:: wikimiki.org ::
| Letònia |
LetòniaLa República de Letònia és una república del nordest d'Europa. Llindant amb el Mar Bàltic, Letònia és coneguda com a un dels Països del Bàltic, juntament amb Estònia i Lituània, que llinden amb l'estat al nord i al sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Bielorússia.
Història
Article principal: Història de Letònia
Conegut principalment com a Livònia, l'àrea que ara constitueix Letònia estava sota la influència dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap a endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, Rússia va aconseguir eel control de Letònia i de les regions veïnes. Amb Rússia devastada per la revolució i la Primera guerra mundial, Letònia va declarar la seva independència el novembre de 1918. Aquest període de la independència va durar només breument, quan la Unió Soviètica es va annexar el país el 17 de juny de 1940 en el pacte de Molotov-Ribbentrop del 23 d'agost de 1939. Durant el període soviètic, Letònia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Letònia.
Excepte un breu període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Letònia va deixar el territori soviètic fins que les reformes en el comunisme soviètic com la glasnost varen estimular el moviment d'independència letó, i Letònia va recobrar la seva independència el 21 d'agost de 1991. Això ha seguit des de llavors un curs per reforçar les seves values amb l'oest i és criticat per fer-se un membre tant de l'OTAN com de la Unió Europea el 2004.
El 20 de septembre del 2003 s'aprovà per referèndum (69,6 % dels letons aproximadament 1,4 milions) l'adhesió del seu país a la Unió Europea com ja havien realitzat Lituània i Estònia. L'entrada oficial es va realitzar el maig del 2004.
Govern i política
Article principal: Govern i política de Letònia
El parlament unicameral letó de 100 escons, el Saeima, és decidit pel vot directe, popular cada quatre anys. Les eleccions presidencials són sostingudes separadament, també cada quatre anys. El president designa a un primer ministre, que junt amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern.
Letònia és dividida en 26 comptats anomenats rajons. 7 ciutats tenen un estat separat.
Organització político-administrativa
Article principal: Organització político-administrativa de Letònia
Geografia
Article principal: Geografia de Letònia
Economia
Article principal: Economia de Letònia
Letònia té com a soci comercial principal a Rússia, tot i que amb l'ingrès a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importància. Els productes que més exporten són tots aquells relacionats amb el peix i la seva indústria.
Demografia
Article principal: Demografia de Letònia
Cultura
Article principal: Cultura de Letònia
Festes
| Data | Nom en català | Nombre local | Notes |
|---|
| | | |
Vegeu també
- Llistat d'articles relacionats amb Letònia
Enllaços externs
Categoria:Letònia
Categoria:Unió Europea
fiu-vro:Läti
ja:ラトビア
ko:라트비아
ms:Latvia
roa-rup:Letonia
simple:Latvia
th:ประเทศลัตเวีย
zh-min-nan:Latvia
RepúblicaUna república és un sistema de govern en el què tots els càrrecs públics han estat escollits democràticament.
Hi ha dictadures que s'autonomenen repúbliques només per designar que no es governada per un noble.
Vegeu també
- Segona_República_Espanyola
categoria:Esborranys
categoria:Política
ja:共和制
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, membre de la Unió Europea. Limita al nord amb Letònia, a l'oest amb el mar Bàltic, al sud-est amb Bielorrúsia, i al sud amb Polònia i Kaliningrad (Rússia). Va formar part de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica de Lituània.
- Superfície: 65.200 km2
- Població: 3.601.138 habitants (2002)
- Densitat de població: 55 hab/km2
- Capital: Vilnius
Bielorússia
Bielorússia és una república de l'Europa oriental. Té fronteres amb Rússia al nord-est i a l'est, amb Ucraïna al sud, amb Polònia a l'oest i amb Lituània i Letònia al nord-oest. La capital és Minsk.
