:: wikimiki.org ::
| La Unión |
La Unión
La Unión és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia, comarca del Camp de Cartagena. Té una població de 14.692 habitants i un terme municipal amb 24,7 km2 que engloba pedanies com Roche i Portman. Tan sols és limítrofa amb el terme municipal de Cartagena. La Unión es troba a 7 quilòmetres de la capital de comarca.
El nom de la localitat fa honor a la seva fundació com a entitat local en 1869, de la unió dels pobles El Garbanzal i Herrerías, que pertanyien a Cartagena.
Va destacar des d'antic per la seva serra minera, la qual va tenir un auge especial en 1880 amb la concessió de llicències per a l'explotació minera a empreses angleses i franceses. La mineria va atreure a La Unión una gran quantitat d'immigració procedent de l'Andalusia oriental, i la ciutat va arribar a tenir 40.000 habitants cap a 1910; en aquell moment era la quarta ciutat de la regió murciana. L'auge econòmic de la ciutat va propiciar que la de La Unión fos una de les societats més avançades de la Regió de Múrcia, pel cosmopolitisme i l'origen divers dels seus pobladors. La mineria va abandonar la zona cap a 1930, cosa que deixà un important buit econòmic que es va traduir en una crisi i emigració generalitzada cap a Cartagena: la ciutat va perdre les 3/4 parts de la seva població total.
Actualment se la coneix pel seu festival del Cant de les Mines, declarat d'Interès Turístic Internacional. De l'època de l'esplendor de les mines queden a La Unión una considerable arquitectura modernista, amb la màxima expressió en l'edifici del Mercat.
Categoria:Regió de Múrcia
Camp de Cartagena
El Camp de Cartagena (en castellà Campo de Cartagena) és una comarca històrica de la Regió de Múrcia corresponent exactament amb el sud-est peninsular (cap de Palos) i amb capital a la ciutat de Cartagena. Està formada pels municipis de Cartagena, Fuente Álamo i La Unión, amb una població total de 241.547 habitants, dels quals 199.571 viuen al municipi de Cartagena. Limita pel nord amb el Mar Menor i l'Horta de Múrcia, per l'est amb el Baix Guadalentí, per l'oest amb el Baix Segura (País Valencià) i pel sud amb el Mediterrani.
Conegut pels romans com a Campus Espartarius, ha estat de sempre un lloc d'excel·lència minera, a la ciutat de La Unión especialment, fins a la dècada de 1940. Des de la dècada dels seixanta es va caracteritzar per una forçada industrialització siderometal·lúrgica a l'àrea de la capital, Cartagena, i la veïna Escombreras. Actualment el Camp de Cartagena és un dels principals productors d'hortalisses, amb una indústria agroalimentària molt desenvolupada a Torre Pacheco.
El Camp de Cartagena va ser l'últim reducte del català a la Regió de Múrcia, la qual es va acabar per extingir cap a 1650.
Polemica amb el Mar Menor
Encara que generalment es dóna per fet l'existència d'aquesta comarca, la seva validesa és molt discutida per sectors provincialistas cartageners, els quals opinen que el Mar Menor forma part de la comarca del Camp de Cartagena. Això és degut al fet que efectivament en moltes comarcalitzacions realitzades en la província murciana, el Mar Menor constava com part del Camp de Cartagena. A més, els municipis marmenorenses sempre han format part activa en l'àrea d'influència de la capital cartagenera. El cartagenerisme preten la creació de una provincia per al Camp de Cartagena i el Mar Menor.
cartagenerisme
Subcomarca
del Mar Menor
Encara que administrativament és partit judicial amb seu a San Javier i comarca pròpia, pertany geogràficament al Camp de Cartagena. Són pobles del Mar Menor San Javier, San Pedro del Pinatar, Los Alcázares i Torre Pacheco, amb una població d'uns 60.000 habitants. El municipi de Los Alcázares va ser segregat del de Torre Pacheco en 1983 cosa que el converteix en el més jove de la Regió de Múrcia, juntament amb el de Santomera.
La subcomarca del Mar Menor viu del sector serveis, i de l'agricultura a la seva part interior. Hi destaquen els nuclis turístics de La Manga del Mar Menor (pertanyent al terme municipal de Cartagena) i els pobles de ribera.
Enllaços externs
- [http://www.ayto-losalcazares.es Ajuntament de Los Alcázares]
- [http://www.aytosanpedrodelpinatar.com Ajuntament de San Pedro del Pinatar]
- [http://www.lmweb.com La Manga del Mar Menor]
Categoria:Regió de Múrcia
1869 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 24 de juliol - Catalunya i País Valencià: s'hi esdevenen aixecaments monàrquics.
- Pacte de Tortosa - Els representants dels comitès republicano-federals d’Aragó, Catalunya, València i Balears, signen restaurar la Confederació Catalano-aragonesa dintre de l’Estat republicà Espanyol.
:MÓN
- 11 de febrer - Madrid (Espanya): s'hi constitueixen les Corts Constituents després del derrocament d'Isabel II.
- 6 de juny - Espanya: s'hi promulga la nova constitució republicana.
- 24 de juliol - l'Aragó: s'hi esdevenen aixecaments monàrquics.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1869년
ms:1869
simple:1869
th:พ.ศ. 2412
Cartagena
Cartagena és una ciutat de la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km2 d'extensió, el seu terme municipal compta amb 199.549 habitants censats.
Història
Poblada des de temps remot, el primer assentament urbà té lloc cap al 1400 aC amb la fundació de Contesta per part del rei Testa. Cap al segle III aC és colonitzada pels cartaginesos, poble que procedia de Cartago, al nord d'Àfrica (a l'actual Tunísia), i que es disputava l'hegemonia del mediterrani amb Roma. Després de les guerres púniques que van enfrontar Roma i Cartago, Roma va aconseguir el control de la ciutat. Els romans van aplicar una divisió en convents de la Península, un dels quals era el Carthaginense, amb capital a Carthago Nova (Cartagena). Aquest convent era el més extens de tots i arribava a abastar fins i tot terres càntabres.
