:: wikimiki.org ::

Perpinyà

Perpinyà

Perpinyà (en francès Perpignan) és la capital del Rosselló.

Geografia

Es troba al centre de la plana del Rosselló. Està vorejada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regió de les Corberes i a l'est per la mar Mediterrània.

Història

L'origen de la vila no és clar: sembla que es va fundar al paratge d'una explotació agrícola romana, anomenada villa perpiniani. És a partir de l'Edat Mitjana, més especialment el segle X, quan la vila comença el seu veritable desenvolupament. Essent la capital del comtat del Rosselló des d'aquesta època, va anar creixent en importància, fins i tot va atraure el bisbe, que normalment residia a Elna. Elna] El 1172, Perpinyà s'integra a la Corona d'Aragó. El 1197, Perpinyà disposa d'una carta municipal que estableix la seva organització. Els seus habitants gaudeixen de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els cònsols, un per cada classe social. Entre 1276 i 1344, Perpinyà arriba a la seva edat d'or; la vila esdevé capital del Regne de Mallorca, la seva població i la seva superfície es quadrupliquen en menys d'un segle. És l'època dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la integració del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Des de 1346 va ser afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n va recuperar. Des de 1479, Perpinyà entra en una lògica militar, tancada en muralles poderoses reforçades en totes les èpoques. Presa pels exèrcits de Lluís XIII el 1642, s'annexa amb la resta de la Catalunya del Nord al Regne de França pel tractat dels Pirineus de 1659. Les muralles s'enderroquen al principi del segle XX, i la vila s'estén sobre la plana del Rosselló.

Economia

- Agroalimentària
- Metal·lúrgia

Arquitectura

Metal·lúrgia
- El Castellet, antiga presó, avui museu català de les arts i les tradicions populars.
- El Palau dels Reis de Mallorca.
- La Llotja de Mar (primer tribunal marítim del món).
- L'Ajuntament.
- El Palau de la Diputació (delegació de la Generalitat de Catalunya).
- La Catedral de Sant Joan Baptista.
- El claustre cementiri, tradicionalment cementiri de Sant Joan que els francesos anomenen "Campo Santo".
- L'església de Sant Joan el Vell.
- L'església de Sant Jaume.
- L'església de Nostra Senyora de la Real.
- L'església de Sant Mateu.
- El convent dels Dominicains.
- El convent de les Carmelites.
- El convent dels Mínims.
- El convent de les Clarisses.
- Les restes del convent dels Franciscans.

Viles agermanades

- Girona, Catalunya, 1988
- Barcelona, Catalunya, 1994
- Figueres, Catalunya, 1996
- Maalot-Tarshiha, Israel, 1998
- Tavira, Portugal, 2001
- Hannover, Alemanya, 1960
- Lancaster, Gran Bretanya, 1962
- Lake-Charles, Louisiana, els Estats Units, 1993
- Sarasota, Florida, els Estats Units, 1995
- Tir, el Líban, 1997

Personatges cèlebres

- Jacint Rigau (1659 -1743) va pintar els retrats oficials de Lluís XIV de França.
- Francesc Aragó (1786 - 1853), físic, astrònom i polític liberal que va obrar per a l'abolició de l'esclavitut a les colònies franceses el 1848, va nèixer a Estagell, però Perpinyà compta amb molts llocs anomenats en honor seu.
- Pablo Ruiz Picasso, d'origen andalús però que es va formar a Barcelona, es va quedar moltes vegades a Perpinyà entre 1950 i 1953, a l'Hotel de Lazerme.
- Salvador Dalí, després de la seva visita el 1963, va declarar que l'estació de Perpinyà era el «centre del món». A sobre de l'estació es troba un monument en honor de Dalí i a sobre el terra hi ha escrit amb grans lletres «centre del món».

Música

- Jordi Barre (cantant en català)
- Joan Pau Giné (cantant en català)
- Dani (cantant pop en francès)
- Carlota Julian (fantasista en francès, actriu)
- Pascal Comelade (compositor)
- Tekameli (música gitana catalana)

Esports

- Rugbi: Unió Esportiva d'Arlequins de Perpinyà (USAP).

Enllaços Externs

- [http://www.mairie-perpignan.fr/index.php?lg=CA Ajuntament de Perpinyà]
- [http://www.univ-perp.fr/ Universitat de Perpinyà]
- [http://www.usap.fr/ca/ Unió eSportiva d'Arlequins de Perpinyà (USAP)]
- [http://www.vilaweb.com/locals/catalunyanord/ Vilaweb Catalunya Nord]
- [http://www.perpignantourisme.com/?lg=CA Oficina de turisme de Perpinyà] Categoria:Rosselló ja:ペルピニャン

Capital

:Per a altres usos de capital, vegeu Capital (economia) Una ciutat capital d'un estat, país, comarca o qualsevol altra regió política, és la que conté la seu del govern. Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant. Tot i que una capital sol ser la poblacio més gran en la seva àrea d'influència, no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com ara Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa (on tant Ginebra com Zuric tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.

