:: wikimiki.org ::
| Comarca Catalana |
Comarca CatalanaL'actual divisió del territori català en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial.
El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta. [http://www.gencat.net/ctc/llengua/eines_per_a_lempresa/mde/web/temari/municipis/] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.
Pàgines que s'hi relacionen
- Territoris històrics de Catalunya
Categoria:Comarques de Catalunya
Catalunya
Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un territori històric situat a la costa nord-est de la península Ibèrica dividit administrativament en dos territoris: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial.
Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.
Política i Administració
El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).
- La Catalunya del Sud és formada una de les comunitats autònomes d'Espanya, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
- En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un simple departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66).
Ciutats
- Catalunya:
- Barcelona capital de la comunitat autònoma, i de la província del mateix nom.
- Girona, Lleida, Tarragona (altres capitals de província)
- Olot, Sabadell, Terrassa, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet.
- Catalunya del Nord:
- Perpinyà, capital del departament.
- Prada de Conflent
Geografia
Prada de Conflent
- Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94 de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69 de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97 de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56 de latitud nord per a l'extrem meridional.
- Sistemes muntanyosos:
- Pirineus, amb el Canigó i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim mes alt de Catalunya.
- Montserrat, Montseny
- Maestrat
- Rius principals
- Tet
- Fluvià
- Ter
- Llobregat
- Foix
- Francolí
- Gaià
- Ebre, i els seus afluents la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre, Valira.
Història
Aquests són els principals fets de la història de Catalunya (vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa).
Edat Mitjana
Formació de Catalunya
La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica.
El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es recupera Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló.
El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència.
Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs.
Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària.
El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d’Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, tard, quan ja Catalunya bastia un imperi i feia 3 segles que funcionava autònomament.
Dins de la Corona d'Aragó
1137: Unió dinàstica amb la Corona d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa.
segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani
Edat Moderna
segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714)
segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya
segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.
Edat Contemporània
segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya.
segle XX:
- Mancomunitat de Catalunya
- Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- XXXX comentari sobre situació Cat del N durant 2a guerra Mundial ?? XXX
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.
Pàgines que s'hi relacionen
- Bandera catalana
- Comunitat autònoma de Catalunya
- Catalunya del nord
- Comarques de Catalunya
- Embassaments de Catalunya
- Els Segadors
- Història de Catalunya
- Indumentària tradicional
- Llengua catalana
- Marca Hispànica
- Rius de Catalunya
- Zones humides
Enllaços externs
- [http://flickr.com/groups/catalunya/ Imatges de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/ Idescat.net] - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya)
Categoria:Catalunya
ja:カタルーニャ州
simple:Catalonia
zh-min-nan:Catalunya
1936 Esdeveniments:
:
- Països Catalans
-
- 16 de febrer - Espanya: el Front Popular guanya rotundament les eleccions.
- 19 de juliol - Espanya: part de l'exèrcit i els feixistes es subleven contra el govern. Els republicans agafen les armes per defendre la República.
- 21 de juliol - Barcelona: se suspèn l'Olimpiada Popular de Barcelona a causa de l'aixecament feixista.
- 21 de juliol - Barcelona: Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
- 7 d'agost - Formentera: els republicans ocupen l'illa.
- 20 de setembre - Eivissa i Formentera: els feixistes ocupen aquestes illes.
:
- Món
-
- 7 de març - Berlín (Alemanya): Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Renània.
- 1 d'octubre - Burgos (Espanya): Franco és nomenat Cap de l'Estat i Generalisimo a la zona controlada pels nacionals.
Naixements:
:
- Països Catalans
-
:
- Món
-
Necrològiques:
:
- Països Catalans
-
- 28 d'abril - Barcelona: els germans Josep i Miquel Badia, militants d'Estat Català, assassinats per quatre pistolers vinculats a la FAI.
- 19 de juliol - Barcelona: Apel·les Mestres i Oñós, escriptor.
- 6 d'agost - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d’ERC a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del periòdic esportiu La Rambla, lluitador i patriota català.
:
- Món
-
- 20 de Novembre - José Antonio Primo de Rivera, dictador espanyol.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1936年
ko:1936년
ms:1936
simple:1936
th:พ.ศ. 2479
1939 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 4 de gener - Artesa de Segre (la Noguera): els feixistes ocupen la vila.
- 26 de gener - Barcelona: els franquistes ocupen la ciutat.
- 4 de febrer - Girona: les tropes feixistes ocupen la ciutat.
- 10 de febrer - Catalunya: l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.
- 19 de febrer - el País Valencià: l'aviació franquista en bombardeja la zona costanera.
- 30 de març - València: els franquistes ocupen la ciutat.
- 1 d'abril - Espanya: hi acaba la Guerra Civil Espanyola amb la victòria del bàndol franquista.
:MÓN
- 9 de gener - Líbia: Itàlia s'annexiona el país.
- 2 de març - Ciutat del Vaticà (Roma): el conclave proclama papa Eugenio Pacelli, que regnarà com a Pius XII.
- 15 de març - Txèquia: després de l'ocupació de Praga, els alemanys la converteixen en el protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia.
- 11 de setembre - Normandia (França): hi desembarquen les primeres tropes britàniques (II Guerra Mundial).
- 30 de novembre - Finlàndia: les tropes soviètiques envaeixen el país.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1939年
ko:1939년
ms:1939
simple:1939
th:พ.ศ. 2482
FranquismeEl franquisme va ser el règim polític vigent a Espanya entre 1939 i 1975, basat en el lideratge del General Francisco Franco Bahamonde.
Història
Acabada la Guerra Civil Espanyola amb la victòria dels autoanomenats nacionals, Franco va passar a ser cap d'Estat, proclamant-se Caudillo de España por la gracia de Dios. En els primers anys, el règim franquista va dur a terme una repressió brutal contra els adversaris, va donar suport a Hitler i Mussolini, i va practicar una política econòmica autàrquica que va alentir el desenvolupament de l'estat. Més endavant, el règim va establir contactes amb Estats Units, i va canviar de política econòmica. Els anys 60 es van desenvolupar per un increment notable del nivell de vida de la població en general (desarrollismo), si bé el nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera.
El franquisme com a règim polític es va acabar amb la mort de Franco, que va ser succeït pel rei Joan Carles I d'Espanya com a cap d'estat. La transició cap a un sistema polític basat en una democràcia parlamentària va ser relativament suau.
Ideologia
Ideològicament, el franquisme es basava en el feixisme, adaptat a Espanya pel moviment falangista. Les obsessions del règim franquista van ser la unitat nacional espanyola, el catolicisme, l'anticomunisme, i el racisme contra els jueus. Tot i que el règim es va autodefinir com a democràcia orgànica, no es pot considerar que fos democràtic, en comparació a les democràcies parlamentàries de l'època. Cal definir-lo més aviat com a dictadura o règim autoritari.
El franquisme avui
Hi ha grups reduïts d'ultradreta que es declaren franquistes i reivindiquen obertament el règim franquista. Aquests grups defensen una visió de la Història d'Espanya coherent amb la que propagava el franquisme.
D'altra banda, tenint en compte que el règim va controlar l'educació durant 40 anys, que la transició cap a la democràcia va ser gradual, i que hi va haver una amnistia general per tots els integrants o col·laboradors del règim franquista, hi ha qui argumenta que el franquisme com a fet social va perdurar a Espanya molt més enllà del 1975 (l'anomenat franquisme sociològic). Òbviament això es objecte de controvèrsia, i de fet l'ús del terme franquista de manera derogatòria ha estat relativament habitual en el debat polític en els darrers anys.
categoria:Franquisme
categoria:Política
Generalitat de Catalunya]
La Generalitat de Catalunya és l'òrgan d'autogovern de Catalunya. També existeix la Generalitat Valenciana, que és el govern del País Valencià. Ambdues tenen els seus orígens en les Diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts, als diferents territoris de la Corona d'Aragó.
Història
Orígens
La Generalitat de Catalunya té els seus orígens en les Corts Reials Catalanes, les quals, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època.
Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'obligà a celebrar "General Cort" cada any. Les Corts exercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres "braços" que les componien: l'eclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya".
El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Montsó (l'Aragó) l'any 1289, quan és designada una "Diputació del General", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva. Aquest impost es coneixia popularment com generalitat, nom que es va exportar a França on es van crear les «generalités», districtes fiscals. Amb el temps el nom oficiós de Generalitat va acabar suplantant el nom oficial de Diputació del General.
A les Corts de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387), i a causa del gran cost per repel·lir les incursions castellanes a l'Aragó i a València, les Corts designaren 12 diputats amb atribucions executives en matèria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359).
A l'interregne produït a la mort de Martí l'Humà, la Generalitat va assumir responsabilitats polítiques. El sistema d'elecció dels diputats va ser una discussió constant. A les Corts del 1455, i per evitar el nepotisme oligàrquic, s'introduí el sistema d'insaculació: els diputats sortints elegien dotze candidats d'entre els quals se'n triava un a l'atzar.
Abolició de fet
Encara que a la Guerra de Successió la Generalitat ocupà un lloc secundari, ja que fou la Junta de Braços la que tenia el comandament, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de setembre del 1714, liquidaren de fet la institució centenària, trangredint les Constitucions catalanes.
Primera restauració al segle XX
El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des de l'ajuntament de Barcelona.
Aquesta proclamació preocupà el govern provisional de la República, que envià en avió a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actui com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperació d'un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana.
Segona Abolició
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim franquista reproduí la repressió de Felip V i, a més, abolí les institucions de la Generalitat. El seu president, Lluís Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou
detingut amb la col·laboració nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l'extradició i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940).
Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament català, es féu càrrec de la presidència de la Generalitat a l'exili fins que, l'any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, també a l'exili.
Novament, el centralisme imposà els governadors civils i les diputacions provincials, i al Palau de la Generalitat s'instal.là un cop més la Diputació de Barcelona. Aquesta divisió provincial ignorava la divisió territorial comarcal, tradicional a Catalunya.
Segona restauració al segle XX
Després del restabliment de la democràcia a Espanya i de les eleccions legislatives espanyoles (1977), la Generalitat fou restablerta el 29 de setembre de 1977, abans de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, i ocupà novament el Palau de la Generalitat. Al desembre de 1979 fou promulgat el vigent Estatut d'Autonomia, i als comicis convocats el 20 de març de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya. El 10 d'abril d'aquell mateix any es constituïa el Parlament. Finalment, amb l'elecció del president del Parlament i del president de la Generalitat, que formà el primer Govern estatutari, la Generalitat va quedar novament constituïda.
Funcions actuals
Actualment, la Generalitat de Catalunya és la institució en què s'organitza políticament el govern de Catalunya.
Està formada per tres institucions:
- El Parlament de Catalunya és l'organisme encarregat d'elaborar i aprovar les lleis i de controlar l'actuació política del govern.
- El Consell Executiu s'encarrega del govern de Catalunya. Li correspon proposar lleis al Parlament i fer complir les que aquest aprova.
- El President de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus diputats i nomenat pel rei. El President és la més alta representació de la Generalitat de Catalunya.
Vegeu també
- Història de Catalunya
- Història del Dret català
- Constitucions catalanes
- Diputació del General
- Mancomunitat de Catalunya
Enllaços externs
- [http://www.gencat.net Lloc web oficial de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/lescorts.jsp Les corts catalanes i la primera Generalitat medieval]
Categoria:Generalitat de Catalunya
ko:Generalitat de Catalunya
Pla de l'EstanyEl Pla de l'Estany és una comarca situada a la plana de l'estany de Banyoles que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.
Es va crear l'any 1988 després d'aprovar-se en referèndum.
|{
Alta Ribagorça
Coordenades:
- Extrem oriental: 0° 58' 27,80" de longitud Est.
- Extrem occidental: 0° 41' 30,24" de longitud Est.
- Extrem septentrional: 42° 37' 58,88" de latitud Nord.
- Extrem meridional: 42° 18' 0,07" de latitud Nord.
El seu cim més alt és el Comaloformo (3030 metres d'altitud), al massís del Bessiberri.
Enllaços externs
- [http://altaribagorca.ddl.net/ Pàgina web del Consell Comarcal]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p10.entitats?cod=8100560009 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=05 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://cat.lleida.com/comarca/index.html?comarca=8 Informació de Lleida]
Categoria:Alta Ribagorça
1990 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 9 de març - Manresa (el Bages), Terrassa (el Vallès Oriental) i Badalona (el Barcelonès): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats.
- 21 d'abril - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat (el Bages) i Barcelona.
- 22 d'abril - Catalunya: Felip de Borbó va a Balaguer (la Noguera) i Cervera (la Segarra), on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc (la Conca de Barberà).
- 18 de juny - Barcelona: s'hi funda la Universitat Pompeu Fabra.
- 5 d'octubre - Tarragona: s'hi publica el primer número del diari "Nou Diari".
:MÓN
- 11 de febrer - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island.
- 11 de març - Lituània: aquest país s'independitza de la Unió Soviètica.
- 15 de març - el Brasil: Fernando Collor de Mello n'és escollit president.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
- 3 d'octubre - Alemanya: culmina la reunificació del país.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català.
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català.
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1990
ja:1990年
ko:1990년
simple:1990
th:พ.ศ. 2533
Anoia
La comarca de l'Anoia és una comara de la Catalunya central, amb capital a Igualada. La meitat nord conforma l'Alta Segarra i orbita vers a Cervera i Manresa, mentres que la meitat sur, l'Anoia pertany al territori històric del Penedès.
És una comarca amb indústria paperera, regada pel riu Anoia.
Limita al nord amb el Solsonès; a l'oest amb la Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp; al sud amb el Alt Penedès i a l'est amb el Baix Llobregat i el Bages.
Enllaços externs
- [http://www.anoia.net/ Lloc web del Consell Comarcal]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=6&cod=8100690004 Inforamció de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=06 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Anoia
Garraf
|{Prophecy
Prophecy, in a broad sense, is the prediction of future events. The etymology of the word is ultimately Greek, from pro- "before" plus the root of phanai "speak", i. e. "speaking before" or "foretelling", but prophecy often implies the involvement of supernatural phenomena, whether it is communication with a deity, the reading of magical signs, or astrology. It is also used as a general term for the revelation of divine will.
Throughout history, people have sought knowledge of future events from special individuals or groups who were thought to have the gift of prophecy, such as Oracles at Delphi in ancient Greece. Cultures in which prophecy played an important role include the North American Indians, Mayans, Celts, Druids, Chinese, Chaldeans, Assyrians, Egyptians, Hindus, Hebrews, Tibetans, Greeks, and many in the Christian tradition, among others.
History of prophecy
The earliest manifestations of prophecy were most often found in the form of magical spells and folk charms. In modern times, astrology and other pseudoscientific techniques have gained wide acceptance.
Prophecies are often based on divination, or determining the will of gods or other supernatural entities. Many methods are used to achieve this, including reading tea leaves, cloud formations, animal behavior, or even the entrails of sacrificed animals.
Prophecy in religion
In many religions, gods or other supernatural agents are thought to sometimes provide prophecies to certain individuals, known as prophets. The Old Testament of the Bible contains prophecies from various Hebrew prophets who foretold of their people's trials and tribulations. The Book of Revelation in the New Testament is accepted by many Christians as a prophecy related by its author, John the Evangelist, of the events of the end times and Armageddon (see Eschatology, Bible prophecy and "End of the World").
Christians have long held that Jesus fulfilled many prophecies of the Old Testament, thus proving he was the son of God, or messiah. In the New Testament, the stories of Jesus telling a Samaritan woman about her life, or telling the apostles the future, are examples of prophecy in the Christian tradition.
