:: wikimiki.org ::
| Roma |
Roma]
Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima. Està situada vora el Tíber, a 22 km de la Mediterrània. De vegades se l'anomena "la ciutat dels set turons" (Aventí, Celi, Capitoli, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal).
L'any 1991 tenia una població de 2.770.000 habitants (anomenats romans), i de més de tres milions l'aglomeració urbana. Es troba a 1º54 nord i 12º30 est, a 37 m d'altitud, i ocupa una superfície de 1.285 km2. L'alcalde actual és Walter Veltroni, de centre-esquerra. Té una taxa d'atur al voltant del 12,5%.
La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab Urbe condita, «des de la fundació de Roma». Aquesta data és confirmada per l'arqueologia, i actualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi.
Monuments romans
Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:
Roma antiga
imperi]
- l'Arc de Constantí
- l'Arc de Titus
- el Coliseu
- el Fòrum Romà i els Fòrums Imperials
- el Capitoli i els Museus Capitolins
- les termes: Termes de Caracal·la, Termes de Dioclecià
- el Panteó de Roma
- l'Ara Pacis Augustae
- les catacumbes
ñl shg sg jnshbystvcdf shbv vfdbvgbx napo9 nsjb hbfcvshvybh
Roma barroca
catacumbes]
- les places: la Piazza Navona, la Piazza del Popolo
- els museus: Galeria Borghese, Galeria Doria-Pamphili, Galeria Barberini, Palau Massimo alle Terme
- les esglésies: Església del Gesù, Basílica de Sant Joan de Laterà, Basílica de Santa Maria la Major
- les fonts: Fontana di Trevi, la Font dels Rius de la Piazza Navona
- el Palau Farnese
- la Vil·la Mèdici
Roma contemporània
- el Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la «màquina d'escriure»
- el Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià
- el Palau de Justícia de la Piazza Cavour
- el barri de l'EUR
Pàgines que s'hi relacionen
- Imperi Romà
- Arquitectura Romana
- Roma (Regne i República)
Enllaços externs
- [http://www.compart-multimedia.com/virtuale/ Galeria de fotos i panoramas], en italià i anglès
- [http://www.comune.roma.it/ Web oficial de l'Ajuntament de Roma]
- [http://www.rome.info/pictures/ Fotos de Roma]
- [http://www.catalansaroma.it/ Associació Catalans a Roma]
Categoria:Ciutats d'ItàliaCategoria:Capitals d'estats independents
als:Rom
ja:ローマ
ko:로마
simple:Rome
ItàliaLa República Italiana o simplement Itàlia és un estat de l'Europa mediterrània, que consisteix principalment d'una península allargada i de dues grans illes en el mar Mediterrani: Sicília i Sardenya. Pel nord està borejat pels Alps, per on limita amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. Els estats independents de San Marino i la Ciutat del Vaticà són enclavaments dintre del territori italià.
Història
Article principal: Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és potser la més important per al desenvolupament de la cultura i societat de l'àrea mediterrània. El país ha estat amfitrió de moltes activitats humanes en temps prehistòrics, per la qual cosa s'hi han trobat numerosos llocs arqueològics en diferents regions: Lazio i Toscana, Umbria i Basilicata. Després de la Grècia Magna, la civilització etrusca i especialment l'Imperi Romà que va dominar aquesta part del món per molts segles, hi varen arribar l'humanisme medieval i el Renaixement que varen ajudar en la formació de la filosofia i l'art europeus. La ciutat de Roma conté alguns dels exemples d'estil barroc més importants de tot Europa.
La Itàlia moderna es va convertir en estat amb bastant retard respecte de la resta d'estats europeus. La conversió va ocórrer el 17 de març de 1861, quan els estats de la península i les Dues Sicílies es varen unir sota el tron del rei Victor Emanuel II de la dinastia Saboia, fins llavors governant del Piamont i reis de Sardenya. L'artífex de la unificació italiana, tanmateix, va ser el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap de Víctor Emmanuel. Roma, per la seva part, es va mantenir separada de la resta d'Itàlia sota el comandament del Papa i no va ser part del regne d'Itàlia fins al 20 de setembre de 1870, data final per a la unificació italiana. Actualment, el Vaticà és un enclavament independent, completament envoltant per Itàlia, exactament igual que San Marino.
La dictadura feixista de Benito Mussolini iniciada el 1922 va portar a Itàlia a una aliança desastrosa amb l'Alemanya Nazi i l'imperi de Japó, portant la conseqüent derrota d'Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. El 2 de juny de 1946, un referèndum sobre la monarquia va desembocar en l'establiment de la República Italiana, la qual va adoptar una nova constitució l'1 de gener de 1948. Els membres de la família reial es varen dur a l'exili per la seva relació amb el règim feixista.
Itàlia va ingressar a l'OTAN i a la Unió Europea i per tant es va sumar a la creixent unificació econòmica i política d'Europa occidental, incloent-hi l'adopció de l'Euro el 1999.
