:: wikimiki.org ::
| Kiribati |
Kiribati
La república de Kiribati, antigament coneguda com a Illes Gilbert, és un estat pluri-insular de l'Oceà Pacífic.
Les Kiribati es troben a cavall de l'equador i la línia del canvi de data, pertanyent alhora a la Polinèsia i a la Micronèsia, al sud de les Illes Marshall i de Hawaii i al nord de Tuvalu, Samoa, les illes Cook i la Polinèsia Francesa.
Les Kiribati estan constituïdes per tres arxipèlags principals, que comprenen 32 atols i una illa aïllada:
- Illes Gilbert
- Illes Fènix (Phoenix Islands)
- Illes de la Línia (Line Islands)
- Banaba
Malgrat que la petitesa de les terres emergides en fan un dels països més petits del món, llur dispersió els permet reivindicar una immensa zona marítima de 3.550.000 km2.
Banaba
Categoria:Kiribati
ja:キリバス
ko:키리바시
ms:Kiribati
simple:Kiribati
th:ประเทศคิริบาส
zh-min-nan:Kiribati
Illa:Pel que fa al municipi del Rosselló, seu del vescomtat d'Illa, vegeu Illa (Rosselló).
Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, ja sigui de mar, de riu o de llacs. El que distingeix les illes marítimes dels continents és el fet que són d'unes dimensions inferiors.
Pàgines que s'hi relacionen:
- Illes del món
categoria:Illes
categoria:Geografia
ja:島
ko:섬
ms:Pulau
simple:Island
th:เกาะ
Polinèsia)]]
La Polinèsia (mot derivat del grec polí = molts, i nesi = illa) és una gran agrupació de més de 1.000 illes al Pacífic central i meridional. Geogràficament, la Polinèsia conforma un triangle amb els angles situats a les illes Hawaii, a Nova Zelanda i a l'illa de Pasqua. Samoa, Tonga, les Marqueses i la Polinèsia Francesa són els altres arxipèlags principals que es localitzen dins el triangle polinèsic.
Les llengües polinèsiques són les parlades per la població indígena de les illes. Culturalment, la Polinèsia es divideix en dos grups diferents, la Polinèsia Oriental i la Polinèsia Occidental. La cultura de la Polinèsia Occidental està condicionada per unes illes de població nombrosa. La institució del matrimoni hi té un fort arrelament, i disposen de tradicions judicials, monetàries i comercials ben desenvolupades. Comprèn els arxipèlags de Tonga, Samoa i grups d'illes polinèsiques incloses dins la Melanèsia i la Micronèsia com algunes pertanyents als Estats Federats de Micronèsia, Papua Nova Guinea, Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia. A causa de la bona disponibilitat a acceptar noves idees, i com que en aquestes illes hi va arribar un nombre relativament gran de missioners cristians, els polinesis van adoptar de seguida el cristianisme.
Des de les illes Cook cap a l'est, en canvi, les cultures s'han adaptat fortament a les petites illes i els atols. Els antropòlegs han qualificat el seu sistema de parentiu com el sistema hawaià. S'hi van desenvolupar en gran mesura la religió, l'agricultura, la pesca, la predicció del temps, la construcció de catamarans i la navegació, perquè en depenia la població sencera de cada illa. El comerç es basava tant en les mercaderies d'ús habitual com en articles de luxe. Moltes de les illes més planes podien patir greus temporades de gana si els seus horts quedaven emmetzinats per la sal procedent de les onades d'un huracà. En casos com aquests, la pesca, font primària de proteïnes, no alleujava la pèrdua de calories. Els navegants, en particular, hi eren reverenciats, i cada illa tenia la seva casa de nàutica, amb una àrea de construcció de vaixells.
En una època en què els mariners europeus navegaven de dia i sense perdre de vista la línia de la costa, els polinesis (i els seus parents, els micronesis) havien navegat per la major part de l'oceà Pacífic, excloent-ne, és clar, les àrees àrtica i antàrtica. Feien servir tot un ventall de tècniques de navegació i es fixaven en la situació de les estrelles, el moviment dels corrents oceànics i la forma de les onades, la influència en l'aire i el mar de les diferents illes i atols, el vol dels ocells, els vents i els canvis de temps.
Història
L'expansió de la ceràmica i la domesticació d'animals a la Polinèsia està lligada amb la cultura lapita.
