:: wikimiki.org ::

Mar Bàltic

Mar Bàltic

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak. Els països que l'envolten són (començant per la Península Escandinava i seguint en sentit horari):
- Suècia
- Finlàndia
- Rússia (regió de Sant Petersburg)
- Estònia
- Letònia
- Lituània
- Rússia (regió de Kaliningrad)
- Polònia
- Alemanya
- Dinamarca La seva superfície és de 432.800 km², i inclou dues grans entrades: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Bòtnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament, és molt poc antiga: només existeix des del VIè mil·lenni aC. És molt poc profunda (la mitjana és de 57 m; la fondària màxima són 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oceà, en fa la renovació de les aigües molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminació. La salinitat de la Bàltica és molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermèdia entre l'aigua dolça i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporació), combinada amb una gran aportació d'aigua dolça per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicació amb l'oceà és molt difícil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, amb moltes espècies que són diferents de les seves homòlogues en altres mars. Dels països que l'envolten, només les Repúbliques Bàltiques i Polònia hi drenen enterament. A més, també Txèquia, Eslovàquia, Ucraïna i Bielorússia hi acaben aportant aigua (indirectament).

Noms

La mar rep diferents denominacions depenent de la llengua:
- Mar Bàltica és la forma habitual en les llengües romàniques, les eslaves (polonès, rus, caixubi), les bàltiques i l'anglès.
- Mar de l'Est és com l'anomenen totes les llengües germàniques excepte l'anglès, a més del finès (que, tot i tenir-hi els parlants majoritàriament a l'oest, aquests estigueren sota domini suec durant molts segles, i des de la perspectiva sueca sí que queda a l'est, la mar).
- Mar de l'Oest és el nom que se li dóna en estonià. Els diversos noms de la mar en les llengües dels països que l'envolten són, doncs:
- Östersjön (suec)
- Itämeri (finès)
- Балтийское море, Baltískoie More (rus)
- Läänemeri (estonià)
- Baltijas jūra (letó)
- Baltijos jūra (lituà)
- Morze Bałtyckie o Bałtyk (polonès)
- Bôłt (caixubi)
- Ostsee (alemany)
- Østersøen (danès)

Ciutats

Les grans ciutats costaneres bàltiques, per ordre de població, són:
- Sant Petersburg (Rússia), 4.700.000 hab.
- Estocolm (Suècia), 743.703 hab. (àrea metropolitana, 1.823.210 hab.)
- Trójmiasto o les Tres Ciutats (Polònia) (àrea metropolitana, 1.035.000 hab.), que inclou
- Gdansk (Polònia), 462.700 hab.
- Gdynia (Polònia), 255.600 hab.
- Hèlsinki (Finlàndia), 559.716 hab. (àrea metropolitana, 980.000 hab.)
- Riga (Letònia), 760.000 hab.
- Szczecin (Polònia), 413.600 hab.
- Tallinn (Estònia), 401.774 hab.
- Kaliningrad (Rússia), 400.000 hab.
- Malmö (Suècia), 259.579 hab.
- Kiel (Alemanya), 250.000 hab.
- Lübeck (Alemanya), 216.100 hab.
- Rostock (Alemanya), 212.700 hab.
- Klaipeda (Lituània), 194.400 hab.
- Turku (Finlàndia) 175.000 hab. Ports importants (tot i no ser grans ciutats):
- Swinoujscie (Polònia), 50.000 hab.
- Ventspils (Letònia), 44.000 hab.
- Baltisk (Rússia), 20.000 hab.
- Hanko (Finlàndia), 10.000 hab. Categoria:Mars d'Europa ja:バルト海 ko:발트 해 simple:Baltic Sea th:ทะเลบอลติก

Mar

] El mar és una massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. A l'hora d'anomenar les diferents zones en què es pot subdividir el mar, les àrees d'una superfície molt gran s'anomenen oceans i les d'una superfície molt més petita s'anomenen mars. Vegeu els diferents oceans amb els diversos mars en què se subdivideixen o que tenen associats. oceans Alguns exemples de mars;
- Mar Mediterrani
- Mar Roig
- Mar Negre Mar Negre

Articles relacionats

- Oceà
- Port
- Platja
- Categoria de mars Categoria:hidrografia ja:海 ko:바다 ms:Laut simple:Sea zh-min-nan:Hái

Mar del Nord

El mar del Nord és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud. L'Skagerrak constitueix una mena de badia a l'est del mar, que el connecta amb el Bàltic a través del Kattegat; també està connectat amb el Bàltic pel canal de Kiel. El canal de la Mànega el connecta a la resta de l'Atlàntic pel sud, mentre que pel nord hi connecta a través del mar de Noruega, que és el nom que adopta el mar al nord de les illes Shetland. Té una superfície d'uns 575.000 quilòmetres quadrats. És un mar molt poc profund, amb una fondària mitjana de 95 metres: el fet que al banc de Dogger, al mig del mar i actualment amb una fondària d'uns 25 metres, s'hi hagin trobat restes de mamuts prova que durant la darrera glaciació o bé estava cobert de glaç o bé era emergit. Amb el desglaç, el banc n'esdevingué un darrer reducte en forma d'illa. Durant l'Edat Antiga aquest mar es coneixia com a Oceanum o Mare Germanicum. El nom actual es creu que sorgí des del punt de vista de les illes frisones, des d'on quedava totalment al nord, i per oposició al mar del Sud (actualment mar de Wadden, als Països Baixos). A la llarga, el nom actual s'acabà imposant, de manera que ja era predominant durant l'Edat Moderna. Segons les llengües oficials dels estats que l'envolten, és anomenat Mer du Nord en francès, Noordzee en neerlandès, Nordsee en alemany, Nordsøen en danès, Nordsjøen en noruec i North Sea en anglès. En frisó se'n diu Noardsee, i en gaèlic escocès A' Mhuir a Tuath. Té importants jaciments de petroli i gas natural.

