:: wikimiki.org ::
| Budisme |
Budisme
)]]
El budisme és la religió i la filosofia basades en els ensenyaments de Siddharta Gautama (que esdevingué Buda).
Aquesta religió es va originar a l'Índia i es va escampar cap a l'Àsia Central, el Tibet, Sri Lanka, el sud-est de l'Àsia, la Xina, Corea i el Japó. Avui en dia el budisme també ha esdevingut relativament popular en el món occidental. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes al món.
Siddharta Gautama
Siddharta Gautama era fill d'una família rica i influent. Però a l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar el en coneixement dels upanixads i, a l'edat de 35 anys, va aconseguir el que anhelava: immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, és va convertir en el Buda, l´Il·luminat. Va morir a l'edat de 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana.
Després de la il·luminació, es convertí en Buda i va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.
- Primera noble veritat: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
- Segona noble veritat: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió.
- Tercera noble veritat: el sofriment es suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
- Quarta noble veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la il·luminació.
Els vuit passos són els següents:
# Coneixement recte de les quatre veritats.
# Actitud recta: allunyar-se d'odis, enveges.
# Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment.
# Acció recta: bona conducta moral.
# Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal.
# Esforç recte: fomentar tendències bones.
# Pensament recte: no cedir als desigs.
# Concentració recta: meditació.
Categoria:Budisme
als:Buddhismus
ja:仏教
ko:불교
zh-min-nan:Hu̍t-kàu
ms:Agama Buddha
simple:Buddhism
th:พระพุทธศาสนา
Religió)]]
La Religió es el conjunt de creences (sobre el món i la persona) i d'actituds (moral) pròpies d'una persona o d'una comunitat humana. Especialment es refereix al concepte de sagrat, entès com allò digne de reverència, de respecte o d'obediència.
Les religions se solen classificar en aquests quatre grups principals,
- Animisme
- Dualisme
- Monoteisme
- Politeisme
Conceptualment i històrica, la primera religió és l'animisme, que és la noció consubstancial a l'ànima humana segons la qual tota la resta d'objectes de la natura posseeixen igualment una ànima homologable a aquesta.
La creença en les "forces de la natura", pròpia de l'animisme, cristal·litza en la divinització d'aquestes, és a dir en el teisme, que utilitza el concepte de Déu, bé sigui en plural politeisme o bé sigui en singular monoteisme.
D'altra banda el conjunt de teoria i pràctica de l'animisme ha evolucionat fins a donar lloc a creences molt més ben estructurades, com és el cas del xintoisme japonès, o a les religions-filosofies, de les quals destaquen l'hinduisme i el budisme.
El pas últim en l'evolució del pensament religiós és justament la negació de la possibilitat de demostrar tant l'existència d'una realitat sobrenatural com la seva inexistència: l'agnosticisme. O bé la seva negació absoluta: l'ateisme.
En el procés de formació de la societat catalana, hi va intervenir el cristianisme com a factor de cohesió social. Això s'accentuà al segle XIV amb el procés de depuració de la religió (Vicent Ferrer), i amb la represàlia i expulsió de les minories judaista (segle XV) i musulmana (segle XVI). Amb la Reforma-Contrareforma, els Països Catalans quedaren alineats en el bàndol catòlic, del qual les monarquies hispànica i francesa foren el referent secular. Tanmateix, el procés de modernització, amb la consegüent secularització, trigà molt a arribar al nostre país, com mostra el cas del mestre solsoní Ripoll, que fou executat per la Inquisició valenciana entrat el segle XIX. Al segle XX, el monopoli religiós catòlic s'ha trencat, bàsicament per un augment de la indiferència religiosa.
Categoria:Religió
ja:宗教
ko:종교
ms:Agama
simple:Religion
th:ศาสนา
FilosofiaLa Filosofia és l'afinitat o l'amor per la saviesa, per la ciència. Però allò que caracteritza la Filosofia, i la diferencia d'allò que modernament anomenem ciència és el fet que la primera cerca una explicació radical i última del seu objecte d'estudi.
Disciplines filosòfiques
En general s'ha classificat la filosofia en relació a quin era l'objecte del seu estudi. Així es parla, per exemple, d'Epistemologia (la filosofia de la ciència), Cosmologia (la filosofia de la natura), Antropologia (la filosofia de l'home), la metafísica o de l'Ètica (la filosofia del comportament humà).
Al llarg dels segles, els diferents sistemes filosòfics han classificat les seves disciplines de forma diferent, però sovint s'han mantingut més o menys les mateixes tres disciplines generals, que en termes moderns s'anomenen lògica, filosofia de la natura i filosofia de l'esperit. No obstant, la terminologia utilitzada per referir-s'hi no ha estat sempre la mateixa. Per exemple, els estoics les anomenaven lògica, física i ètica.
Història
Encara que de vegades es parla de filosofia oriental, la filosofia pròpiament dita va començar amb els grecs. A l'Orient hi havia mites que podien ser més o menys semblants a algunes nocions filosòfiques, però que tenien una base més aviat religiosa.
