:: wikimiki.org ::

Santes Creus

Santes Creus

Santes Creus és la capital del municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. Està situat a la riba esquerra del Gaià, al voltant del monestir de Santes Creus, una de les joies de l'art cistercenc a Catalunya, per la qual cosa el poble se centra en les activitats turístiques i d'estiueig i segona residència. Amb 143 habitants, l'any 2004 era el segon nucli més poblat del municipi després de les Pobles. Està comunicat per carreteres locals amb Aiguamúrcia, les Pobles i el Pont d'Armentera. El travessa el sender de gran recorregut GR-7-2. Creat el 1843 a les antigues dependències del monestir, el poble comprèn diversos llocs d'interès relacionats amb l'edifici monàstic, com el pont de pedra fet construir el 1549 per l'abat Valls, la creu de terme gòtica (del segle XIV), la petita església barroca de Santa Llúcia (de mitjan segle XVIII) o l'antic celler cooperatiu modernista. Seguint el carrer principal, que porta al monestir, al desviament d'on surt la carretera d'Aiguamúrcia, hi ha la coneguda albereda de Santes Creus, única com a bosc de ribera de tot Catalunya, declarada espai d'interès natural per la Generalitat. Aquesta massa arbòria, que ocupa 12 hectàrees, és un dels indrets més visitats del poble juntament amb el monestir. Aigües avall del Gaià, a la confluència amb el torrent de Rubió, vora l'antic molí de Santes Creus, hi ha la urbanització de la Plana del Molí, també anomenada "Els Manantials", amb 81 residents el 2004. Categoria:Alt Camp

Aiguamúrcia

Aiguamúrcia és un municipi de l'Alt Camp, el més extens de la comarca, situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona. Limita al nord amb Querol i Pontons, a l'est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l'oest amb el Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. Pel terme municipal hi passa el riu Gaià i la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix. S'hi pot accedir per les carreteres C-51 i C-37 i per l'autopista AP-2. Conté diversos nuclis de població, alguns dels quals superen en nombre d'habitants el tradicional cap del municipi, el poble d'Aiguamúrcia. Són més habitats, doncs, les Pobles (el nucli més poblat), Santes Creus (al voltant del famós monestir cistercenc i actual cap del municipi) i el Pla de Manlleu.

Història

Es diu que el nom d'Aiguamurcia prové del llatí aqua murcida ("aigua marcida, morta"), que ens indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. També es dóna com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra (un altre dels noms de Venus). L'origen del municipi es troba en els castells de l'Albà i de Selma, cap al segle X. A mitjan segle XII s'hi establí la comunitat monàstica de Santes Creus.

Economia

Principalment basada en la agricultura de secà (vinyes) i el turisme derivat de la situació al municipi del monestir de Santes Creus.

Govern i administració

Resultat de les darreres eleccions municipals (2003): :CiU: 233 vots 50,98% 4 regidors :PSC: 206 vots 45,08% 3 regidors L'alcalde del municipi és Josep-Jesús Escoda, de CiU.

El poble d'Aiguamúrcia

El poble d'Aiguamúrcia, que ha donat nom al municipi i que n'ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a Santes Creus, és una petita localitat situada al marge esquerre del riu Gaià, al sud-oest del terme, molt a prop del límit municipal de Vila-rodona. El 2004 tenia 62 habitants. Està comunicat per carreteres locals amb l'Albà, Santes Creus i la carretera comarcal que porta a Vila-rodona i a la nacional C-51. D'origen romà, el nucli actual es va formar al voltant d'uns edificis medievals propers al riu. Hi destaca el celler cooperatiu modernista.

Enllaços externs

- [http://www.aiguamurcia.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=4300170005 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&PDF=FALSE&V1=43001 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Alt Camp

Riu Gaià

El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona. Neix al municipi de Santa Coloma de Queralt i recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Queralt. Creua la Serralada Prelitoral Catalana, passa pel conjunt cistercenc del monestir de Santes Creus i desaigua prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit, a la comarca del Tarragonès. El pantà de Gaià, inagurat el 1975, permet aprofitar les aigües per al regadiu, la indústria i el consum humà. La vall del riu Gaià conté una altíssima densitat de fortificacions medievals construïdes als segles X i XI, quan la zona feia de frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Àndalus.

