:: wikimiki.org ::

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Torun 19 de febrer de 1473 - Frauenburg 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès. Tambe conegut com a Mikolaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com donà les bases que permeteren a Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar irreversiblement la visió del cosmos prevalent fins aleshores.

Estudis i primeres investigacions

Estudià a la universitat de Cracòvia (1491-94) sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski. Viatjà per Itàlia i s'inscriví a la universitat de Bolonya (1496-1499), on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l'astrònom Domenico da Novara. Novara és un dels primers científics que posa en qüestió el sistema geocèntric de Claudi Tolomeu. L'interès de Copèrnic per la geografia, i l'astronomia fou estimulada pel seu professor. Ells dos observaren nombroses ocultacions, eclipsis de lluna, així com la ocultació de l'estel Aldebaran el 9 de març de 1497 a Bolonya El 1500 anà a Roma, on donà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d'una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l'ajut del seu oncle Lucas Watzelrode. Malgrat el seu càrrec, decideix acabar els seus estudis de medicina. Per tant, tornà a Pàdua (1501-1506) per estudiar dret i medicina; féu, però, una breu estada a Ferrara (1503), on obtingué el grau de doctor en dret canònic. Després torna a Polònia, i construeix un observatori a Frauenburg (avui Frombork), on fa les seves recerques d'astronomia. Durant set anys escriu Hypothesibus Motuum Coelistium a se Contitutis Commentariolus (conegut amb el títol de Commentariolus), curt tractat d'astronomia, que acaba cap al 1515, i que no serà publicat fins al segle XIX. És en aquesta obra on anuncia els seus principis de l'astronomia heliocèntrica, que revolucionarà la comunitat científica del seu temps. Reinstal·lat definitivament al seu país (1512), atengué l'administració de la diòcesi d'Ermland, exercí la medicina, ocupà certs càrrecs administratius i dugué a terme el seu immens i cabdal treball en el camp de l'astronomia. La seva obra mestra, De Revolutionibus Orbium Coelestium, fou escrita al llarg d'uns vint-i-cinc anys de treball (1507-1532), però moltes de les idees bàsiques i de les observacions que conté circularen a través de l'opuscle commentariolus (no editat fins el 1878), que, malgrat la seva brevetat, és d'una gran precisió i claredat. Aquesta obra magistral, (De Revolutionibus) de la qual va sorgir el pensament científic modern i la imatge de l'Univers més acceptada fins al principi del segle XX, no serà publicada fins al 24 de maig de 1543, poc abans de la seva mort, per un impressor de Nuremberg.

La teoria heliocèntrica copernicana

El sistema de Copèrnic descansa sobre l'observació de que la Terra volta al torn seu, una volta cada dia, la qual cosa explica el moviment diürn de l'esfera celest. Postula, igualment que la Terra dona una volta al Sol (heliocentrisme) cada any. Afirma també que els altres planetes fan el mateix en torn al Sol. Copèrnic avança igualment que la Terra oscil·la sobre el seu eix, la qual cosa explicaria la precessió. La teoria de Copèrnic ataca la de Ptolomeu, i a la cosmologia, a la física, fins i tot a la filosofia d'Aristòtil. Així mateix, les Escriptures ensenyaven la immobilitat de la Terra i el moviment del Sol. Copèrnic conserva, de totes maneres, alguns elements de l'antic sistema. La idea de les esferes sòlides, o l'esfera dels fixes. El nou sistema proposat per Copèrnic té certes avantatges sobre el del seu predecessor. Explica, entre altres, el moviment diari del Sol, i dels estels per la rotació terrestre. També explica el moviment del Sol durant l'any. Igualment explica el moviment retrògrad dels planetes exteriors, Mart, (Júpiter, Saturn). La seva teoria pren en compte també, els planetes interiors, (Venus, i Mercuri). Copèrnic avança també una teoria sobre l'ordre dels planetes, les seves distancies, i, per consegüent, el període orbital. Copèrnic contradiu a Ptolomeu, dient que com més gran és l'òrbita d'un planeta, més gran es el temps que caldrà per que faça una revolució completa al Sol. òrbita Copèrnic havia estudiat els escrits dels filòsofs grecs cercant-hi referències al problema del moviment terrestre, especialment els pitagòrics i Aristarc de Samos, el qual establí per primera vegada la teoria heliostàtica. Les hipòtesis fonamentals de la Teoria Copernicana són: 1.- El món (univers) és esfèric. 2.- La Terra també és esfèrica. 3.- El moviment dels cossos celests és regular, circular i perpetu o compost per moviments circulars. :Distingeix diversos tipus de moviments: ::3.1.- Moviment diürn: Causat per la rotació de la Terra en 24 hores i no de tot l'univers. ::3.2.- Moviment anual del Sol: Causat per la translació de la Terra al voltant del Sol en un any. ::3.3.- Moviment mensual de la Lluna al voltant de la Terra. ::3.4.- Moviment planetari: Causat per la composició del moviment propi i el de la Terra. La retrogradació del moviment dels planetes no és més que aparent i no un moviment vertader i és a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol. 4.- El cel és immens respecte a la magnitud de la Terra. 5.- L'ordre de les òrbites celestes. Després de criticar l'ordre que l'astronomia tolemaica assignava als planetes, dóna l'ordre correcte del seu allunyament del Sol. És indubtable que 2.000 anys de teoria geocèntrica no van acabar pel sorgiment aïllat de Copèrnic sinó per una necessitat social inspirada en els nous aires del Renaixement i del neoplatonisme que es respiraven.

