Baix

- Cultura popular: Un baix és un dels castellers que formen la pinya del castell.
- Música:
- Un baix és una de les veus d'home (vegeu cantant).
- Un baix és un instrument destinat a executar la part més greu d'una composició musical. Un dels instruments més utilitzats per fer-ho és el baix elèctric.

Cultura popular

La cultura popular o folklore és la cultura tradicional particular a un grup ètnic o cultural determinat. Això inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions, etc. El folklore es transmet tradicionalment de manera oral, tot i que en l'època moderna s'han fet esforços importants de recopilació de la cultura popular de molts països. Durant el segle XIX es va posar èmfasi en l'ús del folklore per motius sobretot ideològics i nacionalistes (vegeu nacionalisme romàntic). Al segle XX es va començar a estudiar el folklore més objectivament, i des d'un punt de vista etnogràfic. El folklore dels Països Catalans ha estat compilat per diversos autors,
- Mossèn Alcover, que va recompilar un gran nombre de rondalles de les Illes Balears abans de començar a escriure el diccionari català valencià balear.
- Joan Amades i Gelats, autor del Costumari Català.
- L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria: Die Balearen, Rondalles. El terme cultura popular o cultura pop també s'utilitza (sobretot en països anglosaxons) per referir-se als trets característics (sobretot iconogràfics) de la cultura de masses en un moment determinat (tendències musicals, artístiques, cinematogràfiques, etc).

Pàgines que s'hi relacionen

- Mitologia categoria:cultura popular ja:民俗学

Casteller

, a la Plaça Sant Jaume.]] Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera. La seva vestimenta típica és: camisa de color amb escut de la colla, pantaló blanc, faixa, espardenyes (o sabates esportives) i mocador. L'origen d'aquesta figura data de finals del segle XVIII, iniciat a Valls per les colles dels Xiquets de Valls. En aquest context, un castell és una construcció humana on intervenen desenes o centenars de persones que intenten enlairar-se l'una sobre l'altra d'una manera organitzada fins arribar a l'alçada més alta possible. Els castellers tenen un lema casteller: "Força, Equilibri, Valor i Seny". Aquest resumeix les característiques d'un casteller:
- Força : Son persones que acostumen a ser corpulentes.L'origen dels castells vé de la pagesia, i en aquella epoca els castellers eren persones acostumades a aguantar grans pesos i fer esforços.
- Equilibri : El fet d'estar una persona sobre l'altre i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en la mateixa alçada, implica un sentit de l'equil.libri i la confiança en els altres molt fort.
- Valor : Una característica de la gent que puja al castell, sobretot la canalla.
- Seny : Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assagar-ho i tirar-ho a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esforç de tots depen l'exit del castell. Xiquets de Valls Històricament, els castells deriven d'uns balls populars anomenats Balls de Valencians (vegeu Moixiganga i Muixeranga) que al final de la seva ballada s'aixecava una figura, anomenada la torre. Actualment, els castells són construccions complexes, on els participants, o castellers, s'organitzen per formar estructures que poden arribar fins a nou o deu pisos. Un castell està format per:
- Pinya : la base del castell. És on es troba el gruix de persones, que dónen suport al castell.
- Tronc : la part visible del castell. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades. Aixi si diem que es fa un TRES DE SIS, volem dir que el tronc es format per 3 persones a cada pis (a excepció dels tres darrers), i que té una alçada de 6 pisos (comptant des de la pinya). El tronc està format en aquest cas, pels baixos (els que es situen abaix de tot del castell tocant de peus a terra), els segons, (el primer pis visible), els terços, (a sobre dels segons), els dosos (el pis de sobre els terços, format per dos persones, i primer pis del pom de dalt), acotxador (normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braços dels dosos), i per últim l'anxeneta, (que treptja als dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest aixeca la mà, és quan el castell està carregat).
- Folre : es situa a sobre de la pinya, que en aquest cas es diu soca, i té gairabé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S'utilitza per a subjectar als terços i ajudar als segons en castells de més dificultat. Per exemple: el tres de nou amb folre. Els castellers s'organitzen en colles castelleres, que rivalitzen entre elles per veure quina pot descarregar el castell més alt o més difícil. Així ho demostren cada dos anys (initerrompudament des de 1980) en el concurs de castells que s'organitza a la plaça de braus de Tarragona. La música de les gralles indica l'evolució del castell, a l'hora de carregar com de descarregar. El grup es composa de grallers i tabalers. Així des de la pinya es pot saber com evoluciona el castell. Quan comença a erigir-se, un castell pot acabar de quatre formes diferents: 1. Intent Desmuntat: Si l'enxaneta baixa abans de carregar el castell i es pot desfer ordenadament el castell, es diu que és un intent desmuntat. 2. Intent: Si el castell cau abans de carregar-se, es diu que ha estat un intent (o que el castell ha fet llenya). 3. Si el castell, després de carregar-se cau, es diu que ha sigut carregat. 4. Si l'anxaneta baixa un cop l'ha carregat i també ho fan la resta de castellers, el castell s'anomena descarregat. Al llarg dels segles d'història s'hi ha de comptar molts pocs accidents. Entre aquests, però s'hi troben la mort d'un nen -un monument dedicat al qual es pot veure en el seu municipi- i la paraplègia d'un altre.

