:: wikimiki.org ::

Continent

Continent

Un continent és una vasta extensió de terra emergida, considerada com una petita part del món. Depenent de la part del món es classifica de diferents maneres agafant a vegades parts com a subcontinents o supercontinents.
- Euràsia
- Europa
- Àsia
- Amèrica
- Amèrica del Nord
- Amèrica del Sud
- Àfrica
- Oceania
- Antàrtida. A Europa Occidental, menys a Espanya, el model més frequent és el de set continents: Europa, Àsia, Àfrica, Oceania, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Antàrtida. A Espanya i Europa Oriental s'utilitza el model de sis continents, considerant que Amèrica és un únic continent (malgrat que la divisió entre les dues Amèriques sigui molt més clara que la entre Europa i Àsia). A Espanya es té el costum de parlar dels "cinc continents", menystenint l'Antàrtida. Les illes es consideren geogràficament incloses en el continent més proper. Per exemple, les illes Britàniques són part d'Europa i Grenlàndia és a Amèrica. Un cas especial és Oceania. Estrictament el continent és Austràlia, però Oceania inclou la gran quantitat d'illes a l'oceà Pacífic, excepte les més properes a Amèrica o a Àsia. Políticament a vegades es considera Hawaii part d'Amèrica, però geogràficament és a Oceania. En un sentit restrictiu s'entén el continent sense les illes. Per exemple, els « Estats Units continentals » exclou Hawaii, i la « França continental » exclou Còrsega, igual que l'expresió « Espanya peninsular ». En aquest mateix sentit, a les illes Britàniques, es parla d'Europa com l'Europa continental. En el passat hi va haver antics continents ja extints com Pangea.

Pàgines que s'hi relacionen

- Plataforma continental Categoria:Geografia ja:大陸 ko:대륙 ms:Benua simple:Continent th:ทวีป zh-min-nan:Tāi-lio̍k

Supercontinent

Un supercontinent és l'agrupació de més d'un continent en un sol bloc, com passa avui dia amb Euràsia. S'usa aquest terme per parlar de les diferents formes que van adoptar les plaques continentals al llarg de l'evolució de la Terra fins arribar a la configuració actual. El primer supercontinent és Ur. És la primera terra emergida de les aigües i rep aquest nom malgrat la seva mida era molt petit. Va crear-se al voltant de fa 3000 milions d'anys. Després va venir Kenorland, format cap a fa 2450 milions d'anys. Algunes de les seves plaques són les antecessors de les actuals. Colúmbia ajuntava les plaques americanes, nordasiàtiques i l'australina. Era una massa formada fa 1800 milions d'anys. Rodínia (el nom de la qual està basada en una paraula del rus per designar "pàtria") va formar-se fa 1000 milions d'anys. Es va trencar en vuit parts diferenciades que es van tornar a unir pels corrents, el magnetisme i la tectònica de plaques. Aquesta nova unió, ocurreguda fa 600 milions d'anys, es va anomenar Pannotia. La seva vida va ser breu, dividint-se en quatre grans masses: Laurentia, Baltica, Sibèria i Gondwana, que es van recombinar per crear Pangea, el supercontinent en forma de C que va donar lloc als continents actuals. Categoria:Geologia

Àsia

L'Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i és la part més extensa d'Euràsia. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb el Pacífic, al sud amb l'Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), la Mediterrània, la mar de Màrmara i la mar Negra; la separen d'Europa (a l'oest) els estrets dels Dardanels i el Bòsfor, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia. A l'extrem nord-est, l'estret de Bering la separa d'Amèrica. Té un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Aràbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Groga, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indo-xina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxipèlag d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.). Pel que fa al relleu, és un continent molt muntanyós, on sobresurt la serralada de l'Himàlaia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb més de 8.000 metres d'altitud. També hi trobem grans planícies com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia. Hi trobem rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong a la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates a l'Àsia occidental, i l'Amu Dària i el Sir Dària a la conca endorreica interior. El continent també té grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac més fondo del món. Baikal

Llista de països de l'Àsia

- l'Afganistan
- l'Aràbia Saudita
- Armènia (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa)
- l'Azerbaidjan
- Bahrain
- Bangla Desh
- Bhutan
- Brunei
- Cambodja
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- els Emirats Àrabs Units
- les Filipines
- Geòrgia (forma part d'Europa, però una petita part del seu territori es troba a l'Àsia)
- el Iemen
- l'Índia
- Indonèsia
- l'Iran
- l'Iraq
- Israel
- el Japó
- Jordània
- el Kazakhstan (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- el Kirguizistan
- Kuwait
- Laos
- el Líban
- Malàisia
- les Maldives
- Mongòlia
- Myanmar
- el Nepal
- Oman
- el Pakistan
- Palestina
- Qatar
- Rússia (una quarta part del seu territori es troba a Europa)
- Singapur
- Síria
- Sri Lanka
- el Tadjikistan
- Tailàndia
- Taiwan
- Timor Est
- el Turkmenistan
- Turquia (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- l'Uzbekistan
- el Vietnam
- la Xina
- Xipre (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa) Asia ja:アジア ko:아시아 ms:Asia simple:Asia th:ทวีปเอเชีย zh-min-nan:A-chiu

Amèrica del Nord

Amèrica del Nord o també Nord-amèrica, és un subcontinent que forma part d'Amèrica i que s'estén en l'hemisferi occidental des de l'oceà Glacial Àrtic pel nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize pel sud, i està al seu torn envoltat per l'oceà Pacífic a l'oest, i per l'oceà Atlàntic a l'est. En un sentit menys estricte, l'Amèrica del Nord també comprèn l'Amèrica Central, és a dir, aniria des de l'oceà Glacial Àrtic fins a l'istme de Panamà, incloent-hi les Antilles.

