Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Cinema

Cinema

El cinema és una art i un dels entreteniments més populars a gairebé tot el món. Es basa en la il·lusió de moviment que es produeix en projectar imatges fixes gravades en una pel·lícula de cel·luloide a una frequència (habitualment) de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència retiniana.

Història i antecedents del cinema

Segle XI


- Es té constància de l'existència d´ombres xineses des d'aquesta època, i possiblement ja existien des de molt abans.

Segle XVI


- Leonardo da Vinci ja fa una descripció tècnica de la cambra obscura.

Segle XVII


- Des de mitjan segle la llanterna màgica havia estat descrita i explicada. A partir d'aquest moment es difon per tota Europa.
- 1676: Isaac Newton presenta els seus treballs sobre la persistència retiniana.

Segle XVIII

Robertson, el més famós dels llanternistes, oferirà a finals de segle els seus cèlebres espectacles de fantasmagories.

Segle XIX


- 1825: John Ayrton Paris va ser qui amb més èxit va comercialitzar el taumatrop, la joguina òptica bàsica.
- 1832: Plateau dissenya el fenaquistiscopi.
- 1834: El matemàtic anglès William George Horner inventa el zootrop.
- 1837: Daguerre fa el primer daguerrotip.
- 1877: Émile Reynaud presenta el praxinoscopi. Només un any després crearà el Praxinoscopi-Teatre.
- 1891: Edison fa la primera demostració d'un nou invent: el kinetoscopi.
- 1895: Apareix el cinematògraf, invenció atribuïda als germans Lumière. El 28 de desembre de 1895 els germans Lumière projectaren publicament la sortida dels obrers d'una fàbrica francesa.

Segle XX


- 1903 El gran robatori del tren
- George Méliès
- 1915: El naixement d'una nació, de David Wark Griffith
- El cinema còmic mut:
  - Mack Sennet
  - La quimera de l'or(1925), de Charles Chaplin
  - El maquinista de la general(1926), de Buster Keaton
- 1927: Primera pel·lícula parlada: "El cantant de jazz"
- L' expressionisme alemany:
  - El gabinet del Dr. Caligari (1919), de Robert Wiene
  - Nosferatu (1921), de Friedrich Wilhelm Murnau
  - Metròpoli (1927) , de Fritz Lang
- Avarícia (1924), de Erich von Stroheim
- El cinema soviètic:
  - El cuirassat Potemkim (1925), de Sergei Mikhailovich Eisenstein
  - La mare (1926), de Vsevolod Pudovkin
  - La terra (1930), d'Alexander Dovjenko
- El cinema de gàngsters:
  - La llei de l'hampa (1927), de Josef Von Sternberg
- La passió de Joana d'Arc (1928), de Carl Theodor Dreyer
- Un perro andaluz (1928), de Luis Buñuel i Salvador Dalí
- Clàssics del terror:
  - Dràcula(1931), de Tod Browning
  - El doctor Frankenstein(1931), de James Whale
  - King Kong(1936)
- La gran il·lusió(1937), de Jean Renoir
- L'edat d'or del sistema d'estudis:
  - Blancaneus i els set nans (1937), de Walt Disney
  - Bringing up baby (1938), de Howard Hawks
  - Allò que el vent s'endugué (1939)
  - La diligència) (1939), de John Ford
  - El màgic d'Oz (1939)
  - Ciutadà Kane (1941), d'Orson Welles
  - El falcó maltès (1942), de John Huston, primera pel·lícula de cinema negre
  - Casablanca (1943)
  - Duel al sol (1946), de King Vidor
  - Gilda (1946)
  - Els millors anys de la nostra vida (1946), de William Wyler
  - Cantant sota la pluja (1953)
  - La llei del silenci (1954), d'Elia Kazan
  - Rebel sense causa (1955), de Nicholas Ray
  - Vertigo (1958), d'Alfred Hitchcock
  - Ningú no és perfecte (1959), de Billy Wilder
  - The hustler (1962), de Robert Rossen
  - La pantera rosa (1964), de Blake Edwards
  - Point blank(1967), de John Boorman
  - Bonnie i Clyde (1967) , d'Arthur Penn
  - Grupo salvaje (1969), de Sam Peckinpah
- El neorealisme italià
  - Roma, ciutat oberta(1945), de Roberto Rosellini.
  - El lladre de bicicletes (1948), de Vittorio de Sica
- Orfeu (1950), de Cocteau, Jean
- Les vacances del Sr. Hulot (1951), de Jacques Tati
- Els mestres japonesos:
  - Contes de Tòkio (1953) , de Yasujiro Ozu
  - Els set samurais (1954), d'Akira Kurosawa
  - L'intendent Sansho (1954), de Kenji Mizoguchi
- El setè segell (1957), d'Ingmar Bergman
- La nouvelle vague francesa:
  - Els quatre-cents cops (1958), de François Truffaut
  - Al final de l'escapada (1959), de Jean-Luc Godard
- El free cinema britànic
- El nou cinema alemany
- La dolce vita (1960), de Federico Fellini
- La nit (1961), de Michelangelo Antonioni
- Per un grapat de dòlars (1964), de Sergio Leone, primer "spaghetti-wèstern"
- L'evangeli segons Sant Mateu (1964), de Pier Paolo Pasolini
- 2001: Una odissea de l'espai (1968), de Stanley Kubrick
- Easy Rider (1969), de Dennis Hopper
- Mort a Venècia (1971), de Luchino Visconti.
- El padrí (1972), de Francis Ford Coppola
- Chinatown (1974), de Roman Polansky
- Taxi Driver (1976), de Martin Scorsese
- La guerra de les galàxies (1977), de George Lucas.
- Annie Hall (1977), de Woody Allen
- Blade Runner (1982), de Ridley Scott
- Foc al cos (1982), de Lawrence Kasdan
- Platoon (1986), de Oliver Stone
- Vellut blau (1986), de David Lynch
- Sorgo roig (1988), de Yimou, Zhang
- Do the right thing (1989), de Spike Lee
- Akira (1989)
- Tres colors blau blanc roig (1993), de Krzysztof Kieslowski
- A través de les oliveres (1994), de Abbas Kiarostami
- Ladybird, ladybird (1994), de Ken Loach
- Exòtica (1994), de Atom Egoyan
- La mirada d'Ulisses (1995), de Theo Angelopoulos
- Conte d'estiu (1996), de Eric Rohmer