Govern i política
Article principal: Govern i política d'Itàlia
La constitució de 1948 va establir un parlament bicameral, que va consistir d'una cambra de diputats (Camera dei Deputati) i un senat (Senato della Repubblica), un poder judicial i un poder executiu compost per un consell de ministres (gabinet), presidit pel primer ministre. El president de la república és escollit per 7 anys pel parlament junt a un petit nombre de delegats regionals. El president nomena el primer ministre, qui proposa la resta de ministres (nomenats formalment pel president). El consell de ministres ha de retenir la confiança (Fiducia) d'ambdues cambres.
Las cambres del parlament són escollides popularment i directa per un sistema representatiu mixt, majoritari i proporcional. Sota la legislació de 1993, Itàlia té districtes d'un sol representant per al 75% dels seients en el parlament. El 25% restant dels seients són repartits proporcionalment. La cambra de diputats posseeix un total de 630 membres. A més de 315 membres electes, el senat inclou ex-presidents i diverses altres persones vitalícies conforme a acords constitucionals. Ambdues cambres són electes per un màxim de 5 anys. Les cartes legislatives poden ser originades en qualsevol de les cambra i han de ser aprovades per majoria.
El sistema judicial italià es basa en el dret romà, modificat pel codi napoleònic i estatuts subseqüents. Una cort constitucional, la Corte Constituzionale, la qual autoritza les lleis constitucionals, és una innovació introduïda després de la Segona Guerra Mundial.
Organització política i administrativa
Segona Guerra Mundial
Article principal: Organització política i administrativa d'Itàlia
Itàlia es divideix en diverses regions. De aquestas, 5 (Vall d'Aosta, Friül — Venècia Júlia, Sicília, Sardenya i Trentino — Tirol del Sud) tenen un estatus especial en raó de la seva natura geogràfica, cultural o social. Les altres (Llombardia, Ligúria, Vèneto, Piemont, Calàbria, Toscana, Abruços, Basilicata, Campània, Emília-Romanya, Laci, Marques, Molise, Pulla i Úmbria) tenen un estatut comú de administració.
Geografia
Úmbria
Article principal: Geografia d'Itàlia
Itàlia consisteix predominantment en una gran península que s'estén cap al Mar Mediterrani, on junt a les seves dues principals illes, Sicília i Sardenya, crea masses aquàtiques importants, com el Mar Adriàtic al nord-est i el Mar Jònic al sud-est.
Els Apenins formen la columna vertebral de la península, anant des del nord-oest fins on s'uneixen amb els Alps, la cadena muntanyosa que després forma un arc el qual tanca a Itàlia des del nord. Allí s'hi troba també una gran esplanada al·luvial, la esplanada po-veneciana, drenada pel riu Po i els seus diversos afluents provinents dels Alps, Apenins i Dolomites.
El seu punt més elevat és el Mont Blanc (Monte Bianco) a 4.810 m d'alçada, però Itàlia s'associa més fàcilment amb dos volcans famosos: l'actualment inactiu Vesuvi prop de Nàpols i el molt actiu Etna a Sicília.
Economia
Article principal: Economia d'Itàlia
Itàlia posseeix una economia industrial diversa, amb pràcticament el mateix ingrés per càpita que França i el Regne Unit. Aquesta economia capitalista es manté dividida en un nord industrial, dominat per empreses privades, i un sud agrícola, amb un 20% d'atur. En comparació amb països europeus veïns, posseeix un alt nombre de petites i mitjanes empreses (PiMEs).
La major part de les matèries primeres utilitzades per la industria i més del 75% de l'energia són importades. Durant la dècada passada Itàlia ha perseguit una política fiscal estreta que li permetés arribar a complir amb els seus requeriments econòmics. Des de la seva adhesió a la Unió Europea, Itàlia s'ha beneficiat àmpliament de l'interès i inflació més baixos de l'euro.
El rendiment econòmic d'Itàlia s'ha mantingut rere dels seus companys de la Unió Europea i el govern de Berlusconi ha posat en acció nombroses reformes de curt plaç destinades a millorar la competitivitat i el creixement a llarg plaç. S'ha mogut lentament, per una altra part, en la implementació de necessàries reformes estructurals, tals com alleujar els impostos i replantejar el rígid mercat laboral italià i car sistema pensionari.
Després de l'escàndol contable de Parmalat el 2003 algunes persones han posat en dubte els escassos sistemes de control financer del país.
Vegeu: Llistat d'empreses italianes
Demografia
Article principal: Demografia de Itàlia
Itàlia és un país molt heterogeni tant lingüísticament com religiosa, però és divers culturalment, econòmica i política. Itàlia posseeix la cinquena major densitat poblacional a Europa, amb un promig de 196 persones per quilòmetre quadrat. Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste.
Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regió de la Vall d'Aosta; els sards, el català i l'idioma retorromà en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romançs.
Tot i que el catolicisme és la religió predominant (85% de la població), existeixen comunitats madures de protestants i jueus i una comunitat creixent d'origen musulmà.
Cultura
Article principal: Cultura de Itàlia
Itàlia és reconeguda pel seu art; cultura i diversos monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà; així com per la seva gastronomia (plats italians famosos són la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seva elegància, disseny, cine, teatre, literatura: tant en poesia amb poetes de renom com Pasolini, Umberto Saba, Cesare Pavese entre d'altres, o d'altres gèneres, com la narratiba amb autors com Gianni Rodari o Gianni Rodari, i en teatre com el nòbel Dario Fo; i música (en particular l'òpera).
