:: wikimiki.org ::
| Oceà Glacial Àrtic |
Oceà Glacial Àrtic
L'Oceà Àrtic (també anomenat Oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor dels oceans mundials. Ocupa una conca aproximadament circular i cobreix una àrea d'aproximadament 14.090.000 km². Pràcticament envoltat de terra, l'oceà està rodejat de les masses terrestres d'Europa, Àsia, Amèrica del Nord i Grenlàndia i un bon nombre d'illes, així com pel mar de Barentsz, el de Beaufort, el de Grenlàndia, el de Làptev, el de Lincoln, el de Noruega, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Està connectat a l'oceà Pacífic per l'estret de Bering i a l'Atlàntic pel mar de Grenlàndia.
Una serralada submarina, la dorsal de Lomonósov, divideix l'oceà Àrtic en dues conques: l'eurasiàtica, o de Nansen, que té una profunditat entre 4.000 i 4.500 m, i la nord-americana, o hiperbòria, que té 4.000 m de profunditat, aproximadament. La topografia del fons marí està caracteritzada per les cadenes de blocs de falla, les planes de la zona abissal, les profunditats oceàniques i les conques.
L'entrada d'aigua més gran ve de l'Atlàntic pel corrent de Noruega, que després flueix per la costa eurasiàtica. L'aigua també entra al Pacífic per l'estret de Bering. El corrent de Grenlàndia Oriental és la sortida d'aigua més important. La temperatura i la salinitat varien amb les estacions segons la capa de gel es fon i es glaça. El gel cobreix la major part de la superfície oceànica al llarg de l'any, cosa que provoca temperatures per sota del punt de congelació la major part del temps. L'Àrtic és una font important d'aire molt fred que inevitablement es mou cap a l'equador, i quan troba aire més càlid a les latituds mitjanes provoca pluja i neu. Hi ha poca vida marina allà on la superfície de l'oceà està coberta de gel tot l'any; la vida, però, abunda a les àrees obertes, especialment a les més meridionals. Els principals ports es troben a les ciutats russes de Múrmansk i Arkhànguelsk. L'oceà Àrtic és important estratègicament al ser la ruta més curta entre la costa del Pacífic nord-americana i Europa.
Situació
És una massa d'aigua situada principalment al nord del Cercle Polar Àrtic .
Àrea
- total: 14.056 milions de km²
- nota: inclou la badia de Baffin, el mar de Barentsz, el mar de Beaufort, el mar de Grenlàndia, la badia de Hudson, l'estret de Hudson, el mar de Kara, el mar de Làptev, el mar de la Sibèria Oriental, el mar dels Txuktxis i altres masses d'aigua tributàries.
Comparativament és una mica menys d'una vegada i mitja la mida dels [[Estats Units]].
Línia de costa
45,389 km
Clima
Clima polar caracteritzat per marges de temperatura relativament estrets de fred persistent; hiverns caracteritzats per la foscor contínua, el fred i unes condicions meteorològiques estables, amb cels clars; claror contínua als estius, boires, i de vegades tempestes dèbils amb pluja o neu.
Massa oceànica
La superfície central està coberta per una capa de gel en moviment d'uns 3 m de gruix de mitjana, encara que en alguns punts pot ser de tres vegades més; la circulació és en el sentit de les agulles del rellotge al [[current de Beaufort, però va gairebé en línia recta des de les illes de Nova Sibèria (al nord de Rússia) fins a l'estret de Dinamarca (entre Grenlàndia i Islàndia); el gel està envoltat de mar oberta durant l'estiu, però a l'hivern duplica la seva mida (i fins i tot més) i arriba fins a les masses de terra; el 50% de l'oceà està situat damunt la plataforma continental (el més gran percentatge de qualsevol oceà), mentre que la resta és una conca central interrompuda per tres dorsals submarines (la serralada Alfa, la serralada de Nansen i la dorsal de Lomonósov).
Elevacions extremes
- punt més baix: conca de Fram -4,665 m
- punt més alt: 0 m (nivell del mar)
Recursos naturals
Conglomerats de sorres i graves, dipòsits detrítics, nòduls polimetàl·lics, camps de petroli i gas, peix, mamífers marins (foques i balenes).
Perills naturals
Illes de gel que es desprenen ocasionalment al nord de l'illa Ellesmere ; icebergs sorgits de les glaceres de Grenlàndia i de la costa nord-oriental del Canadà; permafrost a les illes; virtualment tancat pel gel d'octubre a juny, i practicable només amb vaixells trencagels d'octubre a maig.
Medi ambient
Les espècies marines en perill inclouen morses i balenes; els ecosistemes són fràgils i es recuperen lentament dels canvis o danys; la capa de gel s'està aprimant; hi ha un forat estacional a la capa d'ozó sobre el pol Nord.
