:: wikimiki.org ::

Comunitat Catalànica

Comunitat Catalànica

El terme Comunitat Catalànica i el gentilici catalànic va ser proposat per Miquel Adlert i altres valencianistes com a nom per al que avui es coneix com a Països Catalans, amb la intenció de determinar un nom que fóra acceptat per tots els territoris de llengua catalana. Així s'expressava la seua necessita en una carta manifest a Serra d'Or, juny 1961, núm. 6, signat, entre altres, per Alfons Verdeguer, Xavier Casp, Miquel Adlert, Jaume Bru i Vidal, Alfons Cucó, Rafael Villar i Beatriu Civera: : "per al dit conjunt de València, Mallorca i Catalunya acceptem la denominació suggerida fa poc per Miquel Adlert Noguerol de “Comunitat Catalànica”, on la primera paraula indica el tipus d’unió que existia i és el que acceptem, i la segona afirma la unitat de llengua i cultura, alhora que ens dóna un gentilici comú i nou per a tots, que conservem així els antics, junt amb les denominacions de sempre per a les nostres terres". Molts d'ells es retractarien i, fins i tot, negarien haver signat aquestes paraules. El terme catalànic ha estat alguns dels barallats (entre d'altres, com ara, català/valencià) per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el seu dictamen del 9 de febrer de 2005.

Vegeu també

- valencianisme
- països catalans
- blaverisme Categoria:Política Categoria:País Valencià Categoria:Països Catalans Categoria:Segle XX a Catalunya

Llengua catalana

::Aquést article és sobre la llengua catalana. Vegeu també Condició política de català El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia. Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 de que :«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».

Nombre de parlants al món

Territoris on la llengua té estatus oficial

Territoris on la llengua no té ple estatus oficial

Total

Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[http://www.idescat.net/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[http://www.caib.es/ibae/demo/evolucio_poblacio/ccaa.htm].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[http://www.estadistica.ad/indexdee.htm]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[http://www.pauvila.net/]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/an/e19/e19.html]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm#alguer]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.

Pàgines que s'hi relacionen

- Dialectes del català

Parlars amb empremta de la llengua catalana

- Panotxo (Múrcia)
- Sicilià (Sicília)
- Napolità (Nàpols)
- Xurro (Comarques de l'Interior del País Valencià)

Manifests

- [http://www.fundccc.org/htmdocs/manifest2001.htm Un memorial reial per a passats irreals]
- [http://www.vilaweb.com/www/especials/especial?id=807190 Manifest per la llengua]
- [http://bloc.jovesllengua.org/acampallengua2004/manifest Joves de Mallorca per la llengua]
- [http://www.cercat.com/cinema/plataforma.htm Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català]
- [http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=646 Manifest per la llengua de valencians residents al Principat] Categoria:Català ja:カタルーニャ語 ko:카탈루냐어 simple:Catalan language

1961

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 13 de març - Perpinyà (el Rosselló): s'hi publica el primer número de la revista "Sant Joan i Barres".
- 11 de juliol - Barcelona: s'hi funda Òmnium Cultural.
- 6 de desembre - Barcelona: s'hi publica el primer número de la revista "Cavall Fort". :MÓN
- 12 d'abril - La Unió Soviètica: Juri Gagarin, a bord de la nau Vostok I, esdevé el primer home que surt a l'espai exterior de la Terra.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 18 d'octubre - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Wynton Marsalis, trompetista de jazz, fill d'Ellis Marsalis.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 10 de gener - Nova York (EUA): Dashiell Hammett, escriptor estatunidenc (n. 1894).
- 3 de març - Nova York (USA): Paul Wittgenstein, pianista austríac (n. 1887).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1961年 ko:1961년 ms:1961 simple:1961 th:พ.ศ. 2504

Acadèmia Valenciana de la Llengua

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va ser creada per la Llei valenciana 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. És la institució que té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística del valencià, així com vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló. L'AVL és una Institució de la Generalitat Valenciana, de caràcter públic, adscrita a la Presidència de la Generalitat, que gaudix de personalitat jurídica pròpia i exercix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per a garantir la seua objectivitat i independència.

