La República Socialista Federada Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР) era la república més gran i més poblada de les 15 que formaven la Unió Soviètica. Després del col·lapse de la Unió Soviètica va passar a ser la Federació Russa. La república es va crear el 7 de novembre de 1917. El 10 de juliol de 1918 va ser acceptada la constiutció soviètica de 1918. Va ser una de les repúbliques fundadores de la Unió Soviètica el 1922. La capital era la mateixa que la de la URSS, és a dir, Moscou La RSFS de Rússia va deixar de formar part de la Unió el 12 de desembre de 1991, 14 dies abans del col·lapse. Posteriorment, es va abandonar el sistema soviètic i el nom es va canviar a Federació Russa. El 21 de desembre del mateix any es creà —sense la participació de les tres repúbliques bàltiques— la Comunitat d'Estats Independents. Categoria:Unió Soviètica ko:러시아 SFSR

Llengua oficial

La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona. És usual en molts països que convisquin diversos idiomes oficials en diversos graus de relació: igualtat (en països bilingües, trilingües...), diglòssia (quan un idioma predomina clarament sobre l'altre i és protegit, tot i el caràcter oficial dels dos), compartimentació (quan s'usa una llengua per a determinats afers oficials o l'altre per a altres diferents o quan un idioma nadiu conviu amb les llengües imposades amb el colonialisme). Categoria:llengües ja:公用語 ko:공용어 simple:Official language zh-min-nan:Koaⁿ-hong gí-giân

Capital

:Per a altres usos de capital, vegeu Capital (economia) Una ciutat capital d'un estat, país, comarca o qualsevol altra regió política, és la que conté la seu del govern. Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant. Tot i que una capital sol ser la poblacio més gran en la seva àrea d'influència, no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com ara Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa (on tant Ginebra com Zuric tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.

Llistes de capitals

- Llista de capitals d'estats independents
- Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
- ... zh-min-nan:Siú-to· als:Hauptstadt ko:수도 (도시) ja:首都 ms:Ibu negara simple:Capital (city) th:เมืองหลวง Categoria:Geografia

7 de novembre

El 7 de novembre és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs. Queden 54 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1659 - Illa dels Faisans (riu Bidasoa, el País Basc): s'hi signa el Tractat dels Pirineus. La monarquia hispànica cedeix a França el que avui anomenem Catalunya del Nord: el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i la meitat nord de la Cerdanya. A canvi, aquest deixarà d'ajudar Catalunya en la Guerra dels Segadors, que es dóna així per conclosa.
- 1893 - Barcelona: l'anarquista Santiago Salvador tira una bomba a la platea del Liceu i hi causa 20 morts (bomba del Liceu).
- 1971 - Barcelona: s'hi funda l'Assemblea de Catalunya a l'església de Sant Agustí. :MÓN
- 1917 - Imperi Rus: hi comença la revolució comunista.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1867 - Varsòvia (Polònia): Marie Curie, nascuda Marja Salomea Sklodowska, física i química francesa d'origen polonès, premi Nobel de Física el 1903 i de Química el 1911.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 2003 - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor espanyol. :MÓN

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Novembre ja:11月7日 ko:11월 7일 simple:November 7 th:7 พฤศจิกายน

1917

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de febrer - Mèxic: s'hi proclama la Constitució de 1917.
- 13 de febrer - París (França): el servei d'espionatge francès deté Mata-Hari en un hotel de la ciutat.
- 5 de març - els Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
- 6 d'abril - els Estats Units: declaren la guerra a Alemanya (Primera Guerra Mundial).
- 25 de març – Imperi Rus: el govern reformista de Kerenski aboleix la pena de mort; serà restablerta per l'URSS després del desencadenament de la Guerra Civil.
- 25 d'octubre - Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin.
- 2 de novembre - Londres: el ministre Balfour hi fa pública la declaració que proclama el suport britànic als assentaments jueus a Palestina (sionisme).
- 7 de novembre - Imperi Rus: hi comença la revolució comunista.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 d'agost - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya. :MÓN
- 11 de setembre - Sarrat (Ilocos Norte, les Filipines): Ferdinand Marcos, president de les Filipines.
- 29 de maig - John Fitzgerald Kennedy (Brookline, Massachusetts, EUA).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1917年 ko:1917년 ms:1917 simple:1917 th:พ.ศ. 2460

