:: wikimiki.org ::
| Segre |
Segre
El Segre és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. Políticament, però, la seva conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.
Neix al vessant septentrional del pic del Segre, al circ de la Culassa, a l'Alta Cerdanya, i desemboca, després de recórrer 265 quilòmetres, al riu Ebre al seu pas per Mequinensa (Baix Cinca).
Es troba embassat als pantans d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai.
Del Segre en surten diversos canals i sèquies de regadiu: el canal d'Urgell i les seves diverses sèquies, el canal de Balaguer, el canal de Seròs, el canal d'Aragó i Catalunya, etc.
Afluents principals del Segre (des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre):
- Per la dreta:
- el riu d'Aravó
- la Valira
- el riu de la Guàrdia
- el Rialb
- el riu Boix
- la Noguera Pallaresa
- el riu de Farfanya
- la Noguera Ribagorçana
- el Cinca
- Per l'esquerra:
- el riu de Lavansa
- la Ribera Salada
- el Llobregós
- el Sió
- el riu Corb
- el riu de Set
Poblacions importants per les quals passa el Segre (des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre):
- Sallagosa
- Llívia
- la Guingueta d'Ix
- Bellver de Cerdanya
- la Seu d'Urgell
- Organyà
- Coll de Nargó
- Oliana
- Ponts
- Artesa de Segre
- Camarasa
- Balaguer
- Térmens
- Vilanova de la Barca
- Lleida
- Albatàrrec
- Torres de Segre
- la Granja d'Escarp
- Mequinensa
Categoria:Rius de Catalunya
Riu de CatalunyaEls rius de Catalunya, seguint la costa de nord a sud:
- La Tet
- El Fluvià
- afluents per la dreta:
- El Ser
- El Junyell
- afluents per l'esquerra:
- El Gurn
- El Turró
- El Llierca
- El Ter
- afluents per la dreta:
- El Freser
- El Güell
- L'Onyar
- afluents per l'esquerra:
- El Brugent
- La Tordera
- Riera d'Arbúcies
- Riera de Breda
- El Besòs
- El Llobregat
- afluents per la dreta:
- El Cardener
- L'Anoia
- El Foix
- La riera de Marmellar
- El Gaià
- El Francolí
- afluents per la dreta:
- El Brugent
- L'Ebre
- afluents per la dreta:
- El Matarranya
- afluents per l'esquerra:
- El Segre
- afluents per la dreta:
-
- La Valira
-
- La Noguera Pallaresa
-
- La Noguera Ribagorçana
-
- El Cinca
- El riu de la Sénia
Categoria:Rius de Catalunya
Ebre
]
L'Ebre (928 km) és l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Recull les aigües dels rius pirinencs (Arga, Aragó, Gállego, Cinca i Segre) i del vessant NE de la serralada Ibèrica (Jalón, Jiloca, Guadalop, Matarranya). A la desembocadura forma un ampli delta de 500 km2.
El Parc Natural del Delta de l'Ebre va ser creat l'any 1983 per la Generalitat de Catalunya a instàncies dels habitants del municipi de Deltebre. És la zona humida més important de Catalunya i la seva superfície total és de 7802.
L'Ebre va ser escenari d'una de les batalles més importants de la guerra civil espanyola (vegeu Batalla de l'Ebre).
Categoria:Rius de la Península Ibèrica
França
França és un estat de l'Europa occidental que limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Catalunya, Andorra, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània. La França metropolitana està formada, a més, per l'illa de Còrsega, a la Mediterrània, situada al nord de l'illa italiana de Sardenya. A més a més, inclou tot d'illes i territoris d'ultramar, repartits arreu del món (vegeu més endavant).
França és una democràcia organitzada com una república unitària semipresidencial. És un país desenvolupat amb una economia moderna que el 2003 era la cinquena més important del món. Els seus valors principals es troben expressats en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
És membre fundador de la Unió Europea, de la qual és l'estat més extens. França també és membre fundador de l'OTAN i de les Nacions Unides, i membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. És una de les set potències nuclears mundials.
