:: wikimiki.org ::
| Pica D'Estats |
Pica d'Estats
La Pica d'Estats és el cim més alt de Catalunya.
Localització
Es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i Occitània, situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el més alt (3143 m.), el pic occidental o pic de Verdaguer (3131 m.) i el pic oriental o punta Gabarró (3115 m.), que és el vèrtex geodèsic. La carena coincideix exactament amb la frontera amb Occitània actualment dins l'estat Francès, amb una orientació general que va de Nort, Nort-Oest a Sud-Est.
Categoria:Pirineus
ComarcaEn general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que te una certa unitat degut a les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els municipis que la formen.
Als Països Catalans, la comarca s'utilitza com a forma d'organitzacio territorial. Actualment, n'hi ha quaranta-una a la comunitat autònoma de Catalunya, organitzades a partir de la divisió comarcal de 1936, tot i que hi ha en projecte fer-ne més. Al País Valencià el nom oficial que reben les comarques és "Delimitacions Territorials Homologades de 2ª Categoria".
També n'hi ha a la Catalunya Nord (5 comarques), al País Valencià (34) i a la Franja de Ponent (4).
Enllaços
- Comarques del País Valencià
- Comarques de Catalunya
- Comarques de la Catalunya Nord
- Comarques de Múrcia
- Comarques de la Franja de Ponent
Categoria:Geografia
Occitània
Occitània és l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn el terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran al Principat de Catalunya, la franja nordpirinenca de l'Aragó i algunes valls alpines del Piemont, sobretot, i la Ligúria, a Itàlia.
Occitània no té cap reconeixement oficial, tot i que hi ha grups minoritaris de nacionalistes occitans. La bandera occitana és la dels comtes de Tolosa: creu groga en fons vermell. La creu occitana apareix avui a les banderes oficials de les regions franceses de Midi-Pyrénées; al costat de l'escut de Catalunya en la de la regió del Llenguadoc-Rosselló, així com a l'escut del departament dels Hautes Alpes.
La llengua occitana només és reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la Vall d'Aran.
En l'Edat Mitjana Occitània fou una àrea de gran riquesa cultural, neixent en aquest territori les modes trobadoresques.
Els territoris d'Occitània passaren a integrar-se al domini de Felip III de França en 1271, a la mort d'Alfons de Poitiers. Per veure una contextualització històrica més extensa sobre aquest fet, vegeu l'article sobre la batalla de Muret o el Catarisme.
Províncies tradicionals o regions d'Occitània Catarisme
- Vallades (Valadas)
- Provença
- Llenguadoc (Lengadòc)
- Llemosí (Lemosin)
- Guiana
- Gasconya (Gasconha) (Biarn, Vall d'Aran, Bigòrra)
- Delfinat (Delfinat/Daufinat)
- Alvèrnia (Alvèrnha/Auvèrnha)
Partits polítics occitans
- Partit Nacionalista Occità
- Partit Occità
- Volem Viure al País
Història d'Occitània
- Prehistòria occitana.
- Els primers pobladors occitans.
- Occitània romana.
- Regne visigot de Tolosa.
- Regne Burgundi de Provença.
- Septimània visigòtica.
- Ducat d'Aquitània.
- Comtat de Tolosa.
- Vescomtat de Carcassona.
- Comtat de Provença.
- Occitània del segle XIV al XVII
- Occitània durant la Revolució Francesa.
- El felibritge.
- Regionalisme occità (1870-1890).
- Occitània sota el règim de Vichy.
Bibliografia
- BALDIT, Pèire (1982) Occitània La Magrana, Col·lecció Alliberament, 14 Barcelona
- BEC, Pèire (1977) La llengua occitana Edicions 62, Col·lecció a l’Abast, 133 Barcelona.
- LAFONT, Robert (1968) La revolució regionalista Ed. Aportació Catalana, Barcelona.
- LAFONT, Robert (1969) Per una teoria de la nació Edicions 62, Col·lecció a l’Abast, 72 Barcelona.
- LAFONT, Robert i ANATOLE, Christian (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona
- VENTURA, Jordi (1963) Les cultures minoritàries europees Selecta, Barcelona.
- GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
- MESTRE i GODES, Jesús (1994) Els càtars. Problema religiós, pretexte polític Col. A l’Abast, 279 Barcelona.
- TUBELLA, Imma i VINYAMATA, Carles (1978) Les nacions de l’Europa capitalista La Magrana, Barcelona
- NUÑEZ SEIXAS, Xosé M. (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
- FERNANDEZ ARMESTO, Felipe (1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
- LAMUELA, Xavier (1987) Català, occità i friülà: llengües subordinades i planificació lingüística Quaderns Crema, Assaig Minor, 3 Barcelona.
- GROSCLAUDE, Joan; LAGARDA, Pèire; ALCOUFFE; AMORÓS; VENTURA, Jordi i SURRE-GARCIA, Alem «Occitània. L’última oportunitat» El Temps 15 febrer de 1999
- ARGEMí, Aureli i VARGAS GOLARONS, Ricard de «Dossier Occitània» Altres Nacions núm 2 1981
- FIGUERES i TRULL «Ieu conessi un païs. Occitània i l’occità del 1945 als nostres dies» Revista de Catalunya núm 125 gener 1998.
- VENTURA, Jordi «L’edicte de Villiers-Cottêrets» Revista de Catalunya núm. 58, desembre 1991
- VENTURA, Jordi «La revolució francesa i les llengües no oficials de l’Estat francès» Revista de Catalunya núm. 38 febrer 1990
- GARDY, Felip; LAGARDA, Pèire; GIORDAN, Henri “Gli Occitani” a MINORANZE núm. 11-12, 3r-4rt trimestre 1978, Milà
- BALZAGUES, Gaston “Les organisations occitanes” a LES TEMPS MODERNES núm. 324-326 agost-setembre 1973 París
- LAGARDA, Pèire “Occitania e Occitanisme” dins I Jornades del CIEMEN del 22 al 29 d’agost del 1976 “Relacions lingüístiques Occitània-Catalunya”, publicat a Nationalia I
- BEC, Peire “A cuestión occitana: plantexamento histórico-cultural” a GRIAL núm 74, 1981.
- REBULL, Gilles “Nationalité et Regionalisme en Provence de 1859 à 1893: Une interpretation de l’évolution felibréenne au regard de l’expérience catalane” a LOU FELIBRIGE núm. 222 (número especial), primer trimestre 1997
- FOURIE, J. “La premsa d’oc pendent la darrièra guerra: l’exemple de Terra d’Oc” LO GAI SABER
- ROCH, Alain “Occitània: ensenhament e mass-media” dins V Jornades del CIEMEN del 24 al 28 d’agost del 1980 “Ensenyament de la llengua i mitjans de comunicació social, publicat a Nationalia VI
- GARDY, Felip “Occitània: un enjòc” dins IV Jornades del CIEMEN del 16 al 23 d’agost del 1979 “Fet nacional: llengua, territori i migracions, publicada a Nationalia V.
Enllaços externs
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron102834983.htm Històries de Catalunya: L'expansió occitana]
Categoria:Occitània
Categoria:Comtats Catalans
Occitània
Occitània és l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn el terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran al Principat de Catalunya, la franja nordpirinenca de l'Aragó i algunes valls alpines del Piemont, sobretot, i la Ligúria, a Itàlia.
Occitània no té cap reconeixement oficial, tot i que hi ha grups minoritaris de nacionalistes occitans. La bandera occitana és la dels comtes de Tolosa: creu groga en fons vermell. La creu occitana apareix avui a les banderes oficials de les regions franceses de Midi-Pyrénées; al costat de l'escut de Catalunya en la de la regió del Llenguadoc-Rosselló, així com a l'escut del departament dels Hautes Alpes.
La llengua occitana només és reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la Vall d'Aran.
En l'Edat Mitjana Occitània fou una àrea de gran riquesa cultural, neixent en aquest territori les modes trobadoresques.
Els territoris d'Occitània passaren a integrar-se al domini de Felip III de França en 1271, a la mort d'Alfons de Poitiers. Per veure una contextualització històrica més extensa sobre aquest fet, vegeu l'article sobre la batalla de Muret o el Catarisme.