Muhammad, the prophet of Islam (circa 600 AD), said he had a spiritual awakening in a cave and from that point on spoke about teachings that he said came from God ("Allah," in Arabic).
More recently, in the 1800's, Joseph Smith claimed to have translated golden plates through divine inspiration from Jesus, thereby producing the Book of Mormon. Members of the Mormon Religion believe that their founder was a "latter day" prophet.
In 1863, Bahá'u'lláh, the founder of the Bahá'í Faith, claimed the he is the 'Promised One' of all Religions.
Evidence of prophecy
Prophecy always involves some kind of communication with the future or with different realms of existence, which are usually not discernible by or in harmony with empirical science. Therefore, skeptics consider prophecy to be false. Believers, however, claim that prophecy is possible through supernatural means, which bypass the natural laws.
The hypothetical power of prophecy has not been scientifically tested and remains unproven, but many people believe that certain prophecies have been fulfilled, especially if they are central to their religion. Others consider that some apparently fulfilled prophecies can be explained as simple coincidences, or that some prophecies were actually invented after the fact to match the circumstances of a past event (vaticinium ex eventu).
Many prophecies are also vague, allowing them to be applied to many possible future events. The cryptic prophecies of Nostradamus are a prime example of this, but Nostradamus's supporters argue that detailed predictions would have earned him a reputation for witchcraft.
Folk prophecy
Sortes virgilianae
In the Middle Ages, as the figure of the Latin poet Virgil developed into a kind of magus or wizard, manuscripts of his work The Aeneid were used for divination, the sortes virgilianae. A line would be selected at random and interpreted, very much in the way Old Testament lines were interpreted for arcane meanings, in light of a current situation.
The crawling baby
In some cultures it is customary to place a series of objects evocative of possible future occupations in front of a baby. Whichever object the baby crawls to or picks up is said to indicate the kind of profession the baby will grow up to have.
Scientific prediction
For a theory to be considered genuinely scientific it must in some sense predict the future. A scientific theory differs from prophecy in that it is falsifiable. In principle, a scientific theory makes a prediction that could actually invalidate the theory by not coming true, and yet does come true. All of classical physics claims to do this, that is condition A will always lead to condition B. Newton's Laws and the theory of relativity generate quantified solutions that can be tested with measurements. Using them one can predict to high accuracy, millennia into the future, the orbits of the planets for instance. Quantum physics, however, generates only statistical probabalities. Thus, condition A will sometimes lead to B and sometimes to C or even D,E,F..., and one cannot predict what will happen in a certain instance, but only that A will lead to B or C x out of y instances.
See also
- Apocalypticism
- Bible code
- Bible prophecy
- The Celestine Prophecy
- I Ching
- Oracle
- Akashic Records
- Nostradamus
- Prediction
- Prophet
- Self-fulfilling prophecy
- Timeline of unfulfilled Christian Prophecy
- Vaticinium ex eventu
- Summary of Christian eschatological differences
External links
- [http://www.chabad.org/search/keyword.asp?kid=2911 Prophecy in Judaism] chabad.org
- [http://www.prophecytoday.com/ Prophecy Today]
- [http://www.Bible-prophecy.com/ Prophecy Central]
- [http://www.prophecykeepers.com/ Prophecykeepers Radio]
- [http://www.wovoca.com/ Native Prophecy NetCenter]
- [http://www.timboucher.com/journal/2005/06/09/youre-all-gonna-die-prophecy-protest/ “You’re All Gonna Die!” Prophecy & Protest]
- [http://plato.stanford.edu/entries/prophecy/ Stanford Encyclopedia of Philosophy entry]
- [http://bjnewlife.org/ New Life Mission]
- [http://www.endtime.com Endtime Ministries]
- [http://www.raptureready.com Rapture Ready]
- [http://www.1260-1290-days-bible-prophecy.org/ Bible Prophecy Numbers] Timeframes such as 1260, 1290, and 1335 days examined as they relate to prophecy.
