:: wikimiki.org ::
| Romania |
Romania
Romania és un estat del sud-est d'Europa. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al sud-est, amb Moldàvia a l'est, amb Hongria i Sèrbia i Montenegro a l'oest i amb Bulgària al sud. A llevant, és banyat pel mar Negre.
Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix Imperi en general. La Romània també fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Govern i política
Romania és una república democràtica. El parlament romanès té dues cambres: el senat (Senat, en romanès), amb 137 membres (al 2004), i la cambra de diputats (Camera Deputat¸ilor), amb 332 membres (també al 2004), els membres de les quals són elegits cada quatre anys.
El president, cap del poder executiu, es elegit per sufragi popular cada cinc anys (fins al 2004 era cada quatre anys). El president nomena el primer ministre, qui nomena i encapçala el govern, que depèn de la confirmació del Parlament.
Romania compta amb una constitució adoptada el 1991 i modificada l'any 2003.
Divisió administrativa
2003
Romania està dividida en 41 comtats o judet¸e (judet¸, en singular) i el municipi de Bucarest, la capital.
Els comtats són, per ordre alfabètic:
Geografia
Una gran part de la frontera de Romania amb Sèrbia i Bulgària està formada pel riu Danubi. Cap al final del seu recorregut, el Danubi s'ajunta amb el Prut, que fa marca el límit amb Moldàvia.
Els Carpats dominen la part occidental de Romania, amb pics de més de 2.500 m d'altitud, el més elevat dels quals, el Moldoveanu, arriba als 2.544 m.
Les ciutats principals són la capital, Bucarest (que no arriba als dos milions d'habitants), Iaşi, Cluj-Napoca, Timişoara, Craiova i Constanţa (totes amb més de 300.000 hab.), i Galaţi i Braşov, que s'acosten a aquesta xifra.
Categoria:Romania
als:Rumänien
fiu-vro:Romaania
ja:ルーマニア
ko:루마니아
ms:Romania
roa-rup:România
simple:Romania
th:ประเทศโรมาเนีย
zh-min-nan:România
Europa:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia).
----
Europa (Mitologia)
Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.
Geografia i geologia
Negra
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km2.
Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega
Divisió política
Onega
Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.
1 Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
2 L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
3 El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
4 Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
5 La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.
Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.
Llengües d'Europa
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.
Pàgines que s'hi relacionen
- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa
External links
- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe]
Categoria:Europa
als:Europa
ja:ヨーロッパ
ko:유럽
ms:Eropah
roa-rup:Evropa
simple:Europe
th:ทวีปยุโรป
zh-min-nan:Europa
Ucraïna
Ucraïna és una república del sudest d'Europa, de 603.000 km2 i 51 milions d'habitants (1997). La seva capital és Kíev. Va ser una de les repúbliques fundadores de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
categoria:Ucraïna
als:Ukraine
fiu-vro:Ukraina
ja:ウクライナ
ko:우크라이나
ms:Ukraine
simple:Ukraine
th:ประเทศยูเครน
zh-min-nan:Ukrayina
Moldàvia
La República de Moldàvia (Moldova en moldau) és un país sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.
Anteriorment era una de les repúbliques de la Unió Soviètica.
Història
El territori de l'actual Moldàvia va ser habitat en temps antics pels dacis. Situada sobre una ruta estratègica entre Àsia i Europa, Moldàvia ha estat víctima de nombroses invasions.
Durant l'Edat Mitjana, la província de Bessaràbia (que incloïa gran part de l'actual República de Moldàvia però també alguns districtes cap al nord i el sud) va conformar la part oriental del principat de Moldàvia. El principat va esdevenir tributari de l'Imperi Otomà, però en 1812 el Tractat de Bucarest va transferir la Bessaràbia a Rússia. La part occidental de Moldàvia es va mantenir com a principat autònom i el 1859 es va unir amb Valàquia per formar el regne de Romania.
Després de la Revolució Russa, Bessaràbia es va convertir en una república independent en 1918, però va ser unida amb Romania més tard aquest mateix any. El pacte de Molotov-Ribbentrop va permetre a la Unió Soviètica prendre Bessaràbia al juny de 1940 i, a pesar de ser-ne expulsades novament en 1941, les tropes soviètiques van reocupar l'àrea a l'agost de 1944. Sota el govern soviètic, les regions del nord i el sud (habitades per ucraïnesos i romanesos) van ser transferides a Ucraïna, i Transnístria (amb una important població russa) es va unir amb la resta en una república soviètica anomenada República Socialista Soviètica de Moldàvia, la qual cobria l'actual territori de Moldàvia.