El període del renaixement europeu va començar a Itàlia durant els segles XIV i XV.
Categoria:Itàlia
Categoria:Unió Europea
als:Italien
fiu-vro:Itaalia
ja:イタリア
ko:이탈리아
ms:Itali
simple:Italy
th:ประเทศอิตาลี
zh-min-nan:Italia
Laci
El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central situada al voltant de Roma, que n'és la capital. Limita amb la Toscana, l'Úmbria, les Marques, els Abruços, el Molise, la Campània i la Mar Tirrena. Té una superfície de 17.203 km2 i una població de 5.100.000 habitants, amb una densitat de 297 hab/km2. El componen les províncies de Frosinone, Latina, Rieti, Roma i Viterbo.
S'estén per la plana del Tíber, i està limitada al nord pels Apenins i els Abruços; conté els llacs de Bolsena i Bracciano. Dins el Laci hi ha una part del parc nacional dels Abruços, el Laci i Molise. La regió té agricultura a les planes, i indústria als voltants de Roma; el turisme hi és una font d'ingressos molt rellevant.
La regió va ser el bressol del poble llatí, avantpassat dels antics romans, poble anomenat així perquè s'havia establert en un territori "latus" ( "ample" en llatí). Durant l'època d'August va ser la regió principal d'Itàlia, i d'ençà dels temps de Pius II i Pau II la regió va seguir totes les peripècies de la història del Papat i, en època moderna, la de l'estat italià.
El Laci és important en la cultura italiana pels seus continguts històrics, artístics, arqueològics, arquitectònics, religiosos i, en general, culturals. L'immens patrimoni de la ciutat de Roma, tot i que potser és el més conegut, és només un de més entre els nombrosos exemples que trobem en els centenars de ciutats, pobles, esglésies, monestirs, monuments i altres llocs de la regió.
Categoria:Regions d'Itàlia
ja:ラツィオ州
TíberEl Tíber és el riu principal de la Itàlia central, amb 405 km de longitud. Neix als Apenins d'Úmbria, passa per Perusa i entra al Laci, on, deprés de travessar Roma, va a morir a la Mar Tirrena, prop d'Òstia.
Categoria:Itàlia
ja:テヴェレ川
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar interior situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km2.
L'única connexió natural amb l'oceà és amb l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.
Principals mars incloses en la Mediterrània
- Mar d'Alborán
- Mar Menor
- Mar Catalana o mar Balear
- Mar Tirrena
- Mar Adriàtica
- Mar Jònica
- Mar Egea
- Mar de Màrmara
- Mar d'Azov
- Mar Negra, sovint considerada a part de la Mediterrània
Illes principals de la Mediterrània
- Xipre, Creta i Rodes, a l'est
- Sardenya, Còrsega, Sicília i Malta, al centre
- Mallorca i Menorca, a l'oest
Estats que limiten amb la mar Mediterrània
- Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Albània, Grècia i Turquia, a la ribera nord.
- El Líban, Síria, Israel i el territori de l'Autoritat Nacional Palestina (Franja de Gaza), a l'est.
- Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc, a la ribera sud.
- L'estat insular de Malta i, a l'illa de Xipre, la República de Xipre (grega) i la República Turca del Nord de Xipre (no ha aconseguit el reconeixement intenacional, tret del de Turquia).
- La colònia britànica de Gibraltar.
Pàgines relacionades
- Illes de la mar Mediterrània
categoria:Mar Mediterrània
Categoria:Mars d'Europa
Categoria:Àfrica
Categoria:Àsia
ja:地中海
ko:지중해
th:ทะเลเมดิเตอร์เรเนียน
zh-min-nan:Tē-tiong-hái
AventíL'Aventí (en italià Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber. Comprèn, entre d'altres, l'església de Santa Sabina, la residència dels cavallers de l'Orde de Malta i el parc Savello.
Categoria:Itàlia
CapitoliEl Capitoli (en italià Campidoglio) és un dels set turons de Roma; es troba davant del Palatí i ha estat des de sempre el centre administratiu de la ciutat. Avui dia comprèn el Palazzo Senatorio, seu de l'Ajuntament, i dos palaus més al costat que tanquen la plaça (on es troben els Museus Capitolins), dissenyat tot plegat per Miquel Àngel. Precisament l'artista és l'autor de l'escalinata per on s'accedeix al turó, anomenada la Cordonata, al final de la qual es troben dues estàtues romanes dedicades a Càstor i Pòl·lux. Al mig de la plaça hi ha també una estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli, igualment d'època romana, i a l'esquerra l'església de Santa Maria in Aracoeli. Als peus del Capitoli s'estén el Fòrum Romà i els Fòrums Imperials.
Com que en el Capitoli hi havia emplaçat el palau dels senadors romans, el nom ha passat a designar un edifici monumental destinat a funcions administratives o parlamentàries. És el cas del Capitoli de Tolosa, seu de l'Ajuntament, o del Capitoli de Washington, seu del Senat i de la Cambra de Representants. En moltes ciutats americanes és habitual l'ús d'aquest nom per designar el Parlament, com a les capitals dels estats dels Estats Units, l'Havana, San Juan de Puerto Rico, etc.