Se sol dividir la història de la filosofia en els períodes següents:
#Filosofia antiga
#Filosofia medieval
#Filosofia moderna
#Filosofia contemporània
Textos
- [http://wikisource.org/wiki/Wikisource:Biblioth%C3%A8que_philosophique Wikisource]
Categoria:Filosofia
ja:哲学
ko:철학
ms:Falsafah
simple:Philosophy
th:ปรัชญา
Siddharta Gautama, Museu Guimet, Paris]]
Paris
Siddharta Gautama (Kapilavistu, Lumbini, Nepal, 566 aC-486 aC) era fill d'una rica i influent família. Però a l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar en el coneixement dels Upanixads i, als 35 anys, va aconseguir el que anhelava: immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, és va convertir en Buda, lIl·luminat. Va morir als 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana.
Després de la il·luminació, Buda va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.
Categoria:Budisme
Categoria:Nepalesos
ja:釈迦
ko:불타
simple:Gautama Buddha
Índia
L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic.
L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca.
L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid.
És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear.
Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix.
L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.
Geografia i clima
1947
Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals.
A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri.
Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió.
El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.
Divisió administrativa
L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi.
Estats:
Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry
Territori de la capital nacional:
- Delhi
Llengües
A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú.
També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.
Religió
Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.
Pàgines que s'hi relacionen
- Ciutats de l'Índia
India
als:Indien
[[got:
Àsia
L'Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i és la part més extensa d'Euràsia. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb el Pacífic, al sud amb l'Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), la Mediterrània, la mar de Màrmara i la mar Negra; la separen d'Europa (a l'oest) els estrets dels Dardanels i el Bòsfor, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia. A l'extrem nord-est, l'estret de Bering la separa d'Amèrica.
Té un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Aràbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Groga, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indo-xina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxipèlag d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.).
Pel que fa al relleu, és un continent molt muntanyós, on sobresurt la serralada de l'Himàlaia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb més de 8.000 metres d'altitud. També hi trobem grans planícies com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia.
Hi trobem rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong a la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates a l'Àsia occidental, i l'Amu Dària i el Sir Dària a la conca endorreica interior. El continent també té grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac més fondo del món.
Baikal
Llista de països de l'Àsia
- l'Afganistan
- l'Aràbia Saudita
- Armènia (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa)
- l'Azerbaidjan
- Bahrain
- Bangla Desh
- Bhutan
- Brunei
- Cambodja
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- els Emirats Àrabs Units
- les Filipines
- Geòrgia (forma part d'Europa, però una petita part del seu territori es troba a l'Àsia)
- el Iemen
- l'Índia
- Indonèsia
- l'Iran
- l'Iraq
- Israel
- el Japó
- Jordània
- el Kazakhstan (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- el Kirguizistan
- Kuwait
- Laos
- el Líban
- Malàisia
- les Maldives
- Mongòlia
- Myanmar
- el Nepal
- Oman
- el Pakistan
- Palestina
- Qatar
- Rússia (una quarta part del seu territori es troba a Europa)
- Singapur
- Síria
- Sri Lanka
- el Tadjikistan
- Tailàndia
- Taiwan
- Timor Est
- el Turkmenistan
- Turquia (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- l'Uzbekistan
- el Vietnam
- la Xina
- Xipre (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa)
Asia
ja:アジア
ko:아시아
ms:Asia
simple:Asia
th:ทวีปเอเชีย
zh-min-nan:A-chiu
Tibet
El Tibet (en tibetà བོད་, Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès
西
藏)
fou un estat de la zona de l'Himàlaia. Avui una part és la regió TAR de la Xina, les altres parts (Amdo i Khan) son agrupades dins d'altres regions (Qinghai, Sichuan, Gansu) de la Xina.
Història
Xina
Segons les restes arqueològiques trobades al Tibet, se suposa que els seus primers habitants apareixeren 10.000 anys aC. No obstant, degut al caràcter nòmada de les tribus tibetanes, no és fins fa 2.300 anys quan comencen a tenir una clara presència a la història de l'Àsia. És llavors quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, qui instaura una dinastia militar que s’expandeix per tot l’altiplà tibetà, entre els regnes de la Xina, l'Índia, el Nepal, Bhutan i Birmània.
Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis més tard, el mític Songsten Gampo (segle VII) assumí el poder. Amb aquest rei el Tibet va arribar a la seva màxima expansió, aconseguint tenir 40 milions d’habitants i expandint les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre la ciutat de Chang’an (actual Xi’an); això era l’any 763. El rei Songsten Gampo es va casar amb dues princeses budistes, l’una xinesa i l’altra d’origen indi. Això li va permetre conèixer ambdues civilitzacions i també el budisme Mahayana. El País de les Neus, fins llavors un estat feudal (format per 17 regions) fou convertit per aquest rei en una nació més pacífica. Va enviar estudiants a l'Índia, on van aprendre el sànscrit i van començar a traduir a la llengua tibetana la vasta literatura budista. A finals del segle VIII es va convidar al mestre Padmasambhava (literalment, nascut del lotus), també conegut al Tibet com a Guru Rinpoché ("mestre preciós") a ensenyar la filosofia budista. És gràcies a aquests dos personatges que s’introduí el budisme al Tibet. Els tibetans consideren que Guru Rinpoché és el segon Buda del nostre temps —després de Shakyamuni, any 2.500 aC—. L’emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava van construir temples com el Jokhang o el Ramoche, ambdós a la nova capital tibetana: Lhasa. També van fundar una gran quantitat de monestirs.