Illes i arxipèlags
Els arxipèlags i illes que formen part de l'àrea geogràfica de la Polinèsia són:
- Les illes Cook (territori autònom de Nova Zelanda)
- Illes Fènix (de la República de Kiribati)
- Hawaii (un estat dels Estats Units)
- Illes de la Línia (de la República de Kiribati)
- Nova Zelanda (anomenada Aotearoa en maori)
- Niue (dependència autònoma de Nova Zelanda)
- L'illa de Pasqua (anomenada Rapa Nui en la llengua local, i pertanyent a Xile)
- Illes Pitcairn (colònia britànica)
- La Polinèsia Francesa ("pais d'ultramar" pertanyent a França)
- Samoa (estat independent, anomenat també Samoa Occidental)
- Samoa Americana (territori d'ultramar dels Estats Units)
- Tokelau (dependència d'ultramar de Nova Zelanda)
- Tonga (estat independent)
- Tuvalu (estat independent)
- Wallis i Futuna (col·lectivitat d'ultramar francesa)
A més, són illes de cultura polinèsica en àrees geogràfiques de Micronèsia i Melanèsia:
- D'Austràlia: illa Norfolk
- Als Estats Federats de Micronèsia: Kapingamarangi i Nukuoro
- A Fiji, a l'extrem septentrional: Rotuma
- A Nova Caledònia, territori d'ultramar francès: Ouvéa de les illes Loyauté
- A Papua Nova Guinea: Nuguria, Nukumanu i Takuu
- A les illes Salomó: Anuta, Bellona, Ontong Java, Pileni, Rennell, Sikaiana, Taumako i Tikopia
- A Vanuatu: Aniva, Emae, Futuna i Mele
!
ja:ポリネシア
ko:폴리네시아
zh-min-nan:Polynesia
Micronèsia:Micronèsia és el nom d'una regió de l'oceà Pacífic i també el nom comú pel qual es coneixen els Estats Federats de Micronèsia.
La Micronèsia (del grec μικρόν = petit i νησί = illa) és una regió d'Oceania que limita a l'oest amb les Filipines, al sud-oest amb Indonèsia, al sud amb Papua Nova Guinea i la Melanèsia, i al sud-est i a l'est amb la Polinèsia.
La regió consisteix en centenars de petites illes repartides sobre una àmplia extensió del Pacífic occidental. Políticament, estan dividides en set territoris:
- Els Estats Federats de Micronèsia
- La república de les Illes Marshall
- La república de Palau
- El Commonwealth de les Illes Mariannes Septentrionals
- La república de Nauru
- La república de Kiribati
- El territori de Guam
(Els quatre primers constituïen anteriorment el Fideïcomís de les Illes del Pacífic, o Trust Territory of the Pacific Islands, administrat pels Estats Units.)
Tots els pobles micronesis parlen llengües austronèsiques, i gairebé totes aquestes pertanyen al subgrup oceànic de les llengües austronèsiques. Només en trobem tres excepcions a la Micronèsia occidental: el chamorro de les Mariannes, el iapès dels Estats Federats de Micronèsia i el palauès; aquestes tres llengües pertanyen al subgrup malaiopolinèsic occidental, que inclou unes poques llengües parlades avui dia a les Filipines i Indonèsia. A l'extrem oriental dels Estats Federats de Micronèsia, les llengües nukuoro i kapingamarangi representen una extensió occidental de les llengües polinèsiques.
Categoria:Micronèsia
ja:ミクロネシア
ko:미크로네시아
zh-min-nan:Micronesia
Illes Marshall
La República de les Illes Marshall és un estat insular la independència del qual dels Estats Units, el 1986, el va convertir en un dels països més joves d' Oceania. Està composta per dos arxipèlags i alguns esculls que en total sumen unes 1.152 illes del Pacífic. Està situada al nord-est d'Austràlia, específicament al nord de Nauru i Kiribati, a l'est dels Estats Federats de Micronèsia i al sud de l'illa de Wake, pertanyent als Estats Units.
Història
Colonitzades pels micronesis al segon mil·lenni aC, se sap ben poc de la història antiga de les illes. L'explorador Alonso de Salazar va ser el primer europeu a albirar les illes Marshall, però romangueren virtualment desconegudes fins a l'arribada de John Marshall, capità anglès, el 1788; les illes deuen el seu nom a ell.
El 1885 s'hi va instal·lar una companyia comercial alemanya, i anys més tard les illes esdevingueren part del protectorat de la Nova Guinea Alemanya. El Japó va conquerir les illes durant la Primera Guerra Mundial, i les va administrar segons un mandat de la Lliga de les Nacions.
Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van envair les illes (1944), que foren afegides al Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (Trust Territory of the Pacific Islands). Els EUA van començar a fer experiments nuclears a les illes immediatament després de la guerra, i els van continuar fins a la dècada de 1960. Molts marshallesos van patir fortes dosis de radiació arran d'aquests experiments, i les reclamacions de compensacions continuen fins avui dia.
El 1979 es va establir la República de les Illes Marshall i es va signar un tractat de lliure associació amb el govern dels Estats Units, que va entrar en vigor el 1986.
Govern i política
El president marshallès és el cap d'estat i el cap de govern. El president, que és escollit pels membres del Nitijela (Parlament) entre els seus integrants, nomena el seu propi gabinet.
Les eleccions per al parlament, que té 33 escons, són cada quatre anys.
