:: wikimiki.org ::

A

A és la primera lletra de l'alfabet català i de la majoria dels llatins. Té el seu origen en l'alfabet llatí. En català es pronuncia com a /a/ menys en els dialectes orientals on en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra /ə/ (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posició tònica i compleix les regles d'accentuació s'escriu de les formes À, à.alfabet català
- Bioquímica: Abreviatura de l'Adenina i de l'Alanina
- Electrònica: Abreviatura de l'Amper.
- Física: Abreviatura habitual de l'àrea.
- Unitat de longitud: En majúscula i amb un cercle al damunt (Å) és el símbol de l'àngstrom.
- Matemàtiques i lògica: La A invertida (∀) és el quantificador universal.
- Música: Per als anglesos i els alemanys simbolitza la nota musical la. En aquest sentit és molt poc utilitzat pels catalanoparlants.
- Preposició: Introduint un complement de lloc, expressa relacions que denoten la direcció del moviment. També indica lloc puntual en repòs: M'he fet mal a la mà. M'he trobat un gos al carrer. S'usa davant de topònims quan no van precedits per l'article determinat: Xavier viu a Alacant. Tanmateix es prefereix en davant de locatius precedits per un indeterminat o indefinit: He sentit això en una conferència. Podeu seure en aquella cadira.
- SI: en minúscula símbol de l'atto. Categoria:Alfabet llatí als:A ja:A ko:A simple:A

Alfabet català

Actualment l'alfabet català està compost per vint-i-sis lletres o grafies simples: Símbol Nom del símbol A a a (amb les variacions Àà) B b be o be alta C c ce D d de E e e (amb les variacions Éé Èè) F f efa o efe G g ge H h hac I i i (amb les variacions Íí Ïï) J j jota K k ka (només emprada en paraules d'origen estranger) L l ela o ele M m ema o eme N n ena o ene O o o (amb les variacions Óó Òò) P p pe Q q cu R r erra o erre S s essa o esse T t te U u u (amb les variacions Úú Üü) V v ve o ve baixa W w ve doble (només emprada en mots d'origen estranger) X x ics o xeix Y y i grega (només emprada en el dígraf ny, i en alguns cognoms, per exemple: Aymerich, o en paraules d'origen estranger, per exemple: Nova York) Z z zeta Lletres modificades: Ç ç ce trencada (és una lletra modificada, una variació del la c) També són lletres o grafies modificades totes les vocals amb accent obert `, tancat ´ o dièresi ¨: à, é, è, í, ï, ó, ò, ú, ü Categoria:Alfabets Categoria:Català

Bioquímica

La bioquímica és l'estudi de les reaccions químiques i interaccions que es donen en organismes vius, incloent l'estudi i l'estructura de proteïnes, carbohidrats, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules. En general, també es pot considerar part de la bioquímica l'estudi de qualsevol reacció química catalitzada per enzims naturals o artificials, tant si té lloc in vivo o in vitro. categoria:Bioquímica ja:生化学 ko:생화학 ms:Biokimia th:ชีวเคมี

Adenina

L'adenina és un àcid nucleic del grup de les purines, és una de les quatre bases químiques de l'ADN i en el codi genètic es representa amb la lletra A majúscula. Ladenina habitualment s'aparella amb la timina i sempre ho fa mitjançant dos ponts d'hidrogen, la qual cosa dóna poca estabilitat a la cadena i en facilita la desnaturalització i la formació d'estructures com la caixa TATA. El seu nucleòsid s'anomena adenosina. El seu nucleòsid és l'adenosina i un cop fosforilat forma els nucleòtid (mono)fosfat d'adenosina (un fosfat) AMP, difosfat d'adenosina (dos fosfats) ADP, i trifosfat d'adenosina o ATP (tres fosfats). Aquests nucleòtids són molt importants com a moneda energètica ja que permeten la transferència d'energia en les reaccions catabòliques i anabòliques del metabolisme. Així doncs la fosforilació de l'ADP en ATP comporta l'emmagatzamatge de l'energia alliberada en una reacció catabòlica en forma d'enllaç químic. La seva hidròlisi és aprofitada en les reaccions anabòliques per tal de aconseguir la síntesi d'altres molècules que necessiten d'aquest aport energètic. Categoria:Bases nitrogenades ja:アデニン