Quan la Unió Soviètica es va desintegrar a l'agost de 1991, Moldàvia va declarar la independència i es convertia en membre de la Comunitat d'Estats Independents al desembre d'aquest mateix any, igual que la majoria de les anteriors repúbliques soviètiques.
Inicialment va existir un moviment orientat a la reunificació amb Romania, però un referèndum al març de 1994 va rebre una enorme majoria de vots a favor de la conservació de la independència.
Govern i política
El parlament unicameral moldau compta amb 101 escons i els seus membres són elegits a través del sufragi popular per terminis de quatre anys. El parlament després tria el president, que exerceix com a cap d'estat. El president nomena un primer ministre com a cap de govern, que al seu torn confecciona un gabinet, ambdós sotmesos a l'aprovació del Parlament.
Divisió administrativa
Des del 2003 (mitjançant una Llei aprovada el 19 de març), Moldàvia està dividida en 32 districtes o raioane, 3 municipis (Chis¸ina˘u, Ba˘lt¸i i Tighina) i dues regions semiautònomes (Gagaúsia i Transnístria).
# Anenii Noi
# Basarabeasca
# Briceni
# Cahul
# Cantemir
# Ca˘la˘ras¸i
# Ca˘us¸eni
# Cimis¸lia
# Criuleni
# Dondus¸eni
# Drochia
# Duba˘sari
# Edinet¸
# Fales¸ti
# Flores¸ti
# Glodeni
# Hînces¸ti
# Ialoveni
# Leova
# Nisporeni
# Ocnit¸a
# Orhei
# Rezina
# Rîs¸cani
# Sîngerei
# Soroca
# Stra˘s¸eni
# S¸olda˘nes¸ti
# S¸tefan Voda
# Taraclia
# Telenes¸ti
# Ungheni
Anterioment (des del final dels anys 90 fins al febrer de 2003), Moldàvia es dividia en 9 comtats o judet¸i, un municipi (la capital) i dues unitats territorials.
- Ba˘lt¸i
- Cahul
- Chis¸ina˘u (municipi)
- Edinet¸
- Gagaúsia (unitat territorial autònoma)
- La˘pus¸na
- Orhei
- Soroca
- Stânga Nistrului (unitat territorial)
- Tighina
- Ungheni
Abans de ser dividida en comtats (durant l'època soviètica i fins al final de la dècada de 1990), Moldàvia es dividia en 40 districtes. Aquests canvis territorials i administratius en períodes de temps tan curts són un simple reflex de les polítiques dels partits en el govern (per exemple, el Partit Comunista, ara al poder, va reinstaurar els antics districtes de regust soviètic dos anys després de la seva arribada al poder el 2001).
La part de Moldàvia a l'est del riu Dnièster (o Nistru en moldau), la Transnístria –més industrialitzada que la resta i poblada per una gran proporció de russos i ucraïnesos–, va proclamar la independència el 1992, davant la por que Moldàvia s'unís a Romania. Hi van intervenir forces de Rússia i Ucraïna, que s'hi van quedar per mantenir la pau. L'OSCE és l'encarregada de les negociacions entre els líders de la Transnístria i el govern de Chis¸ina˘u.
Com que no hi ha cap altre estat que reconegui la Transnístria, nominalment és part de Moldàvia, tot i que en realitat la regió no la controla el govern moldau.
Geografia
El límit occidental de Moldàvia és delimitat pel riu Prut, el qual s'uneix al Danubi abans de desembocar al mar Negre. Cap a l'est, el Dnièster és el riu principal, i travessa el país de nord a sud; la franja entre el Dnièster i la frontera ucraïnesa és la regió anomenada Transnístria.
El país no compta amb una sortida al mar, tot i que es troba ben a prop del mar Negre. La part nord del país compta amb turons que no superen els 430 metres (la màxima altitud n'és el Dealul Ba˘la˘nes¸ti).
Moldàvia posseeix un clima continental temperat amb estius calorosos però hiverns moderats.
Les ciutats principals moldaves són la capital Chis¸ina˘u, al centre del país i vora un milió d'habitants, i Tiraspol (a Transnístria), Ba˘lt¸i i Tighina, totes amb més de cent mil habitants.
Categoria:Moldàvia
als:Moldawien
ja:モルドバ
ko:몰도바
th:ประเทศมอลโดวา
zh-min-nan:Moldova
Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro és un estat del sud-est d'Europa. Limita al sud amb Albània, Macedònia i el Mar Adriàtica (Mar Mediterrània), a l'est amb Bulgària, al nord amb Hongria i a l'oest amb Croàcia i Bòsnia-Herzegovina.