Geografia
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Mentre que el territori principal de França (la metròpoli) està localitzat a l'Europa occidental, l'estat francès també el constitueixen territoris de:
- l'Amèrica del Nord: la col·lectivitat territorial de Saint-Pierre i Miquelon
- el Carib: els departaments de Guadeloupe i la Martinica
- l'Amèrica del Sud: el departament de la Guaiana Francesa
- l'oceà Índic occidental: el departament de la Reunió i la col·lectivitat departamental de Mayotte
- l'oceà Pacífic: la col·lectivitat territorial de Wallis i Futuna, el país d'ultramar de la Polinèsia Francesa i la col·lectivitat sui gèneris de Nova Caledònia
- l'Antàrtida (tot i que les reclamacions sobre territori antàrtic no són reconegudes per molts països) i l'oceà Índic meridional: les Terres Australs i Antàrtiques Franceses (TAAF)
::Vegeu Dependències d'ultramar franceses
Orografia i hidrografia
França posseeix una gran varietat de paisatges, que van des de les planes costaneres del nord i l'oest, on França toca amb la mar del Nord i l'Atlàntic, fins a les serralades del sud (els Pirineus) i el sud-est (els Alps), on en aquesta última es troba el punt més alt d'Europa, el Mont Blanc (4.810 m).
Entremig es troben altres regions elevades com el Massís Central i els Vosges (aquests al nord-est), i grans conques fluvials com les dels rius Garona, Loira i Sena, tributaris de l'Atlàntic; el Rin, que serveix de frontera amb Alemanya, i el Roine, que desemboca al Mediterrani.
Demografia
Roine
Segons el padró de 2003 les àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants eren:
#París 11.174.743
#Lió 1.648.216
#Marsella 1.516.340
#Lilla 1.182.026
#Bordeus 979.262
#Tolosa 819.507
#Nantes 715.358
#Grenoble 696.326
#Rouen 608.671
#Montpeller 591.646
#Rennes 569.932
#Estrasburg 557.120
#Niça 506.694
Història
Niça]]
Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la Gàl·lia, habitada pels gals, un poble cèltic. La Gàl·lia fou conquerida pels romans al segle primer aC, i els gals van adoptar la llengua i la cultura romàniques. El cristianisme també hi va arrelar en els segles segon i tercer de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el Rin foren traspassades per tribus germàniques al segle IV, principalment pels francs, dels quals deriva el nom del país; la França (o Illa de França) fou un domini feudal dels reis Capets francesos al voltant de París.
Tot i que l'inici de la monarquia francesa sovint es remunta al segle V, l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença amb la divisió de l'Imperi Franc de Carlemany en dues parts, oriental i occidental, al segle IX. La part oriental seria el que donaria origen al que ara és Alemanya, mentre que la part occidental estaria a l'origen de França.
Els descendents de Carlemany van governar França fins al 987, quan Hug Capet, duc de França i comte de París, fou coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels Capets, governarien França fins al 1792, quan la Revolució Francesa va establir la república, en un període de transformacions radicals que va començar el 1789.
Napoleó Bonaparte va agafar el control de la República el 1799, de la qual se'n va proclamar Primer Cònsol. Els seus exèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous reialmes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Arran de la seva derrota el 1815, la monarquia francesa fou reestablerta, la qual més endavant va ser abolida legislativament i seguida per una Segona República el 1848. Aquesta segona república va finalitzar quan l'últim nebot de l'Emperador, Lluís Napoleó Bonaparte, en fou elegit President i va proclamar un Segon Imperi el 1852. No tan ambiciós com el seu oncle, el segon Napoleó també fou finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la Tercera República (1870).
Tot i que al final resultés vencedora tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona, França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial com en el seu estatus econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de 1958, s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la Cinquena República) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de natura més de tipus parlamentari.