Antiga república de la Unió Soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica de Bielorússia, se'n va declarar independent l'any 1991. Tot i això, és la república exsoviètica que més lligams polítics i econòmics manté encara amb Rússia; de fet, els dos estats van signar un tractat d'unió el 8 de desembre de 1999. Bielorússia és coneguda internacionalment amb el nom de Belarus.
Categoria:Bielorússia
fiu-vro:Valgõvinne
ja:ベラルーシ
ko:벨라루스
ms:Belarus
simple:Belarus
th:ประเทศเบลารุส
zh-min-nan:Belarus
LemaUn lema és una frase que serveix com a guia per a la persona que l'utilitza. Està relacionat amb el concepte de blasó medieval. En un altre sentit, també és la paraula que serveix per encapçalar una entrada de diccionari.
Veieu lema nacional.
IdiomaUna llengua és un sistema de comunicació verbal propi d'una comunitat humana. Tot i que sovint s'empren erròniament com a sinònims, no és el mateix una llengua o idioma que el llenguatge, la capacitat humana general.
Tota llengua intenta representar el món mitjançant les paraules i la seva combinació en frases. Les regles de combinació, la formació de nous mots i el que ells signifiquen, són l'objecte d'estudi de la lingüística. Les llengües naturals, a diferència de les artificials o llenguatges formals, presenten sovint ambigüitats, ja que reflecteixen la manera de veure el món d'un grup de parlants.
No hi ha cap definició acceptada universalment per decidir què és una llengua i què no ho és. És per això que la taxonomia de les llengües és sovint conflictiva i polèmica. Alguns exemples són: danès i noruec; gallec i portuguès; o fins i tot alguns parlars èuscars (roncalès) que algunes escoles afirmen que no pertanyen al basc. En el cas de la diferenciació del valencià i el català la polèmica tan sols existeix a nivell polític, car tota la comunitat científica està convençuda que és una mateixa llengua. Aquestes polèmiques sovint tenen l'origen en la identificació de llengua i sentiment nacional.
Les llengües antigues
- Antigues llengües mediterrànies
- Les llengües indoeuropees antigues
- Les llengües semítiques antigues
Les llengües actuals
- Llengües indoeuropees
- Llengües romàniques
- Llengües germàniques
- Llengües eslaves
- Llengües cèltiques
- Llengües bàltiques
- Llengües indoàries
- Llengües iràniques
- Llengües anatòliques
- Llengües altaiques
- Llengües dravídiques
- Llengües uràliques
- Llengües austronèsiques
- Llengües semítiques
- Llengües caucàsiques
- Llengües sinotibetanes
- Llengües austroasiàtiques
- Llengües daiques
- Llengües miao-yao
- Llengües paleosiberianes
- Llengües afroasiàtiques
- Llengües niloticosaharianes
- Llengües nigerocongoleses
- Llengües khoisànides
- Llengües ameríndies
- Llengües australianes
- Llengües papús de Nova Guinea
- Llengües criolles
- Basc
Llengües artificials
- Esperanto
- Ido
- Interlingua
- Klingon
- Loglan
- Lojban
- Quenya
- toki pona
- Volapük
Pàgines que s'hi relacionen
- Lingüística general
- Lingüística catalana
Enllaços externs
- [http://www.zompist.com/Langmaps.html Mapes idiomàtics] (en anglès).
- [http://www.proel.org Resum de les llengües i alfabets] (en castellà).
Categoria:Lingüística
- [http://www.traduim.com/referencia/obres/idiomes.cfm Llista de llengües de Josep Tarrés Fernández]
Categoria:Llengües
LetóEl letó és una llengua bàltica parlada per 1.500.000 de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial. S'escriu amb l'alfabet llatí modificat. El letó i el lituà són les úniques llengües que queden d'aquesta branca indoeuropea.
Història
Sorgeix com a llengua al segle XVI, segons els primers documents escrits conservats (un catecisme), si bé s'aprecien particularitats locals des de molt abans (restes de noms comuns als escrits llatins). Al 1638 va aparèixer el primer diccionari letó - alemany.