Afluents

En destaquen els següents afluents:
- riu de Boix
- torrent de la Serralla
- torrent de Biure

Poblacions

El riu Gaià creua les poblacions principals següents:
- Santa Coloma de Queralt
- el Pont d'Armentera
- Santes Creus
- Vila-rodona
- el Catllar
- la Riera de Gaià
- Altafulla Gaià

Cister

.- LA REFORMA CISTERCIENCA El manifest oprobi moral que en el segle XI experimentava la cristiandat occidental sumida en les urpes de la laïcitat, desestructurada a la seva organització i degradada en la seva doctrina i en la seva funció religiosa va fer fructificar en la consciència individual i col•lectiva dels cristians els desitjos d’una vivència més pura i d’acord amb els preceptes de l’evangeli. Els afanys reformistes es van manifestar en les ments de tots els àmbits de la cristiandat, laics i eclesiàstics, populars, teològics, pontificis, eremítics... i de forma substancial en un àmbit privilegiat i tradicional valgut de la reforma eclesiàstica: el cenobític. Malgrat la influència que hi va exercir a la Reforma Gregoriana, l’entrada en el joc polític de Cluny, l’acumulació de béns materials i la seva desviació dels ideals benedictins va estimular nous corrents de reforma monàstica buscant l’afinitat amb la regula monachorum. Els corrents eremítics o anacoretes , tan influents en les societats del XI i del XII per les seves itinerants predicacions de reforma evangèlica van confluir i es van combinar amb els ideals monàstics basats en la vida comuna. Antics cluniacencs com Eduard de Ràvena, Joan Gualbert de Florència, o altres com Etienne de Thiers o Pere Damiano de Ràvena van fundar comunitats eremites d’aquest tipus com els camaldulencs, la comunitat de Vallombrosa, Grandmont o Fonteavellana respectivament. Però sobre les bases que constitueixen aquests ideals van sorgir dues comunitats, la Cartoixa i el Císter, les trajectòries del qual van exercir un especial influx en la reforma, cobrant així un especial relleu en la cristiandat del segle XII. La Cartoixa de Sant Bru es desenvolupa des del 1084 paral•lelament a la segona meitat de la reforma gregoriana, per a arribar a la seva maduresa amb l’establiment de la regla benedictina en el 1133. Es va caracteritzar per unes estrictes exigències que van permetre a aquesta comunitat mantenir-se durant diversos segles sense alterar la seva concepció original, arribant a participar en la renovació eremítica de la Baixa Edat Mitjana. Si el Císter, com Cluny, va néixer com baluard del monaquisme estricte, en la seva evolució arribarà a distar de l’allunyament de la vida social manifestat per l’ordre de San Bru, doncs els seus ritmes van fluctuar d’una manera paral•lela a com ho va fer Cluny: les seves imbricacions en els fenòmens polítics i doctrinals de l'Església, essencials per a la influència social que va exercir i la difusió arribada, li impediran mantenir-se fidel a la regla monàstica, perdent influència a la fi del s.XII, malgrat que la seva expansió continuï en el s.XIII. Malgrat això va haver diferències manifestes respecte a l’ordre cluniacenca, abans de res en les ubicacions geogràfiques, doncs mentre els primers es van implantar especialment en les principals vies de comunicació i en les planícies agrícoles, aquests ho van fer en llocs aïllats; quan l’organització cluniacenca depenia exclusivament de l’abat de Cluny, la del Císter va estar marcada per la flexibilitat. Als moments de la seva fundació sota l’acció de Robert de Molesmes en el 1098, i situada entre el naixement del Sena i el curs alt del Ròdan, Citeaux va saber donar una resposta conservadora i cenyida a la regla benedictina alhora que acollia amb estricte zel els ideals d’aïllament eremític. Els estatuts de l’ordre no es van completar fins a l’adveniment de la Carta Caritatis en el 1120 (dos anys abans del Concordat de Worms), però en aquesta data sent abat Etienne Harding i havent fundat Sant Bernat el monestir de Clairvaux amb cinc anys d’anterioritat, els ideals de pobresa rebutjant tot tipus de luxes o rendes, la importància donada al treball manual i el retraïment en terres incultes aïllades dels camins i rutes comercials ja estaven totalment assentats. Amb això el Císter va influir substancialment en la transformació agrària, doncs ells mateixos explotaven directament les terres en les quals s’establien, realitzant grans roturacions i interessant-se per l’aplicació de noves tècniques agrícoles . L’acollida i el prestigi de l’ordre va ser tal que en pocs anys va arribar una gran difusió sobre la geografia europea. Davant això va ser necessari una adaptació i reorganització que va venir de la mà de San Bernat: Citeaux i Clairvaux, al costat de les abadies de La Ferté, Pontingy i Morimond, totes elles situades sobre la Borgonya entre els