Categoria:Itàlia
ja:カンピドリオ
EsquilíL'Esquilí (en italià Esquilino) és un dels set turons de Roma; es troba per damunt del Coliseu. S'hi troba la Domus Aurea de Neró i les termes de Trajà.
Categoria:Itàlia
PalatíEl Palatí (en italià Palatino) és un dels set turons de Roma; es troba entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Categoria:Itàlia
QuirinalEl Quirinal (en italià Quirinale) és un dels set turons de Roma; és el més septentrional, i deu el seu nom al fet que al seu cim hi havia un temple dedicat al deu Quirí. A més, s'hi trobaven també les termes de Dioclecià i de Constantí, avui en ruïnes, i els jardins de Sal·lusti. Segles més tard s'hi va construir la vil·la d'Hipòlit d'Este, que el papa Gregori XIII va convertir en el palau del Quirinal, des del 1948 residència del president de la República italiana.
Categoria:Itàlia
1991 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1 de març - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 17 de juny - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
:MÓN
- 7 de març - Madrid (Espanya): el Congrés dels diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 11 de setembre - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (n. 1901).
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater i Mora, filòsof català (n. 1912).
- 11 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
:MÓN
- 3 de març - Honolulu (illes Hawaii, USA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1991
ja:1991年
ko:1991년
simple:1991
th:พ.ศ. 2534
Vaticà
La Ciutat del Vaticà és l'estat independent més petit del món (tant en àrea com en població). La superfície és de 0,44 km². És un enclavament dins la ciutat de Roma, a Itàlia. El Vaticà és la seu del Papa, el cap de l'Església Catòlica. La Ciutat del Vaticà inclou el turó del Vaticà (mons vaticanus, nom d'origen pre-cristià), i els Camps del Vaticà, on hi ha la Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina i els Museus del Vaticà. També pertanyen al Vaticà altres edificis de dins de Roma però externs a la Ciutat del Vaticà.
Categoria:Vaticà
als:Vatikan
ja:バチカン
ko:바티칸 시국
ms:Kota Vatican
simple:Vatican City
th:นครรัฐวาติกัน
zh-min-nan:Vaticano
Mitologia romana
)]]
Inicialment la mitologia romana consistia en una sèrie de déus amb funcions específiques, i clergues associats, però sense les narracions llegendàries característiques de la mitologia grega. Més endavant, a la darrera part de la República, els romans escrigueren històries sobre els seus déus equivalents a la Titanomàquia grega.
Els déus de la primitius dels romans eren els manes, esperits dels morts, o de un mort en particular. Aquests deus en confongueren amb els lares i penates. Cada casa tenia un lar. Els habitants d'una casa daven culte als deus propis, així, per exemple quan una noia es casava era raptada pel seu marit, per que havia de deixar de donar culte als deus de la casa dels seus pares, i a partir de llavors en donaria als de la casa del seu espòs. També en tenien els camps, i els camins; protegien els camperols i els caminants. Protegien també els pobles i ciutats, els districtes, i les viae. Els hi donaven culte les cruïlles fent una festa cada any. Els penates eren deus de les cases.
Alguns dels déus de la Roma arcaica eren Júpiter o Jovis (déu principal del cel resplendent) i la seva companya Juno (deessa del naixement i de la proli), Mart (déu de la guerra), Jano (déu de l'accés a la casa), Vesta (deessa de la llar), Els Penats (déus del rebost), Els Silvanos (genis dels boscos i les selves), Les Llars (genis de la casa), Hèrcules Itàlic (déu de l'alqueria cultivada en pau, més tard déu de la bona fi), Vertumno (déu de l'any i les seves estacions), Saturn (déu de la Sementera), Ops (déu dels Camps), Flora (deessa de les flors), Bellona (deessa de la guerra), Terminus (déu dels limits), Juventus (déu de la joventut), Salus (deessa de la salut), Fides (deessa de la fi), Concordia (deessa de la concòrdia), Fors (deessa de la Fortuna), Les Camoneae (deesses de les fonts) i Dea o Ceres (deessa de la fecunditat).
Ceres
El primer rei romà, Rómul, va ser elevat a la categoria de déu, amb el nom de Quirino i aquest déu era el principal al costat de Júpiter i Mart, més tard substituïts per la triada Júpiter, Juno i Minerva, ja amb influències exteriors (eren els déus de Llatins, Etruscs i Sabins respectivament).
Existien a més déus negatius: Vejovis, Laverna (deessa dels lladres), déus de l'aire pestilent, de la febre, de les malalties i altres. També existien els fantasmes (Lèmurs) que despertaven un gran temor en el poble.
Per a les activitats humanes existien déus molt específics. Així el pagès invocava al déu del guaret, al de la feina, al dels solcs, al de les sementeras, al dels enterraments de llavors, al déu d'eixarcolar, al de segar, al de mallar, i al de tancar el blat en els graners (entre els déus agrícoles citem a Runcina, Messia, Tutulina, Terensis, Tellumo vervactor, Tellumo obarator, Tellumo occator, Tellumo Messor, Tellumo convector, Tellumo promitor, etc...).
