:: wikimiki.org ::

Reus

Reus

(Bandera)	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització de Reus respecte al Baix Camp
el Baix Camp

Gentilici

Reusenc, reusenca

Població (2004)

96.642

Superfície

52,78 Km²

Densitat (2004)

1.831,03 hab/Km²

Altitud

117m

Entitats de població

Reus es un terme municipal i ciutat del Baix Camp, de 53 kilòmetres quadrats de superfície, situat a un màxim de 142 metres sobre el nivell del mar (114 mínim) al centre de la plana del Camp. Dos antics termes formen part del actual terme de Reus: El Burgar i Mascalbó. Molt antigament també foren termes separats La Boella, Rubió, Territori de Tarragona i Les Comes d'Ulldemolins. A les afores de la ciutat es trova l'Aeroport de Reus. Aeroport de Reus

Hidrografia

Reus no te cap riu. Els principals barrancs son els de la Abeurada, Cinc Ponts, Roquís, la Boella, Escòrial i Pedret i les Rieres de la Quadra (que ve del terme d'Almoster), de la Selva, de Maspujols i del Pi del Burgar.

La ciutat

Pi del Burgar El centre de la ciutat es la Plaça Prim. La Plaça de la Llibertat (abans dels Màrtirs), tot i que ha estat remodelada l’any 2003, no te la tirada de la primera. El nucli antic està entre els Ravals de Robuster, de Sant Pere, de Jesús, de Martí Folguera, del Pallol i de Santa Anna, zona coneguda com Tomb de Ravals. Un nucli mes modern està dins del perímetre de Riera Miró, Avinguda Sant Jordi, Carrer Dr. Robert, Passeig Mata, Passeig Sunyer, Plaça les Oques, Passeig Prim, Plaça Pastoreta, Avinguda La Salle, Avinguda Pere el Cerimoniós i Riera Aragó. Mes enllà d’aquestos límits la ciutat està en expansió. L’ajuntament està a la Plaça del Mercadal. La policia està al Carrer Dr. Robert, prop de la Plaça Llibertat; els Jutjats tocant al centre comercial Carrefour (on hi un hotel modern); i la Policia municipal al Carrer Roser. Existeixen pàrkings a la Plaça de Les Oques, Plaça de la Llibertat (actualment s’està ampliant), Plaça Prim i Plaça del Baluard. La resta son privats.

Entitats locals

- Cambra de Comerç de Reus
- Cambra de la Propietat urbana de Reus
- Unió de Botiguers de Reus
- Agrupació de Marxants
- Unió de Consumidors el Campanar
- Fira de Reus
- Unió Agrària Cooperativa
- Cooperativa comarcal d’avicultura
- Associació d’estudis reusencs
- Associació d’amics del ferrocarril de Reus (amb un petit parc temàtic)
- Colla Gegantera de Reus
- Nanos de Reus
- Els Ganxets de Reus (castellers)
- Els Xiquets de Reus (Castellers)
- El Bou de Reus
- Bravium Cultural (abans Acció Catòlica)
- Orfeó Reusenc
- Teatre Fortuny
- Teatre Bartrina
- Centre de Lectura (biblioteca privada)
- Círcol de senyors
- Borsa del Col·leccionista de Reus
- Grup Cultural de Misericòrdies de Reus
- Amics de Gaudí
- Fundació Pedrol Rius, Foment de l’Art i la Cultura
- Carrutxa
- Centre d'Amics de Reus
- Centre d'Estudis Comarcals J. Iglesias
- Òmnium Cultural de Reus
- Agrupació Fotogràfica de Reus
- Club del Còmic de Reus
- Amics de la Moto
- Grup Motos Clàssiques de Reus
- Amics del Cavall del Baix Camp
- Associació Pessebrista de Reus
- Club Bonsai Baix Camp
- Grup d'Afeccionats als Vehicles d'Època
- Grup Filatèlic i Numismàtic de Reus
- Unió Radioaficionats Espanyols
- Moto Automòbil Club Reus
- Club Natació Reus Ploms
- Reus Deportiu
- Club de Futbol Reddis
- Escola de Futbol la Pastoreta
- Centre Hípic Qmt Picados Mas de Tallapedra
- Agrupació Ciclista Veterans de Reus
- Agrupació Excursionista Catalunya de Reus
- Associació Catalana Esports per a Tothom de Reus.
- Associació d'Amics de l'Hoquei del Baix Camp
- C.D. Hokey
- Associació Esportiva Santuari
- CFAV Sol i Vista
- Club Arc Reus
- Club de Futbol Americà Imperials
- Club d'Escacs Amics de Reus
- Club Esportiu Legna Reus http://www.legnareus.org
- Club Esportiu de Minusvàlids Costa Daurada
- Club Esportiu Escuderia Costa Daurada
- Club Esportiu Suer
- Club Futbol Juroca
- Club Petanca Barri Fortuny
- Club Petanca Horts d'en Simó
- Club Reus Futbol Sala
- Club Tennis Reus Monterols
- Club d’Aeromodelisme de Reus
- Club Esportiu Despertaferro
- Societat d’Estudis i Esports Subaqüàtics de Reus
- Futbol Club Caça i Pesca
- Penya Barcelonista del Baix Camp
- Penya Blanc-Blava de Reus i Comarca
- Reial Aero Club de Reus
- Reusense Club Petanca
- Societat de Pescadors la Canya
- Unió Esportiva Barri Santes Creus
- Unió Esportiva Sagrada Família
- Unió Esportiva Sant Bernat
- Punt 6 Camp - Associació de Ràdio Músic Club (FM 104.0)
- Ràdio Jove del Barri Immaculada de Reus (FM 107.5)
- Radio Reus de la cadena Ser (FM 101.4)
- Canal Reus Televisió La ciutat compta amb 8 jutjats, Registre Civil, 8 notaries, i 3 registres de la Propietat (un d’ells pels termes de Mont-roig i Cambrils) Te 4 llars d’infants o parvularis, 16 centres de primària, 7 de secundaria, i dos facultats (Econòmiques i Empresarials, i Medicina i Ciències de la Salut) dependents de la Universitat Rovira i Virgili Hi ha també escola d’art i disseny, escola oficial d’idiomes i escola d’adults. La ciutat te 4 Teatres (Fortuny, Bartrina, Estable del Baix Camp i La Salle) i els Auditoris del Bravium i La Vitxeta. Te dos cinemes multisala i el cine club del Centre de Lectura. Hi ha 2 Museus (el Salvador Vilaseca i el d’art i historia) i l’arxiu comarcal. Hi ha també sis sales d’art. La biblioteca principal es la del Centre de Lectura, però nomes es per socis; hi ha quatre petites biblioteques als centres cívics de districte. També hi ha 2 dotzenes de bandes de musica, cobles i gralles, i la mateixa quantitat de colles de Festa major i de Carnaval. Els esplais son 10. En el camp del esport hi ha el Camp Municipal Mas Iglesias, l’estadi Municipal al Polígon Agro-Reus i el Camp de la Pastoreta. El 1992 es va inaugurar el Pavelló Olímpic, i fa pocs anys les Piscines Municipals. Hi ha tres mercats, el Central, el del Carrilet i el de la Mancomunitat, aquest últim, al límit entre Reus i Tarragona, es per majoristes. Com a premsa escrita cal esmentar cinc gratuïts: el Mercadal, del Ajuntament; Més Reus (del grup 100% Comunicació); Espais 7; Lo Nunci; y Reus Directe. Hi ha delegacions del Diari de Tarragona i El punt Diari de Girona. Finalment sis partits tenen seu oberta: CDC, UDC, ERC, ICV, PSC y PPC. En funcionen d’altres sense seu (PSAN, Maulets, PCC). Els sindicats representats son cinc: CONC, CGT, UGT, USO i Unió de Pagesos.

