:: wikimiki.org ::

NASA

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA) (fundada en 1958) és l'agència governamental responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial i de la investigació espacial . espacial espacial

La història

La Carrera espacial

espacial El Programa espacial soviètic va llançar el primer satèl·lit artificial del món (Sputnik 1) el 4 d'octubre de 1957, i això va portar als Estats Units a fer els seus propis esforços en eixe camp. El Congrés dels Estats Units ho va percebre com una amenaça a la seguretat americana i el President Dwight D. Eisenhower i els seus consellers després de diversos mesos de debat van prendre l'acord de fundar una nova agència federal que dirigira tota l'activitat espacial no militar. El 29 de juliol de 1958, el President Eisenhower va firmar l'Acta que funda la NASA que va començar a funcionar el 1 d'octubre de 1958 amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats. Els primers programes de la NASA van anar cap a posar una nau tripulada en òrbita i això es va fer davall la pressió de la competició entre els EE.UU. i la URSS en la denominada carrera espacial que es va produir durant la Guerra Freda. El programa de Mercuri, va començar en 1958, i la NASA iniciava el camí d'exploració de l'espai amb l'objectiu de descobrir si l'home podia sobreviure en el espai exterior. El 5 de maig de 1961, astronauta Alan B. Shepard Jr. va ser el primer americà en l'espai al pilotar la nau Llibertat 7 en un vol de suborbital de 15 minuts. John Glenn el 20 de febrer de 1962 es va convertir en el primer americà a orbitar la Terra durant un vol de 5 hores amb la nau Amistat 7 que va donar 3 voltes a la Terra

El programa Gèminis

Una vegada el Programa Mercuri havia demostrat que el vol tripulat era possible, el Programa Apol·lo havia d'intentar fer el fantàstic treball de posar a homes al voltant de la Lluna. El 25 de maig de 1961 el President John F. Kennedy va anunciar que els Estats Units havia de comprometre's a "aterrar a un home en la Lluna i tornar-lo sa a la Terra abans de 1970". Així el Programa Apol·lo tenia com a objectiu fer que l'home aterrara a la Lluna. El programa Gèminis va ser concebut per a provar les tècniques necessàries per al projecte Apol·lo les missions de les quals eren molt més complicades. Així el programa tripulat Gèminis va començar amb el Gemini III el 21 de març de 1965 i va acabar amb el Gemini 12 el 11 de novembre de 1966. Edward White, que posteriorment va morir en l'accident de l'Apol·lo 1, amb Gemini 4 va fer el 3 de juny de 1965 el primer passeig espacial d'un americà. El 15 de desembre de 1965 els Gemini 6 i 7 tripulats per dos astronautes cada un, van fer la seva primera cita espacial aproximant les naus fins a 1,8 metres. El vol del Gemini 7 va tenir una duració de dos setmanes, temps que s'estima necessari per a les missions Apol·lo, per a anar i tornar i la permanència en el satèl·lit de la Terra. El 16 de març de 1966 la nau Gemini 8 tripulada per David Scott i Neil Armstrong, que després seria el primer home a xafar la Lluna, van atracar la seva nau al coet Atlas-Agena 8 preparant la maniobra d'atracada entre el mòdul lunar i la nau Apol·lo.

El programa Apol·lo

programa Apol·lo Després de vuit anys de missions preliminars, inclòs la primera pèrdua de d'astronautes per part de la NASA, amb el Apol·lo 1, un foc a la rampa de llançament, el programa va aconseguir les seves metes amb Apol·lo 11 què va aterrar amb Neil Armstrong i Edwin Aldrin en la superfície de la Lluna el 20 de juliol de 1969 i els va tornar sans a la Terra el 24 de juliol. Les primeres paraules d'Armstrong al posar el peu sobre la Lluna van ser: "És un xicotet pas per a l'home, però un bot enorme per a la humanitat". Deu homes més formarien la llista d'astronautes a xafar la Lluna quan va finalitzar anticipadament el programa amb l'Apol·lo 17, al desembre de 1972. La NASA havia guanyat la carrera espacial, i en algun sentit açò la va deixar sense objectius, amb una menor atenció pública e sense l'interès necessari per a garantir els grans pressupostos del Congrés. Ni el desastre de Apol·lo 13, on l'explosió d'un tanc d'oxigen va condemnar els tres astronautes, a renunciar a xafar la Lluna va poder tornar a atraure l'atenció. Les missions posteriors al Apol·lo 17 (estaven planificades missions fins al Apol·lo 20) van ser suspeses. Els retalls del pressupost (en part a causa de la Guerra de Vietnam) va provocar la fi del programa. Els tres Saturn V no utilitzats, van anar per al desenvolupament del primer laboratori americà en òrbita el Skylab i les idees van anar en la línia de desenvolupar un vehicle espacial reutilitzable com el transbordador espacial.

Altres primeres missions no tripulades

Encara que la immensa majoria del pressupost de NASA s'ha gastat en els vols humans tripulats, hi ha hagut moltes missions del no tripulades promogudes per l'agència espacial. En 1962 el Mariner 2 va ser la primera nau espacial a fer un sobrevol pròxim a un altre planeta, en aquest cas Venus. Els programes Ranger, Surveyor, i Lunar Orbiter eren essencials per avaluar les condicions lunars abans d'intentar el vol tripulat del programa Apol·lo. Després, les dos sondes Viking que van aterrar en la superfície de Mart i que van enviar a la Terra, les primeres imatges des de la superfície d'un planeta. Potser més impressionant eren els programes Pioneer 10 i 11 i Voyager 1 i 2 missions que van visitar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú i van enviar impressionants imatges en color de tots ells i la majoria dels seus satèl·lits.