Enllaços

- [http://www.coordinadoracollescastelleres.info Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya]
- http://www.altcamp.info/castells.htm Informació sobre els castells: història, vocabulari casteller, parts d'un castell, etc.
- http://www.webcasteller.com/ Rànking i base de dades castellera dels últims anys, es pot consultar l'agenda, els resultats de les actuacions i articles de premsa vinculats a l'actuació.
- http://www.mallorcaweb.net/castellers El Fet Casteller a l'illa de Mallorca, una de les darreres zones d'expansió d'aquesta activitat.
- http://www.moncasteller.com Informació castellera del punt de vista de les colles més grans del Món Casteller.
- http://www.lamalla.net/canal/castellers/ Informació a La Malla sobre properes actuacions, actuacions realitzades, noticies breus i altres temes de l'entorn dels castells.
- http://www.falques.com Bloc amb informació castellera. Actuacions, reflexions i altres
- http://www.lawebdelscastellers.com Tutorial sobre els Castellers, resum històric, informació sobre colles, diades i places castelleres, etc.

Vegeu També

- Muixeranga
- Moixiganga Categoria:Castellers

Música

La música és un art que té com a objecte el desenvolupament del so en el temps. El concepte d'allò que és musical ha anat evolucionant a través de la història, fins a la inclusió del soroll com a objecte musical al segle XX. La música a la vegada és:
- la disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependències i relacions dels tons entre ells mateixos.
- l'art de combinar els tons d'una manera plàcida a la oïda, i
- un llenguatge universal amb el que un emisor pot transmetre determinats fets i sentmients mitjançant una seqüència de sons.

Pàgines que s'hi relacionen

- Cantant
- Teoria de la música
- Història de la música
- Instrument musical
- Gèneres musicals
- Compositors
- La música catalana
- Acústica
- Diapasó
- Forma musical
- Coral
- Nota Categoria:Entreteniment Categoria:Música fiu-vro:Muusiga ja:音楽 ko:음악 ms:Muzik simple:Music th:ดนตรี

Instrument musical

Un instrument musical és un artefacte modificat o construït amb el propòsit de generar música. En principi qualsevol objecte que produeixi so pot servir com a instrument musical, però l'expressió s'aplica generalment a enginys que tenen aquesta utilitat específica. Tradicionalment, els instruments es classifiquen segons la manera que tenen de generar el so:
- De vent: generen el so per mitjà de la vibració de la columna d'aire que tenen a l'interior.
- De corda: generen el so per mitjà de la vibració d'una corda que es pinça (el contrabaix), es colpeja (el piano), es rasca (la guitarra), etc.
- De percussió: generen el so per mitjà de la vibració d'un cos que és colpejat.
- Electrònics: generen el so per mitjans electrònics.

Altres

- De teclat: n'hi ha de vent (orgue), de corda (clavicèmbal), de percussió (piano), o electrònics (sintetitzador ) que s'accionen mitjançant un teclat.
- La veu humana: també se la pot considerar un instrument musical. Un cantant genera sons quan l'aire que expulsa dels pulmons fa vibrar les cordes vocals. La freqüència fonamental es controla mitjançant la tensió de les cordes vocals, i el timbre amb la resta de l'aparell fonador.