1922

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1922年 ko:1922년 ms:1922 simple:1922 th:พ.ศ. 2465

1991

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 de març - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 17 de juny - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau. :MÓN
- 7 de març - Madrid (Espanya): el Congrés dels diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 11 de setembre - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (n. 1901).
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater i Mora, filòsof català (n. 1912).
- 11 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946). :MÓN
- 3 de març - Honolulu (illes Hawaii, USA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1991 ja:1991年 ko:1991년 simple:1991 th:พ.ศ. 2534

Superfície

Aquest article tracta de la superfície com a concepte matemàtic; vegeu àrea sobre la mesura de superfícies. ---- En matemàtica, una superfície és una varietat diferenciable en dues dimensions. En l'espai tridimensional, les superfícies tenen sentit com a fronteres entre objectes tridimensionals sòlids. Alguns tipus de superfícies amb diferents propietats matemàtiques són:
- pla
- esfera
- superfície cònica
- superfície cilíndrica Parlar de la superfície d'un objecte fluïd, com una gota de pluja o una bombolla de sabó, es una idealització. Per parlar de la superfície d'un floc de neu, que té una estructura molt intricada, s'ha d'anar més enllà de la simple definició matemàtica. Per conèixer la natura de superfícies reals consulteu tensió superficial, química superficial i energia superficial.

Articles relacionats

- Llistat de països per superfície

Enllaços externs

- [http://xahlee.org/surface/gallery.html Galeria de superfícies matemàtiques] (en anglès) Categoria:Geometria Categoria:Matemàtiques ja:表面

Quilòmetre quadrat

Un quilòmetre quadrat o km², és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat. És una de les unitats derivades del SI. 1 km² equival a;
- la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat
- 1 000 000 metres quadrats (m²)
- 100 hectàrees
- 0.386 102 milles quadrades
- 247.105 381 acres Inversament;
- 1 m² = 0.000 001 km²
- 1 hectàrea = 0.01 km²
- 1 milla quadrada = 2.589 988 km²
- 1 acre = 0.004 047 km² Per exemple, Catalunya té una superfície de 32 114 km². categoria:Unitats de superfície ja:平方キロメートル

1989

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 d'octubre - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregació de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès). :MÓN
- 2 de maig - Madrid (Espanya): el govern ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.
- 7 de març - l'Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- 4 de juny - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pàgina).
- 9 de novembre - Berlín (Alemanya): s'obre al trànsit ciutadà el mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la República Federal i la que pertanyia a la República Democràtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 7 de gener - Tòquio (el Japó): Hiro Hito, emperador del Japó.
- 23 de gener - Figueres (l'Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor surrealista català.
- 22 d'octubre - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, polític, català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1989 ja:1989年 ko:1989년 simple:1989 th:พ.ศ. 2532 zh-min-nan:1989 nî

Quilòmetre quadrat

Ruble

:Aquest article és sobre el ruble rus. Pel que fa a les altres monedes amb aquest mateix nom i derivades d'aquesta, vegeu ruble bielorús i ruble de Transnístria. El ruble (en rus рубль, transcrit rubl) és la moneda de la Federació Russa. Antigament també ho va ser de la Unió Soviètica i de l'Imperi Rus. Un ruble està dividit en 100 copecs (копейка, transcrit kopeika). El codi ISO 4217 de l'actual ruble rus és RUB, i el d'abans de 1997, RUR. El símbol en alfabet llatí és Rub i en ciríl·lic, руб. És emès i controlat pel Banc de Rússia (Банк России, Bank Rossii).