La revolució copernicana

El que es coneix com a revolució copernicana és la seva formulació de la teoria heliocèntrica, segons la qual, la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol. Cal centrar el valor real de la seva obra en el fet de reimposar teories ja rebutjades pel sentit comú i de donar-los una estructuració coherent i científica. La ruptura bàsica que representava per a la ideologia religiosa medieval la substitució d'un cosmos clos i jerarquitzat, amb l'home com a centre, per un univers homogeni i infinit, situat al voltant del Sol, féu dubtar Copèrnic de publicar la seva obra per tal d'evitar problemes més que previsibles amb l'Església, i no fou fins el 1543 que aparegué la primera edició del De Revolutionibus Orbium Coelestium, com ja s'ha dit, feta a Nuremberg amb la supervisió del seu deixeble Georg Joachim Rheticus. Copèrnic, Nicolau Copèrnic, Nicolau ja:ニコラウス・コペルニクス ko:니콜라우스 코페르니쿠스 th:นิโคเลาส์ โคเปอร์นิคัส

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 315 dies per a finalitzar l'any i 316 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1416 - Catalunya: Ferran I d'Antequera converteix el títol de duc de Girona en el de príncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragonès, el futur Alfons IV el Magnànim.
- 1939 - el País Valencià: l'aviació franquista en bombardeja la zona costanera. :MÓN

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 221 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1928 - la Vall de Ribes (el Ripollès): hi comencen les obres del tren cremallera de Ribes de Freser a Queralbs i Núria (que s'inaugurarà el 22 de març de 1933).
- 1931 - Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haurà de designar la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunirà a Núria durant el mes de juny. :MÓN
- 1822 - Quito (Equador): batalla del Pichincha, que decideix la independència de l'Equador.
- 1915 - Primera Guerra Mundial: Itàlia declara la guerra a Àustria-Hongria.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1819 - Regne Unit: Reina Victòria d'Anglaterra
- 1941 - Duluth (Minnesota): Bob Dylan (llavors Robert Allen Zimmerman), compositor i cantant

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1543 - Frauenburg: Nicolau Copèrnic fundador de l'astronomia moderna

Festes i commemoracions:

- Festa local de Puig-reig, a la comarca del Berguedà
- Festa local de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Maig ja:5月24日 ko:5월 24일 simple:May 24 th:24 พฤษภาคม

Astronomia

L' astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d'ells a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en la esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). L'astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden jugar un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com a corbes de llum d'estreles variables, descobriment de asteroides i cometes etc. No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia, pseudo-ciència que afirma que el destí de les persones i dels assumptes humans en general es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel. Encara que ambdós camps comparteixen un origen comú, són molt diferents; els astrònoms segueixen el mètode científic, mentres que els astròlegs no. A més els astròlegs no han assumit encara la precessió dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc.

Branques de l'astronomia

L'Astronomia es troba dividida en quatre grans branques:
- Astronomia de posició: Té com a objecte situar en la esfera celeste la posició dels astres mesurant determinats angles respecte a uns plans fonamentals. És la branca més antiga d'esta ciència. Descriu el moviment dels astres, planetas, satèl·lits i fenòmens com els eclipsis, trànsits dels planetes pel disc del Sol. També estudia el moviment diürn i el anual del Sol i les estreles. Inclou la descripció de cada un dels planetes, asteroides i satèl·lits del Sistema solar. Són tasques fonamentals de la mateixa la determinació de la hora i la determinació per a la navegació de les coordenades geogràfiques.
- Mecànica celeste: Té com a objecte interpretar els moviments de l'Astronomia de posició en l'àmbit de la part de la física coneguda com a mecànica generalment la newtoniana (Llei de la Gravitació Universal de Isaac Newton). Estudia el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satèl·lits, el càlcul de les òrbitas de cometes i asteroides. L'estudi del moviment de la Lluna al voltant de la Terra va ser per la seva complexitat molt important per al desenvolupament de la ciència. El moviment estrany de Urà causat per les pertorbacions d'un planeta fins llavors desconegut va permetre a Le Verrier i Adams descobrir sobre el paper al planeta Neptú. El descobriment d'una xicoteta desviació en l'avanç del periheli de Mercuri es va atribuir inicialment a un planeta pròxim al Sol fins que Einstein amb el seu Teoria de la Relativitat la va explicar.
- Astrofísica és una part moderna de l'Astronomia que estudia els astres com a cossos de la física estudiant la seva composició, estructura i evolució. Només va ser possible el seu inici en el segle XIX quan gràcies als espectres es va poder esbrinar la composició física de les estreles. Les branques de la física implicades en l'estudi són la física nuclear (generació de l'energia en l'interior de les estreles) i relativitat.
- Cosmologia és la branca de l'Astrofísica que estudia els orígens, estructura, evolució i naixement de l'Univers en el seu conjunt.

