:: wikimiki.org ::
| Khakassià |
KhakassiàEl khakassià és una llengua turquesa parlada principalment a la República de Khakàssia (Federació Russa) per unes 60.000 a 80.000 persones. Fa servir l'alfabet ciríl·lic i els seus parlants pertanyen tant a religions tradicionals siberianes com a l'església ortodoxa russa.
Texte en khakassià amb la traducció al català:
"Tamax çolda aar polbajañ"
"En un viatge el menjar no pesa"
Categoria:Llengües turqueses
Llengua TurquesaLes llengües turqueses són una divisió de les llengües altaiques.
- Branca búlgara
- Txuvaix
- Branca meridional
- Àzeri
- Gagaús
- Tàtar de Crimea
- Turc
- Turcman
- Branca occidental
- Baixkir
- Caraïta
- Karakalpak
- Kazakh
- Tàtar
- Branca oriental
- Uigur
- Uzbek
- Branca septentrional
- Altai
- Iacut
- Khakassià
Categoria:Llengües turqueses
Rússia
La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan.
Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR).
La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering.
Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel.
A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido.
Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia.
A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.
Organització territorial
Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.
Districtes federals
- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)
Repúbliques
- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia
Territoris (krai)
- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol
Províncies (óblast)
- Amur
- Arkhànguelsk
- Àstrakhan
- Bèlgorod
- Briansk
- Iaroslavl
- Irkutsk
- Ivànovo
- Kaliningrad
- Kaluga
- Kamtxatka
- Kèmerovo
- Kírov
- Kostromà
- Kurgan
- Kursk
- Leningrad
- Lípetsk
- Magadan
- Moscou
- Múrmansk
- Nijni Nóvgorod
- Nóvgorod
- Novosibirsk
- Omsk
- Orenburg
- Oriol
- Penza
- Perm
- Pskov
- Rostov
- Riazan
- Sakhalín
- Samara
- Saràtov
- Smolensk
- Sverdlovsk
- Tambov
- Tiumen
- Tomsk
- Tver
- Tula
- Txeliàbinsk
- Txità
- Uliànovsk
- Vladímir
- Volgograd
- Vólogda
- Vorónej
Província autònoma (avtonómnaia óblast)
- Óblast Autònom dels Hebreus
Districtes autònoms (avtonomni ókrug)
- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia
Ciutats federals
- Moscou
- Sant Petersburg
Història
Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats.
Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov.
Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya.
L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.
Vegeu també
Llistat de Tsars
Llistat dels prínceps de Moscou
Categoria:Rússia
als:Russland
ja:ロシア
ko:러시아
ms:Russia
roa-rup:Rusii
simple:Russia
th:สหพันธรัฐรัสเซีย
zh-min-nan:Lō·-se-a
OrtodoxEl cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme. El cristianisme ortodox es pot dividir en:
- Ortodòxia de l'est, també anomenada "Església Ortodoxa Grega": el cos cristià els adherents del qual estan localitzats a Europa Oriental i al Orient Mitjà, amb una presència creixent en el món occidental, i el qual es va conformar com una entitat independent després del Gran Cisma d'Orient. Diu ser l'església cristiana original fundada per Jesucrist i els apòstols, i basa el seu llinatge en la successió apostòlica. Les característiques de la ortodòxia oriental inclouen la Litúrgia Divina, els Misteris, una organització basada en jurisdiccions autònomes, i l'èmfasi en la preservació de la tradició, la qual és apostòlica en naturalesa. Inclou les jurisdiccions greca i russa.
- Ortodòxia oriental: es refereix a les esglésies de tradicions que mantenen només la doctrina dels primeres tres concilis ecumènics- el Primer Concili de Nicea, el Primer Concili de Constantinoble, i el Concili d'Efes- i va rebutjar les definicions dogmàtiques del Concili de Calcedònia. També son anomenadas Antigues Esglésies Orientals, i inclouen l'Església Ortodoxa Armènia, l'Església Copta i altres.
Filològicament, però, el significat de cristianisme "ortodox" (del grec orto, "correcte" i doxia, "doctrina"), típicament es refereix a l'observació teològica o doctrinal correcta de la religió cristiana, determinada per un cos supervisor, en oposició a "heterdòxia" ("altre ensenyament"), o a "heretgia".
Categoria:Cristianisme
Català
::Aquést article és sobre la llengua catalana. Vegeu també Condició política de català
El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia.
Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 de que
:«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».
Nombre de parlants al món
Territoris on la llengua té estatus oficial
Territoris on la llengua no té ple estatus oficial
Total
Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[http://www.idescat.net/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[http://www.caib.es/ibae/demo/evolucio_poblacio/ccaa.htm].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[http://www.estadistica.ad/indexdee.htm]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[http://www.pauvila.net/]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/an/e19/e19.html]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm#alguer]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.
Pàgines que s'hi relacionen
- Dialectes del català
Parlars amb empremta de la llengua catalana
- Panotxo (Múrcia)
- Sicilià (Sicília)
- Napolità (Nàpols)
- Xurro (Comarques de l'Interior del País Valencià)
Manifests
- [http://www.fundccc.org/htmdocs/manifest2001.htm Un memorial reial per a passats irreals]
- [http://www.vilaweb.com/www/especials/especial?id=807190 Manifest per la llengua]
- [http://bloc.jovesllengua.org/acampallengua2004/manifest Joves de Mallorca per la llengua]
- [http://www.cercat.com/cinema/plataforma.htm Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català]
- [http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=646 Manifest per la llengua de valencians residents al Principat]
Categoria:Català
ja:カタルーニャ語
ko:카탈루냐어
simple:Catalan language
Andúril ja:ナルシル
Catégorie:Objet de la Terre du milieu
Andúril, qui signifie littéralement « la flamme de l'Ouest » en sindarin, est dans le roman Le Seigneur des Anneaux, l'épée reforgée par les elfes de Fondcombe à partir des morceaux de Narsil (l'épée d'Elendil) pour Aragorn, qui emporte Andúril à son départ de Fondcombe avec la Communauté de l'Anneau en 3019 TA.