Els ramaders disposaven també de divinitats pròpies: Bubona (que vetllava pels ramats de bous), Epona (que vetllava per les yeguadas), Pales (que vetllava pels ramats de moltons), Flora i Silvanus (déus tutelessis dels pastors), Puta i Pomona (deesses tutelars de jardiners i hortolans) etc.
També tenien déus específics el matrimoni, el naixement i altres actes de la vida.
Així els Numina eren els déus o genis protectors del naixement i desenvolupament de l'home: Educa i Pontina eren els déus del menjar i del beure; Cuba el déu de guardar el bressol; Ossipago el déu robustecedor dels ossos; Carna, el déu que enfortia la carn; Statanus el déu que ensenyava a tenir-se en peu; Abeona i Adeona les deesses que ensenyaven a caminar; Fabulinus, Farinus i Locutius els déus que ensenyaven a parlar; Terduca el déu de l'escola; Domiduca la deessa que ho portava a casa; Mens, Catius, Consus i Sentia eren els déus de la comprensió; Voleta i Stimula eren els déus de la voluntat; Pollentia, Peragenor, Praestrana i Strenia eren els déus que donaven força per executar els actes, etc.
Els Numina de l'habitatge familiar eren els Forculus (que guardaven les portes), els Limentinus (que guardaven els llindars), Cardea, etc .
Cardea
Els romans creien que les ànimes dels morts (les ragis) baixaven com ombres on estava el cos del difunt, i després tornaven al fons dels abismes, sense comunicació amb el món dels vius.
Existien diverses organitzacions religioses per a cada divinitat, amb els seus corresponents sacerdots:
Així al déu Mart corresponia el Flamen Martialis (sacerdot de Mart), mentre que els joves que ballaven i cantaven la dansa de les armes eren els Salii (saltadors o Salios). El déu Quirino tenia també el seu sacerdot ((Flamen Quirinalis) i un grup de joves dansaires (Salii Colini); estaven també els germans dels Camps (Frates Arvales) encarregats de demanar en el mes de maig els favors de la deessa de la fecunditat Dea o Ceres, els sacerdots encarregats de la vigilància dels focs sagrats de cada cúria (Flamines curialis), els sacerdots de la tribu dels Ticis, etc .
Es celebraven diverses festivitats, destacant la festa del llop (Lupercalia) en honor al déu dels socors Faunus, i que els dansaires eren els Luperci; la festa d'Hèrcules, amb les confraries dels Poticians i els Pinarians; la de Júpiter Capitoli (el sacerdot era el Flamen Dialis i tènia caràcter vitalici).
Les festes en honor de Roma estaven presidides per sis verges llamadas Vestals. La festa de Mart es celebrava de l'1 al 23 de març; la festa de la deessa Tellus (deessa dels camps sembrats) era el 15 d'abril i s'anomenava Fordicida. El 19 d'abril eren les festes de Ceres (Cerialia) i el 21 d'abril era la festa de la Parilia, dedicada al déu dels ramats Pales. Altres festes eren les Vinalia ( 23 d'abril), Les Robigalia ( 25 d'abril), les Saturnalia (17 de desembre), les Compitalia i altres. La principal festa romana eren els Jocs (Ludi Romani o Ludi maximi o Ludi Magni), costum importada de Etruria.
A la religió romana dels primers temps se'n van anar afegint cultes i déus estrangers: Els Lascivus, genis bons, d'origen etrusc; Minerva, deessa de la Memòria, la raó, el calcul i la invenció, també d'origen etrusc; Castor i Polux (déus dels navegants); Esculapi (déu de la salut); Mercuri (déu del comerç); Liber (déu del vi); Plutó (déu dels Abismes); Prosèrpina (la que fa germinar); Diana (deessa de la caça); Neptú (déu del mar), Vulcà (déu dels llamps), Apolo o Aperta (déu benefactor que cura les enfermetats) i altres.
Amb el pas dels anys nous déus s'uneixen al culte romà. Entre ells citarem a Argentins, déu de la plata, fill de Aesculanus, déu del bronze (el culte del qual era més antic); el culte dels Castors (d'origen grec); el culte a Venus (versió romana de la deessa grega Afrodita); el culte a Esculapi (d'origen grec); i el culte a Aruspides (d'origen etrusc).
categoria:Mitologia romana
ja:ローマ神話
ko:로마 신화
Calendari romàEl primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracció major, i el dia la menor, encara que después es va dividir en hores.
Els romans consideraven que s'iniciava un dia a mitjanit. A l'establir-se l'any (de annus = anell) li van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i ¾ d'un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint-se o agregant-se dies. Així es va establir un any que començava a la primavera (en el mes dedicat a Mart, és a dir el mes Martius = Març), després seguia el mes que s'obre (Aprilis = Abril), el del creixement (Majus = Maig) i la de la florida (Junius = Juny). Després els mesos seguien per ordre del cinquè al desè: Quinctilis (Julio), Sextilis (Agost), September (septiembri), October (Octubre), November (Novembre) i December (Desembre); seguia el mes d'obertura dels treballs agrícoles (Januarius = Gener) i el mes de les purificaciones (Februarius = Febrer). Si s'afegia un altre mes, aquest no tenia nom però se li dieia Mercedonius per estar consagrat a la paga.