Característiques
És una llengua analítica i amb declinacions. Presenta tres dialectes principals i una forta influència del rus i de l'alemany.
La majoria de les paraules porten l'accent prosòdic a la primer síl·laba. No existeix l'article. L'ordre dels elements de la frase és subjecte. verb, objecte.
El "Pare Nostre" en letó
Mûsu Têvs debesîs!
Svêtîts lai top Tavs vârds.
Lai nâk Tava valstîba.
Tavs prâts lai notiek kâ debesîs, tâ arî virs zemes.
Mûsu dienisío maizi dod mums sodien.
Un piedod mums mûsu parâdus,
Kâ arî mês piedodam saviem parâdniekiem.
Un neieved mûs kârdinâsanâ.
Bet atpestî mûs no ïauna.
Jo Tev pieder valstîba, spêks un gods muzîgi.
Âmen.
Categoria:Llengües bàltiques
ja:ラトビア語
Primer ministreUn Primer ministre és un càrrec polític. En la majoria de països és el responsable del poder executiu. Entre les seves tasques figura nomenar als altres ministres i presidir les deliberacions del Consell de ministres.
Juntament amb el President del parlament i amb el President del Tribunal suprem (o òrgan similar de cada país) forma part dels càrrecs més alts dins l'organització política de l'estat. Per damunt d'ells només hi sol haver el cap d'estat (rei o president) , que normalment té una funció representativa.
El primer ministre sol ser nomenat pel cap d'estat, prèvia recomanació o proposta del parlament, i normalment és el cap de files del partit més votat a les eleccions legislatives.
En alguns estats, com Espanya, rep el nom de Cap de govern, i en altres com els Estats Units d'Amèrica, no existeix i el president exerceix directament el poder executiu.
Segons les lleis o la constitució de cada país, el seu poder, com el del mateix govern, poden ser més o menys importants i posades o no, directa o indirectament, sota el control o amb iniciativa compartida amb un cap d'estat (Generalment anomenat President i elegit, però no obligatòriament) o/i d'un Parlament (normalment constiuït d'elegits directe o indirectament pel poble, pels electors)
Categoria:Política
ja:首相
simple:Prime Minister
th:นายกรัฐมนตรี
SuperfícieAquest article tracta de la superfície com a concepte matemàtic; vegeu àrea sobre la mesura de superfícies.
----
En matemàtica, una superfície és una varietat diferenciable en dues dimensions. En l'espai tridimensional, les superfícies tenen sentit com a fronteres entre objectes tridimensionals sòlids. Alguns tipus de superfícies amb diferents propietats matemàtiques són:
- pla
- esfera
- superfície cònica
- superfície cilíndrica
Parlar de la superfície d'un objecte fluïd, com una gota de pluja o una bombolla de sabó, es una idealització. Per parlar de la superfície d'un floc de neu, que té una estructura molt intricada, s'ha d'anar més enllà de la simple definició matemàtica. Per conèixer la natura de superfícies reals consulteu tensió superficial, química superficial i energia superficial.
Articles relacionats
- Llistat de països per superfície
Enllaços externs
- [http://xahlee.org/surface/gallery.html Galeria de superfícies matemàtiques] (en anglès)
Categoria:Geometria
Categoria:Matemàtiques
ja:表面
Quilòmetre quadratUn quilòmetre quadrat o km², és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat. És una de les unitats derivades del SI.
1 km² equival a;
- la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat
- 1 000 000 metres quadrats (m²)
- 100 hectàrees
- 0.386 102 milles quadrades
- 247.105 381 acres
Inversament;
- 1 m² = 0.000 001 km²
- 1 hectàrea = 0.01 km²
- 1 milla quadrada = 2.589 988 km²
- 1 acre = 0.004 047 km²
Per exemple, Catalunya té una superfície de 32 114 km².
categoria:Unitats de superfície
ja:平方キロメートル
2001 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- març: es crea la Viquipèdia en català.
