:: wikimiki.org ::

Segura

Segura

El Segura és un riu de la Península Ibèrica que naix en el paratge de Fuente Segura, a 5 quilòmetres de Pontón Bajo en el municipi de Santiago-Pontones (Jaén). Les seues aigües brollen d'una cova natural inundada, a 1.413 metres d'altura. Discorre per les províncies de Jaén, Albacete, Múrcia i Alacant; i desemboca en el Mediterrani, a Guardamar del Segura (Alacant). Els romans el van anomenar Thader o Tader i els àrabs War-Alabiat que vol dir "riu blanc". Conca: 19.525 km². Longitud: 325 km. Cabal mitjà:
- Cieza: 26 m³/s
- Oriola: 21,59 m³/s
- Guardamar del Segura: 5 m³/s Afluents:
- Riu Món (que naix a Albacete), és el que li aporta un major cabal.
- Riu Argos.
- Rius Alhárabe i Benamor.
- Riu Quípar.
- Riu Mula.
- Riu Guadalentín, Sangonera o Reguerón (que naix aigües arriba de Llorca, Múrcia).
- Rambla Salada.
- Rambla de Favanella. Règim fluvial: El riu Segura és en capçalera un riu plujo-nival però en la major part de la seua conca és pluvial mediterrani, amb grans crescudes tardorenques. Amb uns 20 embassaments repartits per la seua conca, el seu cabal s'ha vist completament alterat de manera que presenta el màxim a l'estiu i el mínim a la tardor, a càusa de les necessitats del reg a Múrcia i Alacant. El cabal mitjà a la desembocadura és de 5 m³/s, minvat pel seu intens aprofitament hídric. Presenta al llarg del seu recorregut des de Múrcia fins al mar greus problemes de contaminació. Riu famós per les seues furioses crescudes i temudes inundacions, la riuada de Sant Calixt de 1651 va causar 1.500 morts a Múrcia amb un cabal de 1.700 m³/s. El 1879, la cèlebre riuada de Santa Teresa va superar els 1.800 m³/s tant a Múrcia com a Oriola. Les riuades dels anys 1946, 1948, 1973, 1987 i 1989 passaren a la història, ien moltes d'elles se superaren els 1.000 m³/s de cabal màxim instantani. A causa d'això és el riu més controlat d'Europa i va ser canalitzat a finals del segle XX en la seua conca baixa. Poblacions que travessa: Cieza, Abarà, Arxena, Molina de Segura, Alcantarilla, Múrcia i Beniel en la Regió de Múrcia. Oriola, Rojals i Guardamar del Segura en la província d'Alacant. Embassaments: La conca té una capacitat d'embassament de 1.129 Hm³ Els principals embassaments i pantans són:
- En el riu Segura:
- Cenajo: 437 Hm³
- Fuensanta: 210 Hm³
- En els seus afluents:
- La Pedrera, al Baix Segura: 346 Hm³
- Algeciras, al riu Algeciras: 45 Hm³
- Camarillas, al riu Món: 36 Hm³
- Talave, al riu Món: 35 Hm³
- Santomera, a la rambla Salada: 26 Hm³
- Alfons XII, al riu Quipar: 22 Hm³
- Puentes, al riu Guadalentín: 14 Hm³
- Crevillent, a la rambla del Bosch: 13 Hm³
- Valdeinfierno, al riu Alcaide: 13 Hm³
- Argos, al riu Argos: 10 Hm³ Categoria:Rius del País Valencià Categoria:Baix Segura