Províncies tradicionals o regions d'Occitània Catarisme
- Vallades (Valadas)
- Provença
- Llenguadoc (Lengadòc)
- Llemosí (Lemosin)
- Guiana
- Gasconya (Gasconha) (Biarn, Vall d'Aran, Bigòrra)
- Delfinat (Delfinat/Daufinat)
- Alvèrnia (Alvèrnha/Auvèrnha)
Partits polítics occitans
- Partit Nacionalista Occità
- Partit Occità
- Volem Viure al País
Història d'Occitània
- Prehistòria occitana.
- Els primers pobladors occitans.
- Occitània romana.
- Regne visigot de Tolosa.
- Regne Burgundi de Provença.
- Septimània visigòtica.
- Ducat d'Aquitània.
- Comtat de Tolosa.
- Vescomtat de Carcassona.
- Comtat de Provença.
- Occitània del segle XIV al XVII
- Occitània durant la Revolució Francesa.
- El felibritge.
- Regionalisme occità (1870-1890).
- Occitània sota el règim de Vichy.
Bibliografia
- BALDIT, Pèire (1982) Occitània La Magrana, Col·lecció Alliberament, 14 Barcelona
- BEC, Pèire (1977) La llengua occitana Edicions 62, Col·lecció a l’Abast, 133 Barcelona.
- LAFONT, Robert (1968) La revolució regionalista Ed. Aportació Catalana, Barcelona.
- LAFONT, Robert (1969) Per una teoria de la nació Edicions 62, Col·lecció a l’Abast, 72 Barcelona.
- LAFONT, Robert i ANATOLE, Christian (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona
- VENTURA, Jordi (1963) Les cultures minoritàries europees Selecta, Barcelona.
- GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
- MESTRE i GODES, Jesús (1994) Els càtars. Problema religiós, pretexte polític Col. A l’Abast, 279 Barcelona.
- TUBELLA, Imma i VINYAMATA, Carles (1978) Les nacions de l’Europa capitalista La Magrana, Barcelona
- NUÑEZ SEIXAS, Xosé M. (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
- FERNANDEZ ARMESTO, Felipe (1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
- LAMUELA, Xavier (1987) Català, occità i friülà: llengües subordinades i planificació lingüística Quaderns Crema, Assaig Minor, 3 Barcelona.
- GROSCLAUDE, Joan; LAGARDA, Pèire; ALCOUFFE; AMORÓS; VENTURA, Jordi i SURRE-GARCIA, Alem «Occitània. L’última oportunitat» El Temps 15 febrer de 1999
- ARGEMí, Aureli i VARGAS GOLARONS, Ricard de «Dossier Occitània» Altres Nacions núm 2 1981
- FIGUERES i TRULL «Ieu conessi un païs. Occitània i l’occità del 1945 als nostres dies» Revista de Catalunya núm 125 gener 1998.
- VENTURA, Jordi «L’edicte de Villiers-Cottêrets» Revista de Catalunya núm. 58, desembre 1991
- VENTURA, Jordi «La revolució francesa i les llengües no oficials de l’Estat francès» Revista de Catalunya núm. 38 febrer 1990
- GARDY, Felip; LAGARDA, Pèire; GIORDAN, Henri “Gli Occitani” a MINORANZE núm. 11-12, 3r-4rt trimestre 1978, Milà
- BALZAGUES, Gaston “Les organisations occitanes” a LES TEMPS MODERNES núm. 324-326 agost-setembre 1973 París
- LAGARDA, Pèire “Occitania e Occitanisme” dins I Jornades del CIEMEN del 22 al 29 d’agost del 1976 “Relacions lingüístiques Occitània-Catalunya”, publicat a Nationalia I
- BEC, Peire “A cuestión occitana: plantexamento histórico-cultural” a GRIAL núm 74, 1981.