Branques de l'astronomia per la part de l'espectre utilitzada

Atenent a la longitud d'ona de la radiació electromagnètica amb què s'observa el cos celeste l'astronomia es divideix en:
- Astronomia òptica quan l'observació utilitza exclusivament la llum en les longituds d'ona que poden ser detectades per l'ull, o molt prop d'elles (al voltant de 400 - 800 nm). És la branca més antiga.
- La radioastronomia usa per a l'observació, radiació amb longituds d'ona de mm a cm, semblant a la usada en radiodifusió. L'Astronomia Òptica i de Ràdio pot realitzar-se usant observatoris terrestres, perquè la atmosfera és transparent en eixes longituds d'ona.
- Astronomia infraroja que utilitza detectors de llum infraroja (longituds d'ona més llargues que el roig). La llum infraroja és fàcilment absorbida pel vapor d'aigua, així que els observatoris d'infrarojos han d'establir-se en llocs alts i secs.
- Astronomia d'Alta Energia: Inclou l'astronomia de rajos X, astronomia de rajos gamma i astronomia ultraviolada, així com l'estudi dels neutrís i els rajos còsmics. Les observacions es poden fer únicament des de globus aerostàtics u observatoris espacials.

Branques de l'astronomia en funció del problema adreçat

- Astrometria: l'estudi de la posició dels objectes a l'espai i els canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica dels objectes de la nostra galàxia.
- Astrofísica: l'estudi de la física de l'univers, incloent les propietats físiques (lluminositat, densitat, temperatura, composició química) dels objectes astronòmics.
- Cosmologia: l'estudi de l'origen de l'univers i la seua evolució. L'estudi de la cosmologia és astrofísica teòrica a una escala més gran.
- Formació de la galàxia i evolució: l'estudi de la formació de la gàlaxia i llur evolucions.
- Astronomia galàctica: l'estudi de l'estructura i components de la nostra galàxia i altres galàxies.
- Astronomia extragalàctica: l'estudi dels objectes (principalment galàxies) de fora de la nostra galàxia.
- Astronomia estelar: l'estudi dels estels.
- Evolució estelar: l'estudi de l'evolució de les estreles, des de la seua formació fins el seu final.
- Formació estelar: l'estudi de les condicions i processos que han conduït a la formació d'estreles en l'interior de núbols de gas, i el procés de formació en sí mateix.
- Ciències planetàries: l'estudi dels planetes del Sistema Solar i dels planetes extrasolars.
- Astrobiologia (o exobiologia): l'estudi de l'adveniment i evolució de sistemes biològics a l'univers.
- Arqueoastronomia
- Astroquímica

Vegeu també

- Llista d'astrònoms
- Història de l'astronomia és vital en el desenvolupament del pensament humà.

Enllaços externs

- [http://www.astrogea.org/ipa/que_hi_ha_alli_dalt.htm Plana sobre Astronomia]
- [http://www.astroalella.org Agrupació d'Astronomia d'Alella]
- [http://www.ub.es/slc/termens/astronomia.pdf Vocabulari d'astrofísica i astronomia]
- [http://www.palmcat.org PalmCAT - AI (Astro Info)] Aplicació en català per a ordinadors de butxaca que proporciona dades molt completes dels objectes del nostre sistema solar així com catàlegs de tots els tipus d'objectes interestelars. Categoria:Astronomia ja:天文学 ko:천문학 ms:Astronomi simple:Astronomy th:ดาราศาสตร์

Polonès

El polonès és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial. També és llengua oficial al comtat de Vílnius, a Lituània. El polonès s'escriu amb alfabet llatí. Aquest fet distintiu entre les diferents llengües eslaves es deu a la religió. És a dir, si es tracta de cristians ortodoxos (tradicionalment) utilitzen l'alfabet cirílic, i si es tracta de cristians catòlics (tradiconalment) utilitzen l'alfabet llatí. El polonès, com la major part de les llengües eslaves, es declina. Té set casos: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, prepositiu i vocatiu; i tres gèneres: masculí, femení i neutre. La seva riquesa fonètica presenta dificultats als parlants estrangers, sobretot per la gran varietat de sons fricatius i africats que conté. Totes les paraules són planes i no s'utilitza l'accent gràfic tònic, sinó un accent que marca palatalitzacions. Com a curiositat antigament a Polònia la llengua de cultura havia estat el llatí, fins que, entre d'altres, es van començar a traduir obres per a les reines, que no sabien llatí i només les podien entendre en polonès. Categoria:Llengües eslaves ja:ポーランド語 ko:폴란드어 th:ภาษาโปแลนด์

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia. Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius. El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llati, però, és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.

Enllaços externs

Existeix una Viquipèdia en llatí: [http://la.wikipedia.org (pàgina principal)]
- [http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang] - Diccionari llatí-català/català-llatí / castellano-català/català-castellano. Categoria:Llatí als:Latein ja:ラテン語 ko:라틴어 simple:Latin language th:ภาษาละติน zh-min-nan:Latin-gí

Isaac Newton

] Sir Isaac Newton (25 de desembre de 1642 - 20 de març de 1727) va ser un alquimista, matemàtic, científic, i filòsof anglès. Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la terra, i del cel. Newton també creà un model matemàtic per les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia també ampliar les seves lleis argumentant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no eren solament el·líptiques; sinó també podien ser hiperbòliques, i parabòliques. Newton també demostrà que la llum blanca estava composta d'una mescla dels altres colors. Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules.