Alanina

L' alanina (representat per les lletres Ala) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius. És una molècula hidrofòbica, amb un grup metil com a cadena lateral. És l'aminoàcid més petit, després de la glicina. L'abreviatura d'una lletra és A i la de tres lletres Ala. A l'ARNm, codifica com a GCU GCC GCA GCG. Alanina Categoria:aminoàcids ja:アラニン

Electrònica

L' electrònica és l'estudi i ús dels dispositius elèctrics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com ara semiconductors o altres. L'estudi pur d'aquestos dispositius es considera una branca de la física, mentre que el disseny i la implementació de circuits electrònics per solucionar problemes pràctics s'anomena enginyeria electrònica. Segons els components electrònics emprats, es parla d'electrònica analògica o digital. La diferència entre ambdós rau en el mode de tractar els senyals, si de forma contínua (analògica) o discreta (digital). Els principals usos dels circuits electrònics són, per una banda, el control, procés i distribució de la informació i, per altra banda, la distribució i conversió d'una força electromagnètica. Aquestos dos usos impliquen la creació o detecció de camps electromagètics i corrents elèctrics.

Equipament de mesura electrònica

- Amperímetre, mesura la intensitat elèctrica.
- Òhmmetre, mesura la resistència al pas del corrent elèctic.
- Voltímetre, mesura el voltage.
- Polímetre, combina distints equips de mesura en un sol aparell.
- Oscil·loscopi, permet veure l'evolució de les magnituds en el temps.

Components passius

- Resistència
- Bobina
- Condensador

Components actius

- Díode
- Díode emissor de llum (LED)
- Fotodíode
- Díode làser
- Díode Zener
- Díode d'allau
- Díode Schottky
- Díode supresor de voltage transitori
- Díode varicap
- Transistor
- Transistor d'efecte camp (FET)
- Transistor bipolar (BJT)
- Transistor IGBT
- Transistor Darlington
- Fototransistor
- Altres components actius
- Triac
- Tiristor
- Transistor d'una sola unió
- Varistor
- Rectificador controlat de silici (SCR)
- Vàlvules termoiòniques
- Díode de buit
- Triode
- Tetrode
- Tretrode de faigs dirigits
- Pentode
- Tub de raigs catodics (TRC)

Sensors i actuadors electromecànics

- Micròfon
- Altaveu
- Conmutador
- Galga extensiomètrica Categoria:Electrònica ja:電子工学 ko:전자공학 ms:Elektronik simple:Electronics th:อิเล็กทรอนิกส์

Física

La Física (del grec φυσικός (phusikos), "natural" i φύσις (phusis), "natura") es la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ample, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forçes fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules. Fou anomenada filosofia natural fins finals del segle XIX. Els físics estudien un ampli espectre de fenòmens físics que van des de les partícules sub-atòmiques de les quals la matèria ordinaria està feta (física de partícules) a l'Univers material com un tot (cosmologia) Els descobriments de la física troben aplicació en totes les altres ciències naturals, ja que la matèria i l'energia són els components bàsics del món natural. Algunes de les propietats estudiades en física són comunes a tots els sistemes materials, com la conservació de l'energia. Aquestes propietats són sovint anomenades lleis físiques. De vegades s'ha dit que la física és la "ciència fonamental", perque les demés ciències (biologia, química, geologia, etc.) tracten amb determinats tipus de sistemes materials que obeixen les lleis de la física. Per exemple, la química és la ciència de les molècules i els components químics que aquestes formen en grans quantitats. Les propietats dels components químics venen determinades per les propietats de les mol·lecules, les quals són descrites amb precisió per distintes àrees de la física com la mecànica quàntica, la termodinàmica i l'electromagnetisme. La física està estretament relacionada amb les matemàtiques, les quals proveixen el marc lògic on les lleis físiques poden ser formaledes amb precisió i les seues prediccions quantificades. Les teories físiques són gairebé sempre expresades relacions matemàtiques, i les matemàtiques requerides són generalment més complicades que en altres ciències. La diferència entre la física i les matemàtiques és que la física s'ocupa en última instancia de les descripcions del món material, mentre que les matemàtiques s'ocupen de patrons abstractes que no necessiten sostenir-se en ell. La distinció, no obstant, no sempre és obvia. Hi ha una gran quantitat de investigació intermitja entre la física i les matemàtiques, coneguda com física matemàtica, dedicada a desenvolupar l'estructura matemàtica de les teories físiques.

