:: wikimiki.org ::

Kosovo

Kosovo

Kosovo i Metohija, generalment anomenada Kosovo (en serbi Косово и Метохија, transcrit Kosovo i Metohija; en albanès Kosovë o Kosova), és una província autònoma de Sèrbia (que, juntament amb Montenegro, constitueix Sèrbia i Montenegro). Des de 1999, després de la recent Guerra de Kosovo, és administrada per les Nacions Unides, i el seu estatus final encara està per determinar (2005). La majoria de la població, majoritàriament albanesa (en un 88% segons dades del 2003), declarà la independència de la República de Kosovo el 1990, però no ha estat reconeguda (2005), excepte per Albània.

Geografia

Amb una extensió de 10.887 km² i una població de més de 2 milions d'habitants abans de la crisi de 1999, Kosovo limita al nord-oest amb Montenegro, al nord i a l'est amb la resta de Sèrbia (l'anomenada "Sèrbia estricta"), al sud amb la República de Macedònia i al sud-oest amb Albània. Les ciutats principals són Prishtina, la capital, amb una població estimada el 2005 de 254.021 habitants, i Prizren, al sud-oest, amb 159.145. Cinc ciutats més passen dels 50.000 habitants: Ferizaj (o Uroševac), Gjakova (o Đakovica), Peja (o Peć), Gnjilane i Mitrovica. Categoria:Sèrbia i Montenegro

Enllaços externs

- [http://www.unmikonline.org Missió de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK)] –en anglès
- [http://www.assembly-kosova.org/ Assemblea de Kosovo] –en anglès
- [http://www.pm-ksgov.net/ Oficina del Primer Ministre de Kosovo] –en anglès
- [http://www.sok-kosovo.org Oficina Estadística de Kosovo] –en anglès ja:コソボ ko:코소보

Serbi

- Serbi: Llengua que forma part del diasistema Serbocroat
- Serbi: Gentilici del poble provinent de Sèrbia

Sèrbia

La República de Sèrbia (en serbi: Република Србија, Republika Srbija) és una república situada al sudest d'Europa que juntament amb Montenegro forma l'estat de Sèrbia i Montenegro. No s'ha de confondre la República de Sèrbia amb la República Sèrbia, que és una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina

Història

El Regne de Sèrbia va ser establit en el segle XI, i en el segle XIII va convertir a l'Imperi Serbi. Després de 1918, Sèrbia com a fundadora, era part de Iugoslàvia en les seues diverses formes. A partir de 1992, després de la independència de Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i la República de Macedònia, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i fins a febrer de 2003, Sèrbia i Montenegro van integrar la República Federal de Iugoslàvia. Sèrbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, búlgars i romanesos. Els serbis van entrar en el seu actual territori a principis del segle VII d.C., instal·lant-se en sis formacions tribals distintes Rascia/Raška, Bòsnia, Neretva/Pagania, Zachumlie/Zahumlje, Trebounia/Travunija i Zeta. El primer estat serbi va sorgir davall Caslav Klonimirovic a mitjan segle X en Rascia. La primera meitat del segle XI va veure alçar-se a la família Vojislavljevic en Zeta. Finalment, a mitjan segle XII va veure una vegada més l'ascensió de Rascia amb la dinastia Nemanjic. Els Nemanjic van conduir Sèrbia a una edat d'or que va produir un estat poderós amb apogeu durant el govern del Tsar Stefan Dusan a mitjan segle XIV, abans van sucumbir al Imperi Otomà (amb Zeta, l'últim baluard, que finalment va caure en 1499). Sèrbia va guanyar la seua autonomia al Imperi Otomà en dos alçaments en 1804 i 1815, encara que les tropes turques seguiren en la guarnició militar de la capital, Belgrad fins a 1867. Sèrbia era un principat entre 1817 i 1882, i un regne entre 1882 i 1918, temps durant el qual la política interna va girar, en gran part, al voltant de la rivalitat dinàstica de les famílies Obrenovic i Karadordevic. L'assassinat al capital bosniana, Sarajevo (el 28 de juny de 1914), de l'Arxiduc Franz Ferdinand, hereu del tron dels Habsburg, per Gavrilo Princip, un jove serbi-bosnià, va motivar un ultimàtum de Viena demandant Sèrbia li permetera una investigació austrohongaresa del complot sobre el sòl serbi. A pesar de l'acceptació de Sèrbia (el 25 de juliol) de quasi totes les demandes, l'Imperi austrohongarès li va declarar la guerra el 28 de juliol. La mobilització de Rússia en suport de Sèrbia, per la seua banda, va provocar un ultimàtum alemany demandant la retirada de les seues forces, i la declaració de guerra entre les grans potències durant la primera setmana de agost. Després de la Primera Guerra Mundial, Sèrbia va unir el Regne dels serbis, croats i eslovens, i va canviar el nom a Regne de Iugoslàvia en 1929. Després de la Segona Guerra Mundial, Sèrbia era la part de la República Socialista Federal de Iugoslàvia. Des de 1992 Sèrbia formava part de la República Federal de Iugoslàvia junt amb Montenegro i des de 2003, membre d'una unió amb Montenegro. Veure: Kosovo