A l’any 821, el Tibet firma un tractat de pau amb la Xina. El budisme és perseguit durant anys i el rei Yeshe Oe és capturat perquè abandoni les seves ideologies i creences. Aquest rei estava intentant convèncer al mestre indi Atisha que anés al Tibet. El seu nebot, Jangchub Oe, va enviar traductors i altra gent fins que aconseguiren que Atisha acceptés. Al Tibet, Atisha va esciure "Una llum al camí", obra de gran valor espiritual del que deriva una tradició d’ensenyances molt important. Sota la influència d’Atisha (que visqué al Tibet entre el 1042 i 1055), el budisme va tornar a resorgir, es van construir més monestirs i es va concloure la traducció de texts budistes, donant lloc a la producció de texts pròpiament tibetans. Gràcies al pes d’aquesta "Política de la No-violència" s'impedí el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monàstiques començaren a guanyar poder mentre que les famílies nobles que governaven el perdien.
A principis del segle XIII, Gengis Khan conquereix la Xina i el Tibet, que està sota el seu domini fins a la meitat del segle XIV (1368). A finals d’aquest segle, el Lama Je Tsongkhapa inicià un renaixement espiritual del budisme tibetà i creà l’escola Gelug —coneguts també amb el nom de "gorros grocs". Je Rinpoché (Tsongkhapa) va començar tradicions festives tan importants en la cultura tibetana com el Monlan Chenmo (Gran Festival de les Pregàries), festa que se celebrà fins el 1960, quan la Xina va restringir les activitats religioses al Tibet.
Història recent
Al segle XV la quantitat de militars va disminuir i la de monjos va augmentar. Un deixeble de Lama Tsongkhapa, Gendun Drupa, comença a liderar la nova escola; en aquella època s’impartiren noves doctrines, es construïren més monestirs i es compongueren nous textos. Després de la mort d’en Gendun, un nen va ser reconegut com la seva reencarnació. Quan aquest morí es tornà a buscar la seva reencarnació i es va trobar un nen que va ser anomenat Sönam Gyatso. Al 1573 va visitar Mongòlia i l’emperador Alta Khan li va otorgar el títol de Dalai (mestre tan extens com l’oceà). Sönam, en ser la tercera reencarnació de Gendun, va passar a ser conegut com al Tercer Dalai Lama. El Tibet se situà sota la protecció d’Alta Khan i els Gelug-pa van governar el país.
Al segle XVII, el cinquè Dalai Lama (Lobsang Gyatso "el Gran") fou proclamat rei del Tibet i fundà els palaus de Ganden i el Potala, a Lhasa. Va desmilitaritzar totalment el país i va aconseguir que l’emperador dels manxú garantitzés la independència del Tibet. La pacificació i desmilitarització dels mongols per part dels tibetans va ésser una de les més gran transformacions de la història.
El XIII Dalai Lama Thubten Gyatso (1876-1933) va iniciar la modernització del Tibet, però al començament del segle XX, el coronel britànic Younghusband va forçar al govern tibetà a acceptar un tractat comercial amb l’Índia que solament beneficiava els britànics. Gran Bretanya va enviar tropes al Tibet amb l’excusa d’una creixent influència russa i el Dalai Lama va fugir a Mongòlia fins al 1911. El 1906 es va establir un tractat bilateral anglo-xinès pel qual l’imperi xinès adquiria el reconeixement de la seva sobirania al Tibet a canvi del pagament d’una gran quantitat de diners als britànics, que en van retirar les tropes. Un any després, el 1907, Gran Bretanya i Rússia firmaren un acord de no-ingerència als assumptes tibetans. Els xinesos havien intentat envair el Tibet però els van frenar.
El XIV Dalai Lama Tenzin Gyatso va néixer a Amdo —prop de la Xina— el 1935 i dos anys més tard fou reconegut com la reencarnació del tretzè Dalai Lama del Tibet. A causa de la invasió xinesa, va haver d’assumir el poder del seu país als 16 anys d’edat, el 17 de novembre de 1950. La República Popular Xinesa (RPX) havia anunciat que aniria a "alliberar el Tibet dels invasors estrangers i a retornar-lo a la Terra Mare" un any abans. Tot i així, només hi havia sis forasters en terra tibetana. Mao Tse Tung envià 80.000 soldats i implantà un programa de millora de les comunicacions, també va construir carreteres i aeroports amb finalitats militars. La presència militar i l’ocupació va ésser cada cop més repressiva.