Pàgines que s'hi relacionen


- Academy of Motion Picture Arts and Sciences
- Actors
- Compositors de bandes sonores
- Directors de cinema
- Banda sonora
- Gènere cinematogràfic
- Premis cinematogràfic
- Productora cinematogràfica
- Crítiques cinematogràfiques
- Títols rellevants de la història del cinema

Enllaços externs


- [http://www.museudelcinema.org Museu del Cinema de Girona] ja:映画 Categoria:Cinema Categoria:Art Categoria:Cultura

Fotograma

Un fotograma, o quadre de pel·lícula, és una de les moltes imatges individuals en una pel·lícula de cinema. Aquests són separats per línies de quadre. Normalment, per tal que l'ull humà sigui capaç de poder veure moviment en el cinema són necessaris 24 quadres per cada segon de cinta. Hi ha dos tipus de filmació:
- La filmació ordinaria, on els quadres son fotografiats automàticament, un rera l'altre en una càmera.
- Efectes especials o la filmació d'animació, on els quadres molt sovint s'enganxen un per un. La mida d'un quadre de pel.lícula varia depenent del format d'aquesta. En el format d'aficionat mes petit de 8 mm, es només aproximadament 4,8 en 3,5mm. Mentre que un quadre de IMAX es tan gran com 69,6 en 48,5mm. Com més gran es el quadre, mes aguda resulta la imatge sobre la pantalla de projecció. categoria:Cinema

Segon

El segon (s) és una unitat de temps, una de les set unitats base del Sistema Internacional. Es defineix com a la duració de 9,192,631,770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133. Històricament el segon es va definir com 1/86 400 d'un dia solar mitjà. El 1956, el Comité Internacional de Pesos i Mesures va redefinir en funció de l'any tròpic, ja que la translació de la Terra al voltant del Sol és més estable que la rotació. El 1967 es va establir la definició actual, basada en l'estructura hiperfina del cesi 133. categoria:Unitats del SI categoria:Unitats de temps ja:秒

Segle XI

Esdeveniments:


- Feudalisme ple
- Els víkings arriben a Amèrica
- Gran Cisma d'Occident (1054)
- Comencen les croades (1009)
- Ordre del Císter
- Neix la primera universitat a Bolonya

Personatges importants


- El Cid
- Avicena, filòsof àrab

Invents, descobriments, introduccions


- Ús militar dels coets Vegeu la Taula anual del segle XI ----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle XI ja:11世紀 ko:11세기 simple:11th century th:คริสต์ศตวรรษที่ 11

Segle XVI

Esdeveniments:

Personatges importants


- Miguel de Cervantes, autor del Don Quixot de la Manxa.
- William Shakespeare

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XVI ----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle XVI ja:16世紀 ko:16세기