Govern i política

El president de Sèrbia és Borís Tadic, triat amb el 53% dels vots en la segona ronda de l'elecció presidencial sèrbia de 2004. L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milosevic com el president iugoslau en octubre de 2000. El 17 d'agost l'Assemblea Nacional de Sèrbia va adoptar Bože Pravde (Déu de justícia) com himne. També, l'escut reial d'Obrenovic és el nou escut d'armes, que substitueix a l'Escut d'Armes de Sèrbia adoptat després de la Segona Guerra Mundial. Va ser inicialment usat en el segle XIX. Política El 4 de febrer de 2003 el parlament de la República Federal de Iugoslàvia va estar d'acord amb una forma més feble de cooperació entre Sèrbia i Montenegro dins d'una república anomenada Sèrbia i Montenegro. Després de la caiguda de Slobodan Milosevic, el 5 d'octubre de 2000, el país va ser governat per l'Oposició Democràtica de Sèrbia. Quan Milosevic va ser detingut, el Partit Demòcrata de Sèrbia (DSS) va abandonar el govern de coalició. No obstant, en 2004 el DSS va acumular prou suport per a formar el nou Govern de Sèrbia, junt amb el G17 Plus, el SPO-NS, i el suport del Partit Socialista de Sèrbia. El Primer Ministre de Sèrbia és Vojislav Kostunica, líder del Partit Demòcrata de Sèrbia. L'actual President de Sèrbia és Borís Tadic, líder del Partit Demòcrata (DS). Ell va ser triat amb el 53% dels vots en la segona ronda d'eleccions presidencials sèrbies de 2004, el 27 de juny de 2004, després de diverses eleccions fracassades des de 2002. L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milosevic com a president iugoslau en octubre de 2000. Les lleis sobre la unió estatal són aprovades pel Parlament de Sèrbia i Montenegro, mentre que tots els comptes i les lleis sobre Sèrbia són aprovades en l'Assemblea Nacional de Sèrbia.

Geografia

octubre Sèrbia aquesta ubicada en els Balcans, una regió històrica i geogràfica de Europa del sud-est. Comparteix fronteres amb Albània, Bòsnia-Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Hongria, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, i Romania. No té eixida al mar, encara que tinga accés a l' Adriàtic a través de Montenegro, i el riu Danubi proporciona navegació a l'interior de Europa i al Mar Negre. El terreny de Sèrbia s'estén per riques i fèrtils planes de la regió nord de Voivodina, zones de pedra calcària i conques en l'est, i en el sud-est antigues muntanyes i tossals. El riu Danubi domina el nord. Un afluent, el riu de Moraviana flueix per les regions més muntanyoses del sud. El clima serbi varia entre un clima continental boreal amb hiverns freds i estius calents i humits, amb precipitacions ben distribuïdes, i un clima més Adriàtic en el sud, amb estius calents i secs, i tardors i hiverns relativament freds amb fortes nevades a l'interior.

Demografia

Sèrbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croat, eslovacs, búlgars i romanesos.

