:: wikimiki.org ::

Comte De Cervera

Comte de Cervera

Orígens

El títol de Príncep de Girona ve de la Corona_d%27Arag%C3%B3, concretament de quant l'any 1351, el rei Pere el Cerimoniós, va nomenar al seu hereu i li va atorgar el títol de Duc de Girona, el qual abraçava territoris dels comtats de Girona, Besalú, Empúries i Osona. Al volum I de les Constitucions i Altres Drets de Cathalunya, a l'apartat de Genealogia dels Reys d'Aragó i Comtes de Barcelona, es cita, a la Genealogia de Joan I, fill del rei Pere III, que aquest tingué amb Violant, un fill anomenat Jaume, 'lo qual intitularen Delphi de Girona. El 19 de febrer del 1416, el rei Ferran I, el d’Antequera, va considerar que el títol de duc era insuficient, i el va enaltir erigint el Principat de Girona.
Situació Actual
Des del 21 d'abril de 1990, aquest títol l'ostenta el Príncep Felip de Borbó, que és de fet el primer Borbó que ha ostentat el títol de Príncep de Girona, al assumir-lo, sense cap cerimònia oficial d'investidura, l'abril del 1990, tot i que no en fa cap mena d'ús públic. Anteriorment cap Borbó no havia près possesió ni havia fet servir aquest títol.
Vegeu també

- Comtes de Barcelona
- Comtat de Girona
- Comtat de Besalú
- Comtat d'Empúries
- Comtat d'Osona
- Girona
- Besalú
- Empúries
- Osona
Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] Categoria:Comtes de Girona Categoria:Prínceps Categoria:Dret català Categoria:Història de Catalunya

1351
Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIV ko:1351년 simple:1351

Pere el cerimoniós

- Pere III de Rússia (1728 - 1762)
- Pere III de Portugal (1717 - 1786)
- Pere III d'Alexandria
- Pere el Gran (1240 - 1285), Pere III d'Aragó
- Pere el Cerimoniós (1319 - 1387), Pere III de Catalunya
- Pere el Conestable de Portugal (1429 - 1466), Pere III de València

Joan I

Joan I el Caçador, dit també el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, (1350-1396), fou fill i successor de Pere el Cerimoniós (1387) al tron de la corona d'Aragó. Fou el primer fill de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília, igual que el seu germà Martí l'Humà, nascut l'any 1356. De ben jovenet s'enemistà amb el seu pare, el rei Pere el Cerimoniós. Casà amb Marta, filla del comte d'Armanyac, i néta del rei Joan I de França, de la qual hagué una filla, anomenada Joana d'Aragó i d'Armanyac, que casà amb Mateu, Comte de Foix. En morir aquesta es casà de nou amb Violant de Bar, neboda de Carles V de França. Un cop rei, tingué diferències amb el seu sogre, el comte d'Armanyac, les tropes del qual, a les ordres de Bernat, germà del comte d'Armanyac, envaïren l'Empordà i arribaren fins a Girona (1389-90); foren rebutjats per les tropes que comandava l’infant Martí, germà i futur successor seu. Hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya. El seu regnat es caracteritza pel desordre administratiu i financer. Instituí el Consistori de Barcelona, o Jocs Florals, a imitació del de Tolosa (1393). Morí sobtadament tot caçant (1396). En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí. Marti l'Humà receva la invasió de les tropes del comte Mateu I de Foix, casat amb Joana, filla de Joan el Caçador, que pretenia de succeir-lo. Violenta, filla de Joan, també pretenia succeir-lo. Era l'esposa de Luiz II d'Anjou. Pàgines que s'hi relacionen:
- Història de Catalunya
- Monarques catalans
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/documents/doc106586603.htm Històries de Catalunya: Carta de concessió de llicència del rei Joan I] Categoria:Comtes de Barcelona Categoria:Reis d'Aragó categoria:Reis de València

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca; aquest comtat formà part del territori denominat Marca Hispànica.

Orígens

Els orígens del comtat de Girona es troben en la reorganització del territori que es dugué a terme després que, el 785, la ciutat de Girona es rebel·lés contra el domini àrab i es lliurés als francs; aleshores, fou nomenat comte de Girona un noble de nom Rostany. Aquest primitiu comtat de Girona anava des del límit del comtat d'Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d'Osona o les Guilleries per nord-oest, incloent-hi el pagus de Besalú.