Biografia

Va néixer el 25 de desembre de 1642 (corresponent al 4 de gener de 1643 del nou calendari) en Woolsthorpe, Lincolnshire, Anglaterra . Va realitzar els seus primers estudis universitaris en 1661, al Trinity College de Cambridge. Al començament dels seus estudis, es va interessar en primer lloc per la química, i aquest interès, segons es diu, es va manifestar al llarg de tota la seva vida. Durant el seu primer any d'estudis, i probablement per primera vegada, va llegir una obra de matemàtiques sobre la geometria de Euclides, el que va despertar en ell el desig de llegir altres obres. El seu primer tutor va ser Benjamin Pulleyn, posteriorment professor de grec en la universitat. En 1663, Newton va llegir la Clavis mathematicae de Oughtred, la traducció de la Geometria de René Descartes de Van Schooten, l'Òptica de Kepler, l'Opera mathematica de Vieta, editades per Van Schooten i, en 1644, l'Aritmètica de Wallis que li serviria com introducció a les seves investigacions sobre les sèries infinites, el teorema del binomi i certes quadratures. En 1663 Newton va conèixer a Isaac Barrow, qui li va fer classe com primer Professor Lucasià de Matemàtiques. En la mateixa època, Newton va entrar en contacte amb els treballs de Galileu, Fermat, Huygens i altres, a partir probablement de l'edició de 1659 de la traducció de la Geometria de Descartes per Van Schooten. Des de finals de 1664, Newton sembla disposat a contribuir personalment al desenvolupament de les matemàtiques. Aborda llavors el teorema del binomi, a partir dels treballs de Wallis, i el càlcul de fluxions. Després, a l'acabar els seus estudis de batxiller, ha de tornar a la granja familiar a causa d'una epidèmia de pesta bubònica. Retirat amb la seva família durant els anys 1665-1666, coneix un període molt intens de descobriments: descobreix la llei de l'invers del quadrat, de la gravitació, desenvolupa el seu càlcul de fluxions, generalitza el teorema del binomi i posa de manifest la naturalesa física dels colors. No obstant això, Newton guarda silenci sobre els seus descobriments i reprèn els seus estudis en Cambridge en 1667. De 1667 a 1669, emprèn activament investigacions sobre òptica i és elegit fellow del Trinity College. En 1669, Barrow renúncia a la seva Càtedra Lucasiana de Matemàtiques i Newton li succeeix i ocupa aquest lloc fins a 1696. El mateix any envia a John Collins, per mitjà de Barrow, el seu "Analysis per aequationes numero terminorum infinits". Per a Newton, aquest manuscrit representa la introducció a un potent mètode general, que desenvoluparà més tard: el seu càlcul diferencial i integral. Newton va descobrir els principis del seu càlcul diferencial i integral cap a 1665-1666, i durant el decenni següent va elaborar almenys tres enfocaments diferents de la seva nova anàlisi. Des de 1684, el seu amic Halley li incita a publicar els seus treballs de mecànica, i finalment, gràcies a la sustentació moral i econòmic d'aquest últim i de la Royal Society, publica en 1687 la seva cèlebre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, obra que va marcar un punt d'inflexió en la història de la ciència, i a més va aconseguir que el seu autor perdés el seu temor a la publicació de les seves teories. En 1672 va publicar una obra sobre la llum amb una exposició de la seva filosofia de les ciències, on va aconseguir demostrar que la llum blanca estava formada per una banda de colors (vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta) fent passar la llum a través d'un prisma. Aquests experiments li van dur a formular la seva teoria general sobre la llum que, segons ell, està formada per corpuscles i es propaga en línia recta i no per mitjà d'ones. Aquest llibre que va ser severament criticat per la major part de les seves contemporanis, entre ells Robert Hooke (1638-1703) i Huygens, qui sostenien idees diferents sobre la naturalesa de la llum. Aquesta crítiques van provocar el seu recel a les publicacions pel que es va retirar a la solitud del seu estudi en Cambridge. Des de 1673 fins a 1683, Newton va ensenyar àlgebra i teoria d'equacions, però sembla que assistien pocs estudiants als seus cursos. Mentrestant, Isaac Barrow i l'astrònom Edmund Halley (1656-1742) reconeixien els seus mèrits i l'estimulaven en els seus treballs. Cap a 1679, va verificar la seva llei de la gravitació universal, de la qual va deduir la força gravitatòria entre la Terra i la Lluna i va demostrar que era directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància, multiplicant aquest quocient per una constant anomenada constant de gravitació universal. :