El 10 de març de 1959 va sorgir una enorme manifestació de caràcter espontani pels carrers de Lhasa. Els tibetans, amb por de què li pogués passar quelcom a Sa Santedat el Dalai Lama, s’assegueren al voltant del Norbulingka, on aquest es trobava. El Dalai Lama va rebre una invitació a un teatre xinès amb la condició de que hi anés sense escolta; últimament, tots els dirigents tibetans que hi havien accedit no havien tornat. Tal fou la petició del poble per a què el Dalai Lama fugís que, una nit —disfressat de soldat i sense ulleres— va marxar entre la multitud que rodejava el palau de Norbulingka i caminà per l'Himàlaia amb altres dirigents tibetans fins arribar a l’Índia. Després de la seva fugida, els xinesos axafaren la manifestació i bombardejaren les places, matant a més de 200.000 persones. Ja sense amagar el seu desig d’assassinar el Dalai Lama, van registrar els cadàvers un per un però no aconseguiren trobar a Sa Santedat. Milers de tibetans seguiren el camí del Dalai Lama i marxaren a l’Índia, on s’establiren. A Dharamsala (a l’estat indi de Himachal Pradesh, al nord) es fundà el govern tibetà a l’exili.
A partir de llavors, la història del poble tibetà s’escriu amb llàgrimes i sang. Actualment, el genocidi continua. 120.000 tibetans s’han vist forçats a l’exili i un milió dos-cents mil han mort. El Tibet s’ha convertit en un paradís empresonat i extingit per les flames.
Geografia i ecosistema
El Tibet històric constava de 25 milions de km quadrats en un promedi d’altitud de més de 4000 metres. El Tibet es divideix en tres províncies: Amdo (al NE), Kham (la més oriental) i U-Tsang (al sud i l’oest).
El paisatge tibetà impressiona a qualsevol. Al Tibet neixen rius com el Brahmaputra (tsang-po en tibetà) i el Yang Tse (drichu) o l’Indus (sengue khabab). Actuament hi ha un greu problema amb l'evacuació de residus nuclears al Tibet i amb la brutal tala indiscriminada d'arbres que la Xina està duent a terme, així com l’explotació excessiva dels minerals. El gran perill de l'ecosistema tibetà és que és tan valuós i ric com delicat i fràgil.
Al Tibet es cultiven cereals com el blat, el blat de moro o la civada. També es conrea la mostassa, la coliflor, la col, el coriandre, la patata i l’arròs entre d’altres. És sorprenent la mida a la que poden arribar tals hortalisses. Les patates poden pesar 6 kg i no és estrany veure a una col arribar als 12 kg. Al Tibet hi creixen pomers, castanyers, tarongers, roures, cirerers, per citar-ne alguns. Una planta molt cultivada és, sense dubte, el te (en mútltiples varietats). Moltes de les plantes que creixen són utilitzades per a la medicina: existeixen més de dues mil plantes medicinals que tracten el càncer, úlceras, melària, diabetis, anèmia, tuberculosis...
Hi ha molta diversitat d’animals: 40 espècies endèmiques de mamífers, 23 d’ocells, 2 de rèptils. Alguns son el iac (yak), l'antílop tibetà, el panda gegant i el roig o la marmota dels himàlaies.
La major part de la flora i fauna tibetana es concentra a les zones d l’est i el sud, més humides.
La degradació de l'entorn tibetà
La Xina, com hem dit, tampoc respecta l’etorn natural tibetà. Nombrosos refugiats han sigut tesitmonis de massacres de ramats sencers amb metralleta por part de soldats de l’exèrcit xinès. També recorren a la pesca amb dinamita. Tot això es fa sense cap tipus de control. La RPC afirma que aquestes activitats no estan autoritzades però que no hi posen gaire atenció perquè costa molt fer cumplir tals normes. És lògic que no s’acabi am la caça indiscriminada si els propis dirigents xinesos de Gerze (Gyertse) van a Chang Thang a l’hivern a caçar iacs i antílops amb armes modernes. Les pells d’animals tibetans es venen sense que es prengui cap sanció legal contra els caçadors ni els distribuidors. Por la seva riquesa, la biodiversitat de l’altiplà tibetà es podria comparar als boscos verges de l’amazones. Actualment no es posa gaire atenció al conflicte medioambiental tibetà per la restricció imposada per la Xina als viatgers i científics que van al país de les neus. El Tibet és, a més, un gran contenidor de residus nuclears i els missils xinesos es troben al seu sòl.
El greu problema és que al debilitar i modificar l’entorn natural tibetà no tansols s’afecta a aquest país. No hem d’oblidar que el monzó —del qual depenen les collites d’India, Nepal, Tailàndia, Birmània, Xina...— s’origina al Tibet.
Gastronomia
A causa de la gran alçada i les dures condicions ambientals del Tibet, la seva gastronomia és molt calòrica i rica en proteines i greixos. Aquesta característica es manifesta sobretot en l’alimentació diària dels nòmades tibetans, que es basa en dos aliments molt energètics: la tsampa, que consisteix en farina de civada torrada, i el te (cha). El te específic tibetà (pö cha) és te amb mantega de iac i sal. Altres plats més elaborats són, per exemple, el thug-pa (sopa de verdures, carn i pasta) i els momos (pasta en forma de ravioli —d’una mida més gran que una croqueta— farcida de carn o verdura i fets al vapor), així com els khabse (galetes). Es menja carn de iac, ovella o cabra. També aprofiten la llet per a fer lassi, iogurt batut.