Divisions administratives

italians Sèrbia està formada per 180 municipis. A més hi ha dues regions autònomes. Una és Kosovo i Metoija (amb trenta municipis) i l'altra és Voivodina (amb 54 municipis). La part de Sèrbia que no és ni Kosovo ni Voivodina és anomenada Sèrbia Central. La Sèrbia Central no és una divisió administrativa i, per tant, no té cap govern regional.

Transport

Sèrbia, i en particular la vall de Moraviana és sovint descrit com "l'encreuament entre l'Est i l'Oest", que és un de motius primaris de la seua història turbulenta. La vall és, amb molt, el camí més fàcil de pas per terra entre Europa continental i Grècia i Àsia Menor perquè no és una regió muntanyosa. Les rutes europees E65, E70, E75 i E80, així com E662, E761, E762, E763, E771 i E851 passen pel país. La E70 occidental de Belgrad i la major part de la E75 són modernes carreteres o almenys semicarreteres. El riu Danubi, la connexió d'Europa central amb el Mar Negre, flueix a través de Sèrbia. Hi ha tres aeroports internacionals a Sèrbia, a Belgrad, Prishtina i l'acabat de rehabilitar en Niš. El transportador aeri nacional és Jat Airways i el sistema de ferrocarril és operat per Beovoz a Belgrad i ZTP a nivell nacional. Categoria:Sèrbia i Montenegro ko:세르비아 ja:セルビア simple:Serbia

Montenegro

Montenegro (en serbi: Црна Гора, Crna Gora, que significa "mont negre") és una de les dues entitats que formen l'estat de Sèrbia i Montenegro (l'altra és la República de Sèrbia). Durant molts segles, Montenegro va ser un principat governat per una successió de dinasties, obtenint el seu estatut internacional com a nació independent en el Congrés de Berlín després de la crisi oriental succeïda entre 1875 i 1878.Poc més tard, el príncep Nikola Petrovic Njegoš passaria a proclamar-se rei de la nació. Més tard, signaria amb Sèrbia un acord de federació per a, posteriorment, entrar a formar part de què es va conèixer com el Regne de Serbis, Croats i Eslovens. A fi de la Segona Guerra Mundial tal regne va passar a convertir-se en la República Socialista Federal de Iugoslàvia en la que romandria fins a la seua disgregació en 1992. Després de ser part de la República Federal de Iugoslàvia, actualment constitueix la federació de Sèrbia i Montenegro. Internacionalment, delimita amb Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i Albània. Les seues principals ciutats són: Podgorica (139.100 habitants), Nikšic (61.700), Pljevlja (18.800) i Bijelo Polje (17.100). L'antiga capital del regne de Montenegro estava situada a la localitat de Cetinje.

Geografia

La superfície de la república varia des de les elevades muntanyes de les zones frontereres amb Kosovo i Albània fins una diminuta plana costanera de a penes 6 quilòmetres d'amplària. La dita plana acaba de manera abrupte al nord, en trobar-se amb les muntanyes Lovcen i Orjen, formant la badia de Kotor. La regió kàrstica del país es troba situada generalment a altures d'1.000 metre sobre el nivell del mar, arribant en alguns punts quasi els 2.000 metres com és el cas de la muntanya Orjen. Les muntanyes de Montenegro formen part dels territoris més abruptes del continent europeu. Són també característiques per ser una de les zones on l'erosió de l'últim període glacial va actuar amb major força.
- Platja més llarga: Velika Plaça, Ulcinj - 13.000 metres
- Pic més alt: Bobotov Kuk, a la muntanya Durmitor - 2.522 metres
- Llac més extens: Llac Skadar - 391 km2 de superfície
- Fiord més gran: Boka Kotorksa (Badia de Kotor)
- Parcs Nacionals: Durmitor (390 km2), Lovcen (64 km2), Biogradska Gora - 54 km2 i el Llac Skadar (400 m2)
- Llocs protegits per la UNESCO: Durmitor, el centre historie de Kotor i la Badia de Kotor