Orígens

Banc de Rússia]] Banc de Rússia]] El ruble ha estat la moneda de Rússia durant molts segles. La paraula "ruble" deriva del verb rus рубить (transcrit rubit), que vol dir tallar. Això es deu al fet que les primeres peces es tallaven i s'encunyaven a partir de barres d'argent. La primera vegada que es va encunyar una moneda de ruble va ser el 1321.

Monedes i bitllets

Actualment hi ha les monedes i els bitllets de ruble següents: Monedes:
- 1 copec (poc utilitzada)
- 5 copecs (poc utilitzada)
- 10 copecs
- 50 copecs
- 1 ruble
- 2 rubles
- 5 rubles Bitllets:
- 10 rubles
- 50 rubles
- 100 rubles
- 500 rubles
- 1000 rubles

El ruble durant la Unió Soviètica

1321]] 1321]] Durant el període soviètic el ruble va tenir la seva pròpia denominació en les llengües oficials de la Unió. Tots els bitllets tenien imprès el seu valor en aquestes llengües. Aquest sistema també és present en l'actual ruble rus. Per exemple, en tàtar, ruble i copec s'anomenen sum i tien. Els noms actuals de moltes de les monedes de les repúbliques centreasiàtiques és el nom del ruble en les llengües pròpies. El nom del ruble en les quinze llengües de les exrepúbliques soviètiques és el següent:

Taxa de canvi

- 1 EUR = 33,96 RUB (21 de novembre del 2005)
- 1 USD = 28,74 RUB (21 de novembre del 2005)

Vegeu també

- Ruble bielorús (BYR), moneda de Bielorússia
- Ruble de Transnístria, moneda de l'autoproclamada República Moldava de Transnístria

Enllaços externs

- [http://www.cbr.ru Banc de Rússia] (en rus i anglès) Categoria:Monedes Categoria:Rússia ms:Ruble ja:ルーブル

Fus horari

Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les que es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps. Antigament, la gent feia servir el temps solar aparent, guiant-se per la posició del sol, amb aquest sistema l'hora variava amb la distància per exemple entre ciutats. Els fusos horaris van corregir en part aquest problema al posar els rellotges d'una regió al mateix temps solar mig. Els fusos horaris generalment estan centrats en meridians d'una longitud que és multiple de 15º, en tot cas tal i com es pot veure en el següent mapa les formes dels fusos horaris estan força afectades per les fronteres polítiques. Tots els fusos horaris es defineixen en relació al Temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres. Com que la Terra gira d'Oest a Est, al passar d'un fus horari al següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari passem de l'Est a l'oest, hem de restar una hora. El meridià 180º, conegut com línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.

Llista de fusos horaris i àrees compreses

Els països indicats amb un
- fan servir horari d'estiu, que consisteix en afegir una hora a l'estiu per aprofitar millor la llum solar. Els països de l'hemisferi nord afegeixen la hora el març o abril, mentre que els que estan a l'hemisferi sud l'afegeixen l'octubre o novembre.

UTC-11

- Illes Midway
- Niue
- Samoa
- Samoa Americana

UTC-10

- Atol de Johnston
- Polinèsia Francesa: Illes de la Societat (inclou Tahití), arxipèlag Tuamotu, illes Tubuai
- Estats Units (HST - Hawaiian-Aleutian Standard Time)
- Hawaii
- Illes Aleutianes d'Alaska
-

UTC-9:30
-

- Polinèsia Francesa: illes Marqueses

UTC-9

- Polinèsia Francesa: illes Gambier
- Estats Units AKST - Alaska Standard Time
-
- (Alaska) Major part de l'estat
-

UTC-8

- Mèxic (Baixa Califòrnia nord
- )
- Canadà PST - Pacific Standard Time
-
- Colúmbia Britànica (
- Major part del territori)
- Yukon
- Estats Units PST - Pacific Standard Time
-
- Califòrnia, Idaho (nord), Nevada, Oregon, Washington)

