:: wikimiki.org ::
| Samoa |
Samoa:Aquest article tracta sobre l'Estat Independent de Samoa, seguiu l'enllaç si cerqueu informació sobre la Samoa Nord-americana
Samoa (formalment Estat Independent de Samoa) és un estat de la Polinèsia que comprèn 4 illes habitades i 6 illots, situat a la part de ponent de l'arxipèlag de Samoa, a l'oceà Pacífic. La part oriental de l'arxipèlag és un territori dels Estats Units.
Abans era conegut com a Samoa Alemanya (1900-1914) i posteriorment Samoa Occidental (en samoà Samoa i Sisifo) (1914-1997). El canvi de nom, tot abandonant l'adjectiu «Occidental», manifesta el desig de veure tot l'arxipèlag reunit sota una única sobirania.
Geografia
Samoa està situat gaire bé al centre de la Polinèsia a l'est de la línia internacional de canvi de dia i al sud de l'equador, a mig camí entre Nova Zelanda i Hawaii.
L'àrea terrestre total és de 2.944 km². El 96% del total correspon a les dues illes principals: Upolu i Savai'i.
Destaquen els ciclons ocasionals, l'activitat volcànica, la desforestació, l'erosió del sòl, la invasió d'espècies i la sobreexplotació pesquera.
Illes
L'Estat de Samoa consta de dues illes principals, dues illes petites habitades i sis illots prop de la costa:
- Savai'i, la més gran i més occidental.
- Upolu, la més poblada, amb tres quarts de la població total, i amb la capital Apia.
- Illes a l'estret d'Apolima que separa les dues illes principals a una distància de 10 km:
- Apolima
- Manono
- Nu'ulopa, illot deshabitat.
- Illots deshabitats al voltant d'Upolu:
- Illes Aleipata, a l'est d'Upolu:
- Fanuatapu
- Namu'a
- Nu'utele
- Nu'ulua
- Nu'usafee, al sud d'Upolu, també anomenat illa del Dimoni ja que era un centre cultural samoà.
A l'est de l'arxipèlag es troben les illes del territori de la Samoa Nord-americana, més petites i menys poblades.
Samoa Nord-americana
Geologia
Les illes són d'origen volcànic, amb muntanyes escarpades i rocoses a l'interior, i una estreta plana costanera. L'alçada màxima de l'arxipèlag és de 1.858 m al Mauga Silisili de l'illa de Savai'i. L'illa d'Upolu té una altitud màxima de 1.113 m al mont Fito.
Clima
El clima és tropical amb abundant precipitació. L'estació de pluges és de novembre a abril, amb una precipitació mitjana anual de 2.880 mm. Els ciclons són freqüents i devastadors per l'agricultura. La temperatura mitjana oscil·la entre el 20°C i 30°C.
Fauna i Flora
La fauna de les Samoa és escassa i poc diversa: serps, sargantanes i ocells.
La flora, en canvi, és molt rica amb espècies endèmiques. A l'interior els boscos tropicals són exuberants. A les costes es troben cocoters, pandanàcies i mangles. Els mariners polinesis, ja en temps antics, van portar arbres fruiters, com ara bananers i arbre del pa, i hortalisses com taro, nyam, tapioca i moniatos.
Infrastructures
Les Samoa tenen, a la capital Apia, un aeroport internacional i un gran port de passatgers i càrrega. Disposen de servei internacional de telèfon amb el codi +685, de telefonia mòbil i d'accés a internet.
Població
La població total és de 176.848 habitants (cens del 2001). Només a l'illa d'Upolu són 134.024.
Ètnicament un 92,6% són samoans, un 7% mestissos i 0,4% d'origen europeu.
Les llengües principals són el samoà i l'anglès.
Categoria:Samoa
ja:サモア
ko:사모아
ms:Samoa
simple:Samoa
th:ประเทศซามัว
zh-min-nan:Samoa
Samoa Nord-americana]
La Samoa Nord-americana (en anglès American Samoa i en samoà Amerika Samoa) és un territori no incorporat dels Estats Units. Junt amb l'estat de Samoa comparteix l'arxipèlag de les illes Samoa a la Polinèsia.
També s'anomena Samoa Americana, però està situada a 7.700 km de la costa americana. En realitat el nom fa referència al gentilici dels Estats Units, per contraposició a la Samoa Alemanya desprès del repartiment entre les potències colonials.