El domini franc

Després de Rostany, fou comte de Girona Odiló (801-812? ó 817?); el 817, el comtat de Girona, juntament amb el comtat de Narbona, el comtat de Rosselló, el comtat de Barcelona i el comtat d'Empúries, va integrar-se dins de la Marca de Septimània. Mort Odiló, el comte Berà de Barcelona fou nomenat també comte de Girona; el 820, Berà fou destituït de tots els seus càrrecs per Lluís el Pietós; aleshores, el comtat de Girona, juntament amb el de Barcelona, passà a Rampó (820-825), i a la seva mort, a Bernat de Septimània, el qual fou destituït per Lluís el Pietós el 832. Aleshores, tots els comtats situats al sud del Pirineu, amb l'excepció del comtat d'Urgell i del comtat de Cerdanya, quedaren sota domini de Berenguer de Tolosa; a la seva mort (835), Bernat de Septimània recuperà el poder sent nomenat comte de Tolosa, Narbona, Girona]] i Barcelona. El 844, a causa de la seva rebel·lió contra Carles el Calb, Bernat de Septimània fou executat a Tolosa; aleshores, el comtat de Girona passà a Sunifred d'Urgell-Cerdanya, que també havia estat nomenat comte de Barcelona. Després que, el 848, Sunifred fos assassinat per homes lleials a Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, el comtat de Girona fou governat per un comte anomenat Guifré, que el degué regir des del 848 fins al 853. Segons sembla, entre els anys 862 i 870, el comte de Girona fou Otger; l'any 870, Carles el Calb investí comte de Girona Bernat de Gòtia, també comte de Barcelona, Rosselló i Narbona. Destituït Bernat de Gòtia per la seva revolta, el 878, Lluís el Tartamut concedí el comtat de Girona a Guifré I (Guifré el Pilós). D'ençà d'aleshores, el comtat de Girona va estar sempre unit al de Barcelona.

La separació de Besalú

El pagus de Besalú havia format part del comtat de Girona fins que Guifré el Pilós nomenà el seu germà Radulf, comte de Besalú, amb la condició que, a la seva mort, el comtat passaria als descendents de Guifré I. El comte Sunyer I de Barcelona, Girona i Osona, fill de Guifré el Pilós, hagué d’enfrontar-se al seu germà el comte Miró II de Cerdanya qui, com a fill supervivent més gran, pretenia obtenir l’herència Barcelona; la disputa va resoldre’s amb un acord pel qual Sunyer obtenia el reconeixement de Miró, a canvi de cedir-li el Ripollès, inclòs fins llavors dins del comtat d'Osona. Els conflictes entre els dos germans reaparegueren no gaire més tard; en una data incerta -entre 913 i 920-, va morir el comte Radulf de Besalú, germà de Guifré el Pilós; aleshores, Miró, pressionant amb els seus drets sobre Barcelona, Girona i Osona, va imposar-se, i Besalú, tot i haver estat tradicionalment un pagus del comtat de Girona, fou vinculat al comtat de Cerdanya. Després de la separació de Besalú, el comtat de Girona quedà configurat pel límit amb el comtat d'Empúries, per sota de Banyoles i el castell de Finestres, cap a les Guilleries, sense la Plana d'en Bas, i, per l'actual límit del bisbat de Vic (pels límits de Susqueda, Osor, Sant Hilari Sacalm, Joanet i Espinelves) fins al coll de Sant Marçal, pels límits d'Arbúcies i del castell de Montsoriu, amb Breda, Hostalric, Tordera i el castell de Montpalau i amb llurs parròquies fins a Arenys de Mar.

Evolució del comtat

Malgrat estar unit sempre al comtat de Barcelona des de finals del segle IX, el comtat de Girona tingué una entitat pròpia visible en l'existència de vescomtes de Girona i en l'encunyació de moneda pròpia. L'expressió comtat de Girona es mantingué viva fins al segle XIII, quan fou substituïda per la de vegueria de Girona

Comtes de Girona

- Rostany (785-801)
- Odiló (801-812? ó817?)
- Berà (812? ó 817?-820)
- Rampó (820-825)
- Bernat de Septimània (826-832)
- Berenguer de Tolosa (832-835)
- Bernat de Septimània (835-844)
- Sunifred d'Urgell-Cerdanya (844-848)
- Guifré I de Girona (848-853? o 862?)
- Odalric (852?-858?)
- Humfrid (858?-862?)
- Otger (862-870)
- Bernat de Gòtia (870-878)
- Guifré I (Guifré el Pilós) (878-897) En formar-se les nissagues comtals després de la fi del poder carolingi, el comtat de Girona fou regit sempre pels comtes de Barcelona L'any 1351, el rei Pere el Cerimoniós, en nomenar el seu hereu, li va atorgar el títol de Duc de Girona, elevant el comptat a ducat, el qual abraçava territoris dels Comtats Girona, Besalú, Empúries i Osona, instituïnt així el títol de Príncep de Girona que, per tant, ve de la Corona d'Aragó. El 19 de febrer del 1416, el rei Ferran I el d’Antequera, va considerar que el títol de duc era insuficient, i el va enaltir erigint el Principat de Girona.