En les dècades recents, la reconciliació i la cooperació de França amb Alemanya s'han demostrat crucials per a la integració europea, incloent-hi la introducció de l'euro el gener del 1999(fins llavors anava amb el Franc francès. Actualment, França és al capdavant dels estats europeus que intenten aprofitar la incipient unió monetària per avançar en la creació d'un aparell europeu més unificat en aspectes polítics, de seguretat i de defensa.
Llengües
La llengua oficial a França és el francès, provinent del francià, variant lingüística parlada a l'Illa de França que a principis de l'Edat Mitjana i, al llarg dels segles, s'ha imposat a la resta de llengües i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Molt sovint, aquesta imposició del francès ha estat fruit de decisions polítiques preses al llarg de la història, amb l'objectiu de crear una estat francès uniformitzat i centralitzat. De fet, l'article 3 de la Constitució francesa de 1958 diu textualment que La langue de la République c'est le français, és a dir, només es reconeix el francès com a única llengua oficial de la República francesa. Aquest article ha servit de pretext fins els nostres dies per no permetre l'ús normal i oficial als àmbits d'ús cultes de les llengües que avui en dia encara es parlen a França amb més o menys implantació en els seus dominis lingüístics: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià. Només s'ha permès l'ensenyament d'alguna d'aquestes llengües (com el català) com a segona llengua estrangera optativa a l'escola pública. La immigració provinent de fora del país, així com de regions exclusivament francòfones fa que el percentatge de parlant d'aquestes llengües sigui de cada cop més minso. França és un dels pocs Estats europeus que es nega a signar la Carta europea de les llengües minoritàries.
Malgrat tot, avui en dia, algunes institucions privades han procurat fomentar l'ús d'aquestes llengües creant mitjans de comunicació, creant escoles primàries i secundàries per ensenyar en aquestes llengües o convocant actes reinvindicatius a favor d'una política lingüística alternativa, però tenen molt poc suport de l'administració, ja sia estatal, regional, departamental o municipal. Això fa que els recursos existents per impulsar l'ús d'aquestes llengües siguin molt escassos i insuficients per atendre la demanda, actualment creixent. Per això algunes institucions han demanat ajuda a altres Estats o regions on es parlen aquestes llengües que, molt sovint, els han ofert aquesta ajuda de manera desinteressada.
Tot això fa que, malgrat França sigui un territori lingüísticament ric, sigui un dels Estats europeus menys fomentadors d'aquesta riquesa, juntament amb Grècia.
Vegeu també: Literatura francesa
Economia
Article principal: Economia de França
Enllaços externs
- [http://www.pictures-europe.com/holidays-france.htm Imatges de França]
- [http://www.pictures-europe.com/map/map-france.htm Mapa de França]
Categoria:França
als:Frankreich
fiu-vro:Prantsusmaa
ja:フランス
ko:프랑스
ms:Perancis
simple:France
th:ประเทศฝรั่งเศส
zh-min-nan:Hoat-kok
Andorra
El Principat d'Andorra és un petit estat independent de l'Europa sud-occidental, i una regió històrica dels Països Catalans, la capital del qual és Andorra la Vella.
Durant molt de temps pobra i aïllada, la muntanyosa Andorra, situada als Pirineus entre Espanya al sud i França al nord, va començar a prosperar tímidament durant la Segona Guerra Mundial, aprofitant la postguerra civil espanyola per fer contraban de mercaderies i refugiar exiliats de tots els bàndols.
Des dels anys 60 ha aconseguit una notable prosperitat gràcies al turisme. La puixant economia ha atret molts immigrants procedents tant de Espanya (sobre tot catalans i gallecs) com de Portugal i de França. Un dels factors que més atreu el comerç i els clients és el fet que els impostos són sensiblement menors que a la resta d'estats de la Unió Europea.
L'idioma oficial d'Andorra és el català. L'ingrés d'Andorra a l'ONU el 28 de juliol de 1993 va permetre per primera vegada a la història l'ús del català en una assemblea d'aquesta organització. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004 amb Marta Roure i la cançó Jugarem a estimar-nos.