Llistes de capitals

- Llista de capitals d'estats independents
- Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
- ... zh-min-nan:Siú-to· als:Hauptstadt ko:수도 (도시) ja:首都 ms:Ibu negara simple:Capital (city) th:เมืองหลวง Categoria:Geografia

Rosselló

Aquest article és sobre la comarca. Si voleu informació sobre el municipi vegeu Rosselló (Segrià). Rosselló (Segrià) El Rosselló és una comarca catalana situada al sud de l'estat francès. Perpinyà, la ciutat més important i capital, és també la ciutat més important de la Catalunya Nord. Limita amb les comarques catalanes de l'Alt Empordà, el Vallespir i el Conflent, i amb Occitània. El Rosselló, amb les altres comarques de la Catalunya Nord, va deixar de formar part de Catalunya al segle XVII, com a resultat de la pèrdua catalana de la guerra dels Segadors i el resultant tractat dels Pirineus, en la que França i Espanya van dividir Catalunya i se la van repartir.

Municipis del Rosselló

Pàgines relacionades

- Comtat de Rosselló
- Catalunya Nord

Enllaços Externs

- [http://www.vilaweb.com/www/catalunyanord Actualitat local]
- [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Daguerre&O=7860987&E=JPEG&NavigationSimplifiee=ok&typeFonds=noir Mapa del Roselló al segle XVII] a la [http://www.bnf.fr/ Biblioteca Nacional de França] Categoria:Rosselló

Rosselló

Municipis del Rosselló

Pàgines relacionades

- Comtat de Rosselló
- Catalunya Nord

Enllaços Externs

Pirineus

Els Pirineus (o el Pirineu) són una serralada situada a l'istme que uneix la Península Ibèrica amb el continent europeu. S'estén des del cap de Creus, a l'est, fins al golf de Biscaia, a l'oest; al sud hi té la depressió de l'Ebre, i al nord la de la Garona. Ocupa la zona nord de Catalunya, l'Aragó, Navarra i el País Basc i la zona sud del Bearn i la Gascunya, així com la totalitat d'Andorra. La frontera entre França i Espanya també ressegueix aproximadament els Pirineus; el País Basc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament, es troben a cavall de la serralada. Tenen una llargada d'uns 425 km² i una amplada que generalment no supera els 100 km. Els Pirineus reben els següents noms en les llengües dels territoris que ocupen: en català Pirineus; en francès Pyrénées; en espanyol Pirineos; en occità Pirenèus or Pirenèas; en aragonès Perinés; en basc Pirinioak. Alguns dels cims més importants dels Pirineus són, entre d'altres:
- L'Aneto (3.404 m), a la Ribagorça, el més alt de la serralada.
- El pic de Pocets (3.375 m), a la Ribagorça.
- El mont Perdut (3.355 m), a l'Aragó.
- El Vinhamala (3.298 m), a la Gascunya.
- La Pica d'Estats (3.143 m), a cavall entre el Pallars Sobirà i la Gascunya, és la muntanya més alta de Catalunya.
- El Comapedrosa (2.942 m), la màxima altitud d'Andorra.
- El Carlit (2.921 m), a l'Alta Cerdanya.
- El Montardo (2.830 m), a la Vall d'Aran.
- El Canigó (2.784 m), al Conflent.
- Els dos cims dels Encantats (2.747 i 2.738 m), al Pallars Sobirà. categoria:Pirineus ja:ピレネー山脈 ko:피레네 산맥

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras) són un conjunt de muntanyes al límit entre Catalunya (Rosselló) i Occitània (Llenguadoc). Aquestes muntanyes donen nom a una subcomarca del Rosselló i a una subcomarca del Narbonès (vegeu Corbièras).

Les muntanyes

Partint del massís de Motomet amb el pic Berlès de 691 metres, la part sud constitueix el limit entre la Fenolleda i el Perapertusès, amb el coll de Sant Lluís de 687 metres, el puig de Bugarag de 1.231 metres (el punt més alt de les Corberes), el roc Serret de 960 metres (a l'est de les Gorges de Galamús) i la muntanya de Taug de 942 metres. A l'est les muntanyes són més baixes (el grup de muntanyes de Perellós, de 708 metres d'altura màxima), fins arribar als estanys de la costa, com l'estany de Salses. Al nord es troba la muntanya d'Alaric, de 595 metres, que domina la vall baixa del riu Aude. Se les considera part dels Pirineus, zona axial de plegament hercinià.