Història
Habitada pels polinesis des de l'any 1000 aC, va ser descoberta pels exploradors europeus al segle XVIII. El 1722 el neerlandès Jakob Roggeveen va descobrir l'apartat atol Rose.
El francès Louis Antoine de Bougainville, el 1768, va explorar les illes més grans, entre elles Tutuila, anomenant l'arxipèlag illes dels Navegants desprès de trobar un nombroses canoes grans.
L’any 1787 va arribar el francès La Pérouse a Tutuila. Desprès de ser rebut amablement va ser atacat per sorpresa matant part de la tripulació i el seu segon capità a la badia que encara avui es diu Massacre.
John Williams, de la Societat Missionera de Londres, va arribar el 1830, introduint el Cristianisme i canviant la societat tradicional.
Les rivalitats internacionals entre les potències colonitzadores van acabar amb un tractat al 1899 en el qual Alemanya i els Estats Units es van dividir l'arxipèlag de Samoa. Els nord-americans van ocupar les illes orientals, amb el notable port de Pago Pago. Les illes occidentals són avui l'Estat de Samoa.
Durant la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar el port de Pago Pago com a base de la marina del Pacífic. El gran nombre de personal desplaçat va comportar una forta influència cultural.
Geografia
Les illes ocupen un àrea total de 199 km² repartida en cinc illes volcàniques de escarpades muntanyes i estretes planes a la costa, i dos atols de corall.
El clima és tropical, moderat pels vents alisis del sud-est. No hi ha gaire variació estacional de temperatura. L'època de pluges es de novembre a abril, amb possibilitat d'huracans de desembre a març, i l'època seca és de maig a octubre.
Illes
Les illes, d'oest a est, són:
- Tutuila, la més gran, amb el port natural de Pago Pago, la capital.
- Aunu'u, illot prop de Tutuila.
- Illes Manua, grup d'illes:
- Ofu
- Olosega
- Ta'u (illa Manua)
- Rose, atol.
- Swains, geogràficament és un atol de l'arxipèlag de Tokelau.
Població
La població és de 57.902 habitants (juliol 2004). Ètnicament un 89% són polinesis samoans, 4% tongans i 2% d'origen europeu.
La majoria de la gent és bilingüe en anglès i samoà.
Política
La Samoa Nord-americana té l'estatus de territori no incorporat i no organitzat dels Estats Units. L'administració correspon a l'Oficina d'Afers Insulars del Departament d'Interior.
La consideració de territori no organitzat es deu a que el Congrés dels Estats Units no ha passat una llei orgànica pel territori. Però, de fet, el territori té un autogovern desprès d'aprovar una Constitució el 1967. Aquesta Constitució instaura un sistema bicameral, amb un Senat i una Cambra de Representants.
L'illa de Swains, amb un estatus especial, té un delegat a la Cambra de Representants sense dret a vot.
Per altra banda, el territori vota un delegat a la Cambra de Representants nord-americana, i participa també en l'elecció del president dels Estats Units.
Economia
L'economia és la tradicional polinèsia basada en l'agricultura. El 90% de les terres són de propietat comunal. Els productes agrícoles són: banana, coco, copra, pinya, papaia, arbre del pa, taro i nyam.
En la pesca destaca la tonyina que és la principal exportació.
L’economia té una forta dependència dels Estats Units. El govern nord-americà fa esforços per desenvolupar l’economia del territori dificultada per la llunyania, les comunicacions i els devastadors huracans.
La moneda de curs legal és el dòlar dels Estats Units.
Categoria:Samoa Nord-americana
ja:アメリカ領サモア
ms:Samoa Amerika
simple:American Samoa
zh-min-nan:Bí-kok Samoa
Arxipèlag de Samoa
- Estat de Samoa, abans Samoa Occidental i Samoa Alemanya.
- Samoa Nord-americana, territori dels Estats Units.
Estats Units
Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats.
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units.
Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca.
La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies.
La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.
Geografia
Els seus límits són:
#Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic).
#Al sud amb Mèxic.
#A l'est amb l'oceà Atlàntic.
#A l'oest amb l'oceà Pacífic.
Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical.
La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.
Història
El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.
Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.
Rússia
Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats.
El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.
Economia
:Article principal: Economia dels Estats Units
Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya.
L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país.
El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.
Política
Japó
És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd.
Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.
Divisió administrativa
Partit Demòcrata
Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.
Estats
Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:
Districte federal
- Districte de Colúmbia
Àrees insulars
La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico.
Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.