Rius principals que hi desemboquen

- l'Elba a Cuxhaven (Alemanya)
- el Weser a Bremerhaven (Alemanya)
- l'Ems a Emden (Alemanya)
- el Rin i el Mosa a Rotterdam (Països Baixos)
- l'Escalda a Vlissingen (Països Baixos)
- el Tàmesi a Southend-on-Sea (Anglaterra)
- el Humber a Kingston upon Hull (Anglaterra)

Trànsit marítim

El mar del Nord és molt important per al trànsit marítim. Alguns dels ports més grans del món n'ocupen les costes o bé els marges dels rius que hi van a parar al cap de pocs quilòmetres (és el cas, per exemple, de Rotterdam -3r del món-, Anvers, Hamburg o Londres), o bé hi tenen un fàcil accés, com el d'Amsterdam, cosa que fa que disposi de rutes marítimes molt sol·licitades. És vital per al comerç de l'Europa Occidental.

Ports costaners principals

- Calais i Dunkerque a França
- Oostende i Zeebrugge a Bèlgica
- Vlissingen, Rotterdam i Den Helder als Països Baixos
- Emden, Wilhelmshaven, Bremerhaven i Cuxhaven a Alemanya
- Esjberg a Dinamarca
- Oslo, Kristiansand, Stavanger i Bergen a Noruega
- Aberdeen, Dundee i Edimburg a Escòcia
- Newcastle upon Tyne, Sunderland, Kingston upon Hull, Grimsby, Great Yarmouth, Lowestoft, Colchester, Southend-on-Sea i Dover a Anglaterra Categoria:Mars d'Europa als:Nordsee ja:北海 ko:북해 zh-min-nan:Pak-hái

Kattegat

El Kattegat és un estret entre Jutlàndia i la costa oest sueca, que enllaça el mar Bàltic amb el mar del Nord (via l'Skagerrak). S'estén durant uns 220 km seguint un eix nord-sud. Pel fet que les illes de Sjælland i Fiònia gairebé en bloquegen l'estret meridional, es diu a vegades també que és una badia. La unió amb el Bàltic, es fa, bé per l'Øresund al sud-est (entre Sjælland i la península Escandinava), bé pel Gran Belt (Storebælt) al centre (entre Fiònia i Sjælland), o bé pel Petit Belt (Lillebælt) al sud-oest (entre Jutlàndia i Fiònia). Té diverses illes, les més grosses de les quals són Samsø, Læsø i Anholt, totes conegudes pel seu clima sec (segons els estàndards danesos). El seu nom prové dels mots neerlandesos o baix-alemanys kat (gat) i gat (forat), tot referint-se a les dificultats de navegació que presentava per als capitans medievals per la seva estretor, puix que l'àrea tenia molts bancs de sorra. Actualment es pot evitar la seva navegació usant el canal de Kiel Categoria:Geografia d'Europa ja:カテガット海峡 simple:Kattegat

Península Escandinava

La Península Escandinava és una península situada al nord-oest d'Europa que tanca el Mar Bàltic pel nord-oest. Comprèn els estats de Noruega (a l'oest) i Suècia (a l'est), estenent-se des de les fronteres amb Rússia i Finlàndia al nord fins als estrets que la separen de Dinamarca al sud (l'Skagerrak i el Kattegat). Està vertebrada pels Alps Escandinaus, que la segueixen de nord a sud, i alhora, fan de frontera entre Noruega i Suècia. Categoria:Escandinàvia ja:スカンディナヴィア半島 ko:스칸디나비아 반도 zh-min-nan:Skandinavia Poàn-tó

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès Suomi; en suec Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra amb Suècia al nord-oest, amb Noruega al nord i amb Rússia a l'est. Les illes Åland, a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i ser poblades per suecoparlants, i disposen d'una àmplia autonomia. De fet, el país és oficialment bilingüe arran del poblament per suecoparlants de certes àrees costaneres. La capital és Hèlsinki, amb mig milió d'habitants, i un milió a l'aglomeració urbana que inclou ciutats com Espoo i Vantaa, totes dues pels volts dels dos-cents mil habitants. Fora d'aquesta àrea, les ciutats principals, amb més de cent mil habitants cadascuna, són Tampere, Turku i Oulu.

