:: wikimiki.org ::

Lituània

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, membre de la Unió Europea. Limita al nord amb Letònia, a l'oest amb el mar Bàltic, al sud-est amb Bielorrúsia, i al sud amb Polònia i Kaliningrad (Rússia). Va formar part de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica de Lituània.
- Superfície: 65.200 km²
- Població: 3.601.138 habitants (2002)
- Densitat de població: 55 hab/km²
- Capital: Vilnius

Europa

:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia). ---- Europa (Mitologia) Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.

Geografia i geologia

Negra Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km². Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega

Divisió política

Onega Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.

- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Armènia ¹
- Àustria
- Azerbaidjan ²
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia²
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia

- Itàlia
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia³
- Moldàvia
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia⁴
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
- Turquia⁵
- Ucraïna
- Xipre ¹

¹ Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
² L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
³ El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
⁴ Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
⁵ La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.

Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.

Llengües d'Europa

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.

Pàgines que s'hi relacionen

- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa

External links

- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe] Categoria:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

Unió Europea

La Unió Europea o UE és una organització internacional d'estats europeus, establerta pel Tractat de Maastricht. La Unió Europea és l'organització internacional més poderosa que existeix actualment, d'alguna manera similar a un estat, tot i que no del tot, ja que els estats membres mantenen representacions diplomàtiques a altres estats. Alguns experts creuen que no s'hauria de considerar com una organització internacional, més aviat una entitat sui generis'.
Problemes actuals
Els assumptes més importants que preocupen a la Unió Europea en l'actualitat són l'ampliació cap al sud i l'est (vegeu més avall), la constitució europea, proposada per la Convenció, la relació de la unió amb els Estats Units d'Amèrica i la participació a l'Euro d'aquells estats membres actualment fora de la zona euro.
Orígens
El motiu original per la fundació (del que més tard seria) la Unió Europea va ser el desig de reconstruir Europa després dels tràgics esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que Europa caigués víctima de la plaga de la guerra.
Mètodes
Per aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea intenta crear una infrastuctura que atravessa les fronteres dels estats. Els estàndards harmonitzats creen un mercat més gran i més eficient, perque els estats membres poden crear una única unió aduanera sense pèrdua de salut (econòmica) o seguretat. Per exemple, els estats on la gent no pot posar-se mai d'acord a l'hora de menjar poden no obstant arribar a acords sobre els estandards d'etiquetatge i higiene. El poder de la Unió Europea va més enllà de les seves fronteres ja que per vendre-hi, es útil seguir els seus estàndars (CE, conformité europeéne). Una vegada les fàbriques, grangers i mercaders d'un país no membre compleixen la normativa, la gran part dels costos associats a l'entrada a la UE es veuen reduït al mínim. Quan s'harmonitzen les lleis per convertir-se en un membre de ple dret es crea més benestar (al eliminar els costos aduaners), invertint només mínimament en el canvi de les lleis. Per aquest motiu, alguns especialistes han començat a comparar la UE amb un virus informàtic
Concepte
En l'actualitat, la Unió Europea és un conjunt de 25 Estats (Maig de 2004), que mantenen entre si especials relacions econòmiques i polítiques de cooperació i integració. Les especials relacions econòmiques es fonamenten en la llibertat de trànsit de mercaderies, treballadors i capitals, així com en l'establiment d'una moneda única per tots els estats membres (la denominada Eurozona). Les especials relacions polítiques es tradueixen en l'establiment d'un mateix Ordenament Jurídic, superior a les legislacions nacionals, i en l'existència i funcionament dels seus propis organismes polítics i institucions, superiors als dels Estats membres.
Història
Originalment, aquesta institució es coneixia com a Comunitat Econòmica Europea (1957) (informalment anomenada Mercat Comú al Regne Unit). Més tard, es va canviar el nom a Comunitat Europea (arran de l'Acta Única Europea el 1986) i finalment Unió Europea (arran del Tractat de Maastricht el 1992). La UE ha evolucionat d'un organisme comercial a una aliança econòmica i política. Fets històrics més importants: #Com a precedents importants cal destacar la Declaració Schuman (9 de maig de 1950) i el Tractat de París (18 d'abril de 1951), pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. #Comunitat Econòmica Europea (1957-1986) #
- El 25 de març de 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom). #
- Al llarg dels anys següents, la CEE va anar incorporant progressivament més Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grècia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986. #Comunitat Europea (1986-1992) #
- Acta Única Europea (1986). #
