:: wikimiki.org ::

Comte De Barcelona

Comte de Barcelona

Comtes de Barcelona nomenats pels reis francs (carolingis) dels quals eren feudataris:

Edat mitjana de Catalunya

entre la conquesta de Carlemany (732) i el compromís de Casp (1412).
- Berà (801-820)
- Rampó (820-826)
- Bernat de Septimània, primera vegada (826-832)
- Berenguer de Tolosa (832-835)
- Bernat de Septimània, segona vegada (836-844)
- Sunifred I (844-848)
- Guillem (848-850)
- Aleran i Isembart (850-852)
- Odalric (852-858)
- Humfrid (858-864)
- Bernat de Gòtia (865-878)
- Guifrè I (o Guifré) el Pelós (o Pilós) (878-897) NOTES: :1. Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòthia (que era una altra denominació de la marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Ghòtia o Septimània), tenien el títol de duc, que se'ls donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint el duc de Septimània governava comtats a Gòthia i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de "comte", doncs, corresponia a una entitat terriorial, "marquès" era un títol vinculat a alguns comtats, però no a tots el de la marca, i "duc" era un títol personal. :2. Malgrat que en aquest període el títol de comte no era hereditari, Bernat de Septimània era el pare de Guillem, i Sunifred I era el pare de Guifrè I el Pelós. Comtes de Barcelona hereditaris feudataris de la monarquia franca (carolíngia):
- Guifré II Borrell (dit també Borrell I) (897-911)
- Sunyer I (911-947) Comtes de Barcelona hereditaris i independents de la monarquia carolíngia (a partir del 985), abans de la unió dinàstica amb Aragó:Aragó
- Borrell II (947-992)
- Ramon Borrell (992-1017)
- Berenguer Ramon I el Corbat (1017-35)
- Ramon Berenguer I el Vell (1035-76)
- Ramon Berenguer II el Cap d’Estopes (1076-82)
- Berenguer Ramon II el Fratricida (1076-97) -> va corregnar amb Ramon Berenguer II i Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer III el Gran (1082-1131)
- Ramon Berenguer IV el Sant (1131-54) -> es va casar amb Peronella d'Aragó, cosa que comportarà la unió dinàstica amb Aragó Comtes de Barcelona i reis d'Aragó del casal de Barcelona:
- Alfons I el Cast o el Trobador (1154-96)
- Pere I el Catòlic (1196-1213) Comtes de Barcelona i reis d'Aragó i de València del casal de Barcelona:
- Jaume I el Conqueridor (1213-76), també rei de Mallorca (vegeu els reis de Mallorca)
- Pere II el Gran (1276-85), (Pere I de València)
- Alfons II el Franc (o el Liberal) (1285-91)
- Jaume II el Just (1291-1327)
- Alfons III (II de València) el Benigne (1327-36)
- Pere III (II de València) el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-87)
- Joan I el Caçador (o el Descurat o l’Amador de la Gentilesa) (1387-96)
- Martí I l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410) -> mor sense descendència legítima: se celebra el Compromís de Casp; interregne del 1410 al 1412

Edat moderna de Catalunya

entre el compromís de Casp (1412) i els Decrets de Nova Planta (1716). Comtes de Barcelona i reis d'Aragó i de València de la dinastia Trastàmara:
- Ferran I el d'Antequera (1412-16)
- Alfons IV (III de València) el Magnànim (1416-58)
- Joan II (1458-79) -> s'esdevé la Guerra Contra Joan II (1462-72)
- Ferran II el Catòlic (1479-1516)
- Joana I la Boja (1516-55) -> a qui succeeix Carles I Comtes de Barcelona i reis d'Aragó que ocuparen el tron durant la Guerra Contra Joan II (no van regnar a València, on continuava regnant Joan II):
- Enric IV de Castella (1462-63)
- Pere IV el Conestable de Portugal (1463-66)
- Renat I de Nàpols (1466-72) Comtes de Barcelona i reis d'Aragó i de València de la dinastia Habsburg (o casa d'Àustria):
- Carles I (1555-56)
- Felip I (1556-98)
- Felip II (1598-1621)
- Felip III d'Aragó (1621-41)
- Carles II (1665-1700) -> mor sense descendència Durant la Guerra de Successió:
- Carles III (1705-14)-> la Corona d'Aragó és ocupada i annexionada a Espanya: no hi ha més reis catalans Comtes de Barcelona i reis d'Aragó de la dinastia Borbó: :Durant la Guerra dels Segadors (no van regnar a València, on continuava regnant Felip III d'Aragó):
- Lluís XIII de França (1641-43)
- Lluís XIV de França (1643-52) En morir Carles II sense descendència:
- Felip IV (1700-05)
- Arxiduc_Carles_d'Àustria, de la Casa d'Àustria, que primer es va fer anomenar Carles III d'Aragó i Castella (cal no confondre amb Carles III de Borbó) (1705-1714) i finalment Carles IV d'Âustria. A partir d'aquí, la Corona Catalano-Aragonesa va ser ocupada i annexada a la Borbons.

