:: wikimiki.org ::

La Primera

La Primera

Televisió Espanyola (TVE), fundada el 28 d'octubre de 1956 durant el govern del general Francisco Franco, forma part del ens públic espanyol Radiotelevisió Espanyola, que engloba tant Televisió Espanyola com Ràdio Nacional d'Espanya. La seva creació va suposar l'entrada de la televisió a Espanya al mateix temps que l'aparició d'un canal d'àmbit públic a nivell estatal. Actualment, part de la seua funció està definida per l'article 20 de la Constitució Espanyola, que protegeix el dret "a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió". En 1962 l'empresa passa a dependre del Ministeri d'Informació i Turisme, dirigit per Manuel Fraga Iribarne. Els seus continguts es basaven en musicals, informatius, el conegut NODE i publicitat que van tenir una gran repercussió en la societat de l'època. La producció es realitzava en els estudis del Passeig de l'Havana (Madrid), en rigorós directe. El 15 de novembre de 1966 va aparèixer un segon canal de TVE (TVE-2), coneguda en els seus orígens com la UHF, per utilitzar per a la seua emissió aquesta banda de radiofreqüències. En TVE2 s'emetrien els continguts culturals, esportius i de servei públic de baixa audiència de la seua germana major, la qual cosa en el futur havia de permetre que TVE entrara en el camí de la competència per l'audiència. Després de la Llei de Televisió Privada es va liberalitzar el mercat televisiu i es van crear les cadenes privades (Telecinco, Antena 3 i Canal+), en 1990. També en els 90 es transformaria totalment la imatge corporativa dels canals principals del ens, passant a anomenar-se oficialment La Primera i La 2. Prompte començaria a preparar-se l'aterratge de la televisió per satèl·lit a Espanya, i l'ens públic va voler ser qui liderara la seua implementació amb la creació en 1994 de la societat Cotelsat i dels seus primers canals temàtics Teledeporte i Canal Clásico, encara existents avui, que van emetre durant un temps totalment en obert. A més, per a llavors ja hauria començat a emetre's el senyal del canal TVE Internacional. Amb la creació de la plataforma digital Via Digital, TVE va continuar apostant pels canals temàtics i expressament per a "Vía" va anar sumant a la seua oferta de Teledeporte i Canal Clásico els canals Alucine, Cine Paraiso, Grandes Documentales Hispavisión, Nostalgia i més tard Canal 24 Horas. Tots ells han perdurat fins ara excepte els de cinema. També va ser un projecte el Canal Todo Toros, que mai va arribar a constituir-se definitivament. D'aquestos canals ara perduren en la nova TDT el Canal 24 Horas i Teledeporte i es crea el canal doble Clan TV/??? destinat al públic infantil (7:00-21:00) compaginat amb un canal de la història dels 50 anys de la TVE. Actualment l'ens públic de Radiotelevisió Espanyola és una de les empreses més grans de capital íntegrament públic en Espanya, si bé també una de les més deficitàries, per la qual cosa ha sigut i és una de les prioritats de sanejament econòmic per part dels últims governs.

Enllaços externs

- [http://www.rtve.es Web oficial de RTVE] Categoria:Canals de televisió

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cent unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cent dosè unè en els anys de traspàs. Queden 64 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1848 - Catalunya - Barcelona i Mataró (el Maresme): inauguren el ferrocarril que unirà aquestes localitats: en aquells moments és el segon de l'estat (el primer es va fer a Cuba).
- 1900 - Barcelona: Àngel Rodríguez, Octavi Aballí i Lluís Roca funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
- 1938 - Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el país. :MÓN

1956

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 2 de març - el Marroc: el país s'independitza de França.
- 23 de març - el Pakistan: aquest país esdevé la primera república islàmica del món.
- 25 d'octubre - Oslo (Noruega): el Comitè Norueg del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramón Jiménez.
- 31 d'octubre - Hongria: s'hi esdevé una revolta contra les tropes soviètiques.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Any d'abans/Any de després Categoria:Segle XX ja:1956年 ko:1956년 ms:1956 simple:1956 th:พ.ศ. 2499

Francisco Franco

Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975). Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d'estat des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort. Es va graduar a l'Acadèmia Militar de la ciutat de Toledo. A l'edat de 23 anys, per nomenament del rei Alfons XIII, es convertí en el comandant més jove en l'exèrcit espanyol, per la seua labor en la guerra del Marroc. Es convertí en general de brigada l'any 1926 per mèrits de guerra, el general més jove de tot Europa. Durant la Segona República Espanyola, el 1933, amb el triomf de la dreta en les eleccions, és ascendit a general de divisió. El 1934, durant el període de govern radical-cedista, com a cap d'Estat Major, dirigí des del Ministeri de la Guerra, del qual era ministre Diego Hidalgo, les operacions per a reprimir la insurrecció obrera a les mines d'Astúries. Destinat a Santa Cruz de Tenerife com a comandant general de les Canàries, el 18 de juliol de 1936 participa activament en els preparatius per a la revolta militar contra el Govern legítim del Front Popular, junt amb altres militars com Queipo de Llano, Sanjurjo, Batet, Emilio Mola, Moscardó i d'altres. En aquest moment comença la Guerra Civil espanyola. L'any 1937 fou nomenat a Burgos generalíssim de tots els exèrcits. I més tard, l'1 d'abril de 1939, la guerra es va donar per guanyada pels militars revoltats, i Franco es converteix així en el dictador del Govern feixista d'Espanya. El 1969 designà com a successor seu a títol de rei el príncep Joan Carles de Borbó, nét d'Alfons XIII i fill de Joan de Borbó i de Battenberg, hereu legítim de la Corona. El juny de 1973 creà el càrrec de president del govern, que recaigué en el seu màxim col·laborador Luis Carrero Blanco. La mort d'aquest en un atemptat, el desembre del mateix any, endurí el règim. Això provocà, el 1974, l'execució al garrot de l'anarquista Salvador Puig i Antich i un suposat polonès al qual anomenaren Heinz Chez. Ambdues execucions es feren el mateix dia, la primera a Barcelona i la segona a Tarragona. El setembre de 1975, dos mesos abans de la seva mort, el dictador féu afusellar uns membres d'ETA i del FRAP. Oficialment Franco morí el 20 de novembre de 1975, però van desconnectar les màquines que el mantenien viu molt abans, a un quart de dotze de la nit del dia 19, segons apunten diverses fonts. Van passar moltes hores fins que es va comunicar oficialment que havia mort, endarrerint l'anunci al dia 20, el dia que feia 39 anys de la mort del falangista José Antonio Primo de Rivera. Un dels seus lemes, inscrit en totes les monedes emeses, era: Caudillo de España por la Gracia de Dios. Recentment (novembre de 2005), el Govern de la Generalitat, a proposta de l'historiador Josep Benet, s'ha compromés a redactar un informe d'acord amb les lleis de Dret internacional, que inclogui tots els assesinats de Franco, i permeti indemnitzar els familiars de les víctimes. Curiosament aquest és l'informe que ha redactat la Justícia Espanyola per acusar el dictador xilé Augusto Pinochet, mentre que en el cas de Franco, la Constitució Espanyola de 1978 ha fet el mateix paper que la Llei de Punt Final xilena, és a dir garantir la inpunitat de tots els crims de guerra que segons la carta de les Nacions Unides, no prescriuen mai [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/impuesp.html]. També el jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón, considera que és necessari d'instituir una comissió de la veritat perquè s’investiguin els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Enllaços externs