Organització politicoadministrativa
Administrativament, les illes Marshall estan dividides en 33 municipis:
- Ailinginae
- Ailinglaplap
- Ailuk
- Arno
- Aur
- Bikar
- Bikini
- Bokak
- Ebon
- Enewetak
- Erikub
- Jabat
- Jaluit
- Jemo
- Kili
- Kwajalein
- Lae
- Lib
- Likiep
- Majuro
- Maloelap
- Mejit
- Mili
- Namorik
- Namu
- Rongelap
- Rongrik
- Toke
- Ujae
- Ujelang
- Utirik
- Wotho
- Wotje
Geografia
L'arxipèlag està format per 29 atols i 5 illes. Els atols i illes principals estan agrupats en dues formacions: la cadena Ratak i la cadena Ralik (és a dir, la "cadena de l'alba" i la "cadena del capvespre"). Dos terços de la població de l'estat viuen a Majuro (que també n'és la capital) i a Ebeye. Les illes exteriors estan poc poblades a causa de la manca d'oportunitats de feina i per l'escàs desenvolupament econòmic.
El clima és càlid i humit, amb una estació plujosa de maig a novembre. Les illes pateixen de tifons de tant en tant.
Economia
Les subvencions que atorga el govern dels Estats Units són la principal font econòmica de la feble economia illenca. La producció agrícola es concentra en petites granges, i els conreus de més importància per al comerç són el coco, el tomàquet, el meló i l'arbre del pa. La indústria de petita escala es limita als productes artesanals i els derivats de la pesca i la copra. La indústria turística, avui dia una petita font de guanys monetaris que ocupa menys del 10% de la força laboral, és la millor esperança de futur per a l'economia. Les illes disposen de pocs recursos naturals i les importacions excedeixen de bon tros les exportacions. Gràcies al tractat de lliure associació, els EUA aporten un 65 milions de dòlars d'ajuda anual. El 1999 van començar les negociacions per ampliar el tractat.
Demografia
D'acord amb les estadístiques de l'any 2003, la població de l'arxipèlag ascendeix a 56.429 persones, de les quals la majoria practiquen el protestantisme i el 93,7% sabien llegir i escriure. Tanmateix, la mitjana d'esperança de vida és molt baixa en comparació amb la resta dels estats, ja que no supera els 67 anys i mig per als homes i els 71 anys i mig per a les dones, a més de tenir una taxa de fertilitat bastant alta (4,12 fills per dona). La taxa de natalitat no ha tingut un impacte important en la població (el creixement anual de la qual és de l'ordre del 2,3%) a causa de l'alt percentatge de migració cap a l'illa de Guam o cap a l'estat de Hawaii, els quals formen part dels Estats Units d'Amèrica.
Cultura
Tot i que ara l'ofici està en certa decadència, els marshallesos foren hàbils navegants i usaven unes curioses cartes de navegació fetes amb bastonets i petxines. També són experts constructors de canoes.
Categoria:Arxipèlags
Categoria:Illes Marshall
ja:マーシャル諸島
ko:마셜 제도
simple:Marshall Islands
th:หมู่เกาะมาร์แชลล์
zh-min-nan:Marshall Kûn-tó
Hawaii
Hawaii (en hawaiià: Hawaii) és l'arxipèlag de les illes Hawaii a l'Oceà Pacífic. Hawaii constitueix el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població de 1.211.537 habitants.
Honolulu és la ciutat més gran i la capital de l'estat.
Geografia
Vegeu l'article principal: illes Hawaii
L'arxipèlag de les illes Hawaii està format per dinou illes i atols al llarg de 2.400 km alineats de nord-oest a sud-est al Pacífic Nord. Les illes principals són les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxipèlag: Hawaii, Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Oahu, Kauai i Niihau. La resta són illots i atols al nord-oest que formen les illes de Sotavent.
Les illes són d'origen volcànic formades per un punt calent geològic. Un punt calent és una zona de la litosfera travessada per una columna de magma. Les erupcions de lava formen un con volcànic i una illa, però com que la placa tectònica es va desplaçant cap el nord-oest i el punt calent es manté fix, es van formant nous volcans. Això explica perquè els volcans actius són a l'extrem sud-est, a l'illa de Hawaii. L'última erupció fora de l'illa de Hawaii va ser al Haleakala de Maui al segle XVIII. El més jove és el volcà submarí Loihi davant de la costa sud de l'illa de Hawaii.
L'aïllament de les illes Hawaii al mig del Pacífic, i les condicions ambientals que es donen a les illes altes als tròpics, ha donat com a resultat un ample ventall de flora i fauna endèmica. L'activitat volcànica i la subsegüent erosió han creat unes característiques geològiques peculiars. Per exemple, el Mont Waialeale de Kauai és el lloc més humit del món, amb una mitjana d'11.700 mm de precipitació anual.
El trasllat de la família reial hawaiana de l'illa de Hawaii a Maui i desprès a Oahu explica la formació de les ciutats. La ciutat principal és Honolulu a Oahu. Va ser escollida pel rei Kamehameha III com la capital del seu regne per la seva situació en un port natural. Les altres ciutats principals són Hilo, a Hawaii, Kahului, a Maui, i Lihue, a Kauai.