Éssent el cor de la desapareguda República Federal de Iugoslàvia o Iugoslàvia, va mantenir aquest nom fins la nova denominació arran de la nova carta constitucional el dia 4 de febrer de 2003. Aquesta reflecteix la conferedació formada per l'autonomia de Sèrbia i de Montenegro. El país està dividit, doncs, en quatre autonomies: Voivodina al nord, Sèrbia i Kosovo a la part central i Montenegro al sud. Kosovo, conforme amb la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de 10 de juny de 1999, es troba sota administració internacional.
Sèrbia i Montenegro no té una capital comuna: Belgrad és el centre administratiu i la seu de l'Assamblea i del Consell de Ministres; Podgorica és la seu del Tribunal de Sèrbia i Montenegro.
Història
Article principal: Història de Sèrbia i Montenegro
En la ruptura de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, la confederació permanent de Sèrbia i Montenegro va ser reconstituïda en 1992 com la República Federal de Iugoslàvia (RFI). No obstant, les Nacions Unides, i molts estats individuals (sobretot els Estats Units) havien refusat a reconèixer-la com a successora de l'ex Iugoslàvia, encara que la van acceptar mentre constituïa un estat. Açò va ser a causa de les guerres iugoslaves en progrés, les quals havien evitat l'acord sent aconseguit sobre la disposició d'obligacions i recursos federals, particularment el deute nacional. La RFI va ser també suspesa d'un nombre d'institucions internacionals per causa del seu notat paper en les guerres. Va ser finalment readmesa a les Nacions Unides en 2000 després de diversos anys de suspensió.
En 2002, Sèrbia i Montenegro va arribar a un nou acord quant a cooperació contínua, el qual, entre altres canvis, va prometre la fi del nom Iugoslàvia. El 4 de febrer del 2003, el parlament federal de Iugoslàvia va crear una mancomunitat laxa de Sèrbia i Montenegro anomenada Sèrbia i Montenegro. Una nova carta constitucional va ser acordada per a provar un marc de treball per al govern de l'Estat, format per les dues nacions. El 9 de febrer de 2006 El Govern i Parlament de Montenegro es plantejarà amb un referèndum la continuïtat o separació definitiva de les dues repúbliques.
Govern i política
Article principal: Govern i política de Sèrbia i Montenegro
En l'actualitat (2005) no existeixen pràcticament polítiques comuns i funcionen per separat ambdues repúbliques. A pesar d'existir unes institucions comunes: el President Svetozar Marovic i el parlament, compost pels parlamentaris de Sèrbia (91 escons) i Montenegro (35 escons). Ambdues repúbliques només tenen una política comuna quant a defensa, cancelleria, comerç i drets humans. Però ni tan sols mantenen la mateixa moneda ja que Sèrbia ha creat el nou dinar serbi i Montenegro ha adoptat el Euro com a moneda.
Les principals figures polítiques són Zoran Zivkovic, primer ministre serbi i Milo Ðukanovic, primer ministre montenegrí.
El territori de Kosovo encara que formalment segueix en Sèrbia, no manté cap relació amb la resta del país, ni el govern de Sèrbia i Montenegro exerceix cap tipus d'autoritat en el.
Segons la Resolució 1244 de 1999 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, es troba baix administració internacional.
Organització politicoadministrativa
Article principal: Organització politicoadministrativa de Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro comprèn quatre unitats polítiques principals, consistents en dues repúbliques i dues províncies subordinades:
- Sèrbia (capital: Belgrad)
- Voivodina - província autònoma dins de Sèrbia (capital: Novi Sad)
- Kosovo - província dins de Sèrbia baix administració de les Nacions Unides (capital: Priština)
- Montenegro (capital: Podgorica)
La capital política i administrativa del país és Belgrad, mentre que el seu capital judicial és Podgorica.
Geografia
Article principal: Geografia de Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro cobreix una àrea de 102.350 km2, amb 199 km de costes. El terreny del país és extremadament variat, amb molt de Sèrbia que comprèn planes i tossals baixos (excepte a la regió més muntanyosa de Kosovo) i molt de Montenegro que consisteix en muntanyes altes. Sèrbia és enterament sense litoral, amb la costa que pertany a Montenegro, el qual també posseeix l'únic fiord d'Europa meridional. El clima és semblantment variat. El nord té un clima continental (hiverns freds i estius càlids); la regió central té una combinació de clima continental i mediterrani; el sud gaudeix d'un clima adriàtic al llarg de la costa, amb regions interiors que experimenten estius i tardors caloroses i eixudes, i relativament freds hiverns amb fortes nevades a l'interior.
