:: wikimiki.org ::

Astronauta

Astronauta

Un astronauta, cosmonauta o taikonauta és una persona que viatja en l'espai exterior a la Terra. El criteri per considerar que una persona és un astronauta es que hagi viatjat a una alçada superior a 80 o 100 km, depenent dels països. A principis de 2004, mes de 430 persones de 32 països diferents han exercit d'astronautes. En català, el terme astronauta és el mes usat, en general. Cosmonauta s'utilitza habitualment per referir-se a astronautes russos o de l'antiga Unió Soviètica, mentre que taikonauta s'utilitza per astronautes xinesos.

Astronautes famosos

- Buzz Aldrin (20 de gener de 1930), astronauta americà. Participà al primer viatge a la Lluna el 21 de juliol de 1969
- Neil Armstrong (5 d'agost de 1930) astronauta americà, primer home que caminà sobre la Lluna. Quan posà el peu sobre la Lluna el 21 de juliol de 1969 va dir: “Aquest es un petit pas per un home, mes un gran pas per la humanitat”.
- Valentina Vladimirovna Tereshkova (ciríl·lic Валентина Владимировна Терешкова) nasqué el 6 de març a Manslenninkovo, a la regió de Yaroslavl, URSS, va ser la primera dona cosmonauta a l'espai, va fer 48 òrbites voltant la terra a bord del Vostok 6 en 70 hores, i 50 minuts, des de el 16 de juny, al 19 de juny de 1963.
- Yuri Alekseyevich Gagarin (ciríl·lic Юрий Алексеевич Гагарин), (9 de març de 1934 – 27 de març de 1968), cosmonauta soviètic. Nascut a Gzhatsk, URSS (ara Rússia). El 12 d'abril de 1961 esdevení el primer ésser humà que viatjà a l'espai amb el Vostok 1.
- Yang Liwei és el primer astronauta de la Xina. categoria:astronàutica ja:宇宙飛行士 simple:Astronaut th:นักบินอวกาศ

Terra

La Terra és el tercer planeta del Sistema solar, per ordre de proximitat al Sol. La seva òrbita és molt poc excèntrica: és una el·lipse molt semblant a una circumferència, d'un radi d'uns 150 milions de km. Gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 29,8 km per segon, i la distància mitjana que la separa del Sol és de 149.600.000 km. La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol.
- Rotació sobre el seu propi eix, que determina els dies i les nits, amb una duració de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons.
- Precessió i nutació. El seu diàmetre equatorial és de 12.756,270 km. És l'únic planeta conegut on existeix vida. La Terra posseix un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Composició i estructura

La composició de la Terra en massa és: La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

La hidrosfera

- Vegeu: Hidrosfera. La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents. La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO₂ i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar. La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·10²¹ kg.

L'atmosfera

- Vegeu: Atmosfera terrestre. La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO₂ en O₂. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·10¹⁸ kg.

La Terra en el Sistema solar

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts. La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge). El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

La Lluna

- Vegeu: Lluna. La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront. L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars. La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans. La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals. L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna. La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide 3753 Cruithne.

La biosfera

- Vegeu: Biosfera. La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·10⁹ anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament. vida vida vida

Pàgines relacionades

- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra en un dia
- Tectònica de Plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana Categoria:Planetes ja:地球 ko:지구 ms:Bumi simple:Earth th:โลก zh-min-nan:Tē-kiû

Km

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres. :1 km = 1.000 m = 10³ m Històricament, es defineix com la deumil·lèsima part de la distància entre el pol nord terrestre i l'equador passant pel meridià de París (França). La paraula «kilòmetre» està formada per les paraules gregues χίλια (khilia) = mil i μέτρο (metro) = compte/mesura. Kilo és el prefix per a 1.000, definit en els prefixos del Sistema Internacional d'Unitats. Equivalències: 1 km = 0,621 milles = 0,540 milles nàutiques = 1.094 iardes = 3.821 peus categoria:Unitats de longitud simple:Kilometre

Català

::Aquést article és sobre la llengua catalana. Vegeu també Condició política de català El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia. Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 de que :«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».