La comarca

La part sud forma una subcomarca del Rosselló, amb els altiplans i depressions d'Òpol, Vingrau i Talteüll i la conca d'Estagell. La comarca es dedica majoritàriament (més del 90% del terreny) a la vinya i té uns cinc mil habitants (gairebé la meitat que fa un segle). S'hi han trobat restes humanes d'uns 400.000 anys abans de Crist i a Talteüll s'ha muntat un museu de prehistòria. Categoria:Occitània Categoria:Rosselló

Edat mitjana

En la Història d'Europa, l'Edat Mitjana o medieval és el periode intermedi entre l'Edat Antiga i la Civilització Moderna. Se sol considerar que l'edat mitjana dura des de la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476 fins al segle XV. Les dues dates de referència per situar la fi d'aquesta Edat són el Descobriment d'Amèrica el 1492 o la Caiguda de l'Imperi Romà d'Orient, el 1453. El nom va ser posat pels homes del Renaixement com a termes despectiu, era l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural. El sistema econòmic i polític imperant era el feudalisme i l'estructura de la població piramidal, amb els nobles i els clergues manant sobre els vassalls. Destaca el teocentrisme dominant, els centres religiosos eren també focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat. La llengua de cultura i d'intercanvi era el llatí. Europa estava divida en regnes de fronteres canviants i petits ducats, comtats i altres divisions sota el poder de nobles que governaven de manera absolutista sobre el seu territori i els seus habitants. En art, destaquen dos moviments: el romànic i el gòtic. Pel que fa a l'economia, basada en l'inercanvi i el treball agrícola, és important esmentar els gremis, les primeres associacions professionals.

Temes relacionats

- Edat Mitjana al País Valencià Categoria:Edat mitjana ja:中世 simple:Middle Ages

Comtat Del Rosselló

Municipis del Rosselló

Pàgines relacionades

- Comtat de Rosselló
- Catalunya Nord

Enllaços Externs

Elna

Elna (en francès Elne) és un municipi del Rosselló. El seu origen és remonta a la vila ibera anomenada Illiberis. Al segle III va rebre el nom de Castrum Helenae en honor a la mare de l'emperador Constantí I, l’emperadriu Helena. D'Helena va passar a Helna i Elna.

Enllaços externs

- [http://www.ville-elne.fr/ Web de l'Ajuntament]
- [http://www.ot-elne.fr/catala/presentation.html Oficina de Turisme]
- [http://www.linternaute.com/ville/ville/donnee/14620/elne.shtml Informació sobre el municipi] Categoria:Rosselló

Corona d'Aragó

En un principi, la Corona d'Aragó (actualment també coneguda com a Corona catalano-aragonesa, Confederació catalano-aragonesa i fins i tot simplement com a Aragó) va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1135) entre la Casa de Barcelona i la Casa de Jiménez mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el Regne d'Aragó com els Comtats Catalans.

Terminologia

Noms del territori

L'origen del terme Corona d'Aragó és de la cancelleria de Catalunya, que així va simplificar, a partir del segle XIII, la denominació de l'entitat política existent des de la unió dinàstica de Catalunya i Aragó. A les Corts de Montsó de 1289, el conjunt dels territoris ja era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Aragó i de Catalunya. A partir del segle XIV, encara es va simplificar més i es va dir Corona d'Aragó, regnes d'Aragó o simplement Aragó.

Títols dels sobirans

Encara que Peronella sí que agafà el títol de reina d'Aragó, Ramon Berenguer no va voler titular-se'n rei i prengué el nom de príncep i dominador d'Aragó. Els seus successors, ja des del seu fill Alfons I (1162), tot i tenir com a títol històric en la seva funció de sobirans de Catalunya el de comte de Barcelona, van rebre com a simplificació el títol de rei d'Aragó. Malgrat tot, aquests reis fruit de la nova forma política van iniciar la numeració com a reis d'Aragó sense continuar la dels anteriors a la unió dinàstica.

Història

La Corona d'Aragó va ser una monarquia binacional, com el coetani Gran Ducat de Lituània. La correlació de forces entre els aragonesos i els catalans va empènyer Jaume I el Conqueridor a constituir nous regnes (el de Mallorca i el de València) que se superposaren a la primitiva estructura binacional.