alts cursos del Sena, el Mosa i el Ròdan, es van erigir com les coordinadores o abadies-mare d’una organització flexible, en la qual la resta d’abadies posseïen una completa autonomia interna, mantenint, això sí, vincles directes amb la seva fundadora, i al seu torn es desenvolupava un capítol general de caràcter anual. Aquest model tindrà una especial repercussió en l’organització de les futures ordres mendicants a partir del IV Concili de Letrán de 1215, però la complexitat d’aquests moviments religiosos també absorbirà la influència de la pròpia evolució d’una societat que ja havia renascut urbanística i intel•lectualment, i d’unes tendències religioses que resulten perjudicials per a l’organització eclesiàstica propugnada pel Pontificat; tot això serà tractat més endavant, doncs ara cap destacar la influència del cistercenc Sant Bernat al sin del pontificat i en la seua combativitat cap a certs moviments considerats com herètics La influència de Sant Bernat (1091-1153) va transcendir els límits de la seva pròpia ordre religiosa, arribant a impregnar amb els seus criteris els diferents àmbits de la societat europea del s.XII. Nascut a Fontaines a una família aristocràtica borgonyona, mostrarà al llarg de la seva vida una afinitat cap als valors tradicionals de la feudalitat dels tres ordres, entenent-los com el marc natural del desenvolupament de la cristiandat europea. El seu conservadorisme propiciarà en ell una concepció de la reforma de l’ordre cristià, guiada pels poders establerts, sent aquesta la causa de la seva cridada a una reforma eclesiàstica en la qual influirà substancialment sota el pontificat tant d’Inocenci II, al que recolzarà en la seva lluita amb l’antipapa Anaclet II, com al del cistercenc Eugeni III. Manifestant unes especials relacions amb els òrgans de poder va saber influir en l’estructura feudal, i va contribuir a mantenir la idea eclesiàstica de la Pau de Déu mitjançant la qual es va canalitzar l’exercici bèl•lic de l’aristocràcia cap a la protecció de la societat cristiana, influint així en la consolidació de les estructures econòmiques i socials (abans de l’XI molt precàries a causa de l’economia de botí) del món agrari europeu. Aquest és el marc que va suscitar el seu encarit suport i promoció a la segona croada (1143-1149) en Vezelay i Spira, buscant consolidar al pontificat com centre de la unitat cristiana, canalitzar la bel•licositat feudal cap a la defensa de la fe, promocionar les ordres militars (especialment la del Temple) i donar cobertura a l’exercici de pobresa i espiritualitat que constitueix la peregrinació. En les seves accions destinades a consolidar el poder pontifici destaca també la immensa labor realitzada en l’elecció d’abats i bisbes, junt a la seva obra De Consideratione, dirigida a Eugeni III amb la intenció de guiar adequadament la seva labor pontifícia. La seva ideologia i les seves concepcions teològiques es van veure impregnades del tradicionalisme i l’austeritat que li van caracteritzar: en elles va conjugar l’essència de l’eremitisme amb un incipient misticisme basat en una vivència personal de l’amor amb Déu i amb la Verge, aïllada en el propi esperit de l'individu. Tal conjuntura en els seus pensaments i les seves accions van encegar la possibilitat de percebre la importància de les transformacions que s’anaven produint en la societat europea: desenvolupament urbanístic oposat a la seva rural concepció de la realitat, organització de cofradies, però sobretot innovacions de tipus religiós i intel•lectual que afloraven en aquest incipient mitjà urbà tan allunyat de les seves concepcions. A aquests diferents moviments religiosos es va enfrontar amb especial zel: les polèmiques sostingudes amb Pere Abelard o Gilbert de la Porrée, la influència al pontificat a la problemàtica suscitada amb Arnaldo da Brèscia, i a les heretgies de tall dualista, entre elles el catarisme. Uns anys abans de la la Croada però ja de missió predicadora un Llenguadoc al qual destaquen Alfons Jordà i Raimond V, escriurà a Roma preocupant-se per l’extensió de l’heretgia, dient que “Les basíliques estan sense fidels, els fidels sense sacerdots, els sacerdots sense honor, només es veuen cristians sense Crist”: amb això no només denunciava l’expansió social del catarisme sinó que al•ludia a la degradació moral del clergat languedocienc com una possible causa de l’expansió herètica. LARESSERRE, P. Abelardo contra San Bernardo: un conflicto religioso en el siglo XII. Ed Nova, Buenos Aires, 1944 PREVITE-ORTON, C. W. Historia del Mundo en la Edad Media, vol 2. Desde el siglo XII hasta el renacimiento. Ed. Ramón Sopena/Cambrigde University Press, Barcelona, 1978 LADERO, M. Historia Universal, Edad Media. Ed. Vicens Vives, Barcelona, 2001