- [http://www.alay.com/hist2177.html Les llistes de Franco]
- [http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=968738 Els crims franquistes contra la humanitat] Franco Bahamonde, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Franco Bahamonde, Francisco ja:フランシスコ・フランコ・バハモンデ

Espanya

El Regne d'Espanya és un estat situat al sud-oest d'Europa que comparteix la Península ibèrica amb Portugal, Gibraltar, i Andorra. Al nord-est, a la serralada dels Pirineus, limita amb l'estat de França i el xicotet principat d'Andorra. També s'hi inclou territoris extra-peninsulars com les Illes Balears a la mar Mediterrània, les Illes Canàries a l'Oceà Atlàntic, les ciutats de Ceuta i Melilla al nord d'Àfrica, i unes quantes illes deshabitades al costat mediterrani de l'Estret de Gibraltar, com ara la illa d'Alboran, les Illes Chafarinas, els penons de Vélez i el d'Alhucemas, i el xicotet Illot de Perejil. En l'Edat Mitjana i Edat Moderna, els portuguesos també es consideraven part d'Espanya, ja que només era el nom modern de la Península Ibèrica, la Hispània romana. De fet, la primera vegada que un rei prengué el títol de rei d'Espanya va ser amb Felip II de les Espanyes, quan aquest conquerí Portugal als seus dominis reials en 1580. Amb el regnat de Felip V de Borbó, el nom d'Espanya passa substituir en exclusiva el del Regne de Castella, al qual se s'assimilen la resta dels territoris que havien estat independents fins aleshores, en un concepte d'Estat-nació que ha perdurat fins ara. No obstant això, des del segle XX, a causa de les demandes creixents d'autogovern i autonomia per part de territoris no castellans, s'està posant de relleu un concepte d'Estat plurinacional. Espanya és una monarquia constitucional i una democràcia parlamentària des de l'aprovació de la Constitució Espanyola en 1978. Des que s'adherí a la Unió Europea (1986) ha passat a ser un país altament industrialitzat i una de les 10 economies més fortes del món. L'esperança de vida, el transport públic, higiene, infrastructures públiques, i la seguretat social són de les millors valorades, malgrat que la renda per càpita és el 84% de les quatre economies líders de la UE.

Història

Article principal: Història d'Espanya

Edat Antiga

Les poblacions originàries de la Península ibèrica (en el sentit què es desconeixen la seua procedència) són els ibers, que consisteixen en unes quantes tribus separades. Una de les quals podrien ser els bascos, l'únic poble precèltic que actualment existeix a la península com a grup ètnic diferent. La cultura més important d'aquest periode és a la ciutat de Tartessos, en la vall del Guadalquivir. A començaments del segle IX aC, les tribus celtes entraren a la península a través dels Pirineus i s'assentaren a tot arreu, passant a ser celtibers. Els navegants de Fenícia, grecs, i cartaginesos també s'assentaren al llarg de la costa mediterrània i hi fundaren colònies comercials durant un periode d'uns quants segles. Prop de l'any 1100 aC els mercaders fenicis fundaren la colònia comercial de Gadir o Gades (en l'actualitat Cadis, prop de Tartessos). Al segle VIII aC es fundaren les primeres colònies gregues a l'est de la costa mediterrània, com ara Emporion (en l'actualitat Empúries), deixant per als fenicis el sud de la costa. El nom d'Ibèria provè dels grecs pel riu Iber (en l'actualitat l'Ebre). En el segle VI aC els cartaginesos arribaren a Ibèria, disputant-se el control de la Mediterrània Occidental als grecs, i la seua colònia més important fou Carthago Nova (actualment Cartagena). Els romans arribaren a la península ibèrica durant la Segona Guerra Púnica al segle II aC, i s'annexionaren tot el territori després de dos segles de guerra contra les tribus celtes i iberes i, aleshores, les colònies fenícies, gregues i cartagineses es convertiren en províncies d'Hispània. Només alguns tribus cèltiques del nord resistiren a la dominació romana (galaics, asturs, bascs, càntabres, etc...) però amb el temps es romanitzaren, igual que a tota la península. Gran part de les llengües, religions, i lleis actuals d'Espanya s'originaren sota aquest periode romà.