- 4 de març - Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentàries que guanya, per majoria absoluta, la Unió Liberal, encapçalada per Marc Forné, que esdevindrà president del govern.
- 18 de maig - París (França): la UNESCO declara el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
:MÓN
- Es completa oficialment el genoma humà.
- 23 de març - Oceà Pacífic, prop de les illes Fiji: l'estació orbital russa Mir es destrueix en entrar a l'atmosfera.
- 11 de setembre - els Estats Units: dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.
- 25 d'octubre - Seattle (estat de Washington, EUA): Microsoft llença al mercat el Windows XP.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 14 de març - Reus (el Baix Camp): Ramon Barnils, periodista català.
:MÓN
- 29 de novembre - Los Angeles (Califòrnia, EUA): George Harrison, músic anglès, component de The Beatles.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XXI
als:2001
ja:2001年
ko:2001년
ms:2001
simple:2001
th:พ.ศ. 2544
zh-min-nan:2001 nî
Llistat de països per poblacióAquesta és una llista ordenada d'estats i d'altres territoris per població. Només s'hi ha posat número als estats sobirans, però els territoris sense sobirania pròpia que tenen un estatus especial també hi apareixen. No s'hi han contemplat les nacions sense estat. Les dades aquí recollides són la projecció que la United States Census Bureau ha elaborat per al juliol de l'any 2005, sempre que en els aclariments no s'especifiqui el contrari.
Aclariments sobre la llista
- A la població de la República Popular de la Xina no s'hi ha inclòs la població de Taiwan i ni de les regions administratives especials de Hong Kong i Macau, cada una de les quals apareix a la llista amb la seva pròpia població.
- La població dels Estats Units s'ha extret de la projecció que n'ha fet la CIA per al juliol de l'any 2005.
- La població de la Unió Europea s'ha extret de l'aproximació que n'ha fet la United States Census Bureau per al 17 d'abril de l'any 2005.
- La població d'Alemanya s'ha extret de l'aproximació que n'ha fet la Statistisches Bundesamt per al primer quart de l'any 2005.
- La població del Regne Unit s'ha extret de les dades de la United Kingdom Office of National Statistics per a l'1 de juliol de l'any 2003.
- La pobalció de Xile s'ha extret de l'aproximació que n'ha fet l'Instituto Nacional de Estadísticas de Chile per al 30 de juny de l'any 2005.
- La població de Nova Zelanda s'ha extret de l'aproximació que l'organització Statistics New Zeland va fer per al 31 de març de l'any 2005.
Llista
Articles relacionats
Llistat de països per superfície
Llistat de països per densitat de població
Categoria:Llistats
Categoria:Geografia
Categoria:Dret
ja:国の人口順リスト
th:รายชื่อประเทศเรียงตามจำนวนประชากร
IndependènciaLa independència és la situació o estat durant el qual algú o quelcom no té cap relació amb algú o quelcom d'altre, al qual hi estava sotmès.
Entre persones, s'entén la independència com a un símbol d'emancipació, de no-dependència (sigui moral, econòmica, etc.) de cap mena de ningú.
Políticament, es veu la independència d'una regió com la situació en què aquesta regió es governa a ella mateixa sense haver de respondre, dependre o de contribuir a cap altra regió. Seria els cas dels estats.
Els moviments independentistes són els que propugnen la independència d'un territori de l'estat del que forma part.
Vegeu també
- Independentisme català
Categoria:política
18 de novembreEl 18 de novembre és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs. Queden 43 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1058 - Barcelona: se'n consagra la catedral.
- 2004 - Brussel·les (Bèlgica): Javier Solana, en nom de la Unió Europea, fa saber als vint-i-cinc governs estatals que català i valencià són la mateixa llengua.
- 2005 - La Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat!
:MÓN
- 2004 - Estrasburg (Alsàcia, França): després que l'italià Rocco Buttiglione fos substituït pel també italià Franco Frattini, l'Europarlament ratifica l'equip de comissaris de Durão Barroso.