UTC-7

- Mèxic: Baixa California Sud, Chihuahua, Nayarit, Sinaloa, Sonora, Sud, Centre, i Est
- Estats Units MST - Mountain Standard Time
- Arizona, Colorado, Idaho (sud), Montana, Nebraska (oest), Nou Mèxic, Dakota del Nord (oest), Dakota del Sud (oest), Utah, Wyoming
- Canadà MST - Mountain Standard Time
-
- Alberta, Territoris del Nord-oest, Nunavut (Mountain)

UTC-6

- Belize
- Canadà (Nunavut (Southampton Island), Saskatchewan)
- Xile (Illa de Pasqua)
- Costa Rica
- Equador (Illes Galàpagos)
- El Salvador
- Guatemala
- Hondures
- Nicaragua
- Puerto Rico
- Mèxic (Centre),(Ciutat de Mèxic)
-
- Canadà Central Standard Time
-
- (Manitoba, Nunavut (Centre), Ontario (Oest))
- Estats Units Central Standard Time
-
- (Alabama, Arkansas, Illinois, Iowa, Kansas, Kentucky (oest), Louisiana, Minnesota, Mississippi, Missouri, Nebraska (est), North Dakota, Oklahoma, Dakota del Sud (est), Tennessee (oest), Texas, Wisconsin)

UTC-5

- Brasil (Acre)
- Illes Caiman
- Colòmbia
- Cuba
-
- Equador
- Haití
- Illes Turks i Caicos
-
- Jamaica
- Panamà
- Perú
- Canadà EST - Eastern Standard Time
-
- Ottawa, Nunavut (est), Ontario, Quebec
- Estats Units EST - Eastern Standard Time
-
- Connecticut, Delaware, Districte de Colúmbia, Florida, Geòrgia, Indiana, Kentucky (est), Maine, Maryland, Massachusetts, Michigan, Nova Hampshire, Nova Jersey, New York, Carolina del Nord, Ohio, Pensilvània, Rhode Island, Carolina del Sud, Tennessee (est), Vermont, Virgínia, West Virginia

UTC-4

- Anguilla
- Antigua i Barbuda
- Antilles Neerlandeses
- Aruba
- Barbados
- Bolívia
- Brasil (Amazones, Mato Grosso
- , Mato Grosso do Sul
- , Para (oest), Rondonia, Roraima)
- Xile
-
- Dominica
- República Dominicana
- Granada
- Guadeloupe
- Guyana
- Illes Malvines
-
- Martinica
- Montserrat
- Paraguai
-
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago
- Veneçuela
- Illes Verges
- Canadà AST - Atlantic Standard Time
-
- Labrador, New Brunswick, Nova Escòcia, Illa del Príncep Eduard

UTC-3:30 (NST - Newfoundland Standard Time)

- Canadà (Terranova
- )

UTC-3

- Argentina
- Bahames
-
- Brasil (Hora oficial)
- Alagoas, Amapa, Bahia
- , Ceara, Distrito Federal
- , Espirto Santo
- , Goias
- , Maranhao, Minas Gerais
- , Para (este), Paraiba, Parana
- , Pernambuco, Piaui, Rio de Janeiro
- , Rio Grande do Norte, Rio Grande do Sul
- , Santa Catarina
- , Sao Paulo
- , Sergipe, Tocantins
-
- Guaiana Francesa
-
- Groenlàndia
- Saint Pierre i Miquelon
-
- Surinam
- Uruguai

UTC-2

- Bermuda
-
- Brasil (Fernando de Noronha)

UTC-1

- Cap Verd
- Portugal (Açores
- )

UTC (GMT - Greenwich Meridian Time)

- Burkina Faso
- Costa d'Ivori
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Islàndia
- Libèria
- Mali
- Mauritània
- Marroc
- Santa Helena
- São Tomé i Príncipe
- Senegal
- Sierra Leone
- Togo
- Dinamarca
- Illes Fèroe WET - Western European Time (N)
- Espanya
- Illes Canàries WET - Western European Time (N)
- Irlanda WET - Western European Time (N)
- Portugal WET - Western European Time (N)
- Regne Unit WET - Western European Time (N)

