat dóna: a = (m/M)g Llavors, tots els objectes en el mateix camp gravitatori cauen a la mateixa velocitat si i només si la relació entre les massa inercials i gravitacionals és sempre igual a una constant fixa. Podem prendre aquesta constant igual a 1, per definició.

Quant de Massa

Segons Planck la massa té un valor mínim (m p): m_p = \sqrt on mp és la massa de Planck, \hbar és la constant de Plack dividida per 2π, c es la velocitat de la llum en el buit, (en termes de les unitats del SI) G = (6,674215 ± 0,000092) · 10 -11 N·m 2/kg2. aquest quant de massa té un valor de 2,177 · 10 -8 kg Vegeu: Unitats de Planck

Enllaç extern


- [http://www.alcyone.com/max/writing/essays/planck-units.html Plana sobre les unitats de Planck] Categoria:Mecànica Categoria:Magnitud física ja:質量 ko:질량 simple:Mass

Litre

El litre de símbol l (lletra ela en minúscula) o el que és el mateix, un decímetre cúbic de símbol dm3 és una unitat de volum, que equival a una mil·lèsima de metre cúbic. Tot i que no és una unitat de mesura del Sistema Internacional, és una unitat molt usada en la vida diària i en ciència. La unitat de mesura del volum en el SI és el metre cúbic (m3). : 1 litre = 1 decímetre cúbic = 1000 ml = 1000 cm3 : 1 litre = 1 decímetre cúbic = 100 cl : 1 litre = 1 decímetre cúbic = 10 dl : 1 litre = 1 decímetre cúbic = 0.001 m3 categoria:Unitats de volum ja:リットル ko:리터 simple:Litre th:ลิตร

Temperatura

f. Magnitud termodinàmica que indica el grau de calor d'un cos mesurant-ne l'energia tèrmica en relació amb la d'un altre. Físicament, la temperatura està relacionada directament amb l'energia cinètica dels àtoms, molècules, etc. que formen el cos. Així, les molècules d'un cos calent vibraran amb més rapidesa que les d'un cos fred. Per altra banda la temperatura és el nivell d'escalfor d'un cos. Es mesura emprant un aparell anomenat termòmetre.

Unitats

Per a mesurar la temperatura existeixen diverses escales termomètriques ;
- L'escala de temperatures absolutes, la qual empra la unitat del SI kelvin (k).
- L'escala centígrada (Celsius), que mesura la temperatura en graus centígrads (°C)
- L'escala fahrenheit, que mesura la temperatura en graus fahrenheit (°F), usada sobretot als països de parla anglesa. Categoria:Magnitud física Categoria:Termodinàmica Categoria:Meteorologia ja:温度 ko:온도 th:อุณหภูมิ

Pressió

La Pressió (de símbol p), en física és la mesura de la força per unitat de superfície. : p = \frac En el Sistema Internacional (SI) les unitats de pressió es mesuren en newtons per metre quadrat, denominats pascals. La pressió a vegades es mesura, no com la pressió absoluta, sinó com la pressió per damunt de la pressió atmosfèrica, també denominada pressió normal. Les obsoletes unitats manomètriques de pressió, com els mil·límetres de mercuri, estan basades en la pressió exercida pel pes d'algun tipus estàndard de fluid sotmés a certa gravetat estàndard. Són intents de definir les lectures d'un manòmetre. Les unitats de pressió manomètriques, no han de ser utilitzades per a propòsits científics o tècnics, a causa de la falta de repetibilitat inherent a les seves definicions. La densitat de força f (= ∂F/∂V) és igual al gradient de la pressió: \mathbf = \nabla \mathbf ; si fa referència a la força gravitacional, la densitat de la força és el pes específic.
Unitats de pressió i els seus factors de conversió
  Pascal bar N/mm2 kp/m2 kp/cm2 (=1 drec) atm Torr = MmHg
1 Pa(scal) (N/m2)= 1 10-5 10-6 0.102 0.102×10-4 0.987×10-5 0.0075
1 bar (daN/cm3) = 100.000 1 0.1 10200 1.02 0.987 750
1 N/mm2 = 105 10 1 1.02×105 10.2 9.87 7500
1 kp/m2 = 9.81 9.81×10-5 9.81×10-6 1 10-4 0.968×10-4 0.0736
1 kp/cm2 (1 drec) = 98100 0.981 0.0981 10000 1 0.968 736
1 atmosfera (760 Torr) = 101325 1.103 0.1013 10330 1.033 1 760
1 Torr = 133 0.00133 1.33×10-4 13.6 0.00132 0.00132 1