Edat Mitjana

càntabre]] Quan caigué l'Imperi Romà d'Occident, els sueus, vàndals, i alans prengueren el control de part d'Hispània. Al segle V dC els visigòtics, una tribu germànica romanitzada, conqueriren tota l'Hispània i establiren el Regne de Toledo, amb una estabilitat relativa. Desprès d'una discreta i pacífica colonització islàmica, en l'any 711 musulmans del Nord d'Àfrica travessaren l'estret de Gibraltar i hi envaïren, per la qual cosa passà ser un valiat de l'imperi islàmic sota el nom d'al-Àndalus, si bé poc temps després s'independitzà políticament de l'imperi, i passà ser el califat de Còrdova. De nou, la franja muntanyosa del nord ibèric resistí a la dominació musulmana, en especial els gallecs, asturians, i bascons lliures. Al segle X, Abd al-Rahman III proclama la independència també religiosa d'Al-Andalus, encetant una època de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les ciències i les lletres, i una especial atenció a l'urbanisme. Les ciutats més importants van ser València, Saragossa, Sevilla i, especialment, Còrdova, que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la més gran ciutat d'Europa Occidental i centre cultural de l'època. No contrastant, la decadència començà al segle XI, quan començaren les disputes entre les diferents famílies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts regnes de taifa mentres que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al sud, sobretot des de tres fronts: Galícia, Astúries, i la Marca Hispànica. Marca Hispànica.]] Entre els segles XI i XIV diversos regnes hispànics cristians s'expandeixen a gairebé tota la península a costa dels febles regnes de taifes andalusins. Aquest procés fa que finalment els regnes cristians s'agrupen bàsicament en quatre estats: els Regnes de Portugal i de Navarra mantenen en general una política d'aïllament; una sèrie d'inestables fets polítics matrimonials i disputes territorials uneixen Astúries, Lleó, Galícia amb el Regne de Castella; i, per últim, Aragó i Catalunya queden sota la mateixa sobirania reial, tot i respectant i mantenint les respectives institucions i lleis, creant la Corona d'Aragó on s'aplica la mateixa política federalista per als nous regnes de València, Mallorques, i en la seua expansió pel Mediterrani, convertint-se en un dels estats més poderosos d'Europa de l'època. A finals del segle XV el Regne de Castella i la Corona d'Aragó resten sota la mateixa sobirania reial en haver-se unit en matrimoni els seus respectius reis, Isabel la Catòlica i Ferran el Catòlic, i estableixen una mena de confederació política. En 1478 els Reis Catòlics enceten la imposició del catolicisme amb la creació de la Inquisició, i es persegueix als jueus hispànics (sefardites), als quals en 1492 se'ls ordenà l'expulsió dels que rebutjaven convertir-se al cristianisme. En el mateix any desapareix definitivament Al-Andalus, pel pacte de Boabdill amb el Regne de Castella al qual se'l lliurava pacíficament el Regne de Granada sota condició de respectar la religió islàmica. Aquest compromís no es compliria més tard en 1502, quan es duu un pla de conversió forçosa dels musulmans sota amenaça de desterrament a l'Àfrica. Mentrestant, en el mateix any 1492, una expedició castellana amb l'objectiu de trobar una ruta marítima cap l'Oest que aplegue a l'Extrem Orient, encapçalada pel navegant Cristòfol Colom, descobriria definitivament per a Europa el "Nou Món".

Edat Moderna

Durant l'Edat Moderna, Espanya va estar regida successivament per dues dinasties: primer la dels Habsburg i després la dels Borbó. Dinastia dels Habsburg #Carles I. Al segle XVI, Carles I de Castella hereta el tron del Sacre Imperi Romà-Germànic, del Regne de Castella (i les seues colònies), de la Corona d'Aragó, i del Regne de Navarra, iniciant-se el regnat dels Habsburg als regnes hispànics, tret de Portugal. El seu regnat es caracteritzà pel seu gran poderiu polític i econòmic a Europa que controlava des del Regne de Castella, i pel qual França se'l disputava en nombroses guerres. Mentrestant, haguè de reprimir greus conflictes socials dels comuneros a Castella, i de la Revolta de les Germanies al País Valencià. Les colònies castellanes d'Amèrica s'expandien amb les conquestes d'Hernán Cortés de Nueva España (l'actual Mèxic), i el Regne de Portugal també es convertiria en una altra potència europea per les riqueses del seu imperi colonial portugués creat durant les exploracions del segle anterior, sobretot de Magallanes. En 1556 el rei abdica i deixa els dominis hispànics europeus i d'ultramar al seu fill Felip, i els dominis romano-germànics al seu germà Ferran. #Felip II. En 1580 Felip II de les Espanyes s'annexionà militarment Portugal als seus dominis, fent-se valer pels seus drets al tron en un moment de crisi successòria i, per primera i única vegada, tots els regnes hispànics estigueren sota la mateixa sobirania reial. Açò va refermar l'existència d'un poderós Imperi Espanyol, amb les colònies d'ultramar portugueses i castellanes a tot arreu del món, on "mai es ponia el sol". #Successors de Felip II. No obstant aquest poder, al segle XVII començà la decadència de l'Imperi Espanyol a Europa, a causa de llargues i costoses guerres i revoltes. De fet, amb el regnat de Felip IV de Castella s'enceta una política centralista duta a terme pel Comte-Duc d'Olivares, que provocà en 1640 la independència de Portugal i Catalunya, si bé aquesta última tornà a la Corona Espanyola en poc de temps. Més endavant, sota regnat de Carles II d'Espanya, esclata la Segona Revolta de les Germanies al País Valencià. Dinastia dels Borbó #Felip V. En el segle XVIII, en haver-se mort sense descendència l'últim rei de la Casa d'Àustria, Carles II d'Espanya, s'encetà la Guerra de Successió Espanyola en què finalment Felip V de Borbó (conegut com el capgirat) aconseguí el tron de la Corona després de la renúncia de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Sota el seu regnat, tots els regnes hispànics del seu domini s'unificaren en un sol estat, el Regne d'Espanya (que existeix fins l'actualitat). Aquest procés centralitzador comportà especials repercussions als països hispànics de l'Antiga Corona d'Aragó pels Decrets de Nova Planta, on es comença sistemàticament a perseguir i reprimir la llengua catalana i tota manifestació sociocultural pròpia. #Successors de Felip V. Durant la resta d'aquest segle, el centralisme continuà accentuant-se amb els reis borbònics que ocuparen el tron espanyol, si bé gràcies a la Il·lustració es fèren passos importants cap la modernització de la Hisenda Pública, de les Obres Públiques, així com avenços en la investigació científica i pedagògica.