Normativa constituent i competències

Els principis i criteris que han d'inspirar l'actuació de l'Acadèmia són els que es desprenen del dictamen aprovat pel Consell Valencià de Cultura el 13 de juliol de 1998 i que figura en el preàmbul de la Llei 7/1998. Les decisions de l'AVL, en l'exercici de les funcions que li corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic. L'AVL tindrà la seua seu en la ciutat de València, sense perjuí que puga tindre altres seus territorials o celebrar sessions en qualsevol municipi del País Valencià. Seran competències de l'AVL:
- Determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes
- Fixar, a sol·licitud de la Generalitat, les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l'onomàstica oficial del País Valencià, per a la seua aprovació oficial
- Emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l'onomàstica oficial valenciana, ja siga a iniciativa pròpia o a requeriment de les Institucions Públiques de la Comunitat Valenciana
- Vetlar per l'ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat
- Informar sobre l'adequació a la normativa lingüística de la AVL dels textos produïts per les Institucions Públiques o que requerisquen l'aprovació oficial, així com de la producció audiovisual del País Valencià
- Elaborar i elevar al Consell de la Generalitat i a les Corts Valencianes una Memòria Anual en la qual, a més d'exposar les seues activitats durant l'exercici, es recullen les observacions i consells pertinents per a l'ús normal del valencià en qualsevol de les seues manifestacions
- Aquelles que, dins de l'àmbit de les seues competències, li encarreguen el President de la Generalitat, les Corts Valencianes o el Govern Valencià. L'AVL està formada per vint-i-un acadèmics que han de reunir els següents requisits:
- Tindre la condició política de valencià
- Ser experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica o destacades personalitats de les lletres o de l'ensenyament en matèria lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià o la cultura valenciana. Dels primers vint-i-un acadèmics, almenys dos terceres parts seran experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica, segons criteris d'avaluació objectiva, i la resta seran destacades personalitats de les lletres o de l'ensenyament amb una competència lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià. Als quinze anys de l'elecció per primera vegada dels membres de l'Acadèmia, l'AVL procedirà per cooptació dels vint-i-un membres, a la renovació d'un terç dels acadèmics. Es determinaran els set acadèmics a substituir pel sistema d'insaculació. Als cinc anys de la renovació anterior es procedirà, de la mateixa manera, a la renovació d'un altre terç dels inicialment elegits o els seus substituts. El terç restant es renovarà cinc anys després de la segona renovació pel mateix procediment. Cada cinc anys, i pel mateix sistema, es procedirà a la renovació d'un terç dels acadèmics que hagen complit el període de quinze anys. Els òrgans de Govern de l'AVL són: # Òrgans col·legiats: ## El Ple de l'AVL ## La Junta de Govern # Òrgans unipersonals: ## La presidenta de l'AVL. Quant al valencià i a la seua naturalesa, l'AVL proclama que el valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia. Amb este circumloqui es reconeix la unitat de la llengua que parlen catalans, valencians i balears.