Península Ibèrica

La Península Ibèrica, o Ibèria, és una península de dimensions importants del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic. Està separada del continent africà per l'Estret de Gibraltar, que comunica la Mediterrània i l'Atlàntic. Geogràficament, emmarca els territoris continentals d'Espanya (tret de la Vall d'Aran, les aigües de la qual drenen vers el riu Garona), Portugal, Andorra, l'enclavament de Gibraltar i l'Alta Cerdanya francesa. Compta amb 582.925 km². El seu nom prové del riu Iber, probablement l'actual Ebre, tanmateix també és possible fós el Guadalquivir, o un altre riu de la província d'Huelva on textos molt antics hi esmenten un riu anomenat Iberus, i un poble al que anomenen "ibers". Des de molt temps ençà els grecs estaven acostumats dir a la península com a Ibèria. La seua frontera natural amb la resta del continent és la serralada dels Pirineus i es troba envoltada per les mars Cantàbrica pel nord, Mediterrània per l'est i sud, i l'Oceà Atlàntic per l'oest. Geològicament, com a tret especial, la major part de la seua superfície continental és configurada com un altiplà quasi completament pla a una altura de 600 metres sobre el nivell de la mar, el seu litoral nord, nordest i oest és rocallós i amb penya-segats, mentres que els litorals mediterranis són més suaus, amb contínues platges. Categoria:Geografia d'Europa Categoria:Penínsules ja:イベリア半島 ko:이베리아 반도

Província d'Albacete

Albacete és una província espanyola que es troba a la part sud-est de l'Altiplà Central Ibèric, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa, prop de 750 metres sobre el nivell del mar. Limita pel nord amb la província de Conca, a l'est amb el País Valencià, al sud amb Múrcia i Andalusia, a l'oest amb les províncies de Ciudad Real. La província té una població de 376.556 habitants (2003) en una extensió de 14.858 km², i el seu capital és la ciutat d'Albacete.
- Llistat de municipis de la província d'Albacete

Clima

Continental, amb canvis extrems: a l'hivern hi és molt fred i a l'estiu molt calorós. A més a més, el clima és en general prou sec, tret de la zona sur de la província, que és muntanyosa.

Articles relacionats

- Províncies d'Espanya

Enllaços externs

- [http://www.dipualba.es/ Diputación provincial de Albacete] Categoria:Província d'Albacete

Província d'Alacant

Alacant (Alicante) és la segona província valenciana més poblada. Situada meridionalment al País Valencià, limita al nord amb la Província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània. Les ciutats amb més de 50.000 habitants són: Alacant (305.911 hab.), Elx (207.163 hab.), Torrevella (77.943 hab.), Oriola (67.731 hab.), Benidorm (64.267 hab.), Alcoi (60.036 hab.), i Elda (54.086 hab.).
- Població: 1.632.349 (2003) (5a d'Espanya)
- Extensió: 5.863 km².
- Densitat de població: 278,4 hab/km² (2003)
- Capital: Alacant
- Nombre de escons: 11 al Congrés dels Diputats i 30 a les Corts Valencianes.

Hidrografia

La província d'Alacant únicament compta amb un curs d'aigua significatiu, el riu Segura que té els seus últims 36 km. al sud de la província, travessa Oriola i Rojals i desemboca a Guardamar del Segura. El riu autòcton més important és el Vinalopó que travessa Elda i Elx. Altres cursos dignes d'assenyalar són, de nord a sud, els rius Serpis, que travessa Alcoi i desenboca a Gandia, el Gironà, el Gorgos que desemboca a Xàbia, l'Algar que desemboca a Altea, l'Amadorio que desemboca a La Vila Joiosa, el Montnegre que desemboca al Campello i la Rambla de les Ovelles que desemboca al sud de la capital.

Comarques

Les comarques en que es divideix la província són:
- El Comtat, 26.319 habitants, capital Cocentaina. És una comarca entre les serres de Mariola i Aitana, on predomina la indústria tèxtil i l'agricultura de secà.
- L'Alcoià, que es dividixen en dos subcomarques clarament diferenciades:
- Valls d'Alcoi, 67.853 habitants, capital Alcoi. Destaca per l'agricultura de secà (oliveres), la indústria tèxtil i les festes de Moros i Cristians.
- La Foia de Castalla, 39.380 habitants, capital Castalla, ciutat més poblada: Ibi. Destaca la indústria del joguet.
- La Marina Alta, 166.786 habitants, capital Dénia. És la comarca més plujosa i es dedica al turisme.
- La Marina Baixa, 154.939 habitants, capital Benidorm. Eminentment turística destaca per les seues platges i el seu interior muntanyós. Té una subcomarca molt pintoresca: la Vall de Guadalest.
- L'Alt Vinalopó, 50.870 habitants, capital Villena. Agricultura de regadiu i indústria del calçat. Importants celebracions de Moros i Cristians.
- El Vinalopó Mitjà, 158.932 habitants, capital Elda. Indústria del calçat, del marbre i variades. Vins i raïm de taula en agricultura.
- El Baix Vinalopó, 255.676 habitants, capital Elx. Agricultura de regadiu al costat de la indústria del calçat i les estores i el turisme en la costa. A Elx se celebra el Misteri.
- L'Alacantí, 420.561 habitants, capital Alacant. Comarca de servicis i turística, fortament urbanitzada. Se celebren les Fogueres de Sant Joan.
- El Baix Segura (també coneguda com Vega Baixa), 291.033 habitants, capital Oriola, ciutat més poblada: Torrevella. Agricultura de regadiu (hortalisses i cítrics) i turisme en tot el territori.