Primers segles

La Corona es constituí el 1135. La forma jurídica d'aquesta unió va ser una donació: Ramir II d'Aragó va donar el regne d'Aragó, el comtat de Ribagorça i el regne de Saragossa al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d'Osona, Girona, Cerdanya i Besalú. El compromís de matrimoni, en ser aleshores Peronella molt menor d'edat, no es va acomplir fins l'any 1150. Des del primer moment, la Corona d'Aragó s'estructurà de forma plural, a diferència dels regnes de Castella, que es van fusionar. A poc a poc, tanmateix, s'anaren unificant els diversos territoris fins a formar les dues grans unitats d'Aragó i de Catalunya. A l'Aragó va desaparèixer el 1177 l'alta sobirania que tenien els reis de Castella sobre Saragossa. A Catalunya, el 1172 i el 1192 es van incorporar al comtat de Barcelona els comtats de Rosselló i de Pallars, i durant l'edat mitjana es van unir el d'Empúries, Urgell i Pallars Sobirà. En aplicació de les constitucions de pau i treva, el 1173 es van ajuntar els territoris compresos des de Salses a Lleida i Tortosa. Amb el temps, la Corona d'Aragó es va convertir en un imperi reial amb els regnes de Mallorca, València, Sicília, Sardenya i els ducats d'Atenes i Neopàtria. No obstant açò, cadascun d'aquestos territoris políticament només els unia la sobirania reial. Des del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença fins a la derrota catalana a la batalla de Muret (1213), també formaren part de la Corona catalanoaragonesa alguns territoris d'Occitània. Ja des del segle XII, l'antiga cúria comtal es diversificà en una cúria reial aragonesa i una cúria reial catalana, origen de les futures corts.

Unió amb Castella

cúria reial de 1585.]] En el segle XV, Ferran el Catòlic (rei d'Aragó) i Isabel la Catòlica (reina de Castella) van contraure matrimoni, la qual cosa va repercutir en què els seus respectius territoris fossin regits juntament en la persona del seu net: el rei Carles I d'Espanya.

Desaparició

Aquest estat desaparegué amb el Tractat d'Utrecht, que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola. De fet, per a evitar que l'Arxiduc Carles d'Àustria (investit com a Emperador Carles VI del Sacre Imperi Romano-Germànic), acumulara massa poder amb els dominis de la Corona d'Aragó, es va dividir el territori, passant a Felip V de Borbó els anomenats «regnes dençà mar» (Aragó, Catalunya, Mallorca, i València), mentre que els «regnes denllà mar» (Nàpols, Sicília i Sardenya) van passar al seu Imperi; tret de Menorca, que va passar a ser una colònia anglesa. A més, si bé els territoris extrahispànics mantingueren en certa manera la seua entitat administrativa i jurídica dins del Sacre Imperi Romano-Germànic, no passà així als territoris hispànics, on Felip V de Borbó signà els Decrets de Nova Planta de 1716, amb els quals abolí els seus furs per dret de conquesta, hi estengué les institucions legislatives i judicials castellanes, hi reprimí tota manifestació sociocultural pròpia. D'aquesta manera, el Regne de Castella s'estengué per tota la Península Ibèrica, tret de Portugal, Gibraltar, i Andorra.

Sobirans de la Corona d'Aragó

Enllaços externs

- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron102834939.htm Històries de Catalunya: La creació de la corona catalanoaragonesa]

Vegeu també

- Història dels Països Catalans
- Història de Catalunya
- Història de la Catalunya del Nord
- Història del Regne de Mallorca
- Història del País Valencià
- Història de Mallorca
- Història de Menorca
- Història de les Pitiüses
- Història d'Andorra
- Història de la Franja de Ponent Categoria:Corona d'Aragó Categoria:Edat mitjana de Catalunya ja:アラゴン王国

1197

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XII ko:1197년

1344

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIV ko:1344년

Regne de Mallorca

]] El Regne de Mallorca va ser creat per Jaume I el Conqueridor, en el seu testament, com a regne vassall del rei d'Aragó. Comprenia les illes Balears -Mallorca i Menorca (llavors encara en poder dels moros)-, les Pitiüses, els comtats del Rosselló i de la Cerdanya (aproximadament l’actual Catalunya del Nord) i els territoris que el Conqueridor conservava a Occitània (la senyoria de Montpeller, el vescomtat de Carladès i la baronia d’Omelàs). A la mort de Jaume I passà a ser-ne rei el seu segon fill, que va regnar-hi amb el nom de Jaume II. Els reis de Mallorca son els següents,
- 1231 - 1276 : Jaume I el Conqueridor, creador del regne.
- 1276 - 1311 : Jaume II de Mallorca, fill de l'anterior
- Alfons II el Franc de Catalunya i Aragó conquereix Mallorca (1285) i Eivissa (1286) a Jaume II, i Menorca als moros de forma efectiva (des del temps de Jaume I, el moixerif o reietó de Menorca era feudatari seu). Pel tractat d’Anagni, Jaume II el Just Catalunya i Aragó li retorna totes les illes. Els territoris continentals del regne (el comtat de Rosselló, el comtat de Cerdanya, etc.) romanen sempre sota el seu domini.
- 1311 - 1324 : Sanç o Sanxo I de Mallorca, fill de l'anterior
- 1324 - 1349 : Jaume III de Mallorca, nebot de l'anterior
- Finalment, després de la batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349), el Regne de Mallorca és ocupat i annexionat per Pere III el Cerimoniós de Catalunya i Aragó i el seu territori reduït a les Illes Balears i Pitïuses.
- 1349 - 1375 : Jaume IV de Mallorca, fill de l'anterior. Rei titular, mai reconegut per Pere III el Cerimoniós. El Regne de Mallorca conservà la seva denominació i les seves institucions fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta Categoria:Illes Balears Categoria:Corona d'Aragó