Acords i resolucions més importants

Inicialment, per a partir d'una base fins que l'acadèmia termine gramàtiques, diccionaris i d'altres normes, el referent normatiu oficial del valencià va ser aprovat en els acords plenaris del 25 de març i del 20 de maig del 2002. D'acord amb estos acords, el referent normatiu oficial del valencià és, a tots els efectes, el conjunt de criteris ortogràfics, gramaticals i lèxics usats en els texts i documents oficials de la Conselleria de la Generalitat Valenciana responsable de l'aplicació i desplegament de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià des de l'aprovació d'esta llei (1983) fins al 25 de març del 2002. És a dir, que indirectament es fa oficial la normativa establida per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), i, per tant, la de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Més tard, sobre el nom de la llengua, l'AVL ha declarat el desembre de 2003 que la denominació de valencià és tradicional, històrica, legal, estatutària i, per tant, la més adequada al marc institucional. A més, esta denominació no és incompatible ni ha d’entrar en contradicció amb altres denominacions també tradicionals, històriques i legals, que rep la llengua pròpia dels valencians. El nom de la llengua i la seua naturalesa no han de ser objecte de polèmiques inútils ni de cap classe d’instrumentalització cultural, social ni política, ja que això només contribuïx a fomentar la desunió entre els parlants, a dificultar la promoció del seu ús i a obstaculitzar la seua normalitat plena. La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders públics per a difondre el valencià fora del nostre àmbit lingüístic tenen tot el reconeixement de l’AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusió de la nostra peculiaritat idiomàtica i s’han d’ajustar a criteris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador. A finals de 2004 i a principis de 2005 va esclatar una important polèmica mediàtica per la ingerència del govern valencià en un ple de desembre de 2004 en el que es volia aprovar un dictamen sobre el nom i l'entitat de la llengua, en la qual es ratificava amb més claredat la unitat de la llengua i es proposava la denominació valencià/català per a fora de les fronteres del País Valencià. Aquest dictamen, que contava amb suport de gran part dels acadèmics, però no tots, va ser retirat. Finalment, el 9 de febrer de 2005, l'acadèmia va refer el dictamen [http://www.avl.gva.es/frame_premsa.asp?id=127] sense la proposta sobre el nom de la llengua, reiterant-se en la unitat de la llengua que comparteix amb Catalunya, les Illes Balears i d'altres territoris, tot i que la considera una llengua policèntrica, en la que l'AVL s'autoproclama com ens normatiu, al mateix nivell que d'altres de la mateixa llengua, com l'IEC o la Universitat de les Illes Balears. Aquest darrer dictamen s'aprovà per unanimitat.

Enllaç extern

- [http://www.avl.gva.es/ Plana web de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua] Categoria:Filologia Categoria:Valencià Categoria:País Valencià

Valencianisme

Sota el terme de valencianisme, o nacionalisme valencià, en l'actualitat podrien encabir-s'hi un grup molt heterogeni de moviments que tenen com a àmbit d'actuació el País Valencià. Aquests poden demanar el reconeixement de les particularitats culturals o tradicionals valencianes, un major grau d'autonomia o, fins i tot, la independència. Pot distingir-se aquells que entenen el País Valencià en el context d'una única nació catalana en els Països Catalans, coneguts també com a catalanistes; o bé, com a una nació valenciana diferenciada, sense que això excloga la cooperació política i cultural amb Andorra, Catalunya i les Illes Balears. D'altra banda, també s'autoanomenen valencianistes diferents grups de tendències més o menys espanyolistes, que es caracteritzen majoritàriament pel seu blaverisme i anticatalanisme.

Vegeu també

- Catalanisme
- Anticatalanisme
- Espanyolisme
- Blaverisme
- Joan Francesc Mira
- Joan Fuster i Ortells

Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/eltalp/fuster2.htm València en la integració de Catalunya] per Joan Fuster
- [http://www.valencianisme.com El Valencianisme de construcció] Categoria: Política Categoria: País Valencià Categoria: Països Catalans

Blaverisme

El blaverisme és la denominaciò amb què sovint es coneix a un moviment polític de reacció contra la corrent pancatalanista del nacionalisme valencià al País Valencià. Aquesta denominació tenia originalment una connotació negativa a causa de l'apassionada defensa per part d'aquest moviment de la franja blava de la Senyera coronada valenciana de l'històric Regne de València. Modernament aquesta denominació és assumida per alguns dels seus integrants per a diferenciar-se d'altres moviments que, igualment, s'autoproclamen valencianistes tot i tindre característiques de fons ben diferents. El blaverisme és un moviment originalment populista i heterogeni, nascut a la segona meitat del segle XX i durant la Transició democràtica, que agrupa sectors d'ideologia majoritàriament regionalista o foralista. El moviment té especial arrelament en la capital i algunes comarques adjacents.