- La CE es va ampliar amb la incorporació del territori de l'Alemanya de l'Est el 1990, com a conseqüència de la reunificació alemanya. #Unió Europea (des de 1992) #
- Tractat de Maastricht de 1992. #
- Ampliació: Àustria, Finlàndia i Suècia el 1995. #
- Tractat d'Amsterdam de 1999. #
- Tractat de Niça de 2001. #
- L'ampliació de 2004 (1 de maig de 2004) amb la incorporació de Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia. #
- Constitució Europea 2004 (pendent de ratificació per part dels estats membres). #Ús oficial de la llengua catalana #
- 16 de novembre de 2005: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlent oficialment per primera vegada en català al Comité de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'embaixador espanyol a la UE.
Estats membres i ampliació a l'est
Desde de Maig de 2004, la Unió Europea esta formada per 25 estats membres. L'Any 1950 els sis membres fundadors eren:
- Alemanya (Occidental)
- França
- Itàlia
- Holanda
- Bèlgica
- Luxemburg Dinou estats es van unir més endavant en successives amplicacions:
- 1973: Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca
- 1981: Grècia
- 1986: Espanya i Portugal
- 1995: Finlàndia, Suècia i Austria
- 2004: Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia. Nota: l'any 1990 el territori de la Unió Europea es va ampliar de facto quan l'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental es van unificar. Es preveu una nova ampliació en l'any 2007 (data provisional, sense acord fixe) cap a Bulgària i Romania. Les negociacions amb Turquia depenen del criteri del consell de ministres, que ha de pendre una decisió aquest any (2004). Altres negociacions han començat amb la resta de països balcànics com Croàcia (un estat candidat), Bòsnia-Herzegovina i Macedònia tot i que Sèrbia i Montenegro de moment es troba apartada.
Economia
En l'actualitat (maig de 2005), la UE, considerada com un bloc d'integració econòmica, té la segona economia més gran del món, amb un PIB de 12,32911 bilions de dòlars (9,760974 bilions d'euros) [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2005/01/data/dbaoutm.cfm?SD=2005&ED=2005&R1=1&R2=1&CS=5&SS=2&OS=C&DD=0&OUT=1&C=998&S=PPPWGT&CMP=0&x=47&y=18]. L'economia dels EUA, classificada com la primera, té un PIB de 12,332296 bilions de dòlars (9,7633902 bilions d'euros) [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2005/01/data/dbcoutm.cfm?SD=2005&ED=2005&R1=1&R2=1&CS=3&SS=2&OS=C&DD=0&OUT=1&C=914-446-612-666-614-672-311-946-213-137-911-962-193-674-122-676-912-548-313-556-419-678-513-181-316-682-913-684-124-273-339-921-638-948-514-686-218-688-963-518-616-728-223-558-516-138-918-353-748-196-618-278-522-692-622-694-156-142-624-449-626-564-628-283-228-853-924-288-233-293-632-566-636-964-634-182-238-453-662-968-960-922-423-714-935-862-128-716-611-456-321-722-243-965-248-718-469-724-253-576-642-936-643-961-939-813-644-199-819-184-172-524-132-361-646-362-648-364-915-732-134-366-652-734-174-144-328-146-258-463-656-528-654-923-336-738-263-578-268-537-532-742-944-866-176-369-534-744-536-186-429-925-178-746-436-926-136-466-343-112-158-111-439-298-916-927-664-846-826-299-542-582-443-474-917-754-544-698-941&S=PPPWGT&CMP=0&x=31&y=14]. Es preveu que l'economia de la UE creixerà més durant la pròxima dècada a mesura que més països afegeixin a la unió -principalment ja que la majoria dels nous membres estan per sota de la mitjana de la unió, i per això s'espera un que creixement del PIB ràpid els ajudarà a aconseguir arribar a la dinàmica de la europa unida. No obstant això, el PIB per càpita de la unió caurà a curt termini. Vegeu Pressupost de la Unió Europea
Responsabilitat principals
Com el canviant nom de la Unió Europea (de Comunitat Econòmica Europea a Comunitat Europea i finalment Unió Europea) suggereix, ha evolucionat amb el temps d'una unió primordialment econòmica fins a una unió cada cop més política. Aquesta tendència és visible principalment en el cada cop més gran nombre d'àrees de polítiques que recauen dins la UE: el poder polític s'ha dirigit en nombrosos camps dels estats membre cap a la UE. Aquesta visió de centralització cada cop més forta es contrarestra amb dos fets. En primer lloc, alguns estats membres tenen una tradició domèstica de governs regionals forts. Això ha derivat cap a un enfocament més important de la política regional i les regions europees. Es va crear un comité de les regions com a part del tractat de Maastricht. A més a més, les polítiques que recauen en la UE cobreixen diferentes formes de cooperació:
- Procés de decisió autònom: Els estats membres han concedit a la comissió europea poder per pendre decisions en algunes àrees com a defensa de la competència, control a les ajudes estatals i liberalització.
- Harmonització: Les lleis dels estats membres s'harmonitzen a través del procés legislatiu comunitari, que involucra la comissió europea, el parlament europeu i el consell de ministres. La conseqüència es que la llei comunitari està cada cop més present dins dels sistemes legals dels estats membres.
- Cooperació: Els estats membres , que es reuneixen en el consell de ministres es posen d'acord a cooperar i coordinar les seves polítiques interiors. La tensió entre la UE i els estats membres sobre les competències que els corresponen és una constant en el desenvolupament de la UE. (vegeu Intergovernamentalisme vs supranacionalisme, euroescepticisme). Tots els estats membres han d'adaptar la seva legislació per acostar-la amb la el marc legal comú europeu, conegut com Acquis Communautaire. (Vegeu també Associació Europea de LLiure Comerç, Espai Econòmic Europeu , i espai aeri europeu).
Institucions

