:: wikimiki.org ::

Llac Maracaibo

Llac Maracaibo

El llac Maracaibo (en espanyol Lago Maracaibo) és una gran massa d'aigua al nord-oest de Veneçuela. Si el considerem un llac, és el més gran de l'Amèrica del Sud. De tota manera, segons alguns s'hauria de considerar com un mar perquè està connectat, mitjançant un estret de 54 km, amb el golf de Veneçuela, i per tant amb el Carib i l'Atlàntic. En aquest segon supòsit, el llac sud-americà més gran seria elTiticaca. El llac Maracaibo és una ruta principal per al trànsit marítim cap als ports de Maracaibo i Cabimas. Sota les seves aigües hi ha també grans dipòsits de cru; és l'única gran bossa petrolífera de l'Amèrica del Sud, per la qual cosa el llac és el principal centre de recursos econòmics de Veneçuela. Entre els rius que desguassen al llac, el principal és el Catatumbo. Categoria:Llacs Categoria:Mars Categoria:Veneçuela ja:マラカイボ湖

Espanyol

- Geografia: Relatiu o pertanyent a Espanya, als seus habitants o a la llengua espanyola.
- Lingüística: Nom alternatiu amb què és conegut el castellà o quelcom relatiu la llengua.
- Esport: El Reial Club Deportiu Espanyol, club de futbol de Barcelona

Veneçuela

Veneçuela és una república de la part septentrional l'Amèrica del Sud que limita al nord amb el mar Carib i amb l'oceà Atlàntic, a l'est amb Guyana, al sud amb el Brasil i a l'oest amb Colòmbia. Prop de la costa veneçolana es troben els estats caribenys d'Aruba, les Antilles Neerlandeses i Trinitat i Tobago. La capital n'és Caracas i les ciutats principals són Maracaibo, Barquisimeto, Valencia, Maracay i Ciudad Guayana.

Història

A Veneçuela, el 1522 es fundava un dels primers emplaçaments espanyols a l'Amèrica del Sud (el primer n'era Santa Marta, en el que avui és Colòmbia), i la major part del territori formava part del virregnat de Nova Granada. Parts del que ara és l'est de Veneçuela van esdevenir la Nova Andalusia. Després de diversos aixecaments fracassats, el país va independitzar-se d'Espanya el 1811 sota el lideratge del seu fill més famós, Simón Bolívar. Veneçuela va formar part de la República de la Gran Colòmbia juntament amb Colòmbia, el Panamà i l'Equador fins a 1830, quan l'estat veneçolà se'n va separar i va esdevenir una república sobirana. Per la major part del segle XIX i del segle XX la història veneçolana es va caracteritzar per la inestabilitat política, lluites polítiques i governs dictatorials. Després de la mort de Juan Vicente Gómez i la caiguda del governs autoritaris, les lluites democràtiques van obligar a l'exèrcit a retirar-se de la participació directa en la política nacional el 1958. A partir de llavors, Veneçuela ha tingut una tradició de govern democràtic, però, no sense conflictes. El 1992 el tinent militar Hugo Chávez va dirigir un cop d'estat per a remoure al president democràtic, electe dues vegades, Carlos Andrés Pérez. El cop va fracassar, i Chávez i els conspiradors van ser encarcerats per traïció. Per altra banda, el president Pérez va ser acusat i declarat culpable de corrupció. Chávez es va convertir en un personatge molt popular per la classe baixa per resisitir a un president corrupte. Va ser alliberat el 1994 per el successor de Pérez, Rafael Caldera. Chávez va guanyar les eleccions presidencials de 1998 amb el 56% dels vots com a candidat d'un nou partit polític, el Moviment Cinquena República (Movimiento V República en espanyol). Va a promoure la creació d'una nova constitució, aprovada per referèndum el 1999. Chávez va ser re-elegit el 2000 sota la nova constitució amb el 59% dels vots. Les reformes econòmiques i polítiques que ha realitzat han estat fortament criticades per la classe mitjana i la classe alta. El desembre de 2001 es van realitzar vagues generalitzades del sectors petrolier i empresarial. Després d'un breu cop d'estat 2002 l'empresari Pedro Carmona es va autoproclamar president, però, va ser obligat a renunciar després d'un moviment popular pro-Chávez i el vicepresident Diosdado Cabello es va convertir en president interí d'acord a la constitució. Chávez va ser restituït com a president 48 hores després.

Economia

El sector petrolier domina l'economia veneçolana, representant un terç del Producte Intern Brut de la nació, el 80% de les exportacions i més de la meitat de la renda del govern. Veneçuela és membre de la OPEP, de la Comunitat Andina de Nacions i del G-3. El govern de Chávez promou la integració sud-americana en oposició a la creació de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques proposada pel president dels Estats Units, George W. Bush.