Edat Contemporània

Segle XIX

L’Edat contemporània, s’ha caracteritzat per ser un període força agitat i historiogràficament fragmentat; de gran protagonisme militar, el segle XIX ja va començar amb un conflicte monàrquic entre Carles IV i Ferran VII. Napoleó Bonaparte hi va acabar intervenint la qual cosa va provocar el conflicte de la Guerra del francès o la Guerra de la Independència (1808-1814) en què es va lluitar per expulsar les forces de Napoleó, al mateix temps que a les Corts de Cadis es treballà des de 1910 per aconseguir una Constitució concebuda ja el 1812. Un cop aconseguit l’objectiu, es restaurà la monarquia borbònica amb Ferran VII al capdavant, que inicià un període encara propi de l’Antic Règim tot i el parèntesi (sota el seu regnat) que suposà el cop d’estat del General Riego iniciant Trienni Liberal (1820-1823). Aquesta petita etapa va finalitzar amb l’arribada de la Santa Aliança, promocionada per les potències europees que restauraria el règim absolutista. Ferran VII, acabaria el seu regnat el 1833, no abans sense haver tingut una filla, la futura reina Isabel II el 1830. Aquest esdeveniment en sí no tallaria les aspiracions del germà de Ferran, Carles Maria Isidre, directament; sinó que ho faría la Pragmàtica Sanció (per la qual s’extenia el dret de successió de la corona a les dones) dictada uns mesos abans del naixement d’Isabel, la qual abolia la Llei Sàlica. Carles i els seus partidaris no ho acceptarien i a la mort del rei es precipitaria la I Guerra Carlina (1833-1840) amb la regència de Maria Cristina de les Dues Sicílies. El període destacaria per l’acció de govern i així s’arribaria al 1840 amb un canvi de regent: entrava el General Espartero. Tres anys després, el General Narváez acabaria amb la regència i s’iniciaria el regnat d’Isabel II en majoria d’edat. La quantitat de períodes plens de reformes, com La Dècada Moderada (1844-1854), el Bienni Progressista (1854-1856) i la Unión Liberal (fundada el 1854 però vigent de 1856 a 1868), donaren pas a la corrupció que, amb les pressions dels independentistes a ultramar, i el protagonisme dels cabdills militars, finalment acabarien per fer saltar del tron Isabel II, que es va exiliar a França. El Pacte d’Oostende de 1866, se signà amb l’objectiu d’expulsar la Reina, esdeveniment conegut com La Gloriosa (revolució de 1868). Així el Sexenni Democràtic (1868-1874), agafaria el relleu de la història del regne, en el qual s’inclou el regnat d’Amadeu I de Savoia (1871-1873) i la proclama de la I República, que es dividí en quatre presidències transcorregudes entre el febrer de 1873 al gener de 1874 suportant problemes com la III Guerra Carlina, el Cantonalisme o la Guerra dels Deu Anys. El General Pavía instaurà novament la monarquia borbònica amb Alfons XII (fill d’Isabel II). És la Restauració, que es caracteritzà per el turnisme entre el Partit Conservador de Cánovas del Castillo i el Partit Liberal de Mateo Sagasta. La Constitució de 1876 fou un dels eixos del període que es féu longeu ultrapassant així el segle. No abans sense comptar amb l’inici de l’arrelament del moviment obrer i la pèrdua de les últimes colònies d’ultramar, com ara Cuba o Filipines.

Segle XX

L’inici del nou segle comptarà a Catalunya amb l’apogeu del catalanisme coma exemple de nacionalismes en alça i l’inici del decliu del sistema de la Restauració, que culminarà amb una dictadura. Aquesta, doncs, es va precipitar per el seguit dels fracassos militars a l’Àfrica ( el Desastre d’Annual per exemple) i les revoltes de caire intern, com ara la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona o la Triple Crisi de 1917. Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII (Rei des de 1902) encapçalà doncs, la primera dictadura militar del segle (1923-1930). Perdent el suport dels militars i del propi Rei, acabaria acabant la dictadura ell mateix. Això donà lloc a un impàs fins l’expulsió del monarca entre els anys 1930 i 1931, quan es proclamaria la II República. Aquesta es dividiria en tres períodes, el Bienni Progressista, el Negre i el Front Popular. L’esdeveniment, fruit de les conspiracions durant la II República, que més bibliografia ha causat a Espanya, fóra la Guerra Civil, que anà de 1936 a 1939, i que instauraria una dictadura militar que s’extengué fins 1975, amb el General Francisco Franco al capdavant. Aquesta dictadura, tradicionalment és dividida per una primera època de recessió (postguerra 1939-1950) i una segona de desenvolupament, a partir de 1959, després de nou anys de passos intermitjos. El 1973 el règim viuria el seu declivi definitiu fins la mort del dictador el 1975, que donà lloc a una nova etapa democràtica a l’Estat; precedida per una nova restauració borbònica, coneguda com la Trancisió Espanyola. L’actual democràcia espanyola, ha destacat per l’elaboració d’una nova Carta Magna el 1978, l’entrada a la Unió Europea, a l’OTAN i l’intercanvi de govern entre els dos grans partits, PSOE (1982-1996 i 2004-…) i PP (1996-2004) tònica predominant després del govern de la UCD (1977-1982).