Història Contemporània de Catalunya

Entre els Decrets de Nova Planta (1716) i el naixement del catalanisme polític (1898). A partir d'aquest punt, ja no hi han més monarques Catalans. El títol de Compte de Barcelona esdevé simplement un dels molts títols hereditaris de la Monarquia Espanyola.

Segle XX a Catalunya

Després del naixement del catalanisme polític (1898). Durant el règim feixista de Franco, l'hereu exiliat del tro espanyol, Joan de Borbó, va fer servir el títol de Compte de Barcelona. La intenció d'això sembla que va ser una mesura intermitja, per reclamar un títol reial, sense reclamar el de Rei d'Espanya. Des de la restauració de la monarquia, l'any 1975, Joan de Borbó va cedir el títol de Rei d'Espanya al seu fill Joan_Carles_I; el fill va atorgar al seu pare oficialment el títol de Comte de Barcelona l'any 1978, que va fer servir fins a la seva mort, l'any 1993.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Comtat de Girona
- Comtat d'Osona

Enllaços externs

- [http://editorialbase.com/base.php?op=img&imgid=238 Genealogia dels Comptes de Barcelona] a les Constitucions catalanes
- [http://worldroots.com/brigitte/famous/f/ferdinand2spainanc.htm Avantpassats de Ferran II] a Worldroots.com
- [http://worldroots.com/~brigitte/famous/a/alfonso5aragondesc1394.htm Descendents d'Alfons IV] a Worldroots.com Categoria:Comtes de Barcelona

Comte

Comte és un dels títols nobiliaris amb què els soberans mostren la seua gratitud a certes persones, per serveis prestats a la pàtria o fites en determinats camps, com ara literari, científic, o d'altres. Aquest reconeixement sol dur associat un determinat tractament associat, però actualment, a Espanya, no concedeix cap tipus de privilegi. Abans rebien terres (el comtat) o exempcions d'impostos, entre altres gràcies. Es va donar el cas d'haver-hi comtats sobirans i independents com els anomenats Comtats Catalans. Des del segle XIX, però, aquest títol és simplement honorífic. El tractament dels comtes és el de Il·lustríssim, si el títol no poseeix la "Grandesa d'Espanya", o d'Excel·lentíssim si la poseeix. En quant a l'escala militar, l'ordre d'importància dels títols nobiliaris és: # Rei # Príncep # Duc # Marquès # Comte # Vescomte # Baró A les terres de parla catalana hi ha molts comtes: Antigament sobirans:
- Comte de Barcelona
- Comte de Besalú
- Comte de Cerdanya
- Comte de Conflent
- Comte de Girona
- Comte d'Empúries
- Comte d'Osona
- Comte de Pallars
- Comte de Rosselló
- Comte d'Urgell De títol honorífic:
- Comte de Cocentaina. Categoria:Comtes ja:伯爵

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen. Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell

Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.

Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior. Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània Categoria:Barcelona ja:バルセロナ ko:바르셀로나 simple:Barcelona

Franc

- El franc és la unitat monetària de diversos estats del món.
- Els francs foren un poble germànic que va conquerir la Gàl·lia.