Llengua tibetana
El tibetà és una llengua molt diferenciada del xinès, i menys monosil·làbica. Les paraules acostumen a ser monosil·làbiques tot i que se’ls afegeix un sufix que normalment denomina la morfologia de la paraula o altres característiques (si és masculina, femenina, plural, verb, etc.). L'alfabet tibetà prové de l’època del rei Songsten Gampo. Aquest rei (que va introduir el budisme al Tibet) va enviar un grup d’erudits a l’Índia per a que estudiessin els textos budistes i els traduïssin a la llengua tibetana. Així mateix, aquest savis havien d’estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, modificant-lo, crearen l’alfabet tibetà.
L'alfabet tibetà és sil·làbic i, com el brahmi, té la vocal "a" inherent a cada síl·laba per la qual cosa, al afegir una mena d’accents a les síl·labes, s’aconsegueix que la vocal sigui un altra diferent de l'"a". En l’escriptura tibetana no es deixen espais entre les paraules, simplement es col·loquen unes comes ( ‘ ) al final de cada síl·laba.
Algunes expressions en tibetà són: Tashi Delek, que significa "bona sort" i és la forma en què se saluden els tibetans; Tuk-je-che, que significa "gràcies"; Gong-dhaa, que és "perdó". Una peculiaritat gramatical de l’idioma del Tibet és l’ordre de les frases: col·loquen, com els alemanys, el verb sempre al final. Una altra cosa a destacar és la diferència entre el llenguatge parlat i la forma en què s’escriu. Per donar un exemple molt clar, “tashi deleg” s’escriu ‘bkra shis bde legs’, tot i que no és sempre tan exagerat. També existeix una gran quantitat de dialectes del tibetà.
Budisme
Siddharta Gautama (el Buda) visqué al nort de l'Índia al segle VI a.C. El seu pare era el rei Shuddhodana i la seva mare la reina Maya. Als 6 anys d’edat es casà amb la jove i bella princesa Yashodara. Vivien en un luxós palau, en una existència carent de problemes. Un dia decidí visitar la ciutat. Allà va poder observar l’enfermetat, l’envelliment i la mort; també l’ascetisme. Profundament impressionat pel sofriment humà, el príncep Siddharta va decidir trobar les causes per a trascendir-lo. Als 29 anys, just després del naixement del seu fill Rahula, abandonà el seu regne. Errà durant sis anys a la vall del Ganges com a asceta, trobant mestres de totes les traicions (religions) amb els que va estudiar i practicar. Vivia en condicions de nul·la comoditat, passant el dia meditant, dèbil. Va observà que amb cap dels mestres aconseguia la pau i es va adonar del seu error, trobant el camí del mig.
Una història explica que va sentir uns músics en una barca al riu. El mestre explicava a l’alumne: "si tenses massa la corda, es trencarà; si la deixes massa fluixa, no sonarà". Va ser llavors quan va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar, va menjar.
Un cop recuperada la salut, va asseure’s sota un arbre (més tard conegut com a l'Arbre Bodhi, és a dir, "arbre del despertar") i va prometre’s no aixecar-se’n fins que aconseguís la il·luminació. Una tarda, va assolir el Nirvana (despertar, il·luminació, alliberament...). Desde llavors se'l conegué com el Buda, el que està despert. Amb 35 anys, va impartir ensenyanses als cinc ascetes amb els que havia compartit anys de vida. Durant 45 anys, va ensenyar a reis i servents, el camí a seguir per a alliberar-se del Samsara o cicle de renaixements, és a dir, el patiment.
Morí als 80 anys a Koushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gàbia del sofriment que tot ho impregna. "Recordeu-vos del que us he ensenyat. L’afany d’aconseguir és la causa de tots els mals. Tard o d’hora tota cosa es transforma, així que no us aferreu a res. Practiqueu la purificació del vostre esperit i aplique-vos en la busca de l’única felicitat vertadera, duradera". Era el dia de lluna plena del quart mes.
Les quatre escoles del budisme tibetà
El budisme Mahayan entrà al Tibet gràcies a Guru Rinpoché al segle VIII. Abans existia la tradició Bön. El budisme mahayana o Gran Vehicle no es limita a buscar l’alliberament personal, sinó que la seva finalitat és també difondre la saviesa aconseguida i ensenyar el camí a tots els éssers. Aquest vehicle agafa diferents formes segons les cultures: el Zen al Japó, el Tantra o Vajrayana al Tibet...
Al segle VIII es va establir l’ordre dels Nyingma-pa o Antics, que recopila les doctrines de Guru Rinpoché. La seva jerarquia està basada en reconèixer als lames dotats de saviesa.
Al segle IX aparegué la tradició Kagyu-pa ("tradició oral") també coneguda amb el nom de "gorres roges". Fou iniciada per Marpa el Traductor i el seu deixeble Milarepa. Organitzen la seva jerarquia a través de les reencarnacions dels mestres savis.
Dos segles després, al XI, sorgí l’escola Sakya-pa (denominada així pel monestir d’origen) fundada per Konchog Gyalpo. Es regeixen per un sistema de transmissió hereditària. Aquesta família exercí el poder al Tibet als segles XII i XIII.