F = G \frac

Va tenir a més la gran intuïció de generalitzar aquesta llei a tots els cossos de l'univers, amb el que aquesta equació es convertia en la llei de gravitació universal. A més va establir la compatibilitat entre la seva llei i les tres de Kepler sobre els moviments planetaris. En 1687, Newton va defensar els drets de la Universitat de Cambridge contra el Rei Jacob II i, com resultat tangible de l'eficàcia que va demostrar en aquesta ocasió, va se elegit membre del Parlament en 1689, en el moment que el rei era destronat i obligat a exiliar-se. Va mantenir el seu escó en el Parlament durant diversos anys sense mostrar-se, no obstant, molt actiu durant els debats. Durant aquest temps va prosseguir els seus treballs de química, en els quals es va revelar molt competent, encara que no publiqués grans descobriments sobre el tema. Es va dedicar també a l'estudi de la hidrostàtica i de la hidrodinàmica a més de construir telescopis. Després d'haver estat professor durant prop de trenta anys, Newton va abandonar el seu lloc per a acceptar la responsabilitat de Director de la Moneda en 1696. Durant els últims trenta anys de la seva vida, va abandonar pràcticament les seves investigacions i es va consagrar progressivament als estudis religiosos. Va ser elegit president de la Royal Society en 1703 i reelegit cada any fins a la seva mort. En 1705 va ser fet cavaller per la Reina Ana, com recompensa als serveis prestats a Anglaterra. Els últims anys de la seva vida es van veure aombrats per la desgraciada controvèrsia, d'envergadura internacional, amb Leibniz a propòsit de la prioritat de la invenció de la nova anàlisi. Acusacions mútues de plagi, secrets dissimulats en criptogrames, cartes anònimes, tractats inèdits, afirmacions sovint subjectives d'amics i partidaris dels dos gegants enfrontats, zels manifests i esforços desplegats pels conciliadors per a aproximar als clans adversos, això es va acabar amb la mort de Leibniz en 1716. Després d'una llarga i atroç malaltia, Newton va morir durant la nit del 20 de març de 1727, i va ser enterrat en l'abadia de Westminster enmig dels grans homes d'Anglaterra. Newton va opinar sobre la seva vida el següent: "No se com puc ser vist pel món, però al meu entendre, m'he comportat com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra més polida i una conquilla més bonica del normal, mentre que el gran oceà de la veritat s'exposava davant meu completament desconegut." Newton va ser respectat durant tota la seva vida com cap altre científic, i prova d'això van ser els diversos càrrecs amb que se li va honrar: en 1689 va ser elegit membre del Parlament, en 1696 se li va encarregar la custòdia de la Casa de la Moneda, en 1703 se li va nomenar president de la Royal Society i finalment en 1705 va rebre el títol de Sir de mans de la Reina Ana. La gran obra de Newton culminava la revolució científica iniciada per Nicolau Copèrnic (1473-1543) i inaugurava un període de confiança sense límits en la raó, extensible a tots els camps del coneixement.

Escrits de Newton

- Method of Fluxions (1671)
- Opticks (1704)
- Arithmetica Universalis (1707)
- Philosophiae Naturalis Principia Mathematica Newton, Isaac Newton, Isaac Newton, Isaac ja:アイザック・ニュートン ko:아이작 뉴턴 ms:Isaac Newton simple:Isaac Newton th:ไอแซก นิวตัน

Cracòvia

Escut de Cracòvia

Cracòvia (en polonès Kraków) és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia. L'any 2003 tenia 757.427 habitants (els cracovians). Situada a la riba del riu Vístula, la ciutat fou construïda als peus de la fortalesa eslàvica de Wawel. Cracòvia tradicionalment ha estat un dels centres científics, culturals i artístics del país. Temps enrere fou la capital nacional, i molts la consideren encara el cor de Polònia, a causa de la seva història de més de mil anys. La ciutat és també un important centre de turisme local i internacional, amb més de dos milions de visitants anuals.

Nom

eslàvica Segons la llegenda, el nom de Kraków ve del duc Krak, un dels mítics fundadors de la dinastia Piast. També és probable que el nom sigui d'origen cèltic (Carragh).

Universitats

cèltic cèltic cèltic
- Uniwersytet Jagielloński [http://www.uj.edu.pl/]
- Akademia Górniczo-Hutnicza [http://www.agh.edu.pl/]
- Politechnika Krakowska [http://www.pk.edu.pl/]
- Akademia Ekonomiczna
- Akademia Wychowania Fizycznego [http://awf.krakow.pl/]
- Akademia Muzyczna
- Akademia Pedagogiczna
- Akademia Sztuk Pięknych
- Akademia Rolnicza
- Akademia Wychowania Fizycznego
- Papieska Akademia Teologiczna
- Państwowa Wyższa Szkoła Teatralna
- Krakowska Szkoła Wyższa im. A. Frycza-Modrzewskiego
- Krakowska Wyższa Szkoła Promocji Zdrowia
- Małopolska Wyższa Szkoła Zawodowa
- Wyższa Pedagogiczna Szkoła Zawodowa im. Św. Rodziny
- Wyższa Szkoła Ekonomii i Informatyki
- Wyższa Szkoła Europejska im. Ks. Józefa Tischnera [http://wse.krakow.pl/]
- Wyższa Szkoła Filozoficzno-Pedagogiczna Ignatianum
- Wyższa Szkoła Handlowa
- Wyższa Szkoła Ochrony Środowiska, Turystyki i Rekreacji
- Wyższa Szkoła Ubezpieczeń
- Wyższa Szkoła Zarządzania i Bankowości

Personatges il·lustres

Wyższa Szkoła Zarządzania i Bankowości Wyższa Szkoła Zarządzania i Bankowości Wyższa Szkoła Zarządzania i Bankowości
- Alexander Abusch
- Stefan Banach
- Daniel Bogusz
- Boleslaw III
- Krzysztof Borek
- Carl Carl
- Ewa Demarczyk
- DJ Tomekk
- Robert Gadocha
- Mordecai Gebirtig
- Henryk Grossmann
- Ludwig Gumplowicz
- Friedrich Halm
- Wojciech Has
- Roman Haubenstock-Ramati
- Zvi Hecker
- Jerzy Hoffman
- Josef Hofmann
- Stanislaus Hosius
- Roman Ingarden
- Jan I.
- Holy Kasimir
- Jan II. Kazimierz
- Zygmunt Konieczny
- Ewa Lipska
- Franciszek Macharski
- Jan Matejko
- Edward Ochab
- Karin Reschke
- Jan Rokita
- Zygmunt II
- Jerzy Stuhr
- Grzegorz Turnau
- Karl Freiherr von Urban
- Vladislav II
- Wanda Wasilewska
- Wladyslaw II