Història

Amb el Tractat d'Almizra, el 1244, s'estipulà que la zona al sud de la línia Biar-Xixona-Busot-La Vila Joiosa era del Regne de Castella fins que, amb la Sentència Arbitral de Torrelles a l'any 1304, va quedar sota administració del Regne de València i, per tant, sota la sobirania reial de la Corona d'Aragó. Constituïa dins del regne la demarcació de "Ultra Saxonam" o "de Xexona enllà". Des del punt de vista administratiu tota aquesta zona va quedar sota la Procuració General d'Oriola, que es va convertir en 1363 en Governació General. També estaven les "batlies" sota la mateixa distribució geogràfica, però la d'Oriola va pasar en 1647 a Alacant. Aquesta divisió administrativa va perdurar quatre segles, i amb els Decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó de l'any 1707, va constituir una de les governacions castellanes amb què es va desmantellar el conquerit Regne de València. Després de moltes modificacions, en 1851 es va dividir definitivament el País Valencià en províncies, seguint uns criteris homogenis en demografia i extensió territorial respecte a Espanya, i fixant uns límits diferents de les antigues procuracions, lloctinències, i governacions. En el cas de la província d'Alacant, desapareix la línia de Biar-Xixona-Busot-La Vila Joiosa, comprèn la regió de les Comarques del Sud, ampliant-s'hi pel Nord part de les Comarques Centrals (Foia de Castalla, Foia de Xixona, Serrania d'Alcoi, Marquesat de Dénia, i Valls de Pego), la qual restà repartida entre les províncies d'Alacant i de València, i per l'Est amb la comarca castellana de la Plana de Villena.

Articles relacionats

- Comarques del Sud.
- Comarques Centrals. Categoria:Províncies del País Valencià

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi que oficialment forma part de la comarca del Baix Segura, però també se'l considera com a part del Baix Vinalopó per raons històriques i geogràfiques i lingüistiques. Es troba al sud del riu Segura que desemboca al mediterrani en el seu terme municipal. El municipi es valenciano-parlant, però pateix una forta castellanització com la mateixa capital Alacantina, pero un 30% de la població segons l'IEC parla Valencià. Les principals activitats són el turisme i la construcció abans era la agricultura de regadiu. Al seu terme municipal es troba la pineda de Guardamar, la gola del riu Segura que es a on desemboca al Mediterrani i les restes ibèriques on es va trobar la Dama de Guardamar.

Història

Fundada pels grecs masilienses, amb el nom d'Alone. Els àrabs la van fortificar i van construir la seva mesquita en l'any 944. Jaume I la va conquerir en l'any 1264 i encara que va repoblar amb famílies catalanes va passar al Regne de Castella pel tractat d'Almizra. Al costat del primitiu castell, Alfonso X el Savi funda la nova ciutadella a la fi del segle XIII. En 1296 es va incorporar al Regne de València. En 1331 va ser saquejada pels moros granadins en el curs d'una incursió contra Oriola. Durant la Guerra dels Dos Peres, Pere I el Cruel va tractar de conquistar el castell en 1338, el que no va aconseguir fins a un segon intent en 1339. Martí l'Humà li va concedir carta de poblament en 1400. Va formar part del municipi d'Oriola fins a 1602, que va constituir ajuntament amb Rojals; ambdues se separarien en 1770.