- Parlament Europeu.
- Consell de la Unió Europea.
- Comissió Europea.
- Tribunal de Justícia.
- Tribunal de comptes.
- Banc Central Europeu.
- Comitè Econòmic i Social.
- Comitè de les Regions.
- Banc Europeu d'Inversions.
- Defensor del Poble Europeu.
- Europol.
Llengües oficials
Hi ha una vintena de llengües oficials a la UE: anglès, alemany, castellà, danès, eslovac, eslovè, estoni, finès, francès, grec, holandès, hongarès, letó, lituà, maltès, gaèlic irlandès (2007), polonès, portuguès, suec i txec, però el català no és llengua oficial.
Demografia
Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea
Enllaços externs

- [http://www.europa.eu.int Pàgina oficial de la Unió Europea]
- [http://euabc.com EUABC] - online dictionary on the EU, includes "Reader-friendly EU Constititution" (in European languages, you may contribute too)
- [http://euobserver.com EUobserver] - observing the EU, news, comments, sources, newsletter by e-mail (english) categoria:Unió Europea fiu-vro:Õuruupa Liit ja:欧州連合 ko:유럽 연합 ms:Kesatuan Eropah simple:European Union th:สหภาพยุโรป zh-min-nan:Europa Liân-bêng

Mar Bàltic

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak. Els països que l'envolten són (començant per la Península Escandinava i seguint en sentit horari):
- Suècia
- Finlàndia
- Rússia (regió de Sant Petersburg)
- Estònia
- Letònia
- Lituània
- Rússia (regió de Kaliningrad)
- Polònia
- Alemanya
- Dinamarca La seva superfície és de 432.800 km², i inclou dues grans entrades: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Bòtnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament, és molt poc antiga: només existeix des del VIè mil·lenni aC. És molt poc profunda (la mitjana és de 57 m; la fondària màxima són 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oceà, en fa la renovació de les aigües molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminació. La salinitat de la Bàltica és molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermèdia entre l'aigua dolça i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporació), combinada amb una gran aportació d'aigua dolça per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicació amb l'oceà és molt difícil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, amb moltes espècies que són diferents de les seves homòlogues en altres mars. Dels països que l'envolten, només les Repúbliques Bàltiques i Polònia hi drenen enterament. A més, també Txèquia, Eslovàquia, Ucraïna i Bielorússia hi acaben aportant aigua (indirectament).