Articles relacionats


- Isòbara
- Conversió d'unitats

Enllaços externs


- http://www.ex.ac.uk/trol/scol/ccpress.htm Conversor per a unitats de pressió (en anglès)
- http://www.npl.co.uk/pressure/punits.html Unitats de pressió (en anglès) Categoria:Magnitud física ja:圧力 ko:압력 ms:Tekanan

Densitat

Vegi's també densitat de població ---- La densitat, de símbol ρ (lletra rho de l'alfabet grec), i a vegades abreviada com a d, és la relació que existeix entre la massa i el volum d'un cos. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Fórmula general: :ρ = m / V Les unitats de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram per metre cúbic (kg/m3). Però per motius històrics i pràctics, normalment es mesura en grams per centímetre cúbic (g/cm3). Densitat de l'aigua a 3.98 °C = 1000 kg/m3 = 1 g/cm3

Densitat d'algunes substàncies

Substància Densitat en g/cm3
Iridi22.65
Osmi22.61
Platí21.45
Or19.30
Urani19.05
Mercuri13.58
Pal·ladi12.023
Plom11.34
Plata10.49
Coure   8.92
Ferro   7.87
Estany   7.31
Diamant   3.50
Alumini   2.70
Magnesi   1.74
Aigua de mar   1.025
Aigua   1.000
Alcohol etílic   0.790
Gasolina   0.730
Aerogel   0.003
Aire   0.0012

Densitat d'un punt P d'un medi continu

La densitat en un medi continu és una magnitud, escalar, no fonamental, definida en cada punt material. Sigui P un punt material d'un medi continu. Sigui una successió de volums materials, de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt P en el seu interior. Anomenem densitat del punt P al límit de la succesió dels quocients mi/Vi quan Vi tendeix a 0 (recordeu que en un medi continu no s'hi contemplem les mol·lècules subatòmiques ni res). =\lim Categoria:Magnitud física Category:Propietats químiques ja:密度

1899

Esdeveniments:


- 14 de març - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, és escollit batlle de la ciutat.
- 20 d'octubre - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, encapçala, com a batlle de la ciutat, una protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que es va anomenar el Tancament de Caixes.
- 29 de novembre - Barcelona: al gimnàs Solé, un grup d'esportistes encapçalats per Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.
- 3 de desembre - Barcelona: un grup d'estudiants funda la Institució Catalana d'Història Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Naixements:


- 21 de juliol - Oak Park, Chicago (Illinois, els Estats Units): Ernest Hemingway, escriptor nord-americà.
- 29 de novembre - Sabadell, (Vallès Occidental, Catalunya): Joan Oliver, escriptor català.

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX ja:1899年 ko:1899년 ms:1899 simple:1899 th:พ.ศ. 2442

Plató

Plató, Πλάτων Plátōn en grec, (ca. 21 de maig ? de 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. El seu treball més important va ser La República (Grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seua visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs mantinguts entre ell i Sòcrates. En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història verdatera" o "alétheia" -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu menciona també al que ara coneixem com els sòlids platònics.

Biografia

Plató era fill d'una família que pertanyia a l'aristocràcia atenesa. Amb 21 anys va passar a formar part del cercle de Sòcrates, el qual va produir un gran canvi en les seues orientacions filosòfiques. Després de la mort de Sòcrates, Plató es va refugiar a Mègara on va començar a escriure els seus diàlegs filosòfics. Més tard, va viatjar durant deu anys per Egipte i diferents llocs d'Àfrica i Itàlia. En Magna Grècia es va fer amic d'Arquitas de Tàrent i va conéixer les idees dels seguidors de Parmènides. A Sicília va voler influir en la política de Dionís I. Per aquesta causa va ser empresonat. Aníceris de Círene va reconéixer a Plató en la venda d'esclaus i el va comprar per a tornar-li la llibertat. Després de recobrar la seua llibertat Plató va comprar una finca en els afores d'Atenes, on va fundar un centre especialitzat en l'activitat filosòfica i cultural, al qual va donar el nom de L'Acadèmia. Atenes]