Pàgines relacionades

- Marca Hispànica
- Comtat de Rosselló
- Príncep de Girona
- Comtat de Barcelona
- Girona

Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] categoria:comtats Catalans categoria:Comtes de Girona categoria:Girona

Comtat de Besalú

El comtat de Besalú fou un dels comtats existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Orígens

En els seus orígens el comtat de Besalú fou un pagus del comtat de Girona, que comprenia la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Montgrony i Setcases, a l'actual Ripollès, fins a Agullana i Figueres, avui dia a l'Alt Empordà, i Banyoles, actualment al Pla de l'Estany. En una data desconeguda, Guifré I (Guifré el Pilós), comte de Girona (878-897) separà el pagus de Besalú del comtat de Girona i n'encomenà el govern al seu germà Radulf, a qui nomenà comte de Besalúa condició, però, que a la seva mort el comtat havia de ser per als descedents de Guifré.

La vinculació al comtat de Cerdanya

A la mort de Guifré el Pilós (897), en un primer moment, els seus fills -Guifré Borrell, Miró, Sunifred i Sunyer- van optar per governar conjuntament tots els dominis del seu pare i administrar-los sota presidència del primogènit, Guifré Borrell. Aviat, però, quan cadascun dels comtes cogovernants tingué descendència, calgué abandonar la idea d’herència conjunta i, llavors, cada fill transmeté individualment als seus hereus la part del conjunt comtal que regia: Guifré Borrell, juntament amb Sunyer, Barcelona, Girona i Osona; Sunifred, Urgell; i Miró, Cerdanya, Conflent i Berga. Guifré Borrell va morir el 911 sense descendència masculina i, tal com ho havia previst, els comtats passaren a Sunyer (911-947), el petit dels fills de Guifré el Pilós, segurament, encara menor d’edat el 897; aleshores, Sunyer no havia rebut el govern de cap dels comtats sinó que el primogènit, Guifré Borrell, se l’associà en l’administració de la seva part de l’herència paterna. Sunyer de Barcelona hagué d’enfrontar-se al seu germà Miró de Cerdanya qui, com a fill supervivent més gran, pretenia obtenir l’herència Barcelona; la disputa va resoldre’s amb un acord pel qual Sunyer obtenia el reconeixement de Miró, a canvi de cedir-li el Ripollès, inclòs fins llavors dins del comtat d’Osona. Els conflictes entre els dos germans reaparegueren no gaire més tard; en una data incerta -entre 913 i 920-, va morir el comte Radulf de Besalú. En aquest moment, Miró, pressionant amb els seus drets sobre Barcelona, Girona i Osona, va imposar-se, i Besalú, tot i haver estat tradicionalment un pagus del comtat de Girona, fou vinculat al comtat de Cerdanya. A la mort de Miró (927), els seus comtats passaren als seus fills en règim de cogovern indivís, però, com que eren menors d’edat, hi exercí la regència la seva mare la comtessa vídua Ava, fins que, cap al 941, en fer-se grans, assumiren plenament les funcions comtals: el primogènit, Sunifred (927-965), prengué el govern de Cerdanya, Guifré II, subordinat a Sunifred, fou comte de Besalú (927-957), Oliba Cabreta col·laborà amb Sunifred en el govern del comtat de Cerdanya, i Miró Bonfill es féu eclesiàstic. Entre aquests quatre germans, la idea de cogovern s’hi mantingué sempre, per això, en tot moment actuaren de manera solidària. Així, Sunifred el 944 va sol·licitar un precepte reial a favor del monestir besaluenc de Sant Pere de Rodes per afirmar-ne la independència respecte de Banyoles i de Sant Policarp de Rasès, i el 943 participà activament en la defensa de Besalú i Ripoll contra Sunyer de Barcelona; com també el 952 Guifré II de Besalú, en representació dels seus germans, acudí a la cort del rei Lluís d’Ultramar a sol·licitar privilegis d’inmunitat per al monestir de Sant Pere de Camprodon, fundat en col·laboració amb Sunifred, i també a demanar al rei un precepte pel qual els quatre germans rebien els béns dels vescomte Unifred, que els havia traïts durant l’expedició d’Ermengol d’Osona. El 957, a Besalú, una revolta nobiliària, en què, segurament, hi estaven implicats els fills de l’antic comte Radulf, culminà en l’assassinat de Guifré II. Sunifred va aconseguir dominar l’alçament, confiscà els béns dels sediciosos i s’annexionà el comtat, en el govern del qual hi col·laboraren Oliba Cabreta i Miró Bonfill. Mort Sunifred de Cerdanya (965), possiblement solter, el nou cap del llinatge fou Oliba Cabreta; aquest governà Cerdanya i encomenà el comtat de Besalú a Miró Bonfill (965-984) que, actuant com a subordinat seu, el regí fins i tot després d’haver esdevingut bisbe de Girona, el 971.

