:: wikimiki.org ::

Comtat D'Urgell

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell fou un dels comtats creats pels reis francs al sud del Pirineu, arran de la conquesta d'aquests territoris als àrabs.

Orígens

Pirineu]] Els orígens del comtat d'Urgell es troben en la conquesta pels francs als àrabs del territori corresponent, més o menys, a l'actual Alt Urgell. Aquesta conquesta s'esdevingué entre els anys 785 i 790. El comtat d'Urgell es considerà inclòs dins de la Marca de Tolosa.

El domini franc

Els francs nomenaren comte d'Urgell Borrell I d'Osona (798), que també era comte de Cerdanya. El 820, Borrell fou destituït, i el comtat d'Urgell passà al comte d'Aragó Asnar Galí, a la mort del qual (832), el comtat passà al seu fill Galí II, que en conservà el domini fins que en fou expulsat el 838. Aleshores, el comtat d'Urgell passà a ser governat per Sunifred d'Urgell-Cerdanya, qui n'havia estat investit comte el 834 per Lluís el Pietós a petició del comte Berenguer de Tolosa. Sunifred era fill de Bel·ló, comte de Carcassona en temps de Carlemany. Després de l'assassinat de Sunifred (848) per Guillem, fill de Bernat de Septimània, el comtat d'Urgell va estar governat pel comte Salomó (848-870), un personatge que ens resulta desconegut per la manca de document que ens en parlin. L'any 870, Carles el Calb concedí el comtat d'Urgell, juntament amb el comtat de Cerdanya a Guifré I (dit Guifré el Pilós). Avui dia es creu que Guifré el Pilós deuria ser fill de Sunifred d'Urgell-Cerdanya i, doncs, nét de Bel·ló de Carcassona.

La independència

A partir de la mort del rei Lluís el Tartamut (879), el poder dels reis francs va arribar a una situació de crisi terminal, fins acabar desapareixent. Per això, durant el darrer quart del segle IX, a tot arreu de l'Imperi carolingi, els comtes deixaren de ser uns funcionaris nomenats pel rei i aconseguiren convertir els seus càrrecs en hereditaris. En aquesta situació de descomposició del poder reial, a la mort de Guifré el Pilós (897), els seus fills passaren a governar els seus comtats: Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Conflent Urgell i Cerdanya, fins que acabaren repartint-se l'herència. En aquest repartiment, el comtat d'Urgell va correspondre a Sunifred II d'Urgell (897-948)

La primera dinastia d'Urgell

Sunifred II d'Urgell va morir el 948 sense descendència; aleshores, deixà el comtat al seu nebot Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona. Ara bé, en el seu testament, Borrell II, mort el 992 va dividir l'herència entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a Ramon Borrell (992-1017), mentre que Urgell fou per a Ermengol I (992-1010). Amb Ermengol I, s'originà la primera dinastia d'Urgell, que regí el comtat des de finals del segle X fins a principis del segle XIII. segle XIII.]] Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, més o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara bé, a partir del segle XI, arran del declivi del poder d' al-Àndalus motivat per la disgregació del califat de Còrdova en regnes de taifes, començà l'expansió territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels àrabs: poc després de l'any 1000, fou conquerida la regió de Ponts, la vall d'Artesa de Segreva ser annexionada durant els anys 1024-1026, igual com també van ser-ho les valls de Meià (1018-1020), Àger (1034-1048), de Santa Linya (1036), Cubells i Camarassa (1050), Guissona (1020-1024) i Agramunt (1070). La conquesta de la serra d'Almenara (1078) permeté incorporar al comtat els actuals Urgell Mitjà i Baix Urgell fins a Barbens i Linyola. El 1105, fou conquerida Balaguer, que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de Castelló de Farfanya i Algerri. El 1149 el comte va participar a la conquesta de Lleida junt amb el comte de Barcelona i els comtes d’Urgell tindran la ciutat en feu fins el 1231 en què Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona. És de destacar també que el 1096 Guillem, fill d’Ermengol IV, va heretar de la seva mare Adelaida el comtat de Forcalquier. Els comtes de la primera dinastia d'Urgell foren:
- Ermengol I (992-1010)
- Ermengol II (1010-1038)
- Ermengol III (1038-1065)
- Ermengol IV (1065-1092)
- Ermengol V (1092-1102)
- Ermengol VI (1102-1154)
- Ermengol VII(1154-1184)
- Ermengol VIII (1184-1209)
- Aurembiaix (1209-1231)

La segona dinastia d'Urgell

La mort sense descendència de la comtessa Aurembiaix (1231) va significar l'extinció de la primera dinastia d'Urgell. Aleshores, començà un període de guerres i disputes entre els reis, que volien incorporar el comtat a la Corona, i la casa de Cabrera, hereva del comtat pel seu parentiu amb la primera dinastia. El 1236, pel conveni de Tàrrega, Jaume I reconegué la possessió del comtat d'Urgell a Ponç IV de Cabrera; posteriorment, la qüestió del domini d'Urgell provocà dues revoltes nobiliars durant el regnat de Pere el Gran 1285-1291), que el rei aconseguí dominar. Els comtes de la segona dinastia d'Urgell foren:
- Ponç I (1236-1243) (Ponç IV de Cabrera)
- Ermengol IX (1243)
- Àlvar I (1243-1267)
- Ermengol X (1267-1314)