Cooperació entre EE.UU i la Unió Soviètica

Havent perdut la Unió Soviètica la carrera espacial, tenia que produir-se un acostament a EE.UU. El 17 de juliol de 1975 un Apol·lo (trobant un nou ús després de la cancel·lació de Apol·lo 18) es va adaptar a un Soyuz soviètic en la coneguda missió Apol·lo-Soyuz per al que va caldre dissenyar un mòdul intermedi i acostar la tecnologia de les dos nacions. Encara que la Guerra Freda duraria molts més anys, aquest era un punt crític en la història de NASA i el principi de la col·laboració internacional en l'exploració espacial. Després van venir els vols del transbordador a l'estació soviètica Mir, vols d'americans en la Soyuz i de russos en el transbordador i la col·laboració d'ambdós nacions i altres més en la construcció de l'Estació Espacial Internacional(ISS).

L'era del transbordador

Mir Mir El Transbordador espacial es va convertir en el programa espacial favorit de la NASA a finals dels anys setanta i els anys vuitanta. Planejat tant el els dos coets llançadors i el transbordador com reutilitzables, es van construir quatre transbordadors. El primer a ser llançat va ser el Columbia el 12 d'abril de 1981. Però els vols del transbordador eren molt més car del que inicialment estava projectat, i després de 1986 el desastre del Challenger va ressaltar els riscos dels vols espacials, i el públic va recuperar l'interès perdut en les missions espacials. No obstant, el transbordador s'ha usat per a posar en òrbita projectes de molta importància com el Telescopi Espacial Hubble (HST). El HST es va crear amb un pressupost relativament xicotet de 2 mil milions $ però ha continuat funcionament des que 1990 i ha meravellat a científics i al públic. Algunes de les imatges s'han convertit en llegendàries, com les imatges de Camp Profund. El HST és un projecte conjunt entre la ESA i la NASA, i el seu èxit ha ajudat en la major col·laboració entre les agències. En 1995 la cooperació russo-americana s'aconseguiria novament quan van començar les missions entre el Transbordador es va acoplar a la Mir, (en eixe moment l'única estació espacial completa). Esta cooperació continua al dia d'avui, entre Rússia i Amèrica els dos socis més importants en la construcció de la ISS. La força de la seva cooperació en aquest projecte era més evident quan NASA va començar confiant en els vehicles del llançament russos per a mantindre la ISS després del desastre en 2003 del Columbia que mantindrà en terra la flota dels transbordador durant més d'un any. Costant més de cent mil milions dòlars, ha sigut a vegades difícil per a NASA justificar l'ISS. La població ha sigut històricament difícil impressionar amb els detalls d'experiments científics en l'espai. A més no pot acomodar a tants científics com havia planejat, sobretot des que el transbordador espacial està fora d'ús, fins a març del 2005 com més prompte, parant la construcció de la ISS i limitant-lo a una tripulació de manteniment de dos persones. Durant la majoria dels anys noranta, la NASA es va enfrontar amb una reducció dels pressupostos anuals per part del congrés a Washington. Per a respondre a aquest repte, el novè administrador de NASA, Daniel S. Goldin, va inventar missions barates davall el lema més ràpid, més bo, més barat que li va permetre a la NASA que retallar els costos mentres es mamprenien una ampla varietat de programes espacials. Eixe mètode va ser criticat i va portar en 1999 a les pèrdues de les naus bessones de l'exploració de Mars Climate Orbiter i Mars Polar Lander.

Mart i més enllà

Probablement la missió amb més èxit de públic en els últims anys (1997) ha sigut el Mars Pathfinder. Els periòdics de tot el món van portar les imatges del robot Sojourner, desplaçant-se i explorant la superfície de Mart. Des de 1997 el Mars Global Surveyor ha orbitat Mart amb un èxit científic innegable. Des de 2001, l'orbitador Mars Odyssey ha estat buscant evidència d'aigua en un passat o present i proves d'activitat volcànica en el planeta roig. En 2004 una missió científicament més ambiciosa va portar a dos robots Spirit i Opportunity que van aterrar en dos zones de Mart diametralment oposades a analitzar les roques a la recerca d'aigua i pareix que van trobar vestigis d'un antic mar o llac salat. El 14 de gener de 2004, deu dies després de l'aterratge de Spirit, el President George W. Bush va anunciar el futur de la Exploració Espacial. La humanitat tornarà a la lluna en 2020 com a pas previ a un viatge tripulat a Mart. El Transbordador espacial es retirarà en 2010 i serà reemplaçat en 2014, pel Crew Exploration Vehicle capaç d'atracar en la ISS i deixar l'òrbita de la Terra. El futur de l'ISS és un poc incert, després de l'explosió del Columbia el 1 de Març de 2003, i la parada dels vols del Transbordador. La construcció es completarà, però el més enllà no està clar. 2003