1346

Esdeveniments:

- Cocentaina - Pere IV emet un decret reial per a Roger de Llúria permetent-hi la fira de Tots Sants.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIV ko:1346년

Pesta Negra

La Pesta Negra (també coneguda com a Mort Negra) va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d’aproximadament un terç de la població europea. L’apel·latiu negra amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies. La majoria d’investigadors atribueixen la Pesta Negra a un brot de Pesta Bubònica si bé en l'actualitat, alguns experts qüestionen tant l’agent bacterià com el mode de transmissió de l’epidèmia (vegeu el darrer apartat de l'article).

Difusió de l'epidèmia

Pesta Bubònica No és del tot clar l’origen del brot de pesta que afectà l’Europa del segle XIV. S’especula que hauria pogut originar-se al nord de l'Índia, per bé que la teoria més estesa situa els primers casos a les estepes de l'Àsia central, des d'on els exèrcits i els mercaders mongols l’haurien transmès, en direcció est i oest, tot aprofitant la Ruta de la Seda. Així, seguint aquesta teoria, trobem els primers brots a la Xina durant la dècada de 1330, on sabem que la plaga afectà la província xinesa d'Hopei el 1334. Ara bé, l’entrada de l’epidèmia a terres europees cal buscar-la a la península de Crimea (Ucraïna). Gènova, una de les principals potències comercials d’aquell temps, havia establert una colònia a Kaffa (actual Feodosiya). Els exèrcits mongols van assetjar la ciutat durant temps i se sap que un dels mètodes d’atac emprats consistia a llençar amb catapultes cadàvers infectats dins la ciutat. L’octubre de 1347, una flota de vaixells genovesos que fugien del setge de Kaffa arribà a la ciutat siciliana de Messina (Itàlia) amb la majoria dels seus tripulants infectats o morts. A més a més, se suposa que els vaixells portaven també rates i puces infectades. Des de Messina, la plaga saltà cap a Gènova i Venècia (entre 1347 i 1348), i des d’Itàlia s’estengué en direcció nord-oest cap a tot el continent, arribant a la Península Ibèrica, França i Gran Bretanya abans del juny de 1348. S'escampà llavors cap a Alemanya i els països escandinaus on arribà entre 1348 i 1350, i finalment a Rússia cap al 1351. Tanmateix, algunes zones del continent no es van veure afectades per la plaga, com per exemple Polònia o algunes zones de Bèlgica i els Països Baixos.

Formes i símptomes de la malaltia

La Pesta Negra presentava tres variants típiques:
- La Pesta Bubònica: era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb rates, puces i polls infectats. La seva taxa de mortalitat se situava entre el 30% i 75% dels casos. El símptoma característic d’aquesta variant de la malaltia era l’aparició de bubons a l’engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava pus i sang. Les persones infectades tenien també hemorràgies sota la pell, raó per la qual presentaven nombroses taques fosques per tot el cos. L’aparició d’aquestes tumoracions anava acompanyada de febre alta (entre 38 i 41 ºC), vòmits i confusió o deliri.
- La Pesta Pulmonar o Pesta Pneumònica: era la segona variant més estesa de l’epidèmia. És l’única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotetes de saliva contaminada pel bacteri d’una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els símptomes característics eren la dificultat per respirar (dispnea), l’aparició de coloracions blavoses/violàcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat d’una cianosi i, sobretot, l’expectoració sangonosa.
- La Pesta Septicèmica: era la menys freqüent de les tres formes però, alhora, la més mortífera, atès que la infecció envaïa ràpidament la sang. Causava la mort a gairebé el 100% dels malalts. Els símptomes més característics eren la febre alta i l’aparició de taques de color morat pel cos. Així doncs, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que aquesta es propagà donà lloc a l’aparició de les altres variants. Durant els primers dies, i coincidint amb el període d’incubació de la malaltia, la persona infectada no presentava cap simptomatologia. Passats uns dies, però, la malura es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies. Categoria:Malalties infeccioses categoria:Epidemiologia categoria:Edat mitjana ja:ペスト ko:흑사병 simple:Black Death

1642

Esdeveniments:

- 29 d'agost - Perpinyà (el Rosselló) capitula després de quatre mesos de setge i és ocupada pels francesos.
- 7 d'octubre - A la batalla de les Forques (Lleida) són derrotats els terços castellans.