La ciutat més gran del país per lluny és Belgrad, amb una població de 1.711.800. Cap altra ciutat està en alguna part prop de la mateixa grandària; les ciutats més grans del país són Novi Sad, Nis, Kragujevac i Podgorica, cada una amb poblacions d'al voltant de 140.000-180.000 persones.
Economia
Article principal: Economia de Sèrbia i Montenegro
Demografia
Article principal: Demografia de Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro té més varietat demogràfica que qualsevol altra regió de l'antiga Iugoslàvia. Els seus grups ètnics més grans són els serbis (62.6%), albanesos (16.5%) i montenegrins (5%). El país també té importants poblacions de croats, hongaresos, romanesos, gitanos i eslovacs, majorment concentrats a la província septentrional de Voivodina, així com en nombres més xicotets d'altres grups de minories. La gran població albanesa està concentrada principalment a Kosovo, amb poblacions més xicotetes al voltant de Presevo a Sèrbia i en el sud-est de Montenegro.
Cultura
Article principal: Cultura de Sèrbia i Montenegro
Enllaços externs
- [http://www.gov.yu/start.php?je=e&id=6 Lloc oficial de govern]
- [http://www.gksoft.com/govt/en/yu.html Llista de llocs oficials de l'administració]
Categoria:Sèrbia i Montenegro
als:Serbien-Montenegro
ja:セルビア・モンテネグロ
ko:세르비아 몬테네그로
ms:Serbia dan Montenegro
th:ประเทศเซอร์เบียและมอนเตเนโกร
zh-min-nan:Srbija kap O·-soaⁿ
Bulgària
Bulgària és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limítrof amb Romania al nord, Sèrbia i Montenegro i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est. La seva capital és Sofia, i les ciutats principals són Plovdiv, Varna, Burgas i Ruse.
La serralada dels Balcans o Stara Planina conforma l'espina dorsal del país, i n'ocupa la part central. Al nord es troba la vall del Danubi, riu que marca la frontera amb Romania, i al sud hi ha la plana de Tràcia –compartida amb Grècia i Turquia–, la conca de Sofia i les muntanyes de Rila –on s'alça el Musala, 2.925 m, la màxima altitud de Bulgària–, Pirin i Ròdope, aquestes darreres també frontereres amb Grècia.
Ròdope
Tot i tenir una població majoritàriament eslava, té també importants minories turca i gitana.
L'any 1991 Bulgària va deixar de ser una república popular i es va aprovar una nova constitució democràtica. Està previst que entri a formar part de la Unió Europea l'any 2007.
Vegeu: Escut de Bulgària
Categoria:Bulgària
ja:ブルガリア
ko:불가리아
ms:Bulgaria
roa-rup:Vurgarii
th:ประเทศบัลแกเรีย
zh-min-nan:Bulgariya
Mar Negre
La mar Negra (o el mar Negre) és una mar continental (interior) que trobem entre Europa i Àsia, coneguda a l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d’Azov per l’estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea.
A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnièper i el Dnièster. La mar Negra té més de 400.000 km² de superfície i una profunditat màxima de 2.210 m.
El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa russa, i el del sud, que recorda el mediterrani. Les costes oest (Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, ajudades no només per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes just darrere, amb què es creen precipitacions orogràfiques.
Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són:
- Turquia (Trebisonda, Samsun i Zonguldak; Istanbul s'hi troba a tocar, a la riba del Bòsfor)
- Bulgària (Burgas i Varna)
- Romania (Constanţa)
- Ucraïna (Odessa, Sebastòpol, Ialta i Kertx)
- Rússia (Novorossisk i Sotxi)
- Geòrgia (Sukhumi i Batumi)
Segons les llengües oficials dels estats costaners, la mar Negra rep els noms següents: Karadeniz en turc, Черно море (Txerno More) en búlgar, Marea Neagră en romanès, Чорне море (Txorne More) en ucraïnès, Чёрное море (Txórnoie More) en rus i Shavi Zghva en georgià.
Categoria:Mars d'Europa
ja:黒海
ko:흑해
th:ทะเลดำ
Llengües eslavesLes llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea. Es parlen a l'est i centre d'Europa, als Balcans i a parts del nord d'Àsia.