Les missions espacials de la NASA

Missions espacials tripulades

- El Programa Mercuri
- El Programa Gèminis
- El Programa Apol·lo
- Skylab
- El Transbordador espacial
- L'Estació Espacial Internacional

Missions espacials no tripulades

- Les missions a la Lluna
- El Programa Ranger
- El Programa Surveyor
- El Programa Lunar Orbiter
- La missió Clementine
- Lunar Prospector
- Les missions a Mercuri
- Mariner 10
- MENSSENGER
- Les missions a Venus
- Mariner 2, 5 i 10
- El Pioneer Venus
- Magallanes
- Les missions a Mart
- Mariner 4, 6, 7, 8 i 9
- Viking 1 i 2
- Mars Observer
- Pathfinder
- Mars Climate Orbiter
- Mars Polar Lander
- Mars Global Surveyor
- Mars Odyssey
- Spirit i Opportunity
- Les missions a Júpiter
- Pionner 10 i 11
- Voyager 1 i 2
- Galileu
- Les missions a Saturn
- Voyager 2
- Cassini-Huygens
- Les missions a Asteroides i Cometes
- Deep Space 1
- Near
- Stardust
- Missions solars
- SOHO
- Ulysses
- Els Observatoris per a Astrofísica Espacial
- Telescopi Espacial Hubble
- Compton Ray Observatory Gamma
- Observatori Chandra
- El Telescopi Espacial Spitzer
- COBE
- IRAS

La llista d'administradors de la NASA

#T. Keith Glennan (1958-1961) #James E. Webb (1961-1968) #Thomas O. Paine (1969-1970) #James C. Fletcher (1971-1977) #Robert A. Frosch (1977-1981) #James M. Beggs (1981-1985) #James C. Fletcher (1986-1989) #Richard H. Truly (1989-1992) #Daniel S. Goldin (1992-2001) #Sean O'Keefe (2001-2005) #Michael Griffin (2005–present)

Les instal·lacions

A més de l'oficina principal a Washington, D.C., NASA té les instal·lacions següents:
- Ames Research Center, Moffett Field, Califòrnia
- Dryden Flight Research Center, Edwards, Califòrnia
- Glenn Research Center, Cleveland, Ohio
- Goddard Space Flight Center, Greenbelt, Maryland
- Goddard Institute for Space Studies, New York, New York
- Independent Verification and Validation Facility, Fairmont, West Virginia
- Wallops Flight Facility, Wallops Island, Virginia
- Jet Propulsió Laboratory, prop de Pasadena, Califòrnia
- Estacions de la Xarxa d'espai profund:
- Goldstone Deep Space Communications Complex, Barstow, Califòrnia
- Madrid Complex de Comunicacions de l'espai profund, Madrid, Espanya
- Canberra Deep Space Communications Complex, Canberra, Austràlia
- Lyndon B. Johnson Space Center, Houston, Texas
- White Sands Test Facility, Las Cruces, Nou Mèxic
- John F. Kennedy Space Center, Florida
- Langley Research Center, Hampton, Virginia
- George C. Marshall Space Flight Center, Huntsville, Alabama
- Michoud Assembly Facility, New Orleans, Louisiana
- John C. Stennis Space Center, Bay St. Louis, Mississippi

Tòpics

- Astronauta
- Space Shuttle
- Exploració Espacial
- Wernher von Braun
- Robert Gilruth, Chris Kraft, Gen Kranz (directors de vol)

Altres agències espacials

- Canadian Space Agency
- Administració Nacional de l'Espai Xina
- European Space Agency
- Agència Italiana de l'Espai
- Indian Space Research Organisation
- Agència de l'Espai Russa
- Programa espacial soviètic (històric)

Enllaços externs

- [http://www.nasa.gov] Pàgina de benvinguda de la NASA
- [http://history.nasa.gov/series95.html] Història Espacial de la NASA
- [http://ciclops.lpl.arizona.edu] Cassini Categoria:Organitzacions astronòmiques categoria:Estats Units ja:アメリカ航空宇宙局 ko:미국항공우주국 simple:NASA th:องค์การนาซา

1958

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 10 de febrer - Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
- 5 de març - Cape Canaveral (ara Cape Kennedy), (la Florida, EUA): hi enlairen la nau espacial Explorer II.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 29 d'abril - Santa Ana (Califòrnia, EUA): Michelle Pfeiffer, actriu i cantant estatunidenca.
- 25 de setembre - Atenes (Grècia): Robert Kagan assagista polític estatunidenc.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 de setembre - Sant Rafael (la Provença, Occitània): Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. :MÓN
- 21 de desembre - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Lion Feuchtwanger, escriptor alemany.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1958年 ko:1958년 ms:1958 simple:1958 th:พ.ศ. 2501

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 88 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1833 - Aixecament carlista a Prats de Lluçanès (Osona). Comença la Primera Guerra Carlina. :MÓN
- 1582 - Roma : el Papa Gregori XIII substitueix el calendari julià pel calendari gregorià ( el dijous 4 d´octubre va donar pas al divendres 15 d´octubre ) .
- 1824 - Mèxic esdevé una república.
- 1957 - els russos posen en òrbita l´Sputnik .