Sorgiment del blaverisme

Els blavers es presenten a si mateixos com el sentiment autèntic valencianista que sempre hi ha hagut en el territori. El terme "blaver", però és un neologisme i es relaciona especificament un grup de trets ideològics i identitaris que no han estat clarament definits fins recentment. Existeixen dos punts de vista sobre el sorgiment del blaverisme. Ambdós són parcialment complementaris, i diferents sensibilitats polítiques posaran més èmfasi en un o altre.

Reacció al fusterianisme

El blaverisme, d'acord amb els seus partidaris i alguns dels seus crítics, sorgeix com a reacció a les tesis pancatalanistes de l'escritor valencià Joan Fuster. Fuster, al seu assaig Nosaltres, els valencians (1962) i altres escrits, promulga un nacionalisme essencialista, basat fonamentalment en la llengua i en factors culturals (encara que també ètnics, si bé en poca mesura) i conclou, després d'una anàlisi històrica de la identitat valenciana molt influit pel marxisme, que els valencians, majoritàriament o essencialment, comparteixen nacionalitat amb els seus veïns catalans. Aquestes tesis gaudiran d'èxit entre bona part de la intelectualitat i dels universitaris dels anys 60, pel seu component clarament antifranquista i de trencament i, alhora, influeix a tota l'esquerra (els partits dels quals adoptaran majoritàriament la bandera quadribarrada i el terme País Valencià, fins i tot si rebutgen el pancatalanisme). El trencament fusterià no fou plantejat només en relació amb el franquisme, sinò també amb el valencianisme anterior a la Guerra Civil Espanyola. El trencament intern del valencianisme provocada pel sorgiment del nou valencianisme fusterià afavoriria la derivació (i el notable èxit) d'una part del valencianisme tradicional fins a plantejament clarament anticatalanistes, fent-hi lloc al blaverisme. Aquest moviment farà séu un determinat univers simbòlic que el nou valencianisme fusterià havia renunciat, arrossegant cap als seus plantejaments als participants d'allò que, segons el professor A. Ariño, es podria identificar com un valencianisme emotiu o temperamental. És important posar èmfasi en allò que definirà al blaverisme no serà la denúncia de l'argument fusterià com una falàcia, sinò la seua resposta igualment essencialista però del tot antagònica. A la frase de Fuster: "No és que la bandera valenciana siga igual que la catalana. És la mateixa. Igual que amb la llengua i tantes altres coses" el blaverisme responderà amb una negació rotunda de que ambdues comunitats compartisquen cap d'aquests aspectes.

La Transició Democràtica i la UCD

Alguns crítics del blaverisme, particularment des de l'esquerra, relativitzen la importància del punt de vista anterior i consideren un anacronisme el fet que, mentres el fusterianisme neix amb la publicació de Nosaltres, els valencians en 1962, el blaverisme no es manifestarà fins 1977, en plena transició democràtica. De fet, el llibre de Fuster serà publicat en 1962 per la valencianista Editorial Torre, de Xavier Casp i Miquel Adlert, sense cap problema. Pel contrari, aquestos crítics posen èmfasi el paper que hi haurien jugat al respecte polítics de la UCD valenciana com Fernando Abril Martorell, Manuel Broseta i Emilio Attard, que després de les primeres eleccions democràtiques de 1977, en què guanyà l'esquerra al País Valencià, haurien decidit recollir la bandera de l'anticatalanisme per a frenar l'avanç dels socialistes, comunistes i nacionalistes partidaris d'un bon veïnat amb Catalunya, i als quals se'ls acusarà de catalanistas o catalanitzadors. La primera declaració anticatalanista d'un dirigent de la UCD correspodnrà a Attard, màxim dirigent de la província de València, en desembre de 1977. En 1978, l'escriptor valencianista Vicent Andrés Estellés és acomiadat com a redactor en cap del diari Las Provincias a causa de suposades pressions polítiques provinents de la UCD, i en aquest diari al juny del mateix any es publica l'article de Manuel Broseta [http://www.antiblavers.info/pages/la-transiciF3/manuel-broseta.php#2 La paella de "Els Països Catalans"], el primer d'una sèrie de col·laboracions estructuradores de les idees anticatalanistes i de la pressumpta estratègia de la UCD al respecte. La identificació de la UCD amb l'ideari blavero arribarà ser absoluta. Durant les negociacions de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, la UCD defensarà: a) la senyera coronada valenciana, contra la quadribarrada que defensaven els ponents socialistes i comunistes; b) la denominació valencià per a la llengua pròpia constaria sense cap referència de la seua filiació lingüística; c) la denominació de "Regne de València" per a la comunitat autònoma, contra la de "País Valencià" que defensava l'esquerra. Malgrat la seua posició minoritària la UCD valenciana farà valdre la seua capacitat de bloqueig per a imposar les seues tesis en tots aquestos punts, menys en l'últim. Finalment, la UCD espanyola rebutjarà la denominació "País Valencià" al Congrès dels Diputats i s'acabarà adoptant una nova denominació, suggerida per Emilio Attard, de Comunidad Valenciana. Igualment, segons aquestos crítics, s'hauria afavorit la infiltració de destacats elements de la dreta franquista en el valencianisme tradicional. De fet, Attard arribà incorporar-hi en 1978 a la UCD, com a militants, a membres de l'ultradretista Grup d'Acció Valencianista (GAV), fundat en l'any anterior. Aquestos elements ultradretistes encapçalaran els sectors més extremistes i en ocasions agressius del moviment, i se'ls atribuiran diverses accions en 1977 i 1978, com la utilització de bombes contra llibreries, insults i atacs a autoritats democràtiques en la processó cívica del Nou d'Octubre, desqualificacions i persecuccions des de mitjans de comunicacions, institucions i persones per "catalanistes", agressions físiques i incendi de locals públics. Aquesta mena d'accions continuarà en els successius anys: la crema de la senyera oficial del Consell Preautonòmic (sense la franja blava coronada, i l'escut de la Generalitat Valenciana al bell-mig) al balcó de l'Ajuntament de València en octubre de 1979, i l'agressió a membres del Consell Valencià de Cultura en la primavera de 1998 seran algunes de les que tindran més repercusió. Les dues principals figures públiques del nou valencianisme, Manuel Sanchis i Guarner i Joan Fuster, patiran cadascun d'ells dos atemptats amb bomba en 1978 i 1981 respectivament, dels quals no es responsabilitzarà cap grup ni pels que cap persona ha estat imputada. No obstant això, el GAV farà apologia de terrorisme el primer d'aquestos atemptats a la seua revista [http://www.gav-valencianistes.com/docs/som/SOM%2025%20aniversari.pdf SOM] en octubre de 2002, quan el delicte ja haja prescrit.

Els símbols

Com s'ha assenyalat anteriorment, el blaverisme es definirà, per damunt de tot, per la seua negació de que existisquen cap element simbòlic i cultural important que siguen compartits per catalans i valencians.