Carlemany

Carlemany (en alemany: Karl der Große, en francès: Charlemagne, en llatí: Carolus Magnus), Rei dels francs, Emperador d'Occident i fundador de l'Imperi Carolingi. Va nàixer l'any 754 i va morir l'any 814 d.C. A la mort de son pare, Pipí el Breu, Carlemany va assumir el tron dels francs junt amb el seu germà Carloman. Al morir aquest poc després, Carlemany va quedar com a únic senyor del Regne Franc. Carloman L'any 800, el Papa va coronar Carlemany com a Emperador d'Occident, la qual cosa va motivar l'immediat refredament de les seues relacions amb l'Imperi Bizantí. A canvi, el Califat Abasida, enemic mortal de l'Imperi Bizantí, li va donar la seua amistat i va enviar una ambaixada a Aquisgrà, la capital de Carlemany.

Política exterior

En política exterior, va mamprendre una sèrie d'agressives campanyes militars destinades a expandir les seues fronteres. D'aquesta manera va sotmetre els llombards i els va fer desaparéixer de la Història. A la Península Ibèrica, va intentar portar la guerra als àrabs, però va haver de conformar-se de crear la Marca Hispànica, en la contornada del que després seria Barcelona. A Alemanya, va sotmetre els saxons, i va portar la guerra fins a Hongria, on va destruir els avars, per sempre.

Política interior

avar] En l'interior, Carlemany va crear el comtat, com a unitat administrativa bàsica de l'imperi, a càrrec d'un comte, i va crear diverses marques, cada una de les quals estava a càrrec d'un marquès. Al mateix temps va crear un cos d'inspectors, els missi dominici, encarregats de mantindre en l'obediència als nobles i les autoritats locals. Per la seua banda, Carlemany va ser un adalil de la cultura, va crear l'Escola Palatina a Aquisgrà i va cridar Alcuí de York per a dirigir-la, un dels erudits més importants del seu temps.

Llegat

El sistema va funcionar bé en vida de Carlemany, gràcies a la seua mà de ferro, però una vegada mort, el seu successor, el dèbil Ludovic Pius va ser incapaç de contindre la desintegració de l'Imperi, el que es dividiria definitivament pel Tractat de Verdú, l'any 843.

Vegeu també

- Dinastia Carolíngia categoria:Reis dels francs ja:カール大帝 ko:카롤루스 대제

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) va ser una discussió entre els diversos pretendents a la Corona catalano-aragonesa. Finalment van sortir victoriosos els Trastàmara en front de Jaume d'Urgell, que no acceptà el resultat, es revoltà i va ser executat. En morir el rei Martí I l'Humà sense haver nomenat successor, la Diputació del General de Catalunya va establir un govern provisional amb un parlament al qual es van presentar com a candidats Jaume d'Urgell i Lluís d'Anjou, duc de Calàbria. Els aragonesos, després de diverses lluites internes, van proposar el trastàmara Ferran d'Antequera. Aleshores, el papa, que recolzava Ferran, va aconseguir aprovar el projecte de nomenar nou compromissaris, tres de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó (Mallorca en va quedar al marge), que, reunits a Casp, examinarien els drets dels candidats al tron i elegirien el nou sobirà. En el moment de la votació, els representants dels catalans es van mostrar indecisos, mentre que aragonesos i valencians, més vinculats al comerç de la llana i a altres interessos econòmics castellans, van optar per Ferran. Així doncs, el Compromís de Casp va portar a l'elecció d'un nou rei en la persona de Ferran d'Antequera, amb el qual es va introduir la dinastia castellana dels Trastàmara a la corona catalanoaragonesa.

Enllaços externs

- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103453540.htm Històries de Catalunya: El compromís de Casp (1412)] Categoria:Corona d'Aragó Categoria:Edat moderna de Catalunya Categoria:Segle XV

Éber

En el Gènesi, capítol desè, Éber és el fill de Xèlah que va ser pare de primer Pèleg als trenta-quatre anys. Després va viure quatre-cents trenta anys en què engendrà altres fills i filles, entre ells Joctan. Categoria:Gènesi

801

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:801년

820

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:820년

820

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:820년

Bernat de Septimània

right Bernat I o Bernat de Septimània, fou Comte de Barcelona del 826 al 832 i de nou del 836 al 844, Comte de Tolosa i Comte de Narbona. Era el cap del partit de la guerra contra els musulmans i pro-franc (o sigui, oposat als interessos de la noblesa local goda). Pare de Guillem de Septimània i avi de Sunifred I, que el va succeïr el segon cop com a Comte de Barcelona.