Demografia

Kotor] Segons dades del cens realitzat en 2003, la composició ètnica del país es compon de:
- Montenegrins: 267.799 (43,16%)
- Serbis: 198.414 (31,99%)
- Bosnians: 48.184 (7,77%)
- Albans: 31.163 (5,03%)
- Musulmans: 24.625 (3,97%)
- Croates: 6.811 (1,10%)
- Gitanos i Egipcis: 2.826 (0,46%) Nota: És important aclarir que les identitats sèrbia i montenegrina varia amb cada cens, a causa dels continus canvis polítics succeïts a la regió. Per exemple, un montenegrí pot veure's a si mateix com un serbi i, viceversa. Naturalment, en ambdós grups hi ha individus que es consideren exclusivament membres d'un grup ètnic. No obstant, s'observa que des del primer cens realitzat en 1948 pel govern comunista, el nombre d'habitants autòctons ha anat perdent pes. En el text constitutiu adoptat en 1992, l'idioma oficial va ser rebatejat com serbi, deixant-se arrere la nomenclatura de serbocroat. En 2003, el 63.5% de la població s'inscrivien en l'apartat de la població que tenia el serbi com a llengua materna, mentre que el 22% s'incloïen en l'apartat de parlants de montenegrí (un dialecte amb gran similituds al parlat a la zona sèrbia de Bòsnia-Hercegovina o Krajina). El 74% dels habitants de la república s'inscriuen com ortodoxos pertanyents a l'església sèrbia. L'església ortodoxa de Montenegro va ser oficialment establida en 1993, encara que els seus seguidors són escassos i no ha sigut reconeguda per cap altra església del mateix credo. Un altre grup religiós d'importància és el compost pels musulmans, arribant al 17,74% de la població actual. En aquest grup hi ha tres subgrups: els albanesos i els musulmans eslaus vaig dividir-vos al seu torn, en Bosnians i musulmans. Igualment hi ha un xicotet nucli de ciutadans de fe catòlica residents a les zones costaneres, particularment a la badia de Boka Kotorska.

Unió amb Sèrbia

En l'últim reférendum celebrat en 1992, el 95,66% dels vots eren favorables a mantenir el llaç d'unió de amb la república de Sèrbia. Ha d'assenyalar-se que la participació en aquestes votacions va ser de només el 66%, xifra que assenyala el boicot realitzat per les minories catòlica i musulmana, així com pels ciutadans que recolzaven la independència. Aquests sectors es van queixar que el refèrendum havia sigut organitzat baix condicions no democràtiques i que el govern central s'havia encarregat de controlar la campanya electoral. En 1996, davall el govern de Milo Ðukanovic, les relacions entre les dues repúbliques van empitjorar (a pesar dels canvis polítics que s'estaven portant en Sèrbia). Com a conseqüència, la cúpula política montenegrina va prendre la decisió d'establir una política econòmica pròpia, així com instaurar el marc alemany com a moneda oficial (divisa que seria substituïda més tard pel euro). El govern actual (seguint les directrius del gabinet anterior) està duent a terme una sèrie de mesures per a frenar qualsevol tipus de moviment proindependentista. Algunes de les seues accions van ser posposades els censos de 2001 o 2003, així com posposar el referèndum per a la independència en múltiples ocasions. En 2002 els governs dels dos ens que formen la federació van arribar a un nou acord amb el propòsit de millorar la cooperació entre ambdues. Així, la Federació de Iugoslàvia deixaria pas a la denominada federació de Sèrbia i Montenegro i es va arribar a un acord per a posposar la celebració d'un referèndum el 9 de febrer de 2006. D'esta manera, es considera que el nou estatut de la república es decidirà una vegada tinga lloc dita consultar popular.