Geografia

Finlàndia és coneguda com el país dels cent mil llacs, i en realitat en té, exactament 187.888, i 179.584 illes. Un d'aquests llacs, el Saimaa, és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge finlandès és majoritàriament pla, amb alguns turons, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als Alps Escandinaus, a l'extrem nord de Lapònia, a la ratlla de Noruega. A part de la munió de llacs i estanys, el paisatge està dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys conreables. La majoria de les illes es troba al sud-oest, una bona part a l'arxipèlag de les illes Åland, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'ajustament isostàtic que s'esdevé des de la darrera glaciació, que fa que la superfície del país creixi uns 7 km² l'any. El clima a la zona meridional és un clima nòrdic temperat. A la Finlàndia septentrional, particularment a Lapònia, hi domina un clima subàrtic, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats. Una quarta part del territori finlandès s'estén per damunt del Cercle Polar Àrtic, i com a conseqüència d'això s'hi pot experimentar el sol de mitjanit: durant dies i dies, com més cap al nord més. Al punt més septentrional del país, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'alça durant 51 dies a l'hivern.

Història

La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Suècia, des del segle XII fins al 1808, en què fou conquerida pels exèrcits de l'emperador rus Alexandre I, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle XVIII. Amb l'ocupació russa Finlàndia passa a ser un gran ducat en unió personal amb l'Imperi Rus fins al final del 1917. D'aquella època prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el 1835 es publica el poema èpic nacional, el Kalevala; el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...). 1892 El 6 de desembre de 1917, poc després de la revolució bolxevic a Rússia, Finlàndia declara la independència, que és reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920. Durant la Segona Guerra Mundial, però, Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939–1940 i durant la guerra de 1941–1944, aquest cop amb el suport de l'Alemanya nazi. Aquesta darrera guerra fou seguida per la guerra de Lapònia de 1944–1945, quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país. Després de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica (1948). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a la Unió Europea el 1995.

Regions

right Article detallat : Regions de Finlàndia

Política

Finlàndia és una democràcia parlamentària. El/la president/a de la República disposa de bastants poders, però actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (valtioneuvosto en finès) està dirigit pel primer ministre, que és escullit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia. El Parlament de Finlàndia és (Eduskunta en finès o Riksdag en suec) unicameral i està compost per 200 diputats, i posseeix constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel.lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel.lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües. El parlament, des de que el sufragi universal( dones també) ha estat instaurat en 1906, ha estat dominat per els partits agraris( partit centrista Maalaisliitto), Social-demòcrates (SDP) i comunistes ( aliança d'esquerres Vasemmistoliitto). S'ha de dir que el ventall polític ha estat més marcat per l'influència de corrents antisocialistes (en el sentit sovètic) que en d'altres països similars tinguent almenys un contacte amb l'URSS. La constitució i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervenir en una llei amb el sol pretext que sigui anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depent d'un simple vot parlamentari. Els altres països europeus que no disposen d'un òrgan suprem constitucional són els Països Baixos i el Regne Unit ( aquest últim no té constitució).

Economia

Finlàndia té una alta industralització i en gran part una economía de lliure mercat, amb una producció per càpita similar a la del Regne Unit, França, o Itàlia. El nivell de vida a Finlàndia és alt. El seu sector econòmic clau és la manufactura - principalment la fusta, enginyería, metalls, telecomunicacions,(especialment Nokia), i indústries electròniques. El comerç és important, amb exportacions equivalent a gairebé un terç del Producte Interior Brut. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia depèn en importacions, com ara matèries primes, i alguns components per béns manufacturats. A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. La silvicultura, una important exportació beneficiosa, proporciona una segona ocupació per la població rural. Una ràpida i creixent integració amb l'Europa occidental - Finlàndia va ser un dels 11 països que va adoptar l'euro - dominarà el panorama econòmic en els propers set anys. El creixement era anèmic al 2002, però va disminuïr en el 2003 a causa de la depressió global. D'acord amb Transparency International, Finlàndia té el nivell més baix de corrupció política de tots els països analitzats en aquest estudi.

Dades

Capital : Hèlsinki (559 330 habitants)
Altres ciutats importants : Espoo, Tampere, Vantaa, Turku, Oulu, Kuopio.
Població : 5 219 732 habitants (finals 2003). 0-14 anys : 18 %; 15-64 anys : 66,97 %; + 65 anys : 15,03 %
Superfície : 338 145 km²
Densitat : 15 hab./km²
Fronteres terrestres : 2 628 km (Rússia 1 313 km; Noruega 729 km; Suècia 586 km
Litoral : 1 126 km
Extremitats d'altitud : 0 m > + 1 328 m
Esperança de vida dels homes : 74 anys (2001)
Esperança de vida de les dones : 81 anys (2001)
Taxa de creixement de la població : 0,16 % (2001)
Taxa de natalitat : 10,69 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat : 9,75 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat infantil : 3,79 ‰ (2001)
Taxa de fecunditat : 1,7 nens/dona (2001)
Taxa de migració : 0,61 ‰ (2001)
Independència : 6 de decembre 1917 (antiga possessió russa)
Línies de telèfon: 2,56 milions (2003)
Abonaments de mòbil: 4,74 milions (2004)
Aparells de ràdio : 7,7 milions (1997)
Aparells de televisió : 3,2 milions (1997)
Connexió a Internet : 1,29 milions (2003)
Nombre de proveïdors d'accès a Internet : 23 (2000)
Nombre de saunes : estimat a 2 milions, finals de 2003
Carreteres : 78 197 km (de les quals 49 789 km asfaltades) (2003)
Víes ferroviàries : 5 851 km (de les quals 2 400 electrificades) (2003)
Víes navegables : 6 675 km
Nombre d'aeroports : 159 (dels quals 70 amb pistes asfaltades) (2000)
Categoria:Finlàndia Categoria:Unió Europea fiu-vro:Soomõ [[got:

Rússia

La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan. Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR). La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering. Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel. A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia. A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Organització territorial

Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.

