Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Principia Mathematica

Principia Mathematica


- Física: els Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687).
- Matemàtiques: Els Principia Mathematica de Russell i Whitehead (1910).

Física

La Física (del grec φυσικός (phusikos), "natural" i φύσις (phusis), "natura") es la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ample, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forçes fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules. Fou anomenada filosofia natural fins finals del segle XIX. Els físics estudien un ampli espectre de fenòmens físics que van des de les partícules sub-atòmiques de les quals la matèria ordinaria està feta (física de partícules) a l'Univers material com un tot (cosmologia) Els descobriments de la física troben aplicació en totes les altres ciències naturals, ja que la matèria i l'energia són els components bàsics del món natural. Algunes de les propietats estudiades en física són comunes a tots els sistemes materials, com la conservació de l'energia. Aquestes propietats són sovint anomenades lleis físiques. De vegades s'ha dit que la física és la "ciència fonamental", perque les demés ciències (biologia, química, geologia, etc.) tracten amb determinats tipus de sistemes materials que obeixen les lleis de la física. Per exemple, la química és la ciència de les molècules i els components químics que aquestes formen en grans quantitats. Les propietats dels components químics venen determinades per les propietats de les mol·lecules, les quals són descrites amb precisió per distintes àrees de la física com la mecànica quàntica, la termodinàmica i l'electromagnetisme. La física està estretament relacionada amb les matemàtiques, les quals proveixen el marc lògic on les lleis físiques poden ser formaledes amb precisió i les seues prediccions quantificades. Les teories físiques són gairebé sempre expresades relacions matemàtiques, i les matemàtiques requerides són generalment més complicades que en altres ciències. La diferència entre la física i les matemàtiques és que la física s'ocupa en última instancia de les descripcions del món material, mentre que les matemàtiques s'ocupen de patrons abstractes que no necessiten sostenir-se en ell. La distinció, no obstant, no sempre és obvia. Hi ha una gran quantitat de investigació intermitja entre la física i les matemàtiques, coneguda com física matemàtica, dedicada a desenvolupar l'estructura matemàtica de les teories físiques.

Visió general de la investigació en la física

Física clàssica

La física clàssica inclou les branques trdicionals i temes que foren reconeguts i prou ben desenvolupats abans del començament del segle XX:
- Mecànica s'ocupa dels cossos sobre els que actuen les forçes i altres cossos en moviments i es pot dividir en estàtica (estudi de les forçes sobre un cos o cossos en repòs), cinemàtica (estudi del moviment sense importar el que el causa) i dinàmica (estudi del moviment i les forçes que l'afecten); a la vegada la mecànica pot dividir-se en mecànica de sòlids i mecànica de fluids. Aquesta última compren branques com la hidrostàtica, hidrodinàmica, aerodinàmica i pneumànica.
- L'acústica, l'estudi del só, sovint es considera una rama de la mecànica perque el só és degut al moviment de les partícules d'aire, o un altre medi, a través el qual les ones sonores poden viajar i per tant pot explicar-se en termes de lleis de la mecànica. Entre les branques més modernes de l'acústica es troba l'ultrasònica, què és l'estudi de les ones sonores a molt alta freqüència, més enllà del nivell d'audició humà.
- L'òptica, l'estudi de la llum, s'encarrega no sols de la llum visible sino també dels radiació infrarroja i violeta, les quals manifesten tots els fenòmens de la llum visible excepte la visibilitat, és a dir, reflexió, refracció, interferència, difracció, dispersió (vejau espectre electromagnètic) i polarització.
- La termodinàmica s'encarrega de les relacions entre el calor (l'energia interna que poseeixen les partícules de les quals es composa una susbstància) i altres formes d'energia.
- L'electromagnetisme ha sigut estudiat com a una branca de la física desde que fou descoberta la conexió entre l'electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX. Un corrent elèctric crea un camp magnètic i un camp magnètic canviant indueix un corrent elèctric. L'electrostàtica tracta de les càrregues elèctriques en repòs, l'electrodinàmica de les càrregues en moviment i la magnetostàtica de pols magnètics en repòs.