Divisió administrativa

Veneçuela és una república federal composta per 23 estats, un Districte Capital, seu de la capital nacional, Caracas i les dependèncias federals (illes principalment). Veneçuela reclama el territori de la Guaiana Esquiba, que actualment pertany a la Guyana. Els estats veneçolans són: Guyana
- Amazonas
- Anzoátegui
- Apure
- Aragua
- Barinas
- Bolívar
- Carabobo
- Cojedes
- Delta Amacuro
- Falcón
- Guárico
- Lara
- Mérida
- Miranda
- Monagas
- Nueva Esparta
- Portuguesa
- Sucre
- Táchira
- Trujillo
- Vargas
- Yaracuy
- Zulia

Enllaços externs

- [http://www.goviernoenlinea.ve Pàgina del Govern], en espanyol Categoria:Veneçuela ja:ベネズエラ ko:베네수엘라 ms:Venezuela simple:Venezuela th:ประเทศเวเนซุเอลา zh-min-nan:Venezuela

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud és un subcontinent travessat per l'Equador. La major part de la seva àrea es troba a l'hemisferi sud. Està situada entre l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Es va formar juntament amb l'Amèrica del Nord, i només recentment (comptant en èpoques geològiques), amb la formació de l'istme de Panamà. La serralada dels Andes és a la vora occidental del continent; al nord-est del continent hi ha un bosc plujós tropical, drenat pel riu Amazones. Es creu que els indígenes originaris procedien de grups nòmades que creuaren l'estret de Bering, encara que s'ha suggerit la possibilitat de migracions per l'oceà Pacífic. Des del segle XVI fins el segle XIX la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.

Geografia

- Superfície total: 17.820.770 km² (12% del total de terres emergides).
- Extrem septentrional: Punta Gallinas (Colòmbia), 12° 28´ S
- Extrem meridional: Cap d'Hornos (Xile), 55° 59´ Sud
- Extrem oriental: Cap Branco (Brasil), 34° 47´ Oest
- Extrem occidental: Punta Pariñas (Perú), 81° 15´ O
- Lloc més sec (del món): Desert d'Atacama (Xile), < 15 mm/any
- Lloc més alt: Aconcagua (Argentina), 6.960 m.s.n.m.
- Major depressió: Península Valdés (Argentina), - 40 metres
- Riu més llarg: Riu Amazones (Perú, Colòmbia, Brasil), 6.788 km
- Llac més gran i més alt (del món): Llac Titicaca (Perú, Bolívia), 8.300 km², 3.821 metres

Geografia política

Bolívia

Països independents

- Argentina
- Bolívia
- Brasil
- Colòmbia
- Equador
- Guyana
- Paraguai
- Perú
- Surinam
- Uruguai
- Veneçuela
- Xile

Territoris dependents

- Guaiana Francesa (departament d'ultramar de França)
- Illes Malvines (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
- Illes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina) Categoria:Amèrica del Sud ja:南アメリカ ko:남아메리카 simple:South America th:ทวีปอเมริกาใต้ zh-min-nan:Lâm Bí-chiu

Mar

] El mar és una massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. A l'hora d'anomenar les diferents zones en què es pot subdividir el mar, les àrees d'una superfície molt gran s'anomenen oceans i les d'una superfície molt més petita s'anomenen mars. Vegeu els diferents oceans amb els diversos mars en què se subdivideixen o que tenen associats. oceans Alguns exemples de mars;
- Mar Mediterrani
- Mar Roig
- Mar Negre Mar Negre

Articles relacionats

- Oceà
- Port
- Platja
- Categoria de mars Categoria:hidrografia ja:海 ko:바다 ms:Laut simple:Sea zh-min-nan:Hái

Mar Carib

El mar Carib, també anomenat mar de les Antilles, és una massa d'aigua adjacent a l'oceà Atlàntic, al sud del golf de Mèxic. Al sud, banya les costes de Veneçuela, Colòmbia i el Panamà; a l'oest, les de Costa Rica, Nicaragua, Hondures, Guatemala, Belize i la península del Yucatán, a Mèxic; al nord, les de les Grans Antilles (Cuba, la Hispaniola, Jamaica i Puerto Rico), i a l'est les de les Petites Antilles. Segons les llengües oficials dels estats i territoris que l'envolten, és anomenat Mar Caribe en espanyol, Caribbean Sea en anglès, Mer des Caraïbes en francès i Caribische Zee en neerlandès. El mar Carib té una extensió de 2.754.000 km². La màxima profunditat n'és la fossa de les Caiman, entre Cuba i Jamaica, a 7.500 m sota el nivell del mar. L'àrea sencera banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha, és coneguda simplement com el Carib.