La figura del cap d'estat andorrà esta dividida en dos coprínceps que corresponen a les persones del President de la República Francesa i al bisbe de la Seu d'Urgell.
Història
A l'Edat Mitjana, les Valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell. Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud (Mur, Àger, Ponts, Balaguer, Guissona, Agramunt, etc.), on hi havia els terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses del nord van deixar de tenir interès per al Comte. Per això les Valls d'Andorra van passar a mans del Bisbat d'Urgell. El Bisbat va cedir en feu aquest territori al Vescomtat de Castellbò; mitjançant matrimonis, els dominis d'aquest vescomtat passaren a mans del Comtat de Foix. A partir d'aquí Andorra serà un Cosenyoriu encapçalat pel Bisbe d'Urgell i el Comte de Foix. Durant el segle XIII va caldre signar els Pariatges(1278-1288), documents que fixen els límits de poder de cada senyor. El Comte de Foix va anar adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i d'aquí al Regne de França). A partir d'un Edicte del Rei francès Henri IV de França promulgat el 1607, els caps d'estat d'Andorra seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (avui el President de la República Francesa).
Aquesta estructura arribarà fins als nostre dies, i és el que ha permès a Andorra mantenir la seva independència, excepte en curts períodes de temps. Per exemple, de 1812 a 1814, quan l'Imperi Francès es va annexionar Catalunya i la va dividir en quatre departaments (Segre, Ter, Montserrat i Boques de l'Ebre), Andorra va formar part del districte de Puigcerdà, dins el departament del Segre. Del 8 d'agost al 9 d'octubre del 1933, França va ocupar Andorra arran del malestar social previ a les eleccions.
El 6 de juliol del 1934, el rus Boris Skossyreff fou proclamat Rei pel Govern d'Andorra. El 14 de juliol, la Guàrdia Civil espanyola va entrar a Andorra i se'l va endur a Barcelona, i més endavant a Madrid, des d'on fou expulsat a Portugal.
De juliol del 1936 a juny del 1940, hi va haver un destacament francès a Andorra per prevenir atacs espanyols durant la Guerra Civil i el govern de Franco (el juny 1940 és la data en què França es rendeix a l'exèrcit alemany). El 25 de setembre del 1939, Andorra va signar un tractat de pau amb Alemanya, que fou oblidat en el Traité de Versailles, per la qual cosa els dos països continuen legalment en guerra. Andorra va romandre neutral durant la Segona Guerra Mundial.
1981 amb la creació del govern andorrà, el 15 de gener denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
La indústria turística i el desenvolupament dels transports i les comunicacions han posat fi al tradicional aïllament del país, que es va dotar d'una moderna constitució el 1993.
Govern
Fins fa ben poc, el sistema polític d’Andorra no tenia una divisió de poders clara entre l’executiu, el legislatiu i el judicial. Ratificada i aprovada el 1993, la Constitució estableix Andorra com una democràcia parlamentària sobirana que té els Coprínceps com a Caps d’Estat; els dos Coprínceps són considerats en un mateix nivell i tenen un poder simbòlic i limitat, que no inclou el dret de veto sobre els actes de govern. Tenen un delegat que els representa a Andorra. El Cap de Govern és qui reté el poder executiu.
El Cap de Govern, que nomena lliurement els Ministres del seu govern, és el responsable de la política nacional i internacional de l'Estat andorrà i respon dels seus actes davant del Consell General de les Valls (o parlament, situat a la Casa De La Vall a Andorra La Vella), que és qui el nomena per 4 anys, mandat que no pot repetir més de dues vegades consecutives. El Consell General consta de 28 escons; els seus membres són escollits per vot popular directe, la meitat en unes eleccions d’abast nacional i l’altra meitat en representació de cadascuna de les set parròquies.
La defensa és responsabilitat de França i (?) Espanya.