Andúril est ornée de sept étoiles encadrées par le Soleil et la Lune.
Changements dans l'adaptation cinématographique de Peter Jackson
Dans cette adaptation, Narsil n'est reforgée que dans le troisième film, à la demande d'Arwen. Elrond la remet à Aragorn à Dunharrow. Dans le film, la remise de cette épée symbolise en plus le consentement d'Aragorn à accomplir son devoir et son destin de souverain du Gondor.
Andúril est la réplique exacte de Narsil, hormis la formule gravée sur toute la longueur de sa lame, à l'intérieur de la gouttière. Cette inscription en Quenya, rédigée dans l'alphabet runique de l'Eregion, apparaît sur les deux faces de la lame ; la formule est entourée des symboles du Soleil (en émail ambré, près de la poignée) et de la Lune (gravé à l'extrémité la plus mince de la gouttière, et entrecoupée à intervalle réguliers par sept étoiles stylisées. Les étoiles représentent Elendil, mort en brandissant Narsil face à Sauron (c'est au cours de ce duel que l'épée fut brisée). Le Soleil et la Lune représentent respectivement ses fils Anárion et Isildur.
Voici ce qui est écrit:
Anar
Nányë Andúril i né Narsil
i macil Elendilo
Lercuvanten i móli Mordórëo
Isil
ce qui signifie
Soleil
je suis Andúril qui fut Narsil
l'épée d'Elendil
Qu'ils me fuient, les esclaves du Mordor
Lune
Cette inscription figure également sur la ceinture à laquelle est suspendue Andúril et, pour une partie seulement, sur une plate d'acier et de cuivre fixée à son fourreau noir.
Aragorn
poker systemy zarzdzania zujer programy spalanie kalorii
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
OFMCap
Die Kapuziner (OFMCap), eigtl. Orden der Minderen Brüder Kapuziner, lat. Ordo Fratrum minorum Cappucinorum, sind ein franziskanischer Reformorden. Sie bilden heute - neben den Franziskanern (OFM) und den Minoriten (OFMConv) - einen der drei Zweige des ersten Ordens des Hl. Franziskus.
Geschichte
Zu Beginn des 16. Jahr
|
Human Factor
Als Human Factor (oder besser Human Factors) bezeichnet man die Rolle psychologischer und sozialer Einflussfaktoren in sozio-technischen Systemen. Häufig wird vom „Faktor Mensch“ im Schnittfeld von Sicherheitsfragen und Psychologie gesprochen.
Dabei spielen weniger die Leistungen von Menschen eine Rolle, als vielmehr deren potenzielles Versagen.
Welche Fehler machen Menschen (menschliches Versagen)? Wie kann die Zusa
|
|
OFMConv
Die Minoriten, bzw. Franziskaner-Minoriten, auch Franziskaner-Konventualen oder - nach der Farbe ihres Habits - Schwarze Franziskaner, in Frankreich Cordeliers, lat. ordo fratrum minorum conventualium (OFMConv), sind ein franziskanischer Männerorden.
Sie bilden heute - neben den (braunen) Franziskanern OFM und den Kapuzinern OFMCap - mit weltweit ca. 4.000 Mitgliedern den ältesten, aber kleinsten, der drei Zweige de
|
Etienne Louis Boullée
Étienne-Louis Boullée [bule], ( - 12. Februar 1728 in Paris; † 6. Februar 1799 in Paris) war ein französischer Architekt. Er war zusammen mit Ledoux Hauptvertreter der frz. Revolutionsarchitektur, die mit der barocken Tradition brach und einen kargen, monumental
|
Briefumschlagparadoxon
Das Umtauschparadoxon (oder Briefumschlagparadoxon) beschreibt die paradoxe Situation, dass es bei Kenntnis des Wertverhältnisses zwischen zwei Alternativen und nachdem der Wert einer der Alternativen eröffnet worden ist, stets sinnvoll erscheint, vom angebotenen Umtauschrecht Gebrauch zu machen. Das Paradoxon hinterfragt das naive Rechnen mit Erwartungswerten. Es ist verwandt, aber nicht logisch identisch mit dem Ziegenproblem
|
Lernen lernen
Lernen lernen ist ein Schlüsselwerk der Lernpsychologie. Es wurde 1973 vom deutschen Psychologen Sebastian Leitner veröffentlicht. Vor allem die in diesem Werk vorgestellte Methode des Lernens mit einer Lernkartei hat sich seither weltweit verbreitet (Vokabeltrainer). Seit den 80er Jahren wird das Werk unter dem Titel "So lernt man lernen" vertri
|
Bevil Rudd
Bevil Gordon D'Urban Rudd ( - 5. Oktober 1894 in Kimberley, † 2. Februar 1948) war ein südafrikanischer Leichtathlet und Olympiasieger.
Rudd wurde in eine Familie geboren, die eine starke Verbindung zur Familie De Beers<
|
|