Districtes federals

- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)

Repúbliques

- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats. Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov. Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya. L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.

Vegeu també

Llistat de Tsars Llistat dels prínceps de Moscou Categoria:Rússia als:Russland ja:ロシア ko:러시아 ms:Russia roa-rup:Rusii simple:Russia th:สหพันธรัฐรัสเซีย zh-min-nan:Lō·-se-a

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленингра́д, 1924–1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914–1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic. Fundada pel tsar Pere el Gran el 1703 com la "finestra d'Occident", va funcionar com a capital del país durant el període imperial de la seva història fins al 1918. Amb uns 4.700.000 habitants (2002), actualment és la segona ciutat més gran de Rússia, la quarta més gran d'Europa, un important centre cultural europeu i el principal port rus al Bàltic. Sant Petersburg és la ciutat més septentrional del món amb més d'un milió d'habitants. El centre urbà fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat; la ciutat, que durant més de 200 anys va ser el centre polític i cultural de Rússia, actualment és encara impressionant, i sovint és anomenada "la capital del Nord" (северная столица). Entre els seus monuments destaquen l'antic Palau d'Hivern (que alberga el museu de l'Ermitage), la fortalesa Petropàvlovskaia (o de Sant Pere i Sant Pau), les catedrals de Sant Isaac, Kazan i Smolni i l'església de la Resurrecció (o del Salvador, o del Vessament de la Sang). Sant Petersburg és el centre administratiu de Leningrad Oblast i del districte federal Nord-occidental (Северо-западный федеральный округ). Categoria:Ciutats de Rússia als:Sankt-Petersburg ja:サンクトペテルブルク ko:상트페테르부르크

Letònia

La República de Letònia és una república del nordest d'Europa. Llindant amb el Mar Bàltic, Letònia és coneguda com a un dels Països del Bàltic, juntament amb Estònia i Lituània, que llinden amb l'estat al nord i al sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Bielorússia.

Latvijas Republika

Bandera de Letònia	Escut de Letònia
En detall	En detall

Lema nacional : Xxxxx

Localització de Letònia

Idioma oficial

Capital

President

Primer Ministre

Superfície
- Total
- % aigua

Lloc núm. 121
64,589 km²
1.5%

Població
- Total (2001)
- Densitat

Lloc núm 137
2,385,231
37 hab/km² (137è)

Independència
- Declarada
- Reconeguda

De la Unió Soviètica
(18 de novembre de 1918)
(11 d'agost de 1920)

Moneda

Lat

Zona horària

UTC +2

Gentilici

Letó, letona

Himne nacional

Dievs,_Sveti_Latviju

Domini d'internet

.LV

Codi telefònic

371

Història

Article principal: Història de Letònia Conegut principalment com a Livònia, l'àrea que ara constitueix Letònia estava sota la influència dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap a endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, Rússia va aconseguir eel control de Letònia i de les regions veïnes. Amb Rússia devastada per la revolució i la Primera guerra mundial, Letònia va declarar la seva independència el novembre de 1918. Aquest període de la independència va durar només breument, quan la Unió Soviètica es va annexar el país el 17 de juny de 1940 en el pacte de Molotov-Ribbentrop del 23 d'agost de 1939. Durant el període soviètic, Letònia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Letònia. Excepte un breu període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Letònia va deixar el territori soviètic fins que les reformes en el comunisme soviètic com la glasnost varen estimular el moviment d'independència letó, i Letònia va recobrar la seva independència el 21 d'agost de 1991. Això ha seguit des de llavors un curs per reforçar les seves values amb l'oest i és criticat per fer-se un membre tant de l'OTAN com de la Unió Europea el 2004. El 20 de septembre del 2003 s'aprovà per referèndum (69,6 % dels letons aproximadament 1,4 milions) l'adhesió del seu país a la Unió Europea com ja havien realitzat Lituània i Estònia. L'entrada oficial es va realitzar el maig del 2004.

Govern i política

Article principal: Govern i política de Letònia El parlament unicameral letó de 100 escons, el Saeima, és decidit pel vot directe, popular cada quatre anys. Les eleccions presidencials són sostingudes separadament, també cada quatre anys. El president designa a un primer ministre, que junt amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern. Letònia és dividida en 26 comptats anomenats rajons. 7 ciutats tenen un estat separat.