Física moderna

La major part de la física clàssica es preocupa per la matèria i l'energia a una escala normal d'observació; per contra, molta de la física moderna (és a dir, els canvis que portaren les revolucionàries teories de principis del segle XX al món dels físics) s'ocupa del comportament de la matèria i l'energia sota condicions extremes (a velocitats llumíniques o pròximes a la de la llum) o en una escala molt gran o molt menuda. Per exemple, la física atòmica i la nuclear estudien la matèria a l'escala més menuda a la que poden identificar-se els elements químics. La física de partícules treballa a una escala més menuda encara, encarregant-se de les unitats més bàsiques de la matèria. Aquesta branca de la física es també coneguda com física d'alta energia per les energies extremadament elevades que són necessàries per produir molts dels tipus de partícules en enormes acceleradors de partícules. A aquesta escala, no són vàlides les nocions d'espai, temps, matèria i energia a les que estem acostumats. Les dues teories principals en la física moderna presenten un diferent panorama dels conceptes de temps, espai i matèria del que presentava la física clàssica. La teoria quàntica s'ocupa de la natura discreta (en comptes de contínua) de molts fenòmens a nivell atòmic i subatòmic, i dels aspectes complementaris de les ones i partícules en la descripció d'aquestos fenòmens. La teoria de la relativitat tracta de la descripció dels fenòmens que ocorren en el marc de referència que es troba en moviment respecte a un observador; la teoria especial de la relativitat s'encarrega del moviment uniforme en un espai-temps plà i d'objectes movent-se a la velocitat de la llum o prop i la teoria general de la relativitat de moviment accelerat relativament en l'espai-temps corbat i la seua conexió amb la gravitació. Tant la teoria quàntica com la de la relativitat troben aplicacions en totes les àrees de la física moderna.

Física teòrica i experimental

La cultura de la investigació física difereix de les altres ciències en la separació de teoria i experiment. Des del segle XX, la major part dels físics s'han especialitzat o bé en física teòrica o bé en física experimental, i en el segle XX molts pocs han tingut èxit en ambdós camps d'investigació. En contrast, quasi tots els teòrics exitosos en biologia i química han sigut també experimentadors. En línies generals, els teòrics busquen desenvolupar teories que descriguen i interpreten resultats experimentals existents i prediguen amb èxit resultats futurs, mentre que els experimentadors ideen i realitzen experiments per a explorar nous fenòmens i comprovar les prediccions teòriques. Encara que teoria i experiment són desenvolupats independentment, depenen en gran mesura un de l'altre. El progrés en física frequentment ve quan els experimentadors fan un descobriment que les teories existents no poden explicar, necessitant-se aleshores noves teories. De forma similar, idees sorgides de la teoria sovint inspiren nous experiments. En absència d'experiment, la investigació teòrica pot anar en la direcció equivocada. Aquesta és una de les crítiques que ha sigut dirigida cap a la teoria de cordes, una popular teoria en la física d'altes energies per a la qual encara no s'ha ideat cap prova experimental.

Enllaços relacionats


- Acústica
- Antimatèria
- Astrofísica
- Constant física
- dinàmica
- Electromagnetisme
- Estàtica
- Física clàssica
- Física moderna
  - Mecànica quàntica
  - Teoria de la relativitat
  - Teoria dels camps quàntics
  - Teoria de la xarxa d'espín
- Força feble
- Força nuclear forta
- Gravitació
- Matèria
- Mecànica
- Metrologia
- Òptica
- Radioactivitat
- Termodinàmica

Enllaços externs


- [http://www.scf-iec.org Societat Catalana de Física]
- [http://www.dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/F%edsica/ Planes web sobre física (en català)]
- [http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/fis.html Diccionari castellà-català de física] Categoria:Física als:Physik ja:物理学 ko:물리학 ms:Fizik simple:Physics th:ฟิสิกส์ zh-min-nan:Bu̍t-lí-ha̍k

Matemàtiques

La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthema: ciència, coneixement, aprenentatge, μαθηματικoς). Malgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment en la Física), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (veure axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són considerades una ciència experimental. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una útil eina per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen molt sovint el seu origen en observacions de la natura). La matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia matemàtica És freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant, els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures que són de naturalesa bàsicament diferent.

Categories

Es diu que la matemàtica abasta tres àmbits: #Aritmètica. #Geometria, inclosos la trigonometria i les seccions còniques. #Anàlisi matemàtica, en la qual s'utilitzen lletres i símbols, on s'inclouen l'àlgebra, la geometria analítica i el càlcul. (Alguns, especialment els probabilistes, afegeixen a aquesta llista el càlcul de probabilitats). Cadascuna d'aquestes categories es divideix al seu torn en pura o abstracta, on es consideren les magnituds o quantitats abstractament, sense relació amb la matèria; i en aplicada, que tracta les magnituds com substància de cossos materials, i per consegüent es relaciona amb consideracions físiques. Tot i que les nombroses branques de la matemàtica estan molt interrelacionades; heus aquí una llista de seccions que podem considerar en el seu estudi:

Fonaments i mètodes

:Filosofia de les matemàtiques - Intuïció matemàtica - Constructivisme matemàtic - Fonaments de les matemàtiques - Teoria de conjunts - Subconjunts fluixos - Lògica simbòlica - Lògica difusa - Teoria de models - Teoria de les categories - Prova dels teoremes - Axiomàtica - Inducció