Festes

La Festa Major de Reus és Sant Pere, el 29 de juny; el 25 de setembre es celebra la festa de Misericòrdia. Característica de la festa major es l’anomenada tronada. Altres festes destacades son, el Carnaval i la Festa de l’anada a l’antiga a Salou. Molts barris tenen la seva pròpia festa.

Població

Des 1950 va sofrir un fort creixement passant de 35.000 habitants als 100.000 actuals (el límit dels cent mil va ser passat l’any 2004). L’emigració sobretot de Marroc, ha fet créixer la població, que es de religió musulmana en un 6% i extrangera en un 8%

Comerç

La ciutat es un gran centre comercial. Hi ha botigues per arreu però els carrers mes comercials son el de LLovera, el de Monterols, Sant Joan, Galanes, Jesús i del Vent. Els dies de Sant Jaume es celebra fira, abans dedicada al bestiar però avui dia amb presencia de molts sectors. La Fira de Mostres es celebra al Pavelló de Fires, construcció casi be especifica per l’esdeveniment construïda fa uns trenta anys als terrenys de l’antiga estació de Renfe. El mercat es celebra dilluns i dissabte al Mercat Central, darrerament reformat. La llotja de contractació dels fruits secs a la Plaça del Prim, a un edifici de la Caixa d’estalvis de Tarragona, ha estat tancada el 2004.

Edificis singulars

1950
- Palau Bofarull (avui en part una sucursal del BBVA)
- Palau dels Marquesos de Tamarit (Centre de Lectura)
- Casa Navàs (Plaça Mercadal)
- Casa Cochs (Carrer Prat de la Riba)
- Cal Boule (Raval Santa Anna)
- Casa Rull (antic Museu Prim-Rull i arxiu municipal)
- Casa Gassull (Carrer de Sant Joan)
- Casa Serra (a la Carretera de Castellvell)
- Campanar (Plaça de Sant Pere)
- Castell del Cambrer (avui reformat, a la Plaça del Castell)
- Banc d'Espanya (Raval Santa Anna, avui Museu Salvador Vila-seca)
- L'Ajuntament
- Diverses cases de la ruta del Modernisme, destacant principalment els pavellons del Institut Pere Mata construït entre 1899 i 1919.

Monuments

Resten molt poques fonts: la de la Plaça de la Sang (de 1779), la de Neptú a la Plaça del Víctor (de 1789), i la d'Hèrcules a la plaça del mateix nom (Datada el 1857) Fonts ornamentals són les del Nen de les Oques (Plaça de les Oques) i Triptòlem (Plaça Joan Rebull). Hi ha també fonts a les estàtues de la Pastoreta (plaça Pastoreta). de Marià Fortuny (Plaça de la Llibertat). Altres estàtues sense fonts son la de Prim (a la Plaça Prim) i la del Condesito (a la Plaça Marià Fortuny, junt al edifici de La Caixa). Hi ha també alguns monuments modern (a la dona treballadora, a l’industria tèxtil, etc...) més aviat de caire simbòlic.

Esglésies catòliques

- Sant Pere (prioral)
- Crist Rei
- La Purissima Sang
- Sant Francesc
- Sant Joan
- Santuari de Misericòrdia
- Santuari del Roser
- Parròquia Sant Josep Obrer (Barri Sant Josep Obrer)
- Parroquia de Sant Bernat Calvó (Barri Fortuny)
- Parròquia de la Inmaculada (Barri Immaculada)
- Congregació Mariana Misericòrdia
- Germandat Sant Isidre i Santa Llúcia I a mesquita musulmana i algunes petites esglésies protestants de diverses branques.