Nombre de parlants al món

Territoris on la llengua té estatus oficial

Territoris on la llengua no té ple estatus oficial

Total

Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[http://www.idescat.net/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[http://www.caib.es/ibae/demo/evolucio_poblacio/ccaa.htm].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[http://www.estadistica.ad/indexdee.htm]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[http://www.pauvila.net/]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/an/e19/e19.html]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm#alguer]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.

Pàgines que s'hi relacionen

- Dialectes del català

Parlars amb empremta de la llengua catalana

- Panotxo (Múrcia)
- Sicilià (Sicília)
- Napolità (Nàpols)
- Xurro (Comarques de l'Interior del País Valencià)

Manifests

- [http://www.fundccc.org/htmdocs/manifest2001.htm Un memorial reial per a passats irreals]
- [http://www.vilaweb.com/www/especials/especial?id=807190 Manifest per la llengua]
- [http://bloc.jovesllengua.org/acampallengua2004/manifest Joves de Mallorca per la llengua]
- [http://www.cercat.com/cinema/plataforma.htm Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català]
- [http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=646 Manifest per la llengua de valencians residents al Principat] Categoria:Català ja:カタルーニャ語 ko:카탈루냐어 simple:Catalan language

Rússia

La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan. Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR). La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering. Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel. A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia. A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Organització territorial

Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.

Districtes federals

- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)

Repúbliques

- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats. Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov. Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya. L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.

Vegeu també

Llistat de Tsars Llistat dels prínceps de Moscou Categoria:Rússia als:Russland ja:ロシア ko:러시아 ms:Russia roa-rup:Rusii simple:Russia th:สหพันธรัฐรัสเซีย zh-min-nan:Lō·-se-a

Xina

La Xina és una nació asiàtica de tradició mil·lenària, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat. Actualment, existeixen dos estats xinesos:
- La República Popular de la Xina (中[Zhōng] 华[huá] 人[Rén] 民[mín] 共[Gòng] 和[hé] 国[guó]), que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos al continent asiàtic, així com alguns altres territoris sota la seua jurisdicció (com ara el Tibet).
- La República de la Xina, que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors. Encara que és un estat de facto, no està reconegut com a tal ni per les Nacions Unides ni per gairebé cap altre estat.

Articles relacionats

- Història de la Xina
- Geografia de la Xina Categoria:Xina ja:中国 ms:China

20 de gener

El 20 de gener és el vinté dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 345 dies per finalitzar l'any i 346 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1279 - Perpinyà (el Rosselló): Pere II aconsegueix que son germà Jaume II de Mallorca li hi signi una declaració de vassallatge.
- 1401 - Barcelona: A la llotja s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat.
- 1640 - Barcelona: hi reben amb entusiasme Francesc de Tamarit, heroi del setge de Salses.
- 1924 - Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1993 - Tolochenaz-sur-Morges (cantó de Vaud, Suïssa): Audrey Kathleen Ruston coneguda com Audrey Hepburn, actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga.

Festes i commemoracions:

- Festa Local de Riu a la comarca de la Cerdanya
- Sant Fabià, papa
- Sant Sebastià, festa major de Palma i Riudoms ---- Dia d'abans/Dia de després Categoria:gener Categoria:Gener ja:1月20日 ko:1월 20일 simple:January 20 th:20 มกราคม

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cent dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments

Països Catalans

- 1936 - Barcelona: se suspèn l'Olimpiada Popular de Barcelona a causa de l'aixecament feixista.
- 1936 - Barcelona: Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Món

- 1954 - Ginebra, Suïssa: Signatura dels Acords de Ginebra, on França reconeix la independència d´Indoxina. Creació dels estats de Laos, Cambotja i els dos Vietnams.

Naixements

Països Catalans

- 1898 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d’ERC a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del periòdic esportiu La Rambla, lluitador i patriota català.

Món

- 1899 - Oak Park, Chicago (Illinois, els Estats Units): Ernest Hemingway, escriptor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

- 1994 - Barcelona: Pere Calders, escriptor català.

Món

- 1796: Robert Burns, el mes conegut poeta en llengua escocesa.