2004

- Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
- 400 aniversari de l'arribada dels francesos a Amèrica del Nord.

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- 2 de febrer - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
- 20 de març - Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
- 9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
- 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
- 21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
- 23 d'octubre - La Selecció Catalana d'Hockey guanya el mundial B del mateix esport. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
- 24 d'octubre - La selecció catalana d'hoquei fa història amb la conquesta del Mundial B.
- 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
- 21 de setembre -Terratrèmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
- 26 de novembre - Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apelació de la Federació Espanyola d'Hockey, que demana la inadminisió de la Federació Catalana. :MÓN

Gener

- gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
- 2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
- 3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
- 4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Georgia.
- 8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
- 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració del planeta Mart.
- 10 de gener - El PSOE proposa crear una Agència Tributària per cada Comunitat Autònoma.
- 11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
- 13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.
- 19 de gener : Dissolució de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de març de 2004.
- 23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.

Febrer

- 6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
- 13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame de Montreal.
- 18 de febrer : Un tren de mercaderíes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
- 20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
- 24 de febrer : Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.

Març

- 2 de març : John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
- 11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
- 14 de març - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultats de las eleccions]
- 14 de març : Vladimir Putine és reescollit president de Rússia.
- 20 de març - món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 28 de març : Onada vermella a França en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra.
- 29 de març : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.

Abril

- 5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a França.
- 7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el món del 10è aniversari de l'inici del genocidi de 1994. L'ONU declarava aquest any « Dia internacional de reflexió sobre el genocidi a Rwanda el 1994 ».
- 23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'última mina de carbó francesa.
- 25 d'abril : Un referèndum a Chipre respatlla la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
- 28 d'abril : La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d'Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
- 29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani és escollit primer ministre.

Maig

- 1 de maig : Ampliació de l'unió Europea de deu països nous :(Chipre, Estonia, Hungría, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República txèca, Eslovàquia, Eslovènia). 4 de maig : Eclipse total de lluna.
- 6 de maig : Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
- 17 de maig. L'estat americà de Massachusetts legalitza el matrimoni homosexual.
- 23 de maig : Horst Köhler escollit president federal d'Alemània. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.

Juny

- 5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà.
- 5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edició del torneig del Roland-Garros.
- 6 de juny : El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
- 13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultat de les eleccions al Parlament Europeu]
- 18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.
- 28 de juny : Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns. .
- 30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.

Juliol

- 1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
- 4 de juliol : Grècia guanya l'Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
- 20 de juliol : a Bèlgica, Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevè la primera dona a ocupar aquest lloc.
- 30 juliol : Forta exploció de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
- 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopèdia pel que guanyàs.

Agost

- 13 d'agost : l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
- 13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olímpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI
- 31 d'agost : Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
- 31 d'agost : Atac suïcida txetxè en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.