Divisió administrativa
Espanya
Andorra es divideix en set parròquies. La següent llista està per ordre protocol·lari :
- Canillo
- Encamp
- Ordino
- La Massana
- Andorra la Vella
- Sant Julià de Lòria
- Escaldes-Engordany (creada en l'any 1978 de la divisió de la Parròquia d'Andorra La Vella)
Aquestes Parròquies porten el nom de cadascuna de les 7 principals ciutats.
A l'any 2004 s'hi introduïren els codis postals:
Geografia
codis postals
Tal com correspon a la seva situació en plena serralada dels Pirineus orientals, el territori andorrà és predominantment muntanyós, amb una altitud mitjana de 1.996 m, que culmina a la Coma Pedrosa (2.946 m). Entremig d'aquestes muntanyes s'obren tres estretes valls en forma de Y que s'uneixen en el riu principal del país, la Valira, que entra a Catalunya i va a parar al Segre (en el que és el punt més baix d'Andorra, a 870 m).
El clima andorrà és similar al dels seus veïns (clima temperat), però a causa de l'altitud s'hi donen més dies de neu a l'hivern i unes temperatures més fresques a l'estiu.
Economia
El turisme, el principal recurs de la petita però pròspera economia andorrana, aporta un 80% del PIB. S'estima entre 9 i més de 10 milions els turistes que visiten anualment el país, atrets per una taxació menys forta (comerços), les pistes d'esquí, els restaurants i altres complexos termals. L'avantatge comparatiu d'Andorra s'ha vist reduït per l'obertura de l'economia catalana i espanyola en el seu conjunt que ofereixen més béns de consum i uns preus més atractius que pel passat.
És segurament per aquesta raó que una part dels empresaris andorrans intenten tirar el país cap a un turisme procedent de les classes socials mitjanes superiors i un turisme verd (exceptuat per al període hivernal que lògicament s'adreça al major nombre amb un dels més vastos dominis esquiable d'Europa, diversificat i modern).
El sector bancari, en un país considerat com un paradís fiscal, també contribueix substancialment a l'economia. La producció agrícola és limitada —només el 2% de la terra és cultivable— i la majoria dels productes alimentaris s'han d'importar. La principal activitat ramadera és la cria de bestiar oví. Els principals productes manufacturats són el tabac (cigars, cigarrets) i els mobles.
Andorra no és un membre de ple dret de la Unió Europea, però gaudeix d'una relació especial dins de la Unió; per exemple, és tractada com un membre més de la UE pel que fa als productes manufacturats (no s'hi apliquen tarifes) i, alhora, és tractada com un país no-membre pel que fa als productes agraris. Andorra no té moneda pròpia i usa la dels estats veïns. Abans de 1999 utilitzava el franc francès i la pesseta espanyola, que foren substituïdes per la moneda única, l'euro. A diferència dels altres petits estats europeus que usen l'euro (com Mònaco, San Marino o el Vaticà), Andorra no encunya les seves pròpies monedes d'euro; de tota manera, l'octubre del 2004, es van encetar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per arribar a un acord que permetria als andorrans encunyar la seva pròpia moneda.
Demografia
Els andorrans són minoria en el seu propi país; només un 33% del total de la població té la nacionalitat andorrana. El grup principal de residents estrangers el formen els espanyols (43%, de parla castellana majoritàriament, després catalana i gallega), juntament amb els portuguesos (11%) i els francesos (7%). El 6% restant pertany a altres nacionalitats (principalment anglesos).
L'única llengua oficial és el català, la llengua dels Països Catalans, amb els quals Andorra comparteix molts trets culturals, si bé el castellà, el portuguès i el francès també hi són llengües d'ús habitual. La religió predominant és la catòlica.
Transports
Andorra es comunica amb l'exterior a través de les vies terrestres. No disposa de tren, metro o aeroports (en discution des de fa diversos anys amb el govern espanyol i català per a la reobertura de l'aeroport de la Seu D'Urgell), però té una infraestructura de carreteres prou àmplia per poder cobrir la major part del país (cal tenir en compte que el fet de ser un país muntanyós en dificulta i n'encareix la construcció).