Els idiomes van començar a separar-se de l'eslau antic cap al segle X.
Branca oriental
- Bielorús
- Rus
- Rutè
- Ucraïnès
Branca meridional
- Búlgar o Macedoni
- Eslovè
- Serbocroat
Branca occidental
- Txec
- Eslovac
- Caixubi
- Polonès
- Sòrab
Categoria:Llengües eslaves
als:Slawische Sprachen
ja:スラヴ語派
ko:슬라브어파
Roma]
Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima. Està situada vora el Tíber, a 22 km de la Mediterrània. De vegades se l'anomena "la ciutat dels set turons" (Aventí, Celi, Capitoli, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal).
L'any 1991 tenia una població de 2.770.000 habitants (anomenats romans), i de més de tres milions l'aglomeració urbana. Es troba a 1º54 nord i 12º30 est, a 37 m d'altitud, i ocupa una superfície de 1.285 km2. L'alcalde actual és Walter Veltroni, de centre-esquerra. Té una taxa d'atur al voltant del 12,5%.
La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab Urbe condita, «des de la fundació de Roma». Aquesta data és confirmada per l'arqueologia, i actualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi.
Monuments romans
Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:
Roma antiga
imperi]
- l'Arc de Constantí
- l'Arc de Titus
- el Coliseu
- el Fòrum Romà i els Fòrums Imperials
- el Capitoli i els Museus Capitolins
- les termes: Termes de Caracal·la, Termes de Dioclecià
- el Panteó de Roma
- l'Ara Pacis Augustae
- les catacumbes
ñl shg sg jnshbystvcdf shbv vfdbvgbx napo9 nsjb hbfcvshvybh
Roma barroca
catacumbes]
- les places: la Piazza Navona, la Piazza del Popolo
- els museus: Galeria Borghese, Galeria Doria-Pamphili, Galeria Barberini, Palau Massimo alle Terme
- les esglésies: Església del Gesù, Basílica de Sant Joan de Laterà, Basílica de Santa Maria la Major
- les fonts: Fontana di Trevi, la Font dels Rius de la Piazza Navona
- el Palau Farnese
- la Vil·la Mèdici
Roma contemporània
- el Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la «màquina d'escriure»
- el Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià
- el Palau de Justícia de la Piazza Cavour
- el barri de l'EUR
Pàgines que s'hi relacionen
- Imperi Romà
- Arquitectura Romana
- Roma (Regne i República)
Enllaços externs
- [http://www.compart-multimedia.com/virtuale/ Galeria de fotos i panoramas], en italià i anglès
- [http://www.comune.roma.it/ Web oficial de l'Ajuntament de Roma]
- [http://www.rome.info/pictures/ Fotos de Roma]
- [http://www.catalansaroma.it/ Associació Catalans a Roma]
Categoria:Ciutats d'ItàliaCategoria:Capitals d'estats independents
als:Rom
ja:ローマ
ko:로마
simple:Rome
Imperi romàL'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part d'Europa occidental a partir de l'any 31 aC. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir ininterrompudament fins al 1453, quan els turcs otomans van prendre Constantinoble. Els governants de varis estats successors de l'Imperi Occidental o Oriental van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna.
= Ciutat =
Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat prou regular. El centre de la ciutat era el fòrum, una gran plaça envoltada de botigues, d'edificis públics i de temples.
Per a l'esbarjo i l'entreteniment dels habitants, la ciutat disposava de teatres, termes, amfiteatres i circs. També hi havia monuments, com ara arcs de triomf, per commemorar alguna gesta bèl·lica, i aqüeductes per abastar d'aigua la ciutat.
La resta de la ciutat estava ocupada per habitatges. Els rics vivien en una casa unifamiliar que s'anomenava domus. Els més humils habitaven cases de pisos, anomenades insulae (illes).
= Economia =
Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar.
Els conreus més importants eren els de blat, de vinya i d'oliveres, i també arbres fruiters, hortalisses, llegums i lli. Els romans van millorar les tècniques agrícoles. Van introduir l'arada romana, molins més eficaços, com el de gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.
= Províncies=
Roma converteix en províncies seves els pobles que conquereix. La creació d’aquest conglomerat, geogràfic-polític culmina en temps d'August (segle I), qui, després d’una llarga sèrie de guerres civils, estableix un nou règim: l'Imperi.
Amb ell comença una època relativament pacífica, durant la qual té lloc la romanització, o sigui, la difusió de la civilització romana per tots els territoris conquerits.