Llengües
Vegeu l'article principal: Hawaià
L'estat de Hawaii té oficialment dues llengües: el hawaià i l'anglès. La Constitució de Hawaii del 1978 permet l'ús legal del hawaià en tot tipus de documents i promou l'ús oficial. La tercera i quarta llengua més parlada és, respectivament, el tagalog i el japonès.
Abans de l'arribada dels europeus, el hawaià era una llengua col·loquial. El primer alfabet va ser creat pels missioners durant el segle XIX. Dos caràcters típics del hawaià són la pausa glotal, okina, i el macró per les vocals llargues, kahak. Per exemple, l'illa de Lanai, en hawaià, porta els dos caràcters: Lnai.
Avui el hawaià és una llengua minoritària. La majoria de parlants nadius són a l'illa Niihau, on s'ha preservat la cultura tradicional. De totes formes, hi ha un creixent interès en la seva recuperació social i s'han engegat programes escolars d'immersió lingüística.
L'anglès hawaià és l'estàndard anglès utilitzat oficialment a l'estat de Hawaii. Es basa en l'anglès americà excepte en els topònims i les paraules d'origen hawaià que s'escriuen i en pronuncien en hawaià, incloent la okina i el kahak. Un exemple paradigmàtic és el mateix nom de l'estat. Les illes, que eren conegudes com illes Sandwich, van ser admeses com a estat dels Estats Units amb el nom de Hawaii, pronunciat a l'anglesa com en català. Aquest és el nom utilitzat en relacions federals i internacionals. A les illes s'utilitza oficialment, i també de forma habitual entre angloparlants residents, la forma Hawaii amb pronunciació de «ve» labiodental i una pausa glotal semblant a una «g» sorda. Com a estàndard escrit, l'anglès hawaià és utilitzat en totes les publicacions estatals i àmpliament en els mitjans de comunicació escrits.
El pidgin, o crioll hawaià, és una llengua que va sorgir entre els immigrants treballadors de les plantacions durant el segle XIX. És una barreja de hawaià i d'anglès amb aportacions dels seus llocs d'origen: Xina, Japó, Corea, Filipines i Portugal. Avui és una llengua que es parla per tot l'estat i és un mitjà d'integració social de diferents ètnies i grups socioeconòmics.
Categoria:Hawaii
ja:ハワイ州
ko:하와이 주
simple:Hawaii
th:มลรัฐฮาวาย
zh-min-nan:Hawai‘i
Tuvalu
Tuvalu (abans illes Ellice) és un estat insular de la Polinèsia, situat per sota l'equador, al sud de Kiribati, al nord de Fiji i Wallis i Futuna i a l'est de les illes Salomó.
Després del Vaticà és l'estat menys poblat del món, si bé la seva petita superfície fa que tingui un gran densitat de població.
Tuvalu és sobretot conegut pel seu atractiu domini d'internet .tv, per la cessió de l'ús del qual ha de rebre 50 milions de dòlars durant els 12 anys posteriors a l'any 2000.
Història
Els primers europeus en descobrir aquestes illes van ser els espanyols. El 1568 Álvaro de Mendaña va descobrir l'illa de Jesús, avui Nui. En el segon viatge, el 1595, va descobrir La Solitaria, avui Niulakita. Més tard, el 1780, Francisco Mourelle descobreix San Agustín, avui Nanumea, y Cocal, avui Nanumanga.
No s'hi va establir cap colonització, però van ser visitades amb freqüència per comerciants d'esclaus i per baleners.
El 1819 reben el nom de l'anglès Ellice i, el 1892, pasen a formar part del protectorat britànic de les illes Gilbert i Ellice, convertit en colònia des del 1916. Els conflictes entre els micronesis de les illes Gilbert (desprès Kiribati) i els polinesis de les Ellice (desprès Tuvalu), va provocar la separació de la colònia es dues l'any 1976. És independent i membre del Commonwealth des del 1978.
Geografia
Consisteix en un arxipèlag que comprèn nou atols, encara que el nom Tuvalu vol dir literalment vuit illes. Són:
- Funafuti, la principal de l'arxipèlag, abans illa Ellice.
- Nanumea (San Agustín)
- Nanumaga (Cocal)
- Niutao, abans illa Loper.
- Nui (Isla de Jesús)
- Niulakita (La Solitaria), abans illa Independence.
- Nukufetau, abans illa De Peyster.
- Nukulaelae, abans illa Mitchell.
- Vaitupu.
La seva baixa alçada (5 metres n'és la cota màxima) fa que les illes estiguin sota l'amenaça que una pujada del nivell del mar les faci desaparèixer. La població podria ser evacuada durant les properes dècades cap a Nova Zelanda o Niue (independent, si bé associada amb Nova Zelanda, que no corre el mateix perill de desaparició però perd població).