Barris i Urbanitzacions

- Les Cases Barates, grup de cases de baix preu construïdes per l'Institut Nacional de la Vivenda, avui ja diluïdes dins el cas urbà, al Est, en direcció a Salou. L’autentica barriada va sorgir mes tard poc mes avall de les Cases Barates, en direcció a Salou, on es van crear las anomenades Colònies Cros, en terrenys del Sr. Cros, i entre ambdues la zona coneguda per Sanremo, per el nom d’un antic restaurant. Actualment es desenvolupa urbanísticament la zona de Mas Iglesias, amb un gran parc.
- Barri Fortuny, blocs també de l'Institut Nacional de la Vivenda, de construcció modesta, avui gestionat per ADIGSA. Al seu davant les Parcel·les Mercadé, desenvolupades nomes recentment, en terrenys que foren del Sr. Mercadé. A tocar de la Carretera de Reus a Salou.
- Barri Juroca, barriada a tocar amb el anterior formada per la unió del grup Roca amb els Blocs Juncosa-Cabello i els Blocs de la Cooperativa de Santa Llúcia. El Sr. Juncosa fou un destacat jugador del Atlètic de Madrid i mes tard entrenador entre altres equips del Cordovà. Prop de la Carretera de Reus a Salou.
- Urbanització Massó, sorgida als terrenys del Sr. Massó i avui millorada per la construcció del Pavelló olímpic. Esta prop del Barri Fortuny. Te al costat les parcel•les Pamies.
- Parcel·les Casas, també prop del Barri Fortuny, i a tocar amb Juroca. Sorgides en terrenys del Sr. Casas i ajuntades amb les parcel•les Muixí, en terrenys del Sr. Muixí. Al altra costat de Carretera esta l'Urbanització Bellisens.
- Parcel•les Montserrat ( o Barri Montserrat), el barri mes degradat de la ciutat, amb molta població marginal i també d’ètnia gitana. Avui dia esta millorant força. Al seu davant el grup Gaudi Mar, a la Carretera de Salou.
- Arboli-Siurana, grup de blocs a l’entrada de l’autovia Bellisens, avui ja en ple casc urbà, al costat del Tanatori i Parc de Bombers.
- Barri Sant Josep Obrer, Barri també marginal que estava tant degradat com el de Montserrat però que gracies a la construcció per ADIGSA de Blocs i unifamiliars, l’anomena’t Mas Abelló, ha reduït la zona degradada a una mínima part. Allí mateix hi ha el tanatori municipal, el parc de bombers, i, enfront, les Instal•lacions del Club Natació Reus Ploms. Esta a tocar de la Carretera de Reus a Tarragona Continua a la zona de les parcel·les Sidós, el Polígon La Raureda i la urbanització Mas Pellicer amb sortida a l’autovia Bellisens.
- Urbanització Mas Carpa, conjunt urbanitzat de semiluxe a la Carretera de Tarragona amb xalets de bon nivell.
- Urbanització Dyna, que era principalment industrial sorgida al entorn de la fabrica de rentadores Crolls, tancada fa anys. Avui te la mesquita de la ciutat. Està a la Carretera de Reus a Constantí. Continua al altra costat de la Carretera, al Polígon Bescós, de caire industrial. No massa lluny, seguint la Carretera es troba el Polígon Nirsa.
- Naus de les Illes Medes, lloc de naus industrials a la Carretera de Montblanc, a passar del Cementiri.
- Xalets Quintana, entre la Carretera de Montblanc i el centre comercial Carrefour; edificat des fa molts anys, a mesura que va anar quedant dins la ciutat va augmentar el valor i el nivell de les edificacions i dels que hi viuen. El seu accés antic era un petit pont metàl·lic d’un metre d’ample que creuava una barrancada, i per l’altra costat una sortida de 3 metres al costat de la presó local.
- La Munta i Baixa, zona avui dins completament de la ciutat, al entorn del qual hi ha el hipermercat Carrefour i el Palau de Fires i Congressos. Te aquest nom per que el tren feia antigament maniobres al entorn (on hi havia un pas a nivell), tirant endavant i endarrere. A la vora es troben les zones de Mas Llevat i Mas Briansó.
- Barri Sant Joan, parcel•les abans anomenades Parcel•les Pamies, nom de l’amo dels terrenys, per classe mitjana. Fins fa uns quatre anys quedaven tancades per la via del tren, però avui l’accés per la barrera s’ha tancat i s’ha obert un nou accés que dona al centre comercial Carrefour, passant per sota la via.
- El Pinar, urbanització a la Carretera de Castellvell del Camp, inicialment per rics però avui degradada per manca de manteniment dels llocs públics. Te uns 250 xalets.
- La Boca de la Mina, edificacions sorgides als últims anys, prop del Camí de la Boca de la Mina, un lloc típic local amb una font, al costat dels depòsits d’aigua de la ciutat i de les basses Nova i del Bacallà, així com del Institut Pere Mata (manicomi).
- Barri Gaudi, barri de concepció modernista, amb blocs multicolors (cada bloc identificat pel nom del color en el que esta pintat), que havia entrat en degradació que ara sembla aturada per la urbanització del entorn mes proper i la construcció de molts unifamiliars. Al costat del barri passa la via del tren. Al barri Gaudi està la zona de Mas Carandell amb l’escola taller d’aprenentatge d’oficis.
- Parcel·les Sol i Vista (o Solivista), barriada sorgida a la Carretera de Alcolea (el tram de Reus a les Borges del Camp) als anys seixanta per recollir l’emigració andalusa amb edificacions auto construïdes, molt millorada els últims anys, sobretot desprès de la construcció del estadi de futbol del Reus deportiu i de la urbanització d’unifamiliars Escola Artiga i la zona de la Granja Roig. Continua allunyant-se de la ciutat en lo que es el Polígon industrial Agro Reus, el principal de la ciutat a la partida Monterols.
- Parcel•les Pelai, parcel·les a la mateixa Carretera que la anterior, amb edificacions senzilles, que rebé el nom de Pelai de les autoritats franquistes. Avui les edificacions s’han millorat i la zona ha pujat el seu nivell.
- Barri Immaculada, barriada sorgida a la carretera de Riudoms als anys seixanta per recollir l’emigració andalusa i extremenya amb edificacions auto construïdes, que ha quedat casi integrada a la ciutat els darrers anys al expandir-se Reus cap aquesta zona i sobretot desprès de la construcció prop de les Piscines Municipals. Te com annexes las Urbanitzacions Clarassó i Boleda.
- Urbanització Pi, parcel•les amb edificacions de luxe i semiluxe al costat del santuari de Misericòrdia, a tocar de la carretera cap a Cambrils. Al costat del Passeig que porta al Santuari han sorgit grups d'unifamiliars, entre ells el molt nombros i extens de Mas Vilanova. Cap a la Carretera de Cambrils es troba a poca distancia una nova urbanització, Les Palmeres, concebuda per la classe alta, al costat del club de Tennis Monterols i el camp de golf Aiguesverts. Dins mateix de la ciutat encara resten alguns vestigis de l’estructura de barri a la zona de Sant Roc, Santa Teresa i El Carme. Els anys cinquanta es va crear el grup anomenat Casa Bloc, que foren les primeres cases amb propietat horitzontal. Desprès, els seixanta, va sorgir no lluny el Barri Niloga, amb edificis de fins a 10 pisos. Barriades sorgides els anys setanta son el Barri dels Poetes, el Barri del Carrilet i la zona d'Horts de Miró, i mes modern es la zona dels Capellans (amb el parc i les piscines), la del Velòdrom i la d'Hort del Ros.

Masos

Els mes destacats son els de Bofarull, Mas de la Barberana, Mas de la Comtessa, Mas de Les Animes, Mas de Larrat, Mas del Tallapedra, Mas Sunyer, Mas Nicolau, Mas del Puig, Mas Valls, Mas Sedó (avui propietat del constructor Sr. Manzano del Amo) i d’altres.