UTC+1

- Angola
- Benín
- Camerun
- República Centreafricana
- Txad
- Congo
- Congo, R.D. (Kinshasa, Bandungu, Bas-Zaire, Equateur)
- Guinea Equatorial
- Gabon
- Gibraltar
-
- Namíbia
-
- Níger
- Nigèria
- Svalbard i Jan Mayen
-
- Tunísia

Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time
-

:El Central European Time es descomposa en :
- CEWT (Central European Winter Time) que equival a UTC+1 i :
- CEST (Central European Summer Time) que equival a UTC+2
- Alemanya
- Albània
- Andorra
- Àustria
- Bèlgica
- Bòsnia i Hercegovina
- Txèquia
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Espanya (Excepte Illes Canàries)
- França
- Hongria
- Itàlia
- Liechtenstein
- Luxemburg
- República de Macedònia
- Malta
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa

UTC+2

- Botswana
- Burundi
- Cisjordània
- Congo, R.D. (Kasai Occidental, Kasai Oriental, Haut-Zaire, Shaba)
- Xipre
- Egipte
- Franja de Gaza
- Israel
- Jordània
- Lesotho
- Líban
- Líbia
- Malawi
- Moçambic
- Ruanda
- Sud-àfrica
- Swazilàndia
- Síria
- Zàmbia
- Zimbabwe
- Estònia EET - Eastern European Time
- Lituània EET - Eastern European Time
- Bielorússia EET - Eastern European Time
-
- Bulgària EET
-
- Finlàndia EET
-
- Grècia EET
-
- Letònia EET
-
- Moldàvia EET
-
- Romania EET
-
- Rússia (Zona 1, inclou Kalingrad) EET
-
- Turquia EET
-
- Ucraïna EET
-

UTC+3

- Aràbia Saudita
- Bahrain
- Comores
- Djibouti
- Eritrea
- Etiòpia
- Iraq
-
- Kenya
- Kuwait
- Madagascar
- Mayotte
- Qatar
- Somàlia
- Sudan
- Tanzània
- Uganda
- Iemen
- Rússia: Zona 2, inclou Moscou i Sant Petersburg MSK - Hora de Moscou
-

UTC+3:30

- Iran
-

UTC+4

- Emirats Àrabs Units
- Geòrgia
-
- Kazakhstan (Oest)
-
- Maurici
- Oman
- Reunion
- Rússia (Zona 3
- )
- Seychelles

UTC+4:30

- Afganistan

UTC+5

- Armènia
- Azerbaidjan
-
- Kazakhstan (Centre)
-
- Kirguizistan
-
- Maldives
- Pakistan
- Rússia (Zona 4
- , inclou Ekaterinburg i Perm)
- Tadjikistan
- Turkmenistan
- Uzbekistan

UTC+5:30

- Índia

UTC+5:45

- Nepal

UTC+6

- Bangladesh
- Butan
- Kazakhstan (Est)
-
- Rússia (Zona 5
- , inclou Novosibirsk i Omsk)
- Sri Lanka

UTC+6:30

- Illes Cocos
- Myanmar

UTC+7

- Cambodja
- Illes Christmas (Austràlia)
- Indonèsia (Oest)
- Laos
- Rússia (Zona 6
- )
- Tailàndia
- Vietnam

UTC+8

- Brunei Darussalam
- Xina
- Hong Kong
- Indonèsia (Centre)
- Macau
- Malàisia
- Mongòlia
-
- Filipines
- Rússia (Zona 7
- )
- Singapur
- Taiwan Nota: Xina té el mateix horari en tota la extensió del seu territori, i per tant aquesta zona horària és excepcionalment ampla. En un dels extrems de la Xina, el sol està en el seu màxim a les 3 pm mentre que a l'altra extrem el màxim és a les 11 am.
- Austràlia AWST - Australian Western Standard Time
- Zona oest de l'illa