Àrees metropolitanes
Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)
Demografia
Origen ètnic
Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia.
S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.
Religió
El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.
Llengua
No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).
Enllaços externs
- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol
Categoria:Estats Units
ja:アメリカ合衆国
ko:미국
ms:Amerika Syarikat
simple:United States
th:สหรัฐอเมริกา
zh-min-nan:Bí-kok
1900 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 8 d'abril - Lleida (el Segrià): s'hi publica ael primer número del setmanari "La Comarca de Lleyda".
- 13 d'octubre - Barcelona: un grup d'esportistes, encapçalats per Àngel Rodríguez, hi funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
- Parc Güell de Barcelona
:MÓN
- Nigèria esdevé un protectorat britànic
- Integració de Hawaii als Estats Units
- 14 d'abril - Inauguració de l'exposició universal de París
- Publicació de la Interpretació dels somnis de Sigmund Freud
- Fam a l'Índia amb milers de morts
- Inventat el clip per Johan Vaaler
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- Hans-Georg Gadamer, filòsof
- Luis Buñuel, director de cinema
- Antoine de Saint-Exupery, escriptor francès
- Louis Amstrong, compositor de jazz
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- Nietzsche
- Oscar Wilde
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ja:1900年
ko:1900년
ms:1900
simple:1900
th:พ.ศ. 2443
1914 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 6 d'abril - Barcelona: s'hi constitueix la Mancomunitat de Catalunya.
:MÓN
- 28 de juny - Sarajevo (Bòsnia-Herzegovina): hi assassinen l'hereu de la corona austro-hongaresa, cosa que acabarà desencadenant la Primera Guerra Mundial.
- 28 de juliol - Imperi Austro-Hongarès: aquest estat declara la guerra a Sèrbia, amb la qual cosa comença la Primera Guerra Mundial.
- 3 d'agost - Alemanya declara la guerra a França (Primera Guerra Mundial).
- 18 d'agost - Morhange (la Lorena, França): des dels voltants de Lunéville, a mitja tarda, les tropes franceses emprenen una potent ofensiva per conquerir aquest poble, en poder dels alemanys, que durarà fins el dia 20 d'agost i que acabarà amb la derrota dels francesos, que duien pantalons vermells i eren un blanc fàcil.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 13 de maig - Lafayette (Alabama, EUA): Joseph Louis Barrow, conegut com Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 6 de juliol - Montevideo (l'Uruguai): Delmira Agustini, poetessa uruguaiana (n. 1886).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1914年
ko:1914년
simple:1914
th:พ.ศ. 2457
Polinèsia)]]
La Polinèsia (mot derivat del grec polí = molts, i nesi = illa) és una gran agrupació de més de 1.000 illes al Pacífic central i meridional. Geogràficament, la Polinèsia conforma un triangle amb els angles situats a les illes Hawaii, a Nova Zelanda i a l'illa de Pasqua. Samoa, Tonga, les Marqueses i la Polinèsia Francesa són els altres arxipèlags principals que es localitzen dins el triangle polinèsic.
Les llengües polinèsiques són les parlades per la població indígena de les illes. Culturalment, la Polinèsia es divideix en dos grups diferents, la Polinèsia Oriental i la Polinèsia Occidental. La cultura de la Polinèsia Occidental està condicionada per unes illes de població nombrosa. La institució del matrimoni hi té un fort arrelament, i disposen de tradicions judicials, monetàries i comercials ben desenvolupades. Comprèn els arxipèlags de Tonga, Samoa i grups d'illes polinèsiques incloses dins la Melanèsia i la Micronèsia com algunes pertanyents als Estats Federats de Micronèsia, Papua Nova Guinea, Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia. A causa de la bona disponibilitat a acceptar noves idees, i com que en aquestes illes hi va arribar un nombre relativament gran de missioners cristians, els polinesis van adoptar de seguida el cristianisme.
Des de les illes Cook cap a l'est, en canvi, les cultures s'han adaptat fortament a les petites illes i els atols. Els antropòlegs han qualificat el seu sistema de parentiu com el sistema hawaià. S'hi van desenvolupar en gran mesura la religió, l'agricultura, la pesca, la predicció del temps, la construcció de catamarans i la navegació, perquè en depenia la població sencera de cada illa. El comerç es basava tant en les mercaderies d'ús habitual com en articles de luxe. Moltes de les illes més planes podien patir greus temporades de gana si els seus horts quedaven emmetzinats per la sal procedent de les onades d'un huracà. En casos com aquests, la pesca, font primària de proteïnes, no alleujava la pèrdua de calories. Els navegants, en particular, hi eren reverenciats, i cada illa tenia la seva casa de nàutica, amb una àrea de construcció de vaixells.