Festes

- Bolívia - el Dia dels Màrtirs
- Guam - Dia de l'alliberament (1944) ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juliol ja:7月21日 ko:7월 21일 simple:July 21 th:21 กรกฎาคม

1969

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 16 d'abril - Barcelona: atorguen a Jordi Rubió i Balaguer el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. :MÓN
- 29 d'octubre - Califòrnia (els Estats Units): l'equip dirigit per l'informàtic Leonard Kleinrock envia el primer missatge electrònic d'un ordinador de la Henry Samueli School of Engineering and Applied Science (Los Angeles) fins a un altre situat a l'Stanford Research Institute (prop de San Francisco), a través d'Arpanet, l'embrió d'Internet. :ASTRONÀUTICA ASTRONÀUTICA
- 20 de juliol - mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar "Eagle" de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1969年 ko:1969년 ms:1969 simple:1969 th:พ.ศ. 2512

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs. Queden 148 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1939 afusellament de les tretze Roses Roges.
- 1955 - Wolfsburg (Alemanya): surt de la factoria de la Volkswagen el cotxe un milió del model "escarabat".

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1862, Leicester, (Regne Unit): Joseph Merrick, conegut com L'Home Elefant.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1962 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Marilyn Monroe actriu estatunidenca (trobada morta després d'una aparent sobredosi de somnífers).

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Agost ja:8月5日 ko:8월 5일 simple:August 5 th:5 สิงหาคม

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cent dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments

Països Catalans

Món

- 1954 - Ginebra, Suïssa: Signatura dels Acords de Ginebra, on França reconeix la independència d´Indoxina. Creació dels estats de Laos, Cambotja i els dos Vietnams.

Naixements

Països Catalans

Món

- 1899 - Oak Park, Chicago (Illinois, els Estats Units): Ernest Hemingway, escriptor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

- 1994 - Barcelona: Pere Calders, escriptor català.

Món

- 1796: Robert Burns, el mes conegut poeta en llengua escocesa.

Festes

- Bolívia - el Dia dels Màrtirs
- Guam - Dia de l'alliberament (1944) ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juliol ja:7月21日 ko:7월 21일 simple:July 21 th:21 กรกฎาคม

1969

Esdeveniments:

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1969年 ko:1969년 ms:1969 simple:1969 th:พ.ศ. 2512

URSS

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), o Unió Soviètica, va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991. La URSS va sorgir després de la Revolució d'Octubre, al 1917, i un període posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics es van fer amb el poder. El nombre de repúbliques que formaven la Unió va variar amb el temps, però n'hi havia 15 en l'etapa final. La més important, de llarg, era Rússia, tant en termes d'extensió i població, com d'economia i política. L'únic partit reconegut, i que controlava tota la vida política, era el Partit Comunista de la Unió Soviètica.

Presidents

- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov

Repúbliques

La Unió Soviètica fou una federació de Repúbliques Socialistes Soviètiques (RSS). Les primeres repúbliques sorgiren just després de la Revolució d'Octubre del 1917. Al principi les repúbliques eren independents les unes de les altres malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels líders pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1922, quatre repúbliques (República Socialista Federada Soviètica de Rússia, RSS d'Ucraïna, RSS de Bielorússia i RSS de Transcaucàsia) s'uniren formant la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Entre el 1922 i el 1940, el nombre de repúbliques va créixer fins a setze. Algunes de les noves repúbliques es formaren a partir de territoris adquirits o readquirits per la Unió Soviètica, i d'altres de la fragmentació repúbliques ja existents. Els criteris per a l'establiment de noves repúbliques foren els següents: # que estiguéssin situades a la perifèria de la Unió Soviètica per tal que fóssin capaces de poder exercir el dret a la secessió, # que fóssin suficientment fortes econòmicament per tal de poder subsistir de manera independent i # que fóssin anomenades segons el grup ètnic dominant si aquest tenia almenys un milió d'habitants. Aquest sistema va romandre invariable fins el 1940 i no es formaren noves repúbliques. La RSS Carelo-Finesa, fou dissolta el 1956. Les 15 repúbliques restants van romandre fins el 1991. El dret a secessió era només teòric, ja que era molt poc desitjat pel centralisme soviètic fins el col·lapse de la Unió el 1991. A partir del col·lapse de la Unió, onze de les quinze repúbliques formaren la Comunitat d'Estats Independents. Comunitat d'Estats Independents