UTC+9

- Indonèsia (Est)
- Japó (Japan Standard Time - JST)
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- Palau
- Rússia (Zona 8
- , inclou Yakutsk)
- Timor Oriental

UTC+9:30 (ACST - Australian Central Standard Time)

- Austràlia (Broken Hill, NSW; Nord; Sud
- )

UTC+10

- Illes Cook
- Guam
- Micronèsia (Yap i Chuuk)
- Illes Marianes del Nord
- Papua Nova Guinea
- Rússia (Zona 9
- , inclou Vladivostok)
- Austràlia AEST - Australian Eastern Standard Time)
- Territori capital d'austràlia (el centre de l'illa)
- , Nova Gal·les del Sud
- , Queensland, Victoria
- , Tasmània
-

UTC+10:30

- Austràlia (illa Lord Howe
- )(DST només 0:30)

UTC+11

- Micronèsia (Kosrae i Pohnpei)
- Nova Caledònia
- Rússia (Zona 10
- )
- Illes Salomó
- Vanuatu

UTC+11:30

- Illa de Norfolk

UTC+12

- Fiji
-
- Kiribati (Illes Gilbert)
- Nauru
- Nova Zelanda (Aotearoa)
-
- Rússia (Zona 11
- )
- Tuvalu
- Illa de Wake
- Wallis i Futuna

UTC+12:45

- Nova Zelanda (Aotearoa) (Illes Chatham
- )

UTC+13

- Kiribati (Illes Fènix)
- Tonga

UTC+14

- Kiribati (Illes Line) Categoria:Temps ja:標準時 ko:시간대 ms:Zon masa simple:Time zone th:เขตเวลา

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees. A partir del segle X en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia. És una llengua d'importància política al segle XX, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides. Les llengües més similar al rus, lingüísticament parlant, són el bielorrús i l'ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves.

Escriptura

El rus s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic. Actualment consta de 33 caràcters, 31 dels quals són fonèmics i 2 en són signes. La llengua russa fa servir de fet dues versions d'aquest alfabet, una mecanografiada i l'altra lligada, la qual s'empra quan s'escriu a mà. Aquestes dues versions presenten algunes notables diferències. ja:ロシア語 ko:러시아어 ms:Bahasa Russia simple:Russian language th:ภาษารัสเซีย

Unió Soviètica

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), o Unió Soviètica, va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991. La URSS va sorgir després de la Revolució d'Octubre, al 1917, i un període posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics es van fer amb el poder. El nombre de repúbliques que formaven la Unió va variar amb el temps, però n'hi havia 15 en l'etapa final. La més important, de llarg, era Rússia, tant en termes d'extensió i població, com d'economia i política. L'únic partit reconegut, i que controlava tota la vida política, era el Partit Comunista de la Unió Soviètica.

Presidents

- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov

Repúbliques

La Unió Soviètica fou una federació de Repúbliques Socialistes Soviètiques (RSS). Les primeres repúbliques sorgiren just després de la Revolució d'Octubre del 1917. Al principi les repúbliques eren independents les unes de les altres malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels líders pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1922, quatre repúbliques (República Socialista Federada Soviètica de Rússia, RSS d'Ucraïna, RSS de Bielorússia i RSS de Transcaucàsia) s'uniren formant la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Entre el 1922 i el 1940, el nombre de repúbliques va créixer fins a setze. Algunes de les noves repúbliques es formaren a partir de territoris adquirits o readquirits per la Unió Soviètica, i d'altres de la fragmentació repúbliques ja existents. Els criteris per a l'establiment de noves repúbliques foren els següents: # que estiguéssin situades a la perifèria de la Unió Soviètica per tal que fóssin capaces de poder exercir el dret a la secessió, # que fóssin suficientment fortes econòmicament per tal de poder subsistir de manera independent i # que fóssin anomenades segons el grup ètnic dominant si aquest tenia almenys un milió d'habitants. Aquest sistema va romandre invariable fins el 1940 i no es formaren noves repúbliques. La RSS Carelo-Finesa, fou dissolta el 1956. Les 15 repúbliques restants van romandre fins el 1991. El dret a secessió era només teòric, ja que era molt poc desitjat pel centralisme soviètic fins el col·lapse de la Unió el 1991. A partir del col·lapse de la Unió, onze de les quinze repúbliques formaren la Comunitat d'Estats Independents. Comunitat d'Estats Independents