Naixements:

Necrològiques:

- 8 de gener - Galileo Galilei considerat el pare de la física juntament amb Newton.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVII ko:1642년 ms:1642 simple:1642

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord, o Catalunya Nord, és la part de l'Estat francès històrica i culturalment catalana cedida en virtut del Tractat dels Pirineus de 1659. La constitueix el departament dels Pirineus Orientals, anomenat en francès "Pyrénées Orientales" (num. 66), que inclou també una comarca occitana: la Fenolleda. La capital n'és Perpinyà (amb més de 100.000 habitants). Històricament i geogràficament, a banda de la Fenolleda, està formada per les comarques del Rosselló (la plana), el Capcir, el Conflent, el Vallespir i la part nord de la Cerdanya, que rep el nom d'Alta Cerdanya. Alta Cerdanya]] La nissaga dels comtes reis catalanoaragonesos es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Rià (antigament Arrià), prop de la vila de Prada, al Conflent.

El Tractat dels Pirineus

A conseqüència de la signatura per part del rei del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocatòria de Corts, fou cedida a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els hi ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts del 1702. Alguns anys després, el 1700, hi va ser prohibit l'ús de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, com encara ho és a l'actualitat. També van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.) malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les. Va ser el reial decret francès del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francès continúa essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 la langue de la République est le français ("la llengua de la república és el francès"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració. El sentiment català és tan present com sempre en aquestes terres, amb nombroses entitats que promouen i reinvindiquen sovint el català, com a ara la Bressola o la Universitat Catalana d'Estiu que des de 1968, cada any té lloc a Prada.

Enllaços externs

- [http://www.catalunya-nord.com Catalunya-Nord.com]
- [http://membres.lycos.fr/catalunyadelnord/llistamunicipis.htm Toponímia dels noms de municipis de la Catalunya Nord]
- [http://perso.wanadoo.fr/catnet/ CatNord] Web sobre Catalunya Nord i els Països Catalans
- [http://wiccac.org/catnord/ Webs de la Catalunya Nord amb versió en català]
- [http://herve.pi.free.fr/auca.htm Auca de la Catalunya Nord]
- Editorials i mitjans de comunicació
- [http://www.trabucaire.com Editorial del Trabucaire]
- [http://perso.wanadoo.fr/arrels/RADIO/ Ràdio Arrels] i ([http://www.arrels.net en directe])
- [http://www.mil-dimonis.com Revista Mil Dimonis]
- [http://vilaweb.com/catalunyanord Vilaweb Catalunya Nord]
- Associacions i grups culturals o per la llengua catalana
- [http://herve.pi.free.fr/ Aire Nou de Bao]
- [http://perso.wanadoo.fr/arrels/ Associació Arrels]
- [http://www.portadelspaisoscatalans.com Associació de la Porta dels Països Catalans]
- [http://www.bluesdepicolat.com/groupe_ca.htm Blues de Picolat]
- [http://www.paisos-catalans.com/arria/catala/arria.html Casal Jaume I d'Arrià (Rià)]
- [http://www.bressola.com Escoles La Bressola]
- [http://www.llibreriacatalana.com Llibreria Catalana (Perpinyà)]
- Catalanisme a la Catalunya Nord
- [http://www.catalunyanord.galeon.com El Petit Llibre de Catalunya Nord]
- [http://arrels.free.fr/QUISOM/SUMARI.HTM Llibre: Qui som els catalans del nord?]
- Entitats, moviments i partits polítics catalanistes
- [http://www.bloc-catala.com Bloc català]
- [http://assembleanordcatalana.lamevaweb.info/ Assemblea Nord-Catalana (A.N-C)] Categoria:Pirineus Orientals Categoria:Països Catalans

Tractat dels Pirineus

El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'Illa dels Faisans (al riu Bidasoa, en els límits del País Basc nord), posant fi al litigi de la Guerra dels trenta anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser el domini francès sobre els territoris nord-catalans del Rosselló, Conflent, i part de la Cerdanya. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els hi ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts del 1702. Els territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la partició.