Al segle XIV i a causa de la reforma espiritual de Lama Tsongkhapa —considerat una emanació del Buda de la Saviesa, Manjushri—, nasqué l’ordre dels Gelug-pa (model de virtut), anomenats “gorres grogues”. Tenen una estructura jeràrquica universitària, tot i que les reencarnacions hi juguen també un paper important.
Totes les tradicions pretenen acomplir el despertar i pertanyen al budisme mahayana tibetà, per la qual cosa les seves ensenyances son molt semblants. L’escola Nyingma busca el que anomena “visió directa”, l’escola Kagyu posa molta èmfasi en la pràctica individual, l’escola Sakya és coneguda per la perfecció en els seus rituals i l’escoles Geluk adjudica molta importància a la vida monàstica i els estudis filosòfics profunds.
Enllaços externs
- [http://www.geocities.com/Athens/Academy/9594/tibet.html Alfabet tibetà i altra informació (en anglès)]
Categoria:Tibet
ja:チベット
Sri Lanka
Sri Lanka és un país asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa a l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats. Abans del 1972 era conegut amb el nom de Ceilan.
1972
Categoria:Sri Lanka
ja:スリランカ
ko:스리랑카
ms:Sri Lanka
th:ประเทศศรีลังกา
zh-min-nan:Sri Lanka
Xina
La Xina és una nació asiàtica de tradició mil·lenària, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat.
Actualment, existeixen dos estats xinesos:
- La República Popular de la Xina (中
华
人
民
共
和
国), que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos al continent asiàtic, així com alguns altres territoris sota la seua jurisdicció (com ara el Tibet).
- La República de la Xina, que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors. Encara que és un estat de facto, no està reconegut com a tal ni per les Nacions Unides ni per gairebé cap altre estat.
Articles relacionats
- Història de la Xina
- Geografia de la Xina
Categoria:Xina
ja:中国
ms:China
Japó
Japó (en japonès, 日本, Nippon, Nihon, significat literal: "l'origen del sol") és un país d'Àsia constituït per un arxipèlag del mateix nom. Està situat a l'oceà Pacífic, prop de les costes orientals de l'Àsia continental. Conegut com "La Terra del Sol Naixent", el Japó és actualment una potència econòmica amb tretze segles d'història i una cultura molt marcada.
El nom oficial del país és Nihon-koku o Nippon-koku, que significa "Estat de Japó".
El Japó està compost per més de 3,000 illes. Les més grans i més importants de nord a sud són Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu. La capital és Tòquio, i la seva llengua oficial és el japonès.
Història
La població japonesa descendeix principalment d'immigrants coreans i xinesos.
Japó va ser fundat al segle VII aC per l'emperador Jinmu. Durant els segles V i VI, el sistema caligràfic xinés i el budisme van ser introduïts junt a altres costums xinesos a través de la península coreana o directament des de Xina. Els emperadors foren governants oficials, però el vertader poder romania generalment en mans de poderoses corts nobles, regents o shoguns (governadors militars).
Durant el segle XVI, mercaders de Portugal, Holanda, Anglaterra i Espanya van arribar a Japó i van fundar missions cristianes. A principis del segle XVII, el shogunat va començar a sospitar de les missions, considerant-les precursores d'una conquesta militar per forces europees. Com a mesura de protecció, Japó va trencar tota relació amb el món exterior a excepció de contactes restringits amb mercaders xinesos i holandesos a la ciutat de Nagasaki. Aquest aïllament es va perllongar per 251 anys, fins l'any 1854, en que el comodor nordamericà Matthew Perry va forçar l'obertura del Japó a Occident mitjançant el Tractat de Kanagawa.
Tractat de Kanagawa
Durant un llarg període, el restablert contacte amb Occident va provocar canvis en la societat japonesa. El shogunat va ser obligat a renunciar i el poder va ser tornar a l'emperador. La Restauració Meiji de 1868 va iniciar diferents reformes. El sistema feudal ca ser abolit i nombroses institucions occidentals van ser adoptades, incloent un sistema legal i de govern occidentals, junt amb altres reformes econòmiques, socials i militars que van transformar Japó en una potència mundial de nivell mitjà a alt. Com a resultat de les guerres xinesa-japonesa i rusa-japonesa, Japó va annexionar Taiwan, Corea i altres territoris al seu imperi en expansió
Política
Parlament
La constitució del Japó declara que l'òrgan més alt del poder estatal de la nació és el parlament bicameral, la Dieta Nacional del Japó. La Dieta està composta per una Cambra de Representants (Cambra Baixa o Shūgi-in), amb 480 representants electes cada quatre anys o quan es dissol, i la Cambra de Regidors (Cambra Alta o Sangi-in), amb 242 regidors electes per vot popular cada 6 anys. El sufragi és universal (per als ciutadans majors de 20 anys).
El Gabinet està format per un Primer Ministre i els ministres de l'estat, i són responsables davant la Dieta. El Primer Ministre ha de ser un membre de la Dieta, designat pels seus col·legues. El Primer Ministre té el poder de designar i remoure ministres, la majoria dels quals han de ser membres de la Dieta. El Partit Liberal Democràtic, un partit conservador, ha estat en el poder des de 1955, llevat d'un període breu de govern de coalició format pels partits d'oposició el 1993. El partit d'oposició més gran és el liberal-socialista Partit Democràtic del Japó.