La bandera

La tradicional Senyera Coronada valenciana, tricolor, amb la franja blava coronada junt al màstil, és des de la segona meitat del segle XIV, per privilegi reial, el símbol privatiu i oficial de la ciutat de València. Si aquest símbol de la ciutat resultava o no aplicable per extensió a la resta del Regne, és una qüestió que encara a hores d'ara és motiu de debat acadèmic. En qualsevol cas, l'extensió d'aquest símbol privatiu fora del Cap i Casal valencià i les seues comarques adjacents fou limitada, i la "senyera del Rei" (la quadribarrada), comú a tots els territoris de la Corona d'Aragó, serà també seguida en bona part del territori. Amb el resorgiment del valencianisme o sentimetn identitari valencià, a finals del segle XIX i principis del XX, la bandera tricolor adquirirà un caràcter protagonista com a símbol privatiu que en algunes ocassions compartirà amb la senyera quadribarrada nua (que serà també honrada com el Penó de la Conquesta, retrobat el 1838). El nou valencianisme fusterià promourà l'ús exclussiu de la senyera cuadribarrada nua (a la qual considerarà la bandera legítima de l'antic Regne de València) com a símbol compartit amb la resta dels Països Catalans. A això respondrà el blaverisme amb l'ús, ara exclusiu, de la bandera tricolor, si bé la defensa d'eixa ensenya no és exclussiva del blaverisme, encara que siga un dels seus trets identitaris pricipals. La connotació negativa que tenia originalment el terme blaver prové del fet de que, des del punt de vista estrictament heràldic, la franja blava és un element secundari, i els elements substancials són les barres vermelles sobre fons groc i la corona. No obstant això, els blaveros tractaran d'afegir la franja blava per tot arreu, fins i tot als escuts municipals i entitats, cometent-hi en la gran majoria de casos incorreccions heràldiques. En l'Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1982 la senyera tricolor coronada serà dessignada com a bandera oficial de la Comunitat Valenciana.

La llengua valenciana

Sense cap dubte, la part lingüística del moviment és el seu tret més definitori tal i com ho assumeixen els principals diccionaris valencians. Per oposició a la caracterització per Joan Fuster dels catalanoparlats com a pertanyents de la nacionalitat catalana, els blavers abogaran per un ús dialectalitzant del valencià, i rebutjaran les unitaristes Normes de Castelló de 1932 per a optar per les diferents normatives ortogràfiques seccessionistes del català propostes per la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana a partir de 1978. En aquest procés s'iniciarà amb l'assaig de Miquel Adlert En defensa de la llengua valenciana. perquè i cón s'ha d'escriure la que es parla (1977) i els protagonistes del mateix seran el propi Adlert i el poeta Xavier Casp, quins evolucionaren durant els anys 70 des d'una postura unitarista inicial (de la que hi ha nombrosos exemples constatats, vegeu, per exemple, la seua proposta de 1961 del terme catalànic per a designar al conjunt de la llengua). El blaverisme lingüístic recollirà importants èxits durant els primers anys de la seua trajectòria. En octubre de 1979, les seues tesis s'imposaran en Lo Rat Penat, institució símbol del valencianisme cultural. En març de 1981, pocs dies abans de començar les negociacions de l'Estatut, la UCD donarà suport a les Normes del Puig de la RACV que havien estat signades en aquest mateix mes. Fins i tot l'Estatut d'Autonomia arribarà publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el 15 de juliol de 1982 amb auqesta darrera normativa ortogràfica. No obstant això, malgrat d'aquestos èxits inicials, els intents d'institucionalitzar aquestes normes propmte fracassaran, per raons bé polítiques (enfosament de la UCD) com culturals (ampli rebuig en la comunitat científica i universitària) i sociològiques (difussió limitada entre els seus parlants). En 2001 es constituirà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, única autoritat lingüística oficial en el País Valencià i no subordinada a l'Institut d'Estudis Catalans. L'objectiu maniefst per part dels partits polítics valencians majoritaris serà, d'aquesta manera, deixar fora de l'àmbit polític el tema de la llengua. Al preamble de la seua Llei de creació 7/1998, del 16 de setembre, es diu que: "El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia". Així mateix, l'Article 3 de l'esmentada Llei declara que una de les seues funcions serà «vetllar per [...] la normativització assolida, a partir de les anomenades Normes de Castelló». L'ingrés en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua de Xavier Casp, quan encara era degà de la RACV, suposarà un colp dur per al blaverisme. Aquesta postura unitarista de l'AVL serà refrendada en un dictamen aprovat per unanimitat el 9 de febrer de 2005 (Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià), en què s'afirma que "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també aquella que comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya i les Illes Balears, i el Principat d'Andorra". Aquest últim dictamen serà assumit per la Generalitat Valenciana i per la totalitat de les forces polítiques amb representació a les Corts Valencianes.
Evolució del blaverisme
El blaverisme tinguè diverses expressions polítiques definides després de la desaparició de la UCD, entre els quals destaca el partit Unió Valenciana, fundat en 1982, i que arribà condicionar governs locals i autonòmics. Fruit de l'heterogenitat d'aquest moviment, cal destacar l'existència de diversos grups com el que pot representar la desapareguda Joventut Valencianista, nascut a la si del blaverisme i que durant els anys 90 evolucionaren cap possicionaments nacionalistes i que en alguns casos ho feren també amb reflexions provinents de la tradició fusteriana, en un intent de convergència batetjat com a tercera via. Aquest i altres processos, com per exemple la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o la substitució parcial del discurs practicat pels fusterianistes (visualitzat per una part important de la societat valenciana com un "intent annexionista") han minvat la força social d'aquest moviment.
Vegeu també

- Valencianisme
- Anticatalanisme
- Lo Rat Penat
- Batalla de València
Enllaços externs

- [http://www.valencianisme.net/ Enllaços de grups de caire blaver]
- [http://www.coaliciovalenciana.com Coalició Valenciana]
- [http://www.gav-valencianistes.com Grup d'Acció Valencianista]
- [http://www.naciovalenciana.com/ Nació Valenciana]: s'autoanomenen blavers i nacionalistes valencians alhora.
- [http://www.valencianisme.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=67 La Señera Tricolor de los Valencianos]. Dossier en valencianisme.com. Una crítica d'aquest dossier [http://www.valencianisme.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=982 ací].
- http://www.antiblavers.info Lloc informatiu anti-blaver.
- http://www.geocities.com/valencianetprincipat/blaverisme.htm Informació sobre el blaverisme.
- [http://www.ciemen.org/mercator/pdf/wp18-def-cat.pdf L’origen i l’evolució argumentativa del secessionisme lingüístic valencià. Una anàlisi des de la transició fins a l’actualitat] (Fitxer PDF) Categoria:Política Categoria:País Valencià

Categoria:País Valencià

categoria:Països Catalans Categoria:Comunitats Autònomes d'Espanya

Categoria:Segle XX a Catalunya

Periòde de la Història de Catalunya, comprès entre el naixement del catalanisme polític (1898) i la Transició espanyola (1982). Categoria:Etapes de la Història de Catalunya

M876 motorway

The M876 motorway is a motorway in Scotland. The motorway runs from Denny to Airth in Falkirk, forming an approach road to the Kincardine Bridge. The road is 8 miles (13 km) long. It begins by turning off the M80 and bypasses the towns of Falkirk and Stenhousemuir. It is only one of two motorways in the UK which form a multiplex with another motorway, in its case sharing roadspace with the M9. The Kincardine Bridge is due to be replaced in the next few years; as part of the works, it is planned to extend the motorway beyond its current terminus to link to the new Upper Forth Crossing.

Junctions

Důvod ochrany

Zachování ekosystému listnatého les

Přírodní památka Xaverovský háj
Přírodní památka Xaverovský háj zahrnuje lesní porost na jih od obce Horní Počernice, jihozápadně od dvora Xaverov.
- Výměra: 97,23 ha
- Katastrální území: Běchovice, Dolní Počernice
- Nadmořská výška: 237-267 m
- Rok vyhlášení: 1982