Noms

La mar rep diferents denominacions depenent de la llengua:
- Mar Bàltica és la forma habitual en les llengües romàniques, les eslaves (polonès, rus, caixubi), les bàltiques i l'anglès.
- Mar de l'Est és com l'anomenen totes les llengües germàniques excepte l'anglès, a més del finès (que, tot i tenir-hi els parlants majoritàriament a l'oest, aquests estigueren sota domini suec durant molts segles, i des de la perspectiva sueca sí que queda a l'est, la mar).
- Mar de l'Oest és el nom que se li dóna en estonià. Els diversos noms de la mar en les llengües dels països que l'envolten són, doncs:
- Östersjön (suec)
- Itämeri (finès)
- Балтийское море, Baltískoie More (rus)
- Läänemeri (estonià)
- Baltijas jūra (letó)
- Baltijos jūra (lituà)
- Morze Bałtyckie o Bałtyk (polonès)
- Bôłt (caixubi)
- Ostsee (alemany)
- Østersøen (danès)

Ciutats

Les grans ciutats costaneres bàltiques, per ordre de població, són:
- Sant Petersburg (Rússia), 4.700.000 hab.
- Estocolm (Suècia), 743.703 hab. (àrea metropolitana, 1.823.210 hab.)
- Trójmiasto o les Tres Ciutats (Polònia) (àrea metropolitana, 1.035.000 hab.), que inclou
- Gdansk (Polònia), 462.700 hab.
- Gdynia (Polònia), 255.600 hab.
- Hèlsinki (Finlàndia), 559.716 hab. (àrea metropolitana, 980.000 hab.)
- Riga (Letònia), 760.000 hab.
- Szczecin (Polònia), 413.600 hab.
- Tallinn (Estònia), 401.774 hab.
- Kaliningrad (Rússia), 400.000 hab.
- Malmö (Suècia), 259.579 hab.
- Kiel (Alemanya), 250.000 hab.
- Lübeck (Alemanya), 216.100 hab.
- Rostock (Alemanya), 212.700 hab.
- Klaipeda (Lituània), 194.400 hab.
- Turku (Finlàndia) 175.000 hab. Ports importants (tot i no ser grans ciutats):
- Swinoujscie (Polònia), 50.000 hab.
- Ventspils (Letònia), 44.000 hab.
- Baltisk (Rússia), 20.000 hab.
- Hanko (Finlàndia), 10.000 hab. Categoria:Mars d'Europa ja:バルト海 ko:발트 해 simple:Baltic Sea th:ทะเลบอลติก

Polònia

Polònia és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea. Limita al nord amb el mar Bàltic; a l'est amb Lituània, Bielorússia i Ucraïna; al sud amb Eslovàquia i Txèquia i a l'oest amb Alemanya. Es coneix oficialment com a Rzeczpospolita Polska. Durant la major part de la seva història, Polònia va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. És membre de la Unió Europea des de Maig 2004.