Economia

Els sistema econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat de l'estat dels mitjans de producció, dins la teoria general marxista-leninista. L'estat determinava una planificació global de l'economia de forma centralitzada. El màxim òrgan planificador era el Gosplan de la Unió Soviètica. En el seu procés de determinar un desenvolupament futur rebia les directrius del Consell de Ministres de la URSS i dels Gosplan de les repúbliques federades. Seguidament elaborava el pla i l'aprobava després de sotmetre'l al Sòviet Suprem. A partir dels programes de planificació del 1928, la Unió Soviètica va experimentar un període d'esplendor i desenvolupament fins, aproximadament, l'any 1965. El caràcter maximalista dels plans va conduir després del 1965 a greus crisis per l'incompliment reiterat dels objectius establerts. categoria:Unió Soviètica ja:ソビエト連邦 ko:소비에트 연방 simple:Soviet Union th:สหภาพโซเวียต

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 198 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1802 - Menorca: en nom d'Espanya, el capità general de Mallorca, Joan Miquel Vives, pren possessió de l'illa després de la darrera ocupació britànica.
- 1938 - Castelló (la Plana Alta): les tropes franquistes ocupen la ciutat.
- 1983 - Ascó (la Ribera d'Ebre): hi entra en funcionament la central nuclear Ascó II. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1937 - Madrid (Espanya): Andreu Nin polític i escriptor català, assassinat per elements estalinistes. :MÓN

Festes:

Festa Local a Calella, a la comarca del Maresme. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juny ja:6月16日 ko:6월 16일 simple:June 16 th:16 มิถุนายน

1963

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 13 de març - Barcelona: atorguen la Lletra d'Or a "Nosaltres els Valencians", de Joan Fuster.
- 26 de maig - Mallorca: s'hi celebra l'acabament del "Diccionari català-valencià-balear".
- 14 de novembre - París (França): Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en què defensa la identitat nacional catalana que acabaran comportant que les autoritats fanquistes l'expulsin de l'estat espanyol, el 12 de març de 1965. :MÓN
- 11 d'abril - la Ciutat del Vaticà (Roma): Joan XXIII publica l'encíclica Pacem in Terris.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 4 de març - Rutherford (Nova Jersey, EUA): William Carlos Williams, poeta estatunidenc (n. 1883).
- 5 de març - Camden (Tennessee, EUA): Virginia Patterson Hensley, coneguda com Patsy Cline, Lloyd Estel Copas conegut com Cowboy Copas i Harold Franklin Hawkins conegut com Hawkshaw Hawkins, cantants de country, morts en accident d'aviació (n. respect. el 1932, 1913 i 1921).
- 10 d'octubre - Grassa (la Provença): Édith Giovanna Gassion, coneguda com Édith Piaf, cantant francesa (tot i que oficialment consta que va morir a París l'endemà, el mateix dia que el seu gran amic Jean Cocteau) (n. 1915).
- 11 d'octubre - Milly-la-Fôret (l'Illa de França, França: Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francès, l'endemà de la mort de seva gran amiga Édith Piaf (n. 1889).
- 22 de novembre - Dallas (Texas, EUA): John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units (n. 1917).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Història ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1963年 ko:1963년 ms:1963 simple:1963 th:พ.ศ. 2506

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 297 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1966 - Barcelona: les autoritats franquistes reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarrià; aquests fets es coneixen com la caputxinada.
- 1990 - Manresa (el Bages), Terrassa (el Vallès Oriental) i Badalona (el Barcelonès): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1934 - Smolensk (Rússia): Juri Gagarin, primer cosmonauta de la història.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

---- Un dia abans/Un dia després Categoria:març ja:3月9日 ko:3월 9일 simple:March 9 th:9 มีนาคม