La revolta d'Aissó

Bernat fou nomenat comte de Barcelona l'any 826, succeint en el càrrec al franc Rampó. Poc després de la designació, un magnat anomenat Aissó, potser un got lloctinent del ex-comte Berà, o un àrab (Aysun) fill de Sulayman ben al-Arabí, que residia confinat a Aquisgrà des d'una data indeterminada, va fugir arribant a la Marca Hispànica, a la regió de Vic, on les guarnicions dels castells li eren favorables (per lleialtat a Berà), i se li van unir en una revolta contra el nou comte. Solament el castell de Roda de Ter, en el comtat d'Osona es va resistir i fou destruït pels sublevats. Molts gots nobles es van unir a Aissó i entre ells Guillemó o Guillemundus, fill de Berà, que era encara Comte de Rasès i de Conflent. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aissó va sotmetre a càstig el comtat de Cerdanya i la regió del Vallès. El jove comte Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador i la va rebre, bastant minsa però suficient per tenir a ratlla els rebels; també el van ajudar alguns nobles locals gots ó hispani (826). Per això Aissó es va veure obligat a sol·licitar ajuda de l'única potència que podia fer front als francs, això es l'emir de Còrdova, i va enviar una ambaixada presidida pel seu germà, demanant ajuda a Abd-al Rahman II. Aquest va enviar al general Ubayd Allah conegut també com a Abu Marwan, que va arribar a Saragossa el maig del 827. D'allí va passar a territori del comtat de Barcelona, arribant a la ciutat a l'estiu, i assetjant-la però sense èxit, saquejant, això sí, els voltants. Van passar llavors a Girona que tampoc van poder ocupar (10 d'octubre del 827). Mentrestant, Lluís el Pietós, assabentat de la incursió musulmana, va ordenar al seu fill Pipí d'Aquitània, i als comtes Hug de Tours i Matfred d'Orleans, el reclutament d'un exèrcit. Però el reclutament fou lent i quan va estar format Abu Marwan ja estava retornant a territori musulmà. Els rebels abandonaren el país amb ells (827). Probablement, Aissó es va refugiar a Còrdova, on mes tard, sospitós de conspiració, fou assassinat per ordre de l'emir. També Guillemó degué acabar els seus dies a Còrdova.

Bernat i Lluís el Pietós

La victòria va incrementar el prestigi de Bernat. Encara que el comtat d'Osona, depenent de Barcelona, va quedar despoblat durant mig segle, la seva ruïna va atribuir-se a Hug de Tours i Matfred d'Orleans per la seva tardança a arribar. Ambdós comtes foren desposseïts dels seus comtats a l'assemblea d'Aquisgrà del 828, i Orleans fou concedit a Eudes d'Orleans, parent de Bernat. Gaucelm rebé els feus de Conflent i Rasès. Com que el comte Leibulf de Narbona havia mort a la primavera del 828, els seus extensos dominis foren atribuïts a Bernat: Narbona, Beziers, Agde, Melguelh, Nimes i probablement Uzes. Per això se'l va conèixer com a Bernat duc de Septimània (ó simplement Bernat de Septimània). A l'assemblea d'Ingelheim del juny del 828 es va considerar efectuar una incursió de represàlia a territori cordovès, però encara que un exèrcit es va reunir a Thionville no va arribar a entrar als dominis de Bernat en desaparèixer l'amenaça musulmana, doncs els seus liders semblava que ja havien renunciat a un nou atac. L'agost del 829 l'Emperador Lluís el Pietós, va enviar al seu fill Lotari a Itàlia, amb el títol de rei. Per substituir-lo a la Cort va cridar a Bernat de Septimània, amb el títol de camerarius, tenint la custòdia del nen Carles (després Carles el Calb). Bernat va confiar el govern dels seus comtats al seu germà Gaucelm, que per això també fou anomenat "marquès". Als pocs mesos d'estar a la Cort, Bernat ja s'havia creat molts enemics que van fer córrer el rumor d'una relació il·lícita amb l'emperadriu, Judit de Baviera, el que va provocar un motí a l'exèrcit reunit a Rennes per combatre als bretons l'abril del 830. Amenaçat seriosament, ja que els tres fills grans de Lluís el Pietós donaven suport a la corrent contra Bernat, aquest va abandonar la cort i va tornar als seus dominis a Septimània i Gòtia. Un germà de Bernat que es va quedar a la cort, Eribert, fou desterrat. Per un temps Lotari va triomfar sobre el seu pare Lluís, però aquest va recobrar el poder a l'assemblea de Nimega de l'octubre del 830, i a l'assemblea d'Aquisgrà de febrer del 831 es va procedir a un repartiment de l'Imperi en el qual la Gòtia fou assignada a Carles el Calb, encara que el repartiment no seria efectiu fins la mort de Lluís el Pietós. Bernat va intentar vincular-se novament a Judit i Carles el Calb, però aquests, després del que havia passat, evitaren relacionar-se amb el marquès. A l'assemblea de Thionville de l'octubre del 831 Bernat va poder parlar personalment amb l'Emperador, però no li va servir per recuperar la privança anterior. Per això Bernat optà per canviar de bàndol.