La dinastia de Besalú

A la mort Miró Bonfill (984), Oliba Cabreta quedà com a únic governant de tots els dominis de la nissaga fins que el 988 va retirar-se al monestir de Montecassino, on es féu monjo. Llavors, els seus comtats se’ls repartiren els seus fills Oliba -Ripoll i Berga-, Guifré II -Cerdanya i Conflent-, i Bernat Tallaferro –Besalú-. El 1002, Oliba es féu monjo a Ripoll; aleshores Berga fou annexionada a Cerdanya, i Ripoll a Besalú. Finalment, com que tant Guifré II de Cerdanya (988-1035) com Bernat Tallaferro (988-1020) tinguren descendència, Cerdanya i Besalú van separar-se definitivament i, així, es formaren dues nissagues comtals independents, originades en el tronc comú d’Oliba Cabreta, nét de Guifré el Pilós. A més del comtat de Besalú, Bernat Tallaferro havia rebut, en herència del seu pare Oliba Cabreta, els pagus de Vallespir, Fenollet i Perapertusa. En època de Bernat Tallaferro, al comtat de Besalú hi hagué tres vescomtats: el de Besalú, dit posteriorment de Bas, el de Vallespir i el de Fenollet. Els comtes d'aquesta dinastia de Besalú foren:
- Bernat Tallaferro (988-1020)
- Guillem I de Besalú (1020-1052)
- Guillem II de Besalú (1052-1066)
- Bernat II de Besalú (1066-1100)
- Bernat III de Besalú (1066-1111)

L'annexió de Besalú a Barcelona

A Besalú, després de l’assassinat, durant la revolta de 1066, del comte Guillem II, va constituir-s’hi un cogovern entre Bernat II, el germà del comte mort, i Bernat III, fill de Guillem II, menor d’edat. A causa de la manca de caràcter de Bernat III de Besalú (1066-1111), el govern efectiu del comtat fou exercit per Bernat II, fins i tot, després d'haver arribat a la majoria d'edat el seu nebot. Per això, el 1100, la mort de Bernat II i l’inici del govern en solitari de Bernat III, va crear a Besalú una situació de buit de poder, que el comte Ramon Berenguer III de Barcelona va saber aprofitar. El 1107, Bernat III va acceptar casar-se amb Ximena, filla del comte de Barcelona i de Maria Roderic. En els acords matrimonials, Ramon Berenguer III cedia a la seva filla i al seu gendre el comtat d'Osona i el bisbat de Vic, amb tots els seus castells; a canvi, cas de morir sense descendència, Bernat III nomenava hereu de Besalú el comte de Barcelona. En el moment de celebrar-se aquest matrimoni, en què el sogre era més jove que el gendre, Bernat III ja tenia cinquanta anys, i Ximena era una nena de set o vuit anys, per tant, l’acord de casament no era sinó un subterfugi per legalitzar la cessió de Besalú per Bernat III a Ramon Berenguer III. El comte de Besalú, que, havent arribat solter als cinquanta anys, demostrava no haver-se preocupat, ni tan sols, d’assegurar una continuïtat dinàstica, va trobar en el seu sogre algú capaç d’omplir el buit deixat per la mort de Bernat II (1066-1100). El 1111, Bernat III va morir sense descendència, tal com era previsible, i Ramon Berenguer III esdevingué comte de Besalú. Llavors, es plantejà un conflicte amb el comte Bernat Guillem de Cerdanya, feudatari del comte de Besalú pel Fenollet, el Vallespir, Castellnou i Perapertusa; el plet va resoldre’s amb la renúncia del comte de Cerdanya a aquests feus a canvi de certes compensacions. Per altra banda, el 1112, Ramon Berenguer III va agrair al seu germanastre Eimeric II de Narbona la seva aliança contra Bernat Ató en el conflicte de Carcassona, cedint-li el Fenollet i Perapertusa. El 1351, el rei Pere el Cerimoniós, en nomenar el seu hereu, li va atorgar el títol de Duc de Girona, elevant aquest comptat a ducat, el qual abraçava territoris dels Comtats Girona, Besalú, que a partir d'ara formaria part d'aquell, juntament amb els Empúries i Osona, instituïnt així el títol de Príncep de Girona, que per tan, ve de la Corona_d'Aragó.

La moneda de Besalú

El comtat de Besalú disposà de moneda pròpia des del 969, però fins el 1020 només n'hi ha referències documentals. Segurament, Bernat Tallaferro va batre mancusos d'or; posteriorment, es coneixen tres tipus de diners de plata, encunyats entre 1020 i 1111. Els gravats d'encunys d'aquest comtat se'ls considera dels millors de l'art romànic.

El bisbat de Besalú

Al comtat de Besalú hi havia moltes de les abadies més importants dels comtats catalans:
- Sant Pere de Besalú
- el monestir de Sant Joan de les Abadesses
- el monestir de Ripoll
- el monestir d'Arles
- el monestir de Banyoles
- el monestir de Camprodon
- Sant Pau de Fenollet Malgrat tot, no hi havia un bisbat propi, per això, les parròquies de Besalú depenien de diòcesis forasteres com ho eren el bisbat de Vic, el bisbat de Girona o el bisbat d'Elna. El 1017, el papa Benet VIII concedí l'erecció d'un bisbat propi al comte Bernat Tallaferro, que s'havia desplaçat a Roma per solicitar-la; havent desestimat les propostes de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pau de Fenollet, la seu del nou bisbat s'establí a Besalú i se'n designà bisbe Guifré, abat de Sant Joan de les Abadesses i fill de Bernat Tallaferro. Tanmateix, a la mort del comte (1020), els bisbes de Girona i de Vic reclamaren les seves antigues parròquies; el bisbe Guifré de Besalú, mancat de protecció política, es retirà al monestir de Sant Joan de les Abadesses i la diòcesi de Besalú fou abolida.