1934

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 6 d'octubre - Lluís Companys proclama l'Estat Català. :MÓN
- 13 de febrer - Madrid: la Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la FE de las JONS.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 9 de març - Smolensk (Rússia): Juri Gagarin, primer cosmonauta de la història.
- 20 de setembre - Roma (Itàlia): Sofia Scicolone, coneguda com Sophia Loren, actriu de cinema italiana.
- 21 de setembre - Montreal (el Quebec): Leonard Norman Cohen conegut com Leonard Cohen, cantant melòdic canadenc.
- 9 de novembre - Brooklyn, Nova York (USA): Carl Sagan, astrònom estatunidenc.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 2 de juliol - presó d'Stadelheim (Múnic, Baviera, Alemanya): Ernst Röhm, polític i militar alemany, assassinat arran de la Nit dels ganivets llargs (n. 1887).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1934年 ko:1934년 ms:1934 simple:1934 th:พ.ศ. 2477

27 de març

El 27 de març és el vuitanta sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta setè en els anys de traspàs. Queden 279 dies per a finalitzar l'any. ---- El de la Federació Internacional de Patinatge

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2004 - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la Federació Catalana; nogensmenys, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia). :MÓN
- 1513 - la Florida (ara els EUA): l'explorador Juan Ponce de León esdevé el primer europeu que atalaia les costes continentals de Nord-amèrica quan hi arriba cregut que és una altra illa.
- 1973 - Hollywood (Califòrnia, EUA): Marlon Brando rebutja l'Òscar que li concedeix l'Acadèmia de les Arts i les Cièncias Cinematografiques.
- 1977 - Los Rodeos (Tenerife, illes Canàries): dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones.
- 1990 - Miami (la Florida, EUA): TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1955 - Sant Jaume de Galícia (Galícia): Mariano Rajoy, polític espanyol.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1987 - Barcelona: Frederic Escofet, polític i militar català (n. 1898).
- 1993 - València: Vicent Andrés i Estellés, poeta i periodista valencià (n. 1924). :MÓN
- 1770 - Madrid (Espanya): Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (n. 1696).
- 2005 - Madrid (Espanya): Fernando Jiménez del Oso, psiquiatre i parapsicòleg espanyol (n. 1941).

Festes i commemoracions:

- Dia Mundial del Teatre
- Sant Alexandre
- Sant Rupert, patró de Baviera
- Santa Lídia ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Març ja:3月27日 ko:3월 27일 simple:March 27 th:27 มีนาคม

Rússia

Organització territorial

Districtes federals

Repúbliques

Territoris (krai)

- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol

Províncies (óblast)

Província autònoma (avtonómnaia óblast)

- Óblast Autònom dels Hebreus

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Vegeu també

1961

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 13 de març - Perpinyà (el Rosselló): s'hi publica el primer número de la revista "Sant Joan i Barres".
- 11 de juliol - Barcelona: s'hi funda Òmnium Cultural.
- 6 de desembre - Barcelona: s'hi publica el primer número de la revista "Cavall Fort". :MÓN
- 12 d'abril - La Unió Soviètica: Juri Gagarin, a bord de la nau Vostok I, esdevé el primer home que surt a l'espai exterior de la Terra.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 18 d'octubre - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Wynton Marsalis, trompetista de jazz, fill d'Ellis Marsalis.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 10 de gener - Nova York (EUA): Dashiell Hammett, escriptor estatunidenc (n. 1894).
- 3 de març - Nova York (USA): Paul Wittgenstein, pianista austríac (n. 1887).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1961年 ko:1961년 ms:1961 simple:1961 th:พ.ศ. 2504

Espai exterior

L’espai exterior es la part de l'Univers a fora del planeta Terra. No hi ha cap frontera definida entre l'atmosfera terrestre i l'espai exterior. Habitualment se sol considerar que l'espai exterior comença a una alçada de 80 a 120 km de la superficie terrestre. Categoria:Cosmologia

Sofala

right Sofala es una provincia de Mozambique. Tiene una superficie de 68.018 km² y una población aproximada de 1,5 millones en 2002. La capital es Beira. categoría:Provincias de Mozambique ja:ソファラ州

warsaw hotels oszust rozst�py WARSAW HOTELS gry sportowe

:: RELATED NEWS ::