Oficialment la capital és Funafuti, l'atol més poblat. La seu administrativa del govern i del parlament és a Vaiaku, una vila de 4.900 habitants situada a l'illa Fongafale, la més gran de l'atol de Funafuti.
Categoria:Tuvalu
ja:ツバル
ko:투발루
ms:Tuvalu
simple:Tuvalu
th:ประเทศตูวาลู
zh-min-nan:Tuvalu
Samoa:Aquest article tracta sobre l'Estat Independent de Samoa, seguiu l'enllaç si cerqueu informació sobre la Samoa Nord-americana
Samoa (formalment Estat Independent de Samoa) és un estat de la Polinèsia que comprèn 4 illes habitades i 6 illots, situat a la part de ponent de l'arxipèlag de Samoa, a l'oceà Pacífic. La part oriental de l'arxipèlag és un territori dels Estats Units.
Abans era conegut com a Samoa Alemanya (1900-1914) i posteriorment Samoa Occidental (en samoà Samoa i Sisifo) (1914-1997). El canvi de nom, tot abandonant l'adjectiu «Occidental», manifesta el desig de veure tot l'arxipèlag reunit sota una única sobirania.
Geografia
Samoa està situat gaire bé al centre de la Polinèsia a l'est de la línia internacional de canvi de dia i al sud de l'equador, a mig camí entre Nova Zelanda i Hawaii.
L'àrea terrestre total és de 2.944 km². El 96% del total correspon a les dues illes principals: Upolu i Savai'i.
Destaquen els ciclons ocasionals, l'activitat volcànica, la desforestació, l'erosió del sòl, la invasió d'espècies i la sobreexplotació pesquera.
Illes
L'Estat de Samoa consta de dues illes principals, dues illes petites habitades i sis illots prop de la costa:
- Savai'i, la més gran i més occidental.
- Upolu, la més poblada, amb tres quarts de la població total, i amb la capital Apia.
- Illes a l'estret d'Apolima que separa les dues illes principals a una distància de 10 km:
- Apolima
- Manono
- Nu'ulopa, illot deshabitat.
- Illots deshabitats al voltant d'Upolu:
- Illes Aleipata, a l'est d'Upolu:
- Fanuatapu
- Namu'a
- Nu'utele
- Nu'ulua
- Nu'usafee, al sud d'Upolu, també anomenat illa del Dimoni ja que era un centre cultural samoà.
A l'est de l'arxipèlag es troben les illes del territori de la Samoa Nord-americana, més petites i menys poblades.
Samoa Nord-americana
Geologia
Les illes són d'origen volcànic, amb muntanyes escarpades i rocoses a l'interior, i una estreta plana costanera. L'alçada màxima de l'arxipèlag és de 1.858 m al Mauga Silisili de l'illa de Savai'i. L'illa d'Upolu té una altitud màxima de 1.113 m al mont Fito.
Clima
El clima és tropical amb abundant precipitació. L'estació de pluges és de novembre a abril, amb una precipitació mitjana anual de 2.880 mm. Els ciclons són freqüents i devastadors per l'agricultura. La temperatura mitjana oscil·la entre el 20°C i 30°C.
Fauna i Flora
La fauna de les Samoa és escassa i poc diversa: serps, sargantanes i ocells.
La flora, en canvi, és molt rica amb espècies endèmiques. A l'interior els boscos tropicals són exuberants. A les costes es troben cocoters, pandanàcies i mangles. Els mariners polinesis, ja en temps antics, van portar arbres fruiters, com ara bananers i arbre del pa, i hortalisses com taro, nyam, tapioca i moniatos.
Infrastructures
Les Samoa tenen, a la capital Apia, un aeroport internacional i un gran port de passatgers i càrrega. Disposen de servei internacional de telèfon amb el codi +685, de telefonia mòbil i d'accés a internet.
Població
La població total és de 176.848 habitants (cens del 2001). Només a l'illa d'Upolu són 134.024.
Ètnicament un 92,6% són samoans, un 7% mestissos i 0,4% d'origen europeu.
Les llengües principals són el samoà i l'anglès.
Categoria:Samoa
ja:サモア
ko:사모아
ms:Samoa
simple:Samoa
th:ประเทศซามัว
zh-min-nan:Samoa
Polinèsia Francesa
La Polinèsia Francesa (en francès Polynésie française, i en tahitià Te Porinetia farani) és un conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia meridional que formen un país d'ultramar francès.
Història
El conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia Francesa van ser annexionats per França durant el segle XIX, sota la forma de protectorat des de 1842, amb el nom dEstabliments d'Oceania. Des de 1945 tenia l'estatus de territori d'ultramar (Territoire d'outre-mer, TOM), canviat el 2003 a col·lectivitat d'ultramar (collectivité d'outre-mer, COM), i des del 2004 a país d'ultramar.
Amb aquest nou estatus, la República francesa manté les competències de justícia, ordre públic, moneda i defensa. Per la seva banda, la Polinèsia Francesa té autonomia interna, consagra el principi de discriminació positiva i de lleis del país, i assumeix la representació internacional.