En una època en què els mariners europeus navegaven de dia i sense perdre de vista la línia de la costa, els polinesis (i els seus parents, els micronesis) havien navegat per la major part de l'oceà Pacífic, excloent-ne, és clar, les àrees àrtica i antàrtica. Feien servir tot un ventall de tècniques de navegació i es fixaven en la situació de les estrelles, el moviment dels corrents oceànics i la forma de les onades, la influència en l'aire i el mar de les diferents illes i atols, el vol dels ocells, els vents i els canvis de temps.
Història
L'expansió de la ceràmica i la domesticació d'animals a la Polinèsia està lligada amb la cultura lapita.
Illes i arxipèlags
Els arxipèlags i illes que formen part de l'àrea geogràfica de la Polinèsia són:
- Les illes Cook (territori autònom de Nova Zelanda)
- Illes Fènix (de la República de Kiribati)
- Hawaii (un estat dels Estats Units)
- Illes de la Línia (de la República de Kiribati)
- Nova Zelanda (anomenada Aotearoa en maori)
- Niue (dependència autònoma de Nova Zelanda)
- L'illa de Pasqua (anomenada Rapa Nui en la llengua local, i pertanyent a Xile)
- Illes Pitcairn (colònia britànica)
- La Polinèsia Francesa ("pais d'ultramar" pertanyent a França)
- Samoa (estat independent, anomenat també Samoa Occidental)
- Samoa Americana (territori d'ultramar dels Estats Units)
- Tokelau (dependència d'ultramar de Nova Zelanda)
- Tonga (estat independent)
- Tuvalu (estat independent)
- Wallis i Futuna (col·lectivitat d'ultramar francesa)
A més, són illes de cultura polinèsica en àrees geogràfiques de Micronèsia i Melanèsia:
- D'Austràlia: illa Norfolk
- Als Estats Federats de Micronèsia: Kapingamarangi i Nukuoro
- A Fiji, a l'extrem septentrional: Rotuma
- A Nova Caledònia, territori d'ultramar francès: Ouvéa de les illes Loyauté
- A Papua Nova Guinea: Nuguria, Nukumanu i Takuu
- A les illes Salomó: Anuta, Bellona, Ontong Java, Pileni, Rennell, Sikaiana, Taumako i Tikopia
- A Vanuatu: Aniva, Emae, Futuna i Mele
!
ja:ポリネシア
ko:폴리네시아
zh-min-nan:Polynesia
Hawaii
Hawaii (en hawaiià: Hawaii) és l'arxipèlag de les illes Hawaii a l'Oceà Pacífic. Hawaii constitueix el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població de 1.211.537 habitants.
Honolulu és la ciutat més gran i la capital de l'estat.
Geografia
Vegeu l'article principal: illes Hawaii
L'arxipèlag de les illes Hawaii està format per dinou illes i atols al llarg de 2.400 km alineats de nord-oest a sud-est al Pacífic Nord. Les illes principals són les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxipèlag: Hawaii, Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Oahu, Kauai i Niihau. La resta són illots i atols al nord-oest que formen les illes de Sotavent.
Les illes són d'origen volcànic formades per un punt calent geològic. Un punt calent és una zona de la litosfera travessada per una columna de magma. Les erupcions de lava formen un con volcànic i una illa, però com que la placa tectònica es va desplaçant cap el nord-oest i el punt calent es manté fix, es van formant nous volcans. Això explica perquè els volcans actius són a l'extrem sud-est, a l'illa de Hawaii. L'última erupció fora de l'illa de Hawaii va ser al Haleakala de Maui al segle XVIII. El més jove és el volcà submarí Loihi davant de la costa sud de l'illa de Hawaii.
L'aïllament de les illes Hawaii al mig del Pacífic, i les condicions ambientals que es donen a les illes altes als tròpics, ha donat com a resultat un ample ventall de flora i fauna endèmica. L'activitat volcànica i la subsegüent erosió han creat unes característiques geològiques peculiars. Per exemple, el Mont Waialeale de Kauai és el lloc més humit del món, amb una mitjana d'11.700 mm de precipitació anual.