Descripció

En literatura, la descripció és la representació d’alguna cosa amb paraules. Es tracta de fer veure al lector un objecte, un paisatge, una persona... i de vegades, fer sentir una experiència, una emoció, un sentiment de qui descriu. La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa. També pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure l’opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu. En un text descriptiu, són molt freqüents els adjectius i els situacionals. Exemples d’adjectius: groc, verd, vermell, gran, petit, gros, prim, ample, estret, bonic, lleig... Exemples de situacionals: a dalt, a baix, davant, darrere, a la dreta, a l’esquerra, més amunt, més avall... Per fer una descripció es pot seguir el següent ordre: #Observació i retenció dels trets dominants, característiques generals, d’allò que es vol descriure.
#Anàlisi detallada seguint un ordre: de dreta a esquerra, de dalt a baix, d’allò més general a allò més concret...
#Redacció, seguint un ordre triat d’acord amb l’element que es vulgui destacar més. La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l’enumeració se separen mitjançant comes o de la conjunció i. Exemple d’enumeració: :"Dins d’aquella caixa hi havia agulles d’estendre, fotografies, fils, culleres, claus, cartes, llibres, i fins i tot algun mitjó." En la descripció poden aparèixer altres recursos literaris, com la personificació quan l'autor atorga al paisatge o objecte descrit personalitat pròpia. Categoria:Literatura

1676

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVII ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVII ko:1676년

Segle XVIII

Esdeveniments:

Personatges importants

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XVIII ----
Un segle abans / Un segle després
Categoria:Segle XVIII ja:18世紀 ko:18세기

1825

Esdeveniments:


- 25 d'octubre - l'Uruguai: el país obté la independència del Brasil.

Naixements:


- 18 de febrer - Komárom (Hongria): Mór Jókai, escriptor i periodista hongarès (m. 1904).
- 15 de març - Santiago (Xile): Aníbal Pinto, advocat i polític xilè, president del país entre 1876 i 1881 (m. 1884).
- 25 d'octubre - Viena (Àustria): Johann Strauss II, compositor austríac (m. 1899).

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX ko:1825년 ms:1825

Òptica

L’òptica és la part de la física que estudia el comportament de la llum des que és generada per una font lluminosa fins que és detectada pels detectors de llum. És a dir, es fixa en com es crea, com es mou pels diferents medis i quins aparells cal utilitzar per detectar-la de la millor manera possible. Depenent del fenomen que siga matèria d'estudi, del nivell d'aproximació que calgui i de la mesura dels obstacles que trobe a la seua trajectòria, l'òptica usarà uns formalismes o uns altres. Així es pot distingir l'òptica clàssica, que estudia la llum com si fóra una ona, es recolza en la teoria electromàgnetica de la llum. Quan la llum travessa escletxes de mesura microscòpica es pot estudiar mitjançant l'òptica de rajos o òptica geomètrica. Quan els fenòmens que són estudiats no entren dins del camp de l'electromagnetisme clàssic perquè les mesures dels objectes i sistemes que s'estudien són d'escala atòmica s'ha de cercar un altra òptica per explicar-los adequadament; aquesta nova classe d'òptica és coneguda com Òptica Quàntica. Els principis de l'òptica són utilitzats per a construir dispositius que ens permeten una millor visió en circumstàcies concrtes com ara;
- Per a augmentar les capacitats visuals:
  - El microscopi
  - El telescopi
  - Els binocles
  - ...
- Per a corregir els defectes visuals (veure oftalmologia):
  - Les ulleres
  - Les lents de contacte
  - ... Vegeu:
- Línies d'absorció categoria:Òptica ja:光学 ko:광학 ms:Optik

1832

Esdeveniments:

Naixements:


- 23 de gener - París (França): Édouard Manet, pintor impressionista francès.

Necrològiques:


- 22 de març - Weimar (Turíngia, Alemanya): Johann Wolfgang von Goethe, escriptor alemany.

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX ko:1832년 ms:1832 simple:1832

Matemàtiques

La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthema: ciència, coneixement, aprenentatge, μαθηματικoς). Malgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment en la Física), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (veure axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són considerades una ciència experimental. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una útil eina per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen molt sovint el seu origen en observacions de la natura). La matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia matemàtica És freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant, els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures que són de naturalesa bàsicament diferent.