Amb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31 dies (Març, Maig, Julio i Octubre), de 28 dies (Febrer, que cada quatre anys tènia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada dos anys. Així el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun; el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, és a dir en total 1474 dies. Cada mes es dividia en setmanes d'entre 4 i 9 dies; la segona i quarta setmana del mes eren de 8 dies, la tercera de 9 dies menys el febrer que eren 8 i en l'intercalar que eren 7) i la primera setmana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els altres. L'anunci de la durada de la primera setmana es deia anunci de les Calendes i a les setmanes de nou dies el novè dia es deia Nonae o Nones; el primer dia de la tercera setmana se li deia Idus o Ides.
A cada període de cinc anys se li deia lustre a causa que es feien sacrificis (Lustrum) l'any després de la revisió del cens que era cada quatre anys.
El calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d'un altre. Per adaptar-se a aquesta situació i al cicle àtic de vuit anys, en lloc d'afegir 59 dies cada quatre anys es van afegir 90 dies cada vuit anys. El mes de febrer de 29 dies va ser reduït a 24 dies (i quan Febrer tenia sol 28 dies va passar a tenir 23), amb el que l'any solar romà va passar a tenir 366 dies i un quart de un altre.
Vegeu: Roma (Regne i República)
Categoria: Antiga Roma
Imperi romàL'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part d'Europa occidental a partir de l'any 31 aC. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir ininterrompudament fins al 1453, quan els turcs otomans van prendre Constantinoble. Els governants de varis estats successors de l'Imperi Occidental o Oriental van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna.
= Ciutat =
Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat prou regular. El centre de la ciutat era el fòrum, una gran plaça envoltada de botigues, d'edificis públics i de temples.
Per a l'esbarjo i l'entreteniment dels habitants, la ciutat disposava de teatres, termes, amfiteatres i circs. També hi havia monuments, com ara arcs de triomf, per commemorar alguna gesta bèl·lica, i aqüeductes per abastar d'aigua la ciutat.
La resta de la ciutat estava ocupada per habitatges. Els rics vivien en una casa unifamiliar que s'anomenava domus. Els més humils habitaven cases de pisos, anomenades insulae (illes).
= Economia =
Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar.
Els conreus més importants eren els de blat, de vinya i d'oliveres, i també arbres fruiters, hortalisses, llegums i lli. Els romans van millorar les tècniques agrícoles. Van introduir l'arada romana, molins més eficaços, com el de gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.
= Províncies=
Roma converteix en províncies seves els pobles que conquereix. La creació d’aquest conglomerat, geogràfic-polític culmina en temps d'August (segle I), qui, després d’una llarga sèrie de guerres civils, estableix un nou règim: l'Imperi.
Amb ell comença una època relativament pacífica, durant la qual té lloc la romanització, o sigui, la difusió de la civilització romana per tots els territoris conquerits.
= Religió =
Els romans adoraven un gran nombre de déus. Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno. En honor d'ells construïen temples i oferien sacrificis d'animals. L'emperador era adorat com un déu i a tot l'Imperi es practicava el culte imperial.
Els romans també veneraven, a casa, els déus protectors de la llar i de la família: a cada casa hi havia un altar dedicat a aquests déus. A més, els romans eren molt supersticiosos i, abans de prendre una decisió, consultaven la voluntat dels déus, expressada per mitjà dels oracles.
Les festes religioses
El calendari religiós romà reflectia l'hospitalitat de Roma davant dels cultes i divinitats dels territoris conquerits. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les més antigues varen sobreviure fins a finals de l'imperi pagà, preservant la memòria de la fertilitat i els ritus propiciatoris d'un primitiu poble agrícola. Malgrat això, es van introduir noves festes que van assenyalar l'assimilació dels nous déus. Van arribar a incorporar-se tantes festes que els dies festius eren més nombrosos que els feiners.
Entre les festes religioses romanes més importants figuraven les Saturnals, les Lupercals, les Equiria i els Jocs Seculars.
Festes saturnals
Sota l'Imperi, les saturnals se celebraven durant set dies, del 17 al 23 de desembre, durant el període en el qual comença el solstici d'hivern. Tota l'activitat econòmica s'aturava, els esclaus recuperaven momentàniament la seva llibertat, hi havia intercanvi de regals i es respirava per tot arreu un ambient d'alegria.
Festes lupercals
Era una antiga festa en què originàriament s'honorava a Luperc, un déu pastoral dels ítals. La festa es celebrava el 15 de febrer a la cova del Lupercal al mont Palatí, on es suposava que una lloba havia amamantat als llegendaris fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem.
Festes equiria
Festival en honor a Mart, se celebrava el 27 de febrer i el 14 de març, tradicionalment l'època de l'any en què es preparaven noves campanyes militars. Al Camp de Mart es feien curses de cavalls, element que definia la celebració.