Història de Polònia

Polònia va ser envaïda per tribus germàniques i eslaves, pels Huns i pels Avars. En el segle X, el príncep Mieszko I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès: va ser batejat al 966, adoptant la religió cristiana com a nova religió oficial, fent que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle. Al 1384 l'oligarquia polonesa portà al poder la princesa Eduvigis, la qual es casà amb Jagelló, Gran Duc de Lituània. Aquesta unió donà als polonesos força suficient per enfrontar-se als teutons, i formant un poderòs estat les fronteres del qual s'estenien del Bàltic al Mar Negre. El segle XVI va ser conegut com el "segle d'or" de l'estat polonès-lituà. 2004 Un segle més tard, la rebel·lió dels cosacs a Ucraïna, al 1648, va assentar les condicions propícies perquè Rússia envaïra Polònia. Al 1772 la intervenció conjunta de Prússia, Àustria i Rússia va imposar el Primer Repartiment de Polònia, distribuint-se la Pomerània oriental per a Prússia; Galítzia i part de la Petita Polònia per a Àustria i Lituània per a Rússia. Aprofitant la guerra ruso-turca, el congrés polonès va votar una nova constitució monàrquica, però al 1793 novament van intervenir Prússia i Rússia, duent a terme el Segon Repartiment de Polònia, adjudicant-se aquesta Lituània, Ucraïna Occidental, Volinia i Podolia; i aquella Posnania, Danzig (Gdańsk) i Torun. Després del fracàs de la rebel·lió de 1794 torna a repartir-se Polònia suposant la fi com a estat. Gdańsk Gdańsk Gdańsk En finalitzar la I Guerra Mundial, període durant el qual el territori polonès va ser novament envaït per tropes alemanyes i austríaques, Polònia aconsegueix la independència després de més 120 anys sense haver disposat d'un Estat. Això va ser possible gràcies a que els aliats van estar d'acord amb la voluntat del President dels Estats Units, Woodrow Wilson, expressada al Congrés dels EE.UU. abans de que s'acabés la guerra (punt tretzè dels Catorze Punts del seu discurs). Es proclamà doncs la Segona república Polonesa (1918), que de seguida va patir una nova greu amenaça: La guerra amb els Soviets, iniciada al 1919 després de l'agressió de les tropes comunistes. Després d'unes línies de front fluctuants, Polònia va aconseguir retenir la seva independència. I Guerra Mundial I Guerra Mundial I Guerra Mundial L'any 1926 el general Józef Pilsudski va assumir la direcció de l'Estat proclamant-se com a dictador. L'1 de Setembre de 1939 Hitler envaeix Polònia, desencadenant la II Guerra Mundial. En un atac sorpresa l'aviació alemanya va destruir les principals ciutats poloneses i el país va ser envaït pel III Reich i la Unió Soviètica, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat. Durant la guerra Polònia va perdre sis milions de persones, la meitat d'ells jueus, primer concentrats en els guettos de les ciutats i després exterminats en camps tristament coneguts com el d'Auschwitz, al sud del país. En 1945 Polònia va ser ocupada per les tropes russes que no van respectar al govern en l'exili ni van tornar la independència al país. Es va formar un govern provisional d'alliberament nacional, que va derivar en una democràcia popular, la qual cosa va conduir a les reformes inspirades en el model soviètic. A més les fronteres poloneses es van desplaçar cap a l'oest, perdent les regions de Galítzia oriental i Brest-Litovsk a favor d'Ucraïna i Bielorússia. Amb Alemanya la frontera es va fixar en la línia Oder-Neise, per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de 1939. Bielorússia L'alçament popular de Poznan en 1956 va obrir una xicoteta esperança d'alliberament. La caiguda de Wladyslaw Gomulka i la seua substitució per Edward Gierek es va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carència dels productes bàsics de supervivència. Però no va haver-hi transformacions radicals i Polònia va seguir davall l'òrbita russa durant les següents dècades. En 1980 es va produir una gran onada de vagues, dirigides per per la central sindical "Solidaritat" i pel seu líder Lech Walesa, que van aconseguir aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substituït per Stanislaw Kania i aquest pel general Wojciech Jaruzelski, el qual en 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exèrcit polonès. En 1985 Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumint la secretaria general del Partit Unificat Obrer Polonès. Per les vagues en 1988, el govern va legalitzar a Solidaritat i va convocar a eleccions per a l'any següent, que van guanyar àmpliament els sindicalistes. En 1990 va ser triat com a President de Polònia Lech Walesa. Recuperada la independència i la democràcia Polònia va dirigir els seus passos a la Unió Europea amb què va signar una sèrie d'acords previs a la seua incorporació com a membre, cosa que es va produir en 2004. En 2005 va morir el Papa Joan Pau II, l'únic polonès de la història que ha aconseguit el pontificat.

Regions o Voivonats de Polònia

Des dels principis del segle XIV Polònia està dividida en voivòdies. Des de 1999 Polònia consta de 16 voivòdies. Tant els seus noms com el seu àrees corresponen amb les regions històriques de Polònia. Papa Joan Pau II

Pomerània Occidental (Zachodniopomorskie)
Pomerània (Pomorskie)
Mazúria (Warmińsko-mazurskie)
Podlàquia (Podlaskie)
Lubusz (Lubuskie)
Gran Polònia (Wielkopolskie)
Pomerània Meridional (Kujawsko-pomorskie)
Mazòvia (Mazowieckie)
Lublina (Lubelskie)
Santa Creu (Świętokrzyskie)
Lòdzia (Łódzkie)
Baixa Silèsia (Dolnośląskie)
Opòlia (Opolskie)
Silèsia (Śląskie)
Petita Polònia (Małopolskie)
Subcarpàtia (Podkarpackie)