1958

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1958年 ko:1958년 ms:1958 simple:1958 th:พ.ศ. 2501

1958

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1958年 ko:1958년 ms:1958 simple:1958 th:พ.ศ. 2501

URSS

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), o Unió Soviètica, va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991. La URSS va sorgir després de la Revolució d'Octubre, al 1917, i un període posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics es van fer amb el poder. El nombre de repúbliques que formaven la Unió va variar amb el temps, però n'hi havia 15 en l'etapa final. La més important, de llarg, era Rússia, tant en termes d'extensió i població, com d'economia i política. L'únic partit reconegut, i que controlava tota la vida política, era el Partit Comunista de la Unió Soviètica.

Presidents

- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov

Repúbliques

La Unió Soviètica fou una federació de Repúbliques Socialistes Soviètiques (RSS). Les primeres repúbliques sorgiren just després de la Revolució d'Octubre del 1917. Al principi les repúbliques eren independents les unes de les altres malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels líders pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1922, quatre repúbliques (República Socialista Federada Soviètica de Rússia, RSS d'Ucraïna, RSS de Bielorússia i RSS de Transcaucàsia) s'uniren formant la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Entre el 1922 i el 1940, el nombre de repúbliques va créixer fins a setze. Algunes de les noves repúbliques es formaren a partir de territoris adquirits o readquirits per la Unió Soviètica, i d'altres de la fragmentació repúbliques ja existents. Els criteris per a l'establiment de noves repúbliques foren els següents: # que estiguéssin situades a la perifèria de la Unió Soviètica per tal que fóssin capaces de poder exercir el dret a la secessió, # que fóssin suficientment fortes econòmicament per tal de poder subsistir de manera independent i # que fóssin anomenades segons el grup ètnic dominant si aquest tenia almenys un milió d'habitants. Aquest sistema va romandre invariable fins el 1940 i no es formaren noves repúbliques. La RSS Carelo-Finesa, fou dissolta el 1956. Les 15 repúbliques restants van romandre fins el 1991. El dret a secessió era només teòric, ja que era molt poc desitjat pel centralisme soviètic fins el col·lapse de la Unió el 1991. A partir del col·lapse de la Unió, onze de les quinze repúbliques formaren la Comunitat d'Estats Independents. Comunitat d'Estats Independents

Economia

Els sistema econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat de l'estat dels mitjans de producció, dins la teoria general marxista-leninista. L'estat determinava una planificació global de l'economia de forma centralitzada. El màxim òrgan planificador era el Gosplan de la Unió Soviètica. En el seu procés de determinar un desenvolupament futur rebia les directrius del Consell de Ministres de la URSS i dels Gosplan de les repúbliques federades. Seguidament elaborava el pla i l'aprobava després de sotmetre'l al Sòviet Suprem. A partir dels programes de planificació del 1928, la Unió Soviètica va experimentar un període d'esplendor i desenvolupament fins, aproximadament, l'any 1965. El caràcter maximalista dels plans va conduir després del 1965 a greus crisis per l'incompliment reiterat dels objectius establerts. categoria:Unió Soviètica ja:ソビエト連邦 ko:소비에트 연방 simple:Soviet Union th:สหภาพโซเวียต

Guerra freda

Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàcit entre la URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives. Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme, mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme. La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intenistat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). Categoria:Història ja:冷戦 ko:냉전 ms:Perang Dingin simple:Cold War th:สงครามเย็น

Espai exterior

L’espai exterior es la part de l'Univers a fora del planeta Terra. No hi ha cap frontera definida entre l'atmosfera terrestre i l'espai exterior. Habitualment se sol considerar que l'espai exterior comença a una alçada de 80 a 120 km de la superficie terrestre. Categoria:Cosmologia

1961

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 13 de març - Perpinyà (el Rosselló): s'hi publica el primer número de la revista "Sant Joan i Barres".
- 11 de juliol - Barcelona: s'hi funda Òmnium Cultural.
- 6 de desembre - Barcelona: s'hi publica el primer número de la revista "Cavall Fort". :MÓN
- 12 d'abril - La Unió Soviètica: Juri Gagarin, a bord de la nau Vostok I, esdevé el primer home que surt a l'espai exterior de la Terra.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 18 d'octubre - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Wynton Marsalis, trompetista de jazz, fill d'Ellis Marsalis.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 10 de gener - Nova York (EUA): Dashiell Hammett, escriptor estatunidenc (n. 1894).
- 3 de març - Nova York (USA): Paul Wittgenstein, pianista austríac (n. 1887).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1961年 ko:1961년 ms:1961 simple:1961 th:พ.ศ. 2504

1962

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de setembre - un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat.
- 22 de desembre - Palma (Mallorca): s'hi constitueix a l'Obra Cultural Balear. :MÓN
- 25 de març - Algèria: hi moren 110 persones i 147 esdevenen ferides en una colla d'atemptats de l'OAS.
- 12 d'abril - Madrid: les Corts Espanyoles aproven la nacionalització del Banc d'Espanya.
- 11 de setembre - Anglaterra: The Beatles hi acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 4 de març - Reykjavík (Islàndia): Friðrik Erlingsson, músic i escriptor islandès.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 10 de març - Madrid: Joan March, contrabandista i financer mallorquí (n. 1880). :MÓN
- 6 de juliol - Oxford (Mississippi, EUA): William Harrison Faulkner, conegt com William Faulkner, escriptor estatunidenc (n. 1897).
- 5 d'agost - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Norma Jean Baker, coneguda com Marilyn Monroe actriu estatunidenca, trobada morta després d'una aparent sobredosi de somnífers (n. 1926).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1962年 ko:1962년 ms:1962 simple:1962 th:พ.ศ. 2505