Economia

Els sistema econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat de l'estat dels mitjans de producció, dins la teoria general marxista-leninista. L'estat determinava una planificació global de l'economia de forma centralitzada. El màxim òrgan planificador era el Gosplan de la Unió Soviètica. En el seu procés de determinar un desenvolupament futur rebia les directrius del Consell de Ministres de la URSS i dels Gosplan de les repúbliques federades. Seguidament elaborava el pla i l'aprobava després de sotmetre'l al Sòviet Suprem. A partir dels programes de planificació del 1928, la Unió Soviètica va experimentar un període d'esplendor i desenvolupament fins, aproximadament, l'any 1965. El caràcter maximalista dels plans va conduir després del 1965 a greus crisis per l'incompliment reiterat dels objectius establerts. categoria:Unió Soviètica ja:ソビエト連邦 ko:소비에트 연방 simple:Soviet Union th:สหภาพโซเวียต

7 de novembre

El 7 de novembre és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs. Queden 54 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 2003 - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor espanyol. :MÓN

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Novembre ja:11月7日 ko:11월 7일 simple:November 7 th:7 พฤศจิกายน

1917

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1917年 ko:1917년 ms:1917 simple:1917 th:พ.ศ. 2460

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2003 - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1913 - Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor català. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.

Festes:

- Sant Cristòfol, patró dels automobilistes. Festa major de Premià de Mar (el Maresme). ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juliol ja:7月10日 ko:7월 10일 simple:July 10 th:10 กรกฎาคม

URSS

Presidents

- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov

Repúbliques

Economia

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà) és la capital de Rússia i està situada vora el riu Moskvà, a 55º 45' N 37º 37' E. La població de la ciutat té un creixement ràpid, i el 2004 s'hi comptaven 11.200.000 habitants (anomenats moscovites), en un territori de 878,7 km². La ciutat es troba al districte federal anomenat Rússia Central (que, tot i això, està situat a l'oest de Rússia). Era la capital de l'antiga Unió Soviètica i del principat de Moscòvia, la Rússia preimperial. Avui és la ciutat més gran d'Europa, l'àrea metropolitana de la qual té més de 13 milions d'habitants. Alberga la famosa ciutadella del Kremlin, seu del govern rus i de les catedrals de la Dormició, l'Anunciació i de l'Arcàngel Sant Miquel. Moscou també és ben coneguda per la catedral de Sant Basili, amb les seves cúpules de coloraines en forma de bulb, situada a la plaça Roja, vora el Kremlin. Hi destaca igualment el metro, amb les seves antigues estacions monumentals. El patriarca de Moscou és el cap de l'Església Ortodoxa Russa.

Vegeu també

Llistat dels Prínceps de Moscou Categoria:Ciutats de Rússia Categoria:Capitals d'estats independents als:Moskau ja:モスクワ ko:모스크바 simple:Moscow th:มอสโก zh-min-nan:Moskva

1991

Esdeveniments:

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1991 ja:1991年 ko:1991년 simple:1991 th:พ.ศ. 2534

Categoria:Unió Soviètica

Categoria:Estats històrics Categoria:Europa Categoria:Àsia ja:Category:ソビエト社会主義共和国連邦 ko:분류:소비에트 연방

Alex Krycek

Alex Krycek es un personaje ficticio, interpretado por Nicholas Lea en la serie de television Los Expedientes X. Krycek es un estadounidense, de padres inmigrates rusos (aunque el apellido suena a checo). De hecho, Krycek habla ruso.