Personatges il·lustres

Son dotzenes les persones il·lustres de Reus. La llista que segueix es incompleta i només esmenta els principals que no s’inclouen al apartat d’història: Polítics i militars:
- Antònia Abelló Filella
- Artemi Aiguader i Miró
- Jaume Aiguader i Miró
- Pere Balagué i Martorell
- Pere Barrufet Puig
- Casimir de Bofarull i Miquel
- Josep Borràs i Messeguer
- Pere Casals i Cort
- Antoni Fabra i Ribas
- Pau Font de Rubinat
- Enric Fontana Codina
- Maria Elena Forniés Mercadé
- Josep Laporte Salas
- Josep Llunas i Pujals
- Joan Marca Miró
- Joan Martell Domènech
- Josep Miró i Burguès
- Joan Montseny alias Federico Urales
- Joan Prim i Prats
- Josep Recasens i Mercadé
- Marian Roca i Munté
- Jaume Roig i Padró
- Pau Sans Anfrons
- Agustina Saragossa i Domènech "Agustina d'Aragó"
- Pere Sardà i Cailà
- Miquel Serra Pàmies
- Joan Sol i Ortega
- Ramon Vidiella i Balart
- Albert Vilalta Gonzalez Arquitectes:
- Antoni Gaudí i Cornet
- Joan Rubió i Bellver Pintors:
- Tomas Bergadà
- Pere Calderó Ripoll
- Marià Fortuny i Marsal
- Baldomer Galofré i Ximenis
- Hortensi Güell
- Josep Llovera i Bufill
- Ceferí Olivé Cabré
- Pau Sabaté Jauma
- Antoni Sabater Esteva
- Jaume Segarra
- Domènec Soberano
- Josep Tapiró i Baro Antropoleg:
- Eduard Toda i Güell Geògrafs:
- Josep Iglesies Fort
- Jaoquim Santasusagna
- Pere Sunyer
- Narcís Sunyer i Veciana Escultors:
- Ramon Ferran
- Modest Gené Roig
- Joan Rebull Torroja
- Ramir Rocamora
- Joan Roig i Solé Historiadors:
- Antoni Aulestia Pijoan
- Antoni de Bofarull i Broca
- Andreu de Bofarull i Broca
- Pròsper de Bofarull i Mascaró
- Salvador de Brocà i de Bofarull
- Guillem Maria de Broca i Montagut (història del dret)
- Celestí Torres Guiu
- Celdoni Vilà Poetes:
- Xavier Amorós Solà
- Josep Maria Arnavat Vilaró
- Francesc Bartrina i Aixemús
- Joaquim Maria Bartrina i Aixemús
- Antoni Correig
- Miquel Escudero
- Josep Maria Prous i Vila Dramaturgs:
- Pere Gras i Bellvé
- Josep Martí i Folguera
- Lluís Pascual Fabià Literats:
- Salvador Bové (Llulista)
- Pere Cavallé Llagostera
- Josep Ferre alias Queri
- Lluís Quer i Cugat Escriptors:
- Gabriel Ferrater Pascual
- Gabriel Ferrater Soler
- Francesc Gras i Elies
- Francesc Recasens i Mercadé
- Josep Risueño Granda
- Miquel Ventura Periodistes:
- Xavier Gambús i Ballvé
- Josep Güell i Mercader Juristes:
- Antoni Pedrol Rius
- Pau Valls Folklorista:
- Cels Gomis i Mestres Metges:
- Emili Briansó Planes
- Alexandre Frías i Roig
- Pere Mata i Fontanet
- Jaume Peyri Rocamora
- Francesc Tosquelles Llaurado
- Salvador Vilaseca i Anguera Compositors i musics:
- Josep Maria Benaiges Pujol
- Antoni Josep Mateu Brocà i Codina
- Josep Guix Lladó Artistes:
- Andreu Buenafuente Moreno (radio i televisió)
- Roseta Mauri i Segura (danza) Religiosos:
- Isabel Besora
- Sant Bernat Calbó
- Miquel Domènech i Veciana
- Sor Lluïsa Estivill
- Pare Pere Gil
- Joan Baptista Grau i Vallespinós bisbe d'Astorga
- Maria Rosa Molas Vallvé
- Josepa Quer i Ivern
- Francesc Robuster i Sala
- Cristòfol Robuster de Sentmenat Filàntrops:
- Evarist Fàbregas i Pàmies
- Josep Sardà i Cailà Esportistes:
- Santiago Esteva Escoda
- Joan Sabater Escudé
- Eladi Valduví Casals
- Jordi Cervera Martínez Economista:
- Romà Perpinyà Grau Ensenyants:
- Maria Cortina i Pascual
- Jaume Gil Aluja Divers:
- Josep Alberich i Cases, 1824-1877
- Jacint Barrau i Cortès, mecànic inventor
- Joan Busquets Crusat, empresari
- Pere Odena i Pujol, empresari
- Bonaventura Salas i Bofarull Segle XVIII
- Antoni Salas i Simó 17??-1797
- Salvador Torrell Eulàlia, editor També cal esmentar persones no nascudes a la ciutat però amb gran vinculació amb ella:
- Josep Andreu Abelló, polític que va viure a Reus
- Monsenyor Higini Angles i Pujol, músic i religiós que va estudiar a Reus i va neixer a Maspujols.
- Lluís Domènech i Montaner, arquitecte amb obres a Reus
- Pau Gargallo, escultor mort a Reus el 29-12-1934
- Lluís Mas Osso esportista i polític reusenc nascut a Poboleda
- Joaquim Mir Trinxet, pintor que va viure a Reus
- Joan Miró Ferrà, pintor que va viure a la comarca.
- Enric Nolla i Johanson, escultor i aventurer de pare reusenc.
- Maria Antònia París, religiosa morta a Reus
- Eduard Recasens i Mercader, polític que va viure a Reus
- Ramon J. Sender, escriptor que va estudiar a Reus
- Josep Solé i Barberà, polític reusenc però nascut a LLivia.
- Bonaventura Vallespinosa Salvat, traductor, nascut a Vilafranca però que va viure des jove a Reus, i fins a la seva mort
- Macià Vilà Mateu, empresari que va fundar empreses a Reus

Esports

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92. Un Club local, el Reus Deportiu, competeix en futbol generalment a la tercera divisió. En hoquei damunt patins el club va arribar a ser sis vegades campió d'Europa i una del mon, de la ma del excepcional jugador Joan Sabater Escudé. Altres entitats esportives: Club de Futbol Reddis, Club Natació Reus Ploms.

Origen del nom

L'origen del nom és discutit. Per alguns es tracta d'una derivació de la paraula llatina que designava els presoners, i doncs es tractaria, a l'origen, d'un establiment penitenciari romà. Actualment la tesi més acceptada és que el seu nom té origen celta, amb l'arrel red que originà el nom redis (o reddis), que seria equivalent a un lloc “en els camins”, és a dir, un punt habitat a un encreuament de camins, cosa que encara és avui dia.

Història

Vegeu l'article Història de Reus

Vegeu també

Llista d’alcaldes constitucionals de Reus

Enllaços externs

- [http://www.reus.net/ Pàgina web de l'Ajuntament ]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=4312330008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya ]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43123 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya ] Categoria:Reus

Bandera de Reus

]

Blasonament

Actualment Reus no disposa d'una bandera oficial segons la llei de regulació de símbols de Catalunya.