Terra

La Terra és el tercer planeta del Sistema solar, per ordre de proximitat al Sol. La seva òrbita és molt poc excèntrica: és una el·lipse molt semblant a una circumferència, d'un radi d'uns 150 milions de km. Gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 29,8 km per segon, i la distància mitjana que la separa del Sol és de 149.600.000 km. La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol.
- Rotació sobre el seu propi eix, que determina els dies i les nits, amb una duració de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons.
- Precessió i nutació. El seu diàmetre equatorial és de 12.756,270 km. És l'únic planeta conegut on existeix vida. La Terra posseix un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Composició i estructura

La composició de la Terra en massa és: La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

La hidrosfera

- Vegeu: Hidrosfera. La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents. La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO₂ i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar. La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·10²¹ kg.

L'atmosfera

- Vegeu: Atmosfera terrestre. La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO₂ en O₂. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·10¹⁸ kg.

La Terra en el Sistema solar

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts. La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge). El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

La Lluna

- Vegeu: Lluna. La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront. L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars. La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans. La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals. L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna. La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide 3753 Cruithne.

La biosfera

- Vegeu: Biosfera. La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·10⁹ anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament. vida vida vida

Pàgines relacionades

- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra en un dia
- Tectònica de Plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana Categoria:Planetes ja:地球 ko:지구 ms:Bumi simple:Earth th:โลก zh-min-nan:Tē-kiû

Programa Apollo

El programa Apol·lo fou la culminació dels dos projectes nord-americans anteriors, el Mercury i el Geminis. El seu objectiu fou col·locar a l'ésser humà sobre la superfície lunar. El coet llançador fou l'immens Saturn V, amb una alçada de 110 metres i un pes de 2000 tones. Els sis primers vols de l'Apol·lo foren llançaments de prova no tripulats. El primer vol tripulat del programa Apol·lo fou l'Apol·lo 7, llançat el mes d'octubre de 1968 per espai d'onze dies. Fou tripulat per Schirra, Eisele i Cunningham i la seva missió fou realitzar proves en la càpsula i diverses maniobres d'encesa del motor principal del SPS. Per llançar aquest Apol·lo, fou utilitzat el Saturn IB, un coet més petit que el Saturn V. El motiu fou que l'Apol·lo 7 només va realitzar òrbites a la terra. SPS El 21 de desembre de 1968, es llançà l'Apol·lo 8 per tal d'estudiar les possibilitats de realitzar un allunatge. El tripulaven Borman, Lovell i Anders, comandant, pilot del mòdul de comandament i pilot del mòdul lunar respectivament, tot i que aquest darrer només era un pilot hipotètic degut al fet que la nau no portava aquesta etapa en ser aquesta missió una prova. Tres dies més tard, la nau quedà satelitzada en una òrbita lunar estabilitzada a 112 quilòmetres de la superfície, orbitaren 10 vegades al seu voltant durant 20 hores i, procedint a la encesa del SPS, sortiren de l'òrbita lunar per retornar a la terra el dia 27, després d'haver estat 147 hores a l'espai. El més de març de 1969, entre els dies 3 i 13, l'Apol·lo 9 realitzà les proves del mòdul lunar al voltant de la terra. El mòdul lunar, tripulat per McDivitt i Schweickart es separà del mòdul de comandament. Tot seguit, per tal de simular l'enlairament de la lluna, es separaren els dos components del mòdul lunar, i per últim, es realitzà l'unió de la part superior del mòdul lunar amb el mòdul de comandament, on es trobava l'astronauta Scott, i es reuniren tots tres en aquesta nau. El mes de maig de 1969, es llançà l'últim vol de prova abans del que seria el punt culminant del programa Apol·lo. El astronautes Stafford, Young i Cernan partiren amb l'Apol·lo 10 per a fer l'assaig general. Stafford i Cernan descendiren fins a 15 quilòmetres de la lluna, situats en aquest punt, es varen desfer de la fase descendent i tornaren a pujar per unir-se al mòdul de comandament com si tornessin de la superfície lunar. L'Apol·lo 11 fou el primer que diposità dos éssers humans sobre la lluna. Armstrong i Aldrin foren els elegits mentre que Collins es quedà al mòdul de comandament, orbitant la lluna. Els dos astronautes allunaren al mare Tranquilitatis, i posaren el peu sobre la superfície lunar el dia 20 de juliol de 1969. Armstrong i Aldrin recolliren 20 quilos de roques lunars, muntaren una camera de televisió per retransmetre imatges des de la lluna a milions de telespectadors, muntaren un pannell reflector per tal de mesurar la distància exacte entre la terra i la lluna i deixaren un sismògraf per mesurar els moviments sísmics. Després de fer tot això, els astronautes tornaren al módul lunar per descansar una estona abans de reunir-se amb el mòdul de comandament. En total, els astronautes romangueren 21 hores i mitja a la lluna. Després retornaren a la terra on foren rebuts com a herois. Com a mesura de precaució, els tres astronautes varen estar tres setmanes en quarantena, per si de cas haguessin tornat amb "alienígenes", però un cop demostrat que la lluna era estèril, es va suprimir aquest procediment en les successives missions. L'Apol·lo 12 allunà el 19 de Novembre de 1969 sobre l'Oceanus Procellarum. Conrad, Bean i Gordon recolliren 34 quilos de roques lunars i a més, anaren cap a la nau russa Surveyor 3, molt a la vora del punt d'aterratge, dipositada allí 2 anys i mig abans. Com a record, desmuntaren algunes de les peces i se les emportaren. L'11 d'abril de 1970 s'enlairà l'Apol·lo 13, fou tripulat per Lovell, Haise i Swigert. Aquesta missió no arribà a allunar, i la vida dels tres astronautes va estar en greu perill a causa d'una explosió al mòdul de servei. L'Apol·lo 13, que era a uns 280,000 quilòmetres de la terra, continuà endavant, amb el propòsit de donar la volta per la cara posterior de la lluna, i tornar a la terra, cosa que feren gràcies a que el mòdul lunar era intacte i els astronautes se n'aprofitaren per extreure'n l'electricitat i l'oxigen que necessitaven per el seu retorn a la terra, cosa que finalment aconseguiren. L'Apol·lo 14 allunà on ho hagués hagut de fer l'Apol·lo 13, a la regió de Fra Maur. Fou llançat el gener de 1971 i tripulat per Roosa, Shepard i Mitchell. Aquests dos, romangueren a la superfície lunar durant 33 hores i mitja, efectuant dues sortides de la nau. L'Apol·lo 15 marcà l'inici de una nova fase de l'exploració lunar tripulada. Llançat el juliol de 1971, per primera vegada utilitzà un vehicle lunar mogut per electricitat que va permetre els astronautes explorar una zona més extensa del que havien fet altres missions. Scott i Irvin, varen allunar prop de la depressió Hadley, recorreren 27 quilòmetres amb el vehicle recollin tantes mostres com totes les missions anteriors juntes. En total varen romandre 66 hores sobre la superfície lunar. L'abril de 1972 fou llançat l'Apol·lo 16, el mòdul lunar, tripulat per Young i Duke, es posà prop del cràter Descartes, portant de retorn més mostres lunars. vehicle lunar vehicle lunar El programa Apol·lo, fou dissenyat per arribar a 20 missions, però havent assolit l'objectiu de ser els primers d'arribar a la lluna, i acostumant-se a tot, el públic nord-americà considerà que continuar amb el programa era un malbaratament econòmic, i es cancel·là el programa amb l'Apol·lo 17, missió que tancà el programa amb una precisió total i absoluta. El comandant de la missió, Cernan, i el geòleg diplomat, Schmitt, allunaren sobre una vall propera a les muntanyes Taurus, a l'extrem suroriental del mare Serenitatis, varen batre diferents rècords, el de permanència sobre la lluna, el de distància recorreguda i el del pes de les mostres lunars portades de retorn. Categoria:Astronàutica ja:アポロ計画 ko:아폴로 계획