Visió general de la investigació en la física

Física clàssica

La física clàssica inclou les branques trdicionals i temes que foren reconeguts i prou ben desenvolupats abans del començament del segle XX:
- Mecànica s'ocupa dels cossos sobre els que actuen les forçes i altres cossos en moviments i es pot dividir en estàtica (estudi de les forçes sobre un cos o cossos en repòs), cinemàtica (estudi del moviment sense importar el que el causa) i dinàmica (estudi del moviment i les forçes que l'afecten); a la vegada la mecànica pot dividir-se en mecànica de sòlids i mecànica de fluids. Aquesta última compren branques com la hidrostàtica, hidrodinàmica, aerodinàmica i pneumànica.
- L'acústica, l'estudi del só, sovint es considera una rama de la mecànica perque el só és degut al moviment de les partícules d'aire, o un altre medi, a través el qual les ones sonores poden viajar i per tant pot explicar-se en termes de lleis de la mecànica. Entre les branques més modernes de l'acústica es troba l'ultrasònica, què és l'estudi de les ones sonores a molt alta freqüència, més enllà del nivell d'audició humà.
- L'òptica, l'estudi de la llum, s'encarrega no sols de la llum visible sino també dels radiació infrarroja i violeta, les quals manifesten tots els fenòmens de la llum visible excepte la visibilitat, és a dir, reflexió, refracció, interferència, difracció, dispersió (vejau espectre electromagnètic) i polarització.
- La termodinàmica s'encarrega de les relacions entre el calor (l'energia interna que poseeixen les partícules de les quals es composa una susbstància) i altres formes d'energia.
- L'electromagnetisme ha sigut estudiat com a una branca de la física desde que fou descoberta la conexió entre l'electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX. Un corrent elèctric crea un camp magnètic i un camp magnètic canviant indueix un corrent elèctric. L'electrostàtica tracta de les càrregues elèctriques en repòs, l'electrodinàmica de les càrregues en moviment i la magnetostàtica de pols magnètics en repòs.

Física moderna

La major part de la física clàssica es preocupa per la matèria i l'energia a una escala normal d'observació; per contra, molta de la física moderna (és a dir, els canvis que portaren les revolucionàries teories de principis del segle XX al món dels físics) s'ocupa del comportament de la matèria i l'energia sota condicions extremes (a velocitats llumíniques o pròximes a la de la llum) o en una escala molt gran o molt menuda. Per exemple, la física atòmica i la nuclear estudien la matèria a l'escala més menuda a la que poden identificar-se els elements químics. La física de partícules treballa a una escala més menuda encara, encarregant-se de les unitats més bàsiques de la matèria. Aquesta branca de la física es també coneguda com física d'alta energia per les energies extremadament elevades que són necessàries per produir molts dels tipus de partícules en enormes acceleradors de partícules. A aquesta escala, no són vàlides les nocions d'espai, temps, matèria i energia a les que estem acostumats. Les dues teories principals en la física moderna presenten un diferent panorama dels conceptes de temps, espai i matèria del que presentava la física clàssica. La teoria quàntica s'ocupa de la natura discreta (en comptes de contínua) de molts fenòmens a nivell atòmic i subatòmic, i dels aspectes complementaris de les ones i partícules en la descripció d'aquestos fenòmens. La teoria de la relativitat tracta de la descripció dels fenòmens que ocorren en el marc de referència que es troba en moviment respecte a un observador; la teoria especial de la relativitat s'encarrega del moviment uniforme en un espai-temps plà i d'objectes movent-se a la velocitat de la llum o prop i la teoria general de la relativitat de moviment accelerat relativament en l'espai-temps corbat i la seua conexió amb la gravitació. Tant la teoria quàntica com la de la relativitat troben aplicacions en totes les àrees de la física moderna.