Història

L'antiga bandera de Reus, utilitzada desprès del 1774 era vermella, un vermell mes aviat fosc, amb l'escut de la ciutat al mig. L'escut era molt mes complexe que els utilitzats desprès de la guerra civil, i no es coneix quants models d'escut es van emprar sobre la bandera, ja que encara que l'escut anava variant lleugerament al llarg dels anys no es varen confeccionar moltes banderes. Sembla que nomes una es conserva al Museu de Reus. escut Cap el 1941 es va aprovar un nou escut dissenyat un any abans per Salvador Vilaseca i cap al 1943 la bandera va ser canviada, potser perquè el vermell podia associar-se amb els derrotats a la guerra, i el fons va esdevenir blanc amb la rosa tal com va quedar al nou escut, bastant semblant a la rosa empreda de 1899 a 1941 als escuts. Desprès d'aquestes dates les banderes es van fabricar abundosament, inclòs amb formats no habituals. Sembla que ja el 1941 va fabricar-se una gran bandera de gala o domaso, amb l'escut complert dissenyat el 1940 y serrell que voleiava en vertical, i que no va desaparèixer fins a finals de segle. Un altra variant eren les banderes de corneti que es penjaven verticalment als fanals de la "Plaza de Espanya" (avui la Plaça del Mercadal) i que tenien la rosa al mig. El model normal era rectangular (no sempre ben be la proporció era 2:3) amb la rosa i encara que havia de ser horitzontal, es penjava verticalment. La rosa a la bandera (i abans l'escut, encara que menys) va anar evolucionant al llarg dels anys, des del primer model de 1943, passant al model heràldic mes modern que devia començar amb els primers ajuntaments democràtics, fins al que s'utilitza actualment reproducció de la rosa de l'escut dissenyada per Armand de Fluvià, no oficial però que l'Ajuntament fa servir a tots els actes. 1943 1943 Categoria:Reus Categoria:Banderes

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què designem les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Acostumen a tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. N'hi ha que són pròpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no. Les diferents variants s'apliquen a uns o altres noms geogràfics per raons de fonètica morfològica o de tradició idiomàtica. Així, en català, la formació de gentilici és gramaticalment impredictible ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici. Les formes de sufixos més productius per a formar gentilicis són:
- -à, -ana
- Andorra: andorrà, andorrana (andorrans, andorranes).
- València: valencià, valenciana (valencians, valencianes).
- Manresa: manresà, manresana (manresans, manresanes).
- -í, -ina
- Cervera: cerverí, cerverina (cerverins, cerverines).
- Barcelona: barceloní, barcelonina (barcelonins, barcelonines).
- Alacant: alacantí, alacantina (alacantins, alacantines).
- -enc, -enca
- Eivissa: eivissenc, eivissenca (eivissencs, eivissenques).
- Terrassa: terrassenc, terrassenca (terrassencs, terrassenques).
- Penedès: penedesenc, penedesenca (penedesencs, penedesenques).
- -ès, -esa
- Maó: maonès, maonesa (maonesos, maoneses).
- Perpinyà: perpinyanès, perpinyanesa (perpinyanesos, perpinyaneses).
- Ripoll: ripollès, ripollesa (ripollesos, ripolleses).
- -ut, -uda (-uts, -udes). Exemples:
- Biar: biarut, biaruda (biaruts, biarudes).
- Castalla: castellut, castelluda (castelluts, castelludes).
- Benilloba: benillobut, benillobuda (benillobuts, benillobudes).
- -er, -era (-ers, -eres). Exemples:
- Agost: agoster, agostera (agosters, agosteres).
- Sa Pobla: pobler, poblera (poblers, pobleres).
- Ibi: ibier, ibiera (ibiers, ibieres). Altres sufixos:
- -tà, -tana (-tans, -tanes). Exemples:
- Xiva: xivatà, xivatana (xivatans, xivatanes).
- Lleida: lleidatà, lleidatana (lleidatans, lleidatanes).
- la Pobla de Segur: poblatà, poblatana (poblatans, poblatanes).
- -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
- Sóller: solleric, sollerica (sollerics, solleriques).
- -aire (-aires). Exemple:
- Canet de Rosselló: canetaire (canetaires). En cada cas s'ha de triar el que ens resulti més adequat fonèticament, i moltes vegades és només qüestió de tradició el fet que s'usi una forma o una altra.

Nocions ortogràfiques

No és propi de l'ortografia catalana escriure amb majúscula els gentilicis. Potser per influència de l'anglès trobem freqüentment casos incorrectes de l'ús de les majúscules.

gentilicis d'habitants de l'univers

Mercuri : Mercurià. Venus: Venusià. Terra: Terrícola. Lluna: Selenita. Mart: Marcià. Júpiter: Jupiterià. Saturn: Saturnià. Neptú: Neptunià. Plutó: Plutonià. Nota: De manera genèrica podem dir extraterrestres. Categoria:Lingüística

2004

- Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
- 400 aniversari de l'arribada dels francesos a Amèrica del Nord.

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- 2 de febrer - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
- 20 de març - Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
- 9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
- 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
- 21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
- 23 d'octubre - La Selecció Catalana d'Hockey guanya el mundial B del mateix esport. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
- 24 d'octubre - La selecció catalana d'hoquei fa història amb la conquesta del Mundial B.
- 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
- 21 de setembre -Terratrèmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
- 26 de novembre - Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apelació de la Federació Espanyola d'Hockey, que demana la inadminisió de la Federació Catalana. :MÓN

Gener

- gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
- 2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
- 3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
- 4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Georgia.
- 8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
- 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració del planeta Mart.
- 10 de gener - El PSOE proposa crear una Agència Tributària per cada Comunitat Autònoma.
- 11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
- 13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.
- 19 de gener : Dissolució de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de març de 2004.
- 23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.

Febrer

- 6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
- 13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame de Montreal.
- 18 de febrer : Un tren de mercaderíes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
- 20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
- 24 de febrer : Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.

Març

- 2 de març : John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
- 11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
- 14 de març - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultats de las eleccions]
- 14 de març : Vladimir Putine és reescollit president de Rússia.
- 20 de març - món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 28 de març : Onada vermella a França en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra.
- 29 de març : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.

Abril

- 5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a França.
- 7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el món del 10è aniversari de l'inici del genocidi de 1994. L'ONU declarava aquest any « Dia internacional de reflexió sobre el genocidi a Rwanda el 1994 ».
- 23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'última mina de carbó francesa.
- 25 d'abril : Un referèndum a Chipre respatlla la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
- 28 d'abril : La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d'Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
- 29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani és escollit primer ministre.

Maig

- 1 de maig : Ampliació de l'unió Europea de deu països nous :(Chipre, Estonia, Hungría, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República txèca, Eslovàquia, Eslovènia). 4 de maig : Eclipse total de lluna.
- 6 de maig : Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
- 17 de maig. L'estat americà de Massachusetts legalitza el matrimoni homosexual.
- 23 de maig : Horst Köhler escollit president federal d'Alemània. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.

Juny

- 5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà.
- 5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edició del torneig del Roland-Garros.
- 6 de juny : El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
- 13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultat de les eleccions al Parlament Europeu]
- 18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.
- 28 de juny : Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns. .
- 30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.

Juliol

- 1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
- 4 de juliol : Grècia guanya l'Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
- 20 de juliol : a Bèlgica, Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevè la primera dona a ocupar aquest lloc.
- 30 juliol : Forta exploció de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
- 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopèdia pel que guanyàs.

Agost

- 13 d'agost : l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
- 13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olímpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI
- 31 d'agost : Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
- 31 d'agost : Atac suïcida txetxè en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.