Sistema polític

Espanya és una monarquia parlamentària d'acord a la Constitució de 1978

Altes Institucions

Les Altes institucions de l'Estat són:
- La Casa Reial
- Les Corts Generals
- El Congrés dels Diputats
- El Senat
- El Consell General del Poder Judicial
- El Tribunal Constitucional

Partits Polítics

Els Partits Polítics amb representació en el Congrés o en el Senat:

Divisions administratives

Espanya està divida en 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes. Cada comunitat està constituïda per una o més províncies. Tribunal Constitucional Comunitats Autònomes:
- Andalusia
- Aragó
- Principat d'Astúries
- Illes Balears
- Comunitat Basca
- Illes Canàries
- Cantàbria
- Castella i Lleó
- Castella-La Manxa
- Catalunya
- Extremadura
- Galícia
- Comunitat de Madrid
- Regió de Múrcia
- Comunitat Foral de Navarra
- La Rioja
- Comunitat Valenciana Ciutats Autònomes:
- Ceuta
- Melilla

Geografia

Àrees metropolitanes més grans

Les àrees metropolitanes que sobrepujaven al 2003 els 300.000 habitants són :

Conflictes territorials

Actualment Espanya té dos conflictes territorials importants: un al penyal de Gibraltar, colònia britànica al sud de la Península Ibèrica que Espanya vol recuperar, i l'altre a les ciutats autònomes Ceuta i Melilla, sovint reclamades pel Marroc. Així mateix, determinats grups nacionalistes reclamen la independència dels Països Catalans, el País Basc i, amb una presència més minoritaria, de Galícia. De forma quasi testimonial existeixen moviments independentistes aragonesos, andalusos, asturians, canaris i, paradoxalment, castellans.

Economia

:Article principal: Economia d'Espanya Amb un Producte Intern Brut de 744.754 milions d'euros (2003) i una renda per capita de 23.300 dòlars nord-americans (2004), Espanya és una de les grans economies europees i la vuitena economia mundial. L'esperança de vida de la població està entre les 3 més elevades del món i la mortalitat infantil entre les més baixes. L'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea) l'1 de gener de 1986 va requerir que el país obrís la seva economia, modernitzés la seva base industrial, millorés la seva infraestructura i revisés la legislació econòmica per a seguir les pautes de la UE. Fent això, Espanya va accelerar el creixement del seu PIB, va reduir el deute públic, va reduir la taxa d'atur del 23% al 15% en 3 anys i va reduir la inflació per sota del 3%. Els reptes més importants per a l'economia espanyola inclouen la reducció del dèficit públic, una major reducció de la taxa d'atur, la reforma de les lleis laborals, la reducció de la inflació i l'augment del PIB per cápita.

Demografia

La població espanyola actualment supera els 40 milions d'habitants. El creixement poblacional ha estat considerablement baix, però, la immigració ha estat elevada. El 2005, segons estadístiques governamentals, el 8,4% de la població era estragera. Cal esmentar que els estrangers ja nacionalitzats, no són part d'aquesta xifra.

Llengua

El castellà és la llengua oficial de tot l'Estat. La Constitució reconeix alhora la oficialitat de la resta de llengües de l'Estat a les comunitats autònomes d'acord amb allò establert als seus respectius Estatuts d'Autonomia. Les llengües cooficials a les comunitats autònomes d'acord amb els seus respectius Estatuts són:
- El català a Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià, on té la denominació legal de valencià.
- El basc o èuscar (euskara) al País Basc (Euskadi) i les zones bascòfones de Navarra (Nafarroa).
- El gallec (galego) a Galícia (Galicia/Galiza).
- L'aranès, a la Vall d'Aran, a Catalunya. L'asturià o bable també té un règim de protecció al Principat d'Astúries sota la Llei d'ús i promoció del bable/asturià de 1998, tot i que no té règim d'oficialitat. La futura Llei de Llengües que prepara el govern aragonès manté la oficialitat del castellà, junt amb el respecte al dret d'emprar l'aragonès i el català davant els ajuntaments "als respectius territoris on són predominants". També són llengües pròpies de l'Estat (a les places nord-africanes), encara que sense cap reconeixement:
- Berber
- Àrab

Religió

Al voltant del 80% dels espanyols es consideren catòlics o practiquen certes activitats relacionades amb el catolicisme (baptisme, comunió, eucaristia, etc.). No obstant això, un nombre considerable d'espanyols es consideren ateus. La globalització i el fenòmen de la immigració ha portat minories religioses importants. De les religions minoritàries les més nombroses són els evangèlics, protestants, musulmans i Testimonis de Jehovà.

Enllaços relacionats

- Autonomies
- Clima d'Espanya
- Relleu d'Espanya
- Vegetació d'Espanya
- Demografia d'Espanya
- Govern i política d'Espanya

Enllaços externs

- [http://www.la-moncloa.es Pàgina del President del Govern d'Espanya]
- [http://www.la-moncloa.es/web/sim05.htm Constitució d'Espanya]
- [http://www.almendron.com/politica/spain/mod_estado.htm Model d'Estat - a debat] - Articles sobre el model d'Estat espanyol a la premsa Categoria:Espanya fiu-vro:Hispaania ja:スペイン ko:에스파냐 ms:Sepanyol simple:Spain th:ประเทศสเปน zh-min-nan:Se-pan-gâ

1962

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de setembre - un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat.
- 22 de desembre - Palma (Mallorca): s'hi constitueix a l'Obra Cultural Balear. :MÓN
- 25 de març - Algèria: hi moren 110 persones i 147 esdevenen ferides en una colla d'atemptats de l'OAS.
- 12 d'abril - Madrid: les Corts Espanyoles aproven la nacionalització del Banc d'Espanya.
- 11 de setembre - Anglaterra: The Beatles hi acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 4 de març - Reykjavík (Islàndia): Friðrik Erlingsson, músic i escriptor islandès.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 10 de març - Madrid: Joan March, contrabandista i financer mallorquí (n. 1880). :MÓN
- 6 de juliol - Oxford (Mississippi, EUA): William Harrison Faulkner, conegt com William Faulkner, escriptor estatunidenc (n. 1897).
- 5 d'agost - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Norma Jean Baker, coneguda com Marilyn Monroe actriu estatunidenca, trobada morta després d'una aparent sobredosi de somnífers (n. 1926).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1962年 ko:1962년 ms:1962 simple:1962 th:พ.ศ. 2505