- REBULL, Gilles “Nationalité et Regionalisme en Provence de 1859 à 1893: Une interpretation de l’évolution felibréenne au regard de l’expérience catalane” a LOU FELIBRIGE núm. 222 (número especial), primer trimestre 1997
- FOURIE, J. “La premsa d’oc pendent la darrièra guerra: l’exemple de Terra d’Oc” LO GAI SABER
- ROCH, Alain “Occitània: ensenhament e mass-media” dins V Jornades del CIEMEN del 24 al 28 d’agost del 1980 “Ensenyament de la llengua i mitjans de comunicació social, publicat a Nationalia VI
- GARDY, Felip “Occitània: un enjòc” dins IV Jornades del CIEMEN del 16 al 23 d’agost del 1979 “Fet nacional: llengua, territori i migracions, publicada a Nationalia V.
Enllaços externs
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron102834983.htm Històries de Catalunya: L'expansió occitana]
Categoria:Occitània
Categoria:Comtats Catalans
Categoria:PirineusCategoria:Muntanyes
CVAThe term CVA can be:
- the medical abbreviation for a cerebrovascular accident
- attack aircraft carriers (CVA), United States Navy's hull classification symbol.
- Compiled Vertex Array
- College of Visual Arts
- Certified Valuation Analyst, board tested and certified by the National Association of Certified Valuation Analysts
- abbreviation for corpus vasorum antiquorum, international index of museum's antique pottery collections.
- Paint It Black's debut album, CVA.
BIELIZNA Dorota Rabczewska narty w szwajcarii Venezia alberghi diety
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Oppenheimbrunnen
Der Oppenheimbrunnen ist ein von der Künstlerin Meret Oppenheim geschaffener Brunnen auf dem Waisenhausplatz in Bern.
Er wurde 1983 eingeweiht. Als Symbol des Wachsens und des Lebens besteht er aus einer hohen Betonsäule, an der spiralförmig Wasser herunterfliesst. Waren die blechernen Wasserrinnen zunächst kahl, so haben sich darin inzwischen
|
Antonia Pozzi
Antonia Pozzi, (
- 13. Februar 1912 in Mailand, Italien; † 3. Dezember 1938) war eine italienische Dichterin.
Als Tochter eines Mailänder Rechtsanwalts wuchs Antonia Pozzi in einem vornehmen und wohlhabenden Elternhaus auf. Auf dem Gymnasium entwickelte sie eine tiefe Li
|
Bätterkinden
Bätterkinden ist eine politische Gemeinde im Amtsbezirk Fraubrunnen des Schweizer Kantons Bern. Sie liegt rund 20 km nördlich von Bern.
Geographie
Bätterkinden liegt im untersten Teil des Amtsbezirks Fraubrunnen westlich der Read More... |
Einschaliges Hyperboloid
Ein Hyperboloid ist eine Fläche 2. Ordnung, die durch Ebenen in Hyperbeln, Ellipsen, Parabeln geschnitten werden kann.
Parabeln
Parabeln
Es wird zwischen ein- und zweischaligen Hyperboloid
|
Zweischaliges Hyperboloid
Ein Hyperboloid ist eine Fläche 2. Ordnung, die durch Ebenen in Hyperbeln, Ellipsen, Parabeln geschnitten werden kann.
Parabeln
Parabeln
Es wird zwischen ein- und zweischaligen Hyperboloid
|
|
Gabor Boldoczki
Gábor Boldoczki [] (
- 1976 in Szeged) ist ein ungarischer Trompeter, der sich in der Klassischen Musik einen Namen gemacht hat.
Er gewann den Ersten Preis des Internationalen Maurice-André-Wettbewerbs und spielte 2004 bei den
|
Lepirudin
Hirudin ist ein Polypeptid, das aus dem Blutegel Hirudo medicinalis gewonnen wurde und der (Blut-)Gerinnungshemmung dient. Mittlerweile wird es auch gentechnisch hergestellt (dann Lepirudin und Desirudin genannt). Hirudin ist in der Lage, auch die
|
Desirudin
Hirudin ist ein Polypeptid, das aus dem Blutegel Hirudo medicinalis gewonnen wurde und der (Blut-)Gerinnungshemmung dient. Mittlerweile wird es auch gentechnisch hergestellt (dann Lepirudin und Desirudin genannt). Hirudin ist in der Lage, auch die
|
|