- Aizkraukles (comtat)
- Aluksnes (comtat)
- Balvu (comtat)
- Bauskas (comtat)
- Cesu (comtat)
- Daugavpils
- Daugavpils (comtat)
- Dobeles (comtat)
- Gulbenes (comtat)
- Jekabpils (comtat)
- Jelgava
- Jelgava (comtat)
- Jurmala
- Kraslavas (comtat)
- Kuldigas (comtat)
- Liepaja
- Liepaja (comtat)

- Limbazu (comtat)
- Ludzas (comtat)
- Madonas (comtat)
- Ogres (comtat)
- Preilu (comtat)
- Rezekne
- Rezekne (comtat)
- Riga
- Riga (comtat)
- Saldus (comtat)
- Talsu (comtat)
- Tukuma (comtat)
- Valkas (comtat)
- Valmieras (comtat)
- Ventspils
- Ventspils (comtat)
- Vilani

Mapa de Letònia

Organització político-administrativa

Article principal: Organització político-administrativa de Letònia

Geografia

Article principal: Geografia de Letònia

Economia

Article principal: Economia de Letònia Letònia té com a soci comercial principal a Rússia, tot i que amb l'ingrès a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importància. Els productes que més exporten són tots aquells relacionats amb el peix i la seva indústria.

Demografia

Article principal: Demografia de Letònia

Cultura

Article principal: Cultura de Letònia

Festes
Data	Nom en català	Nombre local	Notes

Vegeu també

- Llistat d'articles relacionats amb Letònia

Enllaços externs

Categoria:Letònia Categoria:Unió Europea fiu-vro:Läti ja:ラトビア ko:라트비아 ms:Latvia roa-rup:Letonia simple:Latvia th:ประเทศลัตเวีย zh-min-nan:Latvia

Rússia

Organització territorial

Districtes federals

Repúbliques

Territoris (krai)

- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol

Províncies (óblast)

Província autònoma (avtonómnaia óblast)

- Óblast Autònom dels Hebreus

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Vegeu també

Polònia

Polònia és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea. Limita al nord amb el mar Bàltic; a l'est amb Lituània, Bielorússia i Ucraïna; al sud amb Eslovàquia i Txèquia i a l'oest amb Alemanya. Es coneix oficialment com a Rzeczpospolita Polska. Durant la major part de la seva història, Polònia va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. És membre de la Unió Europea des de Maig 2004.

Història de Polònia

Polònia va ser envaïda per tribus germàniques i eslaves, pels Huns i pels Avars. En el segle X, el príncep Mieszko I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès: va ser batejat al 966, adoptant la religió cristiana com a nova religió oficial, fent que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle. Al 1384 l'oligarquia polonesa portà al poder la princesa Eduvigis, la qual es casà amb Jagelló, Gran Duc de Lituània. Aquesta unió donà als polonesos força suficient per enfrontar-se als teutons, i formant un poderòs estat les fronteres del qual s'estenien del Bàltic al Mar Negre. El segle XVI va ser conegut com el "segle d'or" de l'estat polonès-lituà. 2004 Un segle més tard, la rebel·lió dels cosacs a Ucraïna, al 1648, va assentar les condicions propícies perquè Rússia envaïra Polònia. Al 1772 la intervenció conjunta de Prússia, Àustria i Rússia va imposar el Primer Repartiment de Polònia, distribuint-se la Pomerània oriental per a Prússia; Galítzia i part de la Petita Polònia per a Àustria i Lituània per a Rússia. Aprofitant la guerra ruso-turca, el congrés polonès va votar una nova constitució monàrquica, però al 1793 novament van intervenir Prússia i Rússia, duent a terme el Segon Repartiment de Polònia, adjudicant-se aquesta Lituània, Ucraïna Occidental, Volinia i Podolia; i aquella Posnania, Danzig (Gdańsk) i Torun. Després del fracàs de la rebel·lió de 1794 torna a repartir-se Polònia suposant la fi com a estat. Gdańsk Gdańsk Gdańsk En finalitzar la I Guerra Mundial, període durant el qual el territori polonès va ser novament envaït per tropes alemanyes i austríaques, Polònia aconsegueix la independència després de més 120 anys sense haver disposat d'un Estat. Això va ser possible gràcies a que els aliats van estar d'acord amb la voluntat del President dels Estats Units, Woodrow Wilson, expressada al Congrés dels EE.UU. abans de que s'acabés la guerra (punt tretzè dels Catorze Punts del seu discurs). Es proclamà doncs la Segona república Polonesa (1918), que de seguida va patir una nova greu amenaça: La guerra amb els Soviets, iniciada al 1919 després de l'agressió de les tropes comunistes. Després d'unes línies de front fluctuants, Polònia va aconseguir retenir la seva independència. I Guerra Mundial I Guerra Mundial I Guerra Mundial L'any 1926 el general Józef Pilsudski va assumir la direcció de l'Estat proclamant-se com a dictador. L'1 de Setembre de 1939 Hitler envaeix Polònia, desencadenant la II Guerra Mundial. En un atac sorpresa l'aviació alemanya va destruir les principals ciutats poloneses i el país va ser envaït pel III Reich i la Unió Soviètica, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat. Durant la guerra Polònia va perdre sis milions de persones, la meitat d'ells jueus, primer concentrats en els guettos de les ciutats i després exterminats en camps tristament coneguts com el d'Auschwitz, al sud del país. En 1945 Polònia va ser ocupada per les tropes russes que no van respectar al govern en l'exili ni van tornar la independència al país. Es va formar un govern provisional d'alliberament nacional, que va derivar en una democràcia popular, la qual cosa va conduir a les reformes inspirades en el model soviètic. A més les fronteres poloneses es van desplaçar cap a l'oest, perdent les regions de Galítzia oriental i Brest-Litovsk a favor d'Ucraïna i Bielorússia. Amb Alemanya la frontera es va fixar en la línia Oder-Neise, per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de 1939. Bielorússia L'alçament popular de Poznan en 1956 va obrir una xicoteta esperança d'alliberament. La caiguda de Wladyslaw Gomulka i la seua substitució per Edward Gierek es va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carència dels productes bàsics de supervivència. Però no va haver-hi transformacions radicals i Polònia va seguir davall l'òrbita russa durant les següents dècades. En 1980 es va produir una gran onada de vagues, dirigides per per la central sindical "Solidaritat" i pel seu líder Lech Walesa, que van aconseguir aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substituït per Stanislaw Kania i aquest pel general Wojciech Jaruzelski, el qual en 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exèrcit polonès. En 1985 Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumint la secretaria general del Partit Unificat Obrer Polonès. Per les vagues en 1988, el govern va legalitzar a Solidaritat i va convocar a eleccions per a l'any següent, que van guanyar àmpliament els sindicalistes. En 1990 va ser triat com a President de Polònia Lech Walesa. Recuperada la independència i la democràcia Polònia va dirigir els seus passos a la Unió Europea amb què va signar una sèrie d'acords previs a la seua incorporació com a membre, cosa que es va produir en 2004. En 2005 va morir el Papa Joan Pau II, l'únic polonès de la història que ha aconseguit el pontificat.