Setembre

- 1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.
- 3 de setembre : Asalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 335 morts.
- 3 de setembre : L'huracà Frances fa 10 morts a Florida.
- 7 de setembre : L'huracà Ivan fa 37 morts a Grenada, 5 a Veneçuela i 4 a la República Domninicana. Els danys materials són quantiosos.
- 18 de setembre : la tempesta tropical Jeanne arrassa Haití. Tres díes desprès el recompte no definitiu és de 700 morts i 1000 desapareguts.

Octubre

- 5 d'octubre : es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.
- 8 d'octubre : L'hostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Irak.
- Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians ; 34 morts.
- 9 d'octubre : Primeres eleccions democràtiques al Afganistan.
- 24 d'octubre : Brasil, nova potència espacial desprès d'aconseguir el seu primer llançament espacial.
- 25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 68 morts.
- La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.
- 29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constitució per Europa.
- 31 d'octubre : Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguay. És una victòria històrica per l'esquerra.

Novembre

- 2 de novembre : el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon terme de quatre anys.
- 6 de novembre : atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.
- 7 de novembre : a l'Irak, atac de gran envergadura contra la ciutat de fallujah.
- 11 de novembre :
- Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
- Mort de Yasser Arafat a Clamart, a prop de París, a 3 h 30 minuts. Hi estava hospitalitzat desde el 29 d'octubre.
- La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
- 13 de novembre : desprès de 6 díes de combat, els americans prenen el control de Fallujah.
- 16 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
- 21 de novembre : eleccions presidencials controvertides a Ucraïna.
- 27 de novembre - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.

Desembre

- 14 de desembre : inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, disenyat per Norman Foster.
- 20 de desembre : L'Hungría aprova el tractat de Roma 2004.
- 22 de desembre : alliberament dels dos hostages i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Irak desde feia 124 díes.
- 26 de desembre : un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra provoca un tsunami causant la mort de més de 250 000 persones a l'Oceà Índic.
- 26 de desembre : Víktor Yuchtchenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.
- 26 de desembre : Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar a la web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de globus vermells humans a la vegada madurs i funcionals.

Maig

- 3 de maig : Darrell Johnson, jugador de baseball de la MLB
- 3 de maig : Anthony Ainley, 71 anys, actor
- 7 de maig : Alexandre Minkowski, metge
- 9 de maig : Alan King, 76 anys, actor
- 14 de maig : Anna Lee, 91 anys, actriu
- 14 de maig : Jesus Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
- 15 de maig : Bruno Baiao, 19 anys, futbol, Portugal
- 15 de maig : Marius Constant, compositor de música
- 16 de maig : Marika Rökk, 90 anys, actriu
- 17 de maig :
- Tony Randall, 84 anys, actor.
- 18 de maig :
- Elvin Jones, batería de jazz, havent tocat molt de temps amb John Coltrane.
- 19 de maig : Mary Dresselhuys, 97 anys, actriu
- 28 de maig: Umberto Agnelli, president de la FIAT.

Juny

- 4 de juny :
- Nino Manfredi, comedià, italià.
- 5 de juny: Ronald Reagan, president dels EEUU.
- 6 de juny :
- Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.
- Robert Lees, 91 anys, escenarista.
- 10 de juny : Ray Charles, jazzman, nord-americà.
- 18 de juny : André Gillois, escriptor, francès.
- 28 de juny :
- Georges de Caunes, 85 anys, home de televisió i periodista, francès.
- Marcel Jullian, presentador de televisió, francès.

Juliol

- 1 de juliol - Los Angeles (EEUU): Marlon Brando, actor de cinema nord-americà.
- 6 de juliol : Thomas Klestil, president austríac.
- 11 de juliol : Dorothy Hart, 82 anys, actriu
- 17 de juliol : Lucien Leduc, 85 anys, jugador de futbol, França.
- 23 de juliol - Madrid: Carmina Ordóñez, coneguda per la premsa rosa.
- 29 de juliol: Francis Crick, cientific, descobridor de l'estructura de l'ADN.

Agost

- 18 d'agost : Ha mort a Ojai, Califòrnia mentre dormia Elmer Bernstein, compositor de música pel cine, i la televisió.

Setembre

- 4 de setembre : Alfonso Ford, basket USA
- 5 de setembre : Fritha Goodey, 31 anys, actriu
- 6 de setembre : Elly Annie Schneider, 90 anys, actriu
- 7 de setembre : Samira Bellil, feminista
- 8 de setembre : Raymond Marcellin, ministrefrancès.
- 8 de setembre - Matías Prats, periodista espanyol i gran aficionat als bous.
- 11 de novembre - Yasser Arafat, president (ra'is) de l'Autoritat Palestina.
- 11 de setembre : Petros VII, patriarca
- 13 setembre : Margaret Kelly, fundadora
- 14 setembre : Ove Sprogøe, 84 anys, actriu
- 16 setembre : Dolly Rathebe, cantant de jazz
- 18 setembre : Russ Meyer, 82 anys, realitzador
- 19 setembre : Eddie Adams, fotograf
- 23 setembre : Yang Huanyi, última chinesa parlant del nushu
- 24 setembre : Raja Ramanna, científic
- 28 setembre : Christl Cranz-Borchers, 90 anys, ski, Alemània
- 29 setembre : Richard Sainct, 34 anys, Moto, França, mort al rally d'Egipte.
- 29 setembre : Jean-Pierre Blanc, polític francès.
- 30 setembre : Ignatius Wolfington, 84 anys, Actor
- 30 setembre : Gamini Fonseka, 68 anys, actor

Octubre

- 3 d'octubre : Janet Leigh, 77 anys, actriu.
- 4 d'octubre : Gordon Cooper, astronauta
- 4 d'octubre : Willy Guhl, decorador
- 5 d'octubre : Rodney Dangerfield, 82 anys, actor
- 11 d'octubre : Fernand Sabino, escriptor
- 11 d'octubre : Maxime Faget, enginyer de la Nasa
- 17 d'octubre : Julius Harris, 81 anys, actor.
- 17 d'octubre : Brice Pelman, escriptor
- 18 d'octubre : Michel Gillibert, home polític.
- 23 d'octubre : George Silk, fotograf
- 23 d'octubre : Bill Nicholson, futbolista del Regne Unit.
- 27 d'octubre : Serginho, futbolista del Brasil.
- 29 d'octubre : Alice Montagu-Douglas-Scott, duquesa de Glucester

Novembre

- 2 de novembre : Theo van Gogh, 47 anys, realitzador holandès.
- 2 de novembre : Zayed ben Sultan al-Nahyan, president dels Emirats àrabs units.
- 2 de novembre : Gerry Knetemann, ciclista
- 7 de novembre : Howard Keel, actor
- 9 de novembre : Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de l'Anglaterra.
- 11 de novembre : Yasser Arafat, home polític palestí.
- 16 de novembre : Margaret Hassan, humanitària
- 17 de novembre : Mikael Ljungberg, 34 anys, Lluita
- 19 de novembre : John Vane, guanyador del Premi Nobel de psicologia o medecina en 1982.