Categories

Es diu que la matemàtica abasta tres àmbits: #Aritmètica. #Geometria, inclosos la trigonometria i les seccions còniques. #Anàlisi matemàtica, en la qual s'utilitzen lletres i símbols, on s'inclouen l'àlgebra, la geometria analítica i el càlcul. (Alguns, especialment els probabilistes, afegeixen a aquesta llista el càlcul de probabilitats). Cadascuna d'aquestes categories es divideix al seu torn en pura o abstracta, on es consideren les magnituds o quantitats abstractament, sense relació amb la matèria; i en aplicada, que tracta les magnituds com substància de cossos materials, i per consegüent es relaciona amb consideracions físiques. Tot i que les nombroses branques de la matemàtica estan molt interrelacionades; heus aquí una llista de seccions que podem considerar en el seu estudi:

Fonaments i mètodes

:Filosofia de les matemàtiques - Intuïció matemàtica - Constructivisme matemàtic - Fonaments de les matemàtiques - Teoria de conjunts - Subconjunts fluixos - Lògica simbòlica - Lògica difusa - Teoria de models - Teoria de les categories - Prova dels teoremes - Axiomàtica - Inducció

Nombres

:Nombres - Nombre natural - Nombre enter - Nombre racional - Nombre irracional - Nombre real - Nombre complex - Quaternions - Octonions - Sedenions - Nombres hiperreals - Nombres infinits - Digits - Sistema de numeració - Nombre p-àdic

Matemàtica del canvi

:Càlcul - Càlcul vectorial - Anàlisi - Equació diferencial - Sistemes dinàmics i teoria del caos - Llista de funcions - Logaritme

Anàlisi

:Successions - Sèries - Anàlisi real - Anàlisi Complexa - Anàlisi funcional - Àlgebra d'operadors

Estructures matemàtiques

:Àlgebra abstracta - Teoria de nombres - Àlgebra commutativa - Geometria algebraica - Teoria de grups - Monoïdes - Anàlisi - Topologia - Àlgebra lineal - Teoria de grafs - Teoria de les categories

Espais

:Topologia - Geometria - Teoria de feixos - Geometria algebraica - Geometria diferencial - Topologia diferencial - Topologia algebraica - Àlgebra lineal - Quaternions i rotació en l'espai

Matemàtica finita

:Combinatòria - Teoria de conjunts - Estadística i Probabilitat - Teoria de la Computació - Matemàtica discreta - Criptografia - Teoria dels grafs - Teoria de jocs

Matemàtica aplicada

:Mecànica - Càlcul numèric - Optimització - Matemàtiques discreta - Estadística i probabilitat

Teoremes i conjectures famoses

:Teorema de Fermat - Hipòtesi de Riemann - Hipòtesi del continu - Classes de complexitat P i NP - Conjectura de Goldbach - Conjectura dels nombres primers bessons - Teoremes d'incompletesa de Kurt Gödel - Conjectura de Poincaré - Argument de la diagonal de Cantor - Teorema de Pitàgores - Teorema fonamental del càlcul - Teorema Fonamental de l'Àlgebra - Teorema dels quatre colors - Lema de Zorn - Identitat d'Euler.

Història de les matemàtiques. El món dels matemàtics

:Història de les matemàtiques - Matemàtics - Medalles Fields - Millennium Prize Problems (Clay Math Prize) - International Mathematical Union - Competicions matemàtiques - Matemàtiques en el món - Matemàtiques a Bizanci - Matemàtiques en l'Islam medieval

Matemàtiques recreatives

:Quadrat màgic - Origami

Història

Històricament, la matemàtica va sorgir amb la finalitat de fer els càlculs en el comerç, per a amidar la terra i per a predir els esdeveniments astronòmics. Aquestes tres necessitats poden ser relacionades en certa forma amb la subdivisió àmplia de les matemàtiques en l'estudi de l'estructura, l'espai i el canvi. L'estudi de l'estructura comença amb els nombres, inicialment els nombres naturals i els nombres enters. Les regles que dirigeixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'àlgebra elemental, i les propietats més profundes dels nombres enters s'estudien en la teoria de nombres. La investigació de mètodes per a resoldre equacions duu al camp de l'àlgebra abstracta. L'important concepte de vector, generalitzat a espai vectorial, és estudiat en l'àlgebra lineal, i pertany a les dues branques de l'estructura i l'espai. L'estudi de l'espai origina la geometria, primer la geometria euclidiana i després la trigonometria. La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les ciències naturals, i el càlcul. Per a resoldre problemes que es dirigeixen en forma natural a relacions entre una quantitat i la seva taxa de canvi, i de les solucions a aquestes equacions, s'estudien les equacions diferencials. Els nombres usats per a representar les quantitats contínues són els nombres reals. Per a estudiar els processos de canvi s'utilitza el concepte de funció matemàtica. Els conceptes de derivada i integral, introduïts per Newton i Leibniz, representen un paper clau en aquest estudi, que es denomina Anàlisi. Per raons matemàtiques, és convenient per a moltes fins introduir els nombres complexos, el que dóna lloc a l'anàlisi complexa. L'anàlisi funcional consisteix a estudiar problemes la incògnita dels quals és una funció, pensant-la com un punt d'un espai funcional abstracte. Un camp important en matemàtiques aplicades és la probabilitat i l'estadística, que permeten la descripció, l'anàlisi i la predicció de fenòmens que tenen variables aleatòries i que s'usen en totes les ciències. L'anàlisi numèrica investiga els mètodes per a realitzar els càlculs en computadores.