Perfil del personaje

Su primera aparicion en la serie fue en la temporada 2, en el episodio "Sleepless", donde Krycek, un joven agente del FBI es asignado a una investigacion como compañero temporal de Mulder. Krycek procede a trabajar con el, e intenta ganarse su confianza. No obstante, mas adelante se hace mas evidente que Krycek es realmente un agente encubierto trabajando para el Fumador. Krycek juega un rol importante en varios eventos que son dañinos para Mulder y Scully como son: el participo en el rapto de Scully, y el asesinato del padre de Mulder. Tambien, el asesina a la hermana de Scully, Melissa en un caso de identidad confundida. Krycek tambien asalta al Director Walter Skinner y obtiene una cinta digial, el cual revela el encubrimiento del gobierno, con respecto a la visita de los extraterrestres a la tierra. Despues de escuchar de la muerte de la hermana de Scully, Melissa, el Fumador trata de asesinar a Krycek con un carro bomba, pero Krycek escapa con la cinta digital. Cuando el estuvo escapando en Rusia, en el episodio Tunguska, el se escondio en un gulag, mientras trataba de conseguir una roca misteriosa, su brazo le fue amputado, como forma de evitarle experimentos si lo lograban capturar. Mas adelante en la serie, Krycek puede ser visto cambiando de lado, segun su conveniencia, a veces ayudando a Mulder, a veces al Fumador, y en otras a terceros. El trato de asesinar a Skinner con un virus que utilizaba tecnologia nanotecnica, pero termino siendo recluido en una prision en Tunez cuando el Fumador descubrio que el estaba mal utilizando la tecnologia extraterrestre. En el ultimo capitulo de la temporada 7, Krycek "asesina" al Fumador cuando este esta en una silla de ruedas, tirandolo por las escaleras. Mas adelante, cuando Mulder es raptado por extraterrestres y devuelto en estado moribundo, Krycek intenta nuevamente asesinar a Skinner, como manera de salvar la vida de Mulder. Skinner rechaza y Krycek tiene una pelea con Doggett antes de escapar. En el ultimo episodio de la temporada 8, el recibe un disparo entre los ojos y es asesinado por Skinner, en un intento infructuoso de asesinar a Mulder. El fantasma de el aparece brevemente para ayudar a escapar a Mulder de la base militar en el episodio final de la serie.

Apariciones

Krycek aparece en la pelicula de la serie Los Expedientes Secretos X: Combate al Futuro. Tambien, aparece en los siguientes episodios:

Windows 95
O Microsoft Windows 95, ou Win95 é um sistema operacional de 32 bits criado pela empresa de software Microsoft. Lançado em 24 de agosto de 1995, o Windows 95 veio a unificar as duas linhagens de sistemas da empresa, (MS-DOS e Windows), e foi o principal lançamento

República Socialista Federada Soviètica de Rússia

Llengua oficial

Capital

Llistes de capitals

7 de novembre

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

1917

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1922

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1991

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Superfície

Articles relacionats

Enllaços externs

Quilòmetre quadrat

1989

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Quilòmetre quadrat

Ruble

Orígens

Monedes i bitllets

El ruble durant la Unió Soviètica

Taxa de canvi

Vegeu també

Enllaços externs

Fus horari

Llista de fusos horaris i àrees compreses

UTC-11

UTC-10

UTC-9:30 -

UTC-9

UTC-8

UTC-7

UTC-6

UTC-5

UTC-4

UTC-3:30 (NST - Newfoundland Standard Time)

UTC-3

UTC-2

UTC-1

UTC (GMT - Greenwich Meridian Time)

UTC+1

Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time -

UTC+2

UTC+3

UTC+3:30

UTC+4

UTC+4:30

UTC+5

UTC+5:30

UTC+5:45

UTC+6

UTC+6:30

UTC+7

UTC+8

UTC+9

UTC+9:30 (ACST - Australian Central Standard Time)

UTC+10

UTC+10:30

UTC+11

UTC+11:30

UTC+12

UTC+12:45

UTC+13

UTC-9:30
-

Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time
-