Festes dels jocs seculars
Durant aquests Jocs es realitzaven tant espectacles atlètics com sacrificis. La tradició deia que s'havien de celebrar un cop cada saeculum (segle), per assenyalar el començament d'un de nou, però en realitat se'n feien més.
Rituals funeraris
Els romans varen practicar, indistintament, durant tota la seva història, dos rituals d'enterrament, o rituals funeraris: la inhumació o la incineració. Els mites grecs que presentaven Hades (conegut també per Plutó) com el déu que exercia el poder sobre els morts al món subterrani eren coneguts pels romans, però només tardanament foren assumits per un petit sector de l'oligarquia.
Els primitius déus Manes es mantingueren fins la consolidació del cristianisme com els déus d'ultratomba. Els Manes eren les ànimes dels difunts. El temor als déus Manes es traduïa en la dedicació d'ofrenes anuals de flors, llet, vi i mel en les festes Parentalia del 21 de febrer.
Rituals semblants tenien ocasió durant el Novenarium que seguia tots els enterraments. Existia la creença que els dies de mitjans del mes de maig era un temps en el que els fantasmes dels morts es trobaven especialment insatisfets. El pare de família, les nits del 9, 11 i 13 de maig, havia de recórrer la casa pronunciant conjurs per a foragitar-los. El lloc on hi havia dipositat un cadàver era propietat dels déus Manes i tenia caràcter religiós.
Temples i santuaris
13 de maig),]]
El temple és la morada inviolable del déu al qual està consagrat. Només els sacerdots tenen accés al Santuari.L’altar, on s'ofereixen els sacrificis, està sempre davant de l’entrada. A l’interior només hi ha l’estàtua del déu, al voltant de la qual els sacerdots dipositen les ofrenes dels devots. Generalment només tenen columnes a la façana davantera i són de planta rectangular. El temple més important era el de la triada capitolina (Júpiter, Juno, Minerva) al Capitoli. Tenia un magnífic pòrtic amb tres fileres de sis columnes cadascuna. L’única estàtua humana que el Senat permeté posar al Capitoli fou la d’Escipió l’Africà.
= Societat =
La societat romana es configura al voltant de dues classes socials que tenen ciutadania romana: una aristocràcia de propietaris (patricii, els patricis) i una classe popular que lluita per aconseguir drets (plebs, els plebeus).
L’economia està basada en el sistema de producció esclavista.
Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien mercats d’esclaus, als quals acudien els traficants.
Així doncs, tenim una societat estratificada:
- Patricis: la classe dominant que gaudia de tots els drets de ciutadania.
- Plebeus: el poble, que no gaudia de tots els drets de ciutadania.
- Esclaus: que no tenien drets.
= Pàgines que s'hi relacionen =
- Caiguda de l'imperi romà
- Legió Romana
Category:Imperi Romà
ja:ローマ帝国
ko:로마 제국
simple:Roman Empire
ColiseuEl Coliseu, conegut originalment com lAmfiteatre Flavi (llatí Amphitheatrum Flavium), és un amfiteatre a Roma, amb capacitat per a 50.000 espectadors assentats, que era usat antigament per a combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles.
Història
El nom procedeix de l'antic vocable italià colosseo, que va fer construir, l'any 80 dC. l'emperador Vespasià a Roma, que el va dedicar al seu fill i successor Tito.
La part superior del Coliseu, era originàriament de fusta, i va ser reconstruïda amb pedra fins l'any 223.
L'últim combat de gladiadors celebrat al Coliseu va ser l'any 438. L'última baralla d'animals l'any 523. També es va utilitzar per realitzar naumàquies (combats navals) per a la qual cosa s'inundava la part central.
Totes les ciutats importants de l'imperi van seguir l'exemple de Roma.
D'acord amb les dades d'un document del segle IV, el Coliseu tenia un aforament de 87000 espectadors. Actualment es calcula que només n'hi podien haver 50000 asseguts.
Els amfiteatres de Pozzuoli, Capua, Verona i Tarragona tenien aproximadament la mateixa capacitat.
Categoria:Amfiteatres
Categoria:Antiga Roma
ja:コロッセオ
La Villeneuve (Creuse)Villeneuve
La Villeneuve est une commune française, située dans le département de la Creuse et la région Limousin.
Géographie
Histoire
Administration
Démographie
Lieux et monuments
Personnalités liées à la commune
Voir aussi
- Communes de la Creuse
Liens externes
- [http://www.ign.fr/affiche_rubrique.asp?rbr_id=1087&CommuneId=24837 La Villeneuve sur le site de l'Institut Géographique National]
- [http://www.recensement.insee.fr/RP99/rp99/co_navigation.co_page?nivgeo=C&codgeo=23265&theme=ALL&typeprod=ALL&lang=FR&quelcas=LISTE La Villeneuve sur le site de l'Insee]
- [http://www.quid.fr/communes.html?mode=detail&id=20303&req=La_Villeneuve La Villeneuve sur le site du Quid]
- [http://www.lion1906.com/Pages/ResultatProximiteCoord.php?RadLat1=0.801096430434871&RadLong1=0.0420672831121375 Communes les plus proches de La Villeneuve]
- [http://www.lion1906.com/Pages/ResultatLocalisation.php?InseeVille=230265 Localisation de La Villeneuve sur une carte de France]
- [http://www.mapquest.com/maps/map.adp?latlongtype=decimal&latitude=45.8994444444444&longitude=2.41027777777778&zoom=8 Plan de La Villeneuve sur Mapquest]
doda Venezia alberghi Architekci wntrz cheap holidays lanzarote apartments in Nice
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Suomen ilmavoimat
Suomen
|
Krateros
Krateros (kuoli 320 eaa.) oli yksi Aleksanteri Suuren kenraaleista ja hänen seuraajistaan, eli diadokeista.