Rebel·lió i destitució de Bernat

El novembre del 831 Pipí d'Aquitània es va rebel·lar contra el seu pare. Berenguer, Comte de Tolosa des del 814 i conseller de Pipí des del 816, li va aconsellar no rebel·lar-se però Bernat de Septimània l'instigà a la rebel·lió. A principis del 832 Lluís el Pietós inicia la campanya contra el seu fill rebel. Berenguer, lleial a l'Emperador va entrar als dominis de Bernat apoderant-se d'algun d'ells, amb seguretat el Rosselló (amb Vallespir), probablement també Rasès i Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna. Finalment a la tardor del mateix any, successives victòries de les forces imperials, obligaren a Pipí i Bernat a comparèixer davant l'Emperador (octubre). Pipí fou desposseït del seu regne i enviat presoner a Treveris, essent concedits els seus territoris a Carles (el Calb). Bernat fou acusat d'infidelitat i destituït de totes les seves possessions a Septimània i Gòtia que foren entregades a Berenguer de Tolosa. Probablement Gaucelm fou desposseït també dels seus comtats però per un temps va conservar el d'Empúries no acatant la destitució. Finalment l'any 833, per la mediació de l'abat Angenís de Fontanelle, va renunciar i va marxar cap a propietats familiars a Borgonya, junt al seu fidel lloctinent Sanila. Gaucelm i Sanila moriren executats per haver defensat Chalon-sur-Saône contra l'atac de Lotari el 834 (fins i tot fou assassinada una monja, germana de Gaucelm i de Bernat de Septimània, anomenada Gerberga).