- 2004 - Little Rock (Arkansas, EUA): Bill Clinton hi inaugura la seva Biblioteca Presidencial.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 2004 - Altafulla (el Tarrgonès): Miquel Porter i Moix, crític i historiador del cinema català, cineasta, cantant (un dels Setze Jutges), sindicalista i ex-rector de la Universitat Catalana d'Estiu.
:MÓN
Festes i commemoracions:
- Sant Romà màrtir, festa major petita de Lloret de Mar (el Maresme).
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Novembre
ja:11月18日
ko:11월 18일
simple:November 18
th:18 พฤศจิกายน
11 d'agostL'11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 142 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 897 - la Vall d'Ora (Navès, el Solsonès): segons conta la llegenda el rei franc dibuixa les quatre barres amb la sang de Guifré el Pilós, malferit al seu llit de mort.
- 1713 - Caldes d'Estrac (el Maresme): la cavalleria del general Rafael Nebot hi derrota els filipistes.
:MÓN
- 2004 - el Regne Unit: l'Autoritat de Ferlilizació i Embriologia Humana (AFEH) autoritza científics de la Universitat de Newcastle a clonar embrions humans amb finalitats terapèutiques.
- 2004 - Atenes (Grècia): hi comencen els Jocs Olímpics.
- 2004 - Seül (Corea del Sud): el govern anuncia la construcció d'una nova capital del país a la província de Txungtxeong Sud.
Naixements:
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 897 - la Vall d'Ora (Navès, el Solsonès): Guifré el Pilós, mort lluitant contra els sarraïns.
:MÓN
- 1253 - Assís (Perugia, Itàlia): Clara d'Assís, fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o Clarisses.
Festes:
- Santa Clara d'Assís
Efemèrides astronòmiques:
- pluja de Perseides, també conegudes com llàgrimes de Sant Llorenç
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Agost
ja:8月11日
ko:8월 11일
simple:August 11
th:11 สิงหาคม
1920 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 10 de gener - Món: entra en vigor el Tractat de Versalles.
- 6 d'agost - Londres (Anglaterra): els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 30 de novembre - Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880).
:MÓN
- 25 d'octubre - Brixton (Lambeth, Londres, Anglaterra): Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
-------
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1920年
ko:1920년
ms:1920
simple:1920
th:พ.ศ. 2463
Zona horària
Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les que es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps. Antigament, la gent feia servir el temps solar aparent, guiant-se per la posició del sol, amb aquest sistema l'hora variava amb la distància per exemple entre ciutats. Els fusos horaris van corregir en part aquest problema al posar els rellotges d'una regió al mateix temps solar mig. Els fusos horaris generalment estan centrats en meridians d'una longitud que és multiple de 15º, en tot cas tal i com es pot veure en el següent mapa les formes dels fusos horaris estan força afectades per les fronteres polítiques.
Tots els fusos horaris es defineixen en relació al Temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres.
Com que la Terra gira d'Oest a Est, al passar d'un fus horari al següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari passem de l'Est a l'oest, hem de restar una hora. El meridià 180º, conegut com línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.
Llista de fusos horaris i àrees compreses
Els països indicats amb un
- fan servir horari d'estiu, que consisteix en afegir una hora a l'estiu per aprofitar millor la llum solar. Els països de l'hemisferi nord afegeixen la hora el març o abril, mentre que els que estan a l'hemisferi sud l'afegeixen l'octubre o novembre.