Dunes i pineda

Este espai forestal té 800 hectàrees d'extensió i al seu origen va ser un conjunt de dunes d'arena mòbils, que van ser fixades mitjançant la plantació de diverses espècies vegetals com ara pins, palmeres, xipresos, eucaliptus... en un projecte iniciat l'any 1900, dirigit per l'enginyer de monts Francisco Mira i Botella. Les dunes originals de Guardamar i Elx es van formar per les arenes llançades a la platja per les onades del mar que, posteriorment, el vent les introduïa terra endins formant grans monticles d'arena que, a la fi del segle XIX, amenaçaven de sepultar la població. La repoblació començà l'any 1900 i finalitzà en els anys 30, i ha donat lloc a l'actual massa forestal consolidada al costat de la mar. També es conserva un viver i diverses edificacions forestals de l'època.

Les platges

Les platges de Guardamar venen determinades per un extens parc litoral de més de 800 hectàrees de dunes cobertes de pins, eucaliptus i palmeres que impedeixen l'avanç de les sorres que voregen els seus 11 km. de platges d´arena fina.De nord a sud, la costa Guardamarenca comença amb dues platges naturals (els Tossals i els Vivers) separades per la desembocadura –la Gola– del riu Segura, els sediments del qual juntament amb els corrents marins, constitueixen l'origen de les dunes de Guardamar. A la desembocadura se situa també una moderna marina esportiva.

El Nadal

El Nadal comença amb l’arribada a la població del Gegant Menjabollos, un personatge mític de la població, que des de la seua cabanya en la pineda acudeix a visitar als nens, i acaba amb el dia dels Reis Mags de l’Orient, precedit per la cavalcada de la vespra.

Vegeu també

Castell de Guardamar

Enllaços relacionats

- [http://www.Guardamar.net/ El portal de l´Ajuntament de Guardamar].
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Baix Segura

Cieza

Cieza és la capital de l'Alt Segura (o Vega Alta). Compta amb 33.701 habitants i es dedica fonamentalment als cultius de regadiu (llimes, taronges, préssecs, hortalisses). És coneguda pels seus calorosos estius, amb temperatures que sobrepassen els 40º en moltes ocasions. Categoria:Regió de Múrcia

Oriola

Oriola (en castellà i oficialment Orihuela) és un municipi de la comarca del Baix Segura, confrontant amb la Comunitat Murciana i que comparteix amb esta el riu Segura.

Demografia

En 2003 era la quarta ciutat de la província i comptava ja amb 67.731 habitants dels quals 29.863 viuen en el nucli històric d'Oriola, 15.566 en la costa (Devesa de Campoamor) i la resta en les nombroses pedanies amb què compta: La Murada (2.930), Sant Bartomeu (2.281), L'Apareguda (1.955), Desamparats (1.769), Arneva (1.586), Hurxillo, Raiguero de Bonança, Barba-roja, Torremendo, Les Nòries, Correnties, etc.

Geografia

És la capital històrica del Baix Segura i és una important zona de regadiu amb més de 50.000 hectàrees. Deu la seua riquesa a les aigües del Segura que fertilitzen l'horta oriolana. La ciutat ha sofert durant molts anys les crescudes devastadores d'este riu (1651, 1879, 1946, 1973, 1987) fet pel qual va haver de ser canalitzat i no es desborda des de 1989. Compta amb un interessant patrimoni històrico-artístic: Catedral, Església de Santes Justa i Rufina, Església de Santiago, etc. La seua zona costera és un important nucli turístic al costat de Torrevella, el Pilar de la Foradada, Rojals i Guardamar del Segura.

Història

Des de 1.304 forma part del País Valencià i va ser la segona ciutat en importància, seu de la governació d'Oriola fins que Alacant va ocupar el seu lloc. Va ser de parla valenciana fins al segle XIX, i el castellà que s'hi parla té una entitat dialectal pròpia amb un indefugible substrat valencià. Està documentat que fins la decada dels 70, un dels seus barris era plenament de parla valenciana, d'ací que existisca un nom tradicional per la població diferent de l'oficial en castellà: Orihuela.