Desembre

- 1 de desembre : Fathi Arafat, 67 anys, germà de Yasser Arafat.
- 1 de desembre : El príncep Bernhard dels Països Baixos, vidu de l'exreina Juliana i pare de la reina Beatrix.
- 2 de desembre : Alicia Markova, ballarina
- 3 de desembre : Josef Schwammberger, nazi

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després categoria:Segle XXI als:2004 ja:2004年 ko:2004년 ms:2004 roa-rup:2004 simple:2004 th:พ.ศ. 2547 zh-min-nan:2004 nî

Densitat de població

La densitat de població es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre d' articles per unitat d'àrea.

Definició de la densitat de població

D'acord amb la definició que s'ha donat, la densitat de població depèn de l'escala de l’àrea de mostreig utilitzada. Això fa que sigui difícil de definir-la com una funció continua. Suposant que modelem els individus o objectes de la població com a punts discrets, la densitat de població oscil•larà cap amunt o cap avall a mida que el límit de l’àrea de mostreig passa per sobre d'aquests punts. Per evitar això, es podrien modelar els individus com a objectes amb extensió finita, però això també portaria problemes, sobretot si l'escala de l’àrea de mostreig es semblant a l’extensió dels individus. Normalment, el que es fa es considerar la densitat de població com a quantitat fractal, que depèn de l'escala.

Densitat de població en biologia

La densitat de població es una mesura habitual en biologia, sobretot en ecologia. Es pot utilitzar, entre d'altres coses, per determinar en quins llocs una espècie pot estar en perill d’extinció. Cal tenir en compte, però, que la densitat de població òptima depèn molt de l’espècie i de l'ecosistema en consideració.

Densitat de població humana

Per humans, la densitat de població és el nombre de persones per unitat d'àrea (això pot incloure o no llacs, rius i embassaments). També es pot expressar respecte la unitat d’àrea habitable, productiva (o potencialment productiva), o cultivable. S'expressa sovint com a nombre de persones per quilòmetre quadrat o per hectàrea. Les densitats de població es poden calcular per ciutats, regions, estats o per tot el món. La densitat de població humana a la Terra és de 42 persones per km², però és molt variable segons els països i regions. Els països (o unitats administrativament autònomes) més densament poblats són:
- Macau
- Mònaco
- Hong Kong
- Singapur
- Gibraltar Tots aquests són estats molt petits i molt urbanitzats. El país gran amb més densitat de població és Bangladesh, amb 134 milions d'habitants i una densitat de 900 persones per km². A Europa, els Països Baixos són l'estat gran més densament poblat amb gairebé 400 persones/km². En contrast, hi ha grans àrees del planeta (l'Antàrtida, els grans deserts, etc.) pràcticament despoblades, amb densitats de població molt properes a zero. Categoria:Demografia Categoria:Sociologia Categoria:Ecologia als:Bevölkerungsdichte ja:人口密度 th:ความหนาแน่นประชากร zh-min-nan:Jîn-kháu bi̍t-tō·

Altitud

L’altitud és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat com nivell zero. En termes geogràfics, com a nivell zero es pren el nivell absolut del mar. En aviació, el terme altitud s'utiliza per a descriure l'elevació sobre el nivell mitjà del mar], a diferència de l'altura que es refereix a l'elevació sobre un punt de referència de la superfície; i el nivell de vol que és l'elevació segons la pressió estàndar mitjana, mesurada amb un altímetre. A l'Europa continental, a gairebé tota Iberoamèrica i en altres països del món, l'altitud es mesura en metres. A Amèrica del Nord i el Regne Unit, generalment es mesura en peus (1 peu = 0,3048 metres). En aviació, generalment s'utilizen els peus a tot el món.

Termes relacionats

- Alçada - Quan es parla de persones
- Altura - Terme aplicat en geometria, geografia i acústica

Enllaços externs

- [http://www.heavens-above.com/countries.asp Altitud de les ciutats del món] Categoria:Cartografia ja:高さ simple:Height

Metre

El metre (m) és la unitat de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Es defineix com la longitud del camí que recorre la llum en un interval de temps de 1/299.792.458 segons.

Múltiples

Es poden utilitzar prefixos per anomenar múltiples o subdivisions del metre. Per exemple:
- quilòmetre (km) = 1000 m
- decàmetre (dc) = 10 m (rarament usat)
- centímetre (cm) = 1/100 m
- mil·límetre (mm) = 1/1000 m
- micròmetre (µm) = 1 milionesima de m
- nanòmetre (nm) = 10^-9 m També existeixen altres unitats relacionades amb el metre;
- àngstrom (Å) = 10^-10 m

Història

El metre va ser definit el 1791 per l'Acadèmia Francesa de Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París. El científic nord-català François Aragó va ser un dels membres de l'expedició que va completar les mesures que van permetre establir aquesta primera definició. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. En concret, el meridià de París arriba al mar a la platja d'Ocata, al Masnou. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les Illes Balears, entre els anys 1806 i 1808. En esclatar la guerra del Francès François Aragó va evitar el linxament gràcies al seu coneixement del català. Els expedicionaris es van refugiar a la presó del castell de Bellver i no van poder tornar a França fins un any més tard. El 1795, França va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud. El 1889, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va redefinir el metre com la distància entre dues línies marcades en una barra de Platí-Iridi que es guardava a Sevres. El 1960 la Conferència General de Pesos i Mesures va definir el metre com a 1650763,73 vegades la longitud d'ona en el buit d'una línia d'emissió determinada del criptó-86. Finalment, el 1983 es va establir la definició actual (longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps de 1/299.792.458 segons). Aquesta definició té els següents avantatges:
- Com que la velocitat de la llum en el buit és una constant física fonamental, aquesta definició és independent de qualsevol objecte material de referència.
- En principi, es pot mesurar amb gran precisió. Categoria:Unitats del SI Categoria:Unitats de longitud ja:メートル ko:미터 ms:Meter simple:Metre th:เมตร

Baix Camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar divit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936. És arran de costa, a la zona meridional, entre el Tarragonès, al nord-est, i el Baix Ebre al sud. Limita a l'oest amb el Priorat -més al nord- i la Ribera d'Ebre -més al sud-, al nord amb la Conca de Barberà i al nord-est amb l'Alt Camp -a l'interior- i el Tarragonès -arran de la Mediterrània. Mediterrània

Enllaços externs

- [http://www.baixcamp.altanet.org:/ Lloc web oficial del Consell Comarcal del Baix Camp]
- [http://www.gencat.net/ctc/revista/21/comarca/baix_camp.htm Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p03.mapa_comarques?via=1&codcoma=8100810007&err=0 Mapa Comarcal] Categoria:Baix Camp