Nombres

:Nombres - Nombre natural - Nombre enter - Nombre racional - Nombre irracional - Nombre real - Nombre complex - Quaternions - Octonions - Sedenions - Nombres hiperreals - Nombres infinits - Digits - Sistema de numeració - Nombre p-àdic

Matemàtica del canvi

:Càlcul - Càlcul vectorial - Anàlisi - Equació diferencial - Sistemes dinàmics i teoria del caos - Llista de funcions - Logaritme

Anàlisi

:Successions - Sèries - Anàlisi real - Anàlisi Complexa - Anàlisi funcional - Àlgebra d'operadors

Estructures matemàtiques

:Àlgebra abstracta - Teoria de nombres - Àlgebra commutativa - Geometria algebraica - Teoria de grups - Monoïdes - Anàlisi - Topologia - Àlgebra lineal - Teoria de grafs - Teoria de les categories

Espais

:Topologia - Geometria - Teoria de feixos - Geometria algebraica - Geometria diferencial - Topologia diferencial - Topologia algebraica - Àlgebra lineal - Quaternions i rotació en l'espai

Matemàtica finita

:Combinatòria - Teoria de conjunts - Estadística i Probabilitat - Teoria de la Computació - Matemàtica discreta - Criptografia - Teoria dels grafs - Teoria de jocs

Matemàtica aplicada

:Mecànica - Càlcul numèric - Optimització - Matemàtiques discreta - Estadística i probabilitat

Teoremes i conjectures famoses

:Teorema de Fermat - Hipòtesi de Riemann - Hipòtesi del continu - Classes de complexitat P i NP - Conjectura de Goldbach - Conjectura dels nombres primers bessons - Teoremes d'incompletesa de Kurt Gödel - Conjectura de Poincaré - Argument de la diagonal de Cantor - Teorema de Pitàgores - Teorema fonamental del càlcul - Teorema Fonamental de l'Àlgebra - Teorema dels quatre colors - Lema de Zorn - Identitat d'Euler.

Història de les matemàtiques. El món dels matemàtics

:Història de les matemàtiques - Matemàtics - Medalles Fields - Millennium Prize Problems (Clay Math Prize) - International Mathematical Union - Competicions matemàtiques - Matemàtiques en el món - Matemàtiques a Bizanci - Matemàtiques en l'Islam medieval

Matemàtiques recreatives

:Quadrat màgic - Origami

Història

Històricament, la matemàtica va sorgir amb la finalitat de fer els càlculs en el comerç, per a amidar la terra i per a predir els esdeveniments astronòmics. Aquestes tres necessitats poden ser relacionades en certa forma amb la subdivisió àmplia de les matemàtiques en l'estudi de l'estructura, l'espai i el canvi. L'estudi de l'estructura comença amb els nombres, inicialment els nombres naturals i els nombres enters. Les regles que dirigeixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'àlgebra elemental, i les propietats més profundes dels nombres enters s'estudien en la teoria de nombres. La investigació de mètodes per a resoldre equacions duu al camp de l'àlgebra abstracta. L'important concepte de vector, generalitzat a espai vectorial, és estudiat en l'àlgebra lineal, i pertany a les dues branques de l'estructura i l'espai. L'estudi de l'espai origina la geometria, primer la geometria euclidiana i després la trigonometria. La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les ciències naturals, i el càlcul. Per a resoldre problemes que es dirigeixen en forma natural a relacions entre una quantitat i la seva taxa de canvi, i de les solucions a aquestes equacions, s'estudien les equacions diferencials. Els nombres usats per a representar les quantitats contínues són els nombres reals. Per a estudiar els processos de canvi s'utilitza el concepte de funció matemàtica. Els conceptes de derivada i integral, introduïts per Newton i Leibniz, representen un paper clau en aquest estudi, que es denomina Anàlisi. Per raons matemàtiques, és convenient per a moltes fins introduir els nombres complexos, el que dóna lloc a l'anàlisi complexa. L'anàlisi funcional consisteix a estudiar problemes la incògnita dels quals és una funció, pensant-la com un punt d'un espai funcional abstracte. Un camp important en matemàtiques aplicades és la probabilitat i l'estadística, que permeten la descripció, l'anàlisi i la predicció de fenòmens que tenen variables aleatòries i que s'usen en totes les ciències. L'anàlisi numèrica investiga els mètodes per a realitzar els càlculs en computadores.