= Religió =
Els romans adoraven un gran nombre de déus. Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno. En honor d'ells construïen temples i oferien sacrificis d'animals. L'emperador era adorat com un déu i a tot l'Imperi es practicava el culte imperial.
Els romans també veneraven, a casa, els déus protectors de la llar i de la família: a cada casa hi havia un altar dedicat a aquests déus. A més, els romans eren molt supersticiosos i, abans de prendre una decisió, consultaven la voluntat dels déus, expressada per mitjà dels oracles.
Les festes religioses
El calendari religiós romà reflectia l'hospitalitat de Roma davant dels cultes i divinitats dels territoris conquerits. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les més antigues varen sobreviure fins a finals de l'imperi pagà, preservant la memòria de la fertilitat i els ritus propiciatoris d'un primitiu poble agrícola. Malgrat això, es van introduir noves festes que van assenyalar l'assimilació dels nous déus. Van arribar a incorporar-se tantes festes que els dies festius eren més nombrosos que els feiners.
Entre les festes religioses romanes més importants figuraven les Saturnals, les Lupercals, les Equiria i els Jocs Seculars.
Festes saturnals
Sota l'Imperi, les saturnals se celebraven durant set dies, del 17 al 23 de desembre, durant el període en el qual comença el solstici d'hivern. Tota l'activitat econòmica s'aturava, els esclaus recuperaven momentàniament la seva llibertat, hi havia intercanvi de regals i es respirava per tot arreu un ambient d'alegria.
Festes lupercals
Era una antiga festa en què originàriament s'honorava a Luperc, un déu pastoral dels ítals. La festa es celebrava el 15 de febrer a la cova del Lupercal al mont Palatí, on es suposava que una lloba havia amamantat als llegendaris fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem.
Festes equiria
Festival en honor a Mart, se celebrava el 27 de febrer i el 14 de març, tradicionalment l'època de l'any en què es preparaven noves campanyes militars. Al Camp de Mart es feien curses de cavalls, element que definia la celebració.
Festes dels jocs seculars
Durant aquests Jocs es realitzaven tant espectacles atlètics com sacrificis. La tradició deia que s'havien de celebrar un cop cada saeculum (segle), per assenyalar el començament d'un de nou, però en realitat se'n feien més.
Rituals funeraris
Els romans varen practicar, indistintament, durant tota la seva història, dos rituals d'enterrament, o rituals funeraris: la inhumació o la incineració. Els mites grecs que presentaven Hades (conegut també per Plutó) com el déu que exercia el poder sobre els morts al món subterrani eren coneguts pels romans, però només tardanament foren assumits per un petit sector de l'oligarquia.
Els primitius déus Manes es mantingueren fins la consolidació del cristianisme com els déus d'ultratomba. Els Manes eren les ànimes dels difunts. El temor als déus Manes es traduïa en la dedicació d'ofrenes anuals de flors, llet, vi i mel en les festes Parentalia del 21 de febrer.
Rituals semblants tenien ocasió durant el Novenarium que seguia tots els enterraments. Existia la creença que els dies de mitjans del mes de maig era un temps en el que els fantasmes dels morts es trobaven especialment insatisfets. El pare de família, les nits del 9, 11 i 13 de maig, havia de recórrer la casa pronunciant conjurs per a foragitar-los. El lloc on hi havia dipositat un cadàver era propietat dels déus Manes i tenia caràcter religiós.
Temples i santuaris
13 de maig),]]
El temple és la morada inviolable del déu al qual està consagrat. Només els sacerdots tenen accés al Santuari.L’altar, on s'ofereixen els sacrificis, està sempre davant de l’entrada. A l’interior només hi ha l’estàtua del déu, al voltant de la qual els sacerdots dipositen les ofrenes dels devots. Generalment només tenen columnes a la façana davantera i són de planta rectangular. El temple més important era el de la triada capitolina (Júpiter, Juno, Minerva) al Capitoli. Tenia un magnífic pòrtic amb tres fileres de sis columnes cadascuna. L’única estàtua humana que el Senat permeté posar al Capitoli fou la d’Escipió l’Africà.
= Societat =
La societat romana es configura al voltant de dues classes socials que tenen ciutadania romana: una aristocràcia de propietaris (patricii, els patricis) i una classe popular que lluita per aconseguir drets (plebs, els plebeus).
L’economia està basada en el sistema de producció esclavista.
Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien mercats d’esclaus, als quals acudien els traficants.
Així doncs, tenim una societat estratificada:
- Patricis: la classe dominant que gaudia de tots els drets de ciutadania.