Vegeu també

- Castell d'Oriola

Enllaços relacionats

- [http://www.aytoorihuela.com Ajuntament d'Oriola]
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
- [http://www.convega.com/ El portal de la Vega Baja.] Categoria:Baix Segura

Llorca

Llorca (en castellà Lorca) és una ciutat i municipi de la Comunitat Murciana. És el municipi més extens de tot l'estat espanyol i és la capital de l'Alt Guadalentí. Compta amb 84.578 habitants, 52.231 dels quals resideixen al nucli de Llorca i la resta en les nombroses partides rurals de les quals cap no arriba als 4.000 habitants. Llorca té un tros de costa entre Águilas i Mazarrón. Cal destacar es casc antic de la ciutat i la seva setmana santa, molt diferent i peculiar, respecte els cànons tradicionals d'aquestes demostracions religiosses. Es barrejen, fe molt sincera amb espectacle, en que cavalls i genets i quàdrigues tenen un gran protagonisme. La rivalitat entre les diferentes confraries es viu intensament durant els principals actes de la setmana. El porcí junt amb l'adob de pells, l'horta i alguna fira ramadera, són les seves principals riqueses econòmiques. El clima és predesèrtic amb molt poques precipitacions i quan es produeixen, solen ser torrencials i amb inundacions.
- Comarques de Múrcia
- Águilas Categoria:Regió de Múrcia

Múrcia

- Geografia:
- província, regió i comunitat autònoma d'Espanya. Vegeu: Regió de Múrcia.
- ciutat, capital de la regió anterior. Vegeu: Ciutat de Múrcia.

Múrcia

- Geografia:
- província, regió i comunitat autònoma d'Espanya. Vegeu: Regió de Múrcia.
- ciutat, capital de la regió anterior. Vegeu: Ciutat de Múrcia.

Oriola

Oriola (en castellà i oficialment Orihuela) és un municipi de la comarca del Baix Segura, confrontant amb la Comunitat Murciana i que comparteix amb esta el riu Segura.

Demografia

Geografia

Història

Vegeu també

- Castell d'Oriola

Enllaços relacionats

Europa

:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia). ---- Europa (Mitologia) Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.

Geografia i geologia

Negra Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km². Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega

Divisió política

Onega Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.

- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Armènia ¹
- Àustria
- Azerbaidjan ²
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia²
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia

- Itàlia
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia³
- Moldàvia
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia⁴
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
- Turquia⁵
- Ucraïna
- Xipre ¹

¹ Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
² L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
³ El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
⁴ Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
⁵ La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.

Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.

Llengües d'Europa

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.

Pàgines que s'hi relacionen

- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa

External links

- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe] Categoria:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

Cieza

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (Región de Murcia, en castellà) és part del territori històric del Regne de Múrcia, format arran de la conquesta cristiana i colonització del regne a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment i part històrica de les corones d'Aragó (segle XIII), i de la de Castella (des del segle XIII fins a l'aparició de l'estat espanyol). Situada al sud-est de la Península Ibèrica, entre Andalusia i el País Valencià, i entre la costa Mediterrània i Castella-La Manxa. La seua capital és la ciutat de Múrcia i altres ciutats importants són Cartagena i Llorca. Antigament i històricament la província d'Albacete formava part de la regió, fins que en 1833 la regió fou dividida en dues províncies i en 1982 passà formar part de l'autonomia manxega. Un terç de la població total de Múrcia viu a la seua capital, i la regió és la major productora de fruites, verdures, i flors d'Europa. Hi té vinyars importants prop dels municipis de Bulles, Iecla, i Jumella. El seu territori és càlid, àrid i, malgrat això, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. La provisió d'aigua vé del riu Segura el qual, desafortunadament, és un dels rius més contaminats d'Europa.
- Població: 1.269.230 habitants (2003)
- Superfície: 11.317 km2
- Densitat de població: 112,2 hab/km2 (2003)
- Capital política: Múrcia
- Capital legislativa: Cartagena
- Escons: 9 al Congrés dels Diputats, però de fet són 11 ja que el PP n'utilitza un d'Alacant i un altre de València.