Geografia
1945
La Polinèsia Francesa està composta per unes 118 illes, d'origen volcànic o coral·lí, disperses en una superfície equivalent a Europa, i repartides en cinc arxipèlags:
- Illes de la Societat, les més importants, subdividides administrativament en:
- Illes del Vent (îles du-Vent), on hi ha Tahití, la més important.
- Illes de Sotavent (îles Sous-le-Vent).
- Illes Tuamotu.
- Illes Gambier, administrativament unides a les Tuamotu.
- Illes Australs.
- Illes Marqueses.
A més, l'illa de Clipperton, davant la costa de Mèxic, és administrada per França des de la Polinèsia Francesa.
La població, d'uns 250000 habitants, té un creixement important. Un 83% són polinesis, 12% europeus i 5% asiàtics. El 69% de la població viu a l'illa de Tahití.
Economia
L'economia de la Polinèsia Francesa té un desenvolupament moderat i depèn de les importacions de França.
La pesca i l'explotació de la copra són les dues principals activitats tradicionals. El turisme representa el 13 % del PIB. També és important el cultiu de perles que s'exporta principalment al Japó i la Xina. Destaca la perla negra pròpia de les illes Tuamotu.
La moneda de curs legal és el franc CFP, o franc de las colònies franceses del Pacífic.
Literatura
Selecció de literatura en català relacionada amb la Polinèsia:
- Jaume Bartrolí. De Siberia al Tròpic. Barcelona: Magrana, 2001.
- Aurora Bertrana
- Paradisos oceànics. Badalona: Proa, 1930.
- Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics. Barcelona: Balaguer, 1934.
- Ariatea. Barcelona: Albertí, 1960.
- Oviri i sis narracions més. Barcelona: Selecta, 1965.
- Aurora Bertrana, i Prudenci Bertrana. L'illa perduda. Barcelona: Catalònia, 1935.
- Josep Maria de Sagarra
- Entre l'Equador i els Tròpics. Barcelona: Selecta, 1947.
- La ruta blava: Viatge a les mars del sud. Barcelona: Selecta, 1964.
- Santiago Vilanova. El secret d'Hiva Oa. Barcelona: Laertes, 1997.
Categoria:Polinèsia Francesa
ja:フランス領ポリネシア
zh-min-nan:Hoat-kok Polynésie
Illes FènixLes illes Fènix (en anglès, Phoenix Islands) són un arxipèlag de vuit atols de la república de Kiribati, situat a l'est de les illes Gilbert i a l'oest de les illes de la Línia.
Només l'illa de Canton és habitada per una seixantena de residents que provenen de les Gilbert. No hi ha representació governamental i són adscrites al mateix districte que les illes de la Línia.
Història
En algunes de les illes es troben restes arqueològiques (temples, pous, forns i sepulcres) que indiquen que en algun moment van ser poblades per polinesis.
Amb pocs recursos i deshabitades, no van ser visitades fins a principis del segle XIX pels baleners britànics i nord-americans. De fet, Herman Melville situa en aquestes illes l'escena culminant de Moby Dick.
Britànics i nord-americans es van disputar el control de les illes enviant colonitzadors per l'explotació de copra i de guano. Però no es va aconseguir establir cap colònia estable i, el 1889, van passar a ser una possessió britànica.
Les illes Canton i Enderbury van ser unes importants bases navals i aèries, a mig camí entre Estats Units i Filipines i Austràlia, reclamades tant pel Regne Unit com pels Estats Units. Des del 1939 fins el 1979 van ser un condomini conjunt britànic i nord-americà.
La resta d'illes es van incorporar a la colònia de les illes Gilbert i Ellice el 1937 i, des de 1979, formen part de la república de Kiribati.
Degut als problemes de superpoblació a les illes Gilbert, l'administració colonial va engegar un programa de repoblament de les illes Fènix entre el 1938 i 1940. La Segona Guerra Mundial va posar de manifest les dificultats del programa amb l'aïllament, comunicacions escasses, falta d'aigua potable i caos d'administració. La majoria de colons van ser repatriats de nou a les Gilbert i Salomó.
Illes
Birnie
És l'illa més petita de l'arxipèlag. Va ser descoberta pel capità Emment el 1823. Sembla que mai ha sigut habitada. Estava inclosa en les illes reclamades pels interessos nord-americans per treure’n guano, però es va arribar a explotar aquest recurs.
Enderbury
Enderbury és un atol amb una llacuna interior reduïda i poc profunda, i plena de bans de sorra i illots. Són abundants els ocells marins, les rates i una espècie de abella diminuta que s'amaga a les arrels de les plantes.
Va ser descoberta pel nord-americà Joshua Coffin, amb un balener anglès, el 1823. El nom ve d'una mala pronunciació de l'empresari anglès Enderby. El 1860 es va començar l'explotació de guano amb treballadors portats des de les Hawaii. Reclamada pels Estats Units, es va acordar el condomini conjunt britànic i nord-americà.