Física teòrica i experimental

La cultura de la investigació física difereix de les altres ciències en la separació de teoria i experiment. Des del segle XX, la major part dels físics s'han especialitzat o bé en física teòrica o bé en física experimental, i en el segle XX molts pocs han tingut èxit en ambdós camps d'investigació. En contrast, quasi tots els teòrics exitosos en biologia i química han sigut també experimentadors. En línies generals, els teòrics busquen desenvolupar teories que descriguen i interpreten resultats experimentals existents i prediguen amb èxit resultats futurs, mentre que els experimentadors ideen i realitzen experiments per a explorar nous fenòmens i comprovar les prediccions teòriques. Encara que teoria i experiment són desenvolupats independentment, depenen en gran mesura un de l'altre. El progrés en física frequentment ve quan els experimentadors fan un descobriment que les teories existents no poden explicar, necessitant-se aleshores noves teories. De forma similar, idees sorgides de la teoria sovint inspiren nous experiments. En absència d'experiment, la investigació teòrica pot anar en la direcció equivocada. Aquesta és una de les crítiques que ha sigut dirigida cap a la teoria de cordes, una popular teoria en la física d'altes energies per a la qual encara no s'ha ideat cap prova experimental.

Enllaços relacionats

- Acústica
- Antimatèria
- Astrofísica
- Constant física
- dinàmica
- Electromagnetisme
- Estàtica
- Física clàssica
- Física moderna
- Mecànica quàntica
- Teoria de la relativitat
- Teoria dels camps quàntics
- Teoria de la xarxa d'espín
- Força feble
- Força nuclear forta
- Gravitació
- Matèria
- Mecànica
- Metrologia
- Òptica
- Radioactivitat
- Termodinàmica

Enllaços externs

- [http://www.scf-iec.org Societat Catalana de Física]
- [http://www.dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/F%edsica/ Planes web sobre física (en català)]
- [http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/fis.html Diccionari castellà-català de física] Categoria:Física als:Physik ja:物理学 ko:물리학 ms:Fizik simple:Physics th:ฟิสิกส์ zh-min-nan:Bu̍t-lí-ha̍k

Unitat de longitud

Una unitat de longitud és una manera de mesurar longituds o distàncies. Llistat d'unitats de longitud:
- àngstrom (Å): unitat utilitzada per a mesurar radis atòmics.
- any-llum (al): unitat usada en astronomia.
- cana o canya: antiga unitat de la Corona d'Aragó.
- colze o colzada: unitat antiga.
- llegua: unitat anglosaxona.
- metre (m): unitat base del SI. S'han de considerar tots els seus múltiples, com el centímetre o el quilòmetre.
- micra (µ): 1 micròmetre (en unitats del SI).
- milla: unitat anglosaxona (1,6 km).
- pàrsec (pc): unitat usada en astronomia.
- peu ('): unitat anglosaxona (30,5 cm)
- polzada ("): unitat anglosaxona (2,54 cm).
- unitat astronòmica (UA): unitat usada per a mesurar distàncies en el sistema solar.

Algunes equivalències

- 1 cana o canya......8 pams, 6 peus o 2 passos, que són: 1m 55,5cm.
- 1 polzada...........0,254 metres
- 1 peu...............0,3048 metres
- 1 milla terrestre...1.609 metres
- 1 milla nàutica.....1.853 metres categoria:Unitats de mesura ja:長さの単位

Àngstrom

Un àngstrom (símbol Å) és una unitat de longitud que equival a una deumilmilionèsima part del metre (10^-10m) i a 1/6.438'4696 de la longitud d'ona de la ratlla roja de l'espectre d'emissió del cadmi. Rep aquest nom en honor del físic suec Anders Jonas Ångström. L'àngstrom no és una unitat del Sistema Internacional. Tot i amb això, encara s'utilitza habitualment per a mesurar distàncies o radis atòmics i longituds d'ones en espectroscòpia. Equivalències: :1 Å = 10^-10 m = 0,000 000 000 1 m :10¹⁰ Å = 10.000.000.000 Å = 1 m categoria:Unitats de longitud ja:オングストローム ko:옹스트롬

Matemàtiques

La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthema: ciència, coneixement, aprenentatge, μαθηματικoς). Malgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment en la Física), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (veure axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són considerades una ciència experimental. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una útil eina per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen molt sovint el seu origen en observacions de la natura). La matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia matemàtica És freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant, els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures que són de naturalesa bàsicament diferent.