UTC-11
- Illes Midway
- Niue
- Samoa
- Samoa Americana
UTC-10
- Atol de Johnston
- Polinèsia Francesa: Illes de la Societat (inclou Tahití), arxipèlag Tuamotu, illes Tubuai
- Estats Units (HST - Hawaiian-Aleutian Standard Time)
- Hawaii
- Illes Aleutianes d'Alaska
-
UTC-9:30
-
- Polinèsia Francesa: illes Marqueses
UTC-9
- Polinèsia Francesa: illes Gambier
- Estats Units AKST - Alaska Standard Time
-
- (Alaska) Major part de l'estat
-
UTC-8
- Mèxic (Baixa Califòrnia nord
- )
- Canadà PST - Pacific Standard Time
-
- Colúmbia Britànica (
- Major part del territori)
- Yukon
- Estats Units PST - Pacific Standard Time
-
- Califòrnia, Idaho (nord), Nevada, Oregon, Washington)
UTC-7
- Mèxic: Baixa California Sud, Chihuahua, Nayarit, Sinaloa, Sonora, Sud, Centre, i Est
- Estats Units MST - Mountain Standard Time
- Arizona, Colorado, Idaho (sud), Montana, Nebraska (oest), Nou Mèxic, Dakota del Nord (oest), Dakota del Sud (oest), Utah, Wyoming
- Canadà MST - Mountain Standard Time
-
- Alberta, Territoris del Nord-oest, Nunavut (Mountain)
UTC-6
- Belize
- Canadà (Nunavut (Southampton Island), Saskatchewan)
- Xile (Illa de Pasqua)
- Costa Rica
- Equador (Illes Galàpagos)
- El Salvador
- Guatemala
- Hondures
- Nicaragua
- Puerto Rico
- Mèxic (Centre),(Ciutat de Mèxic)
-
- Canadà Central Standard Time
-
- (Manitoba, Nunavut (Centre), Ontario (Oest))
- Estats Units Central Standard Time
-
- (Alabama, Arkansas, Illinois, Iowa, Kansas, Kentucky (oest), Louisiana, Minnesota, Mississippi, Missouri, Nebraska (est), North Dakota, Oklahoma, Dakota del Sud (est), Tennessee (oest), Texas, Wisconsin)
UTC-5
- Brasil (Acre)
- Illes Caiman
- Colòmbia
- Cuba
-
- Equador
- Haití
- Illes Turks i Caicos
-
- Jamaica
- Panamà
- Perú
- Canadà EST - Eastern Standard Time
-
- Ottawa, Nunavut (est), Ontario, Quebec
- Estats Units EST - Eastern Standard Time
-
- Connecticut, Delaware, Districte de Colúmbia, Florida, Geòrgia, Indiana, Kentucky (est), Maine, Maryland, Massachusetts, Michigan, Nova Hampshire, Nova Jersey, New York, Carolina del Nord, Ohio, Pensilvània, Rhode Island, Carolina del Sud, Tennessee (est), Vermont, Virgínia, West Virginia
UTC-4
- Anguilla
- Antigua i Barbuda
- Antilles Neerlandeses
- Aruba
- Barbados
- Bolívia
- Brasil (Amazones, Mato Grosso
- , Mato Grosso do Sul
- , Para (oest), Rondonia, Roraima)
- Xile
-
- Dominica
- República Dominicana
- Granada
- Guadeloupe
- Guyana
- Illes Malvines
-
- Martinica
- Montserrat
- Paraguai
-
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago
- Veneçuela
- Illes Verges
- Canadà AST - Atlantic Standard Time
-
- Labrador, New Brunswick, Nova Escòcia, Illa del Príncep Eduard
UTC-3:30 (NST - Newfoundland Standard Time)
- Canadà (Terranova
- )
UTC-3
- Argentina
- Bahames
-
- Brasil (Hora oficial)
- Alagoas, Amapa, Bahia
- , Ceara, Distrito Federal
- , Espirto Santo
- , Goias
- , Maranhao, Minas Gerais
- , Para (este), Paraiba, Parana
- , Pernambuco, Piaui, Rio de Janeiro
- , Rio Grande do Norte, Rio Grande do Sul
- , Santa Catarina
- , Sao Paulo
- , Sergipe, Tocantins
-
- Guaiana Francesa
-
- Groenlàndia
- Saint Pierre i Miquelon
-
- Surinam
- Uruguai
UTC-2
- Bermuda
-
- Brasil (Fernando de Noronha)