Obra

Plató es caracteritza, entre moltes altres coses, pels seus diàlegs filosòfics. Aquests diàlegs es poden dividir en quatre fases: # Primers diàlegs (o diàlegs Socràtics). Es caracteritzen per les seues preocupacions ètiques. Els més destacats són: Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores, Càrmides i Eutrifró. # Època de transició. Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques. Destaquen: Gòrgies, Menó, Cràtil i Menexè. # Època de maduresa o diàlegs crítics. En aquesta fase destaquen: El Convit (o Banquet), Fedó, La República i Fedre. # Diàlegs de vellesa o diàlegs crítics. En aquesta fase revisa les seues idees anteriors. Destaquen: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, Fileb, Timeu i Lleis. La teoria més coneguda de Plató és la teoria de les idees. En aquesta teoria es relacionen la teoria del coneixement, la de l'amor, la política, l'educació. Segons Plató el món en què vivim (món sensible) és una còpia d'un altre món, el de les idees (món intel·ligible), que és la realitat verdadera. Plató deia que la realitat només pot ser apresa o compresa per la intel·ligència no sensible sinó intel·lectual. Cada idea és única i immutable, al contrari, les coses són múltiples i canviants. La contraposició entre la realitat i el coneixement és descrita per Plató en un bellíssim i cèlebre Mite de la caverna.

Teoria de les idees

A La República, Plató es pregunta pel significat de la justícia i la naturalesa de la societat justa, i per contestar aquests interrogants formula una original teoria del coneixement, il·lustrada per mitjà del Mite de la caverna, segons el qual són dos els nivells de realitat: #El món de les coses, de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits. Aquest és el món de la matèria, compost d'objectes imperfectes i subjectes en contínua mutació o canvi. #El món de les idees, de la llum, totalment immaterial, al qual s'arriba a través del camí del coneixement. És el món de les formes ideal, perfectes i universals. L'abstracte món de les idees té la seva expressió en les paraules i els conceptes. Però les idees no només són conceptes més o menys generals que serveixen per a ordenar els diferents sentits de les paraules, sinó que són, a més a més, el fonament i el model del món de les coses.

L'ànima i el coneixement segons Plató

Per a Plató l'ànima (psiqué) és el principi de vida del cos (per tant està separada d'aquest) i es compon de tres o intel·lecte
- Irascible - la que vol o voluntat de folla
- Apetitiva - la que sent (desitja) o desig
- La llum de la idea suprema: el bé - ciència (la veritat, el coneixemant del bé). L'ànima existeix abans que l'home concret al qual dóna vida (metempsicosi) i per això cada individu ha conegut abans el que ja que en un temps anterior l'ànima ha conegut aquesta realitat veritable o mónde les idees perfectes, que s'identifica amb el bé. La idea del bé és l'objecte del coneixement, i a partir d'ella adquiren sentit la justícia, la bellesa, la veritat i totes les un procés d'imitació (mimèsis).

Teoria Política

El procés històrico-polític que li toca viure, juntament amb l'estudi de les diverses formes de govern, el portaren a una visió pessimista de la història: diu que cap de les formes de govern conegudes és bona perquè cadascuna d'elles es fonamenta en el domini d'una classe sobre les altres (és injusta) i que són degeneratives (cadascuna és pitjor que la precedent). Formes de govern:
- Aristocràcia: és el règim més perfecte perquè governen els millors.
- Timocràcia: predomina la classe militar, que oprimeix les classes inferiors.
- Oligarquia: predomini dels rics, que només cerquen el benefici propi.
- Democràcia: predomini dels pobres. És el règim més lliure, però també el més feble.
- Tirania: conseqüència de la degradació de la democràcia. És el pitjor de tots. L'objectiu de tota l'obra de Plató és una forma de govern definitiva, justa i estable, que procuri el benestar de tots i no només d'uns quants. Arriba a la conclusió que l'Estat just és aquell en que cadascú compleix una funció que li és pròpia per naturalesa. Donat que la naturalesa de les persones ve detereminada per la qualitat dominant de l'ànima de cadascú, resulta que hi ha:
- Ànima racional ---> governants
- Ànima Irascible --> guardiants
- Ànima Apetitiva --> productors Per això cal que l'Estat es fonamenti en un sistema educatiu, que serveixi per situar cadascú al seu lloc (exercint la funció que s'escaigui a la seva naturalesa), de manera que governin els que ho poden fer: els filòsofs. També estableix que ni els governants ni els guardiants podran tenir propietat privada, ni família, sinó que viuran en un comunisme total tant de béns com sexual, a fi que la seva situació de privilegi no el tempti a aprofitar-se'n. Categoria:Filòsofs de l'Antiga Grècia Categoria:Grecs Categoria:Antiga_Grècia ja:プラトン ko:플라톤 ms:Plato simple:Plato th:เพลโต

