:: wikimiki.org ::

Ciutat

Ciutat

Podríem dir que una ciutat és com un organisme viu on els elements que la constitueixen aporten el que s’ha denominat, metafòricament, l’anatomia social, la forma d’una societat. Dins d’aquesta organització social que és una ciutat, els individus estableixen les seves relacions, a partir de les quals, s’estén una xarxa amb infinitat de camins que van d’un lloc a un altre, es creuen i entrecreuen i on les persones, a través del temps i la repetició d’esquemes, reprodueixen i renoven, en un flux constant, l’organització social de la que formen part. Podem dir que la ciutat és un ens social perquè sense persones no existiria. No existeix un únic model de ciutat perquè tot i que parlem de ciutats, a nivell general, prenent com a principal criteri classificador, el nombre d’habitants, no és el mateix una ciutat comercial, que una minera, o pesquera, turística, universitària, o una ciutat d’una capital política o administrativa. De la mateixa manera, una ciutat amb una sola indústria presentarà una sèrie diferent de característiques socials que una ciutat multiindustrial, el mateix que una zona suburbana i una ciutat satèl·lit, un suburbi residencial i un suburbi industrial, una ciutat situada dins d’una regió metropolitana i una altra que no ho estigui, una ciutat antiga i una de nova… Si bé, però, existeixen diferents tipus de ciutats, s’hauria de poder trobar les característiques essencials que tenen en comú totes les ciutats. Tot i que cada estat té diferents formes de classificar oficialment una localitat en termes de ciutat o senzillament poble. La majoria fan servir sistemes de classificació segons el nombre d'habitants, però d'altres, com el Regne Unit, consideren una població com a ciutat (city en anglès, en oposició al terme més genèric town) en virtut d'un decret reial que ha de ser atorgat pel monarca regnant, i en altres temps, la possessió d'una catedral o seu eclesiàstica. Així, l’urbanisme, com a modus de vida característic, podria abordar-se empíricament des de tres punts de vista interrelacionats: 1 – Com una estructura física amb una base de població, una tecnologia i un ordre ecològic. 2 – Com un sistema d’organització social amb una estructura social característica, una sèrie d’institucions socials i una pauta típica de relacions socials. 3 – Com una sèrie d’actituds i idees i una constel·lació de personalitats amb formes de conducta col·lectiva típiques i sotmeses a mecanismes de control social característics. ja:村落 simple:City tokipona:ma tomo zh-cn:城镇 zh-tw:鎮 categoria:Societat categoria:Geografia

Estat

__NOTOC__ ::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química) Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera. Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política. Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals). Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.

Organització política de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials. L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

El estats del món

En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.

A

Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan

B

Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi

C

Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba

D

Dinamarca - Djibouti - Dominica

E

Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia

F

Fiji - Filipines - Finlàndia - França

G

Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana

H

Haití - Hondures - Hongria

I

Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia

J

Jamaica - Japó - Jordània

K

Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait

L

Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg

M

Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar

N

Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda

O

Oman

P

Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal

Q

Qatar

R

Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda

S

Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia

T

Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad

U

Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan

V

Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam

X

Xile - Xina - Xipre

Z

Zàmbia - Zimbabwe

Enllaços externs

- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda

Articles relacionats

- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
- Llistat de països per superfície
- Llistat de països per població
- Llista de països per PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
- Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
- Àfrica
- Amèrica
- Àsia
- Europa
- Oceania Categoria:Geografia ja:国家 simple:State th:รัฐ

Anglès

::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva) ---- L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes). És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare. L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000. Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%

Sistema d'Escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes

- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)

Altres enllaços

- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert] Categoria:Anglès als:Englische Sprache ja:英語 ko:영어 ms:Bahasa Inggeris simple:English language th:ภาษาอังกฤษ zh-min-nan:Eng-gí

Monarquia

Monarquia és la forma política en què una persona té dret, per via hereditària, a regnar com a cap d'un estat amb caràcter vitalici. El nom amb què governen varia segons les zones i l'estructura jurídica del seu govern. Es poden dir: reis, emperadors, tsars, kàisers. A través de la història molts monarques han ostentat poder absolut, de vegades sobre la base de la seva pretesa divinitat. A l'Edat Mitjana la monarquia s'havia estès per tot Europa, fonamentada moltes vegades per la necessitat que un dirigent autoritari pogués convocar i dirigir les tropes necessàries per a la defensa del territori. Així, rei és un títol habitualment vitalici i hereditari del dirigent investit d'autoritat sobre un sol estat, nació o tribu. Els primers reis germànics eren escollits, però aquesta pràctica es va acabar amb la institució del dret de primogenitura. La primogenitura és el dret del fill més gran a heretar la propietat d'un antecessor mort, generalment el pare, i prioritzant la línia masculina. Per això, és també el dret de successió al tron del fill més gran en una monarquia. Sota la influència del cristianisme, els monarques van començar a ser coronats i ungits per les autoritats eclesiàstiques sota la justificació del dret diví dels reis. Actualment la majoria de monarquies són constitucionals (amb poder limitat), bàsicament com a símbols de la unitat nacional. A Europa estan vigents, en aquests moments, deu monarquies, que són les del Regne Unit (la reina del qual és també el cap d'estat del Canadà, Austràlia i Nova Zelanda), Espanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, Luxemburg, Mònaco i Liechtenstein. El dret de primogenitura en la successió al tron d'una monarquia sol establir la preferència del fill sobre la filla. Per això en la corona espanyola l'hereu del tron és el Príncep Felip i no pas la Infanta Helena, que és la gran. Això està legislat per la Constitució Espanyola aprovada el 27 de desembre de 1978, en el seu Article 57 núm. 1.