Granikosjoen taistelussa Krateros oli yhden falangiyksikön päällikkö. Krateros oli ilmeisesti taitava komentaja, koska Issoksen ja Read More... |
The Star-Spangled Banner
The Star-Spangled Banner on Yhdysvaltain kansallislaulu. Sotaisat sanat kirjoitti 1814 Francis Scott Key, 35-vuotias lakimies ja amatöörirunoilja, joka oli todistanut brittiläisten laivojen pommitusta vuoden 1812 sodassa (kts. Napoleonin sodat). Siitä tuli suosittu patrioottien laulu, kun se sovitettiin englantilaiseen juomalauluun To Anacreon in Heaven. The Star-Spangled Bannerista tuli Y
|
Kuoriverkko
Hajautettu tiiviste on vertaisverkoissa käytettävä tekniikka. Sen avulla löydetään toinen tietokone, jolla on haluttu tiedosto.
Etsitystä tiedostosta on tiedettävä tiiviste. Tiedosto olisi löydettävissä hyvin nopeasti tiivistetaulusta, jossa olisi rivi jokaista mahdollista tiivisteen arvoa kohti ja rivillä tähän tiivisteeseen liittyvän tiedoston sijaintipaikka. Kokonainen tiivistetaulu on kuitenkin k
|
Tiiviste (tietotekniikka)
Tiiviste (hash) on tietotekniikassa termi, joka tarkoittaa tiedon tiivistämistä pienempään tilaan sitä varten, että alkuperäistä tietoa voidaan vertailla vertailemalla niiden tiivisteitä. Tiivisteestä ei voi palauttaa alkuperäistä tietoa kuten pakkaamisessa. Tiivistämiselle on useita erilaisia käyttötarkoituksia: tiivistetaulusta tiedot voidaan löytää nopeasti ja digitaalinen allekirjoitus perustuu kryptograafiseen tiivisteeseen.
Katso myös
|
Tiiviste
Tiiviste (hash) on tietotekniikassa termi, joka tarkoittaa tiedon tiivistämistä pienempään tilaan sitä varten, että alkuperäistä tietoa voidaan vertailla vertailemalla niiden tiivisteitä. Tiivisteestä ei voi palauttaa alkuperäistä tietoa kuten pakkaamisessa. Tiivistämiselle on useita erilaisia käyttötarkoituksia: tiivistetaulusta tiedot voidaan löytää nopeasti ja digitaalinen allekirjoitus perustuu kryptograafiseen tiivisteeseen.
Katso myös
|
Merovingiaika
Merovingiaika eli merovinkiaika on hieman epäselvä käsite, joka viittaa sekä Manner-Euroopan että Pohjois-Euroopan esi- ja varhaishistoriaan. Käsitteen merkitys vaihtelee riippuen siitä, mistä alueesta puhutaan.
Länsi- ja Keski-Euroopassa merovingiajalla tarkoitetaan noin vuosia 480 - 720 jaa. Tällöin merovingien suku hallitsi Frankkien valtakuntaa, josta myöhempi
|
Merihirviö
Merihirviö tarkoittaa tieteelle tuntemattomia suurikokoista merieläintä tai myyttiä sellaisesta. Merenkulkijat ovat pelänneet merihirviöitä jo ammoisista ajoista. Niitä lisättiin usein karttoihin koristeiksi. Alkujaan myös jotkin valaat ja jättiläismustekalat olivat merihirviöitä, sillä niistä ei tiedetty juuri mitään. Jättil
|
Merihevoset
- Täplämerihevonen (Hippocampus guttulatus)
- Lyhytkuonomerihevonen (Hippocampus hippocampus)
- Kuonomerihevonen (Hippocampus reidi)
Merihevoset (Hippocampus) ovat kalasuku, jota tavataan lämpimissä ja trooppisissa vesissä ympäri maailman. Merihevosten koko vaihtelee 16 mm:stä aina 35 cm:n asti.
Merihev
|
Yksisuuntainen tiiviste
Tiiviste (hash) on tietotekniikassa termi, joka tarkoittaa tiedon tiivistämistä pienempään tilaan sitä varten, että alkuperäistä tietoa voidaan vertailla vertailemalla niiden tiivisteitä. Tiivisteestä ei voi palauttaa alkuperäistä tietoa kuten pakkaamisessa. Tiivistämiselle on useita erilaisia käyttötarkoituksia: tiivistetaulusta tiedot voidaan löytää nopeasti ja digitaalinen allekirjoitus perustuu kryptograafiseen tiivisteeseen.
Katso myös
|
|