- Plebeus: el poble, que no gaudia de tots els drets de ciutadania.
- Esclaus: que no tenien drets.
= Pàgines que s'hi relacionen =
- Caiguda de l'imperi romà
- Legió Romana
Category:Imperi Romà
ja:ローマ帝国
ko:로마 제국
simple:Roman Empire
ConstitucióUna Constitució és la norma jurídica fonamental d'un estat, escrita o no, que regula el règim bàsic dels drets i llibertats dels ciutadans i els poders i institucions de l'organització política.
ciutadans.]]
Normalment, és aplicada per una Cort Suprema o Tribunal Constitucional que és l'encarregat de resoldre els litigis o recursos d'inconstitucionalitat entre els ciutadans i les diverses institucions de l'estat, com les Comunitats Autònomes o el poder legislatiu.
Gairebé sempre, les constitucions preveuen mecanismes de modificació.
Vegeu també
- Constitucions de Catalunya.
- Constitució de 1812, també anomenada Constitució de Cadis, o de les Corts de Cadis.
- Tractat que estableix una constitució per Europa en procés de ratificació.
- Constitució de les dotze taules, codi de lleis de la República de Roma creades a partir del 454 aC.
categoria:legislació
categoria:política
ja:憲法
ko:헌법
simple:Constitution
zh-min-nan:Hiàn-hoat
1991 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1 de març - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 17 de juny - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
:MÓN
- 7 de març - Madrid (Espanya): el Congrés dels diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 11 de setembre - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (n. 1901).
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater i Mora, filòsof català (n. 1912).
- 11 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946).
:MÓN
- 3 de març - Honolulu (illes Hawaii, USA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1991
ja:1991年
ko:1991년
simple:1991
th:พ.ศ. 2534
2003 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea [http://www.xarxanet.org Xarxanet.org].
- 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.
:MÓN
- 1 de gener - el Brasil: Lula da Silva n'esdevé president.
- 14 de febrer - Edimburg (Escòcia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
- 30 de maig - Nova York (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
- 9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
- 10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
- 12 d'abril - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
- 14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
- 16 d'abril - Atenes (Grècia): s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
- 1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
- 26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 17 d'octubre - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
- 2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
- 2 de novembre - Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 22 de novembre - Sidney (Austràlia): la selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugby.
- 23 de novembre - Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
- 29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intel·ligència espanyol en un atemptat.
- 14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
- 2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
- 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
- 7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
- 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit Fontserè, economista català (n. 1937).
- 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
- 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
- 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
- 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
- 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961).
:MÓN
- 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 22 d'abril - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
- 29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
- 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
- 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
- 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
- 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
- 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
- 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
- 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI
als:2003
ja:2003年
ko:2003년
ms:2003
simple:2003
th:พ.ศ. 2546
zh-min-nan:2003 nî
BucarestBucarest és la ciutat capital i el centre industrial i comercial de Romania, localitzada al sud-est del país, a la vora del riu Dâmboviţa. Al 2004 té una població superior als 2 milions d'habitants.
D'acord a la llegenda, Bucarest va ser fundada per un pastor que es deia Bucur; una altra llegenda, i la més probable, diu que va ser fundada per Mircea cel Bătrân el segle XIV, després de la victòria contra els turcs, ja que bucurie significa goig en romanès, i per aquesta raó la ciutat també es coneguda com "La Ciutat del Goig".
Categoria:Romania
Categoria:Capitals d'estats independents
ja:ブカレスト
ko:부쿠레슈티
Golden age of arcade games
The Golden Age of Arcade Games was a peak era of arcade game popularity and innovation. Some opinions place this period's beginning in late 1979 or 1980 when the first color arcade games appeared and arcades began to become prevalent, and its ending in the mid-1980s. However, more generous definitions place its start at the 1978 release of Space Invaders and its end in the mid-1990s with the release of home gaming systems which were more powerful than typical arcade hardware.
Overview
During the early 1980s, arcade game technology had become sophisticated enough to offer good-quality graphics and sounds, but it was still fairly basic (realistic images and full motion video were not yet available, and only a few games used spoken voice) and so the success of a game had to rely on simple and fun gameplay. This emphasis on the gameplay is why many of these games continue to be enjoyed today despite having been vastly outdated by modern computing technology.
The Killer List of Videogames (KLOV) web site has compiled a (subjective) list of the "Top 100 (arcade) Video Games." Fifty of them (including all the games on its Top 10 list) were introduced during the period from 1979 to 1984.