Burgar

El Burgar, antigament també El Brugar, fou un terme incorporat a Reus cap el 1844. Actualment es una partida de masos situada al nord de Reus, en direcció a La Selva del Camp. Si pot accedir per la Carretera de Reus a La Selva (coneguda com Carretera de Montblanc), a ma dreta, després de passar el Cementiri de la ciutat, per el carrer principal del Grup de naus industrials conegut com Illes Medes. Acabat el carrer continua com a Camí (Camí del Burgar) i es troben molts masos, i entre ells, el principal, ben assenyalat, a l’esquerra, el Mas del Burgar. La Selva del Camp Fou donat a poblar el 18 d'abril de 1157 per Robert d'Aguiló i la seva muller Agnès, a Tomàs Aixemús, en feu de l’església de Tarragona. Al poblament no s’admetien mes que cristians d’origen i no s’acceptaven jueus i musulmans ni tant sols els convertits. Això va frenar el desenvolupament. El 1291 pertanyia a Arnau de Vallcorba, de La Selva, que va prendre el títol de batlle del Burgar el 1299. El 1356 va ingressar a la Comuna del Camp. El 1362 es va fer un pacte per l’aigua amb la gent de Constantí. El 1413 el rei Joan I va vendre els seus drets en el terme al arquebisbe Vallterra i el 1438 l’arquebisbe Ram concedí el lloc al batlle de La Selva. El 1446 pertanyia a Dalmau de Barbera, donzell de Reus, que no volia pagar els impostos a l’església de Tarragona. El 1710 va ser fidel al arxiduc. La seva població sempre va ser molt petita. Quan es va incorporar a Reus el 1844 tenia 20 habitants, però quinze anys abans només en tenia 6. El Mas del Burgar, lloc central del terme que es pot veure des el Camí del Burgar, te adossada una capella dedicada a la Mare de Deu de l'Esperança. Categoria:Reus

Mascalbó

Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i esta situat prop del Barranc de Porpres, en direcció de Reus a Salou. L’arquebisbe de Tarragona Hug de Cervelló va donar les terres a un tal Calbó el 1169; ja llavors hi havia un mas que devia ser el Mas de Porpres i que fou el lloc de naixement de Sant Bernat Calbó (1180-1243), mas que mas tard fou reanomenat Mas Calbó (apareix el nom cap el 1298 ja referit al mas i a les rodalies). El 1299 la senyoria, amb castell i jurisdicció pròpia, pertanyia a Guerau Calbó, però el segle XIV la propietat es va dividir. El 1377 va ingressar a la Comuna del Camp on va romandre fins el 1476. El 1391 el rei Joan I va vendre els seus drets al Arquebisbe de Tarragona Vallterra. Galzeran de Canyelles va construir-hi una capella el 1401. El 1411 la justícia depenia de Vila-seca, i la capella depenia també de la parròquia de Vila-seca. A meitat del segle XV pertanyia a la família Sacirera que la va mantenir fins el 1591 quant al morir Jaume Sacirera la seva vídua Elisabet va vendre el castell, el moli, la premsa d’oli, el forn, el domini i la senyoria i terres al comú de Reus. El 1773 el terme depenia de Reus també religiosament. El 1805, per obtenir el permís per fer el canal de Reus a Salou, el títol de senyor (baró) de Mascalbó va ser donat al primer ministre espanyol Godoy però reservant-se la propietat de cases i terres. El 1839 cases i terres es van vendre per finançar la construcció del Mercat de Reus. El terme de Rubió, que es va donar a poblar abans del 1169, es va incorporar a Mascalbó o Porpres mes tard. També s’esmenta que el Batlle del terme de Porpres ho era també de La Boella. El Mas encara es conserva però ha estat reformat algunes vegades. La capella, que havia estat tancada, es va reobrir el 1943. Categoria:Reus

Aeroport de Reus

L'aeroport de Reus es troba situat a 4 quilòmetres a l’est de la ciutat de Reus (Baix Camp) i a 8 de Tarragona. També és proper a Salou i Cambrils, centres turístics de la Costa Daurada que acullen la major part dels viatgers que hi passen. S’hi accedeix per l’autovia T-11 (N420) de Reus a Tarragona, i actualment hi enllaça el segon cinturó de Reus permetent-hi un accés ràpid des d'altres llocs. L’aeroport fou creat durant la Guerra Civil, obra d’enginyers russos. Després de la guerra fou seu de l’escola de Suboficials del Exèrcit del Aire, i aviat va tenir un us compartir civil i militar. Finalment, tancada l’escola el 1992, va esdevenir aeroport civil, un dels dos aeroports secundaris de Catalunya (juntament amb el de Girona). Té a la vora les instal•lacions de la Base Aèria de Reus. categoria:Reus Categoria:Aeroports

Abeurada

El Barranc de l'Abeurada es un Barranc del Terme de Almoster. Amb les pluges el barranc baixa amb força però es sec la resta del temps i en part es fa servir com a camí rural. Categoria:Baix Camp

Riera de la Quadra

La Riera de la Quadra es una riera dels termes d'Almoster i de Reus, que comença prop de la Urbanització Castellmoster i baixa des la Carretera de Castellvell del Camp a Almoster cap a Reus; passa prop de la urbanització El Pinar, i després per la de Sant Joan, que li queden a la dreta, i arriba al Est de la ciutat per la zona de la Carretera de Montblanc, que creua per un pont. La Riera es seca i nomes corre l’aigua amb pluja molt forta. A la zona de la Carretera de Montblanc te a la vora alguns pins de gran altura. Montblanc Categoria:Baix Camp

Pi del Burgar

El Barranc del Pi del Burgar (o simplement Barranc del Burgar) es una barrancada a Reus, a la zona del Burgar, antic terme independent unit a Reus cap el 1844. Un gran pi prop del Mas del Burgar va originar el nom del Barranc, el qual en alguns llocs es un camí i en d’altres apareix mes ferotge. A la vora s’hi troben ara nombroses masies, entre elles el Mas de les Tres Eres, el Mas d’Ollé, i el mateix Mas del Burgar. El barranc recull les aigües del terme quant plou i les condueix en direcció a Vila-seca. Categoria:Reus

2003

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea [http://www.xarxanet.org Xarxanet.org].
- 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre -

Reus

Hidrografia

La ciutat

Entitats locals

Festes

Població

Comerç

Edificis singulars

Monuments

Esglésies catòliques

Barris i Urbanitzacions

Masos

Personatges il·lustres

Esports

Origen del nom

Història

Vegeu també

Enllaços externs

Bandera de Reus

Història

Gentilici

Nocions ortogràfiques

gentilicis d'habitants de l'univers

2004

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Pàgines que s'hi relacionen

Densitat de població

Definició de la densitat de població

Densitat de població en biologia

Densitat de població humana

Altitud

Termes relacionats

Enllaços externs

Metre

Múltiples

Història

Baix Camp

Enllaços externs

Burgar

Mascalbó

Aeroport de Reus

Abeurada

Riera de la Quadra

Pi del Burgar

2003

Esdeveniments: