Clarinet

El clarinet és un instrument de vent-fusta. Dins d'aquesta gran família, el clarinet pertany als instruments de canyeta simple, a l'igual que el saxòfon. És un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana. El material principalment utilitzat per a la seua construcció és la fusta d'èban. Tanmateix, en els últims anys ha començat a utilitzar-se la resina o plàstic com a nous materials. És un instrument traspossitor l'extensió del qual abarca de tres a quatre octaves.

Evolució

Alguns estudiosos afirmen que el clarinet és producte d'una evolució constant del Syrinx policalama grec, de la mateixa manera que altres instruments amb característiques semblants que apareixen en Bolívia. Fou inventat cap a finals del segle XVII pel fabricant d'instruments de corda Juan Cristòbal Denner. Aquest clarinet, però, era molt primitiu i només disposava d'una clau, amb la qual cosa la seua sonoritat era molt pobra. Seria Ivan Müller qui acabaria de dotar al clarinet de l'engranatge de claus que avui s'utilitza. Un total de tretze claus que fan del clarinet un instrument molt ric en registres i sons. L'evolució i estudi del clarinet, però, continuaria. Tres són els sistemes que condicionaren l'evolució del clarinet al llarg de la història: # Sistema Muller o de tretze claus # Sistema klosé-buffet o francés # Sistema Oehler o alemany

Ús

El clarinet esdevé avuí dia un instrument imprescindible tant per a les orquestres com per a les bandes de música. Destaca l'ús per a ambdues agrupacions del clarinet en sib, no obstant això, existeixen altres instruments que pertanyen a la família del clarinet. Entre els més utilitzats trobem el requint o clarinet en mib, el clarinet baix (do), i el clarinet en la, molt utilitzat en les orquestres. Categoria:Instruments de vent ja:クラリネット ko:클라리넷 simple:Clarinet th:คลาริเน็ต zh-min-nan:O·-ta̍t-á

Saxòfon

El saxòfon (etimologia: "Sax", del seu creador i "phonos", so), és un instrument musical que pertany a la familia de instruments de fusta. Desenvolupat per Adolf Sax, cèlebre fabricant d'instruments nascut a Brussel·les, en 1840, Sax va viure a París per tal d'explotar millor el seu invent. París Al començament tenia 18 claus. La seua extensió cromàtica comprenia des del Si natural greu (B) al re natural agut (D). Des d'aleshores ha evolucionat prou. Actualment els saxòfons tenen una extensió cromàtica que va des del Si bemol greu (B♭) fins al Fa sostés agut (F#). Existeixen models recents que ja arriben al Sol agut (G). Actualment la familia dels saxòfons està formada por 6 instruments. Des del més agut al més greu són:
- Sopranino (E♭)
- Soprano (B♭)
- Alt (E♭)
- Tenor (B♭)
- Baríton (E♭) i
- Baix (B♭). El sopranino i el baix són molt poc habituals. De la resta d'instruments, els més emprats són l'alt i el tenor. El baríton ja té un ús difós en les bandes de música i en orquestres de ball. L'ús preferent del saxòfon és en bandes de música i sobre tot en el món del Jazz, on és quasi un instrument indispensable. categoria:Instruments de vent

Bolívia

La República de Bolívia és un dels dos únics estats de l’Amèrica del Sud sense sortida a l’oceà, un dels més pobres de l’Amèrica Llatina i una de les regions més altes del món. Limita al nord i a l’est amb les regions més selvàtiques del Brasil, al sud amb el Paraguai i l’Argentina, al sud-oest amb Xile i a l’oest amb el Perú. Té força població indígena (d'un 56% a un 70%) i manté reivindicacions territorials amb Xile per la franja d’Arica, que li permetria la sortida a l’oceà Pacífic.

Geografia

Orografia

Bolívia està creuada de nord a sud per dues grans serralades que formen part del plegament andí. La serralada Occidental (Cordillera Occidental) separa Bolívia de Xile i està formada per muntanyes volcàniques que superen els 6.000 m d’altitud (la més alta és el Sajama, amb 6.542 m). La serralada Reial (Cordillera Real)surt del llac Titicaca, travessa el centre del país i culmina en el volcà Illimani, amb 6.490 m d'altitud; a partir d'aquí es bifurca en les serralades Central i Oriental. Entre les serralades Occidental i Central s'alça l'Altiplà, de més de 3.600 m d'altitud. Hi ha una gran extensió de boscos, a causa de l’alta pluviositat. Aquesta regió rep el nom de yungas, al nord de la latitud de Cochabamba, i de valles, al sud. Les yungas són un espai de transició entre les serralada andina Oriental i la gran plana amazònica. Als valles la influència de l’Amazònia deixa pas a la plana del Chaco, de clima sec, que es prolonga pel Paraguai i el nord de l’Argentina. A l’est de les yungas i els valles hi ha la gran plana de l’Oriente (o dels llanos), que ocupa dos terços del país. Configura un paisatge variat amb selves tropicals al nord, sabana més cap al sud i pantans pertot arreu.

Hidrografia

Hi ha tres sistemes fluvials: el primer està constituït pels rius més grans de Bolívia, que neixen al vessant est de la serralada Oriental; el segon sistema va des del sud de la serralada Oriental cap al Riu de la Plata, i el tercer està format pels rius de l’Altiplà, que desemboquen al llac Titicaca. Els rius nord-orientals més importants són el Mamoré i el Beni, que a la seva confluència formen el Madeira, tributari de l’Amazones. En aquesta regió hi ha extenses inundacions en els mesos de febrer i març; és una àrea molt desconeguda i amb poca població. El riu sud-oriental Pilcomayo va des del sud de la serralada Central fins al riu Paraguai, del sistema del Riu de la Plata. En aquesta regió hi ha llacs, estanys i pantans. La regió de l’Altiplà, amb moltes menys pluges, forma la conca endorreica més extensa de l’Amèrica del Sud. Per una banda, hi ha el llac Titicaca, al nord. Està situat a una altitud de 3.810 m i cobreix una superfície de 8.300 km²,una tercera part de la qual pertany a Bolívia i la resta al Perú. Del Titicaca surt el riu Desaguadero, que travessa l’Altiplà de nord a sud i desemboca al segon gran llac de Bolívia, el Poopó, del qual encara surt un altre riu, el Lacajahuira, que desemboca al Salar de Coipasa. Més cap al sud-oest, prop de Xile, hi ha el llac salat més extens del país, el Salar de Uyuni.

Clima

Tot i que el país està situat al nord del tròpic de Capricorn, la diversitat de temperatures és extraordinària. Podem trobar des del clima equatorial del departament del Beni fins a les neus perpètues i les glaceres dels Andes passant pel clima continental extremat de l’altiplà, on les temperatures mitjanes són de 7ºC a 15ºC a l’estiu i inferiors a 0ºC a l’hivern. La mitjana de pluges de La Paz (la capital del país) és de 562 mm l’any. A les yungas i als valles les temperatures són molt més suaus (entre 16ºC i 19ºC) i la humitat i les precipitacions són molt altes. A la gran plana de l’Oriente la temperatura és molt alta tot l’any i sovint, cap al sud, bufa un vent fred que puja procedent de la Pampa argentina i que l’anomenen surazo. Parlant en termes generals, Bolívia té un clima Continental Sec, ja que l’estació seca és molt més llarga que la humida. La temperatura és alta i regular tot l’any, però les màximes es donen al final dels mesos secs.

Demografia

Bolívia és un dels tres països de Llatinoamèrica dels quals més de la meitat de la població és ameríndia (els altres són Guatemala i Perú). La distribució ètnica de Bolívia és 33% quítxua, 30% aimara, 25% mestís, i 12% europeu o caucàsic. Els grups amerindis pricipals són els quítxues (2,5 milions), els aimares (2 milions), els txiquitans (180.000) i guaranís (125.000). Hi ha minories de descenents d'immigrants d'Alemanya, Itàlia, Espanya i del Orient Mitjà. La població afro-boliviana és de l'1%. La capital administrativa, seu del govern, és La Paz, amb 800.000 habitants i més d'un milió i mig a l'aglomeració urbana; la constitucional, seu del Tribunal Suprem, és Sucre, amb 200.000 habitants. Altres ciutats importants són Santa Cruz de la Sierra, amb més d'un milió d'habitants; Cochabamba, amb 800.000; Oruro, amb més de 200.000, i Potosí i Tarija amb més de 100.000. La religió predominant és el catolicisme (95%), amb una petita minoria de protestants (2,3%). La població creix a un ritme anual del 2,8% i l'índex d'alfabetització és del 74,2%.

Política

És un país republicà, unitari i presidencialista. El president hi és elegit per sufragi universal directe i obligatori per a un període de quatre anys. Però si cap candidat no obté la majoria absoluta, és el Congrés Nacional el que l’ha d’elegir entre els tres més votats. majoria absoluta

Divisió administrativa

Bolívia es divideix en nou departaments, o departamentos:
- Chuquisaca
- Cochabamba
- El Beni
- La Paz
- Oruro
- Pando
- Potosí
- Santa Cruz
- Tarija Cada departament es divideix en províncies, o provincias.

Economia

El producte interior brut (PIB) bolivià del 2002 fou de 7,9 bilions de dòlars USA. El creixement econòmic és d'un 2,5% anual i la inflació fou entre el 3% i el 4% el 2002 (el 2001 va estar per sota de l'1%). Composició per sectors: primari (24%), secundari (27%), terciari (49%).

Sector primari

L’agricultura ocupa el 45,5% de la població activa. Una bona part de la producció es destina a l’autoconsum, tot i que en alguns departaments hi ha grans explotacions agrícoles i ramaderes. Els principals productes agrícoles són la fulla de coca, el blat de moro, les patates, el blat, l’arròs, l’ordi, la soja, la canya de sucre i el cafè. A l’Altiplà s’hi cultiva la quinoa, un cereal autòcton que ja cultivaven els inques. A les yungas, a part de la coca, s'h conreen tota mena de fruites tropicals i subtropicals. Als valles es produeixen cereals, alfals, préssecs, raïm i verdures. La ramaderia consta de llames i alpaques a l’Altiplà, d’ovins i bovins als valles i de bovins en grans ranxos en algun departament. La pesca té una certa importància al llac Titicaca i en alguns grans rius orientals. També hi ha certa producció forestal.

Indústria

La indústria està poc desenvolupada i es limita a la transformació de minerals, les refineries de petroli, les indústries derivades de l’agricultura i altres indústries alimentàries o tèxtils. Ocupa només el 10% de la població activa. El contraban de mercaderies brasileres, argentines i nord-americanes va ser molt important durant els anys de la inflació, així doncs, no és estrany que la població industrial disminueixi cada cop més. Categoria:Bolívia ja:ボリビア ko:볼리비아 ms:Bolivia zh-min-nan:Bolivia

Categoria:Instruments de vent

categoria:Instruments

Jan František Vavák

Jan František Vavák, též Franěk (1741 Milčice – 15. listopadu 1816 Milčice) byl český spisovatel – písmák. Pocházel ze svobodné selské rodiny. Vzdělání získal jako samouk. Prakticky celý svůj život působil jako rychtář v Milčicích (obec mezi Poděbradami a Českým Brodem). Byl nejvýznamnějším písmákem a kronikářem této doby, význam jeho kronik je spíše regionální.

Dílo

- Bitva u Kolína a Křečhoře
- Krátké pozorování zlostné a nepravé války francouzské
- Píseň o příhodách v Čechách - veršované
- Vítání české koruny v Čechách
- Paměti, vydané knižně pod titulem Paměti Františka J. Vaváka, souseda a rychtáře milčického z let 1770–1816 Dále je autorem vítacích řečí:
- Vlastenecké vzbuzování k vděčnému očekávání Leopolda II., královského pána našeho
- Marš každého Čecha ctného – bylo i s hudbou

Ukázky z knižního vydání Pamětí

Po smrti Jana Františka Vaváka byly jeho ručně psané paměti vydány knižně pod titulem Paměti Františka J. Vaváka, souseda a rychtáře milčického z let 1770-1816 (nakl. Skopec, 1910). Pravopis byl upraven podle nových pravidel (w->v, ss->š, g->j, j->í), data počeštěna (septembri->září) atp. 1784
Na začátku dubna obdrželi jsme patent (pozn. red. z 26. listopadu 1783), v němžto se nařizuje, aby se víc na mračna zvony nezvonilo, nebo prý ten zvuk zvonu netoliko hromobití a bouřky nerozhání, ale ještě takové mocí těch kovů, z nichžto zvonové sliti jsou, přitahuje a nebezpečenství činí, což že dokázáno jest loňského roku, když tak od hromobití množství lidu zabito a věží i kostelů roztlučeno a zapáleno bylo. 1799
Dne 23. září v kraji rakovnickém v zámku Sazenné panství knížete Wchinského (Kinského) umřel tam Anton Strnad, znamenitý a slavný hvězdář a měšťan pražský, rozený z Náchoda, za dnů našich jeden vysoce vznešený Čech. 1800
Koleda novoroční Těch Rusů, našich hostí, již máme všichni dosti
Jestli tu dlouho budou, učiní zemi chudou,
an prve málo měla, neb všechna zhubeněla
skrz tak dlouhý čas vojny a živení lid zbrojný... Kdo ty Rusy trochu zkusí
o škodách povídat musí
(Ruská vojska pobývala na českém území v rámci spojenectví proti Napoleonovi.)

Odkazy

- Česká literatura v letech 1750–1815
- Seznam českých spisovatelů Vavák, František, Jan Vavák, František, Jan Vavák, František, Jan

Black-Breath House Ci��a zawory metalowe slots

:: RELATED NEWS ::

30 Seconds To Mars
30 Seconds to Mars is an alternative rock band hailing from the USA, featuring actor Jared Leto as vocalist.

Band History

Created in 2000 by Jared Leto (Vocals and Guitar) and his brother, Shannon (Drums), 30 Seconds to Mars merely began as a small project. Things began to speed up quickly, however, and Matt Wachter later joined the band a

C. David Naylor
Dr. C. David Naylor, MD (born 1954 in Woodstock, Ontario) is a celebrated medical researcher and president of the University of Toronto. A Rhodes Scholar, Naylor received an MD from the University of Toronto in 1978, proceeding to

Portal:Astronomy/Picture/17 May 2005

Mz3, also known as the Ant Nebula, is a very elongated planetary nebula, formed by gas being ejected from a dying star. The cause of its bipolar shape is not known: magnetic fields, a binary star at the centre of the nebula or interacting

Order of the Crown (Netherlands)
:For other versions of this award, see "Order of the Crown" The Order of the Crown (Kroonorde) is an order (decoration) of the Netherlands. The Order came into being as a result of Queen Juliana's reorganization of The House Order of Orange (Huisorde van Oranje) in 1968.in 196

Gayung Malaysia
Silat Seni Gayung (Gayong) Malaysia is the first silat association to be registered in Malaysia. It was founded by the late grandmaster Meor Abdul Rahman. He started to teach Silat Gayung at Sudong Island (now part of Singapore) during the Japanese occupation of Malaya in World War 2. Currently the highest ranking master is Mrs Siti Kalsom who holds the highest degree of belt and named heiress to the late grandmaster. This martial arts covers hand and leg techniques. A student is also taught acrobatics and weaponry. The core of the art is on Tapak which is on body mobility and coordination. A