Regions o Voivonats de Polònia

Des dels principis del segle XIV Polònia està dividida en voivòdies. Des de 1999 Polònia consta de 16 voivòdies. Tant els seus noms com el seu àrees corresponen amb les regions històriques de Polònia. Papa Joan Pau II

Pomerània Occidental (Zachodniopomorskie)
Pomerània (Pomorskie)
Mazúria (Warmińsko-mazurskie)
Podlàquia (Podlaskie)
Lubusz (Lubuskie)
Gran Polònia (Wielkopolskie)
Pomerània Meridional (Kujawsko-pomorskie)
Mazòvia (Mazowieckie)
Lublina (Lubelskie)
Santa Creu (Świętokrzyskie)
Lòdzia (Łódzkie)
Baixa Silèsia (Dolnośląskie)
Opòlia (Opolskie)
Silèsia (Śląskie)
Petita Polònia (Małopolskie)
Subcarpàtia (Podkarpackie)

Vistes

Imatge:Varsovie04-32.jpg|Warszawa Imatge:Warsaw modern buildings.jpg|Warszawa Imatge:Wilanow palace.jpg|Warszawa Imatge:Warsaw palace.jpg|Warszawa Imatge:Warszawa Namiestnikowski.png|Warszawa Imatge:Warszawa Copernicus.png|Warszawa Imatge:Warsaw church.jpg|Warszawa Imatge:Warsaw church1.jpg|Warszawa Imatge:Krakow_Sukiennice.jpg|Krakow Imatge:Piazza_del_Mercato_di_Cracovia.JPG|Krakow Imatge:Krakow-Wawel-Courtyard.jpg|Krakow Imatge:Krakow-Wawel_cathedral.jpg|Krakow Imatge:Kalplica wawel.jpg|Krakow Imatge:Krakow nagrobek Kazimierza W.jpg|Krakow Imatge:Krakau_PeteruPaul.jpg|Krakow Imatge:Krakow_Boze_Cialo-2.jpg|Krakow Imatge:Teatr Slowackiego.JPG|Krakow Imatge:Gothic altar veit stoss.jpg|Krakow Imatge:Pl-gdansk-neptun2004.jpg|Gdansk Imatge:ZURAW-Gdansk 2004 ubt.jpeg|Gdansk Imatge:Bazylika mariacka gdansk ubt.jpeg|Gdansk Imatge:Gdansk Radhuset.jpg|Gdansk Imatge:Oliwa kathedraal.jpg|Gdansk Imatge:Wroclaw 1.jpg|Wroclaw Imatge:Breslau-rathaus.jpg|Wroclaw Imatge:Wroclaw-Katedra-3.jpg|Wroclaw Imatge:Wroclaw-AulaLeopoldina4.jpg|Wroclaw Imatge:Torun-Rynek-ratusz-2.jpg|Torun Imatge:Torun-palac-dambskich.jpg|Torun Imatge:Ratusz Poznan od Wielkiej.jpg|Poznan Imatge:Poznan Fara 106-07.jpg|Poznan Imatge:Lublin Archikatedra.jpg|Lublin Imatge:Bydgoszcz Spichrze.jpg|Bydgoszcz Imatge:Rogalin palac (1).jpg|Rogalin Imatge:Pulawy palac czartoryskich.jpg|Pulawy Imatge:Poland - Ksiaz castle.jpg|Ksiaz Imatge:Zamek w Pszczynie003 kpjas.jpg|Pszczyna Imatge:Jasna Góra 20050919.JPG|Czestochowa Imatge:Kielce palace 2.jpg|Kielce Imatge:Zamosc ratusz.jpg |Zamosc Imatge:Poland Baranow - Castle.jpg|Baranow Sandomierski Imatge:Kazimierz Dolny (kamienica pod sw Mikolajem i Krzysztofem) 01.jpg|Kazimierz Dolny Imatge:Janowiec dziedziniec.jpg|Janowiec Imatge:Nowy Wiśnicz.jpg|Nowy Wisnicz Imatge:Ogrodzieniec.jpg|Ogrodzeniec Imatge:Rzeszów zamek 2004b.jpg|Rzeszow Imatge:Malbork zamek zblizenie.jpg|Malbork Imatge:Poland Frombork - Cathedral Hill.jpg|Frombork Imatge:Golub-Dobrzyn2.jpg|Golub-Dobrzyn Imatge:Kwidzyn zamek.JPG|Kwidzyn Imatge:Moszna zamek4.jpg|Moszna Imatge:Tatry Panorama01xxx.jpg|Tatry Categoria:Polònia Categoria:Unió Europea als:Polen fiu-vro:Poola ja:ポーランド ko:폴란드 ms:Poland simple:Poland th:ประเทศโปแลนด์ zh-min-nan:Polska