UTC-1
- Cap Verd
- Portugal (Açores
- )
UTC (GMT - Greenwich Meridian Time)
- Burkina Faso
- Costa d'Ivori
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Islàndia
- Libèria
- Mali
- Mauritània
- Marroc
- Santa Helena
- São Tomé i Príncipe
- Senegal
- Sierra Leone
- Togo
- Dinamarca
- Illes Fèroe WET - Western European Time (N)
- Espanya
- Illes Canàries WET - Western European Time (N)
- Irlanda WET - Western European Time (N)
- Portugal WET - Western European Time (N)
- Regne Unit WET - Western European Time (N)
UTC+1
- Angola
- Benín
- Camerun
- República Centreafricana
- Txad
- Congo
- Congo, R.D. (Kinshasa, Bandungu, Bas-Zaire, Equateur)
- Guinea Equatorial
- Gabon
- Gibraltar
-
- Namíbia
-
- Níger
- Nigèria
- Svalbard i Jan Mayen
-
- Tunísia
Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time
-
:El Central European Time es descomposa en
:
- CEWT (Central European Winter Time) que equival a UTC+1 i
:
- CEST (Central European Summer Time) que equival a UTC+2
- Alemanya
- Albània
- Andorra
- Àustria
- Bèlgica
- Bòsnia i Hercegovina
- Txèquia
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Espanya (Excepte Illes Canàries)
- França
- Hongria
- Itàlia
- Liechtenstein
- Luxemburg
- República de Macedònia
- Malta
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
UTC+2
- Botswana
- Burundi
- Cisjordània
- Congo, R.D. (Kasai Occidental, Kasai Oriental, Haut-Zaire, Shaba)
- Xipre
- Egipte
- Franja de Gaza
- Israel
- Jordània
- Lesotho
- Líban
- Líbia
- Malawi
- Moçambic
- Ruanda
- Sud-àfrica
- Swazilàndia
- Síria
- Zàmbia
- Zimbabwe
- Estònia EET - Eastern European Time
- Lituània EET - Eastern European Time
- Bielorússia EET - Eastern European Time
-
- Bulgària EET
-
- Finlàndia EET
-
- Grècia EET
-
- Letònia EET
-
- Moldàvia EET
-
- Romania EET
-
- Rússia (Zona 1, inclou Kalingrad) EET
-
- Turquia EET
-
- Ucraïna EET
-
UTC+3
- Aràbia Saudita
- Bahrain
- Comores
- Djibouti
- Eritrea
- Etiòpia
- Iraq
-
- Kenya
- Kuwait
- Madagascar
- Mayotte
- Qatar
- Somàlia
- Sudan
- Tanzània
- Uganda
- Iemen
- Rússia: Zona 2, inclou Moscou i Sant Petersburg MSK - Hora de Moscou
-
UTC+3:30
- Iran
-
UTC+4
- Emirats Àrabs Units
- Geòrgia
-
- Kazakhstan (Oest)
-
- Maurici
- Oman
- Reunion
- Rússia (Zona 3
- )
- Seychelles
UTC+4:30
- Afganistan
UTC+5
- Armènia
- Azerbaidjan
-
- Kazakhstan (Centre)
-
- Kirguizistan
-
- Maldives
- Pakistan
- Rússia (Zona 4
- , inclou Ekaterinburg i Perm)
- Tadjikistan
- Turkmenistan
- Uzbekistan
UTC+5:30
- Índia
UTC+5:45
- Nepal
UTC+6
- Bangladesh
- Butan
- Kazakhstan (Est)
-
- Rússia (Zona 5
- , inclou Novosibirsk i Omsk)
- Sri Lanka
UTC+6:30
- Illes Cocos
- Myanmar
UTC+7
- Cambodja
- Illes Christmas (Austràlia)
- Indonèsia (Oest)
- Laos
- Rússia (Zona 6
- )
- Tailàndia
- Vietnam
UTC+8
- Brunei Darussalam
- Xina
- Hong Kong
- Indonèsia (Centre)
- Macau
- Malàisia
- Mongòlia
-
- Filipines
- Rússia (Zona 7
- )
- Singapur
- Taiwan
Nota: Xina té el mateix horari en tota la extensió del seu territori, i per tant aquesta zona horària és excepcionalment ampla. En un dels extrems de la Xina, el sol està en el seu màxim a les 3 pm mentre que a l'altra extrem el màxim és a les 11 am.