Símbols

El Parlament nacional va adoptar el 12 de juliol de 2004 una nova bandera, dia nacional i himne, com a part del procés per a aconseguir la independència de l'actual federació. L'actual bandera de la república assembla la utilitzada per la tradicional monarquia del país: es tracta de l'escut daurat del rei Nikola sobre un fons roig, brodat en daurat (les inicials del monarca no s'han inclòs). El dia nacional es va traslladar al 13 de juliol celebrant les efemèrides de 1878 quan Montenegro va ser reconeguda com el país independent número 27 en el món, i també com a record de l'alçament popular contra els països de l'Eix el 13 de juliol de 1941. Com a himne nacional, es va seleccionar un de les cançons més conegudes del folklore nacional, "Oj, Svijetla Majska Zoro"(el títol del qual en català seria "Oh, La Resplendent Alba de Maig"). La dita decisió va tenir l'oposició dels grups serbis al parlament nacional, així com la Església Ortodoxa de Belgrad, ja que dos versos de tal tema havien sigut realitzats originàriament per Sekule Drljevic a principis del segle XX (Drljevic va ser un independentista de Montenegro, considerat per molts un col·laboracionista nazi).

Enllaços externs

- [http://www.montenegro.yu/english/naslovna/ Pàgina Oficial de Montenegro] (anglès) Categoria:Sèrbia i Montenegro ja:モンテネグロ ko:몬테네그로

Sèrbia i Montenegro

Државна заједница
Србија и Црна Гора
Državna zajednica Srbija i Crna Gora

Bandera oficial de Sèrbia i Montegro	Escut oficial de Sèrbia i Montenegro
(En detall)	(En detall)

Lema estatal: no en té

Imatge:Localització de Sèrbia i Montenegro.png

Idioma oficial

Serbi,al Kosovo l'albanès i a Voivodina l'hongarès

Capital

Belgrad; la Cort Constitutional és a Podgorica

President¹

Svetozar Marović

Superfície
- Total
- % aigua

Posició núm. 105
102.350 km²
0,25%

Població
- Total (2000)
- Densitat

Posició núm. 70
10.662.087
104 hab/km² (70è)

Independència
- Declarada
- Reconeguda

(De l'Imperi Otomà)
1877
1877

Moneda

A Sèrbia, el dinar serbi, a Montenegro i Kosovo l'euro

UTC +1 (CET)

.yu

381

¹També Cap del Consell de Ministres

Sèrbia i Montenegro és un estat del sud-est d'Europa. Limita al sud amb Albània, Macedònia i el Mar Adriàtica (Mar Mediterrània), a l'est amb Bulgària, al nord amb Hongria i a l'oest amb Croàcia i Bòsnia-Herzegovina. Éssent el cor de la desapareguda República Federal de Iugoslàvia o Iugoslàvia, va mantenir aquest nom fins la nova denominació arran de la nova carta constitucional el dia 4 de febrer de 2003. Aquesta reflecteix la conferedació formada per l'autonomia de Sèrbia i de Montenegro. El país està dividit, doncs, en quatre autonomies: Voivodina al nord, Sèrbia i Kosovo a la part central i Montenegro al sud. Kosovo, conforme amb la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de 10 de juny de 1999, es troba sota administració internacional. Sèrbia i Montenegro no té una capital comuna: Belgrad és el centre administratiu i la seu de l'Assamblea i del Consell de Ministres; Podgorica és la seu del Tribunal de Sèrbia i Montenegro.

Història

Article principal: Història de Sèrbia i Montenegro En la ruptura de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, la confederació permanent de Sèrbia i Montenegro va ser reconstituïda en 1992 com la República Federal de Iugoslàvia (RFI). No obstant, les Nacions Unides, i molts estats individuals (sobretot els Estats Units) havien refusat a reconèixer-la com a successora de l'ex Iugoslàvia, encara que la van acceptar mentre constituïa un estat. Açò va ser a causa de les guerres iugoslaves en progrés, les quals havien evitat l'acord sent aconseguit sobre la disposició d'obligacions i recursos federals, particularment el deute nacional. La RFI va ser també suspesa d'un nombre d'institucions internacionals per causa del seu notat paper en les guerres. Va ser finalment readmesa a les Nacions Unides en 2000 després de diversos anys de suspensió. En 2002, Sèrbia i Montenegro va arribar a un nou acord quant a cooperació contínua, el qual, entre altres canvis, va prometre la fi del nom Iugoslàvia. El 4 de febrer del 2003, el parlament federal de Iugoslàvia va crear una mancomunitat laxa de Sèrbia i Montenegro anomenada Sèrbia i Montenegro. Una nova carta constitucional va ser acordada per a provar un marc de treball per al govern de l'Estat, format per les dues nacions. El 9 de febrer de 2006 El Govern i Parlament de Montenegro es plantejarà amb un referèndum la continuïtat o separació definitiva de les dues repúbliques.