Pàgines relacionades

- Marca Hispànica
- Comtat de Rosselló
- Comtat de Girona
- Príncep de Girona
- Comtat_de_Barcelona
- Besalú

Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] categoria:comtats Catalans

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona va ser constituit cap el 798, sobre la base del antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital a Vic (Vicus). Borrell va morir abans del 820, potser cap el 813 i el comtat va passar a Barcelona. El 826 va ésser ocupat pel rebel comte de Conflent i Rasés, Guillemó, i el cap dels gots, Aissó, quedant despoblat durant molts anys. Va tornar a Barcelona el 827 i ja no se'n va separar. El, 879 el comte Guifré I el Pilós en va començar la repoblació. Del 939 al 943 va ser-ne comte Ermengol I, fill del comte Sunyer I de Barcelona, i desprès el títol s’uneix a la casa de Barcelona. El 990 se'n separa la comarca de Berga que s’uneix a Cerdanya (i que el 1003 passarà a Besalú). El comtat es va separar del dominis troncals de Barcelona el 1035 quant el comte Berenguer Ramon I el llega a la seva vídua Guisla de Lluça i al seu fill Guillem, retornant després al casal de Barcelona pel casament de Guisla i la renúncia de Guillem. En aquesta època s’expandeix i incorpora territoris més al sud, que són anomenats comtat de Manresa, nom que també es donà a tot el comtat d'Osona. Ramon Berenguer III el va donar el 1107 a la seva filla Ximena com a dot per la seva boda amb Bernat III de Besalú retornant a la corona a la mort d’ambdós sense descendents. El 1356 el rei el va concedir a Bernat III de Cabrera (I d'Osona) però li va ser confiscat el 1364 i va tornar a la corona. En aquesta època la denominació Comtat d'Osona, que ja s’utilitzava poc, desapareix completament. El títol va ser retornat als Cabrera el 1373 i 1383 però ja no van dominar de fet la regió. El 1574 el títol va passar als Montcada marquesos d'Aitona i el 1722 als Medinaceli per matrimoni. El 1351, el rei Pere el Cerimoniós, en nomenar el seu hereu, li va atorgar el títol de Duc de Girona, elevant aquest comptat a ducat, el qual abraçava territoris dels Comtats Girona, part del Osona, que a partir d'ara formaria part d'aquell, juntament amb els Besalú i Empúries, instituïnt així el títol de Príncep de Girona, que per tan, ve de la Corona d'Aragó.

Llista de comtes

- Borrell 798-820?
- Berà ?-820?
- Rampó 820-825
- Bernat de Septimania 825-826
- Aissó/Guillemó (rebels) 826-827
- interregne (despoblat) 827-879 (unit de fet a Barcelona)
- Comtes de Barcelona 879-939
- Ermengol I d'Osona 939-943 (fill de Sunyer I)
- Comtes de Barcelona 943-1035
- Guillem I d'Osona (fill del comte Berenguer Ramon I) 1035-1054
- Guisla de Lluçà (vídua del comte) 1035-1054
- Comtes de Barcelona 1054-1107
- Ximena d'Osona (filla de Ramon Berenguer III) 1107-1111
- Comtes de Barcelona del 1111 fins el 1356
- Bernat I d'Osona 1356-1364
- A la corona 1364

Pàgines relacionades

- Marca Hispànica
- Comtat de Barcelona
- Comtat de Girona
- Pr%C3%ADncep de Girona
- Bisbat d%27Ausona
- Osona

Enllaços externs

[http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] Categoria:Comtats Catalans Categoria:Corona d'Aragó Categoria:Osona

Joan I

Pere III

1416

Esdeveniments:

- 19 de febrer - Catalunya: Ferran I d'Antequera converteix el títol de duc de Girona en el de príncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragonès, el futur Alfons IV el Magnànim.