Setembre

- 1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.
- 3 de setembre : Asalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 335 morts.
- 3 de setembre : L'huracà Frances fa 10 morts a Florida.
- 7 de setembre : L'huracà Ivan fa 37 morts a Grenada, 5 a Veneçuela i 4 a la República Domninicana. Els danys materials són quantiosos.
- 18 de setembre : la tempesta tropical Jeanne arrassa Haití. Tres díes desprès el recompte no definitiu és de 700 morts i 1000 desapareguts.

Octubre

- 5 d'octubre : es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.
- 8 d'octubre : L'hostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Irak.
- Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians ; 34 morts.
- 9 d'octubre : Primeres eleccions democràtiques al Afganistan.
- 24 d'octubre : Brasil, nova potència espacial desprès d'aconseguir el seu primer llançament espacial.
- 25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 68 morts.
- La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.
- 29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constitució per Europa.
- 31 d'octubre : Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguay. És una victòria històrica per l'esquerra.

Novembre

- 2 de novembre : el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon terme de quatre anys.
- 6 de novembre : atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.
- 7 de novembre : a l'Irak, atac de gran envergadura contra la ciutat de fallujah.
- 11 de novembre :
- Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
- Mort de Yasser Arafat a Clamart, a prop de París, a 3 h 30 minuts. Hi estava hospitalitzat desde el 29 d'octubre.
- La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
- 13 de novembre : desprès de 6 díes de combat, els americans prenen el control de Fallujah.
- 16 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
- 21 de novembre : eleccions presidencials controvertides a Ucraïna.
- 27 de novembre - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.

Desembre

- 14 de desembre : inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, disenyat per Norman Foster.
- 20 de desembre : L'Hungría aprova el tractat de Roma 2004.
- 22 de desembre : alliberament dels dos hostages i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Irak desde feia 124 díes.
- 26 de desembre : un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra provoca un tsunami causant la mort de més de 250 000 persones a l'Oceà Índic.
- 26 de desembre : Víktor Yuchtchenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.
- 26 de desembre : Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar a la web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de globus vermells humans a la vegada madurs i funcionals.

Maig

- 3 de maig : Darrell Johnson, jugador de baseball de la MLB
- 3 de maig : Anthony Ainley, 71 anys, actor
- 7 de maig : Alexandre Minkowski, metge
- 9 de maig : Alan King, 76 anys, actor
- 14 de maig : Anna Lee, 91 anys, actriu
- 14 de maig : Jesus Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
- 15 de maig : Bruno Baiao, 19 anys, futbol, Portugal
- 15 de maig : Marius Constant, compositor de música
- 16 de maig : Marika Rökk, 90 anys, actriu
- 17 de maig :
- Tony Randall, 84 anys, actor.
- 18 de maig :
- Elvin Jones, batería de jazz, havent tocat molt de temps amb John Coltrane.
- 19 de maig : Mary Dresselhuys, 97 anys, actriu
- 28 de maig: Umberto Agnelli, president de la FIAT.

Juny

- 4 de juny :
- Nino Manfredi, comedià, italià.
- 5 de juny: Ronald Reagan, president dels EEUU.
- 6 de juny :
- Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.
- Robert Lees, 91 anys, escenarista.
- 10 de juny : Ray Charles, jazzman, nord-americà.
- 18 de juny : André Gillois, escriptor, francès.
- 28 de juny :
- Georges de Caunes, 85 anys, home de televisió i periodista, francès.
- Marcel Jullian, presentador de televisió, francès.

Juliol

- 1 de juliol - Los Angeles (EEUU): Marlon Brando, actor de cinema nord-americà.
- 6 de juliol : Thomas Klestil, president austríac.
- 11 de juliol : Dorothy Hart, 82 anys, actriu
- 17 de juliol : Lucien Leduc, 85 anys, jugador de futbol, França.
- 23 de juliol - Madrid: Carmina Ordóñez, coneguda per la premsa rosa.
- 29 de juliol: Francis Crick, cientific, descobridor de l'estructura de l'ADN.

Agost

- 18 d'agost : Ha mort a Ojai, Califòrnia mentre dormia Elmer Bernstein, compositor de música pel cine, i la televisió.