- [http://www.chabad.org/article.asp?AID=75574 Do (Normal) Jews Believe in Prophesy?]
- [http://www.torah.5u.com/prophecy.html THE RAMBAM (MIMONIDES) SAYS: THERE IS A PROPHET IN OUR TIME!]
Category:Prophecy
Category:Paranormal phenomena
Category:Charismatic and Pentecostal Christianity
ja:予言
hoteles en berlin Sepsa hotels Vienna teksty slots
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Sintaksaj elementoj
Kategorio:Esperanto Kategorio:Esperanto-kulturo
Kategorio:Esperanto-movado Kategorio:Enciklopedio de Esperanto
Kategorio:Enciklopedio de Esperanto S
EdE-S
Sintaksaj elementoj. La terminol
|
Sirio:Esperanto-movado
Kategorio:Esperanto Kategorio:Esperanto-kulturo
Kategorio:Esperanto-movado Kategorio:Enciklopedio de Esperanto
Kategorio:Enciklopedio de Esperanto S
EdE-S
Sirio, Azio. Laŭ UEA-1928 la un
|
Sivaĝi
Kategorio:Esperanto Kategorio:Esperanto-kulturo
Kategorio:Esperanto-movado Kategorio:Enciklopedio de Esperanto
Kategorio:Enciklopedio de Esperanto S
EdE-S
Sivaĝi. Historia drameto. Origi
|
Carl Wictor SJÖGREN
Kategorio:Esperanto Kategorio:Esperanto-kulturo
Kategorio:Esperanto-movado Kategorio:Enciklopedio de Esperanto
Kategorio:Enciklopedio de Esperanto S
EdE-S
Carl Wictor SJÖGREN (ŝögren),
|
Skanderbeg
Kategorio:Esperanto Kategorio:Esperanto-kulturo
Kategorio:Esperanto-movado Kategorio:Enciklopedio de Esperanto
Kategorio:Enciklopedio de Esperanto S
EdE-S
Skanderbeg, heroo de Albanujo. K
|
Frederik SKEEL-GIORLIN
Kategorio:Esperanto Kategorio:Esperanto-kulturo
Kategorio:Esperanto-movado Kategorio:Enciklopedio de Esperanto
Kategorio:Enciklopedio de Esperanto S
EdE-S
Frederik SKEEL-GIORLIN, dano, li
|
Skizo pri Filozofio de la Homa Digno
Kategorio:Esperanto Kategorio:Esperanto-kulturo
Kategorio:Esperanto-movado Kategorio:Enciklopedio de Esperanto
Kategorio:Enciklopedio de Esperanto S
EdE-S
Skizo pri Filozofio de la Homa D
|
Skizoj pri Teorio de Esperanto
Kategorio:Esperanto Kategorio:Esperanto-kulturo
Kategorio:Esperanto-movado Kategorio:Enciklopedio de Esperanto
Kategorio:Enciklopedio de Esperanto S
EdE-S
Skizoj pri Teorio de Esperanto.
|
Fredrik SKOG
Kategorio:Esperanto Kategorio:Esperanto-kulturo
Kategorio:Esperanto-movado Kategorio:Enciklopedio de Esperanto
Kategorio:Enciklopedio de Esperanto S
EdE-S
Fredrik SKOG (skug) (ps. Arbaro)
|
Skolta movado
Skolta movado. La skoltismon fondis lordo Robert Baden Powell, angla generalo, en 1908, ĉefe por disciplinigi la varmegajn, aventuremajn junuloj, donante al ili eblecon vivi laŭ knabaj instinktoj, tamen lernante memstarecon, progresante laŭ pedagogiaj principoj. La ĉefaj celoj estas: pli sana, pli sincera, pli memstara, ĉiam helpema, servopreta, purviva, modesta, ŝparema, indulga kaj bonhumora, tamen severa junularo, kiu konsideras ĉiujn - de ia ajn nacio, raso, religio kaj profesio - kiel fratojn. Kiel int. movado ĝi jam atingi
|
|