Naixements:

Necrològiques:

- Ferran I, rei d'Aragó

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XV ko:1416년

Ferran I

Ferran I de Catalunya-Aragó, dit d’Antequera (Medina del Campo, Castella 1380 - Igualada, Anoia 1416) Rei de Catalunya-Aragó (1412-1416), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara. Fill segon de Joan I de Castella i d’Elionor d’Aragó i nét del rei Pere el Cerimoniós. Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque, la Rica Hembra, amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seu fills, els infants d’Aragó. En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella, el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de Lancaster, i es reservà ell la governació de la meitat meridional de Castella. Reprengué la guerra contra el regne de Granada, i s’apoderà, el 1410, de la plaça forta d’Antequera. En morir el seu oncle Martí l’Humà, rei de Catalunya-Aragó, Ferran presentà la seva candidatura a la successió, per la que s’hagué d’enfrontar a Jaume d’Urgell. El bàndol dels Urrea, a Aragó, i el dels Centelles, a València, adoptaren la causa de Ferran, l’infant castellà els envià tropes, i el papa Benet XIII els donà el suport decisiu per al triomf. La sentència del compromís de Casp, el proclamà rei el 1412, i Benet XIII li donà la investidura de Sicília. Novament victoriós, de la revolta de Jaume d’Urgell de 1413, Ferran hagué de cedir, però, a les corts de Barcelona de 1412-1413, a la pressió dels estaments privilegiats i imposar el pactisme, doctrina que limitava l’autoritat reial a favor de les corts i de la Generalitat. Tanmateix, féu cara a l’oligarquia barcelonina -representada pel conseller Joan Fiveller- el 1416. Pacificà Sardenya (1414), normalitzà la situació interna de Sicília, pactà una treva amb Gènova (1413), i signà tractats d’amistat amb el soldà d’Egipte i amb el rei de Fes (1414). En la qüestió del Cisma fou primerament fidel a Benet XIII, el seu protector; però, en decidir el concili de Constança la seva deposició, l’abandonà i li retirà l’obediència dels seus regnes (1416). Categoria:Comtes de Barcelona Categoria:Reis d'Aragó Categoria:Reis de València Categoria:Reis de Sicília

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs. Queden 254 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1486 - Guadalupe (Extremadura): Ferran II hi promulga la sentència arbitral que posa fi a les guerres remences.
- 1990 - Catalunya: amb protestes d'un sector de la ciutadania, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat i Barcelona. :MÓN
- 753 aC - Roma (Itàlia): segons la tradició, Ròmul i Rem funden la ciutat.
- 1960 - el Brasil: Brasília esdevé oficialment la capital del país i Rio de Janeiro ho deixa de ser.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1824 - Barcelona: Anselm Clavé, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé. :MÓN
- 1915 - Chihuahua (estat de Chihuahua, Mèxic): Antonio Rudolfo Quinn Oaxaca, conegut com Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexicà (m. 2001).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1910 - Redding (Connecticut, EUA: Samuel Langhorne Clemens, conegut com Mark Twain, escriptor estatunidenc (n. 1835).
- 1918 - prop de Cappy (Somme, la Picardia, França): Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen, conegut com el Baró Roig, aviador alemany, considerat el millor pilot de la Primera Guerra Mundial, en ser abatut el Fokker que pilotava (n. 1892).

Festes i commemoracions:

- Sant Anselm
- Sant Silví màrtir
- Sant Conrad de Parzham ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Abril ja:4月21日 ko:4월 21일 simple:April 21 th:21 เมษายน

1990

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 9 de març - Manresa (el Bages), Terrassa (el Vallès Oriental) i Badalona (el Barcelonès): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats.
- 21 d'abril - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat (el Bages) i Barcelona.
- 22 d'abril - Catalunya: Felip de Borbó va a Balaguer (la Noguera) i Cervera (la Segarra), on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc (la Conca de Barberà).
- 18 de juny - Barcelona: s'hi funda la Universitat Pompeu Fabra.
- 5 d'octubre - Tarragona: s'hi publica el primer número del diari "Nou Diari". :MÓN
- 11 de febrer - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island.
- 11 de març - Lituània: aquest país s'independitza de la Unió Soviètica.
- 15 de març - el Brasil: Fernando Collor de Mello n'és escollit president.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
- 3 d'octubre - Alemanya: culmina la reunificació del país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1990 ja:1990年 ko:1990년 simple:1990 th:พ.ศ. 2533

Dinastia Borbó

La Dinastia Borbònica o Casa de Borbó és una dinastia originària de la localitat francesa de Bourbon. Ha estat lligada a diversos trons, principalment a l'espanyol i al francés. Actualment, Joan Carles I d'Espanya és l'únic rei en el tron d'aquesta casa, regnant en Espanya. El primer rei borbó d'Espanya va ser Felip V, confirmat en acabar la Guerra de Successió Espanyola No obstant això, hem d'assenyalar que el 1594 Enric de Navarra es converteix en rei de l'estat francès. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'ací la frase “París ben bé val una missa”. Va ser el primer borbó que accedia al tron francès. Categoria:Reis Categoria:Història Contemporània de Catalunya]] ja:ブルボン家

Comte de Barcelona

Comtes de Barcelona nomenats pels reis francs (carolingis) dels quals eren feudataris:

Edat mitjana de Catalunya

entre la conquesta de Carlemany (732) i el compromís de Casp (1412).
- Berà (801-820)
- Rampó (820-826)
- Bernat de Septimània, primera vegada (826-832)
- Berenguer de Tolosa (832-835)
- Bernat de Septimània, segona vegada (836-844)
- Sunifred I (844-848)
- Guillem (848-850)
- Aleran i Isembart (850-852)
- Odalric (852-858)
- Humfrid (858-864)
- Bernat de Gòtia (865-878)
- Guifrè I (o Guifré) el Pelós (o Pilós) (878-897) NOTES: :1. Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòthia (que era una altra denominació de la marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Ghòtia o Septimània), tenien el títol de duc, que se'ls donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint el duc de Septimània governava comtats a Gòthia i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de "comte", doncs, corresponia a una entitat terriorial, "marquès" era un títol vinculat a alguns comtats, però no a tots el de la marca, i "duc" era un títol personal. :2. Malgrat que en aquest període el títol de comte no era hereditari, Bernat de Septimània era el pare de Guillem, i Sunifred I era el pare de Guifrè I el Pelós. Comtes de Barcelona hereditaris feudataris de la monarquia franca (carolíngia):
- Guifré II Borrell (dit també Borrell I) (897-911)
- Sunyer I (911-947) Comtes de Barcelona hereditaris i independents de la monarquia carolíngia (a partir del 985), abans de la unió dinàstica amb Aragó:Aragó
- Borrell II (947-992)
- Ramon Borrell (992-1017)
- Berenguer Ramon I el Corbat (1017-35)
- Ramon Berenguer I el Vell (1035-76)
- Ramon Berenguer II el Cap d’Estopes (1076-82)
- Berenguer Ramon II el Fratricida (1076-97) -> va corregnar amb Ramon Berenguer II i Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer III el Gran (1082-1131)
- Ramon Berenguer IV el Sant (1131-54) -> es va casar amb Peronella d'Aragó, cosa que comportarà la unió dinàstica amb Aragó Comtes de Barcelona i reis d'Aragó del casal de Barcelona:
- Alfons I el Cast o el Trobador (1154-96)
- Pere I el Catòlic (1196-1213) Comtes de Barcelona i reis d'Aragó i de València del casal de Barcelona:
- Jaume I el Conqueridor (1213-76), també rei de Mallorca (vegeu els reis de Mallorca)
- Pere II el Gran (1276-85), (Pere I de València)
- Alfons II el Franc (o el Liberal) (1285-91)
- Jaume II el Just (1291-1327)
- Alfons III (II de València) el Benigne (1327-36)
- Pere III (II de València) el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-87)
- Joan I el Caçador (o el Descurat o l’Amador de la Gentilesa) (1387-96)
- Martí I l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410) -> mor sense descendència legítima: se celebra el Compromís de Casp; interregne del 1410 al 1412

Edat moderna de Catalunya

entre el compromís de Casp (1412) i els Decrets de Nova Planta (1716). Comtes de Barcelona i reis d'Aragó i de València de la dinastia Trastàmara:
- Ferran I el d'Antequera (1412-16)
- Alfons IV (III de València) el Magnànim (1416-58)
- Joan II (1458-79) -> s'esdevé la Guerra Contra Joan II (1462-72)
- Ferran II el Catòlic (1479-1516)
- Joana I la Boja (1516-55) -> a qui succeeix Carles I Comtes de Barcelona i reis d'Aragó que ocuparen el tron durant la Guerra Contra Joan II (no van regnar a València, on continuava regnant Joan II):
- Enric IV de Castella (1462-63)
- Pere IV el Conestable de Portugal (1463-66)
- Renat I de Nàpols (1466-72) Comtes de Barcelona i reis d'Aragó i de València de la dinastia Habsburg (o casa d'Àustria):
- Carles I (1555-56)
- Felip I (1556-98)
- Felip II (1598-1621)
- Felip III d'Aragó (1621-41)
- Carles II (1665-1700) -> mor sense descendència Durant la Guerra de Successió:
- Carles III (1705-14)-> la Corona d'Aragó és ocupada i annexionada a Espanya: no hi ha més reis catalans Comtes de Barcelona i reis d'Aragó de la dinastia Borbó: :Durant la Guerra dels Segadors (no van regnar a València, on continuava regnant Felip III d'Aragó):
- Lluís XIII de França (1641-43)
- Lluís XIV de França (1643-52) En morir Carles II sense descendència:
- Felip IV (1700-05)
- Arxiduc_Carles_d'Àustria, de la Casa d'Àustria, que primer es va fer anomenar Carles III d'Aragó i Castella (cal no confondre amb Carles III de Borbó) (1705-1714) i finalment Carles IV d'Âustria. A partir d'aquí, la Corona Catalano-Aragonesa va ser ocupada i annexada a la Borbons.

Història Contemporània de Catalunya

Entre els Decrets de Nova Planta (1716) i el naixement del catalanisme polític (1898). A partir d'aquest punt, ja no hi han més monarques Catalans. El títol de Compte de Barcelona esdevé simplement un dels molts títols hereditaris de la Monarquia Espanyola.