Setembre

- 4 de setembre : Alfonso Ford, basket USA
- 5 de setembre : Fritha Goodey, 31 anys, actriu
- 6 de setembre : Elly Annie Schneider, 90 anys, actriu
- 7 de setembre : Samira Bellil, feminista
- 8 de setembre : Raymond Marcellin, ministrefrancès.
- 8 de setembre - Matías Prats, periodista espanyol i gran aficionat als bous.
- 11 de novembre - Yasser Arafat, president (ra'is) de l'Autoritat Palestina.
- 11 de setembre : Petros VII, patriarca
- 13 setembre : Margaret Kelly, fundadora
- 14 setembre : Ove Sprogøe, 84 anys, actriu
- 16 setembre : Dolly Rathebe, cantant de jazz
- 18 setembre : Russ Meyer, 82 anys, realitzador
- 19 setembre : Eddie Adams, fotograf
- 23 setembre : Yang Huanyi, última chinesa parlant del nushu
- 24 setembre : Raja Ramanna, científic
- 28 setembre : Christl Cranz-Borchers, 90 anys, ski, Alemània
- 29 setembre : Richard Sainct, 34 anys, Moto, França, mort al rally d'Egipte.
- 29 setembre : Jean-Pierre Blanc, polític francès.
- 30 setembre : Ignatius Wolfington, 84 anys, Actor
- 30 setembre : Gamini Fonseka, 68 anys, actor

Octubre

- 3 d'octubre : Janet Leigh, 77 anys, actriu.
- 4 d'octubre : Gordon Cooper, astronauta
- 4 d'octubre : Willy Guhl, decorador
- 5 d'octubre : Rodney Dangerfield, 82 anys, actor
- 11 d'octubre : Fernand Sabino, escriptor
- 11 d'octubre : Maxime Faget, enginyer de la Nasa
- 17 d'octubre : Julius Harris, 81 anys, actor.
- 17 d'octubre : Brice Pelman, escriptor
- 18 d'octubre : Michel Gillibert, home polític.
- 23 d'octubre : George Silk, fotograf
- 23 d'octubre : Bill Nicholson, futbolista del Regne Unit.
- 27 d'octubre : Serginho, futbolista del Brasil.
- 29 d'octubre : Alice Montagu-Douglas-Scott, duquesa de Glucester

Novembre

- 2 de novembre : Theo van Gogh, 47 anys, realitzador holandès.
- 2 de novembre : Zayed ben Sultan al-Nahyan, president dels Emirats àrabs units.
- 2 de novembre : Gerry Knetemann, ciclista
- 7 de novembre : Howard Keel, actor
- 9 de novembre : Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de l'Anglaterra.
- 11 de novembre : Yasser Arafat, home polític palestí.
- 16 de novembre : Margaret Hassan, humanitària
- 17 de novembre : Mikael Ljungberg, 34 anys, Lluita
- 19 de novembre : John Vane, guanyador del Premi Nobel de psicologia o medecina en 1982.

Desembre

- 1 de desembre : Fathi Arafat, 67 anys, germà de Yasser Arafat.
- 1 de desembre : El príncep Bernhard dels Països Baixos, vidu de l'exreina Juliana i pare de la reina Beatrix.
- 2 de desembre : Alicia Markova, ballarina
- 3 de desembre : Josef Schwammberger, nazi

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després categoria:Segle XXI als:2004 ja:2004年 ko:2004년 ms:2004 roa-rup:2004 simple:2004 th:พ.ศ. 2547 zh-min-nan:2004 nî

El Pont d'Armentera

Enllaços externs

- [http://www.pontdarmentera.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=4311350006 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43113 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Alt Camp

1549

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

- Bruges (Bèlgica) - Lluis Vives, escriptor i filòsof renaixentista valencià.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVI ko:1549년

Generalitat de Catalunya

] La Generalitat de Catalunya és l'òrgan d'autogovern de Catalunya. També existeix la Generalitat Valenciana, que és el govern del País Valencià. Ambdues tenen els seus orígens en les Diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts, als diferents territoris de la Corona d'Aragó.