Categoria:Unitats del SI

Categoria:Unitats de mesura

Categoria:Unitats de massa

Unitats per a mesurar la massa Categoria:Unitats de mesura ja:Category:重さの単位 ko:분류:질량의 단위

Bootsmotor

Ein Schiffsmotor dient dem Antrieb (zumeist Vortrieb) eines Wasserfahrzeuges (Schiffe, Boote, U-Boote, Jet-Skis u.a.), eines Flugzeuges (Wasserflugzeug) oder eines Amphibienfahrzeuges. Die Leistung kann über Drehzahl, Druck oder den Anstellwinkel des Antriebssystems geregelt werden.

Arten

Je nach Betriebsstoff des Schiffsantriebs gibt es folgende Motoren Elektromotoren, Dampfmotoren, Dampfmaschinen, Verbrennungsmotoren, Turbinen (Anm.: Der Unterschied zwischen einem Motor und einer Maschine besteht darin, daß beim Motor der Kurbeltrieb sich in einem geschlossenen Gehäuse befindet.) Die Motoren können im (Innenbordmotor) oder am (Außenborder) Fahrzeug montiert sein. Bei innenliegenden Motoren wird das Drehmoment über eine Propellerwelle an den Propeller oder das Schaufelrad übertragen. Bei Luftkissenbooten und Wasserflugzeugen wirkt der Propeller nicht im Wasser, sondern in der Luft.
- Schiffsantriebsmotoren (Dieselmotor)
  - Bedeutende Hersteller von Großmotoren
    - [http://www.deutz.de/framed.htm Deutz]
    - [http://mnold.man-nutzfahrzeuge.de/index/MAN-Nutzfahrzeuge2419/motor/schiffsmotoren.htm M.A.N.]
    - [http://www.mtu-friedrichshafen.com/de/frameset/f_apco.htm MTU]
    - [http://www.scania.de/engines/Marine_Engines/ Scania]
    - [http://www.volvo.com/volvopenta/global/en-gb/marineengines/ Volvo Penta]
    - [http://www.vw-marine.de/ Volkswagen Marine]
    - [http://www.wartsila.com/ WÄRTSILÄ]
    - [http://www.manbw.com MAN B&W]
    - [http://www.pielstick.com S.E.M.T. Pielstick]
  - Bedeutende Hersteller von Kleinmotoren (v.a. Außenbordmotoren)
    - [http://www.evinrudeoutboards.com Evinrude]
    - [http://www.honda-marine.com Honda Marine]
    - [http://www.johnsonoutboards.com Johnson]
    - Mariner
    - [http://www.nissanmarine.com/ Nissan Marine]
    - [http://www.mercurymarine.com/ Mercury Marine]
    - [http://www.suzukimarine.com/ Suzuki Marine]
    - [http://www.yamaha-motor.de/products/marine/index.jsp Yamaha Marine]
- Flugzeugmotoren
- Bugstrahlanlage (Hilfssteuerung mittels Wasserstrahl)

Energiequellen


- Rohöl,
- Dieselkraftstoff,
- Petroleum,
- Benzin,
- Gas,
- Kohle,
- Dampf,
- Sonnenenergie beim Solarboot
- Atomreaktor (nur bei sehr großen Schiffen und U-Booten)
- Elektrizität. Die Elektrische Energie wird durch Generatoren erzeugt. Diese werden wiederum durch Verbrennungsmotoren, Dampfmotoren, Gasturbinen, Dampfturbinen oder Dampfmaschinen angetrieben. Eine Sonderstellung nehmen Solargeneratoren ein, welche keine Primärenergie benötigen. Die Dampferzeugung kann durch Atomreaktoren, Kohlefeuerung, Ölfeuerung oder Gasfeuerung erfolgen.