Administració

Wladyslaw II Wladyslaw II # Stare Miasto # Grzegórzki # Prądnik Czerwony # Prądnik Biały # Łobzów # Bronowice # Bieńczyce # Zwierzyniec # Dębniki # Łagiewniki # Swoszowice # Wola Duchacka # Prokocim-Bieżanów # Podgórze # Czyżyny # Mistrzejowice # Grębałów # Nowa Huta

Enllaços externs

- [http://www.cracowonline.com Cracòvia Online]
- [http://www.go-cracow.com Go-Cracow.com] Categoria:Polònia als:Krakau ja:クラクフ

1494

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XV ko:1494년

1499

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XV als:1499 ko:1499년 simple:1499

Medicina

La Medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa del diagnòstic i del tractament de les malalties per tal de mantenir o restablir la salut humana i també d'establir un pronòstic en cas de malaltia. En un sentit ampli, abasta la ciència i la prevenció i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha tècniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a Medicina (per exemple, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de diplomatures. La Medicina té dues vessants: la primera, com a ciència o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica).

Història de la medicina

Hipòcrates es considerat el fundador de la medicina.

Especialitats mèdiques i quirúrgiques

- Anestesiologia
- Acupuntura
- Al·lergologia
- Anàlisis clíniques
- Anatomia patològica
- Cirurgia
- Cirurgia cardiovascular
- Cirurgia general i digestiva
- Cirurgia maxil·lofacial
- Cirurgia pediàtrica
- Cirurgia plàstica i reparadora
- Cirurgia toràcica
- Neurocirurgia
- Dermatologia mèdicoquirúrgica i venereologia
- Electroradiologia
- Geriatria
- Hidrologia
- Histopatologia
- Homeopatia
- Immunologia
- Medicina del treball
- Medicina estètica
- Medicina esportiva
- Medicina familiar i comunitària
- Medicina general
- Medicina intensiva
- Medicina interna
- Hematologia
- Cardiologia
- Nefrologia
- Pneumologia
- Gastroenterologia
- Reumatologia
- Oncologia
- Endocrinologia
- Medicina legal i forense
- Medicina natural
- Medicina nuclear
- Medicina preventiva i de salut pública
- Neurofisiologia clínica
- Neurologia
- Obstetrícia i ginecologia
- Odontoestomatologia
- Oftalmologia
- Otorinolaringologia
- Pediatria
- Psiquiatria
- Radiodiagnòstic
- Rehabilitació
- Sexologia mèdica
- Traumatologia i cirurgia ortopèdica
- Urologia i andrologia Categoria:Medicina als:Medizin fiu-vro:Arstitiidüs ja:医学 ko:의학 simple:Medicine th:แพทยศาสตร์ zh-min-nan:I-ha̍k

Filosofia

La Filosofia és l'afinitat o l'amor per la saviesa, per la ciència. Però allò que caracteritza la Filosofia, i la diferencia d'allò que modernament anomenem ciència és el fet que la primera cerca una explicació radical i última del seu objecte d'estudi.

Disciplines filosòfiques

En general s'ha classificat la filosofia en relació a quin era l'objecte del seu estudi. Així es parla, per exemple, d'Epistemologia (la filosofia de la ciència), Cosmologia (la filosofia de la natura), Antropologia (la filosofia de l'home), la metafísica o de l'Ètica (la filosofia del comportament humà). Al llarg dels segles, els diferents sistemes filosòfics han classificat les seves disciplines de forma diferent, però sovint s'han mantingut més o menys les mateixes tres disciplines generals, que en termes moderns s'anomenen lògica, filosofia de la natura i filosofia de l'esperit. No obstant, la terminologia utilitzada per referir-s'hi no ha estat sempre la mateixa. Per exemple, els estoics les anomenaven lògica, física i ètica.

Història

Encara que de vegades es parla de filosofia oriental, la filosofia pròpiament dita va començar amb els grecs. A l'Orient hi havia mites que podien ser més o menys semblants a algunes nocions filosòfiques, però que tenien una base més aviat religiosa. Se sol dividir la història de la filosofia en els períodes següents: #Filosofia antiga #Filosofia medieval #Filosofia moderna #Filosofia contemporània

Textos

- [http://wikisource.org/wiki/Wikisource:Biblioth%C3%A8que_philosophique Wikisource] Categoria:Filosofia ja:哲学 ko:철학 ms:Falsafah simple:Philosophy th:ปรัชญา