Enllaços externs


- [http://www.iecat.net/institucio/societats/SCMatematiques/ienn/cat/index.html Societat Catalana de Matemàtiques]
- [http://www.emis.de/ European Mathematical Society] (en anglès) categoria:Matemàtiques ja:数学 ko:수학 ms:Matematik simple:Mathematics th:คณิตศาสตร์ zh-min-nan:Sò·-ha̍k

1837

Esdeveniments:


- 4 de març - Illinois (EUA): aquest estat atorga a Chicago la categoria de ciutat.
- 25 d'octubre - Buenos Aires (l'Argentina): hi executen públicament José Vicente Teinafé, ex-governador del Córdoba, son germà Guillermo i el capità Santos Pérez, en ser considerats culpables de l'assassinat del general Juan Facundo Quiroga, esdevingut el 16 de febrer de 1835.

Naixements:


- 24 de desembre - Múnic (Baviera, ara Alemanya): Eugènia Amàlia Elisabet de Wittelsbach, Isabel de Baviera, coneguda com Sissi, emperadriu austrohongaresa (m. 1898).

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX ko:1837년 ms:1837 simple:1837 th:พ.ศ. 2380

1891

Esdeveniments:


- 20 de maig - West Orange (New Jersey, EUA): Edison hi fa la primera projecció pública del kinetoscopi.

Naixements:


- 17 de juliol - Ejersa Goro, Etiòpia: Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.

Necrològiques:


- 16 de gener - París (França): Leo Delibes, compositor francès

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX ko:1891년 simple:1891 th:พ.ศ. 2434

Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison (11 de febrer de 184718 d'octubre de 1931 inventor i home de negocis dels Estats Units que va desenvolupar mols aparells importants. “El mag de Menlo Park” va ser un dels primers inventors que va aplicar els principis de la producció en massa a la invenció. Edison va ser considerat un del més prolífics inventors del seu temps, va aconseguir 1.093 patents als seu nom. La majoria d'aquests invents no eren completament originals, i eren fets veritablement pels seus nombrosos empleats. Edison va ser criticat per no compartir els mèrits. Va inventar el gramòfon i la bombeta o làmpara d'incandescència,desprès d’experimentar amb més de 1000 materials diferents, aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. Va descobrir l'anomenat efecte Edison, que permet el funcionament del díode d'incandescència. Edison s'interessà per la possibilitat de produir un equivalent òptic de l'enregistrament sonor i de reproduir el fonògraf, inventat per ell, el 1887. Es sentí estimulat pel treball de Muybridge, i el febrer de 1888, discutí amb ell la possibilitat d'ajuntar el projector Zoopraxiscopi al fonògraf. Però el projecte no continuà a causa d'unes declaracions fetes per Edison i el seu col.laborador escocès Dickson per qüestions de disputes legals sobre els ginys. Durant la tardor de 1888 es treballa en el projecte del Fonògraf òptic: La idea inicial d'Edison era la d'enregistrar una sèrie de fotografies formant una espiral contínua al voltant d'un cilindre o d'una placa, de la mateixa manera que el so era enregistrat pel fonògraf. S'hauria pogut així arribar a enregistrar 180 fotografies -cadascuna al voltant de 1/32 de polzada d'amplada- per cada revolució del cilindre, el que faria 42 mil per a tot el cilindre. Aquest tindria la mateixa grandària que el del fonògraf i podria estar fet de qualsevol material emmotllable; n'hi hauria prou de recobrir-lo de col.lodió com una placa fotogràfica ordinària. Però en l'època de les plaques humides, això hauria estat considerat dubtós per a qualsevol fotògraf expert. Però com animar amb un moviment intermitent regular un cilindre semblant al de cera del fonògraf? D'altra banda, calia trobar la manera d'enregistrar les fotografies microscòpiques que devien gravar-se successivament sobre el corró. Dickson fabricà aleshores una petita càmera-microscopi emprant diversos objectius o llentilles provinents d'un dels seus microscopis. L'espectador individual podria veure les imatges a través d'una mena de microscopi a la vegada que escoltar el so des d'un fonògraf. Cada cilindre podria contenir 28 minuts d'imatges. Però aviat s'adonà que la convexitat de la superfície d'un cilindre no permetia obtenir fotografies perfectament en el punt desitjat. Davant d'aquestes dificultats, el febrer de 1889 Edison es dóna pressa d'aportar una solució. Calia obtenir un tipus de superfície sobre la qual gravar les fotografies preses amb el microscopi. A més, el cilindre seria de vidre i enrotllat amb pel.lícula fotogràfica. Diverses emulsions foren provades, però o bé eren pobres quant a sensibilitat a la llum o bé donaven gra excessiu per a les imatges microscòpiques. Aquest segon projecte resulta igualment impracticable com també un de tercer presentat pel maig: En aquest, Edison planeja il.luminar el motiu a fotografiar amb una successió de raigs lluminosos. A la tardor, Dickson havia pogut obtenir algunes fotografies microscòpiques successives, però aquest primer Kinetoscopi de cilindre no permetia projectar-les. Així que decidiren abandonar aquesta direcció de les recerques i canviar totalment els procediments emprats, utilitzant ara les petites fotografies separadament i engrandides, per disposar-les a continuació en la circumferència d'un disc que girava lentament. Les fotografies eren aleshores il.luminades successivament per un efecte estroboscopi, a l'estil del Taquiscopi d'Anschütz. A finals de 1889 projecten experimentalment les imatges animades sobre una pantalla. Més tard, Edison conegué a Marey -l'inventor del fusell fotogràfic-, durant l'Exposició Universal a París, l'agost del 1889, i va veure per primera vegada la seva càmera seqüencial, amb pel.lícula enrotllable. La Companyia Eastman havia anunciat la venda de bobines de pel.lícula transparent adreçats als aparells fotogràfics tipus Kodak. A finals d'aquest mateix any, Edison pensa en la possibilitat de replantejar-se el seu invent, no a partir de l'aparell, sinó del suport. Es així com planeja emprar una llarga banda de pel.lícula sensible i transparent, en lloc del cilindre. Aquest cel.luloide es desenrotlla d'una bobina a una altra passant davant d'una obertura quadrada. La banda duu a cada costat una filera de perforacions, situades exactament les unes en front les altres, que s'engranen en una doble filera de dents d'una rodeta, com en el telègraf automàtic de Wheatstone. Gràcies a les perforacions, Edison podia resoldre el problema de l'avenç regular de la pel.lícula, permetent obtenir en la presa de vistes, imatges perfectament equidistants, condició essencial per obtenir una reproducció satisfactòria del moviment. Al llarg, però, de 1890, les experiències sobre fotografies animades passaran a segon terme en les preocupacions d'Edison i de Dickson, fins que a finals d'aquest any Dickson les reprèn i obté una sèrie d'imatges -conegudes com a "monades"- d'un personatge gesticulant amb el Kinetògraf de rotlle, derivat del fonògraf. Es tractava d'un cilindre revestit amb una làmina de cel.luloide que contenia una emulsió fotogràfica. El maig de 1891 Edison estrena davant les delegades de la Federació Nacional de Clubs Femenins, que visiten el seu laboratori a West Orange, New Jersey, el prototip del Kinetoscopi, un aparell destinat a la visió individual de bandes d'imatges sense fi però que no permetia la seva projecció sobre una pantalla. Era una caixa de fusta vertical amb una sèrie de bobines sobre les que corrien 14 m. de pel.lícula en un bucle continu. La pel.lícula, en moviment constant, passava per una làmpada elèctrica i per sota d'un vidre magnificador col.locat a la part superior de la caixa. Entre la làmpada i la pel.lícula hi havia un obturador de disc rotatori perforat amb una ranura estreta, que il.luminava cada fotograma tan breument que congelava el moviment de la pel.lícula, proporcionant unes 40 imatges/segon. Les pel.lícules emprades feien 3/4 de polzada (19mm.) i eren transportades per mitjà d'un mecanisme d'alimentació horitzontal. Les imatges eren circulars. El visor individual es posava en marxa ficant-hi una moneda que activava el motor elèctric i oferia una visualització d'uns 20 segons. Els nous models foren exhibits el 1893, quan comença la seva fabricació generalitzada. El primer saló Kinetoscopi s'obre a Nova York l'abril de 1894; comptava amb 10 aparells cadascun dels quals oferia un programa diferent. Els temes són diversos: un forçut, lluita lliure, una barberia, danses escoceses, trapezi... S'havien filmat als nous estudis coneguts com a "Black Maria". Posteriorment apareix el Kinetòfon, un híbrid del kinetoscopi i el fonògraf, que aportava el so a través d'uns auriculars. El Kinetoscopi s'exhibí a París l'agost de 1894 i a Londres l'octubre. L'octubre de 1892 es dissenya un nou Kinetògraf, en la qual la pel.lícula s'introduïa verticalment en lloc d'horitzontalment. El nou disseny accepta una tira de pel.lícula més ampla, de 35 mm., amb quatre perforacions més o menys rectangulars a cada banda. Fou la primera càmera en emprar pel.lícula perforada de cel.luloide per a captar amb precisió les imatges i per a un transport efectiu a través de la màquina. Estava impulsada per un motor elèctric, mentre que la majoria de les altres càmeres eren manuals. El mecanisme de la càmera Kinetògraf podria haver-se adaptat per a projeccions, però no arribà a fer-se. De fet, al principi Edison no creia que la projecció en públic arribés a tenir èxit. La família Latham sí es va sentir interessada per la projecció. L'abril de 1895 Dickson abandona a Edison i comença a col.laborar amb els Latham sobre una versió del kinetoscopi. L'Eidoloscopi s'exhibeix el maig a Nova York, però la feble definició de les imatges i la seva poca lluminositat feren que l'invent no es popularitzés. De fet, la primera exhibició de pel.lícules als EE.UU. basada en la projecció intermitent d'una tira de cel.luloide fou obra de Jenkins i Armat, a través del Phantascopi. Després se separaren. Armat tornà a redissenyar la màquina i la batejà com a Vitascopi. El febrer de 1896 Edison va veure una demostració d'aquest i signà un acord amb Armat per al subministrament de projectors que serien promocionats i venuts sota el nom d'Edison. La primera exhibició pública del Vitascopi es realitzà en el "music hall" Koster i Bial de Nova York, el 23 d'abril de 1896. A primers de segle apareix el kinetoscopi de projecció. Edison, Thomas Alva Edison, Thomas Alva ja:トーマス・エジソン ms:Thomas Edison simple:Thomas Alva Edison th:โทมัส เอดิสัน