Vistes

Imatge:Varsovie04-32.jpg|Warszawa Imatge:Warsaw modern buildings.jpg|Warszawa Imatge:Wilanow palace.jpg|Warszawa Imatge:Warsaw palace.jpg|Warszawa Imatge:Warszawa Namiestnikowski.png|Warszawa Imatge:Warszawa Copernicus.png|Warszawa Imatge:Warsaw church.jpg|Warszawa Imatge:Warsaw church1.jpg|Warszawa Imatge:Krakow_Sukiennice.jpg|Krakow Imatge:Piazza_del_Mercato_di_Cracovia.JPG|Krakow Imatge:Krakow-Wawel-Courtyard.jpg|Krakow Imatge:Krakow-Wawel_cathedral.jpg|Krakow Imatge:Kalplica wawel.jpg|Krakow Imatge:Krakow nagrobek Kazimierza W.jpg|Krakow Imatge:Krakau_PeteruPaul.jpg|Krakow Imatge:Krakow_Boze_Cialo-2.jpg|Krakow Imatge:Teatr Slowackiego.JPG|Krakow Imatge:Gothic altar veit stoss.jpg|Krakow Imatge:Pl-gdansk-neptun2004.jpg|Gdansk Imatge:ZURAW-Gdansk 2004 ubt.jpeg|Gdansk Imatge:Bazylika mariacka gdansk ubt.jpeg|Gdansk Imatge:Gdansk Radhuset.jpg|Gdansk Imatge:Oliwa kathedraal.jpg|Gdansk Imatge:Wroclaw 1.jpg|Wroclaw Imatge:Breslau-rathaus.jpg|Wroclaw Imatge:Wroclaw-Katedra-3.jpg|Wroclaw Imatge:Wroclaw-AulaLeopoldina4.jpg|Wroclaw Imatge:Torun-Rynek-ratusz-2.jpg|Torun Imatge:Torun-palac-dambskich.jpg|Torun Imatge:Ratusz Poznan od Wielkiej.jpg|Poznan Imatge:Poznan Fara 106-07.jpg|Poznan Imatge:Lublin Archikatedra.jpg|Lublin Imatge:Bydgoszcz Spichrze.jpg|Bydgoszcz Imatge:Rogalin palac (1).jpg|Rogalin Imatge:Pulawy palac czartoryskich.jpg|Pulawy Imatge:Poland - Ksiaz castle.jpg|Ksiaz Imatge:Zamek w Pszczynie003 kpjas.jpg|Pszczyna Imatge:Jasna Góra 20050919.JPG|Czestochowa Imatge:Kielce palace 2.jpg|Kielce Imatge:Zamosc ratusz.jpg |Zamosc Imatge:Poland Baranow - Castle.jpg|Baranow Sandomierski Imatge:Kazimierz Dolny (kamienica pod sw Mikolajem i Krzysztofem) 01.jpg|Kazimierz Dolny Imatge:Janowiec dziedziniec.jpg|Janowiec Imatge:Nowy Wiśnicz.jpg|Nowy Wisnicz Imatge:Ogrodzieniec.jpg|Ogrodzeniec Imatge:Rzeszów zamek 2004b.jpg|Rzeszow Imatge:Malbork zamek zblizenie.jpg|Malbork Imatge:Poland Frombork - Cathedral Hill.jpg|Frombork Imatge:Golub-Dobrzyn2.jpg|Golub-Dobrzyn Imatge:Kwidzyn zamek.JPG|Kwidzyn Imatge:Moszna zamek4.jpg|Moszna Imatge:Tatry Panorama01xxx.jpg|Tatry Categoria:Polònia Categoria:Unió Europea als:Polen fiu-vro:Poola ja:ポーランド ko:폴란드 ms:Poland simple:Poland th:ประเทศโปแลนด์ zh-min-nan:Polska

Rússia

La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan. Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR). La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering. Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel. A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia. A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Organització territorial

Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.

Districtes federals

- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)

Repúbliques

- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats. Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov. Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya. L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.

Vegeu també

Llistat de Tsars Llistat dels prínceps de Moscou Categoria:Rússia als:Russland ja:ロシア ko:러시아 ms:Russia roa-rup:Rusii simple:Russia th:สหพันธรัฐรัสเซีย zh-min-nan:Lō·-se-a

Unió Soviètica

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), o Unió Soviètica, va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991. La URSS va sorgir després de la Revolució d'Octubre, al 1917, i un període posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics es van fer amb el poder. El nombre de repúbliques que formaven la Unió va variar amb el temps, però n'hi havia 15 en l'etapa final. La més important, de llarg, era Rússia, tant en termes d'extensió i població, com d'economia i política. L'únic partit reconegut, i que controlava tota la vida política, era el Partit Comunista de la Unió Soviètica.