Teoria geocèntrica

La teoria geocèntrica (del grec geo: terra; kentros: centre) col·loca la Terra immòbil en el centre del món (univers) i els planetes, inclòs el Sol, girant al voltant d'ella. Esta teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu en el segle II en la seua obra L'Almagest, on va introduir els anomenats epicicles i deferents. Es va mantenir vigent fins al segle XVI quan Nicolau Copèrnic la va posar en dubte i va proposar, en lloc seu, la teoria heliocèntrica. Després d'una intensa disputa que va durar anys, i on van participar d'una banda matemàtics i filòsofs com Galileu i Kepler i de l'altra l'Església Catòlica, va ser finalment reemplaçada per la teoria heliocèntrica. Categoria:Sistema Solar ja:天動説

Claudi Tolomeu

Claudi Ptolemeu (en grec: Klaudios Ptolemaios; circa 85 - circa 165, altres autors diuen c.100-c.170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu. Va viure i va treballar a Alexandria, Egipte (es creu que en la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astròleg i astrònom, activitats que en eixa època estaven íntimament lligades. És autor del tractat astronòmic conegut com Almagest (en grec Hè Megalè Syntaxis, El gran tractat). Es va preservar, com tots els tractats grecs clàssics de ciència, en manuscrits àrabs (d'ací el seu nom) i només disponible en la traducció en llatí de Gerard de Cremona en el segle XII. Hereu de la concepció de l'Univers donada per Plató i Aristòtil, el seu mètode de treball va diferir notablement del d'aquestos, perquè mentres Plató i Aristòtil donen una cosmovisió de l'Univers, Ptolomeu és un empirista. El seu treball va consistir a estudiar la gran quantitat de dades existents sobre el moviment dels planetes a fi de construir un model geomètric que explicara les dites posicions en el passat i fóra capaç de predir les seves posicions futures. La ciència grega tenia dos possibilitats en el seu intent d'explicar la naturalesa: l'explicació realista, que consistiria a expressar de forma rigorosa i racional el que realment es dóna en la naturalesa; i l'explicació positivista, que consistiria en expressar de forma racional l’aparent, sense preocupar-se de la relació entre el que es veu i el que en realitat és. Ptolomeu afirma explícitament que el seu sistema no pretén descobrir la realitat, sent només un mètode de càlcul. És lògic que adoptara un esquema positivista, perquè la seva teoria geocèntrica s'oposa flagrantment a la física aristotèlica: per exemple, les òrbites del seu sistema són excèntriques, en contraposició a les circulars i perfectes de Plató i Aristòtil. Ptolomeu va catalogar molts estels, assignant-los una brillantor i magnitud, i va establir normes per a predir els eclipsis. La seva aportació fonamental va ser el seu model de l'univers: creia que la Terra estava immòbil i ocupava el centre de l'Univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estreles, giraven al seu voltant. A pesar d'això, per mitjà de la tècnica de l'epicicle-deferent, la invenció del qual s'atribuïx a Apol·loni, tracta de resoldre amb prou èxit els dos grans problemes del moviment planetari: #La retrogradació dels planetes i el seu augment de brillantor, mentres retrograden. #La distinta duració de les revolucions siderals. Les seves teories astronòmiques van influir en el pensament astrònom i matemàtic científic fins al segle XVI. Va aplicar els seus estudis de trigonometria a la construcció d'astrolabis i rellotges de sol. I també va aplicar l'estudi de l'astronomia al de l'astrologia, creant els horòscops. Totes estes teories i estudis estan escrits en la seua obra Tetrabiblon. Va ser també un bon òptic i geògraf. En el camp de l'òptica va explorar les propietats de la llum, sobretot de la refracció i la reflexió. La seva obra Òptica és un bon tractat sobre la teoria matemàtica de les propietats de la llum. Una altra gran obra seva és la Geografia, que descriu el món de la seva època. Utilitza un sistema de latitud i longitud, pel que va servir d'exemple als cartògrafs durant molts anys. Una de les ciutats descrita en esta obra és La Meca, en la Península Aràbiga, a la que anomena Makoraba. El món de la música tampoc va ser ignorat per Ptolemeu. Va escriure un tractat de teoria musical anomenat Harmònics. Categoria:Astrònoms

Enllaç extern

- [http://baldufa.upc.es/baldufa/parti/a0/a0a0/a0a0b2/a0a0b2.htm Plana sobre Claudi Ptolemeu] Categoria:Matemàtics Categoria:Geògrafs Categoria:Antiga Grècia ja:クラウディオス・プトレマイオス ko:클라우디오스 프톨레마이오스 th:ทอเลมี

Astronomia

Branques de l'astronomia

Branques de l'astronomia per la part de l'espectre utilitzada

Branques de l'astronomia en funció del problema adreçat

Vegeu també

- Llista d'astrònoms
- Història de l'astronomia és vital en el desenvolupament del pensament humà.

Enllaços externs

Estel

Un estel és un aparell lleuger que es pot envolar amb l'ajuda del vent; vegeu estel (joguina). Estel també és un nom propi femení. En Astronomia un estel també pot ser un asteroide, un planeta, una estrella, un cometa o un astre.