Posteriorment, amb la caiguda de l'Imperi Romà, Cartagena va ser territori visigot i bizantí abans de la invasió musulmana de 711. Amb els àrabs Cartagena va passar a denominar-se Qartajannah Al-Halfa, alhora que va anar perdent la seva condició de capital en favor de la ciutat de Múrcia.
Va ser reconquerida pels aragonesos i repoblada massivament amb catalans, castellans i valencians fins al seu pas definitiu a la Corona de Castella. Va passar llavors a convertir-se en el més destacat port castellà del Mediterrani. Carles III va ser un dels reis que més va intervenir a Cartagena, ja que la va fortificar i la va envoltar de castells i forts i hi va instal·lar una base naval que encara avui perdura (larsenal de Cartagena).
Carles III
En 1873, durant la Primera República, l'exèrcit destacat a Cartagena es va aixecar en armes i va promulgar la independència del Cantó de Cartagena respecte a Espanya, la qual va durar entre sis mesos de setge que van deixar en lamentable estat la ciutat. Va arribar a encunyar-se moneda pròpia (el duro cantonal). El líder del Cantó de Cartagena va ser el murcià Antonete Gálvez.
Cartagena va tenir un auge a la fi del segle XIX, amb l'arribada de capital estranger i de famílies europees benestants que hi van fer negoci amb les mines de la propera La Unión. Després del cessament d'aquestes mines en la dècada de 1930, Cartagena va rebre una gran massa de treballadors de les mines que havien quedat a l'atur, cosa que va contribuir a una crisi que es perllongaria fins a la dècada de 1960.
En la Guerra Civil, Cartagena va ser base naval de la República, i va romandre-hi fidel fins a l'abril de 1939. Va ser la última ciutat on va onejar una bandera tricolor, amb Alacant.
En la dècada dels seixanta va ser industrialitzada bruscament en l'aspecte siderometal·lúrgic, i també destacava per la construcció de vaixells en les seves drassanes. Aquesta situació de la Cartagena industrial es va mantenir fins a la dècada dels noranta, quan una gran crisi va assolar la ciutat i va desaparèixer gran part d'aquest teixit industrial. Malgrat això, Cartagena continua sent el principal punt industrial del sud-est peninsular.
Articles relacionats
- Cantó de Cartagena
- Comarques de Múrcia
Enllaços externs
- [http://www.ayto-cartagena.es Ajuntament de Cartagena]
- [http://www.apc.es Port de Cartagena]
Categoria:Regió de Múrcia
Andalusia
Andalusia (en castellà Andalucía) és una comunitat autònoma d'Espanya. Limita al nord amb Extremadura, Castella-La Manxa i la regió de Múrcia, a l'est amb la mar Mediterrània, a l'oest amb Portugal.
Andalusia té 87.268 km² de superfície total. Tenia 7.478.432 habitants l'any 2003. Està formada per les províncies d'Almería, Cadis, Còrdova, Jaén, Granada, Huelva, Màlaga i Sevilla.
Poblacions importants
La capital i ciutat més gran és Sevilla que amb 709.975 habitants el 2003 és la quarta ciutat d'Espanya i la tercera àrea metropolitana amb 1.594.081 habitants. Sevilla es troba a l'oest de la regió, a la vora del curs baix del Guadalquivir.
La segona ciutat de la regió és Màlaga amb 547.105 habitants i un àrea metropolitana de 1.019.292 (6a ciutat i 5a àrea metropolitana d'Espanya). Està a la vora de la Mediterrània, al sud de la regió.
Altres ciutats destacades són: Còrdova (318.628) a la vora del Guadalquivir i Granada (237.663 i 450.439 en l'àrea metropolitana) al peu de Sierra Nevada a la vora dels rius Genil i Darro.
Climatologia
Andalusia, té un clima atlàntic càlid, amb hiverns suaus i estius calorosos. Les precipitacions mitjanes, concentrades als mesos d'octubre i maig. El mes més plujós és el desembre.
Vegeu també
- Rius d'Andalusia
Categoria:Andalusia
ja:アンダルシア州
1930 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 30 de març - Badalona (el Barcelonès): s'hi funda el "Penya Spirit of Badalona", l'actual Club Joventut de Badalona.
- 17 d'agost - Sant Sebastià: els representats republicans de tot l'estat espanyol, acorden al Pacte de Sant Sebastià la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.
- 8 de setembre - Andorra la Vella (Andorra): en unes dependències de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que serà el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).
- 30 de desembre - Núria (Queralbs, el Ripollès): hi arriba el primer tren cremallera.
:MÓN
- 10 de febrer - Espanya: el general Miguel Primo de Rivera abandona el país.
- 11 de setembre - Stromboli (illes Eòlies, Itàlia): erupciona el volcà de l'illa, conegut com "el far de la Mediterrània".
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 30 de juliol - Barcelona: Hans-Max Gamper Haessig, conegut com Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona.
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1930年
ko:1930년
ms:1930
simple:1930
th:พ.ศ. 2473
Categoria:Regió de MúrciaCategoria:Comunitats Autònomes d'Espanya
Categoria:Països Catalans Растрова графікаРастрова графіка — графіка, предсталена у машинній пам’яті у вигляді растру. Обробка Р.г. здійснюється растровими графічними редакторами.
=Див. також=
- Векторна графіка
Категорія:Інформаційна техніка
gospodarka Kabarety nauka doda praca w anglii
|
|
|
|