A notar que diverses noves realitzacions són en curs ; ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i tunels, del qual un que permetrà anar d'Encamp a La Massana i viceversa sense passar per Escaldes-Engordany (que toca Andorra La Vella), punt de trobada de les 3 valls que formen un Y...).
Una altra manera d'arribar-hi és a través dels heliports que hi ha a Andorra La Vella (la capital) i a La Massana. Òbviament no disposa d'accessos per mar, ni de cap riu navegable, com acostuma a passar en els països pirinencs o d'alta muntanya.
Articles relacionats
- Exèrcit d'Andorra
- Llistat de Coprínceps d'Andorra
Enllaços externs
- [http://www.govern.ad/ Govern d'Andorra]
- [http://www.andorra.ad/ Turisme > Web oficial de turisme realitzada pel Ministeri de Turisme i Medi Ambient][http://www.turisme.ad/ -> altra adreça]
- [http://www.rtvasa.ad/ RTVASA > organisme públic que gestiona Ràdio Nacional d'Andorra (RNA) i Andorra Televisió (ATV)]
- [http://www.sta.ad/ S.T.A. : Servei de Telecomunicacions d'Andorra]
- [http://www.andorraonline.ad/ Andorra Online > portada]
- [http://www.travel-images.com/andorra.html Imatges d'Andorra]
- [http://www.andorraz.org/ ANDORRa-z > Guia Independent i Selectiu sobre Andorra d'A a Z (obertura final 2006 / principi 2007)]
+
- [http://numismondo.com/pm/and/ Bitllets andorrans]
- [http://www.kwfm.net/ KWFM.net > WebRàdio de ROCK International -Rock al Metall- des d'Andorra La Vella (Lloc Web en català, english, castellano i français)]
- [http://www.euro-andorra.com/ Euro Andorra - Andorra a l'Eurovisió]
- [http://www.quars.ad/ www.quars.ad Compri a Andorra sense sortir de casa]
Categoria:Andorra
fiu-vro:Andorra
ja:アンドラ
ko:안도라
ms:Andorra
simple:Andorra
th:ประเทศอันดอร์รา
zh-min-nan:Andorra
Alta Cerdanya
L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya Nord, amb capital a Montlluís. Limita amb les comarques del Capcir, el Conflent, el Ripollès i la Baixa Cerdanya, i amb el principat d'Andorra.
Presenta la singularitat d'estar situada a la conca del Segre (de fet, aquest riu neix al sud d'aquesta comarca, concretament a la cara nord del Pic del Segre), que en la seva major part pertany a Espanya. Això aïlla la comarca de la resta de la Catalunya Nord, per la qual es connecta a través del coll de la Perxa.
Municipis de l'Alta Cerdanya
- Angostrina
- Bolquera
- Cabanassa, la
- Dorres
- Èguet
- Eina
- Enveig
- Er
- Estavar
- Font-romeu, Odelló i Vià
- Guingueta d'Ix, la
- Llo
- Montlluís
- Naüja
- Oceja
- Palau de Cerdanya
- Planès
- Porta
- Portè
- Sallagosa
- Sant Pere dels Forcats
- Santa Llocaia
- Targasona
- Tor de Querol, la
- Ur
- Vallcebollera
Categoria:Alta Cerdanya
Baix CincaLa comarca del Baix Cinca es troba a la província d'Osca. Limita a l’est amb el Segrià, al sud-est amb la Ribera d'Ebre i al sud amb el Matarranya, mentre que per la banda occidental amb municipis castellanoparlants d'Aragó. La comarca és constituïda per cinc municipis. Fraga n'és la capital comarcal.