1895

Esdeveniments:


- 9 de febrer - Holyoke (Massachussets, USA) - William Morgan hi crea el voleibol.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX ko:1895년 ms:1895 simple:1895 th:พ.ศ. 2438

28 de desembre

El 28 de desembre és el tres-sents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 3 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1871 - Barcelona: l'ajuntament és el primer del país que instaura el sistema mètric decimal al comerç de la ciutat. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1736 - Viena (Àustria): Antonio Caldara, compositor italià, el primer a representar òpera italiana a Barcelona.

Festes:


- Els sants innocents - En aquest dia es poden fer bromes sense que la gent s'enfadi. ----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Desembre ja:12月28日 ko:12월 28일 simple:December 28 th:28 ธันวาคม

1895

Esdeveniments:


- 9 de febrer - Holyoke (Massachussets, USA) - William Morgan hi crea el voleibol.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX ko:1895년 ms:1895 simple:1895 th:พ.ศ. 2438

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre el 1901 i el 2000 tots dos inclosos. Durant el segle XX, el ritme dels canvis científics, tecnològics i socials s'accelera vertiginosament. Es produeix una explosió demogràfica, i la població mundial arriba als 6000 milions cap a finals de segle. Completada la Revolució Industrial, es desenvolupa una Revolució del Coneixement i de les Comunicacions basada en la Informàtica. Comença la Globalització economica i política del planeta. Els Estats Units esdevenen la potència dominant, sobretot després del col.lapse de la majoria de règims comunistes. Tot i la promulgació dels Drets de l'Home i la constitució de l'ONU, el segle XX ha estat ple de guerres i conflictes, i el respecte als Drets Humans es precari en molts llocs del planeta.

Esdeveniments rellevants

Ciència i Tecnologia


- Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.
- Biologia: Descobriment de l'ADN.
- Astronautica: Exploracio de l'espai, l'home a la lluna.
- Tecnologia: Televisió, Telèfon, Informàtica i Internet, automoció, etc.
- Medicina: descobriment de la penicil.lina

Guerres i Política


- Revolució d'Octubre i creació de la Unio de Republiques Socialistes Sovietiques (1917). Altres revolucions comunistes a la Xina (XXX) i a Cuba (XXX).
- Primera Guerra Mundial (1914 - 1918)
- Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), Dictadura de Franco (1939-1975)
- Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)
- Descolonització d'Àfrica
- Conflicte Àrab-Israelià
- Guerra del Vietnam XXXX-XXXX
- Transició democràtica a Espanya a partir del 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatuts d'Autonomia (Catalunya (1980),País Valencià (XXXX),Balears (XXX) )
- Unió Europea
- Caiguda de la U.R.S.S. i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya
- Guerra del Golf, 1991

Desastres


- Epidemia de grip el 1918.
- Desastre nuclear de Txernobil.
- La SIDA causa milions de morts.
- Tot i les millores tecnologiques, en comensar el segle XXI, gran part de la humanitat continua vivint en la pobresa.