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland ) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA va passar a formar part de la RFA, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.

Història

Article principal: Història d'Alemanya L'idioma alemany i l'orgull alemany es remunten a fa més de mil anys, però l'estat conegut actualment com a Alemanya fou unificat com una nació estat moderna molt recentment: el 1871. Aquest fou el segon Reich alemany, sovint traduït per "imperi", encara que també significa "regne". Abans de la seva unificació el 1871, Alemanya era una unitat cultural però no realment política. En aquest període s'hi poden distingir les fases següents:
- Primer Reich (conegut durant gran part de la seva existència com el Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya). Va sorgir el 843 de la divisió de l'Imperi Carolingi (que havia estat fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany) i va existir en diverses formes fins el 1806, quan va ser dissolt com a conseqüència de les guerres napoleòniques.
- Unificació alemanya. Després de les guerres napoleòniques, Prússia va anar ampliant els seus territoris fins que va forjar l'Imperi Alemany, encara que excloent-ne Àustria, la qual es va mantenir com un imperi multiètnic durant uns 50 anys més. Aquests són els períodes més importants de la història de l'Alemanya unificada:
- Segon Reich (l'Imperi Alemany). Es fundà el 18 de gener del 1871 a Versalles i va durar fins el 9 de gener del 1918. Va tenir només tres emperadors.
- República de Weimar (primera república alemanya). Es va instaurar després de la Primera Guerra Mundial.
- Dictadura Nazi (anomenat Tercer Reich pels nazis mateixos, encara que era una dictadura). Va durar 12 anys, des del 1933 fins al 1945.
- Segona república alemanya:
- Alemanya dividida. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en dos estats republicans: la República Federal d'Alemanya (corresponent als sectors ocupats pels EUA, França i el Regne Unit) i la República Democràtica Alemanya (al tros ocupat pel soviètics).
- Alemanya reunificada. Des del 3 d'octubre del 1990, Alemanya torna a ser un sol Estat.

Govern i política

Article principal: Govern i política d'Alemanya Alemanya és una república federal democràtico-parlamentària, el sistema polític de la qual és definit en la seua constitució de 1949 (amb esmenes), anomenada Grundgesetz (llei fonamental):
- Poseeix un sistema parlamentari, en què el cap de govern, el Bundeskanzler (canceller), és electe.
- El parlament, anomenat Bundestag (dieta federal), és elegit cada quatre anys per sufragi popular en un sistema complex el qual combina representació directa i proporcional. Els 16 Bundesländer són representats a nivell federal pel Bundesrat (consell federal), el qual —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procedimient legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.
- La funció de cap d'Estat la compleix el Bundespräsident (president federal), els poders del qual es limiten a feines cerimonials i representatives. En l'àmbit de la Unió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seua condició de país més poblat de la Unió. A més, actualment un dels vice-presidents de la Comissió Europea és alemany.

Organització territorial

Comissió Europea

Economia

Article principal: Economia d'Alemanya Categoria:Alemanya als:Deutschland fiu-vro:S'aksamaa ja:ドイツ ko:독일 ms:Jerman roa-rup:Ghirmânii simple:Germany th:สหพันธ์สาธารณรัฐเยอรมนี zh-min-nan:Tek-kok

Golf de Finlàndia

El Golf de Finlàndia (finès: Suomenlahti, estonià: Soome laht, rus: Finskij zaliv) és un braç oriental del mar Bàltic situat entre Finlàndia (al nord) i Estònia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nevà, a Rússia. Allí, a l'extrem oriental del golf, hi ha la ciutat de Sant Petersburg, la segona del país. Altres ciutats importants banyades pel golf són Hèlsinki i Tallinn, capitals dels seus respectius estats. Categoria:Geografia d'Europa ja:フィンランド湾 ko:핀란드 만

Gotland

Gotland és una illa sueca del mar Bàltic, situada a l'est de la Península Escandinava i al nord de Polònia. Amb 2.994 km², és la major illa de Suècia i de tot el Bàltic. La principal població de Gotland és Visby, una antiga ciutat hanseàtica fundada al segle X. segle X Juntament amb altres illes menors (Fårö, Karlsöärna i Gotska Sandön) constitueix la província sueca de nom homònim. Fou el bressol de l'antic gútnic, una llengua escandinava oriental actualment extinta. Categoria:Illes Categoria:Suècia ja:ゴトランド島

Eslovàquia

Eslovàquia és una república de l'Europa central, sense accés al mar. Aquest estat forma part de l'UE i va formar part de Txecoslovàquia.