Vegeu també

- Poder relatiu dels monarques actuals Categoria:Política ja:君主制

Urbanisme

L'urbanisme és l'estudi i posada en pràctica de la creació de comunitats humanes per a viure, treballar i jugar. El terme procedeix de la paraula llatina Urbs (ciutat), que en l'antiguitat es referia per antonomàsia a la capital del món romà, Roma. categoria:Urbanisme

Població

- Geografia: Usat per a referir-se a la quantitat d'habitants d'un territori (municipi, país,...)
- Biologia: Conjunt d'éssers vius confinats en un espai: Població

Articles relacionats

- Llistat de països per població

Categoria:Geografia

Categoria:Ciències de la Terra Categoria:Ciències socials als:Kategorie:Geografie ja:Category:地理学 ko:분류:지리 ms:Category:Geografi simple:Category:Geography th:Category:ภูมิศาสตร์ zh-min-nan:Category:Tē-lí-ha̍k

Ratsadanupradit Mahison Phakdi

Phraya Ratsadanupradit Mahison Phakdi (Thai: พระยารัษฎานุประดิษฐ์มหิศรภักดี, born Kor Sim Bee คอซิมบี้ or 許心美 in Chinese) was a Thai provincial administrator. As a member of the na Ranong family which held the governor's post in Ranong for generations, Kor Sim Bee was assigned to become governour of Trang in 1890. His most significant contribution was the introduction of the rubber tree to Thailand, which at his time was only grown in Malaysia. It has since become one of the major crops of Thailand. He also initiated the connection of Trang with Nakhon Si Thammarat and Phatthalung by road as well as the railroad connection to Nakhon Si Thammarat, one of the first railroads of Thailand. In 1902 he was assigned to become the commissioner of Monthon Phuket, which he stayed till his death in 1916. A monument commemorating him was erected in the city of Trang. In 1992 he was also honored as one of the five most distinguished government officials in administration.

References

- http://kanchanapisek.or.th/cgi-bin/kp8/oncc/text.cgi?no=7000 ja:許心美

przetargi hmb drugi sylwester doda

:: RELATED NEWS ::

Rezerwat przyrody Wyspa Sołtyski
Wyspa Sołtyski rezerwat leśny o pow. 22 ha, powstały w 1994, położony na wyspie jez. Ińsko, w obrębie Ińskiego Parku Krajobrazowego. Ochronie podlega starodrzew bukowy i dębowy. Wyspa Sołtyski imię żeńskie pochodzenia greckiego. Wywodzi się od słowa sophia oznaczającego "mądrość". W niektórych krajach istnieje męski odpowiednik imienia Zofia: w Bułgarii Sofko, w Danii i Norwegii Sofus lub Sophus. Zofia imieniny obchodzi: 15 maja i

Rezerwat przyrody Kamienna Buczyna
Kamienna Buczyna Rezerwat leśny o pow. 11,4 ha, powstał w 1985, znajduje się w obrębie Ińskiego Parku Krajobrazowego, nad wschodnim skrajem jez. Ińsko. Obejmuje wzniesienia morenowe ze skupiskami głazów narzutowych, porośnięte starodrzewem bukowym. Kamienna Buczyna

Silverchair
Silverchair - australijski zespół muzyczny, którego muzykę można określić mianem 'post-grunge'u. Powstał on w Newcastle, w Nowej Południowej Walii we wczesnych latach 90-tych. Członkowie grupy Silverchair poznali się grając w kapeli Innocent Criminals (

Rezerwat przyrody Dolina Pięciu Jezior
Dolina Pięciu Jezior, krajobrazowy rezerwat przyrody o pow. 228,8 ha położony w gm. Połczyn Zdrój przy szosie w kierunku Czaplinka. Obejmuje głęboko wciętą dolinę górnej Drawy przepływającej kolejno przez jeziora: Górne, Okrągłe, Długie, Głębokie i Małe, wraz z otaczającym kompleksem łąk

Krzysztof Mikołaj Radziwiłł
Krzysztof Mikołaj Radziwiłł (ur. 29 lipca 1898 w Zegrzu - zm. 24 marca 1986 w Warszawie) - arystokrata polski, książę, ziemianin, działacz polityczny, senator RP, poseł na Sejm Ustawodawczy. Był synem Macieja Mikołaja (1873-1920), ziemianina i działacza gospodarczego, oraz Róży z Potock