Història

Històricament, la matemàtica va sorgir amb la finalitat de fer els càlculs en el comerç, per a amidar la terra i per a predir els esdeveniments astronòmics. Aquestes tres necessitats poden ser relacionades en certa forma amb la subdivisió àmplia de les matemàtiques en l'estudi de l'estructura, l'espai i el canvi. L'estudi de l'estructura comença amb els nombres, inicialment els nombres naturals i els nombres enters. Les regles que dirigeixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'àlgebra elemental, i les propietats més profundes dels nombres enters s'estudien en la teoria de nombres. La investigació de mètodes per a resoldre equacions duu al camp de l'àlgebra abstracta. L'important concepte de vector, generalitzat a espai vectorial, és estudiat en l'àlgebra lineal, i pertany a les dues branques de l'estructura i l'espai. L'estudi de l'espai origina la geometria, primer la geometria euclidiana i després la trigonometria. La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les ciències naturals, i el càlcul. Per a resoldre problemes que es dirigeixen en forma natural a relacions entre una quantitat i la seva taxa de canvi, i de les solucions a aquestes equacions, s'estudien les equacions diferencials. Els nombres usats per a representar les quantitats contínues són els nombres reals. Per a estudiar els processos de canvi s'utilitza el concepte de funció matemàtica. Els conceptes de derivada i integral, introduïts per Newton i Leibniz, representen un paper clau en aquest estudi, que es denomina Anàlisi. Per raons matemàtiques, és convenient per a moltes fins introduir els nombres complexos, el que dóna lloc a l'anàlisi complexa. L'anàlisi funcional consisteix a estudiar problemes la incògnita dels quals és una funció, pensant-la com un punt d'un espai funcional abstracte. Un camp important en matemàtiques aplicades és la probabilitat i l'estadística, que permeten la descripció, l'anàlisi i la predicció de fenòmens que tenen variables aleatòries i que s'usen en totes les ciències. L'anàlisi numèrica investiga els mètodes per a realitzar els càlculs en computadores.

Enllaços externs

- [http://www.iecat.net/institucio/societats/SCMatematiques/ienn/cat/index.html Societat Catalana de Matemàtiques]
- [http://www.emis.de/ European Mathematical Society] (en anglès) categoria:Matemàtiques ja:数学 ko:수학 ms:Matematik simple:Mathematics th:คณิตศาสตร์ zh-min-nan:Sò·-ha̍k

Lògica

En general, la lògica és l'estudi dels sistemes de raonament, és a dir, de sistemes de raonament que un ésser intel·ligent podria utilitzar per raonar. La lògica serviria per dir quines formes d'inferència son vàlides i quines no. Tradicionalment, s'estudia com a branca de la filosofia, però també és podria considerar una branca de la matemàtica o de la informàtica.