Aldebaran

Aldebaran (α Tau / α Tauri / alfa Tauri), és l'estrella més brillant de la constel·lació de Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn. Es tracta d'una estrella de classe K5 III, que significa que és taronja, gran, i que s'ha mogut de la seqüència principal utilitzant tot el seu combustible d'hidrogen. Actualment Aldebaran crema principalment heli i s'ha expandit a un diàmetre d'aproximadament 5,3×10⁷ km (al voltant de 38 vegades el diàmetre del Sol). El satèl·lit Hipparcos ha determinat la seva distància en 65,1 anys llum, i brilla amb 150 vegades la lluminositat del Sol. És lleugerament variable, del tipus pulsant amb variacions de 0,2 magnituds. Aldebaran Té una companya menor, una nana fosca de classe M2 i que orbita a uns quants cents d'U.A. El 1997, es va detectar la possible presència d'un planeta (o d'una nana marró petita), amb una massa mínima d'11 Júpiters i orbitant a una distància de 1,35 U.A. Aldebaran és una de les estrelles més fàcils per trobar en el cel nocturn, en part a causa de la seva brillantor i en part a causa de la seva relació espacial respecte a un dels asterismes més evidents en el cel. Si hom segueix les tres estrelles del cinyell d'Orió d'esquerra a dreta (a l'hemisferi nord) o bé de dreta a esquerra (al sud), la primera estrella brillant que es troba continuant aquesta línia és Aldebaran. El seu nom prové de l'àrab الدبران (ad-dabarān) que significa "el seguidor", una referència al fet que l'estrella sembla seguir a les Plèiades en el seu viatge nocturn a través del cel. Aldebaran sembla ser el membre més brillant del cúmul obert de les Híades; tanmateix, està situat simplement en la línia de visió entre la Terra i les Híades i és de fet una estrella independent. Categoria:Estrelles ja:アルデバラン

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 297 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1966 - Barcelona: les autoritats franquistes reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarrià; aquests fets es coneixen com la caputxinada.
- 1990 - Manresa (el Bages), Terrassa (el Vallès Oriental) i Badalona (el Barcelonès): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1934 - Smolensk (Rússia): Juri Gagarin, primer cosmonauta de la història.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

---- Un dia abans/Un dia després Categoria:març ja:3月9日 ko:3월 9일 simple:March 9 th:9 มีนาคม

1497

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XV ko:1497년 simple:1497

Roma

] Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima. Està situada vora el Tíber, a 22 km de la Mediterrània. De vegades se l'anomena "la ciutat dels set turons" (Aventí, Celi, Capitoli, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal). L'any 1991 tenia una població de 2.770.000 habitants (anomenats romans), i de més de tres milions l'aglomeració urbana. Es troba a 1º54 nord i 12º30 est, a 37 m d'altitud, i ocupa una superfície de 1.285 km2. L'alcalde actual és Walter Veltroni, de centre-esquerra. Té una taxa d'atur al voltant del 12,5%. La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab Urbe condita, «des de la fundació de Roma». Aquesta data és confirmada per l'arqueologia, i actualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi.

Monuments romans

Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:

Roma antiga

imperi]
- l'Arc de Constantí
- l'Arc de Titus
- el Coliseu
- el Fòrum Romà i els Fòrums Imperials
- el Capitoli i els Museus Capitolins
- les termes: Termes de Caracal·la, Termes de Dioclecià
- el Panteó de Roma
- l'Ara Pacis Augustae
- les catacumbes ñl shg sg jnshbystvcdf shbv vfdbvgbx napo9 nsjb hbfcvshvybh

Roma barroca

catacumbes]
- les places: la Piazza Navona, la Piazza del Popolo
- els museus: Galeria Borghese, Galeria Doria-Pamphili, Galeria Barberini, Palau Massimo alle Terme
- les esglésies: Església del Gesù, Basílica de Sant Joan de Laterà, Basílica de Santa Maria la Major
- les fonts: Fontana di Trevi, la Font dels Rius de la Piazza Navona
- el Palau Farnese
- la Vil·la Mèdici

Roma contemporània

- el Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la «màquina d'escriure»
- el Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià
- el Palau de Justícia de la Piazza Cavour
- el barri de l'EUR

Pàgines que s'hi relacionen

- Imperi Romà
- Arquitectura Romana
- Roma (Regne i República)

Enllaços externs

- [http://www.compart-multimedia.com/virtuale/ Galeria de fotos i panoramas], en italià i anglès
- [http://www.comune.roma.it/ Web oficial de l'Ajuntament de Roma]
- [http://www.rome.info/pictures/ Fotos de Roma]
- [http://www.catalansaroma.it/ Associació Catalans a Roma] Categoria:Ciutats d'Itàlia Categoria:Capitals d'estats independents als:Rom ja:ローマ ko:로마 simple:Rome

1501

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVI ko:1501년

1506

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 20 de maig - Valladolid (Castella, Espanya): Cristòfor Colom, navegant i descobridor d'Amèrica.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVI ko:1506년

Wimbledon-vinnere (single herrer)

Se også

- Wimbledon (tennis)
- Wimbledon-vinnere (single damer)
- French Open-vinnere (single herrer)
- French Open-vinnere (single damer)
- Australian Open-vinnere (single herrer)
- Australian Open-vinnere (single damer)
- US Open-vinnere (single herrer)
- US Open-vinnere (single damer) Kategori:Tennis Kategori:Lister ja:ウィンブルドン選手権男子シングルス優勝者一覧

keno konsultant slubny cellulitis hotel madrid bielizna erotyczna

:: RELATED NEWS ::

Bidborough, Kent
Bidborough is a village and civil parish in the borough of Tunbridge Wells in Kent, England, north of Tunbridge Well and south of Tonbridge. According to the 2001 census it had a population of 958. Category:Villages in Kent