Business
The Golden Age was a time of great technical and design creativity in arcade games. Games were designed in a wide variety of genres while developers had to work within strict limits of available processor power and memory. The era also saw the rapid spread of video arcades across North America and Japan.
At this time, arcade games started to appear in supermarkets, liquor stores, gas stations and many other retail establishments looking for extra income. Popular games occasionally caused a crush of teenagers, eager to try the latest entertainment entry.
Probably the most successful arcade game companies of this era were Namco (especially in Japan) and Atari Games (especially in the United States). Other notables include Nintendo (whose mascot, Mario, was introduced in 1981's Donkey Kong), Bally Midway Manufacturing Company (who later was purchased by Williams and Atari Games), Capcom, Cinematronics, Konami, Sega, Taito, Williams, and SNK.
Technology
SNK Arcades began to gain momentum in the late 1970s with games such as Space Invaders (1978) and Asteroids (1979) and became widespread in 1980 with Pac-Man, Centipede, Defender, and others. The central processing unit in these games allowed for more complexity than earlier discrete circuitry games such as Atari's Pong (1972).
The Golden Age saw developers experimenting with new hardware, creating games which used the crisp lines of vector displays as opposed to standard raster displays. A few of these games became great hits, such as 1980's Battlezone and Tempest and 1983's Star Wars, all from Atari, but vector technology fell out of favor with arcade game companies due to the high cost of repairing vector displays. (Vectrex, a home video game system with a built-in vector display, was released in 1982.)
Developers also experimented with laserdisc players for delivering movie-quality animation. The first game to exploit this technology, 1983's Dragon's Lair from Cinematronics, was three years in the making. It was a sensation when it was released (and, in fact, the laserdisc players in many machines broke due to overuse), but the genre dwindled in popularity because the games were fairly linear and depended less on reflexes than on memorizing sequences of moves.
New controls cropped up in a few games, though, arguably, joysticks and buttons remained the favorites for most manufacturers. Atari introduced the trackball with 1978's Football. Spy Hunter included a life-like steering wheel and Hogan's Alley introduced tethered light guns to the arcade market. Other specialty controls, such as pedals in racing games and a crossbow-shaped light gun in Crossbow, also debuted in this era.
Gameplay
Crossbow
With the enormous success of the early games, dozens of developers jumped into the development and manufacturing of arcade video games. Some simply copied the "invading alien hordes" idea of Space Invaders and turned out successful imitators like Galaxian, Galaga, and Gyruss, while others tried new concepts and defined new genres. Rapidly evolving hardware allowed new kinds of games which surpassed the shoot-em-up gameplay of the earliest games.
Games such as Donkey Kong and Qix introduced new types of games where skill and timing are more important than shooting as fast as possible. Other examples of innovative games are Atari's Paperboy where the goal is to successfully deliver newspapers to customers, and Sega's Frogger where the object is to safely guide frogs through traffic. The theme of Exidy's Venture is dungeon exploration and treasure-gathering. One innovative game, Q
- Bert, played upon the user's sense of depth perception in order to deliver a novel experience.
Some games of this era were so popular that they entered the popular culture. 1980's release of Pac-Man caused such a sensation that it initiated what is now referred to as "Pac-Mania." This later became the title of the last coin-operated game in the series, released in 1987. Released by Namco, the game featured a yellow, circle-shaped creature trying to eat dots through a maze while avoiding pursuing enemies. Though no one could really agree what the "hero" or enemies represented (sometimes they were referred to as ghosts, other times goblins or just monsters), the game was extremely popular; there are anecdotes to the effect that some game owners had to empty the game's coin bucket every hour in order to prevent the game's coin mechanism from jamming from having too many coins in the receptacle. The game spawned an animated television series, numerous clones, a cartoon series, Pac-Man branded foods and a hit pop song, "Pac-Man Fever". Though many popular games quickly entered the lexicon of popular culture, most have since left, and "Pac-Man" is unique in remaining a recognized term in pop culture.
The enormous popularity of arcade games also led to the very first video game strategy guides; these guides (rare to find today) discussed in exacting detail the patterns and strategies of each game, including variations, to a degree that few guides seen since can match. "Turning the machine over" by making the score counter overflow and reset to zero was often the final challenge of a game for those who mastered it, and the last obstacle to getting the highest score.
Most popular games
Namco
The games below were some of the most popular and influential games of the era. All occupy a position in the KLOV's "Top 100 Videogames" list [http://www.klov.com/TOP100.html].
| | |