Kanton
Hawaii
També és anomenada illa Canton o Abariringa. Altres noms històrics són: Mary, Mary Balcout i Swallow. És un atol, el més gran de les Fènix.
Va ser visitada per diversos baleners nord-americans abans del 1820. El 1854, el balener Canton va xocar contra els esculls i naufragà. Els supervivents van haver de fer un viatge de 49 dies fins a Guam amb les barques de salvament.
Va ser ocupada per radio operadors britànics el 1936 i per científics nord-americans i neozelandesos, el 1937, per observar un eclipsi total de Sol. El 1939 es va començar a utilitzar com a escala aèria entre els Estats Units i Nova Zelanda i Autràlia, resultant un aeroport estratègic a la Segona Guerra Mundial quan els japonesos van envair les veïnes illes Gilbert.
El 1960 es va construir una estació de seguiment de la NASA. Finalment, el 1968, tant britànics com nord-americans van abandonar totes les instal·lacions.
Manra
També és anomenada illa Sydney. S'hi troben antigues ruïnes polinèsiques. Va ser descoberta, el 1823, pel capità Emment. Reclamada pels interessos nord-americans sobre el guano, sembla que no va arribar a ser explotada.
L'illa té forma triangular amb una llacuna interior sense un canal de sortida al mar. Això fa que l'aigua s'evapori i resulti una llacuna molt salada per sota el nivell del mar, sense vida marina. Als esculls, en canvi, la fauna és molt diversa. A terra abunden porcs domèstics en estat salvatge, rates, sargantanes, crancs i insectes.
McKean
L'illa té una llacuna interior salada i poc profunda. Hi han abundants ocells marins i no té arbres. Va ser descoberta pel nord-americà Charles Wilkes, el 1840, i li posà el nom del cuiner, que va ser el primer en veure-la. Històricament també s'ha anomenat illa Wilkes. Reclamada pels interessos sobre el guano, va ser explotada entre 1859 i 1870.
Nikumaroro
És un atol, també anomenat illa Gardner. Descobert pel nord-americà Joshua Coffin, el 1827, l'anomenà en honor al seu sogre Gideon Gardner. Històricament també s'ha anomenat illa Kemins, illa Mary Letitia i Motu Oonga.
El 1892 es va intentar establir una petita colònia britànica per plantar cocoters, però es va abandonar al cap d’un any.
El 1938 es van establir colons de les superpoblades illes Gilbert. La població va arribar a un màxim de 100 habitants, però la falta d’aigua potable va fer que, des del 1965, torni a ser deshabitada.
Actualment l'illa és visitada esporàdicament per biòlegs atrets pel ric ecosistema. S'han observat diverses espècies de taurons i dofins, cracs molt agressius, i algunes espècies de peixos verinosos.
Orona
És un atol, també anomenat illa Hull. El nord-americà Charles Wilkes en fixà la seva posició, el 1840, i li va posar el nom d'un dels seus oficial, Isaac Hull. El capità va quedar sorprès al trobar a l'illa un francès i onze tahitians que havien sigut abandonats feia cinc mesos per caçar tortugues.
A l'illa s'hi troben ruïnes de temples polinesis. Els peixos són abundants tant a la llacuna com als esculls.
Rawaki
També anomenada illa Fènix, és la que ha donat nom a l'arxipèlag. És una illa de sorra i corall amb una llacuna poc profunda i salada. Són abundants els ocells marins, els insectes i conills domèstics abandonats.
Va ser descoberta pel balener nord-americà Phoenix, al voltant del 1828. Els Estats Units en van prendre possessió, i un any més tard, els britànics també.
Esculls
A l'arxipèlag hi ha també dos esculls rocosos: Carondelet Reef i Winslow Reef. El 1944 el USS Carondelet va xocar amb una roca que no es trobava als mapes.
Possessions nord-americanes
Al nord de l'arxipèlag es troben dues illes més que, encara que separades del grup principal, geogràficament es poden considerar incloses. Són l'illa Baker i l'illa Howland, administrades pels Estats Units com a territoris no incorporats.
Fènix, illes
Fènix, illes
Fènix, illes
ja:フェニックス諸島
Categoria:Kiribati
Categoria:Oceania
ja:Category:キリバス
ko:분류:키리바시
Sabrina The Teenage Witch
Sabrina, the Teenage Witch is the name of a comic book series published by Archie Comics about the adventures of a teenage fictional character named Sabrina Spellman. The comic's characters have also appeared in various other media formats, including a long-running television comedy series.
Sabrina, who's really a witch (or a half-witch—her mother was a "mortal", as the comics called ordinary humans, while her father was a warlock), lives with her two aunts, Hilda and Zelda (both witches themselves), in the fictional town of Greendale, which was located somewhere near Riverdale, the home of Archie Andrews. Also living with the three women was the family pet, Salem the cat.