Důvod ochrany

Zachování ekosystému listnatého les

Jurij Dolgorukij
Jurij Dolgorukij (též česky Jiří Dlouhoruký, rusky Юрий Долгорукий),
- asi 1099, †15. května 1157, veliký kníže kyjevský z rodu Rurikovců, šestý syn Vladimíra II. Monomacha. Po smrti Jurijova otce Vladimíra Monomacha (1025) a zvláště jeho syna Mstislava (1032) se jednotný kyjevský stát začal rozpadat na menší knížectv

Kyseliny polythionové
Kyseliny polythionové tvoří skupiny anorganických kyselin síry. Jejich obecný vzorec je H₂S_nO₆, kde n=3, 4, 5 nebo 6. V jejich molekulách jsou všechny atomy síry vázány na sebe. Názvy kyselin polythionových se odvozují podle počtu atomů síry ve vzorci, tedy:
- H₂S₂O₆ - kyselina dithionová
- H₂S₃O_{Read More...}

Válka světů
Válka světů je původně román H. G. Wellse, popisující invazi marťanů na Zem. Román získal velkou popularitu a byl mnohokrát adaptován do různých podob.
- Válka světů (román), původní román
- Válka světů (rozhlas), kontroveerzní rozhlasová adaptace Orsona Wellesa
- Teleorman je župa (judeţ) v jižním Rumunsku, ve Valašsku. Jejím hlavním městem je Alexandria.
Charakter župy
Hraničí na západě s župou Olt, na severu s župami Piteşti a Dâmboviţa, na východě s župou
Read More...

Beat
Beat (v Česku také big beat) je hudební styl, který výrazně ovlivňoval mladou generaci od poloviny 60. let do začátku 70. let minulého století. Tuto hudbu hrály hudební soubory ve složení - dvě elektrické kytary, jedna basová kytara a bicí. Beat vnikl v Anglii, především v Read More...

Intermediální filamenty
Střední, neboli intermediální filamenta jsou součástí cytoskeletu. Jejich velikost je mezi mikrofilamenty a mikrotubuly, proto střední. Jsou složeny z několika rozdílných proteinů. Tato vlákna mají velkou pevnost v tahu a jsou to nejpevnější a nejodolnější ze všech tří typů vláken v cytoskeletu. Intermediální filamenta především poskytují buňce mechanickou pevnost. Jsou to provazová vlákna o průměru 10 nm, která jsou soustředěna především kolem jádra, kde

Čepcol
Čepcol hřebenatý (Cystophora cristata, Erxleben, 1777) je druh tuleňů.

Rozšíření

Vyskytuje se v oblastech Labradoru a Newfoundlandu a v severním Atlantiku. Může se ponořit na celou hodinu do hloubky větší než jeden kilometr. Atlantik

Velikost

Samci 274 cm, 408 kg, samice 213 cm, 303 kg. Samice kojí 4 dny, obsa

RU 486
Mifepriston je syntetický steroid, užívaný jako abortivum (prostředek pro chemickou interrupci, lidově potratová pilulka). Je účinnou látkou v prostředků Mifegyne® a Mifeprex, známém také pod označením z dřívějších dob jako RU-486. Mifepriston je bílý prášek, dobře rozpustný v methanolu a jen velmi slabě ve vod�

Comunitat Catalànica

Vegeu també

Llengua catalana

Nombre de parlants al món

Territoris on la llengua té estatus oficial

Territoris on la llengua no té ple estatus oficial

Total

Pàgines que s'hi relacionen

Parlars amb empremta de la llengua catalana

Manifests

1961

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Normativa constituent i competències

Acords i resolucions més importants

Enllaç extern

Valencianisme

Vegeu també

Enllaços externs

Blaverisme

Sorgiment del blaverisme

Reacció al fusterianisme

La Transició Democràtica i la UCD

Els símbols

La bandera

La llengua valenciana

Evolució del blaverisme

Vegeu també

Enllaços externs

Categoria:País Valencià

Categoria:Segle XX a Catalunya

M876 motorway

Junctions

See also

Důvod ochrany

Důvod ochrany

Charakter župy

Rozšíření

Velikost