Hidrografia

El principal curs d'aigua de la regió és el riu Segura i els seus afluents: Benamor, Mula, Rambla del Judío i Guadalentín.

Història

Segura.]] Els Cartaginesos hi establiren una colònia comercial a la costa de Cartagena, als quals els romans l'anomenaren Cartago Nova. Per als comerciants cartaginesos, el territori muntanyós només era l'àrea influència del seu emporium costaner. Sota l'Imperi Romà, Múrcia va formar part de la província de la Hispània Carthaginense. Amb la conquesta musulmana, s'hi introduí l'agricultura de regadiu i de latifundis, de la qual la Regió encara en depèn. Durant eixa època constituí el Regne de Todmir, al qual hi formaven part, d'acord amb Idrisi, Oriola, Cartagena, Llorca, Mula, i Chinchilla. El Regne de Múrcia es fundà a partir d'una taifa al voltant de la ciutat musulmana de Múrcia després de la decadència del Califat omeia del Còrdova al segle XI. Aquell regne hi incloia l'actual província d'Albacete, i part de la província d'Almeria almenys. Després de la Batalla de Sagrajas en 1086 la dinastia dels almoràvids s'estengueren per totes les taifes i reunificaren al-Àndalus. Ferran III de Castella aconseguí el vasallatge del regne musulmà de Múrcia en 1242 i malgrat això va fer un procés de genocidi i persecució vers els andalusins murcians. En 1296, el territori va ser conquerit pel rei de la Corona d'Aragó, Jaume II el Just, afegint-lo al Regne de València i el repoblà de catalans fins al punt que els colons castellans esdevingueren una minoria. No obstant això, amb el Tractat d'Elx en 1305, En Jaume "el Just" tornà a Castella gran part del territori conquerit, romanent les comarques de la Vall del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura al Regne de València.

Llengua

A la Regió de Múrcia es parlava valencià i, en menor mesura, també aragonés, a causa de la històrica repoblació al segle XIV de colons cristians provinents de Catalunya i del País Valencià. No obstant açò, patí un procés de castellanització que va fer desaparèixer la llengua catalana al segle XVI, moment que coincidí amb l'aparició d'una llengua castellana fortament dialectalitzada, amb un important substrat valencià, que encara existeix d'alguna manera hui dia. Actualment, aquest dialecte del castellà és reivindicat per alguns com a una llengua murciana independent i diferent de la llengua castellana, i el panotxo és una de les seues varietats més esteses. A la zona del Carxe, dins del municipi de Jumella, actualment hi ha presència de parlants de valencià, a conseqüència d'un altre repoblament molt posterior, al segle XIX, de valencians provinents de la comarca de les Valls del Vinalopó. Malgrat això, només el castellà hi té reconeixement oficial.

Ciutats

Els municipis de més de 20.000 habitants segons el padró de l'INE de 2003 són: #Múrcia 391.146 #Cartagena 199.434 #Llorca 82.511 #Molina de Segura 50.545 #Alcantarilla 35.916 #Cieza 33.701 #Iecla 32.468 #Águilas 29.642 #Torre Pacheco 27.092 #Totana 26.361 #Mazarrón 24.969 #Caravaca de la Cruz 23.847 #Jumella 23.666

Comarcalització

- Comarques de Múrcia Categoria:Regió de Múrcia ja:ムルシア州

Rojals

Rojals és un municipi del Baix Segura a la vora del riu Segura que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilòmetres. Compta amb 10.681 habitants, la majoria dels quals resideixen a Ciutat Quesada, amb 6.312, que ha superat al casc històric que compta amb 4.052. Un altre nucli de població es "Las Heredades" amb 193. Els monuments més importants són l'església, la nòria i el pont de pedra sobre el riu Segura. Aquest pont consta de tres ulls i va ser construït baix el regnat de Carles III, finalitzat el 23 d'octubre de 1790. També destaquen les coves a la marge esquerra del riu, habitades per pintors i bohemis. El municipi va pertànyer a Guardamar del Segura fins el 29 de maig de 1773. Ha viscut les riuades del Segura en especial les de 1879 (6'54 metres), 1946, 1948, 1973 (5,60 metres), 1982, 1987 i 1989. També el terratrèmol del 21 de març 1829, de 6'2 graus a l'escala Richter que va causar 30 morts a Rojals a més de 34 ferits, 319 cases destruïdes i 81 danyades. = Enllaços relacionats =
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
- [http://www.convega.com/ El portal de la Vega Baja.] Categoria:Baix Segura