Situació geogràfica

Eslovàquia és un estat de l'Unió Europea. Al nord es trova Polònia, al sud Hongria, a l'est Ucraïna y a l'oest Àustria i la República Txeca.

Demografia

La capital és Bratislava, amb uns quatre-cents mil habitants, seguida en importància per Košice, amb més de dos-cents mil.

Geografía

El paisatge eslovac és sobretot muntanyós, amb la serralada carpàtica que s'estén sobre la major part de la meitat nord del país. Hi destaquen els alts pics de les muntanyes Tatra, coneguts per les seves estacions d'esquí i els seus llacs i valls panoràmics, on hi ha el punt més alt d'Eslovàquia, el Gerlachovský štít (2.655 m). Les planes es troben al sud-oest (vora el Danubi) i el sud-est del país. Els rius principals són, a part del Danubi, els seus afluents Váh i Hron.

Clima

El clima eslovac és temperat, amb estius relativament frescos i hiverns freds, ennuvolats i humits.

Història

Arran de la Revolució de Vellut del 1989, Txecoslovàquia va deixar de ser una república socialista i, uns anys més tard (1 de gener de 1993), els seus pobles van decidir per acord mutu dissoldre's en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la Unió Europea des de maig del 2004. Categoria:Eslovàquia Categoria:Unió Europea als:Slowakei fiu-vro:Slovakkia ja:スロバキア ko:슬로바키아 simple:Slovakia th:ประเทศสโลวาเกีย zh-min-nan:Slovensko

Ucraïna

Ucraïna és una república del sudest d'Europa, de 603.000 km2 i 51 milions d'habitants (1997). La seva capital és Kíev. Va ser una de les repúbliques fundadores de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna. categoria:Ucraïna als:Ukraine fiu-vro:Ukraina ja:ウクライナ ko:우크라이나 ms:Ukraine simple:Ukraine th:ประเทศยูเครน zh-min-nan:Ukrayina

Bielorússia

Bielorússia és una república de l'Europa oriental. Té fronteres amb Rússia al nord-est i a l'est, amb Ucraïna al sud, amb Polònia a l'oest i amb Lituània i Letònia al nord-oest. La capital és Minsk. Antiga república de la Unió Soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica de Bielorússia, se'n va declarar independent l'any 1991. Tot i això, és la república exsoviètica que més lligams polítics i econòmics manté encara amb Rússia; de fet, els dos estats van signar un tractat d'unió el 8 de desembre de 1999. Bielorússia és coneguda internacionalment amb el nom de Belarus. Categoria:Bielorússia fiu-vro:Valgõvinne ja:ベラルーシ ko:벨라루스 ms:Belarus simple:Belarus th:ประเทศเบลารุส zh-min-nan:Belarus

Polonès

El polonès és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial. També és llengua oficial al comtat de Vílnius, a Lituània. El polonès s'escriu amb alfabet llatí. Aquest fet distintiu entre les diferents llengües eslaves es deu a la religió. És a dir, si es tracta de cristians ortodoxos (tradicionalment) utilitzen l'alfabet cirílic, i si es tracta de cristians catòlics (tradiconalment) utilitzen l'alfabet llatí. El polonès, com la major part de les llengües eslaves, es declina. Té set casos: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, prepositiu i vocatiu; i tres gèneres: masculí, femení i neutre. La seva riquesa fonètica presenta dificultats als parlants estrangers, sobretot per la gran varietat de sons fricatius i africats que conté. Totes les paraules són planes i no s'utilitza l'accent gràfic tònic, sinó un accent que marca palatalitzacions. Com a curiositat antigament a Polònia la llengua de cultura havia estat el llatí, fins que, entre d'altres, es van començar a traduir obres per a les reines, que no sabien llatí i només les podien entendre en polonès. Categoria:Llengües eslaves ja:ポーランド語 ko:폴란드어 th:ภาษาโปแลนด์

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees. A partir del segle X en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia. És una llengua d'importància política al segle XX, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides. Les llengües més similar al rus, lingüísticament parlant, són el bielorrús i l'ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves.

Escriptura

El rus s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic. Actualment consta de 33 caràcters, 31 dels quals són fonèmics i 2 en són signes. La llengua russa fa servir de fet dues versions d'aquest alfabet, una mecanografiada i l'altra lligada, la qual s'empra quan s'escriu a mà. Aquestes dues versions presenten algunes notables diferències. ja:ロシア語 ko:러시아어 ms:Bahasa Russia simple:Russian language th:ภาษารัสเซีย