Història

Orígens

La Generalitat de Catalunya té els seus orígens en les Corts Reials Catalanes, les quals, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època. Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'obligà a celebrar "General Cort" cada any. Les Corts exercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres "braços" que les componien: l'eclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya". El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Montsó (l'Aragó) l'any 1289, quan és designada una "Diputació del General", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva. Aquest impost es coneixia popularment com generalitat, nom que es va exportar a França on es van crear les «generalités», districtes fiscals. Amb el temps el nom oficiós de Generalitat va acabar suplantant el nom oficial de Diputació del General. A les Corts de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387), i a causa del gran cost per repel·lir les incursions castellanes a l'Aragó i a València, les Corts designaren 12 diputats amb atribucions executives en matèria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359). A l'interregne produït a la mort de Martí l'Humà, la Generalitat va assumir responsabilitats polítiques. El sistema d'elecció dels diputats va ser una discussió constant. A les Corts del 1455, i per evitar el nepotisme oligàrquic, s'introduí el sistema d'insaculació: els diputats sortints elegien dotze candidats d'entre els quals se'n triava un a l'atzar.

Abolició de fet

Encara que a la Guerra de Successió la Generalitat ocupà un lloc secundari, ja que fou la Junta de Braços la que tenia el comandament, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de setembre del 1714, liquidaren de fet la institució centenària, trangredint les Constitucions catalanes.

Primera restauració al segle XX

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des de l'ajuntament de Barcelona. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional de la República, que envià en avió a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actui com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperació d'un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana.

Segona Abolició

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim franquista reproduí la repressió de Felip V i, a més, abolí les institucions de la Generalitat. El seu president, Lluís Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut amb la col·laboració nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l'extradició i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940). Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament català, es féu càrrec de la presidència de la Generalitat a l'exili fins que, l'any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, també a l'exili. Novament, el centralisme imposà els governadors civils i les diputacions provincials, i al Palau de la Generalitat s'instal.là un cop més la Diputació de Barcelona. Aquesta divisió provincial ignorava la divisió territorial comarcal, tradicional a Catalunya.

Segona restauració al segle XX

Després del restabliment de la democràcia a Espanya i de les eleccions legislatives espanyoles (1977), la Generalitat fou restablerta el 29 de setembre de 1977, abans de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, i ocupà novament el Palau de la Generalitat. Al desembre de 1979 fou promulgat el vigent Estatut d'Autonomia, i als comicis convocats el 20 de març de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya. El 10 d'abril d'aquell mateix any es constituïa el Parlament. Finalment, amb l'elecció del president del Parlament i del president de la Generalitat, que formà el primer Govern estatutari, la Generalitat va quedar novament constituïda.

Funcions actuals

Actualment, la Generalitat de Catalunya és la institució en què s'organitza políticament el govern de Catalunya. Està formada per tres institucions:
- El Parlament de Catalunya és l'organisme encarregat d'elaborar i aprovar les lleis i de controlar l'actuació política del govern.
- El Consell Executiu s'encarrega del govern de Catalunya. Li correspon proposar lleis al Parlament i fer complir les que aquest aprova.
- El President de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus diputats i nomenat pel rei. El President és la més alta representació de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu també

- Història de Catalunya
- Història del Dret català
- Constitucions catalanes
- Diputació del General
- Mancomunitat de Catalunya

Enllaços externs

- [http://www.gencat.net Lloc web oficial de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/lescorts.jsp Les corts catalanes i la primera Generalitat medieval] Categoria:Generalitat de Catalunya ko:Generalitat de Catalunya

Volksdeputiertenkongress

Der Volksdeputiertenkongress (VDK), oder auch "Kongress der Volksdeputierten" genannt, war gemäß der sowjetischen Verfassung von 1978 das höchste gesetzgebende Organ der Sowjetunion und wurde vom sowjetischen Präsidenten Gorbatschow im April 1989 im Zuge der Reformierung des Landes eingesetzt. Es war unter anderem in der Lage, dem Präsidenten einige Vollmachten zu erteilen oder zu entziehen, so wie 1991 dem russischen Präsidenten Jelzin Kontrolle über die Kommunalverwalter erst zugestanden und dann wieder entzogen wurden.

wegetarianizm bia�ko hostel krakow keno doda

:: RELATED NEWS ::

MOOism
MOOism (also known by many alternate names and spellings, such as "The Church ov MOO", or "MUism") is one of a number of experiments, jokes, or artistic projects involving religion as a medium. It incorporates methods and content found in joke religions and subculture pseudo-religions such as Discordianism and the Church of the Subgenius,

History

The f