La Casa Imperial
La casa Imperial del Japó està encapçalada per l'emperador. La constitució del Japó defineix a l'emperador com el "símbol de l'estat i de la unitat del poble". Realitza les activitats cerimonials, però no té cap poder real, ni tan sols poders d'emergència. La sobirania reposa sobre el poble japonès. Encara que el seu estatus ha estat disputat, en cerimònies diplomàtiques l'emperador es presenta com a cap d'estat. El Japó és, generalment, considerat una monarquia constitucional, basada en el sistema britànic.
Akihito (明仁) és l'actual (125è) emperador del Japó. Va pujar al tron després de la mort del seu pare, Hirohito, el 7 de gener, 1989. El seu fill, el príncep Naruhito, està cassat amb Masako Owada, i té una filla, la princesa Aiko. La Llei Imperial de 1947 estableix que la successió és exclusiva als homes. Però, al Japó han hagut discussions públiques sobre la controvèrsia de la successió imperial en aquest tema. Probablement, la llei es va modificar per a permetre l'accés al tron a una dona (només vuit dones han pujat al tron durant la història del Japó).
Economia
El Japó s'ha convertit ràpidament en un dels poders econòmics més gran del món amb els Estats Units i la Unió Europea, gràcies a una forta cooperació entre el govern i la indústria, una forta ètica laboral, un control extraordinari de l'alta tecnologia, el seu èmfasi sobre l'educació, i que són pocs els recursos destinats a la defensa militar. Per més de tres dècades, el creixement econòmic real ha estat espectacular: una mitjana de 10% durant la dècada de 1960, 5% la dècada de 1970 i 4% la dècada de 1980. La dècada de 1990 el creixement va ser molt més lent, principalment pels efectes d'una sobre-inversió la dècada anterior, i per causa de les noves polítiques amb les quals es volia eliminar els excessos especulatius dels mercats de valors i de béns immobles. Els esforços del govern per a revertir aquesta tendència han tingut poc èxit, sobretot el 2000 i 2001 amb la recessió de l'economia nord-americana i asiàtica. No obstant, l'economia ja mostra senyals de recuperació el 2005 amb un creixement de 4% per a la primera meitat de l'any.
Regions
2005
El Japó està dividit en regions. Honshu, l'illa més gran i més polbada, es divideix en cinc (o més) regions. Les altres illes consitueixen cadascuna una regió. De nord cap al sud les regions són:
Honshu:
- Tohoku - al nord-est de Honshu de la qual Sendai iFukushima són les ciutats més grans.
- Kanto - inclou Tokyo, Kawasaki, Yokohama, Yokosuka, i la plana que les envolta. També inclou les prefectures de Gunma, Saitama, Chiba, Tochigi, iIbaraki.
- Chubu - una regió muntanyosa dels alps japonesos. La regió amb la costa a la mar del Japó és Hokuriku, i la regió amb la costa a l'oceà Pacífic és Tokai. Les ciutats principals de la regió de Hokuriru són Niigata iKanazawa,i les ciutats principals de Tokai són Nagoya (la quarta ciutat més gran del país) i Shizuoka.
- Kinki o Kansai - l'antic centre de cultura i comerç que inclou les prefectures d'Osaka, Kyoto, Kobe, Nara, Wakayama iShiga.
- Chugoku - inclou les ciutats d'Hiroshima i Okayama.
Altres illes:
- Hokkaido - les ciutats principals són Sapporo i Hakodate.
- Shikoku - la més petita de les quatre illes principals, coneguda com a destinació dels pelegrins budistes. Les ciutats principals són: Matsuyama i Takamatsu.
- Kyushu - la illa localitzada més al sud, de les quatre illes principals. Les ciutats principals són: Fukuoka, Kitakyushu i Nagasaki.
- Okinawa - cadena d'illes semi-tropicals que s'estén fins a l'illa de Taiwan.L'única ciutat important és Naha.
El govern local del Japó divideix al país en 47 prefectures, les quals duen a terme les tasques administratives separades del govern central. Els votants de cada prefactura eligeixen un governador i una assamblea legislativa. Cada prefectura té una burocràcia administrativa.
Demografia
Etnografia
La societat japonesa és ètnica i lingüísticament homogènia. Les minories més importants són els ryukyuans (1,5 milions), nord i sud-coreans (1 milió), xinesos i taiwanesos (500.000), filipins (500.000), i brasiler, la majoria d'ascendència japonesa (250.000), així com el grup indígena ainu a l'illa de Hokkaido. El 99% de la població parla el japonès com la seva primera llengua.
La ciutadania japonesa es rep quan un membre de la família registra un naixement en el registre familiar de la localitat. Néixer al Japó no dóna la nacionalitat japonesa. Encara que hi ha minories monolingües de les quals han residit moltes generacions al Japó, hi viuen sota l'estatus de residència permanent, sense rebre la ciutadania japonesa. Les persones d'ascendència japonesa que neixen a l'estranger tenen la ciutadania si algun familiar registra llur naixement al Japó. Però, alguns repatriats no són considerats "veritablement" japonesos, i alguns consideren que són descendents de la casta dels Burakumin, els quals es creu van emigrar als països sud-americans, i per tant són discriminats per la resta de la societat.