Node

Un node és qualsevol dels dos punts en què una òrbita talla a un pla de referència que pot ser el pla de l'eclíptica o el pla de l'equador celeste. Tota òrbita té dos nodes respecte a un pla qualsevol: el node ascendent, quan el cos al seguir l'òrbita travessa el pla del sud al nord, i el node descendent, quan passa del nord al sud. Ambdós nodes estan diametralment oposats. Per a caracteritzar una òrbita, un dels paràmetres (anomenats elements orbitals) és la longitud del node ascendent. El punt Àries és el node ascendent de l'eclíptica respecte a l'equador. Categoria:Astrometria

Madrid

Madrid és la capital del Regne d'Espanya. Està situada al centre de la Península Ibèrica, a 40°25'N, 3°45'W. Té una població de més de 3.100.000 habitants. A més, Madrid també és capital de la província i de la comunitat autònoma del mateix nom. La seva àrea metropolitana és la més gran de la península i compta ja amb 5.600.000 habitants. Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat. No obstant això, la primera constància de l'existència d'un assentament estable data de l'època musulmana. En la segona meitat del segle IX, l'emir de Còrdova Muhammad I (852-886) construeix una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palacio Real) amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de ràtzies contra els regnes cristians del nord. Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de Magerit (corrupció castellana del nom àrab del riu Manzanares, al-Maǧrīṭ (المجريط), i de Magerit prové el nom de Madrid. Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Castella, la ciutat passà a mans cristianes el 1085. La ciutat va prosperar i va rebre el títol de vila en 1123. Els sobirans de la casa de Trastamara resideixen amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a les Comunitats de Castella en contra del rei. Després de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reals. Malgrat tot això, el successor de Carles I, Felip II decideix instal·lar la cort a Madrid el 1561, convertint-la des de llavors en la capital del Regne d'Espanya. La ciutat va experimentar un gran desenvolupament arran de que Felip II la convertís en capital del Regne. La funció administrativa que va ocupar des de llavors, accentuada pel caràcter centralista del sistema de govern instaurat pels Borbó, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del segle XIX, donant-se la seva major expansió el segle XX sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. L'administració va propiciar el desenvolupament de la ciutat, convertint-la en el centre financer de l'estat, i segon centre industrial després de la ciutat de Barcelona. La constitució espanyola de 1978, confirma a Madrid com a capital del Regne d'Espanya, i des de 1983 és capital de la Comunitat de Madrid.

Enllaços externs

- [http://www.cerclecatala-madrid.net/esp/default2.html Cercle Català de Madrid] Categoria:Madrid Categoria:Capitals d'estats independents ja:マドリード ko:마드리드 simple:Madrid th:มาดริด

1966

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 9 de març - Barcelona: les autoritats franquistes reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarrià; aquests fets es coneixen com la caputxinada.
- 5 d'octubre - Guinea Equatorial: per 20.000 pessetes, el primatòleg Jordi Sabater Pi hi compra Floquet de Neu quan aquest tenia entre dos i tres anys. :MÓN
- 13 de gener - Xile: l'arxipèlag Robinson Crusoe adopta el seu nom actual d'arxipèlag Juan Fernández.
- 7 de març - Palomares (Andalusia, Espanya): l'aleshores ministre Manuel Fraga es banya al mar en la zona on havia caigut una bomba H estatunidenca, per demostrar que no hi existia perill de radioactivitat.
- 30 de novembre - les Barbados: aquestes illes s'independitzen de l'Imperi Britànic.
- Proclamació de les [http://www.un.org/ Nacions Unides], del [http://www.amnistiacatalunya.org/educadors/docs/nu-civils-i-politics.htm Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics], que en el seu Article 1, diu: "Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació."

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 2 de setembre - Coatzacoalcos (Mèxic): Salma Hayek, actriu mexicana.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 27 de gener - l'Escala (l'Alt Empordà): Caterina Albert, escriptora catalana que signava les obres amb el nom de Víctor Català.
- 2 de maig - Barcelona: Miquel Llor, escriptor català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1966年 ko:1966년 ms:1966 simple:1966 th:พ.ศ. 2509

UHF

UHF acrònim de Ultra High Frequency La banda UHF fa servir les freqüències dels 470 MHz als 590 MHz i dels 590 MHz a 862 Mhz els quals corresponen als canals del 21 al 35 i del 36 al 69 respectivament. Aquesta banda és la que actualment és fan a transmissions de televisió analògica encara que aquesta està pensada aturar-la el 2010 com a molt tard, en aquesta banda també hi ha la televisió digital terrestre.

Pàgines relacionades:

- Televisió
- VHF
- TDT Categoria:Televisió Categoria:Tecnologia Categoria:Telecomunicacions ja:極超短波

Telecinco

Telecinco és una cadena de televisió d'àmbit estatal d'origen espanyol les emissions regulars de la qual van començar el 3 de març de 1990.

Orígens

A l'agost de 1989, El Govern de Felipe González ordena la liberalització de la televisió atorgant tres noves llicències. A més de Tele 5, Antena 3 rep una altra per a emetre en obert i Canal+ una que li permet efectuar emissions en codificat.

Identitat actual

En 1997 el canal renova completament la seua imatge corporativa, sent els canvis més visibles el pas de la marca Tele 5 a l'actual Telecinco i el nou logotip eliminant la flor pròpia del grup Mediaset de Silvio Berlusconi, un símbol que encara mantenen els seus homònims a Itàlia i Alemanya.

Grup Telecinco

Després de la seua eixida a borsa en 2003, el Grup Telecinco queda en l'actualitat compuesto per: Mediaset (52%), Vocento (13%), Accionistes (35%). Les empreses controlades pel grup són: Atles (agència de notícies i productora de programes de televisió), Grup Editorial Telecinco GET (explotació comercial de les obres musicals en la cadena), Publiespaña (gestió de publicitat), Publimedia Gestió (comercialització de suports multimèdia).