Història

La lògica, en el sentit més general d'aquesta paraula, es remunta al segle IV aC, quan Aristòtil la posa com a base del seu sistema filosòfic, per ser una matèria indispensable per qualsevol altre ciència. Encara que tal com va ser concebuda pel savi grec era bastant rígida, i de poc abast, amb tot va restar inalterada fins el segle XIX, encara que Leibnitz (1646 - 1716) li donà un cert impuls, dins una postura conservadora, va ser Boole (nat el 2 de novembre de 1815 a Lincoln, Lincolnshire, Anglaterra-mort el 8 de desembre de 1864 a Ballintemple, County Cork, Irlanda), amb alguns altres, començaren a relacionar-la directament amb la matemàtica. La lògica, tal com s'entén avui, va sorgir dels treballs de Frege (nat el 8 de novembre de 1848 a Wismar, Mecklenburg-Schwerin (actualment Alemanya)-mort el 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Alemanya) i Peano (nat el 27 d'agost de 1858 a Cuneo, Piemonte, Itàlia - mort el 20 d'abril de 1932 a Turin, Italia). Aquests treballs es veren com la culminació del procés de formalització de la matemàtica, començada per Isaac Newton i Leibnitz, creadors del càlcul infinitesimal, que després desenvoluparien Cauchy (nat el 21 d'agost de 1789 a París, França – mort el 23 de maig de 1857 a Sceaux, aprop de París), i Gauss (nat el 30 d'abril de 1777 a Brunswick, Ducat de Brunswick, actualment Alemanya – mort el 23 de febrer de 1855 a Göttingen, Hanover, avui Alemanya), entre d'altres que cada vegada abastava conceptes més generals i abstractes. Dedekind (nat el 6 d'octubre de 1831 a Braunschweig, Ducat de Braunschweig, avui Alemanya – mort el 12 de febrer de 1916 a Braunschweig), Riemann (nat el 17 de setembre de 1826 a Breselenz, Hanover, avui Alemanya – mort el 20 de juliol de 1866 a Selasca, Itàlia), Weierstrass (nat el 31 d'octubre de 1815 a Ostenfeide, Westphalia, actual Alemanya – mort el 19 de febrer de 1897 a Berlín, Alemanya) sistematitzaren la matemàtica fins el punt de deixar-la construïda essencialment a partir dels nombres naturals, i sobre les propietats fonamentals dels conjunts. L'obra de Frege i Peano havia de ser la culminació d'aquest procés: provaren de donar regles precises per determinar completament la labor del matemàtic, explicitant tant els punts de partida com els mètodes per deduir nous resultats.Si només hagués estat així la lògica seguiria essent una curiositat reservada als matemàtics amb inclinacions filosòfiques, però a finals del segle XIX Georg Cantor creà i desenvolupà la part més general i abstracta de la matemàtica moderna: la teoria de conjunts. No va passar molt de temps sens que el propi Cantor, i d'altres, descobrissen contradiccions a la teoria de conjunts. L'exemple més simple fou descobert per Bertrand Russell: segons la teoria de Cantor es pot parlar de qualsevol conjunt de objectes si s'especifiquen els seus elements sens ambigüitat. Per tant podem considerar el conjunt R, els elements del qual son exactament aquells conjunts que no son elements de ells mateixos. Per tant si R és un element de ell mateix, per definició, no podria ser-ho, i viceversa. Resulta que R no pot pertànyer a ell mateix com a element ni no fer-ho. Tot això contradiu la lògica més elemental. Es podria pensar que això no és més que una ximpleria, però el que passa és que contradiccions similars afecten a conjunts no tan artificials i recercats com el conjunt R. La primera mostra de la importància de la lògica fou un fracàs estrepitós. Frege havia creat un sistema que pretenia regular qualsevol raonament matemàtic. Russell observà que la paradoxa esmentada podia ser provada seguint el sistema de Frege, així com qualsevol afirmació, la qual cosa tornava aquestes regles totalment inútils. Amb el temps sorgiren substituts als treballs de Frege. El primer va ser els Principia Mathematica de Whitehead (nat el 15 de febrer de 1861 a Ramsgate, Isla de Thanet, Kent, Anglaterra – mort el 30 de desembre de 1947 a Cambridge, Massachusetts, Estats Units)i Russell, de gran complexitat lògica. Després vendrien les teories de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZF), i de von Neumann-Bernays-Gödel (NBG). Amdues permeten deduir tots els teoremes matemàtics a partir dels seus principis bàsics (axiomes), sens que, fins ara, s'hagi trobat cap contradicció.

Raonament deductiu i inductiu

Originalment la lògica només comprenia el raonament deductiu que és allò que s'inferix de unes premisses dades. Sigui com sigui és important fer notar que el raonament inductiu-l'estudi i derivació de generalitzacions a partir de les observacions-ha estat a vegades inclòs en l'estudi de la lògica. Igualment, hem de diferenciar entre validesa deductiva i validesa inductiva. La noció de validesa deductiva pot ser establerta rigorosament per sistemes de Lògica formal en idees de termes ben entesos de semàntica. La validesa inductiva, per altra costat, ens exigeix definir una generalització exacte de algun conjunt d'observacions. La tasca de proporcionar aquesta definició pot ser abordada per diferents camins, alguns més formals que altres; algunes d'aquestes definicions poden usar models matemàtics de probabilitat.

Lògica formal i informal

Una mica arbitràriament, l'estudi de la lògica és divideix en lògica formal i informal. La lògica formal (a vegades anomenada lògica simbòlica) s'apropa a la lògica, i en particular, al debat lògic com a un conjunt de regles manipulació de símbols. Hi ha dues classes de regles en qualsevol sistema de lògica formal: Les regles sintaxi lògica i les regles d'inferència.