Classificació de Sachs-Hornbostel

El 1914, Erich von Hornbostel i Curt Sachs van proposar un nou esquema de classificació a Zeitschrift für Ethnologie. El seu esquema és àmpliament emprat avui en dia i es coneix com el sistema Sachs-Hornbostel (o sistema Hornbostel-Sachs). Segons aquesta classificació els instruments es divideixen en cinc grups:
- Els idiòfons: produeixen el so vibrant ells mateixos.
- Els membranòfons: produeixen el so mitjançant una membrana vibrant.
- Els cordòfons: produeixen el so mitjançant la vibració de cordes.
- Els aeròfons: produeixen el so per mitjà de la vibració de columnes d'aire.
- Els electròfons: produeixen el so amb mitjans electrònics.

Pàgines que s'hi relacionen

- Història de la classificació dels instruments musicals
- Teoria de la música
- Acústica Categoria:Instruments

Baix elèctric

El baix elèctric és un instrument de corda, electròfon, similar a la guitarra elèctrica però més gros i amb un so més greu. També està emparentat amb el contrabaix i té una funció similar a la d'aquest instrument. És un instrument d'ús molt estés en la música popular contemporània. La manera de produir el so és la mateixa que en la guitarra elèctrica: les vibracions de les cordes alteren el camp magnètic d'unes pastilles electromagnètiques que converteixen aquesta alteració en un corrent elèctric. Aquest corrent s'amplifica i s'emet per un altaveu. Evidentment, variant els components electrònics i la configuració de l'amplificador i de l'altaveu s'obtenen timbres diferents. El primer model de baix elèctric produït massivament el va crear Leo Fender, un conegut fabricant de guitarres, ja que els intents d'afegir pastilles als contrabaixos per a amplificar-ne el so no funcionaven molt bé en aquells temps. El Precission Bass, el primer dels models de Fender, va començar a vendre's el 1951, i avui en dia encara es fabrica (en una versió millorada). El canvi de la forma de l'instrument, del contrabaix a la guitarra, i el fet d'afegir-hi trasts van fer que aquest nou instrument resultés molt més fàcil de tocar (i de transportar) que el contrabaix. A partir de la introducció del Fender Precission, altres companyies com Gibson, Danelectro i moltes més van començar a construir instruments similars, que no només van ser una manera de deixar "la berra" a casa ("berra" és un terme popular per a referir-se al contrabaix), sino que a més a més va donar més presència als baixistes dins del so de la banda. El disseny clàssic de baix elèctric té quatre cordes, afinades en Mi, La, Re i Sol, amb la més greu (el Mi) vibrant a 41,3 Hz. Actualment existeixen moltes variants: models de cinc cordes (que normalment afegeixen un Si més greu que el Mi, tot i que també és possible afegir un Do per damunt del Sol); models de sis cordes (Si-Mi-La-Re-Sol-Do); i fins i tot instruments amb més de sis cordes! A més a més, des dels anys setanta existeixen baixos sense trasts. Una tècnica peculiar d'aquest instrument és l'anomenat slap, que consisteix en colpejar les cordes amb el polze de la mà dreta (l'esquerra per als esquerrans) i estirar-les violentament amb l'índex. L'inventor d'aquesta manera de tocar va ser Larry Graham, el baixista del grup Sly and the Family Stone durant els darrers anys seixanta. Stanley Clarke, als anys 70, va portar aquesta tècnica al virtuosisme. Actualment molts baixistes de renom fan servir lslap com a recurs identificatiu, com ara Flea (del grup Red Hot Chili Peppers), Les Claypool (del grup Primus), Marcus Miller o Victor Wooten. Categoria:Instruments de corda ja:エレクトリックベース ko:베이스 기타

Cieśnina Surabaja

Cieśnina Surabaja - cieśnina w Indonezji; łączy Morze Jawajskie z cieśniną Madura; oddziela zachodnią część Madury od Jawy; długość ok. 18 km, szerokość 3 - 9 km. Do cieśniny Surabaja uchodzi rzeka Solo. Surabaja, cieśnina

online casinos video poker prace magisterskie accommodation in valencia hoteles amsterdam

:: RELATED NEWS ::