La tercera dinastia d'Urgell

Ermengol X d'Urgell nomenà hereva universal la seva neboda Teresa d'Entença, casada amb l'infant Alfons el Benigne, fill de Jaume II el Just. Posteriorment, el primogènit, Jaume, renuncià a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germà Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne (1327-1336) separà el comtat d'Urgell de l'herència del seu primogènit, l'infant Pere el Cerimoniós i el concedí al seu fill segon Jaume I d'Urgell. Els comtes de la tercera dinastia d'Urgell foren:
- Jaume I d'Urgell (1336-1347)
- Pere I d'Urgell (1347-1408)
- Jaume II el Dissortat (1408-1413) A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1410), el comte Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara bé, el 1412 al Compromís de Casp, es proclamà rei d'Aragó-Catalunya-València el príncep castellà Ferran d'Antequera, qui, per línia materna, era nét de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà. El 1413, Jaume d'Urgell es rebelà contra Ferran d'Antequera (Ferran I 1412-1416); dominada la revolta, el rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el comdemnà a presó perpètua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorporà als dominis de la Corona.

Pàgines relacionades

- Marca Hispànica
- Alt Urgell
- Pla d'Urgell
- Urgell
- Noguera

Enllaços externs

[http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] Categoria:Corona d'Aragó Categoria:Comtats Catalans

Pirineu

Els Pirineus (o el Pirineu) són una serralada situada a l'istme que uneix la Península Ibèrica amb el continent europeu. S'estén des del cap de Creus, a l'est, fins al golf de Biscaia, a l'oest; al sud hi té la depressió de l'Ebre, i al nord la de la Garona. Ocupa la zona nord de Catalunya, l'Aragó, Navarra i el País Basc i la zona sud del Bearn i la Gascunya, així com la totalitat d'Andorra. La frontera entre França i Espanya també ressegueix aproximadament els Pirineus; el País Basc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament, es troben a cavall de la serralada. Tenen una llargada d'uns 425 km² i una amplada que generalment no supera els 100 km. Els Pirineus reben els següents noms en les llengües dels territoris que ocupen: en català Pirineus; en francès Pyrénées; en espanyol Pirineos; en occità Pirenèus or Pirenèas; en aragonès Perinés; en basc Pirinioak. Alguns dels cims més importants dels Pirineus són, entre d'altres:
- L'Aneto (3.404 m), a la Ribagorça, el més alt de la serralada.
- El pic de Pocets (3.375 m), a la Ribagorça.
- El mont Perdut (3.355 m), a l'Aragó.
- El Vinhamala (3.298 m), a la Gascunya.
- La Pica d'Estats (3.143 m), a cavall entre el Pallars Sobirà i la Gascunya, és la muntanya més alta de Catalunya.
- El Comapedrosa (2.942 m), la màxima altitud d'Andorra.
- El Carlit (2.921 m), a l'Alta Cerdanya.
- El Montardo (2.830 m), a la Vall d'Aran.
- El Canigó (2.784 m), al Conflent.
- Els dos cims dels Encantats (2.747 i 2.738 m), al Pallars Sobirà. categoria:Pirineus ja:ピレネー山脈 ko:피레네 산맥

Rabós

Enllaços externs

- [ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1714320002 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17143 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Alt Empordà

785

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle VIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle VIII ko:785년

790

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle VIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle VIII ko:790년

798

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle VIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle VIII ko:798년

Cerdanya

La Cerdanya és un Territori històric de Catalunya que, com a conseqüència del Tractat dels Pirineus (1659), quedà subdividit en les comarques de l'Alta Cerdanya (que forma part de la Catalunya del Nord, és a dir, dels territoris administrats per França) i la Baixa Cerdanya (que forma part de la Catalunya del Sud, és a dir, dels territoris administrats per Espanya i la Generalitat de Catalunya), que alhora estan dividits per les províncies de Girona i Lleida. Alguns dels municipis que en formen part:
- Alp
- Angostrina
- Bellver de Cerdanya
- Bolquera
- Bolvir
- Cabanassa, la
- Das
- Dorres
- Èguet
- Eina
- Enveig
- Er
- Estavar
- Fontanals de Cerdanya
- Ger
- Guils de Cerdanya
- Guingueta d'Ix, la
- Isòvol
- Lles de Cerdanya
- Llívia
- Llo
- Martinet
- Meranges
- Montlluís
- Oceja
- Prats i Sansor
- Prullans
- Puigcerdà
- Riu de Cerdanya
- Tor de Querol, la
- Ur
- Urús Categoria:comarques de Catalunya