Enllaç extern

- [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra Castillo en castellà] Categoria:Lògica ja:論理学 ko:일반논리학 ms:Logik simple:Logic th:ตรรกศาสตร์

Música

La música és un art que té com a objecte el desenvolupament del so en el temps. El concepte d'allò que és musical ha anat evolucionant a través de la història, fins a la inclusió del soroll com a objecte musical al segle XX. La música a la vegada és:
- la disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependències i relacions dels tons entre ells mateixos.
- l'art de combinar els tons d'una manera plàcida a la oïda, i
- un llenguatge universal amb el que un emisor pot transmetre determinats fets i sentmients mitjançant una seqüència de sons.

Pàgines que s'hi relacionen

- Cantant
- Teoria de la música
- Història de la música
- Instrument musical
- Gèneres musicals
- Compositors
- La música catalana
- Acústica
- Diapasó
- Forma musical
- Coral
- Nota Categoria:Entreteniment Categoria:Música fiu-vro:Muusiga ja:音楽 ko:음악 ms:Muzik simple:Music th:ดนตรี

La

- Lingüística: En català, la pot ser,
- la forma que pren l'article el davant de paraules femenines.
- la forma que pren el pronom el quan substitueix un complement directe femení.
- Música: la és la sisena de les notes musicals
- Química: La és el símbol de l'element químic Lantani
- Geografia: LA és l'abreviació usada per la ciutat de Los Angeles
- Geografia: LA és l'abreviació de l'estat Louisiana categoria:Llistat de combinacions de dues lletres ja:LA ko:LA th:LA

Si

- Química; Si és el símbol de l'element químic Silici
- Música; Si és la setena i última nota músical, segons el sistema de notació musical llatí

Atto

Atto (símbol a) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10^-18, o 1/1 000 000 000 000 000 000 o el què és el mateix 0,000 000 000 000 000 001. Confirmat el 1964, el mot prové del danès atten, que significa divuit. Per exemple; : 1 attòmetre = 1 am = 10^-18 metres = 0,000 000 000 000 000 001 metres : 1 attosegon = 1 as = 10^-18 segons = 0,000 000 000 000 000 001 segons Categoria:Prefixos del SI ja:アト

14 april

---- fearnsjier werom - moanne werom - Alle dagen - moanne fierder - fearnsjier fierder - healjier
7 - 8 - 9 - 10 - 11 - 12 - 13 - 14 april - 15 - 16 - 17 - 18 - 19 - 20 - 21 ---- 14 april is de 104e dei fan it jier (yn in skrikkeljier de 105e dei).
Der folgje noch 261 dagen.

Foarfallen

- 1912 - De Titanic botst op syn earste tocht tsjin in iisberch en giet te sink.
- 1931 - Yn Spanje wurdt de republyk útroppen.
- 1999 - Berlyn wurdt op 'e nij haadstêd fan Dútslân.

Berne

- 1527 - Abraham Ortelius, kaartmakker en geograaf († 1598).
- 1629 - Christiaan Huygens, Nederlânsk astronoom, wiskundige en natuerkundige († 1695).
- 1977 - Sarah Michelle Gellar, aktrise.

Ferstoarn

- 1759 - Georg Friedrich Händel, Dútsk/Ingelsk komponist en dirigint (
- 1685).
- 1917 - Ludovich Zamenhof, Poalske betinker fan Esperanto (
- 1859).
- 1986 - Simone de Beauvoir, Fransk skriuwster en filosofe (
- 1908). ---- 7 - 8 - 9 - 10 - 11 - 12 - 13 - 14 april - 15 - 16 - 17 - 18 - 19 - 20 - 21
fearnsjier werom - moanne werom - Alle dagen - moanne fierder - fearnsjier fierder - healjier ---- ja:4月14日 ko:4월 14일 simple:April 14 th:14 เมษายน

Doda i Virgin okucia metalowe tapety na pulpit przetargi prace magisterskie

:: RELATED NEWS ::

Creatinine
Kreatinine (ook wel creatinine, zie noot) is een afbraakproduct van kreatinefosfaat in spierweefsel en wordt door door het lichaam met een vrij constante snelheid geproduceerd, afhankelijk van de aanwezige hoeveelheid spiermassa. Het wordt in de nier hoofdzakelijk passief gefiltreerd, hoewel een klein gedeelte actief wordt uitgescheiden. Hierdoor ontstaat in het bloed een evenwichtsspiegel die het resultaat is van de productiesnelheid in de sp