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 220 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1810 - la Vall d'Aran: les tropes napoleòniques ocupen la vall (Guerra del Francès). :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes i commemoracions:

- Festa local de Sagàs, a la comarca del Berguedà
- Dia de l'Àfrica ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Maig ja:5月25日 ko:5월 25일 simple:May 25 th:25 พฤษภาคม

John F. Kennedy

John Fitzgerald Kennedy (29 de maig de 1917- 22 de novembre de 1963). Fou el 35^è president dels Estats Units. Va morir en un atemptat a Dallas, Texas. Categoria:Presidents dels Estats Units ja:ジョン・F・ケネディ ko:존 F. 케네디 simple:John F. Kennedy th:จอห์น เอฟ. เคนเนดี

Terra

Composició i estructura

La hidrosfera

L'atmosfera

La Terra en el Sistema solar

La Lluna

La biosfera

Pàgines relacionades

Glacier National Park (US)

Glacier National Park is a National Park in the U.S. state of Montana. It was established on May 11, 1910 by an act of the United States Congress. It contains almost 1,584 mi² (4101 km²) of forest, mountains, and lakes. It borders Waterton Lakes National Park in Canada and the two were designated as the world's first International Peace Park in 1932. They were both designated Biosphere Reserves in 1976 and World Heritage sites in 1995, and are jointly called the Waterton-Glacier International Peace Park. The park contains numerous mountains, waterfalls, large and small lakes and a few small and rapidly melting glaciers. The Continental Divide extends along the middle of the park north to south. Triple Divide Peak is a mountain on the divide between the Pacific Ocean, Hudson Bay, and Gulf of Mexico watersheds. Lake McDonald, Two Medicine Lake, St. Mary Lake, and Lake Sherburne are the largest lakes while another 300 small lakes are located throughout the mountains. The north fork of the Flathead River forms the western boundary of the park while its middle fork forms part of the southern boundary.