Presidents

- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov

Repúbliques

La Unió Soviètica fou una federació de Repúbliques Socialistes Soviètiques (RSS). Les primeres repúbliques sorgiren just després de la Revolució d'Octubre del 1917. Al principi les repúbliques eren independents les unes de les altres malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels líders pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1922, quatre repúbliques (República Socialista Federada Soviètica de Rússia, RSS d'Ucraïna, RSS de Bielorússia i RSS de Transcaucàsia) s'uniren formant la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Entre el 1922 i el 1940, el nombre de repúbliques va créixer fins a setze. Algunes de les noves repúbliques es formaren a partir de territoris adquirits o readquirits per la Unió Soviètica, i d'altres de la fragmentació repúbliques ja existents. Els criteris per a l'establiment de noves repúbliques foren els següents: # que estiguéssin situades a la perifèria de la Unió Soviètica per tal que fóssin capaces de poder exercir el dret a la secessió, # que fóssin suficientment fortes econòmicament per tal de poder subsistir de manera independent i # que fóssin anomenades segons el grup ètnic dominant si aquest tenia almenys un milió d'habitants. Aquest sistema va romandre invariable fins el 1940 i no es formaren noves repúbliques. La RSS Carelo-Finesa, fou dissolta el 1956. Les 15 repúbliques restants van romandre fins el 1991. El dret a secessió era només teòric, ja que era molt poc desitjat pel centralisme soviètic fins el col·lapse de la Unió el 1991. A partir del col·lapse de la Unió, onze de les quinze repúbliques formaren la Comunitat d'Estats Independents. Comunitat d'Estats Independents

Economia

Els sistema econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat de l'estat dels mitjans de producció, dins la teoria general marxista-leninista. L'estat determinava una planificació global de l'economia de forma centralitzada. El màxim òrgan planificador era el Gosplan de la Unió Soviètica. En el seu procés de determinar un desenvolupament futur rebia les directrius del Consell de Ministres de la URSS i dels Gosplan de les repúbliques federades. Seguidament elaborava el pla i l'aprobava després de sotmetre'l al Sòviet Suprem. A partir dels programes de planificació del 1928, la Unió Soviètica va experimentar un període d'esplendor i desenvolupament fins, aproximadament, l'any 1965. El caràcter maximalista dels plans va conduir després del 1965 a greus crisis per l'incompliment reiterat dels objectius establerts. categoria:Unió Soviètica ja:ソビエト連邦 ko:소비에트 연방 simple:Soviet Union th:สหภาพโซเวียต

Balsa de Ves

Balsa de Ves è un comune spagnolo di 204 abitanti situato nella comunità autonoma di Castiglia-La Mancia. Categoria:Comuni della comunità di Castiglia-La Mancia Categoria:Comuni della provincia di Albacete

venice luxury hotels gry sportowe warsaw hotels Sponsored Site Prague hotels

:: RELATED NEWS ::

Rosko
Rosko is actually a dance music project of New York City, New York based DJ/producer/remixers John Creamer and Stephane K., with vocals by male singer Paul Bosko, whose "Rosko" nickname is how they came up with the act's name. Their 2005 anthem "Love Is A Drug" would become their biggest hit on

Lituània

Europa

Geografia i geologia

Divisió política

Llengües d'Europa

Pàgines que s'hi relacionen

External links

Unió Europea

Problemes actuals

Orígens

Mètodes

Concepte

Història

Estats membres i ampliació a l'est

Economia

Responsabilitat principals

Institucions

Llengües oficials

Demografia

Enllaços externs

Mar Bàltic

Noms

Ciutats

Polònia

Història de Polònia

Regions o Voivonats de Polònia

Vistes

Rússia

Situació

Organització territorial

Districtes federals

Repúbliques

Territoris (krai)

Províncies (óblast)

Província autònoma (avtonómnaia óblast)

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

Ciutats federals

Història

Vegeu també

Unió Soviètica

Presidents

Repúbliques

Economia

Balsa de Ves