Siehe auch:

Schifffahrt, Seefahrt, Schiff, Energie Kategorie:Schiffbau Kategorie:Wassersport Kategorie:Antriebsart Kategorie:Kraftmaschine Kategorie:Wassersport

sprzet hotels Amsterdam Opony Prague appartements yciorys










































:: RELATED NEWS ::
Liste der Präsidenten von Obervolta
Diese Liste gibt einen Überblick aller Präsidenten von Burkina Faso seitdem die ehemals französische Kolonie am 5. August 1960 unter dem Namen Obervolta unabhängig wurde.

Präsidenten von Obervolta


- 5. August 1960 – 3. Januar
CUPS
CUPS (Common Unix Printing System) ist ein Daemon, der das Drucken unter den verschiedenen UNIX-artigen Betriebssystemen ermöglicht. CUPS wurde von der Firma Easy Software Products entwickelt und kann sowohl unter der Read More...
Tagesgebet
Tagesgebet ist ein Begriff der katholischen Liturgie. In der Messe ist das Tagesgebet die erste und bedeutendste der drei priesterlichen Orationen (neben Gabengebet und Schlussgebet). Das Tagesgebet schließt den Eröffnungsteil der Messe ab, dem der thumb Der Nordische Rat ist ein Forum der nordischen Länder. Die Parlamente der Staaten wie der autonomen Gebiete entsenden Abgeordnete in den Rat, die dort die Interessen ihrer Nation wahrnehmen und jährlich neu gewählt werden. Gegründet wurde der Rat 1952, seitdem finden jährliche Treffen statt. Die Arbeit wird in fünf Fachausschüssen koordiniert. Seit
Wikipedia:Zweite Schritte
Hallo und herzlich willkommen beim Wikipedia-Tutorial, einer Schritt-für-Schritt-Anleitung durch die Wikipedia. Wikipedia ist eine Internet-Enzyklopädie, die gemeinsam von vielen Leuten bearbeitet wird. Auch du kannst dazu beitragen. Das Tutorial besteht aus einer Reihe von einzelnen Seiten und ist dazu da, dir die grundlegenden Fähigkeiten und das Wissen zu vermitteln, das du brauchst, um bei Wikipedia mitzuarbeiten. Jede Seite beschreibt ein nützliches Merkmal der Wiki-Software, gibt Hilfe zu Stil und Inhalt, informiert über die Wikipedi
Rotorblatt
Der Begriff Rotorblatt bezeichnet eine einzelne aerodynamische Fläche eines Rotors. Dieser Begriff wird hauptsächlich bei großen Rotoren von Hubschraubern und Windenergieanlagen verwendet. Umgangssprachlich wird bei Windenergieanlagen auch von "Flügeln" gesprochen. Dieser Begriff stammt aus der Zeit der Read More...
Braunwurzgewächse
Die Braunwurzgewächse (Scrophulariaceae), früher auch Rachenblütler genannt, bilden eine in der der Lippenblütlerartigen (Lamiales) innerhalb der Bedecktsamigen Pflanzen (Magnoliophyta). Es gibt weltweit etwa 1.700 Arten.

Beschreibung

Es sind überwiegend krautige Pfl
GRUB
GRUB (GRand Unified Boot-loader) ist ein freier Bootloader, der oft auf Rechnern eingesetzt wird, auf denen das Betriebssystem Unix oder ein Unix Derivat läuft. Auf vielen Linux-Distributionen löste GRUB auch den betagten LILO (Linux-Loader) ab. GRUB wu
Ronnie Hawkins
Ronnie Hawkins (
- 10. Januar 1935) ist ein US-amerikanischer Sänger und Pianist. Er war Begleitmusiker von Carl Perkins und Conway Twitty. Er war Band-Leader der Ronnie Hawkins and the Hawks, deren Mitglied
Aynsley Dunbar
Aynsley Dunbar (
- 10. Januar 1946 in Liverpool) ist britischer Schlagzeuger. Er spielte unter anderem mit John Mayall und Frank Zappa zusammen. Solo versuchte er sich als Chef von Aynsley Dunbar's Retaliation.

Weblink


- [http://www.aynsleydunbar.com/ Offizielle Seite von Ay
All Rights Reserved 2005 wikimiki.org