REACH
REACH is een voorgesteld systeem voor registratie, evaluatie en toelating van chemische stoffen die in de Europese Unie op de markt komen. De naam 'REACH' betekent Registration, Evaluation and Authorisation of CHemicals. Het huidige voorstel is in 2003 door de Europese Commissie aangenomen en ter behandeling voorgelegd aan het Europees Parlement. Hier werd het in eerste lezing, en i

Embioptera
Embioptera of webspinners vormen één van de 26 orden die behoren tot de klasse van de Insecta. Ze horen bij de Exopterygota en hebben dus een onvolledige gedaanteverwisseling. Het aantal ertoe behorende soorten wordt geschat op 300, waarvan de meeste voorkomen in de tropen. Dit zijn kleine, slanke insecten. De mannetjes zijn enigszins dorsiventraal afgeplat; nymfen en wijfjes zijn rolrond. De meeste soorten zijn tussen 4 en 7 mm lang. Antennes zijn draadvormig, ocelli ontbreken, monddelen zijn b

Elliott Smith
Elliott Smith (6 augustus 1969 – 21 oktober 2003) was een Amerikaans singer-songwriter. Zijn echte naam was Steven Paul Smith. Smith is vooral bekend van zijn nummers voor de film Good Will Hunting, waaronder Miss Missery, dat hem een

Fieke Boekhorst
Josephine Francisca Maria (roepnaam Fieke) Boekhorst (18 december 1957, Helmond) speelde 116 officiële interlands (128 doelpunten) voor de Nederlandse hockeyploeg. Boekhorst maakte haar debuut op 16 september 1978 in de wedstrijd Nederland-9 augustus 1974, Veghel) is een voormalig Nederlands hockeyinternational, die 174 interlands (68 doelpunten) speelde voor de Nederlandse hockeyploeg. Haar specialiteit is strafcorner. Van den Boogaard maakte haar debuut voor Oranje op 3 oktober 1994 in de oefeninterland Duitsland

Jeannette Lewin
Jeannette Lewin (27 februari 1972, Vianen) is een voormalig hockeyster uit Nederland, die 114 interlands (twaalf doelpunten) speelde voor de Nederlandse vrouwenhockeyploeg. Haar debuut voor Oranje maakte de dynamische middenveldster op 14 december 1990 in het

Geert Dales
Geert D. Dales (Doetinchem 5 maart 1952) is een Nederlands politicus voor de VVD. Op een orthodox-protestantse school ("School met de Bijbel") volgde hij het basisonderwijs waarna hij een middelbare op

Witte mars
De Witte Mars was een betoging die plaats had op 20 oktober 1996 in Brussel na het uitbarsten van de zaak Dutroux. De betogers kwamen op straat voor een beter werkend gerecht dat in alle onafhankelijkheid de zaak Dutroux tot op het bot zou kunnen uitspitten en voor een betere bescherming van kinderen.

Voorgeschiedenis

Nadat Marc Dutroux op 13 augustus

Phaino
Phaino (Grieks: Φαινω) is één van de Oceaniden (kinderen van Tethys en Oceanus) uit de Griekse mythologie. Haar naam is afgeleid van het Griekse werkwoord phainen, dat plots verschijnen bete

A

Alfabet català

Bioquímica

Adenina

Alanina

Electrònica

Equipament de mesura electrònica

Components passius

Components actius

Sensors i actuadors electromecànics

Física

Visió general de la investigació en la física

Física clàssica

Física moderna

Física teòrica i experimental

Enllaços relacionats

Enllaços externs

Unitat de longitud

Algunes equivalències

Àngstrom

Matemàtiques

Categories

Fonaments i mètodes

Nombres

Matemàtica del canvi

Anàlisi

Estructures matemàtiques

Espais

Matemàtica finita

Matemàtica aplicada

Teoremes i conjectures famoses

Història de les matemàtiques. El món dels matemàtics

Matemàtiques recreatives

Història

Enllaços externs

Lògica

Història

Raonament deductiu i inductiu

Lògica formal i informal

Enllaç extern

Música

Pàgines que s'hi relacionen

La

Si

Atto

14 april

Foarfallen

Berne

Ferstoarn

Voorgeschiedenis