Most of Sabrina's adventures consist of Sabrina either trying to use her powers in secret (witches generally not being allowed to tell mortals about their abilities), learning more about her powers (either through her aunts or from trips to the "Other Realm," an extradimensional plane that was the home of various magical creatures, including witches), or trying to deal with the day-to-day trials of being a teenager. Sabrina also has a (mortal) boyfriend named Harvey Kinkle, who like nearly all the other mortals in Sabrina's world, is unaware his girlfriend is a witch.
Sabrina also occasionally appears in other Archie Comics as a visiting acquaintance of Archie, Betty Cooper, Veronica Lodge, and Jughead Jones.
The Japanese "magical girl" genre of manga shares some similarities to the Sabrina series.
Characters
- Sabrina Spellman: the lead character of the series.
- Hilda Spellman: Sabrina's aunt.
- Zelda Spellman: Sabrina's aunt.
- Harvey Kinkle: Sabrina's boyfriend, a mortal who's unaware of Sabrina's being a witch.
- Salem: the Spellman's cat; Salem was formerly a warlock turned into a cat as punishment by the Witch's Council for attempting to take over the world. Salem has the ability to talk and possesses a sarcastic and somewhat self-centered attitude.
- Ambrose: Sabrina's cousin, a warlock.
- Esmerelda: Sabrina's young cousin, also a witch; Esmerelda has an obnoxious, bratty attitude.
- Shinji: A teenage warlock who Sabrina met while attending a spellcasting school. He tries to compete with Harvey for Sabrina's affections.
- Witch's Council: A council of powerful witches that oversees the Other Realm and establishes various rules for witches to follow.
History
Sabrina first appeared in comics, in the October 1962 issue of Archie's Madhouse #22, published by Archie Comics. Sabrina was created by Archie Comics writer George Gladir and longtime Archie artist Dan DeCarlo.
December 1969 brought the first issue of another comic book, Archie's TV Laugh Out, in which Sabrina was one of the leading characters. Sabrina eventually received her own comic book in 1971, with the comic running until 1983, after which Sabrina was reduced to occasional guest appearances and specials in the various Archie comics.
In the late 1990s, Sabrina received her own comic again thanks to the success of the live-action television series Sabrina the Teenage Witch. The book, after briefly diverging into the adventures of Sabrina as a preteen in junior high school, gave Sabrina and, more so, her two aunts a makeover; up until this point, Sabrina's aunts were always portrayed as looking like the stereotypical depiction of witches (complete with pointy hats and Puritan-style dresses). The makeover gave both of them more conventional, contemporary appearances.
Even later, in the early 2000s, the book was given yet another makeover, this time being drawn in a Japanese manga style.
Other media
Animated series
Sabrina debuted in animated form as a supporting character in the 1969 series The Archie Comedy Hour. Thanks to Sabrina's popularity in this show, she soon began appearing on all types of merchandise, including
jelly glasses, paper dolls and coloring books.
The following year, Sabrina gained her own series, Sabrina and the Groovie Goolies, sharing the bill with a group of various classic movie monsters. In 1971, Sabrina was spun off into her own show in 1971 which ran on CBS Saturday mornings until 1974.
In 1977, Sabrina returned to the airwaves in two short-lived shows, The New Archie-Sabrina Hour and Superwitch.
In 1999, Sabrina returned to animated form in Sabrina, the Animated Series, presenting the adventures of Sabrina as a 12-year-old in junior high school. A sequel called Sabrina's Secret Life was created in 2003.
2003 as Sabrina (centre), and Beth Broderick as Aunt Zelda, holding Salem the cat.]]
Made-for-television movie
Sabrina first appeared in live-action form was in a Showtime made-for-television movie. Melissa Joan Hart was cast for the main role in 1994, and the movie was released in 1996. In this movie, Sabrina's last name was "Sawyer." Sabrina's two aunts were played by Sherry Miller (as Hilda) and Charlene Fernetz (as Zelda). As the TV series continued to gain popularity, two more telefilms were made: Sabrina in Rome and Sabrina Down Under.
Sitcom
The longest-lasting of Sabrina's various spinoffs, a sitcom featuring Sabrina and her supporting characters ran from 1996 to 2003, and starred Melissa Joan Hart (Sabrina), Caroline Rhea (Hilda) and Beth Broderick (Zelda). Salem the cat was voiced by Nick Bakay.
External links
- [http://www.archiecomics.com/acpaco_offices/askthearchivist/ask_june.htm Official Archie Comics website]
- [http://www.toonopedia.com/sabrina.htm Toonopedia entry]
-
Category:Archie Comics characters
poker alojamientos en edimburgo poker Casino Rolety
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
|
Павел Шумил
Российский писатель-фантаст (выступает под псевдонимом Павел Шумил), по образованию — инженер-электронщик.
Биография
Родился 22 июля 1957 года, в 1974 г. поступил в ЛЭТИ (
Франц Зигель (; 18 ноября 1824 — 21 августа 1902) — офицер и военный министр Бадена, где принимал
|
|