Nota de geografia
El principal coll d'ampolla és el mar dels Txuktxis (l'accés nord a l'oceà Pacífic per l'estret de Bering). Això és especialment problemàtic ja que es tracta d'un punt estratègic entre l'Amèrica del Nord i Rússia; és la ruta marítima més curta entre els dos extrems (est i oest) de Rússia; hi ha estacions flotants de recerca operades pels EUA i Rússia; el màxim gruix de neu hi té lloc al març o l'abril, al voltant de 20 a 50 centímetres sobre l'oceà glaçat; la capa de gel hi dura uns 10 mesos.
Ports
Churchill (Canadà), Múrmansk (Rússia), Prudhoe Bay (Estats Units).
Transports
Hi ha una xarxa miníma de rutes aèries, oceàniques i fluvials; el pas del Nord-oest (Amèrica del Nord) i la ruta marítima del Nord (Euràsia) són vies de navegació estacionals. importants.
Exploració
La primera travessa per superfície de l'oceà Àrtic la va dur a terme Wally Herbert el 1969, en una expedició de trineus amb gossos des d'Alaska fins a les illes Svalbard amb suport aeri.
Referències
Bibliografia: Neatby, L. H., Discovery in Russian and Siberian Waters (1973); Ray, L., i Stonehouse, B., eds., The Arctic Ocean (1982); Thoren, Ragnar, Picture Atlas of the Arctic (1969).
Basat en el text de domini públic de l'US Naval Oceanographer: http://oceanographer.navy.mil/arctic.html
Categoria:Oceans
ja:北極海
ko:북극해
simple:Arctic Ocean
th:มหาสมุทรอาร์กติก
zh-min-nan:Pak-ke̍k-iûⁿ
Europa:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia).
----
Europa (Mitologia)
Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.
Geografia i geologia
Negra
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km2.
Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega
Divisió política
Onega
Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.
1 Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
2 L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
3 El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
4 Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
5 La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.
Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.
Llengües d'Europa
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.
Pàgines que s'hi relacionen
- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa
External links
- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe]
Categoria:Europa
als:Europa
ja:ヨーロッパ
ko:유럽
ms:Eropah
roa-rup:Evropa
simple:Europe
th:ทวีปยุโรป
zh-min-nan:Europa
Amèrica del Nord
Amèrica del Nord o també Nord-amèrica, és un subcontinent que forma part d'Amèrica i que s'estén en l'hemisferi occidental des de l'oceà Glacial Àrtic pel nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize pel sud, i està al seu torn envoltat per l'oceà Pacífic a l'oest, i per l'oceà Atlàntic a l'est. En un sentit menys estricte, l'Amèrica del Nord també comprèn l'Amèrica Central, és a dir, aniria des de l'oceà Glacial Àrtic fins a l'istme de Panamà, incloent-hi les Antilles.
Geografia política
Antilles
Com a resultat de l'esdevenir històric, l'Amèrica del Nord estricta compta actualment els següents quatre països, ordenats per ordre d'extensió:
- Canadà
- Grenlàndia, territori autònom que pertany a Dinamarca.
- Estats Units d'Amèrica
- Mèxic
Demografia
La major part de la població està formada per blancs o criolls europeus que van colonitzar aquesta part del continent, com els descendents d'anglesos (Estats Units i Canadà), espanyols (Mèxic i sud dels Estats Units) i francesos (província de Quebec al Canadà i a varies regions de l'antiga Louisiana). Cal agregar-hi altres immigrants europeus (irlandesos, italians i d'altres) i del continent asiàtic.
La població indígena és escassa, excepte en algunes regions de Mèxic on hi ha descendents majoritàriament d'asteques i maies.
A la resta del subcontinent hi ha una minoria descendent de pellroges, apatxes, esquimals, etc.
Els mestissos, mescla d'europeus i indígenes, són molt comuns a Mèxic, mentre que a la resta de països són molt escassos.
La població negra i mulata abunda als Estats Units i és escassa al Canadà i a Mèxic.
Cal destacar als Estats Units la que ja és la primera minoria, la dels immigrants hispans provinents fonamentalment de Mèxic, Cuba (important colònia a Miami) i d'altres països de l'Amèrica Central i del Carib.
Llengües
L'idioma més parlat a Amèrica del Nord és l'anglès, a Canadà i als Estats Units, seguit de l'espanyol als Estats Units i Mèxic i el francès a Quebec. Es parlen moltes més llengües minoritàries als tres països.
Religió
Les religions més difoses són el protestantisme, predominant als Estats Units i al Canadà; el catolicisme, a Mèxic i part de Canadà i els Estats Units, i diversos nuclis de judaisme, islamisme, cristianisme ortodox, budisme, confucianisme, mormonisme, etc.