El segon govern

right En aquesta última guerra, on Lotari fou derrotat, Bernat i Gaucelm lluitaren al costat de Pipí d'Aquitània, que finalment va sortir victoriós. Bernat de Septimània, al·legant l'alt preu de sang pagat per la seva família en aquesta lluita, va reclamar la devolució dels seus dominis. Berenguer els ostentava legítimament i el seu bàndol també havia sortit guanyador de la lluita, encara que debilitat. L'Emperador dubtava de com actuar. El juny del 835 va convocar a Bernat i Berenguer a una assemblea a Cremieux, prop de Lió, on es pendria una decisió, però durant el viatge Berenguer va morir sobtadament. Ja sense obstacle l'Emperador atribuí els comtats de Septimània, Gòtia i Tolosa a Bernat. Solament Empúries i el Rosselló, que havien estat atribuïts ja als comtes Sunyer i Alaric, i Urgell i Cerdanya que havien pertangut a Asnar I Galí, però se li havien confiscat per usurpació d'Asnar del Pallars i la Ribargorça (que eren de Tolosa) i després de ser expulsat Asnar havien estat atribuïts a Sunifred germà del comte Oliba de Carcassona, tots aliats de la família tolosana, faltava a Bernat per completar el gran lot territorial que havia administrat Berenguer. Bernat va tornar a actuar despòticament sense tenir en compte especialment els desitjos de la població d'origen got que abans havia donat suport a Berà i després a Berenguer. Dotzenes de queixes es presentaren en contra seva a l'assemblea de Quierzy-sur-Oise de setembre del 838. Des del 841 va estar sovint absent participant en les lluites de l'Imperi, i els comtats foren administrats pels seus respectius vescomtes. A la batalla de Fontenoy-en-Puysaye (25 de juny del 841) Carles el Calb i Lluís el Germànic guanyaren al seu germà Lotari que, això no obstant, va poder replegar-se cap al sud amb el seu exèrcit. Bernat es va estar als voltants del camp de batalla, a l'espera del resultat, i al acabar, va enviar al seu fill Guillem a oferir homenatge a Carles el Calb, i a prometre-li que el seu pare aconseguiria la submissió de Pipí II d'Aquitània (cosa que no tenia cap intenció de realitzar). Durant la campanya de Carles el Calb a Aquitània de l'any 842, decidí castigar a Bernat desposseint-lo del comtat de Tolosa que va entregar al comte Acfred (juliol del 842), però Bernat va refusar acceptar la decisió i es va rebel·lar obertament, aliat a Pipí II, expulsant a Acfred de Tolosa (843). El comte (ducem) Guerí de Provença, que el 842 va dirigir la campanya a l'Aquitània, va passar a combatre a la Septimània. Diversos fets externs (la invasió normanda, la rebel·lió bretona) obligaren a parar les lluites civils, i a l'agost del 843 es va firmar el Tractat de Verdún que repartia l'Imperi, quedant Septimània i Gòtia al paquet de Carles el Calb, menys el comtat d'Uzes, on Bernat tenia bens patrimonials, que va ésser assignat a Lotari. A més a més, el comtat d'Autun, reclamat per Guillem, fill de Bernat, fou confiat a Guerí, rival de Bernat. El 844 Carles el Calb va tornar a Aquitània amb l'objectiu de sometre a Pipí II i conquerir Tolosa. Sembla que en un cop de sort Bernat de Septimània fou capturat per les forces imperials potser durant l'atac a Tolosa. Un historiador francès, Pierre Andoque, manté que Bernat fou capturat avançat l'any 843 per el duc Guerí, a Uzes, i que el 844 fou portat davant Carles quant aquest va viatjar a Aquitània. Fos com fos, el maig del 844 Bernat va ser presentat a Carles desprès d'ésser capturat unes hores abans ó uns mesos abans. Carles va ordenar la seva execució, essent decapitat. No obstant Pipí II i Guillem, fill de Bernat, infringiren una severa derrota a Carles a Angumois el 14 de juny del 844, i així els seguidors de Bernat no foren totalment eliminats.

Vegeu també

- Septimània Bernat I Bernat I Bernat I Categoria:Occitània

826

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:826년

832

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:832년

832

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:832년

Bernat de Septimània

La revolta d'Aissó

Bernat i Lluís el Pietós

Rebel·lió i destitució de Bernat

El segon govern

Vegeu també

- Septimània Bernat I Bernat I Bernat I Categoria:Occitània

836

Esdeveniments:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle IX ko:858년

Пиксель

Пи́ксел (, сокр. от , элемент изображения), пи́ксель — мельчайшая единица цифрового изображения в растровой графике. Каждый пиксел изображения — объект, характеризуемый определенным цветом или градацией серого цвета. Один пиксел может хранить информацию только об одном цвете, который и ассоциируется с ним. Также пиксел — это наименьшая единица изображения, получаемого с помощью графических систем вывода информации (компьютерные мониторы, принтеры и т. д.). В современных графических системах чаще всего имеет квадратную форму. От количества пикселов зависит детальность изображения.

См. также

- Разрешение Category:Компьютерная графика ja:ピクセル ko:화소

metal tapety na pulpit wydarzenia cheap london hotels pozycjonowanie stron

:: RELATED NEWS ::

Belgian Second Division Final Round
The Belgian Second Division Final Round is the name of the playoff part of the Belgian Second Division.

The competition

This competition takes place at the end of the regular season and qualfies a team for first division. Four teams play against their opponents twice (once home and once away). The 2nd placed club in second division directly qualifies for the final round. Theoretically, the 3 winners of a slice also qualify. In many cases (e.g. the 1st or 2nd won a