Segle XX a Catalunya

Després del naixement del catalanisme polític (1898). Durant el règim feixista de Franco, l'hereu exiliat del tro espanyol, Joan de Borbó, va fer servir el títol de Compte de Barcelona. La intenció d'això sembla que va ser una mesura intermitja, per reclamar un títol reial, sense reclamar el de Rei d'Espanya. Des de la restauració de la monarquia, l'any 1975, Joan de Borbó va cedir el títol de Rei d'Espanya al seu fill Joan_Carles_I; el fill va atorgar al seu pare oficialment el títol de Comte de Barcelona l'any 1978, que va fer servir fins a la seva mort, l'any 1993.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Comtat de Girona
- Comtat d'Osona

Enllaços externs

- [http://editorialbase.com/base.php?op=img&imgid=238 Genealogia dels Comptes de Barcelona] a les Constitucions catalanes
- [http://worldroots.com/brigitte/famous/f/ferdinand2spainanc.htm Avantpassats de Ferran II] a Worldroots.com
- [http://worldroots.com/~brigitte/famous/a/alfonso5aragondesc1394.htm Descendents d'Alfons IV] a Worldroots.com Categoria:Comtes de Barcelona

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca; aquest comtat formà part del territori denominat Marca Hispànica.

Orígens

El domini franc

La separació de Besalú

Evolució del comtat

Comtes de Girona

Pàgines relacionades

- Marca Hispànica
- Comtat de Rosselló
- Príncep de Girona
- Comtat de Barcelona
- Girona

Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] categoria:comtats Catalans categoria:Comtes de Girona categoria:Girona

Comtat de Besalú

El comtat de Besalú fou un dels comtats existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Orígens

La vinculació al comtat de Cerdanya

La dinastia de Besalú

L'annexió de Besalú a Barcelona

La moneda de Besalú

El bisbat de Besalú

Pàgines relacionades

- Marca Hispànica
- Comtat de Rosselló
- Comtat de Girona
- Príncep de Girona
- Comtat_de_Barcelona
- Besalú

Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] categoria:comtats Catalans

Comtat d'Empúries

El Comtat d'Empúries era un comtat que s'extenia pel que avui és l'Empordà. Empordà Conquerides les regions gironines el 785, les regions de Peralada i Empúries devien quedar sota l'autoritat del comte de Girona. El primer comte titular d'Empúries (en el que s'incloïa el pagus o territori de Peralada) fou Ermenguer cap del 813 i després va passar a Gaucelm del Rosselló (potser cap el 817) unint-se ambdós territoris. Cap el 835 va esser cogovernat per dos comptes que van fer la partició corresponent Empúries i Peralada a Sunyer I, i Rosselló i Vallespir a Alaric. El 848 Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània, ocupa el comtat, però el 850 mora i passa a comtes nomenats pel Emperador fins que el 858 fou donat al duc i marques de Gothia Unifred. Desposseït aquest torna a passar a dos germans fills de Sunyer I que inicia la dinastia comtal que també governa el Rosselló. A la mort del comte Gausfred I reparteix els seus dominis entre dos fills, i així Empúries resta separada del Rosselló. Vegeu la llista de Comtes d’Empúries. L'últim comte de la dinastia, Ponç VI Malgaulí, morí el 1322 sense fills. La seva filla Marquesa no tenoa succesió i va morir el 1327. L’herència va recaure en una rama lateral representada per Hug VI de Cardona, que el 1325 va permutar el comtat per la baronia de Pego, la vila de Xaló i el llogaret de Laguar (Tot a València) amb l’Infant Pere I comte de Ribagorça, que a la seva vegada el torna a permutar amb el seu germà Ramon Berenguer I de Prades pel comtat de Prades el 1341. Rebel•lat el seu fill Joan I d’Empúries contra el rei Pere III el 1381, va haver de capitular i el 1386 el comtat va ser unit a la corona, però li va ser retornat el 1387. Morts els seus dos fills sense descendència, en virtut de la clàusula del acord 1324 (quant es negociava la permuta amb Hug de Cardona) i del contracte de permuta del 1341, que preveien sempre que en cas de extinció de la línia directa el comtat passaria a la corona, el 1402 va ser integrat en aquesta, donant el títol a la seva muller Maria de Luna que va ser comtessa del 1402 al 1407. El 1409 el rei va empenyorar el comtat a la Generalitat i a la ciutat de Barcelona. El títol fou concedit per Alfons IV el Magnànim al seu germà Enric, que va morir el 1455. L'any següent la ciutat de Barcelona va renunciar al seus drets i el rei el va cedir el 1457 al seu nebot Enric d'Aragó i Pimentel conegut com l’Infant Fortuna, primer duc de Sogorb. Fidel al rei, va perdre el comtat durant la guerra contra Joan II del 1472 al 1474 però el va recuperar. Va morir el