Antecedents

França va entrar a la Guerra dels Trenta Anys després de les victòries espanyoles contra els revoltats holandesos, el 1620, i contra els suecs a Nördlingen, el 1634. El 1640, França va començar a interferir en la política espanyola, posicionant-se a favor de Catalunya en la Guerra dels Segadors, mentre que Espanya donava suport a la revolta de la Fronde el 1648. En les negociacions de la Pau de Westfàlia, el 1648, França va guanyar els territoris d'Alsàcia i la Lorena i va tallar l'accés d'Espanya a Holanda des d'Àustria. Tot això va portar a la guerra oberta entre França i Espanya. Desprès de 10 anys de guerra, França -aliada amb Anglaterra- va guanyar la batalla de les Dunes, el 1658, i es va signar la pau el 1659.

Les negociacions

En les negociacions per delimitar la frontera, Luis de Haro, representant de Felip IV, va intentar de conservar el Rosselló, el Conflent i la Cerdanya dins de la corona. Els negociadors francesos, assessorats per dos experts en la geografia i la història de les terres que es trobaven en litigi (Pèire de Marca i per Ramon Trobat), van presentar una línia fronterera molt favorable al bàndol francès. Finalment, els representants castellans, ignorants de les característiques i costums d'aquests territoris, van preferir defensar les posicions a Flandes abans que salvaguardar la unitat territorial catalana. El fet que els negociadors triats pel Monarca francés coneguèssin bé els Pirineus, al contrari que els triats pel Monarca espanyol, que negociava d'esquenes al Govern català, va influir molt negativament els resultats del tractat per a Catalunya. El tractat va establir que, al comtat de Cerdanya, serien cedits trenta-tres pobles a França. Aquests serien definits l'any 1660 a la conferència de Ceret, on es va delimitar definitivament la nova frontera entre els territoris de les dues corones i en què Llívia es va mantenir en el Principat pel fet de ser vila i no poble. En total, la corona francesa va guanyar els territoris del Rosselló, mitja Cerdanya, Capcir, Conflent, Vallespir (4 comarques i mig catalanes); Artois, Luxemburg i Flandes. La frontera amb Espanya es va fixar seguint només en part els Pirineus, excepte l'enclavament de Llívia, i tota la part nord-catalana (Fenolledes, Rosselló, Capcir, Conflent i mitja Cerdanya) que, si s'havia seguit la serralada dels Pirineus, no hauria passat a l'estat francès. Els francesos van retornar a Espanya el Charolais —en el Franc Comtat— i les conquestes d'Itàlia. El tractat també preveia el casament de Lluís XIV de França i la Maria Teresa d'Àustria, filla de Felip IV de Castella. Maria Teresa va haver de renunciar als seus drets succesoris al tron d'Espanya, a canvi d'una compensació econòmica que havia de formar part del dot. Aquesta compensació no es va pagar mai, essent un dels factors que va portar a la Guerra de Successió Espanyola, el 1702.

Conseqüències per a Catalunya

Els territoris de la Catalunya del Nord annexionats a França pel tractat (el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Capcir) han romàs sota domini francès des d'aleshores. El Tractat incloïa conservar vigents les institucions catalanes al nord dels Pirineus, però aquesta part no va ser respectada pel rei francès Lluís XIV. Un any després del Tractat van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.) malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les. El reial decret francès del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francès continúa essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 la langue de la République est le français ("la llengua de la república és el francès"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració. El cap de setmana més proper al 7 de novembre és, cada any, la data escollida pels catalanistes per manifestar-se, a Perpinyà, a favor de la catalanitat i de la llengua.

Enllaços externs

- [http://www.mhcat.net/oferta_museal/exposici_permanent/a_la_perif_ria_de_l_imperi/la_guerra_dels_segadors/el_tractat_dels_pirineus?PHPSESSID=59bd60aaeecd16861e569b6880f07168 El Tractat dels Pirineus] al Museu d'Història de Catalunya
- [http://www.ifae.es/baig/historia/muga/llufa_2.html La duana de Sant Lllorenç de la Muga i el Tractat dels Pirineus] article de Marià Baig.
- [http://www.smae.diplomatie.gouv.fr/choiseul/ressource/pdf/D16590001.pdf Text complet del Tractat] transcripció dels arxius nacionals de França (en PDF)
- [http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/carta/ Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]
- [http://www.bibiloni.net/legislacio/resolucio_301087.htm Resolució del Parlament Europeu de 30 d'octubre de 1987 sobre les llengües i cultures de les minories regionals i ètniques de la Comunitat Europea] Categoria:Edat moderna de Catalunya Categoria:Tractats internacionals Categoria:Dret català

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre el 1901 i el 2000 tots dos inclosos. Durant el segle XX, el ritme dels canvis científics, tecnològics i socials s'accelera vertiginosament. Es produeix una explosió demogràfica, i la població mundial arriba als 6000 milions cap a finals de segle. Completada la Revolució Industrial, es desenvolupa una Revolució del Coneixement i de les Comunicacions basada en la Informàtica. Comença la Globalització economica i política del planeta. Els Estats Units esdevenen la potència dominant, sobretot després del col.lapse de la majoria de règims comunistes. Tot i la promulgació dels Drets de l'Home i la constitució de l'ONU, el segle XX ha estat ple de guerres i conflictes, i el respecte als Drets Humans es precari en molts llocs del planeta.