Govern i política

Article principal: Govern i política de Sèrbia i Montenegro En l'actualitat (2005) no existeixen pràcticament polítiques comuns i funcionen per separat ambdues repúbliques. A pesar d'existir unes institucions comunes: el President Svetozar Marovic i el parlament, compost pels parlamentaris de Sèrbia (91 escons) i Montenegro (35 escons). Ambdues repúbliques només tenen una política comuna quant a defensa, cancelleria, comerç i drets humans. Però ni tan sols mantenen la mateixa moneda ja que Sèrbia ha creat el nou dinar serbi i Montenegro ha adoptat el Euro com a moneda. Les principals figures polítiques són Zoran Zivkovic, primer ministre serbi i Milo Ðukanovic, primer ministre montenegrí. El territori de Kosovo encara que formalment segueix en Sèrbia, no manté cap relació amb la resta del país, ni el govern de Sèrbia i Montenegro exerceix cap tipus d'autoritat en el. Segons la Resolució 1244 de 1999 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, es troba baix administració internacional.

Organització politicoadministrativa

Article principal: Organització politicoadministrativa de Sèrbia i Montenegro Sèrbia i Montenegro comprèn quatre unitats polítiques principals, consistents en dues repúbliques i dues províncies subordinades:
- Sèrbia (capital: Belgrad)
- Voivodina - província autònoma dins de Sèrbia (capital: Novi Sad)
- Kosovo - província dins de Sèrbia baix administració de les Nacions Unides (capital: Priština)
- Montenegro (capital: Podgorica) La capital política i administrativa del país és Belgrad, mentre que el seu capital judicial és Podgorica.

Geografia

Article principal: Geografia de Sèrbia i Montenegro Sèrbia i Montenegro cobreix una àrea de 102.350 km², amb 199 km de costes. El terreny del país és extremadament variat, amb molt de Sèrbia que comprèn planes i tossals baixos (excepte a la regió més muntanyosa de Kosovo) i molt de Montenegro que consisteix en muntanyes altes. Sèrbia és enterament sense litoral, amb la costa que pertany a Montenegro, el qual també posseeix l'únic fiord d'Europa meridional. El clima és semblantment variat. El nord té un clima continental (hiverns freds i estius càlids); la regió central té una combinació de clima continental i mediterrani; el sud gaudeix d'un clima adriàtic al llarg de la costa, amb regions interiors que experimenten estius i tardors caloroses i eixudes, i relativament freds hiverns amb fortes nevades a l'interior. La ciutat més gran del país per lluny és Belgrad, amb una població de 1.711.800. Cap altra ciutat està en alguna part prop de la mateixa grandària; les ciutats més grans del país són Novi Sad, Nis, Kragujevac i Podgorica, cada una amb poblacions d'al voltant de 140.000-180.000 persones.

Economia

Article principal: Economia de Sèrbia i Montenegro

Demografia

Article principal: Demografia de Sèrbia i Montenegro Sèrbia i Montenegro té més varietat demogràfica que qualsevol altra regió de l'antiga Iugoslàvia. Els seus grups ètnics més grans són els serbis (62.6%), albanesos (16.5%) i montenegrins (5%). El país també té importants poblacions de croats, hongaresos, romanesos, gitanos i eslovacs, majorment concentrats a la província septentrional de Voivodina, així com en nombres més xicotets d'altres grups de minories. La gran població albanesa està concentrada principalment a Kosovo, amb poblacions més xicotetes al voltant de Presevo a Sèrbia i en el sud-est de Montenegro.