Enllaços externs


- [http://www.iecat.net/institucio/societats/SCMatematiques/ienn/cat/index.html Societat Catalana de Matemàtiques]
- [http://www.emis.de/ European Mathematical Society] (en anglès) categoria:Matemàtiques ja:数学 ko:수학 ms:Matematik simple:Mathematics th:คณิตศาสตร์ zh-min-nan:Sò·-ha̍k

Babels

Le réseau Babels prend en charge toute l’interprétation et la traduction non rétribués du Forum social européen et du Forum social mondial ; il se compose d’un nombre croissant de volontaires dans le monde, dont les tâches vont de l’assistance (matérielle et morale) aux interprètes à l’élaboration d’instruments linguistiques communs à la disposition de tous en passant par la recherche de nouveaux volontaires. Le nom Babels est au pluriel pour signaler le caractère supranational du réseau. Babels a été créé en septembre 2002, pour les besoins du FSE de Florence. En deux mois les différentes coordinations nationales sont parvenues à réunir plus de 300 interprètes et traducteurs volontaires. Aujourd’hui il existe des centres de coordination nationale en France, en Italie, en Allemagne, au Royaume-Uni, en Espagne, en Grèce, en Hongrie, en Turquie et en Russie, ainsi qu’aux États-Unis, au Brésil, au Japon et en Corée. Il existe aussi une coordination linguistique pour l’arabe. catégorie:altermondialisme

metal hotel a Venezia Gry Playstation gry sportowe Gry










































:: RELATED NEWS ::

Digitalkunst
Umfassende Bezeichnung für künstlerisches Schaffen, das immaterielle Kunstobjekte mithilfe digitaler Mittel erzeugt. Der Computer kann dabei über die Rolle des Werkzeugs im klassischen Sinne hinausgehen und wird zum unverzichtbaren "Partner" des Künstlers. Ein Werk der Digitalkunst (das 'Kunstobjekt') liegt in digital gespeicherter Form vor: eine Bilddatei, eine Bau- und Funktionsanleitung, ein Hypertext oder ein ausführbares Programm. Im G
Super Mario Kart
Mario Kart ist der Name einer populären Videospiel-Serie, die, beginnend mit der Videospielkonsole Super Nintendo Entertainment System (SNES), auf jeder nicht tragbaren Spielkonsole von Nintendo und dem GameBoy Advance fortgeführt wurde. Die Mario-Kart-Spiele gehören zum
Hauptidealring
Das Hauptideal ist ein Begriff aus dem mathematischen Teilgebiet der abstrakten Algebra. Man bezeichnet damit eine Verallgemeinerung der aus der Schulmathematik bekannten Mengen „Vielfache einer Zahl“, wie z.B. den geraden Zahlen oder den Vielfachen von Drei. Unter Verwendung algebraischer Begriffe ist ein Hauptideal ein Ideal eines Leon Blum (
- 1872 - †1950)
- des deutschen Politikers Robert Blum (
- 1807 - †1848)
- des venezuelanischen Informatikers und Turing-Award-Gewinners Manuel Blum (
- 1938)
- der literarischen Gestalt Katharina Blum, siehe Die verlorene Ehre der Katharina Blum von Heinrich Böll

Freiheitskämpfer
Der Ausdruck Freiheitskämpfer bezeichnet jemanden, der sich gegen die herrschende Macht auflehnt, die als unterdrückerisch und ungesetzlich gilt. Da die Begriffe Freiheit und Unterdrückung stark vom politischen und kulturellen Standpunkt geprägt sind, ist auch der Begriff Freiheitskämpfer immer vor diesem Hintergrund zu betrachten. Im Sprachgebrauch bezieht sich der Begriff meist auf den bewaffneten Kampf.

Geschichte

Antike

Ohne dass das Wort schon existierte lassen
Bundesstraße 272
Die Bundesstraße 272 führt von Landau in der Pfalz nach Schwegenheim in der Nähe von Speyer. Bei Schwegenheim mündet sie auf die B 9, bei Landau auf die A 65 und die B 10. Sie ist rund 15 Kilometer lang. 272
Tegeler
Der Familienname Tegeler stammt mit größter Wahrscheinlichkeit vom Beruf des Ziegelmachers ( Ziegel = lateinisch tegula ) ab. Den Namen gibt es auch in weiteren Variationen: Teigeler, Ticheler. Besonders im ostwestfälischen Raum gab es bis zur Mitte des 20. Jahrhunderts viele Wanderarbeiter, welche als Ziegler in den Ziegeleien ganz Nord- und Mitteldeutschlands, ja sogar Hollands, ihr Brot
Julian Tuwim
Julian Tuwim (
- 13. September 1894 in Łódź, Polen; † 27. Dezember 1953 in Zakopane, Polen) war ein polnisch-jüdischer Lyriker. Seine Poesie ist gekennzeichnet durch einen feinsinnigen Humor. Er war Gründer der P
All Rights Reserved 2005 wikimiki.org