Cronologia

2005

La cadena comença l'any des de Consogra (Toledo); Jordi González i Carmen Alcayde són els responsables de donar la benvinguda al nou any del quart centenari del Quixot. Després del nadal, estrena El programa de Ana Rosa amb Ana Rosa Quintana, que es converteix des del primer dia en líder d'audiència, superant en diversos punts a María Teresa Campos ('Cada día', Antena 3). Durant el primer trimestre de l'any estrena dues sèries de ficció: Aída, primera spin-off d'una sèrie nacional ("7 vidas") protagonitzada per l'actriu Carmen Machi; i Motivos personales, drama d'intriga i misteri interpretat per Lydia Bosch. També va emetre la tercera temporada de Los Serrano la qual va mantenir el seu èxit a pesar de la forta rivalitat horària en prime estafe amb la sèrie de Antena 3, Aquí no hay quien viva. Va collir grans cotes d'audiència a causa de l'estirada del fenomen conegut com alonsomanía derivat dels bons resultats de Fernando Alonso, campió del mundial de pilots de Fórmula 1 2005 i que durant el Gran Premi de Brasil 2005 (carrera en què es va proclamar campió matemàticament Alonso) va obtenir 8 milions d'audiència mitjana, les emissions són presentades per Antonio Lobato i Gonzalo Serrano des de la cabina i Victor Seara des del pit lane, compten a més amb els comentaris durant les carreres del pilot Pere Martinez de la Rosa. Amb l'ampliació de les cadenes de TDT, Telecinco engega dos canals més: Telecinco Estrellas (dedicat a les pel·lícules i sèries de ficció) i Telecinco Sport (dedicat a l'esport)

Enllaços externos

- [http://www.telecinco.es Web oficial de la cadena]
- [http://www.inversores.telecinco.es/es/home.htm Informació corporativa Telecinco] Categoria:Canals de televisió

Canal Plus

Canal+ (llegit Canal Plus, que significa Canal Més en francès) és un canal de televisió analògic de pagament amb versions en diversos països europeus, sent l'original la francesa. A Espanya, Canal+, a través de l'empresa Sogecable, va obtenir una de les tres llicències per a televisió privada tretes a concurs pel Govern en 1988. Es tracta d'una concessió especial per a les característiques del canal, que l'obliga a emetre sis hores en obert al dia. El 8 juny de 1990 Canal+ inicia les seues emissions en proves, i el 14 de setembre del mateix any les regulars, oferint per primera vegada televisió de pagament a Espanya mitjançant un sistema descodificador del senyal, que s'emet xifrada mitjançant el sistema Nagravisión. Des del principi el canal es va caracteritzar per la seua serietat, la seua cuidada imatge i la qualitat de la seua programació, tant la codificada (pel·lícules d'estrena tota lassa nits, futbol en directe...) com l'oberta, amb programes d'èxit com "Las Noticias del Guiñol" o "Lo + Plus". En 1995 la cadena aconsegueix el milió d'abonats. El 31 d'agost de 1997 es produeix una renovació total de la imatge corporativa que estrenara el canal allà per 1990. Amb l'arribada en 1997 de Canal Satélite Digital, la plataforma digital de Sogecable, es creguen dues versions del canal amb distints horaris de programació per a conformar el 'paquet premium' de l'operador. Es tracta de Canal+ Azul i Canal+ Rojo. Amb l'evolució de l'oferta digital i sobretot amb l'arribada de Digital+, el paquet de canals de C+ va ser creixent fins a arribar a l'actual, que ofereix: Canal+, Canal+ 2 (distint horari), Canal+ ...30 (programació amb 30 minuts de retard), tres canals de Canal+ Cine i altres tres de Canal+ Deporte. Al juny de 2005, El Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero va fer pública la modificació de la legislació vigent en matèria audiovisual per a autoritzar l'emissió en obert 24 hores del canal gestionat per Sogecable, després de la modificació de la llicència atorgada en 1990 i renovada en les mateixes condicions en 2000, després de 15 anys com a televisió de pagament. A partir del 7 de novembre de 2005, Canal+ va passar a emetre's exclusivament a través de la plataforma de pagament Digital +, en tant que la seua freqüència analògica va passar a ser usada per una nova cadena televisió de Sogecable anomenada Cuatro. D'esta manera, Sogecable entra en el mercat audiovisual generalista junt amb Antena 3, Telecinco i un altre canal més la designació del qual està prevista siga determinada en un concurs semblant al celebrat en 1988. A tan sols cinc anys del apagada analògica l'oferta de televisió analògica privada en obert es duplicarà de dos a quatre canals.

Enlaces externos

- [http://www.plus.es Canal+] Categoria:Canals de televisió

TDT

La Televisió digital terrestre o el seu acronim TDT La TDT serà l'unica que emetra a espanya a partir del 3 d'abril de 2010.

La TDT a Espanya

Durant l'any 2000 entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya, Quiero TV, que a causa de diversos problemes no aconsegueix assolir la rendibilitat econòmica esperada pels seus inversors, i que definitivament cessa les seves emissions el 30 de juny de 2002. El panorama de la TDT a Espanya a començaments de l'any 2005 inclou les emissions en simulcast (emissió simultània de la mateixa programació que el canal analògic) de totes les cadenes d'àmbit estatal (La Primera, La 2, Antena 3, Telecinco i Cuatro), si bé amb els avantatges en qualitat inherents a la tecnologia digital. També hi ha emissions de cadenes autonòmiques de televisió en les comunitats on l'operador públic així ho ha decidit, també amb continguts simulcast. A més existeixen dues emissores purament digitals d'àmbit nacional, després de les concessions atorgades pel Govern després de concurs públic l'any 2002, Net TV i Veo TV, que a causa de l'escassa cobertura del senyal i, sobretot, a l'ínfim parc instal·lat de receptors compatibles DVB-T, no emeten continguts propis per resultar econòmicament inviable davant d'una audiència potencial de l'ordre de desenes de milers d'espectadors. En certes comunitats autònomes l'operador públic emet, a més del canal autonòmic analògic en simulcast, una o més emissores únicament digitals, encara que de continguts molt limitats pels motius econòmics exposats.