Cultura

Article principal: Cultura de Sèrbia i Montenegro

Enllaços externs

- [http://www.gov.yu/start.php?je=e&id=6 Lloc oficial de govern]
- [http://www.gksoft.com/govt/en/yu.html Llista de llocs oficials de l'administració] Categoria:Sèrbia i Montenegro als:Serbien-Montenegro ja:セルビア・モンテネグロ ko:세르비아 몬테네그로 ms:Serbia dan Montenegro th:ประเทศเซอร์เบียและมอนเตเนโกร zh-min-nan:Srbija kap O·-soaⁿ

1999

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 de gener - Europa: entra en vigor l'euro (€) en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002, data en què es posen en circulació les monedes i bitllets de la moneda única. :MÓN
- el Regne Unit: es duu a terme el procés de devolució de competències al parlament escocès (Devolution).
- 4 de març - els Estats Units: s'hi publica un llibre que relata l'afer de Bill Clinton amb Monica Lewinsky.
- 5 de novembre - Madrid (Espanya): s'hi promulga la llei que permet als pares de triar l'ordre dels dos cognoms dels fills.
- 31 de desembre - el Panamà: el canal passa a mans panamenyes, d'acord amb els Tractats que Jimmy Carter i Omar Torrijos havien signat i que el Senat estatunidenc havia ratificat el 18 d'abril de 1978.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 13 de febrer - Vilafranca del Penedès (el Baix Penedès): Carles Sabater, cantant de Sau i actor (n. 1962).
- 6 de juliol - Madrid (Espanya): Joaquín Rodrigo, compositor valencià (n. 1901). :MÓN
- 7 de març - Hertfordshire (Kent, Anglaterra): Stanley Kubrick, director de cinema (n. 1928).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1999 ja:1999年 ko:1999년 ms:1999 simple:1999 th:พ.ศ. 2542 zh-min-nan:1999 nî

ONU

L'Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment més de 191 estats del món en formen part. El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra.

Història

El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció als poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra. El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos messes després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer un poc després. Finalment, el 24 d'octubre, 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República Popular de Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres. Estats Units]] La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr, i dissenyada pel arquitecte Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agències importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del món.

Estructura

L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat. Viena]] Disposa de cinc òrgans principals:
- L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant.
- El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 cada any; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional.
- El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.
- La Cort Internacional de Justícia (CIJ).
- El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York. L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus.

Propòsit

Aquests són alguns dels propòsits i metes de l'ONU:
- Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".
- Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
- Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que sofreix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algú desastre natural.
- Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.

Finançament

El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre més que no cal d'un membre per a financiar les seves operacions, i per això, ha imposat un limit (22% del presupost) a les contribucions dels estats membres. Els principals estats que contribuiexen a l'ONU (amb més d'1% del presupost) són:
- Estats Units, 22%
- Japó, 19,3%
- Alemanya, 9,82%
- França, 6,50%
- Regne Unit, 5,57%
- Itàlia, 5,09%
- Canadà, 2,57%
- Espanya, 2,53%
- Brasil, 2,39 %
- Corea del Sud, 1,85 %
- Països Baixos, 1,73%
- Austràlia, 1,62 %
- Xina, 1,53 %
- Suïssa, 1,27 %
- Rússia, 1,20 %
- Bèlgica, 1,12 %
- Mèxic, 1,08 %
- Suècia, 1,02% Els programes especial de l'ONU no estan inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF, UNDP, UNHCR i WFP), els qual reben el seu finançament únicament de les contribucions voluntàries dels membres. El principal finançador d'aquests programes és Estats Units.

Enllaços externs

- [http://www.un.org/spanish/ ONU]
- [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question] El 12_de_desembre de 1946 la 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable.

Articles Relacionats

- Unesco Categoria:Organització de les Nacions Unides ja:国際連合 ko:국제 연합 ms:Pertubuhan Bangsa-Bangsa Bersatu simple:United Nations th:สหประชาชาติ zh-min-nan:Liân-ha̍p-kok

Albània

Albània és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans. Limita al nord amb Sèrbia i Montenegro, a l'est amb Macedònia, al sud amb Grècia i a l'oest amb la mar Adriàtica. La capital és Tirana i les ciutats principals són Durrës i Elbasan, que tenen pels volts dels 100.000 habitants.