El trasllat de la família reial hawaiana de l'illa de Hawaii a Maui i desprès a Oahu explica la formació de les ciutats. La ciutat principal és Honolulu a Oahu. Va ser escollida pel rei Kamehameha III com la capital del seu regne per la seva situació en un port natural. Les altres ciutats principals són Hilo, a Hawaii, Kahului, a Maui, i Lihue, a Kauai.
Llengües
Vegeu l'article principal: Hawaià
L'estat de Hawaii té oficialment dues llengües: el hawaià i l'anglès. La Constitució de Hawaii del 1978 permet l'ús legal del hawaià en tot tipus de documents i promou l'ús oficial. La tercera i quarta llengua més parlada és, respectivament, el tagalog i el japonès.
Abans de l'arribada dels europeus, el hawaià era una llengua col·loquial. El primer alfabet va ser creat pels missioners durant el segle XIX. Dos caràcters típics del hawaià són la pausa glotal, okina, i el macró per les vocals llargues, kahak. Per exemple, l'illa de Lanai, en hawaià, porta els dos caràcters: Lnai.
Avui el hawaià és una llengua minoritària. La majoria de parlants nadius són a l'illa Niihau, on s'ha preservat la cultura tradicional. De totes formes, hi ha un creixent interès en la seva recuperació social i s'han engegat programes escolars d'immersió lingüística.
L'anglès hawaià és l'estàndard anglès utilitzat oficialment a l'estat de Hawaii. Es basa en l'anglès americà excepte en els topònims i les paraules d'origen hawaià que s'escriuen i en pronuncien en hawaià, incloent la okina i el kahak. Un exemple paradigmàtic és el mateix nom de l'estat. Les illes, que eren conegudes com illes Sandwich, van ser admeses com a estat dels Estats Units amb el nom de Hawaii, pronunciat a l'anglesa com en català. Aquest és el nom utilitzat en relacions federals i internacionals. A les illes s'utilitza oficialment, i també de forma habitual entre angloparlants residents, la forma Hawaii amb pronunciació de «ve» labiodental i una pausa glotal semblant a una «g» sorda. Com a estàndard escrit, l'anglès hawaià és utilitzat en totes les publicacions estatals i àmpliament en els mitjans de comunicació escrits.
El pidgin, o crioll hawaià, és una llengua que va sorgir entre els immigrants treballadors de les plantacions durant el segle XIX. És una barreja de hawaià i d'anglès amb aportacions dels seus llocs d'origen: Xina, Japó, Corea, Filipines i Portugal. Avui és una llengua que es parla per tot l'estat i és un mitjà d'integració social de diferents ètnies i grups socioeconòmics.
Categoria:Hawaii
ja:ハワイ州
ko:하와이 주
simple:Hawaii
th:มลรัฐฮาวาย
zh-min-nan:Hawai‘i
Samoa Nord-americana]
La Samoa Nord-americana (en anglès American Samoa i en samoà Amerika Samoa) és un territori no incorporat dels Estats Units. Junt amb l'estat de Samoa comparteix l'arxipèlag de les illes Samoa a la Polinèsia.
També s'anomena Samoa Americana, però està situada a 7.700 km de la costa americana. En realitat el nom fa referència al gentilici dels Estats Units, per contraposició a la Samoa Alemanya desprès del repartiment entre les potències colonials.
Història
Habitada pels polinesis des de l'any 1000 aC, va ser descoberta pels exploradors europeus al segle XVIII. El 1722 el neerlandès Jakob Roggeveen va descobrir l'apartat atol Rose.
El francès Louis Antoine de Bougainville, el 1768, va explorar les illes més grans, entre elles Tutuila, anomenant l'arxipèlag illes dels Navegants desprès de trobar un nombroses canoes grans.
L’any 1787 va arribar el francès La Pérouse a Tutuila. Desprès de ser rebut amablement va ser atacat per sorpresa matant part de la tripulació i el seu segon capità a la badia que encara avui es diu Massacre.
John Williams, de la Societat Missionera de Londres, va arribar el 1830, introduint el Cristianisme i canviant la societat tradicional.
Les rivalitats internacionals entre les potències colonitzadores van acabar amb un tractat al 1899 en el qual Alemanya i els Estats Units es van dividir l'arxipèlag de Samoa. Els nord-americans van ocupar les illes orientals, amb el notable port de Pago Pago. Les illes occidentals són avui l'Estat de Samoa.
Durant la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar el port de Pago Pago com a base de la marina del Pacífic. El gran nombre de personal desplaçat va comportar una forta influència cultural.