Geology and glaciers

There are about 50 small glaciers in the park. They range in size from the 1.74 km² Blackfoot Glacier to the 0.06 km² Gem Glacier. In total, 27 km² of glaciers existed in the park in 2003. Other well-known glaciers include Grinnell Glacier, The Salamander, and Jackson Glacier. There were 150 glaciers in the area of the future park in 1850. The larger glaciers are only 1/3 of their 1850 size, and it is estimated that if this trend continues, all the park's glaciers will have melted by 2030. The park contains a large number of small lakes. Numerous tarns are located in cirques formed by glacial erosion. Some of these lakes, like Avalanche Lake and Cracker Lake, are notably opaque turquoise in color from the suspended glacial silt, and many rivers and streams too run milky white with silt. silt The rocks of the park are primarily sedimentary in origin, having been laid down in shallow seas over 1.6 billion to 800 million million years ago. During the formation of the Rocky Mountains the Lewis Overthrust, commencing 170 million years ago, moved an enormous region of rocks several miles thick and 400 miles (650 km) long eastward more than 50 miles (80 km). This resulted in older rocks being displaced over newer ones, and today overlying Proterozoic rocks are over 1.5 billion years older than the underlying Cretaceous age rocks. One of the most dramatic evidences of this overthrust is visible in the form of Chief Mountain, an isolated peak on the edge of the eastern boundary of the park rising several thousand feet over the Great Plains. There are seven mountains in the park over 10,000 feet (3,050 m) in elevation with Mount Cleveland (10,466 ft./3,190 m) being the tallest. The park presents, due to the glacial carved cliffs, one of the best locations of readily available rock strata in which to find fossils dating from the period when life on Earth is considered to have first developed. Six fossilized species of Stromatolites, early organisms consisting of primarily blue-green algae, have been documented in the rocks in the park and are dated at about 1 billion years.

History

algae The earliest human inhabitants of the area were Native Americans. Among the earliest tribes in the area known by name were the Salish, Flathead, and Shoshone. The Cheyenne also used the area and the Blackfeet arrived around the beginning of the 18th century. The Blackfeet tribe prospered and came to control the eastern slopes of the mountains. The Blackfeet Indian Reservation forms an eastern boundary to the existing park while the Flathead Indian Reservation is located west and south of the park boundary. The Lewis and Clark Expedition came within 15 miles (24 km) of the area that is now the park in 1805, while exploring the Marias River. In 1855, the Lame Bull Treaty established the Blackfoot Reservation which included the eastern area of the current park. To the Blackfeet, the mountains, especially Chief Mountain and the region in the southeast at Two Medicine, were considered the "Backbone of the World" and were frequented during vision quests. In 1895, Chief White Calf of the Blackfeet authorized the sale of the mountain area, some 800,000 acres, to the U.S. government for $1.5 million. This established the current boundary between the park and the reservation. The Great Northern Railway completed a railroad through the area south of the park in 1891 after successfully crossing the Continental Divide at Marias Pass (elevation 5,213 ft or 1,589 m). In an effort to stimulate use of the railroad, the Great Northern soon advertised the splendors of the region to the public. They lobbied congress and in 1900 the park was designated a forest preserve. Although mining was still allowed, it was not commercially successful. In the 1910s, to promote tourism, the railway built a series of hotels and backcountry houses on a Swiss chalet theme throughout the area. Vacationers oftentimes would take pack trips on horseback between the lodges or utilize the seasonal stagecoach routes to gain access to the Many Glacier area in the northeast. The Great Northern Railway, in developing its "American Alps" theme, was following the example of the Northern Pacific Railway in Yellowstone and the Atchison, Topeka, and Santa Fe Railroad at the Grand Canyon. Grand Canyon After the park was well established and visitors began to rely more on automobiles to gain access to the park, work was begun on the 55 mile (88 km) long Going-to-the-Sun Road, completed in 1932. The road is the only road which crosses the park, going over the Continental Divide at Logan Pass (6,670 feet, 2033 m) at the midway point. Another route, outside the southern boundary is highway (US 2) which also crosses Continental Divide at Marias Pass and connects the towns of West Glacier and East Glacier. Amtrak passenger trains use this same route along the highway as part of the Seattle to Portland, Oregon to Chicago line (originally the Great Northern). A fleet of 1930s red tour buses, called jammers, rebuilt in 2001 to run on propane, offer tours on all the main roads within the park. Small wooden tour boats, some dating back to the 1920s operate on several of the larger lakes while several lodges and chalets from the Great Northern era still operate in the park. Wildfires in 2003 on the west side of the continental divide burned 10% of the park. There were also extensive fires in the surrounding forests.