Guardamar del Segura

Història

Dunes i pineda

Les platges

El Nadal

Vegeu també

Castell de Guardamar

Enllaços relacionats

Província d'Alacant

Hidrografia

Comarques

Història

Articles relacionats

- Comarques del Sud.
- Comarques Centrals. Categoria:Províncies del País Valencià

Categoria:Rius del País Valencià

] categoria:Rius de la Península Ibèrica categoria:Geografia del País Valencià

Kanot

Kanot är en liten vattenfarkost som drivs fram med paddel. De vanligast kanoterna är kajaker och kanadensare. Det finns även outrigger och segelkanoter. Drakbåtar som blivit populära genom drakbåtstävlingar är också kanoter. Säg aldrig båt om en kanot, om du vill verka insatt.

Se även

- kanotsport Kategori:Sjöfart Kategori:Paddling ja:カヌー

online blackjack tablice SYLWESTER sylwester w g�rach nadwaga

:: RELATED NEWS ::

Kahoolawe Island
Kahoolawe is the smallest of the 8 main volcanic islands in the Hawaiian Islands. It is located 7 miles (11.2 km) southwest of Maui and southeast of Lānai and is 18 km (11 miles) long by 10 km (6 miles) across. Total area is 117 km² (45 mile²). The highest point is the crater of Lua Makika at the summit of Puu Moaulanui, which is 450 m (1,477 f

Nash Kelvinator
Nash-Kelvinator Corporation was the result of a merger between Nash Motors and Kelvinator Appliance Company. The union of these two companies was brought about as a result of a condition made by George W. Mason prior to his appointment as CEO of Nash. In the 1952 Kelvinator introduced the Kelvinator Food-A-Rama Side by Side Refrigerator[http

Gaston Bastiaens
Gaston Bastiaens was a Vice President at Apple Computer and the first General Manager of Apple's newly formed Personal Interactive Electronics (PIE) division in the early 1990s. In this role, he oversaw the launch of the Apple Newton PDA. In 2001 he was arrested at his Boston home and sent to his native Belgium to face charges for which he could face up to 10 years in prison. The charges relate to insider trading related to the technology company

Jordan Creek Town Center
Jordan Creek Town Center is a shopping mall in West Des Moines, Iowa. The facility, managed by General Growth Properties, opened on August 4, 2004. It is the largest shopping mall in the state of Iowa with a Gospel of John in the New Testament. John 20 covers the resurrection of Jesus after his crucifixion. In this verse Mary Magdalene travels to Jesus' tomb and finds it opened. In the . This page is no longer live. Further comments should be made on the article's talk page rather than here so that this page is preserved as an historic record.
The result of the debate was delete. -- AllyUnion Northwestern Hawaiian Islands in the state of Hawaii, about 20 miles to the west-southwest of Niihau. The island is actually the very top of a volcanic tuff cone that rests on top of a larger, submerged shield volcano. At its highest point, the island reaches a height of 548 feet / 167 meters. Kaula is uninhabit

Roman military history
Rome was a militarized state whose history was often closely entwined with its military history over the 1229 years that the Roman state existed. The core of the military history of the Roman Empire is the account of its great land battles, from the conquest of Italy to its final battles against the Huns.

Institutions

Berkeley Repertory Theatre
Berkeley Repertory Theatre is a regional theater company located in Berkeley, California. Founded in 1968, the company runs seven productions each season from its two stages in downtown Berkeley. It won a Tony Award for Outstanding Regional Theater in 1997. The theater added the 600-seat proscenium Roda Theatre next door to i