Pla Tècnic Nacional de Televisió Digital Terrestre

En el consell de ministres del 29 de juliol de 2005 el Govern aprova el text del nou Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre D'entre les mesures que conté el nou pla es poden destacar l'avenç de l'apagada analògica des de l'any 2012 al 3 d'abril de 2010 (moment a partir del qual totes les emissions de TV terrestres hauran de realitzar-se mitjançant tècniques digitals), i l'augment en el nombre d'emissores de TDT durant el període transitori que porti des del moment present fins a l'apagada analògica. Això es farà reutilitzant les freqüències lliures després de la fallida de Quiero TV, i reorganitzant les actualment disponibles, el que segons els casos podrà permetre la presència d'un segon múltiplex digital d'àmbit autonòmic, i la d'emissions de tipus DVB-h orientades a la recepció en dispositius mòbils. Durant el període transitori fins a l'apagada analògica l'operador públic rebrà un múltiplex complet, així com un canal digital en l'altre. Cada una de les emissores privades d'àmbit estatal mantindran el seu canal digital actual, igual com Net TV i Veo TV. En ambdós casos podran optar a la concessió de nous canals si compleixen els requisits que s'estableixen en el nou Pla i les seves propostes són acceptades. Després de l'apagada analògica l'operador públic RTVE rebrà dos múltiplex complets, i cada una de les emissores privades un múltiplex complet, mentre que cada comunitat autònoma tindrà la possibilitat de gestionar dos múltiplex complets en el seu àmbit geogràfic. Altres fets destacats que conté el Pla recentment aprovat són els següents:
- L'obligació d'emetre un mínim de 4 canals per cada múltiplex, llevat que el múltiplex l'exploti íntegrament un mateix operador, en el cas del qual podrà emetre el número que desitgi sempre que la qualitat d'imatge i so compleixi els requisits, la qual cosa permetria l'emissió de televisió d'alta definició (HDTV).
- La limitació al 20% de la capacitat màxima del múltiplex de l'ocupació del mateix en transmissió de continguts diferents a la pròpia TV, com poden ser aplicacions interactives, dades o actualitzacions de programari per als receptors.
- Per als nous canals digitals que es puguin sol·licitar per part dels actuals operadors, el compromís de divulgar la TDT entre les seves audiències, emetre continguts nous diferents als emesos en analògic, emissió de continguts en diversos idiomes i amb subtítols, el desenvolupament de serveis interactius, etc.
- Obligació d'augmentar la cobertura territorial i de població assolida pels senyals de TDT per a tots els operadors, tant públics com privats, fins a assolir el 80% de la població en finalitzar l'any 2005, el 90% de la població al finalitzar-ne 2008, i el 95% de la població (el 98% en el cas de RTVE) en el moment de dur a terme l'apagada analògica.

La TDT a Catalunya:

D'ambit estatal emeten els seguents canals:
- Canal múltiple RGN (TVE1, La 2, Antena 3, Tele 5, Cuatro) – Xarxa de Freqüència Múltiple (MFN) d’àmbit estatal amb desconnexions provincials.
- Canal 66: A tot l'estat el canal múltiple amb la programació de Veo Televisión i Net TV – Xarxa de Freqüència Única (SFN) d’àmbit estatal sense desconnexions. D'ambit autonomic emeten els següents canals:
- Canal múltiple de la CCRTV (TV3, 33/K3, 3/24, Canal 300 – Xarxa de Freqüència Única (SFN) d’àmbit nacional. Actualment, s’estan utilitzant diversos canals en diferents centres emissors per a poder oferir desconnexions territorials.
- Canal múltiple atorgat a Emissions Digitals de Catalunya, SA (Citytv, VIDA, PARK i BLACK) – Xarxa de Freqüència Múltiple (MFN) d’àmbit nacional amb desconnexions territorials.

Pàgines relacionades:

- Televisió
- VHF
- Televisió analògica
- Espectre electromagnètic Categoria:Televisió Categoria:Tecnologia Categoria:Telecomunicacions ja:デジタルテレビ ko:디지털 텔레비전

Espanya

Història

Article principal: Història d'Espanya

Edat Antiga

Edat Mitjana

Edat Moderna

Edat Contemporània

Segle XIX

Segle XX

Sistema polític

Espanya és una monarquia parlamentària d'acord a la Constitució de 1978

Altes Institucions

Les Altes institucions de l'Estat són:
- La Casa Reial
- Les Corts Generals
- El Congrés dels Diputats
- El Senat
- El Consell General del Poder Judicial
- El Tribunal Constitucional

Partits Polítics

Els Partits Polítics amb representació en el Congrés o en el Senat:

Divisions administratives

Geografia

Àrees metropolitanes més grans

Les àrees metropolitanes que sobrepujaven al 2003 els 300.000 habitants són :

Conflictes territorials

Economia

:Article principal: Economia d'Espanya Amb un Producte Intern Brut de 744.754 milions d'euros (2003) i una

La Primera

Enllaços externs

28 d'octubre

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

1956

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Francisco Franco

Enllaços externs

Espanya

Història

Edat Antiga

Edat Mitjana

Edat Moderna

Edat Contemporània

Segle XIX

Segle XX

Sistema polític

Altes Institucions

Partits Polítics

Divisions administratives

Geografia

Àrees metropolitanes més grans

Conflictes territorials

Economia

Demografia

Llengua

Religió

Enllaços relacionats

Enllaços externs

1962

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Node

Madrid

Enllaços externs

1966

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

UHF

Pàgines relacionades:

Telecinco

Orígens

Identitat actual

Grup Telecinco

Cronologia

2005

Enllaços externos

Canal Plus

Enlaces externos

TDT

La TDT a Espanya

Pla Tècnic Nacional de Televisió Digital Terrestre

La TDT a Catalunya:

Pàgines relacionades:

Espanya

Història

Edat Antiga

Edat Mitjana

Edat Moderna

Edat Contemporània

Segle XIX

Segle XX

Sistema polític

Altes Institucions

Partits Polítics

Divisions administratives

Geografia

Àrees metropolitanes més grans

Conflictes territorials

Economia