Wildlife and ecology

Wildfire Glacier is part of a large preserved ecosystem of over 8 million acres (32,375 km²) and is bordered on the east by the Blackfeet Indian Reservation, an area consisting primarily of the westernmost expanse of the Great Plains found in the U.S. Flathead National Forest is located to the west and the Great Bear Wilderness within Lewis and Clark National Forest is located to the south. Waterton Lakes National Park, Akamina-Kishinena Provincial Park, and the Flathead Provincial Forest in Canada are all found along the northern boundary of the park. The valleys and sheltered mountain sides are home to over 500 species of trees and plants. The predominately coniferous forest is home to various species of spruce, fir, pine and larch. The timberline on the eastern side of the park is almost 800 feet (250 m) lower than on the western side, due to exposure to the colder winds and weather of the Great Plains. West of the Continental Divide, the forest receives more moisture and protection from the winter resulting in the trees being taller and the forest becoming very densely populated. Above the forested valleys and mountain slopes, alpine tundra conditions prevail where grasses and small plants work hard to exist in a region that enjoys as little as three months without snow cover. Thirty species of plants are found only within the park and surrounding National Forests. Beargrass, a tall flowering plant, is commonly found near moisture sources throughout the park, and is relatively widespread during July and August. Wildflowers such as Monkeyflower, Glacier Lily, Fireweed, Balsamroot and Indian Paintbrush are found throughout the park. The park is prime grizzly and black bear habitat and contains other large mammals, such as mountain goats, bighorn sheep, moose, elk and mule deer. Visitors should always read the safety notices regarding the bears and the elusive mountain lion. Unlike Yellowstone National Park, which commenced a Wolf reintroduction program in the 1990's, wolves have existed continuously in Glacier since before the arrival of man. Other mammals found in the park include wolverine, badger, river otter, porcupine and mink. Glacier is also home to the endangered Bull trout which is illegal to possess and must be returned to the water if caught inadvertently. Other native game fish species found in the lakes and streams include the Cutthroat Trout, Northern Pike, Mountain Whitefish, Kokanee Salmon and Grayling. Many areas of Glacier Park are only accessible during the summer, and possibly the late spring and early fall (depending on snowfall and elevation). Rainfall is frequent in the late summer months (the peak tourist season) and may be persistent for days. Visiting in the early summer avoids some but not all of the wet weather. However in the spring, the nights and early mornings will be substantially cooler, and high-elevation trails will may still be snow covered. This includes the popular Hidden Lake Trail at Logan Pass. Thunderstorms are common in the park all summer, and normal safety precautions for lightning and hail should be taken. Due to its mountainous terrain, tornados are very rare inside the boundary of Glacier Park itself. The winter can bring prolonged cold waves, especially on the eastern side of the park. Snowfalls are significant over the course of the winter with higher amounts occurring in the west. Rapid temperature changes have been noted and in Browning, Montana, which is just east of the park in the Blackfeet Indian Reservation, once experienced a world record temperature drop of 100 degrees Fahrenheit (56 °C) in only 24 hours.

Getting there

Visitors to the park may fly to Calgary on the Canadian side with an optional closer destination of Lethbridge, Alberta (YQL), and on the American side to Kalispell, Montana (FCA). Also, the destination of Missoula, Montana (MSO) is possible, though an additional 120 miles (190 km) must be driven. Airlines include Delta Air Lines (Salt Lake), Northwest Airlines (Minneapolis & Seattle), United Airlines (Denver), America West Airlines (Phoenix), and American Airlines/Alaska Airlines via Horizon Airlines (Seattle). Amtrak provides full services to Whitefish, Montana (near Kalispell), and outdoor terminals at West Glacier (Belton), Essex (near the Continental Divide), East Glacier, and Browning (inside the adjoining Blackfeet Indian reservation). Those already residing in the Inland Northwest have few options besides driving or taking Amtrak, although there is one small turboprop flight from Spokane, Washington (the largest city in the region) to Kalispell via Big Sky Airlines. Airline service to Calgary has been suspended since 2001.

200px	200px
Grinnell Glacier and Lake Josephine	Iceberg Cirque

External links

- Official site: [http://www.nps.gov/glac/ Glacier National Park] (with webcam streams)
- [http://www.sierraclub.org/globalwarming/articles/glacier.asp Effects of Global Warming in Glacier National Park]
- [http://www.bigskyfishing.com/National_parks/glacier/glacier-pictures.shtm Glacier National Park Pictures]
- [http://www.watertoninfo.ab.ca/ Waterton Lakes National Park Website (part of the Waterton-Glacier International Peace Park)]
- [http://www.terragalleria.com/parks/np.glacier.html Photos of Glacier National Park - Terra Galleria]
- [http://www.glacierparkphotos.com Spectacular photographs of Glacier National Park - Glacier National Park Photo Gallery]
- [http://www.nationalparksgallery.com/items/category/Glacier-National-Park Glacier National Park] - National Parks Gallery
- [http://www.dannyburk.com/glacier.htm Pictures of Glacier National Park] Category:Montana landmarks Category:National parks of the United States Category:World Heritage Sites in the United States ja:グレイシャー国立公園

wagi elektroniczne london cheap hotel narty francja cheap tickets Zapraszamy

:: RELATED NEWS ::

NASA

La història

La Carrera espacial

El programa Gèminis

El programa Apol·lo

Altres primeres missions no tripulades

Cooperació entre EE.UU i la Unió Soviètica

L'era del transbordador

Mart i més enllà

Les missions espacials de la NASA

Missions espacials tripulades

Missions espacials no tripulades

La llista d'administradors de la NASA

Les instal·lacions

Tòpics

Altres agències espacials

Enllaços externs

1958

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

4 d'octubre

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

1958

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1958

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

URSS

Presidents

Repúbliques

Economia

Guerra freda

Espai exterior

1961

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1962

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Terra

Composició i estructura

La hidrosfera

L'atmosfera

La Terra en el Sistema solar

La Lluna

La biosfera

Pàgines relacionades

Programa Apollo

25 de maig

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

John F. Kennedy

Terra

Composició i estructura

La hidrosfera

L'atmosfera

La Terra en el Sistema solar

La Lluna

La biosfera

Pàgines relacionades

Glacier National Park (US)

Geology and glaciers

History

Wildlife and ecology