Religió
sud-americans
La percepció japonesa de la religió usualment està relacionada amb la mitologia, les tradicions i les activitats locals. El confucianisme, o fins i tot el taoisme han estat la base del codi moral i del shakai-tsunen (la idea social comuna). La majoria dels japonesos professen el xintoisme (54%), o el budisme (40%), per tradició familiar, o per a evitar conflictes amb els estrangers religiosos. No obstant, la majoria no són ateus, sinó que la tendència ha estat el sincretisme. Això té com a resultat que les famílies celebren els rituals xintoistes, els estudiants oren abans de les examinacions escolars, algunes parelles es cassen a les esglésies cristianes, i els funerals es realitzen als temples budistes. Una minoria de la població professa el cristianisme (0,7%), i altres religions (4,7%) com ara el xamanisme i l'islam. Des del segle XIX moltes sectes religioses anomenades originalment shinkosyukyo, i ara shinshukyo, han sorgit.
Articles relacionats
- Prefectura del Japó
- Ciutats del Japó
- Kimono
- Vegetació del Japó
- Origami
Enllaços externs
- [http://home.att.ne.jp/banana/cck/ Centre Català de Kansai]
-
als:Japan
ja:日本
ko:일본
ms:Jepun
simple:Japan
th:ประเทศญี่ปุ่น
zh-min-nan:Ji̍t-pún
Quatre Nobles VeritatsLes Quatre Nobles Veritats són les normes fonamentals del budisme que va deixar Buda.
#Dukkha: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
#Samudaya: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió.
#Nirodha: el sofriment es suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
#Marga: el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la il·luminació.
Categoria:Budisme
Categoria:Budisme
Categoria:Religions
ja:Category:仏教
ms:Category:Agama Buddha
PaléoclimatologieLa paléoclimatologie est la science qui étudie la climatologie des ères passées sur des milliers d'années. Elle fait appel pour cela à différentes techniques.
Lien internes
- Dendrochronologie
catégorie:géologie
narty we francji snowboard austria okucia metalowe kaway Kabarety
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Friedberg, Hesse
Friedberg (Friedberg in der Wetterau) is a town near Frankfurt am Main (about 30 km north of Frankfurt) and has about 25,000 inhabitants. It is the capital of the district Wetteraukreis.
Wetteraukreis
The old city was refounded by the Hohenstaufen dynasty of the Holy Roman Empire, conveniently located at important trading routes
|
Murray the K
Murray Kaufman (February 14, 1922 – February 21, 1982) professionally known as Murray the K, was a famous and influential rock and roll disc jockey.
Following in the footsteps of Alan Freed, Kaufman reached his peak of popularity in the mid
|
New York Colony
The Province of New York was an English colony that existed roughly where the State of New York does now. The province originally claimed the current states of New Jersey and Vermont. The economy of the Province of New York was based on manufacturing and agriculture. The citizens made iron and built ships. Farmers grew rice and wheat while raising cattle.
Conquest of New Netherlands
The province
|
Lonnie Frisbee
Lonnie Frisbee was a "hippie" evangelist in the 1960s. He worked in conjunction with Chuck Smith's Calvary Chapel movement and he was a key figure in the Jesus Movement.
Frisbee was abused and molested as a child. This may have led to sexual confusion
later, b
|
Check sum
:This article is about checksums calculated using addition. The term "checksum" is sometimes used in a more general sense to refer to any kind of redundancy check. Checksums on decimal numbers are discussed under check digit.
A checksum is a form of redundancy check, a very simple measure for protecting the integrity of data by detecting errors in data that is sent through spac
|
Check digit
A check digit is a form of redundancy check used for error detection, the decimal equivalent of a binary checksum. It consists of a single digit computed from the other digits in the message.
The final digit of a Universal Product Code is a check digit computed so that summing the even-numbered digits, plus 3 times the odd-numbered digits,
|
Atlas Cheetah
The Atlas Cheetah is a fighter aircraft of the South African Air Force. It is a major upgrade of the Dassault Mirage III. Three different variants were created, the dual-seat Cheetah D, and the single-seat Cheetah E and Cheetah C. The Cheetah E was retired in 1992, and the SAAF currently has a mixture of 28 Cheetah Cs and Cheetah Ds in operational service. Commencing from redundancy check. Checksums on decimal numbers are discussed under check digit.
A checksum is a form of redundancy check, a very simple measure for protecting the integrity of data by detecting errors in data that is sent through spac
|
WisCon
WisCon, the Wisconsin Science Fiction Convention, is generally acknowledged as the world's only feminist-oriented science fiction convention and conference. It is held annually throughout the four day weekend of Memorial Day, in Madison, Wisconsin. Sponsored by the Society for th
|
Conjugate element
In mathematics, in particular field theory, the conjugate elements of an algebraic element α, over a field K, are the (other) roots of the minimal polynomial
:PK,α(t)
of α over K. If K is given inside an | |