Geografia
Les illes ocupen un àrea total de 199 km² repartida en cinc illes volcàniques de escarpades muntanyes i estretes planes a la costa, i dos atols de corall.
El clima és tropical, moderat pels vents alisis del sud-est. No hi ha gaire variació estacional de temperatura. L'època de pluges es de novembre a abril, amb possibilitat d'huracans de desembre a març, i l'època seca és de maig a octubre.
Illes
Les illes, d'oest a est, són:
- Tutuila, la més gran, amb el port natural de Pago Pago, la capital.
- Aunu'u, illot prop de Tutuila.
- Illes Manua, grup d'illes:
- Ofu
- Olosega
- Ta'u (illa Manua)
- Rose, atol.
- Swains, geogràficament és un atol de l'arxipèlag de Tokelau.
Població
La població és de 57.902 habitants (juliol 2004). Ètnicament un 89% són polinesis samoans, 4% tongans i 2% d'origen europeu.
La majoria de la gent és bilingüe en anglès i samoà.
Política
La Samoa Nord-americana té l'estatus de territori no incorporat i no organitzat dels Estats Units. L'administració correspon a l'Oficina d'Afers Insulars del Departament d'Interior.
La consideració de territori no organitzat es deu a que el Congrés dels Estats Units no ha passat una llei orgànica pel territori. Però, de fet, el territori té un autogovern desprès d'aprovar una Constitució el 1967. Aquesta Constitució instaura un sistema bicameral, amb un Senat i una Cambra de Representants.
L'illa de Swains, amb un estatus especial, té un delegat a la Cambra de Representants sense dret a vot.
Per altra banda, el territori vota un delegat a la Cambra de Representants nord-americana, i participa també en l'elecció del president dels Estats Units.
Economia
L'economia és la tradicional polinèsia basada en l'agricultura. El 90% de les terres són de propietat comunal. Els productes agrícoles són: banana, coco, copra, pinya, papaia, arbre del pa, taro i nyam.
En la pesca destaca la tonyina que és la principal exportació.
L’economia té una forta dependència dels Estats Units. El govern nord-americà fa esforços per desenvolupar l’economia del territori dificultada per la llunyania, les comunicacions i els devastadors huracans.
La moneda de curs legal és el dòlar dels Estats Units.
Categoria:Samoa Nord-americana
ja:アメリカ領サモア
ms:Samoa Amerika
simple:American Samoa
zh-min-nan:Bí-kok Samoa
Categoria:SamoaCategoria:Polinèsia
ja:Category:サモア
ko:분류:사모아
TrstCatégorie:Ville d'Italie Catégorie:Port italien
Trieste (anciennement, en latin, Tergeste) est une ville d'Italie, située sur la mer Adriatique, à proximité de la frontière Slovène. Elle est le chef-lieu de la région de Frioul-Vénétie julienne, et de la province éponyme. Elle compte 233 000 habitants (2001), les Triestins.
Les ressources de la ville sont avant tout dues au port international, rival de celui de Venise, ainsi qu'aux activités liées : chantiers navals, sidérurgie, raffineries de pétrole.
Histoire
pétrole
pétrole
pétrole
thumb
L'ancienne Tergeste est sous contrôle romain depuis -177. En -52, elle se voit donner le statut de colonie romaine, sous Jules César, qui mentionne son nom dans la guerre des Gaules.
Au Moyen Âge, Trieste devient un important carrefour commercial. En 1382, elle se donne à Léopold III de Habsbourg, duc d'Autriche, et devient un port franc, seul débouché maritime de l'empire autrichien. Au , elle est intégrée aux Provinces illyriennes (1809–1814), puis redevient autrichienne et connaît une période de grande prospérité, particulièrement après la construction de la ligne de chemin de fer Vienne-Trieste (terminée en 1857). À la fin du , c'est une grande cité cosmopolite qui héberge des artistes comme James Joyce, Zlatko Baloković et Italo Svevo. Ses habitants italiens sont pourtant mécontents de se trouver sous domination autrichienne et aspirent à rejoindre l'Italie — c'est ce qu'on appelle l'irrédentisme. Ses habitants, notamment les Slovènes et les Allemands, devenaient objet de violence de la majorité italienne.