Economia
Amèrica del Nord, excepte Grenlàndia, està integrada comercialment en la Zona de Lluire Comerç coneguda com a NAFTA. El NAFTA és el bloc comercial més gran del món. Des del 2005 la regió està unida també sota la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica.
Vegeu també
- Amèrica
- Amèrica Central
- Carib
- Amèrica del Sud
- Amèrica Llatina
Categoria:Amèrica del Nord
ja:北アメリカ
ko:북아메리카
simple:North America
th:ทวีปอเมริกาเหนือ
zh-min-nan:Pak Bí-chiu
Mar de BarentszLa mar de Barentsz (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bárentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia, batejada en honor del navegant neerlandès Willem Barentsz. És una mar continental bastant profunda (té una fondària mitjana de 230 m) que limita a l'oest amb la mar de Noruega, al nord-oest amb l'arxipèlag noruec de Svalbard i al nord-est i a l'est, respectivament, amb les illes russes de la Terra de Francesc Josep i Nova Zembla.
Per efecte del corrent del Golf molts dels ports de les seves ribes són lliures de gel tot l'any. La ciutat més gran banyada per aquesta mar és Múrmansk, a Rússia.
El 12 d'agost del 2000 s'hi enfonsà el submarí atòmic rus Kursk, que s'emportà la vida de 118 mariners.
Categoria:Mars
ja:バレンツ海
ko:바렌츠 해
Estret de Bering
L'estret de Bering (en anglès Bering Strait, en rus Берингов пролив, Béringov proliv) és el pas marí situat entre el cap Dejnev, l'extrem oriental d'Àsia, i el cap Príncep de Gal·les, el punt més occidental d'Amèrica; és a dir, separa Sibèria d'Alaska, o el que és el mateix, Rússia dels Estats Units.
Té una amplària d'uns 85 km i una profunditat de 30 a 50 m. Connecta la mar dels Txuktxis (part de l'oceà Àrtic), al nord, amb la mar de Bering (part de l'oceà Pacífic), al sud. Al mig de l'estret hi ha les illes Diomedes.
Rep el seu nom de l'explorador rus d'origen danès Vitus Bering, que fou el primer en travessar-lo el 1728.
Sol estar colapsat pel gel bona part de l'any. Es creu que el poblament humà d'Amèrica es va fer a traves de l'estret de Bering, durant la darrera època glacial.
Fa temps que es parla de la possibilitat de construir un pont (l'anomenat Pont Intercontinental de la Pau) o un túnel submarí que uneixi Sibèria i Alaska a través de l'estret.
categoria:Estrets
ko:베링 해협
ja:ベーリング海峡
Mar de BarentszLa mar de Barentsz (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bárentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia, batejada en honor del navegant neerlandès Willem Barentsz. És una mar continental bastant profunda (té una fondària mitjana de 230 m) que limita a l'oest amb la mar de Noruega, al nord-oest amb l'arxipèlag noruec de Svalbard i al nord-est i a l'est, respectivament, amb les illes russes de la Terra de Francesc Josep i Nova Zembla.
Per efecte del corrent del Golf molts dels ports de les seves ribes són lliures de gel tot l'any. La ciutat més gran banyada per aquesta mar és Múrmansk, a Rússia.
El 12 d'agost del 2000 s'hi enfonsà el submarí atòmic rus Kursk, que s'emportà la vida de 118 mariners.
Categoria:Mars
ja:バレンツ海
ko:바렌츠 해
Rússia
La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan.
Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR).
La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering.
Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel.
A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido.
Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia.
A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.
Organització territorial
Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.
Districtes federals
- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)
Repúbliques
- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia
Territoris (krai)
- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol
Províncies (óblast)
- Amur
- Arkhànguelsk
- Àstrakhan
- Bèlgorod
- Briansk
- Iaroslavl
- Irkutsk
- Ivànovo
- Kaliningrad
- Kaluga
- Kamtxatka
- Kèmerovo
- Kírov
- Kostromà
- Kurgan
- Kursk
- Leningrad
- Lípetsk
- Magadan
- Moscou
- Múrmansk
- Nijni Nóvgorod
- Nóvgorod
- Novosibirsk
- Omsk
- Orenburg
- Oriol
- Penza
- Perm
- Pskov
- Rostov
- Riazan
- Sakhalín
- Samara
- Saràtov
- Smolensk
- Sverdlovsk
- Tambov
- Tiumen
- Tomsk
- Tver
- Tula
- Txeliàbinsk
- Txità
- Uliànovsk
- Vladímir
- Volgograd
- Vólogda
- Vorónej
Província autònoma (avtonómnaia óblast)
- Óblast Autònom dels Hebreus
Districtes autònoms (avtonomni ókrug)
- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia
Ciutats federals
- Moscou
- Sant Petersburg
Història
Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats.
Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov.
Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya.
L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.
Vegeu també
Llistat de Tsars
Llistat dels prínceps de Moscou
Categoria:Rússia
als:Russland
ja:ロシア
ko:러시아
ms:Russia
roa-rup:Rusii
simple:Russia
th:สหพันธรัฐรัสเซีย
zh-min-nan:Lō·-se-a
Grenlàndia
Grenlàndia, o Groenlàndia, també anomenada Kalaallit Nunaat (en danès, Grønland, literalment 'terra verda'), és una illa pertanyent a Dinamarca, situada entre l'Atlàntic Nord i l'oceà Glacial Àrtic.
Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una longitud màxima des del seu punt més septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km.
La distància màxima d'est a oest és d'uns 1.290 km.
La longitud de la costa de Grenlàndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima en uns 5.800 km.
La superfície total de Grenlàndia és d'uns 2.175.600 km2, dels quals al voltant del 84%, és dir, aproximadament 1.834.000 km2, corresponen a una glacera de tipus Inlandsis.
L´Inlandsis, com el seu nom en anglès indica, és un tipus de glacera continental, una capa de gel que cobreix extenses superfícies de terra i que actualment només es poden trobar a Grenlàndia i a l'Antàrtida.
La part de terra de Grenlàndia que no queda sepultada sota el gel es troba a la costa.
Cronologia
Segle VIII - Els esquimals són els primers habitants de Groenlàndia.
981 - Eric el Roig trepitja la costa grenlandesa provinent d'Islàndia.
987 - Establiment dels primers colonitzadors escandinaus.
1000 (aprox) - Arribada del cristianisme amb Leif Eriksson.
1261 - Grenlàndia passa a control noruec.
1397 - Grenlàndia esdevé oficialment territori danès per mitjà de la (Unió de Kalmar).
Segle XV - Les colònies vikingues desapareixen per culpa del refredament climàtic (Petita Edat de Gel).
1721 - Començament de la recolonització per part de Dinamarca.
1774-1951 - El comerça amb Grenlàndia és un monopoli estatal.
1951 - Tractat dano-estatunitenc referent a la defensa de l'illa.
1953 - Grenlàndia rep un autogovern limitat dins el marc de la Corona Danesa.
1979 - Grenlàndia rep ple autogovern dins el marc de la Corona Danesa.
1982 - Grenlàndia vota en un referèndum la sortida de la Unió Europea.
1985 - Grenlàndia abandona la condició d'integrant de la UE.
Enllaços externs
- [http://www.travel-images.com/greenland.html Imatges de Grenlàndia]
Categoria:Dinamarca
Categoria:Illes
Categoria:Territoris dependents
ja:グリーンランド
ko:그린란드
simple:Greenland
th:เกาะกรีนแลนด์
zh-min-nan:Chheⁿ-tē
Plataforma continentalLa plataforma continental correspon a la zona en contacte amb el continent, de relleu suau i d'amplada molt variable. Es tracta d'una zona molt rica en organismes.
El seu límit, establert convencionalment, és la isòbata de 200 metres.
Es diu isòbata a la línia que uneix els punts del subsòl o dels fons oceànics o masses continentals d'aigua situats a la mateixa profunditat.
Dintre de la plataforma, la isòbata de 50 metres és el límit de la zona litoral.
El talús continental presenta un pendent molt fort i el seu límit s'ha establert en la isòbata de 2000 metres.
Els fons de profunditat superior als 2000 metres constitueixen les planes abissals.
Enllaços externs
- [http://usuarios.lycos.es/bio_geo/geo_2.3.html Estructura i composició de la Terra]
categoria:Geografia
ChwarizmKhwarezm (även Kharezm, Khorezm, Khorazm, Chorezm, med flera) är ett område i sydvästra Centralasien, beläget i nuvarande Turkmenistan, Uzbekistan och Tadzjikistan. Ett oghuzturkiskt rike med centrum i Khwarezm lade i början av 1200-talet under sig större delen av Persien men dukade under för mongolerna år 1231. Området erövrades av Ryssland år 1873. Chiva är den traditionella huvudorten i området.
Khwarezm (på uzbekiska Xorazm) är även namnet på en av Uzbekistans provinser, belägen inom det autonoma förvaltningsområdet Karakalpakien. Huvudorten är Urgentj. Chiva är även belägen inom provinsen.
Kategori:Centralasien
Kategori:Uzbekistan
ja:ホラズム
gry hotels in Krakow praca w anglii zbiorniki tworzywowe metal
|
|
|
|