Amb la divisió provincial espanyola del 1833, Mequinensa fou atribuïda a la província de Saragossa, i la resta de viles de la comarca, a la d’Osca; el 1835 Fraga es va convertir en cap de partit judicial, que comprenia, a més de Torrent de Cinca, Saidí i Vilella de Cinca, els pobles de llengua espanyola de les dues riberes del Cinca, aigua avall de Montsó, i el cantó oriental dels Monegres, inclòs ja des del segle XII al bisbat de Lleida (Penyalba i Candasnos).
El Baix Cinca forma part de la Franja de Ponent, és a dir, de les comarques de l'Aragó de llengua catalana.
Enllaç extern
- [http://www.encomix.es/~iebcinca/ Institut d'Estudis del Baix Cinca]
Categoria:Baix Cinca
Categoria:Llitera
Categoria:Franja de Ponent
categoria:Província d'Osca
ValiraLa Valira és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta. Neix al circ dels Pessons, a la parròquia d'Encamp (Andorra), i desemboca al Segre més avall de la Seu d'Urgell.
Categoria:Rius de Catalunya
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa és un riu de Catalunya, afluent del Segre per la dreta.
Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement del Garona, i, a diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a Occitània i l'Atlàntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud, i travessa els dos Pallars, dels quals n'és històricament l'eix de comunicació principal i on esdevé l'articulador de la vida d'aquestes comarques. Primer flueix pel Pallars Sobirà, i després de travessar el congost de Collegats, pel Pallars Jussà. El Flamisell desguaça en ell per la dreta poc metres després de passar la vila de la Pobla de Segur, en el pantà de Sant Antoni o de Susterris. Passada la presa d'aquest primer pantà, continua el seu curs molt a prop de la ciutat de Tremp i torna a quedar embassat prop del poble de Cellers. Immediatament després d'aquest embassament entra en el congost de Terradets, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del Segre pocs kilòmetres després d'abandonar les comarques que li donen nom, just abans de que el Segre arribi al pantà de Camarasa (Noguera). Fa 154 kilòmetres de longitud.
Al seu pas per la Pobla de Segur, el riu esdevé l'escenari i el principal protagonista de la festa del raiers, que se celebra cada any el primer diumenge de juliol. Mossén Cinto Verdaguer parla d'ell en la tornada de la cançó del raier quan diu:
Só fill del Noguera,
dins d'un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Categoria:Rius de Catalunya
Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana és un riu, afluent del Segre per la dreta.
Neix a la capçalera de la vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó.
Afluents
- riu Noguera de Tor
Categoria:Rius de Catalunya
Sallagosa
Sallagosa (en francès Saillagouse) és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals.
Categoria:Alta Cerdanya
Llívia
|
La Guingueta d'Ix
La Guingueta d'Ix (en francès Bourg-Madame) és un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament és una comuna del departament dels Pirineus Orientals.
Enllaços externs
- [http://www.bourg-madame.monclocher.com/ Plana de l'ajuntament de la Guingueta d'Ix]
Categoria:Alta Cerdanya
La Seu d'Urgell
Esports
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat de piragüisme.
|
Coll de Nargó
Enllaços externs
- [http://collnargo.ddl.net/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.seudigital.net/index.php/component/option,com_search/searchword,nargo/itemid,26/ Informació de la vila des de SeuDigital.net]
- [http://cat.lleida.com/municipi/?municipi=2507720002 Dades generals des de Lleida]
- [http://www.alturgell.org/Coll_de_Nargo.html Dades generals del municipi]
- [http://alturgell.ddl.net/Municipis/ColldeNargo/ColldeNargo.htm Dades generals des del consell comarcal]
- [http://www.gencat.net:8000/osial/owa/p01.dad_ens?via=0&cod=2507720002&err=0 Dades generals des de la Generalitat]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=25077 Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Alt Urgell
Pontós
Enllaços externs
- [http://www.ddgi.es/pontos/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1713650006 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17136 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Alt Empordà Pazīstami cilvēkiNapoleons Bonaparte
Category:Ievērojamas personības
Lektury Zapraszamy diety hoteles en Praga katalog
|
|
|
|