En 1921, après la Première Guerre mondiale qui brise l'Empire austro-hongrois, Trieste est rendue à l'Italie, en même temps que les autres terres irrédentes[non rattachées à l'Italie]. Le port perd rapidement de son importance et entre dans une profonde crise économique. Il servira de base à la naissance du parti fasciste italien (en proportion, le plus grand nombre d'adhérents sont de Trieste et de sa région dès 1922).
Après une première courte occupation par les partisans titistes en septembre 1943, la ville est rapidement entièrement reprise par les Allemands ( 1943) qui y ouvrent le tristement célèbre camp d'extermination de la Risiera di San Sabba (rizière de San Sabba, dans une zone industrielle) — où seront tués entre 3 000 à 4 000 personnes et emprisonnées, avant d'être transférées 12 à 15 000 personnes, surtout des juifs mais également des partisans, des slaves, des résistants italiens.
Le 1 mai 1945, les partisans de Tito (IV armée yougoslave) entrent à Trieste aux cris de « Trst jè
nas », Trieste est à nous. Le lendemain, 2 mai, la 2 division néo-zélandaise du général Bernard Freyberg entre également en ville ; Les Yougoslaves y restèrent pendant 40 jours.
En 1947, le traité de Paris crée un « Territoire libre de Trieste » sous contrôle de l'ONU, coupé en deux zones, l'une anglo-américaine, comprenant la ville de Trieste (zone A et B), l'autre yougoslave avec les villes de Zadar (Zara), Fiume, Pola (en théorie en zone B) ainsi que l'ensemble de la presqu'île de l'Istrie sauf la région de Capodistria (Koper) (zone B). Des collaborateurs, parmi eux surtout des Italiens, mais aussi des Croates et Slovènes, partent poussés par le climat de terreur créé par les massacres des foibe. Le 26 octobre 1954, la zone alliée (partie A) retourne à l'Italie.
Composition ethnique
Trieste est une ville à la mentalité plutôt ouverte, de par sa position géographique de frontière et des vicissitudes historiques qui en ont fait le carrefour de nombreuses langues et cultures. En fait, quasiment tous les groupes ethniques et tous les mouvements religieux y disposent d'un lieu du culte spécifique. Dans la ville de Trieste même on compte actuellement à côté des Italiens une centaine de groupes ethniques minoritaires, tant déjà présents à travers l'histoire (Serbes, Slovènes, Roumains, Grecs, Allemands, Croates) que plus récemment installés (Albanais, Chinois, Africains, Sud-Américains).
A travers le vaste territoire communal de Trieste, qui s'étend jusqu'à la frontière avec la Slovénie, on rencontre aussi des faubourgs et des localités du haut-plateau karstique dans lesquels vit une communauté de langue et de culture slovène (5% de la population communale suivant le recensement de 1971), qui dispose de son propre réseau scolaire.
Il faut par ailleurs noter que de l'autre côté de la frontière se trouve une communauté italienne istrienne qui maintient des liens avec l'Italie, et plus particulièrement avec Trieste qui a accueilli après la Seconde Guerre mondiale de nombreux réfugiés italiens (profughi, esuli) d'Istrie et de Dalmatie, des régions devenues yougoslaves en 1945.
Avant la Première Guerre mondiale, la communauté de langue allemande dépassait les 5% de la population et celle de langue slovène atteignait les 24,80% (recensement de 1910). La première a ensuite quasiment disparu et la seconde s'est réduite. Actuellement, dans le centre urbain elles ont numériquement été dépassées par d'autres communautés, en particulier les Chinois, les Serbes et les Croates.
Il faut toutefois considérer les statistiques linguistiques et ethniques du XXème siècle avec prudence: "Il est difficile de parvenir à des conclusions précises pour ce qui a trait aux chiffres exacts de la population entre Italiens et Slovènes à Trieste, étant donné que les opinions sur le véritable critérium du caractère ethnique sont partagées. A ce propos, les porte-parole slovènes ont déclaré qu'une partie notable de la population de langue italienne, surtout parmi les jeunes, se considérait slovène. De leur côté les porte-parole italiens ont soutenu que depuis 1918 on enregistrait une augmentation proportionnelle dans la population de langue italienne et que, sauf de rares exceptions, c'est la langue d'usage qui constitue le critérium du sentiment national."