- Austràlia AWST - Australian Western Standard Time
- Zona oest de l'illa
UTC+9
- Indonèsia (Est)
- Japó (Japan Standard Time - JST)
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- Palau
- Rússia (Zona 8
- , inclou Yakutsk)
- Timor Oriental
UTC+9:30 (ACST - Australian Central Standard Time)
- Austràlia (Broken Hill, NSW; Nord; Sud
- )
UTC+10
- Illes Cook
- Guam
- Micronèsia (Yap i Chuuk)
- Illes Marianes del Nord
- Papua Nova Guinea
- Rússia (Zona 9
- , inclou Vladivostok)
- Austràlia AEST - Australian Eastern Standard Time)
- Territori capital d'austràlia (el centre de l'illa)
- , Nova Gal·les del Sud
- , Queensland, Victoria
- , Tasmània
-
UTC+10:30
- Austràlia (illa Lord Howe
- )(DST només 0:30)
UTC+11
- Micronèsia (Kosrae i Pohnpei)
- Nova Caledònia
- Rússia (Zona 10
- )
- Illes Salomó
- Vanuatu
UTC+11:30
- Illa de Norfolk
UTC+12
- Fiji
-
- Kiribati (Illes Gilbert)
- Nauru
- Nova Zelanda (Aotearoa)
-
- Rússia (Zona 11
- )
- Tuvalu
- Illa de Wake
- Wallis i Futuna
UTC+12:45
- Nova Zelanda (Aotearoa) (Illes Chatham
- )
UTC+13
- Kiribati (Illes Fènix)
- Tonga
UTC+14
- Kiribati (Illes Line)
Categoria:Temps
ja:標準時
ko:시간대
ms:Zon masa
simple:Time zone
th:เขตเวลา
Himne nacionalUn himne nacional és la composició musical que representa un poble, nació o estat.
L'himne nacional de Catalunya és Els Segadors. El del País Valencià duu com a títol Himne de València, creat en 1925 per Maximiliano Thous Orts amb música de José Serrano Simeón.
Categoria:Himnes nacionals
ja:国歌
ko:국가
ms:Lagu kebangsaan
TidegärdTidegärd (tideböner), bönestunder för dagens olika tider i den kristna kyrkan och särskilt praktiserade i kloster.
Så som tidebönerna kom att utvecklas under medeltiden bestod de av en vigilia (som när den flyttas till morgonen kallas matutin), laudes (morgonbön), prim, ters, sext och non (vid första, tredje, sjätte och nionde timmen, d.v.s. kl. 6, 9, 12 och 15), vesper (aftonsång) och completorium (aftonbön).
I Sverige kvarlevde tidegärden efter reformationen i skolorna men var länge bortlagd tills den återupplivades vid 1900-talets mitt. I nutida katolsk tidegärd är primen borta, och vigilian/matutinen har ersatts av en läsningsgudstjänst som kan hållas när som helst på dagen. Samma ordning följs i den ekumeniska Tidegärden - Kyrkans dagliga bön (1995), utgiven av Svenska kyrkan, Romersk-katolska kyrkan och Svenska Missionsförbundet.
Katolska präster är förpliktade att be tidegärden dagligen; en liknande föreskrift finns i den anglikanska kyrkan.
Kategori:Kristendom
online slots praca low cost car hire gry cheap tickets
|
|
|
|