820

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:820년

Sunifred d'Urgell-Cerdanya

Sunifred fou Comte de Barcelona (844 - 848), Comte d'Osona, Comte de Besalú, Comte de Girona, Comte de Narbona, Comte de Agde, Comte de Besiers, Comte de Lodeva, Comte de Magalona, i Comte de Nimes, Comte de Cerdanya, Comte d'Urgell (834-?) i Comte de Conflent). Era fill del comte Belló de Carcassona, Comte de Carcassona. Des el 834 se li havien donat els comtats d’Urgell i Cerdanya que pertanyien a Galí Asnar, i que va ocupar el 835 (Cerdanya) i cap el 838 (Urgell); i a la mort de Bernat de Septimània va rebre els seus honors de Gòtia. El comtat del Conflent va passar a dependre de la Cerdanya segurament a la mort de Berà II. Cap el 841 o 842 els àrabs van envair el comtat de Barcelona. El general Abd al-Wahid ben Yazid, al front d’un exercit marxa contra Narbona. L’ajuda Musa ben Musa (valí de Tudela) de la família dels Banu Qasi. Els àrabs van creuar per les zones del interior (Bages, Lluçanès i Osona) i van arribar a la Cerdanya i de allí volien dirigir-se cap a Narbona. Es creu que a Cerdanya van ser aturats, de ben segur per les forces de Sunifred probablement a la Vall de Ribes. Aquest èxit degué influir per que Carles el Calb, Rei de França, nomenamés de Sunifred el 844 com a Comte i Marqués de Barcelona, Osona, Besalú, Girona, Narbona, Besalú, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh, i Nimes (a més de Cerdanya i d'Urgell i del Conflent). El desembre del 847 l’emir Abd al-Rahman va demanar la signatura d’un tractat de pau. Va ser apartat del poder per Guillem de Septimània, fill de Bernat, revoltat el 848 i que va ocupar Empúries i Barcelona. Va deixar una filla, Sesenanda, i cinc fills: Guifré (el Pilós), Miró, Radulf, Sunifred i Riculf, tots ells segurament menors d’edat.

834

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:834년

Lluís el Pietós

Lluís el Pietós era el fill i successor de Carlemany. La seva vida és ben coneguda per el relat del cronista oficial dels Francs, conegut com l'astrònom, a la seva Vita Hludovici. Va ser un dels signataris del Tractat de Verdú. Fill seu va ser Carles II el Calb

Enllaços externs

- [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Daguerre&O=7851291&E=JPEG&NavigationSimplifiee=ok&typeFonds=noir Moneda de Lluís el Pietós] a la [http://www.bnf.fr/ Biblioteca Nacional de França] Categoria:Reis dels francs

Carlemany

Carlemany (en alemany: Karl der Große, en francès: Charlemagne, en llatí: Carolus Magnus), Rei dels francs, Emperador d'Occident i fundador de l'Imperi Carolingi. Va nàixer l'any 754 i va morir l'any 814 d.C. A la mort de son pare, Pipí el Breu, Carlemany va assumir el tron dels francs junt amb el seu germà Carloman. Al morir aquest poc després, Carlemany va quedar com a únic senyor del Regne Franc. Carloman L'any 800, el Papa va coronar Carlemany com a Emperador d'Occident, la qual cosa va motivar l'immediat refredament de les seues relacions amb l'Imperi Bizantí. A canvi, el Califat Abasida, enemic mortal de l'Imperi Bizantí, li va donar la seua amistat i va enviar una ambaixada a Aquisgrà, la capital de Carlemany.

Política exterior

En política exterior, va mamprendre una sèrie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seues fronteres. D'aquesta manera va sotmetre els llombards i els va fer desaparéixer de la Història. A la Península Ibèrica, va intentar portar la guerra als àrabs, però va haver de conformar-se de crear la Marca Hispànica, en la contornada del que després seria Barcelona. A Alemanya, va sotmetre els saxons, i va portar la guerra fins a Hongria, on va destruir els avars, per sempre.

Política interior

avar] En l'interior, Carlemany va crear el comtat, com a unitat administrativa bàsica de l'imperi, a càrrec d'un comte, i va crear diverses marques, cada una de les quals estava a càrrec d'un marquès. Al mateix temps va crear un cos d'inspectors, els missi dominici, encarregats de mantindre en l'obediència als nobles i les autoritats locals. Per la seua banda, Carlemany va ser un adalil de la cultura, va crear l'Escola Palatina a Aquisgrà i va cridar Alcuí de York per a dirigir-la, un dels erudits més importants del seu temps.

Llegat

El sistema va funcionar bé en vida de Carlemany, gràcies a la seua mà de ferro, però una vegada mort, el seu successor, el dèbil Ludovic Pius va ser incapaç de contindre la desintegració de l'Imperi, el que es dividiria definitivament pel Tractat de Verdú, l'any 843.

Vegeu també

- Dinastia Carolíngia categoria:Reis dels francs ja:カール大帝 ko:카롤루스 대제

848

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:848년

848

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:848년

870

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:870년

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica. En els seus orígens, el comtat de Cerdanya va estar format per l'alta vall del Segre

El domini franc i la unió amb Urgell

A principis del segle IX, després de la conquesta del territori pels francs, que hi posà fi al domini àrab, el comtat de Cerdanya fou governat per un comte de nom Borrell, que també era comte d'Urgell; segons sembla, Borrell d'Urgell-Cerdanya (798?-812) estava sota l'autoritat dels comtes de Tolosa. Després del govern de Borrell, els comtats d'Urgell i Cerdanya foren regits pels comtes aragonesos Asnar Galí i el seu fill Galí. El 839, aquests dos comtats foren concedits a Sunifred d'Urgell-Cerdanya, fill del comte Bel·ló de Carcassona, que els regí fins que fou assassinat el 848, per homes fidels a Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, comte executat el 844 a Tolosa per haver-se rebel·lat contra el rei Carles el Calb, al qual, Sunifred s'havia mantingut lleial. Després de la mort de Sunifred, els dos comtats foren regits pel comte Salomó d'Urgell-Cerdanya (848-870), de qui no sabem gairebé res per falta de documentació. El 870, Carles el Calb concedí els comtats d'Urgell i Cerdanya a Guifré I (Guifré el Pilós), segurament fill de Sunifred d'Urgell-Cerdanya; vuit anys després, el 878, Guifré el Pilós rebé de Lluís el Tartamut les investidures dels comtats de Barcelona i Girona.