(Rapport de la commission d'experts chargée d'étudier le tracé de la nouvelle frontière italo-yougoslave par le Conseil des suppléants des Ministres des affaires étrangères, 29 avril 1946)
Voir aussi
- Massacre des foibe
- Territoire libre de Trieste
Liens externes
- [http://users.skynet.be/suffrage-universel/itfrtrieste.htm Bibliographie sur les mouvements autonomistes à Trieste]
- [http://users.skynet.be/suffrage-universel/iteltrieste.htm Pierre-Yves Lambert, Les élections municipales à Trieste de 1949 à 1958], [http://www.suffrage-universel.be site Suffrage Universel], 1998
- [http://triestenet.tripod.com/indexfra.htm Guide illustrée de la ville et du golfe de Trieste]
ja:トリエステ
Kwiaciarnia d Hotele w Rzym apartments in Nice zycie Pozycjonowanie
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Lipsia
Lipsia (in tedesco Leipzig, in sorabo-lusaziano: Lipsk) è la più grande città della Sassonia, uno dei Länder della Germania. Il nome deriva dalla parola slava Lipsk (insediamento dove si trovano i tigli). La città è situata alla confluenza dei fiumi Pleiße,
|
Freud
Sigmund Freud (6 maggio 1856 - 23 settembre 1939), nome completo Sigismund Schlomo Freud, fu un neurologo austriaco ed il fondatore della scuola psicoanalitica di psi
|
Neurologia
La neurologia è quella branca della medicina che studia le patologie inerenti il sistema nervoso centrale (cervello, cervelletto, tronco encefalico e midollo spinale), periferico somatico (radici e gangli spinali, plessi e
|
Studio Display 17
La famiglia Apple Studio Display è stata la prima linea di monitor prodotta da Apple Computer a essere dotata di un monitor LCD ( escludendo il vecchio IIc Flat Panel Display che sebbene era un LCD non aveva molto a che spartire con i moderni monitor LCD). Questa linea si è sempre contraddistinta per i case dei monitor che erano costruiti di plastica traslucida anche quando i Macintosh erano ancora venduti in case grigi. Dopo il primo
|
Studio Display 21
La famiglia Apple Studio Display è stata la prima linea di monitor prodotta da Apple Computer a essere dotata di un monitor LCD ( escludendo il vecchio IIc Flat Panel Display che sebbene era un LCD non aveva molto a che spartire con i moderni monitor LCD). Questa linea si è sempre contraddistinta per i case dei monitor che erano costruiti di plastica traslucida anche quando i Macintosh erano ancora venduti in case grigi. Dopo il primo
|
Studio Display 17 (ADC)
La famiglia Apple Studio Display è stata la prima linea di monitor prodotta da Apple Computer a essere dotata di un monitor LCD ( escludendo il vecchio IIc Flat Panel Display che sebbene era un LCD non aveva molto a che spartire con i moderni monitor LCD). Questa linea si è sempre contraddistinta per i case dei monitor che erano costruiti di plastica traslucida anche quando i Macintosh erano ancora venduti in case grigi. Dopo il primo
|
Studio Display LCD
La famiglia Apple Studio Display è stata la prima linea di monitor prodotta da Apple Computer a essere dotata di un monitor LCD ( escludendo il vecchio IIc Flat Panel Display che sebbene era un LCD non aveva molto a che spartire con i moderni monitor LCD). Questa linea si è sempre contraddistinta per i case dei monitor che erano costruiti di plastica traslucida anche quando i Macintosh erano ancora venduti in case grigi. Dopo il primo
|
Studio Display 17 (LCD)
La famiglia Apple Studio Display è stata la prima linea di monitor prodotta da Apple Computer a essere dotata di un monitor LCD ( escludendo il vecchio IIc Flat Panel Display che sebbene era un LCD non aveva molto a che spartire con i moderni monitor LCD). Questa linea si è sempre contraddistinta per i case dei monitor che erano costruiti di plastica traslucida anche quando i Macintosh erano ancora venduti in case grigi. Dopo il primo
|
Base ortonormale
Una base ortonormale di uno spazio vettoriale euclideo è una base composta da vettori a due a due ortogonali e la cui norma (cioè il prodotto scalare di ogni vettore per se stesso) è 1. Due vettori sono ortogonali quando il loro prodotto scalare è uguale a zero.
Ogni spazio euclideo possiede basi ortonormali. La trasformazione di una base ortonormale di uno spazio euclideo in un'altra base ortonormale dello stesso spazio avviene
|
Papa Innocenzo VII
Innocenzo VII, nato Cosimo de' Migliorati (ca. 1336 - 6 novembre 1406) fu Papa a Roma dal 1404 al 1406, durante lo Scisma d'occidente, mentre il Papa riv
|
|