Cultura


- Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...
- Normalitzacio de la llengua catalana (Pompeu Fabra i Poch)

Persones rellevants

Cientifics


- Albert Einstein
- Werner Heisenberg
- Schrödinger

Politics i Liders Mundials


- Francesc Macià i Llussà, Lluís Companys i Jover, Jordi Pujol i Soley
- Francisco Franco, Adolfo Suarez, Joan Carles I d'Espanya
- Lenin, Stalin, Gorbatxev
- Fidel Castro
- Winston Churchill
- Franlin D Roosevelt, John Fitgzerald Kennedy
- Benito Mussolini
- Adolf Hitler
- Mao Tse Tung

Artistes


- Joan Miró i Serrà, Picasso, Salvador Dalí i Domènech (pintura)
- Gabriel Garcia Marquez, (literatura)
- The Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan (música)
- Charlie Chaplin, Orson Welles (cinema)

Esportistes


- Pele, Johan Cruyff, Diego Armando Maradona (futbol)
- Eddy Merckx, Miguel Indurain (ciclisme)
- Michael Jordan (bàsquet)
- Bob Beamon, Carl Lewis, Sergei Bubka (Atletisme)
Segle anterior - Segle posterior
Categoria:Segle XX ja:20世紀 ko:20세기 simple:20th century

1915

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 18 de gener - Xixón (Astúries, Espanya): Santiago Carrillo, polític espanyol.
- 21 d'abril - Chihuahua (estat de Chihuahua, Mèxic): Antonio Rudolfo Quinn Oaxaca, conegut com Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexicà (m. 2001).
- 20 de maig - Kibbutz Degania, prop del llac de Tiberíades (aleshores Imperi Otomà): Moshe Dayan, militar i polític israelià (m. 1981).
- 19 de desembre - París (França): Édith Piaf, cantant francesa (m. 1963).
- 25 de novembre - Valparaíso (Xile): Pinochet, militar i polític xilè.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX ja:1915年 ko:1915년 ms:1915 simple:1915 th:พ.ศ. 2458

Homir Munn

Homir Munn is a fictional character from Isaac Asimov's Foundation Series. He is one of the minor characters appearing in the second foundation. He is a librarian, and owns one of the biggest collections of information about the Mule. Munn is one of a group of conspirators who plan to find the location of the Second Foundation. Together with Toran Darell II, Pelleas Anthor and (not by intention) Arkady Darell, he agrees to go on a mission to Kalgan to find information about the second foundation from the Mule's palace. With Arkady's help, he unwittingly causes Lord Stettin to start a war with the Foundation at Terminus, although the real cause is probably Lady Callia. He discovers the magnitude of the Mule's search for the Second Foundation and returns to Terminus, convinced that the Second Foundation never existed. Munn, Homir

zakady sportowe mieszne gry witaminy elitarne.info dog breeders










































:: RELATED NEWS ::
Lanteuil
Lanteuil est une commune française située dans le département de la Corrèze qui compte 478 habitants pour une superficie de 22,47 km². Le code postal est 19190. La commune comporte une église du , ainsi que 4 châteaux (le Bourg, la Mirausie, St Alban - ou Oriol, et Laboudie), tous habités. Ses h
Sarroux
Au pied de la montagne de Bort, à 620m d'altitude, la commune de Sarroux est située dans le département de la Corrèze ; elle compte 379 habitants pour une superficie de 23,76 km².

Tourisme


- Église romane St Barthélémy 13ème ;
- chêne dit de Sully ;
- Puy de Bort, 860 mètres d'altitude : vue sur le

Misodendracée
Catégorie:Rosidae La famille des Misodendracées est une petite famille de plantes dicotylédones qui comprend 11 espèces du genre Misodendron. Ce sont des arbustes ou des sous-arbrisseaux, sans racines, semi-parasites des parties aériennes de leurs hôtes, des régions tempérées d'Amérique du Sud.

Liens externes


- [http://www.itis.usda.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&searc

Cézens
Cézens est une commune française, située dans le département du Cantal et la région Auvergne.

Géographie

Cézens fait partie du Parc naturel régional des Volcans d'Auvergn
Paulhenc
Paulhenc est une commune française, située dans le département du Cantal et la région Auvergne.

Géographie

Histoire

Administration

Démographie

Lieux et monuments

Personnalités liées à la commune


All Rights Reserved 2005 wikimiki.org