La dinastia de Cerdanya

La mort del rei Lluís el Tartamut (879) va assenyalar el principi de la disgregació de l'Imperi carolingi; durant el darrer quart del segle IX, els reis francs perderen el poder i, a tot arreu de l'antic imperi, els comtes i governants locals deixaren de ser uns funcionaris que el rei nomenava i destituïa a la seva voluntat per esdevenir uns petits sobirans que havien convertit els seus càrrecs en hereditaris i, en conseqüència, havien originat nissagues. Per això, a la mort de Guifré el Pilós (897)els seus fills -Guifré Borrell, Miró, Sunifred i Sunyer- passaren a governar conjuntament tots els dominis del seu pare administrant-los sota presidència del primogènit, Guifré Borrell. Aviat, però, quan cadascun dels comtes cogovernants tingué descendència, calgué abandonar la idea d’herència conjunta i, llavors, cada fill transmeté individualment als seus hereus la part del conjunt comtal que regia: Guifré Borrell, juntament amb Sunyer, Barcelona, Girona i Osona; Sunifred, Urgell; i Miró, Cerdanya, Conflent i Berga. Aquest repartiment de l'herència de Guifré el Pilós va tenir com a conseqüència separar els comtats d'Urgell i Cerdanya, que havien estat units durant tot el segle IX; l'evolució posterior de la història de les nissagues comtals catalanes féu que aquesta separació esdevingués irreversible. Per altra banda, al comtat de Cerdanya hi foren annexionats els pagi de Berga, Conflent, Fenolleda i Capcir; a més, a la mort del comte Radulf de Besalú, esdevinguda entre els anys 913 i 920, el comte Miró de Cerdanya s'annexionà el comtat de Besalú. A la mort de Miró (927), els seus comtats passaren als seus fills en règim de cogovern indivís, però, com que eren menors d’edat, hi exercí la regència la seva mare la comtessa vídua Ava, fins que, cap al 941, en fer-se grans, assumiren plenament les funcions comtals: el primogènit, Sunifred (927-965), prengué el govern de Cerdanya, Guifré II, subordinat a Sunifred, fou comte de Besalú (927-957), Oliba Cabreta col·laborà amb Sunifred en el govern de Cerdanya, i Miró Bonfill es féu eclesiàstic. Després de les morts de Guifré II de Besalú (957), assassinat arran d'una revolta al comtat, i de Sunifred (965), possiblement solter, el nou cap del llinatge fou Oliba Cabreta; aquest governà Cerdanya i encomenà el comtat de Besalú a Miró Bonfill (965-984) que, actuant com a subordinat seu, el regí fins i tot després d’haver esdevingut bisbe de Girona, el 971. Quan va morir Miró Bonfill (984), Oliba Cabreta quedà com a únic governant del comtat de Cerdanya, que comprenia la Cerdanya, el Baridà, la vall de Ribes, la vall de Lillet, el Berguedà, Besalú, el Ripollès, el Vallespir, l'alta plana del Rosselló des d'Illa fins a Sant Esteve del Monestir, el Conflent, la Fenolleda, el Capcir, el Donasà i Perapertusa. El 988 Oliba Cabreta va retirar-se al monestir de Montecassino, on es féu monjo. Llavors, els seus comtats se’ls repartiren els seus fills Oliba -Ripoll i Berga-, Guifré II -Cerdanya i Conflent-, i Bernat Tallaferro –Besalú-. El 1002, Oliba es féu monjo a Ripoll; aleshores Berga fou annexionada a Cerdanya, i Ripoll a Besalú.

La revolució feudal

A Cerdanya, el comte Guifré II (988-1035) abdicà i es féu monjo a Sant Martí de Canigó. El seu fill i successor Ramon Guifré (1035-1068) va entrar en conflicte, per una banda, amb els comtes de Foix i els de Tolosa pel control del pas de Pimorent, i, per altra, pel seu intent de crear-se un domini propi a la frontera del regne de Lleida, amb els comtes Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell, als quals s'hi alià Guillem I el Gras de Besalú. Ramon Guifré va enfrontar-se, a més, amb el bisbe d'Elna a causa de les expoliacions inflingides pel comte al monestir de Sant Miquel de Cuixà per la qual cosa, Ramon Guifré va arribar a ser excomunicat. Aquesta situació bèl·lica va afeblir seriosament el poder comtal; els nobles se n'aprofitaren per vendre's al millor postor. Així, si Ramon Guifré va aconseguir subornar el vescomte Mir Guillem d'Urgell perquè traís Ermengol III, també trobem barons cerdans al servei de Ramon Berenguer I de Barcelona, i d'altres com ara el bisbe Guillem Guifré d'Urgell que, segons li convenia, es mantenia fidel al seu comte, Ermengol III, o s'aliava amb el seu germà, Ramon Guifré. En aquest moment de marasme polític, a Cerdanya, s'esdevingué la revolta del vescomte Bernat Sunifred. Els seus dominis es trobaven a l'àrea septentrional del comtat, a la vall del Segre, el Conflent i també a l'Arieja on, mitjançant adquisicions, no gaire clares, Bernat Sunifred s'hi havia bastit un territori propi amb centre a Merencs, vila que havia fet posar sota sobirania nominal dels comtes de Tolosa, per així sostreure-la a l'autoritat cerdana. Al segle XI, l'atractiu de la Cerdanya ja no és, com a l'època de les lluites entre àrabs i francs, la seva condició de reducte aïllat i de fàcil defensa, sinó la seva situació geogràfica, com a lloc de pas obligat per dirigir-se a al-Àndalus des de les contrades pirinenques de la Gàl·lia; aleshores, el principal punt estratègic del comtat és el coll de Pimorent, on es cobrava peatge als mercaders que hi transitaven; el control d’aquest pas, que ja havia provocat lluites entre Ramon Guifré i els comtes de Foix i els de Tolosa, fou el motiu de l’alçament de Sunifred; el vescomte, arbitràriament, va incorporar tota la vall de Querol fins a Iravals, on es cobrava el peatge, al seu domini de Merencs. En un primer moment, sembla com si el comte reeixís a imposar-se; Ramon Guifré aconseguí obligar Bernat Sunifred a comparèixer davant d'una assemblea de magnats, celebrada a Cornellà de Conflent el 28 de gener de 1047, on el vescomte va renunciar a Iravals i admeté el domini del comte de Cerdanya sobre les seves possessions de més enllà del Pimorent, com ara Merencs; a més, per un posterior pacte de pacificació, el vescomte cedí a Ramon Guifré el seu castell alodial de Jòc, al Conflent, per repredre-l'en en feu, juntament amb tres fortaleses més com foren les de Sant Martí d'Arabó, Miralles i Queralt, situades a la vall del Segre, per les quals, Bernat Sunifred jurà fidelitat a Ramon Guifré. Tanmateix, tot just haver pres possessió d'aquestes fortaleses, el vescomte deuria sentir-se prou fort com per trencar la fidelitat jurada i reprendre les hostilitats, i així, a més de fer matar dos fidels importants del comte, atorgà el castell de Pellendia, al Conflent, a enemics de Ramon Guifré, assolà els dominis de Sant Miquel de Cuixà, atacà pel seu compte el comtat de Besalú, tot i haver-hi treva amb aquest comtat, i, sobretot, intentà apoderar-se de nou d'Iravals però, no podent aconseguir-ho, va decidir instaurar un peatge concurrent a Merencs, que arruïnà el del comte a Iravals. Amb el suport del vescomte de Berga i del de Fenolleda com també del bisbe Guillem Guifré, Bernat Sunifred degué enfortir considerablement la seva posició; en un nou judici, celebrat a Cornellà de Conflent el 1061, el vescomte aconseguí ser readmés a la fidelitat de Ramon Guifré a canvi, únicament, de retornar el castell de Queralt, alguns feus menors més i d'indemnitzar mil sous a pagar a la comtessa, tot conservant, però, el control dels peatges de Pimorent que Ramon Guifré, amb el suport dels pagesos de Merencs contra l'aliança de Bernat Sunifred amb el comte de Foix, no aconseguí recuperar fins el 1064. Aquesta victòria, que permeté a Ramon Guifré d'estendre el seu domini de nou a la cara nord del Pimorent, no va significar, però, la restauració del poder comtal a Cerdanya; Bernat conservà no sols el títol de vescomte, sinó també els seus dominis, força amplis a la regió occidental del comtat, i, mort Bernat Sunifred, un fill seu es titulà vescomte de Cerdanya i un altre, vescomte d'Urtx, amb el que això significà de minva del poder comtal, que no va poder aconseguir anihilar el seu oponent. Tot i la victòria del comte Guillem Ramon I (1068-1095), fill i successor de Ramon Guifré (1035-1068), sobre el comte Guislabert II de Rosselló en el conflicte per la possessió de Cuixà, i de la iniciativa comtal de la fundació de Vilafranca de Conflent, entre 1088 i 1092, la dinastia vescomtal, protagonista de la revolta nobiliar a la Cerdanya, va poder consolidar les seves posicions a la part occidental del comtat; a més, l’absentisme del comte Guillem Jordà (1095-1109), que el 1101 va marxar cap a Terra Santa com a croat, afeblí el poder comtal

L'annexió del comtat a Barcelona

A Cerdanya, va morir sense fills el comte Bernat Guillem (1109-1117), successor del seu germà Guillem Jordà (1095-1109), mort a Terra Santa, després d’haver deixat el govern del comtat el 1101. En aquesta situació, ja fos per testament o perquè el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, com a cosí germà de Bernat Guillem -fill de Sança, germana de Ramon Berenguer II-, era el seu parent més proper, Cerdanya passà a domini del comte de Barcelona, sense cap oposició, fora de la de Guillem de Salsa, nét d’Enric, germà del comte Guillem Ramon de Cerdanya (1068-1095). Guillem de Salsa va reclamar els seus drets sobre el comtat; i així va generar-se un contenciós, no resolt fins 1134, regnant ja Ramon Berenguer IV, fill i successor de Ramon Berenguer III. Per l’annexió de Cerdanya, els dominis del Casal de Barcelona esdevingueren limítrofs dels de la casa comtal de Foix; d’ací que, per tal d’allunyar-lo de possibles aliances amb Bernat Ató o amb Alfons Jordà de Tolosa, Ramon Berenguer III va concertar el matrimoni del comte Roger III de Foix amb Ximena, vídua de Bernat III de Besalú.

Els segles XII i XIII

A la seva mort (1162), Ramon Berenguer IV deixà el comtat de Cerdanya al seu fill Pere, qui tanmateix, havia de reconèixer posseir el comtat en feu del primogènit Alfons I (Alfons el Cast). Pere va morir sense descèndència i, en aplicació del testament patern, el comtat passà al seu germà Sanç el 1181.El 1109, Pere I (Pere el Catòlic) concedí el comtat de Rosselló en feu al comte Sanç de Cerdanya; d'ençà d'aleshores, els dos comtats formaren una unitat territorial anomenada comtats de Rosselló i Cerdanya; el 1223, va morir el comte Sanç de Rosselló-Cerdanya aleshores, els comtats els heretà el seu fill Nunó Sanç, el qual va morir el 1242 sense descendència; llavors, els comtats de Rosselló i Cerdanya comtat passaren a domini del rei Jaume I. Per tal de protegir els habitants d'Ix dels atacs dels comtes de Tolosa, rivals seus a Occitània, Alfons el Cast va traslladar la vila a un indret més arrecerat, conegut com Montcerdà; aquest fou l'origen de Puigcerdà, fundada entre els anys 1177 i 1178, la qual heretà el paper de capital administrativa i militar del comtat que, durant els segles X i XI, Ix havia pres a Llívia. El comtat de Cerdanya fou envaït el 1198 per càtars, dirigits pel comte Ramon Roger de Foix i pel vescomte Arnau de Castellbò, que causà molts danys, especialment a les esglésies. Durant els anys 1223 i 1226, el comte Nunó Sanç hagué de combatre contra els intents del vescomte de Bearn, Guillem II de Montcada, d'apoderar-se del comtat; entre 1231 i 1233 fou el comte Roger Bernat II de Foix, hereu de l'antiga casa vescomtal de Cerdanya,qui intentà prendre el comtat a Nunó Sanç. Lluís VIII de França concedí a Nunó Sanç en feu perpetu la Fenolleda i el Perapertusa (1226), dominis que el comte vengué a Lluís IX el 1239. Per tal de disposar d'un centre administratiu al Baridà i de tenir una plaça forta enfront del comtat d'Urgell, el 1225 Nunó Sanç féu construir el nucli de Bellver de Cerdanya, al qual li atorgà una carta de població inspirada en la que Alfons el Cast havia concedit a Puigcerdà en el moment de la seva fundació.

El regne de Mallorques

A la mort de Jaume I (1276), el comtat de Cerdanya, amb l'excepció del territori de l'antic comtat de Berga, passà a domini de Jaume II de Mallorques. Els reis de Mallorques mantingueren la jurisdicció de veguers i sots-veguers, existents al comtat: Cerdanya i Baridà, vall de Ribes, Conflent i Capcir. Segurament, durant el període mallorquí (1276-1344), els territoris del Sabartès i del Donasà ja havien deixat de formar part del comtat de Cerdanya.

La governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya

El 1344, Pere III (Pere el Cerimoniós) va incorporar el Regne de Mallorques als seus dominis; aleshores, va instituir la Governació dels Comtats de Rosselló i Cerdanya, amb capital a Perpinyà i que incloïa els territoris continentals de l'antic regne mallorquí, separada de la Governació del Principat de Catalunya. Al segle XV, les tensions polítiques de Catalunya dugueren a l'esclat de la Guerra dels Remences (1462-1472), en què la Generalitat de Catalunya es rebel·là contra Joan II. Aleshores, per tal d'aconseguir l'ajuda de Lluís XI de França contra els rebels, Joan II va signar el 1462 el Tractat de Baiona pel qual empenyorava al rei de França els comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El 1463, Lluís XI ocupà els comtats, on, a partir de 1472, quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, començà a estendre's la revolta contra els francesos; així, Damià Descatllar va prendre la Torre Cerdana el 1474 i intentà apoderar-se de Puigcerdà el 1477. Aquesta dominació francesa finalitzà amb el Tractat de Barcelona (1493) amb el qual Carles VIII de França acceptà restituir els comtats a Ferran II el Catòlic.

La fi del comtat de Cerdanya

El Tractat dels Pirineus (1659) va establir la cessió a França de la major part dels territoris dels comtats de Rosselló i Cerdanya. El Tractat de Ceret de 1660 establí la divisió de Cerdanya, incorporant-ne a França la vall de Querol, la Torre Cerdana i el territori que comunicava aquesta vall amb el Capcir i el Conflent. El Tractat de Ceret significà la fi del comtat de Cerdanya; la part francesa s'integrà dins de la província de Rosselló formant-hi una vegueria amb capital a Sallagosa, mentre que la part espanyola continuà formant part de la vegueria de Puigcerdà, que esdevindria corregiment de Puigcerdà el 1716 arran dels decrets de Nova Planta.

Comtes de Cerdanya

Comtes d'Urgell-Cerdanya, nomenats pels reis francs
- Borrell d'Urgell-Cerdanya (798-812)
- Asnar Galí (812-834)
- Sunifred d'Urgell-Cerdanya (834-848)
- Salomó d'Urgell-Cerdanya (848-870)
- Guifré I (Guifré el Pilós) (870-897) Dinastia de Cerdanya
- Miró de Cerdanya (897-927)
- Sunifred de Cerdanya (927-965)
- Oliba Cabreta (927-988)
- Guifré II de Cerdanya (988-1035)
- Ramon Guifré (1035-1068)
- Guillem Ramon (1068-1095)
- Guillem Jordà (1095-1109)
- Bernat Guillem (1109-1117) Comtes de Rosselló i Cerdanya
- Sanç de Rosselló-Cerdanya (1209-1223)
- Nunó Sanç (1223-1242)

Enllaços externs

[http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] categoria:comtats Catalans

Lluís el tartamut

Lluís II de França, anomenat Lluís el Quec va néixer el 1 de novembre del 846 i era fill de Carles el Calb i Ermentruda. Es va casar amb Amgarda de Borgonya de la que va tenir dos fills, Lluís III de França i Carloman. Revoltat contra el seu pare, va ser sotmès i va rebre el regne d'Aquitània el 867. Separat de la seva muller es va casar Adelaida (possiblement una dama anglesa), i va tenir al futur Carles III de França el Simple. El 877, a la mort del seu pare, va ser coronat a Compiegne pel bisbe Hincmar el 8 de desembre. Es va aliar a Bosó comte de Vienne i a Hug comte d'Alvèrnia contra [Bernat de Gòtia], que el 878 va perdre els seus honors, i els comtats de Barcelona i Girona (amb Besalú) foren donats al legitimista Guifré el Pelós comte de Cerdanya i Urgell, i el de Rosselló al seu germà Miró el vell, comte de Conflent. Categoria:Reis de França

879

Esdeveniments:

- 10 d'octubre - Ripoll (el Ripollès): Guifre el Pilós, comte de Barcelona, hi funda el monestir.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:879년

Imperi Carolingi

El Sacre Imperi Romano-Germànic (en alemany Heiliges Römisches Reich deutscher Nation) o Primer Reich va ser un conglomerat polític de territoris de l'Edat Mitjana en Europa occidental i central. Va emergir de la part Est de l'Imperi Carolingi després de la seua divisió estipulada en el Tractat de Verdú (843) i va durar formalment quasi un mil·lenni fins a la seua dissolució en 1806, però realment només fins a la Pau de Westfàlia (1648).

Nom

La terminologia contemporània per a l'imperi va variar enormement al llarg dels segles:
- El terme Imperi Romà va ser utilitzat en 1034 per a referir-se a les terres baix domini de Conrad II.
- El terme Sacre Imperi va ser usat per primera vegada en 1157.
- L'ús del terme Emperador Romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II (emperador 973-983). Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort en 814) fins a Otó I El Gran (emperador 962-973) havien utilitzat simplement el títol de Imperator Augustus ("Emperador August").
- El terme Sacre Imperi Romà comença a ser utilitzat a partir de 1254.
- El terme Sacre Imperi Romà Germànic data del 1512, després de moltes variacions en el tardà segle XV.

Història

Edat Mitjana

Durant l'Edat Mitjana, l'emperador es va enfrontar molts cops al papa de Roma.

Edat Moderna: desaparició real

La Pau de Westfàlia de 1648 va suposar la pèrdua de poder real de l'emperador i una major autonomia dels tres-cents cinquanta estats resultants: a tots els efectes, el Sacre Imperi Romà va passar a ser una confederació d'Estats, encara que formalment va seguir existint fins el 1806. Si l'imperi dels Habsburg haguera format una entitat nacional, la crisi dinàstica que va seguir la mort de Carles VI d'Àustria s'haguera reduït a una qüestió austríaca exclusivament. Però tal imperi era una juxtaposició de països units només per la dinastia, la qual cosa temptava a les potències imperialistes a destruir l'hegemonia que era obstacle per als seus propis interessos. L'imperi es va veure sacsat pel sorgiment de Prússia, desenvolupat principalment davall el regnat de Frederic II el Gran, i les guerres de Successió Austríaca i dels Set Anys van posar en evidència la crisi del Sacre Imperi.

Edat Contemporània: desaparició formal

Finalment, les guerres empreses per Napoleó I van acabar amb l'existència merament formal de l'Imperi el 1806 i van portar a la creació de la Confederació del Rin.

Vegeu també

- Casa d'Àustria
- Querella de les investidures
- Príncep elector Categoria:Història d'Alemanya ja:神聖ローマ帝国 zh-min-nan:Sèng Roma Tè-kok

Sunifred II d'Urgell

Sunifred II d'Urgell (? - 948), comte d'Urgell (897-948). Tercer fill del comte Guifré el Pilós. Mentre un germà, Guifré II Borrell, heretà el comtat de Barcelona i un altre germà, Miró, el comtat de Cerdanya, ell heretà el comtat d'Urgell iniciant-se així la primera dinastia hereditària del comtat. Va afavorir la recuperació del territori pallarès. L'any 914 va presidir una assemblea eclesiàstica que va refondre els béns d'antics monestirs decaiguts i els va adscriure a Sant Sadurní de Tavèrnoles. Mort sense descendència va heretar el comtat el seu nebot, Borrell II, comte de Barcelona.

Hausdorffraum

Ein Hausdorff-Raum (benannt nach dem Mathematiker Felix Hausdorff) oder separierter Raum ist ein topologischer Raum M, in dem das folgende Trennungsaxiom T₂ (auch Hausdorffeigenschaft genannt) gilt: Für alle x,y aus M mit x≠y existieren disjunkte offene Umgebungen U(x) und V(y). Mit anderen Worten: jede zwei verschiedenen Punkte x und y aus M werden durch Umgebungen getrennt. Umgebungen

Einordnung in die Hierarchie topologischer Räume

Ein Hausdorff-Raum ist präregulär (R₁): :jede zwei topologisch unterscheidbaren Punkte x und y aus M werden durch Umgebungen getrennt, und hat die Kolmogoroff-Eigenschaft (T₀): :jede zwei verschiedenen Punkte x und y aus M sind topologisch unterscheidbar. Topologisch unterscheidbar heißen zwei Punkte x und y genau dann, wenn es eine offene Menge gibt, die den einen Punkt enthält, den anderen aber nicht. Beweis:
- Wenn R₁ und T₀ gegeben sind, folgt unmittelbar T₂: diesen Schluss kann man rein formal ziehen, ohne zu wissen, was topologisch unterscheidbar überhaupt heißt.
- Der umgekehrte Schluss von T₂ auf R₁ und T₀ geht so:
- Aus der Definition von T₂ folgt für verschiedene x, y die Existenz der Menge U(x), die x, aber nicht y enthält, ergo gilt T₀.
- Seien x, y zwei topologisch unterscheidbare Punkte: dann gibt es eine Menge, die den einen Punkt enthält, den anderen aber nicht; somit ist x≠y. Dann folgt mit T₂, dass x und y durch Umgebungen getrennt sind. Ergo gilt R₁.

Spezialisierung

Ein Hausdorff-Raum, der zusätzlich noch normal ist, wird als T₄-Raum bezeichnet.

Beispiele

So gut wie alle in der Analysis betrachteten Räume sind Hausdorff-Räume. Insbesondere ist jeder metrische Raum ein Hausdorff-Raum. Ein Beispiel für einen Hausdorff-Raum, der kein metrischer Raum ist, ist die Menge der abzählbaren Ordinalzahlen mit der gewöhnlichen Ordnungstopologie. Wird das Spektrum eines Ringes mit der Zariski-Topologie versehen, erhält man einen nüchternen topologischen Raum, der meist nicht präregulär, geschweige denn hausdorffsch ist.

Literatur

B. v. Querenburg: Mengentheoretische Topologie, Springer, Berlin 2001, ISBN 3540677909 Kategorie:Topologie ja:ハウスドルフ空間 ko:하우스도르프 공간

sylwester w g�rach �mieszne filmy low cost car hire Online Casino praca

:: RELATED NEWS ::

Alfonso J. Cervantes
Alfonso J. Cervantes (August 27 1920 in St. Louis, Missouri - June 23 1983 in St. Louis, MO) was the forty-third Mayor of Saint Louis, USA (from 1965 to 1973).

Personal Life & E

Read More...

Golfcross
Golfcross is a sport developed by New Zealander Burton Silver. It is similar to golf, except that it uses an oval ball and holes are replaced by suspended goal nets. In addition, the green is replaced by a "yard", and a player whose ball lies in the yard has the right to turn the goal net so as to face them. The oval ball is designed so as to give the player more control over where the ball travels to, and it produces a humming sound when hit. Presently, golfcross is only played on a few courses in New Zealand.

External Links

[http:/

Scuba sets
:This article is about underwater diving equipment. For an article on the activity of diving underwater, see Scuba diving. SCUBA is an acronym for Self-Contained Underwater Breathing Apparatus. These initials originated in 1939 in the US Navy to refer to US military diver's rebreather sets. As with radar, the acro

Tom Mboya
Tom Joseph Odhiambo Mboya (August 15, 1930 - July 5, 1969) was a Kenyan politician during Jomo Kenyatta's government. He was born in Thika district, Central pr

Basic words
A Swadesh list is a prescribed list of basic vocabulary developed by Morris Swadesh in the 1940-50s, which is used in glottochronology (lexicostatistical dating).

Usage in glottochronology

The Swadesh word list is used in glottochronology to determine the approximate date of first separation of genetically related languages. The closeness of the relationship of the languages is suggested to be roughly proportional to the number

Barrett Reef
The cluster of rocks that is Barrett Reef (often known as Barrett's Reef) is one of the most treacherous reefs in New Zealand. It lies on the western side of the entrance of Wellington Harbour, on the approaches to the city of Wellington, at coordinates . The reef is named after Richard (Dicky) Barrett (1807-1847), a whaler and trad

Greedy best-first search
Greedy best-first search is a search algorithm that tries to get as close to its goal as possible at each iteration. It is a member of the "best-first" family of search algorithms, using the estimated cost to goal of a given node as the evaluation function for that node. In other words, greedy best-first search at each step expands an available node with the lowest value of h, the algorithm's heuristic function. Greedy best-first search is similar to 2 May 1901, Milford Heath House, Surrey, England - 20 April 1995, Treliske, Truro, Cornwall) was an English <

Sophia Jex-Blake
Sophia Louisa Jex-Blake (1840 – 1912) was an English physician, teacher and feminist. She was born in Hastings, the daughter of retired lawyer Thomas Jex-Blake and Mary Jex-Blake née Cubitt. In 1858 she overcame the objections of her pare

C. R. W. Nevinson
Christopher Richard Wynne Nevinson, (August 13 1889 – October 7 1946), was an English painter. He was associated with the vorticists but is perhaps best seen as a futurist. He attended the Slade School of Art before being