Esdeveniments rellevants

Ciència i Tecnologia

- Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.
- Biologia: Descobriment de l'ADN.
- Astronautica: Exploracio de l'espai, l'home a la lluna.
- Tecnologia: Televisió, Telèfon, Informàtica i Internet, automoció, etc.
- Medicina: descobriment de la penicil.lina

Guerres i Política

- Revolució d'Octubre i creació de la Unio de Republiques Socialistes Sovietiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (XXX) i a Cuba (XXX).
- Primera Guerra Mundial (1914 - 1918)
- Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), Dictadura de Franco (1939-1975)
- Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
- Descolonització d'Àfrica
- Conflicte Àrab-Israelià
- Guerra del Vietnam XXXX-XXXX
- Transició democràtica a Espanya a partir del 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatuts d'Autonomia (Catalunya (1980),País Valencià (XXXX),Balears (XXX) )
- Unió Europea
- Caiguda de la U.R.S.S. i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya
- Guerra del Golf, 1991

Desastres

- Epidemia de grip el 1918.
- Desastre nuclear de Txernobil.
- La SIDA causa milions de morts.
- Tot i les millores tecnologiques, en comensar el segle XXI, gran part de la humanitat continua vivint en la pobresa.

Cultura

- Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...
- Normalitzacio de la llengua catalana (Pompeu Fabra i Poch)

Persones rellevants

Metal·lúrgia

La Metal·lúrgia és la disciplina que estudia els materials metàl·lics, la seva extracció, transformació i elaboració. Tradicionalment es divideix en dos apartats: metal·lúrgia ferrosa i metal·lurgia no ferrosa. La primera tracta de l'extracció del ferro , l'obtenció de la fosa i l'acer ( Siderúrgia). La segona de la resta de metalls, amb especial importància sobre l'alumini i el coure.

Articles relacionats

- Mineria Categoria:Metal·lúrgia

Catalunya

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un territori històric situat a la costa nord-est de la península Ibèrica dividit administrativament en dos territoris: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial. Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.

Política i Administració

El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).
- La Catalunya del Sud és formada una de les comunitats autònomes d'Espanya, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
- En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un simple departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66).

Ciutats

- Catalunya:
- Barcelona capital de la comunitat autònoma, i de la província del mateix nom.
- Girona, Lleida, Tarragona (altres capitals de província)
- Olot, Sabadell, Terrassa, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet.
- Catalunya del Nord:
- Perpinyà, capital del departament.
- Prada de Conflent

Geografia

Prada de Conflent
- Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94 de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69 de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97 de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56 de latitud nord per a l'extrem meridional.
- Sistemes muntanyosos:
- Pirineus, amb el Canigó i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim mes alt de Catalunya.
- Montserrat, Montseny
- Maestrat
- Rius principals
- Tet
- Fluvià
- Ter
- Llobregat
- Foix
- Francolí
- Gaià
- Ebre, i els seus afluents la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre, Valira.

Història

Aquests són els principals fets de la història de Catalunya (vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa).

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica. El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es recupera Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló. El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència. Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs. Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària. El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d’Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, tard, quan ja Catalunya bastia un imperi i feia 3 segles que funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb la Corona d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714) segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya. segle XX:
- Mancomunitat de Catalunya
- Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- XXXX comentari sobre situació Cat del N durant 2a guerra Mundial ?? XXX
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.

Pàgines que s'hi relacionen

- Bandera catalana
- Comunitat autònoma de Catalunya
- Catalunya del nord
- Comarques de Catalunya
- Embassaments de Catalunya
- Els Segadors
- Història de Catalunya
- Indumentària tradicional
- Llengua catalana
- Marca Hispànica
- Rius de Catalunya
- Zones humides

Enllaços externs

- [http://flickr.com/groups/catalunya/ Imatges de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/ Idescat.net] - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) Categoria:Catalunya ja:カタルーニャ州 simple:Catalonia zh-min-nan:Catalunya

1988

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 3 de març - Madison (Wisconsin, USA): Sewall Wright, biòleg estatunidenc (n. 1889).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:segle XX als:1988 ja:1988年 ko:1988년 ms:1988 simple:1988 th:พ.ศ. 2531

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confone