Vegeu també

- Illes del Carib
- el Carib
- les Antilles Categoria:Mars ja:カリブ海

Llac Titicaca

El llac Titicaca (en espanyol Lago Titicaca), situat a 3.821 metres sobre el nivell del mar, és el llac navegable més gran del món [http://www.highestlake.com/highest-lake-world.html]. Té una àrea aproximada de 8.300 quilòmetres quadrats, cosa que el converteix en el més gran de l'Amèrica del Sud, només superat pel llac Maracaibo, a Veneçuela, de 13.000 quilòmetres quadrats, però que molts qualifiquen com a mar, ja que té connexió directa amb l'oceà. Està situat a l'Altiplà, a la regió dels Andes, a la frontera entre el Perú i Bolívia. El llac Titicaca té una profunditat mitjana de 140 a 180 metres, i la màxima és de 280 metres. La part occidental del llac pertany a la regió peruana de Puno i l'oriental correspon al departament bolivià de La Paz. El llac no és propietat de cap dels dos països en concret, sinó que el comparteixen, de tal manera que apareix complet als mapes d'ambdues nacions. Al llac hi desemboquen més de 25 rius i conté al seu interior 41 illes, algunes de les quals bastant poblades. Aquestes illes s'han convertit en una atracció turística per al Perú, amb excursions des de la ciutat costanera de Puno, com les illes dels Uros, nou illes artificials fetes de canyes flotants. Una altra illa, Taquile, és molt visitada a causa de les comunitats indígenes que l'habiten. La gent de Taquile és coneguda pels seus productes tèxtils, que són dels millors productes artesanals que es poden trobar al Perú. El llac Titicaca s'alimenta de les pluges i de la neu que es desfà de les glaceres andines. Un 5 % de l'aigua del llac flueix pel riu Desaguadero, que travessa Bolívia fins al llac Poopó. La resta de l'aigua s'evapora pels forts vents i els rajos de sol que afecten aquestes alçades. L'origen del nom Titicaca és desconegut. Sembla fer referència a la forma del llac, semblant a un puma caçant un conill. El mot és una unió de paraules del quítxua i l'aimara, dues de les llengües locals. El fet que la part sud-est del llac estigui separada del cos principal per l'estret de Tiquina fa que els bolivians l'anomenin Lago Huinaymarca, mentre que la part més gran és anomenada Lago Chucuito. Al Perú, aquestes dues parts són anomenades Lago Pequeño i el Lago Grande, respectivament.

Enllaços externs

- [http://www.destination360.com/peru/lake-titicaca.php Tour virtual pel llac Titicaca]
- [http://www.peru.info/peru.asp Pàgina principal d'informació turística sobre el Perú] Categoria:Llacs Categoria:Amèrica del Sud ja:チチカカ湖 ms:Tasik Titicaca

Categoria:Mars

categoria:Hidrografia

Cardiac muscle cell

Cardiac muscle is a type of striated muscle found within the heart. Its function is to "pump" blood through the circulatory system by contracting. Unlike skeletal muscle, which contracts in response to nerve stimulation, and like smooth muscle, cardiac muscle is myogenic, meaning that it stimulates its own contraction without a requisite electrical impulse. A single cardiac muscle cell, if left without input, will contract rhythmically at a steady rate; if two cardiac muscle cells are in contact, whichever one contracts first will stimulate the other to contract, and so on. This transmission of impulses makes cardiac muscle tissue similar to nerve tissue, although the cells are connected by intercalated discs, which conduct electrical potentials directly, rather than the chemical synapses used by neurons. Specialized pacemaker cells normally determine the overall rate of contractions. The nervous system does contact the heart, but only sends signals to speed up or slow down the heart rate, rather than controlling each beat. Since cardiac muscle is myogenic, the pacemaker serves only to modulate the cells; the cardiac muscles would still fire in the absence of a pacemaker, albeit randomly, and the heart would go into fibrillation. Cardiac muscle exhibits cross striations like those seen in skeletal muscle. A unique aspect of cardia muscle is the number of nuclei found inside the cell. Skeletal muscle cells are multinucleated from the fusion of muscle cells and smooth muscle cells are strictly mononucleated, while cardiac muscle cells are mononucleated, binucleated and multinucleated. In the fetus and post parturition infant most cardiac muscle cells are mononucleated. Shortly after birth (within a few months)most cardiac muscles undergo a change of nucleation from mononucleated to primarly binucleated, and some go on to become multinucleated. Generally among species the cardiac muscle is 90% binucleated cells and 5% both mono and multinucleated cells, but exact numbers depend upon the species in question.

Early Life

Strachwitz was born in on 30 July 1893 in the town of

Llac Maracaibo

Espanyol

Veneçuela

Història

Economia

Divisió administrativa

Enllaços externs

Amèrica del Sud

Geografia

Geografia política

Països independents

Territoris dependents

Mar

Articles relacionats

Mar Carib

Vegeu també

Llac Titicaca

Enllaços externs

Categoria:Mars

Cardiac muscle cell

See also

Early Life

Read More...