Geografia política

Antilles Com a resultat de l'esdevenir històric, l'Amèrica del Nord estricta compta actualment els següents quatre països, ordenats per ordre d'extensió:
- Canadà
- Grenlàndia, territori autònom que pertany a Dinamarca.
- Estats Units d'Amèrica
- Mèxic

Demografia

La major part de la població està formada per blancs o criolls europeus que van colonitzar aquesta part del continent, com els descendents d'anglesos (Estats Units i Canadà), espanyols (Mèxic i sud dels Estats Units) i francesos (província de Quebec al Canadà i a varies regions de l'antiga Louisiana). Cal agregar-hi altres immigrants europeus (irlandesos, italians i d'altres) i del continent asiàtic. La població indígena és escassa, excepte en algunes regions de Mèxic on hi ha descendents majoritàriament d'asteques i maies. A la resta del subcontinent hi ha una minoria descendent de pellroges, apatxes, esquimals, etc. Els mestissos, mescla d'europeus i indígenes, són molt comuns a Mèxic, mentre que a la resta de països són molt escassos. La població negra i mulata abunda als Estats Units i és escassa al Canadà i a Mèxic. Cal destacar als Estats Units la que ja és la primera minoria, la dels immigrants hispans provinents fonamentalment de Mèxic, Cuba (important colònia a Miami) i d'altres països de l'Amèrica Central i del Carib.

Llengües

L'idioma més parlat a Amèrica del Nord és l'anglès, a Canadà i als Estats Units, seguit de l'espanyol als Estats Units i Mèxic i el francès a Quebec. Es parlen moltes més llengües minoritàries als tres països.

Religió

Les religions més difoses són el protestantisme, predominant als Estats Units i al Canadà; el catolicisme, a Mèxic i part de Canadà i els Estats Units, i diversos nuclis de judaisme, islamisme, cristianisme ortodox, budisme, confucianisme, mormonisme, etc.

Economia

Amèrica del Nord, excepte Grenlàndia, està integrada comercialment en la Zona de Lluire Comerç coneguda com a NAFTA. El NAFTA és el bloc comercial més gran del món. Des del 2005 la regió està unida també sota la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica.

Vegeu també

- Amèrica
- Amèrica Central
- Carib
- Amèrica del Sud
- Amèrica Llatina Categoria:Amèrica del Nord ja:北アメリカ ko:북아메리카 simple:North America th:ทวีปอเมริกาเหนือ zh-min-nan:Pak Bí-chiu

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud és un subcontinent travessat per l'Equador. La major part de la seva àrea es troba a l'hemisferi sud. Està situada entre l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Es va formar juntament amb l'Amèrica del Nord, i només recentment (comptant en èpoques geològiques), amb la formació de l'istme de Panamà. La serralada dels Andes és a la vora occidental del continent; al nord-est del continent hi ha un bosc plujós tropical, drenat pel riu Amazones. Es creu que els indígenes originaris procedien de grups nòmades que creuaren l'estret de Bering, encara que s'ha suggerit la possibilitat de migracions per l'oceà Pacífic. Des del segle XVI fins el segle XIX la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.

Geografia

- Superfície total: 17.820.770 km² (12% del total de terres emergides).
- Extrem septentrional: Punta Gallinas (Colòmbia), 12° 28´ S
- Extrem meridional: Cap d'Hornos (Xile), 55° 59´ Sud
- Extrem oriental: Cap Branco (Brasil), 34° 47´ Oest
- Extrem occidental: Punta Pariñas (Perú), 81° 15´ O
- Lloc més sec (del món): Desert d'Atacama (Xile), < 15 mm/any
- Lloc més alt: Aconcagua (Argentina), 6.960 m.s.n.m.
- Major depressió: Península Valdés (Argentina), - 40 metres
- Riu més llarg: Riu Amazones (Perú, Colòmbia, Brasil), 6.788 km
- Llac més gran i més alt (del món): Llac Titicaca (Perú, Bolívia), 8.300 km², 3.821 metres

Geografia política

Bolívia

Països independents

- Argentina
- Bolívia
- Brasil
- Colòmbia
- Equador
- Guyana
- Paraguai
- Perú
- Surinam
- Uruguai
- Veneçuela
- Xile

Territoris dependents

- Guaiana Francesa (departament d'ultramar de França)
- Illes Malvines (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
- Illes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina) Categoria:Amèrica del Sud ja:南アメリカ ko:남아메리카 simple:South America th:ทวีปอเมริกาใต้ zh-min-nan:Lâm Bí-chiu

Àfrica

Geografia física

L'Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món, amb una superfície d'uns 30.300.000 km2 i una població de més de 600 milions d'habitants. Limita al nord amb la mar Mediterrània, a l'est amb la mar Roja, a l'est i al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Està unit a Àsia per mitjà de l'istme de Suez, i separat d'Europa per l'estret de Gibraltar. Excepte l'entrant que forma el Golf de Guinea, no té accidents importants al litoral. Comprèn, entre d'altres, les illes de Madagascar, les Canàries, Cap Verd, Socòtora, Zanzíbar, la Reunió i les Comores, per citar només les illes i els arxipèlags majors. Els cims principals són el Kilimanjaro i el Mont Kenya, tots dos a l'Àfrica oriental i amb més de 5.000 metres d'altitud. Hi destaquen els deserts del Sàhara, al nord, i del Kalahari, al sud. Els rius més importants són el Nil (el més llarg del món), el Congo, el Níger i el Zambezi. Pel que fa als llacs, cal esmentar el Victòria, el Malawi i el Tanganyika.

Illes

Les illes d'Àfrica són petites, excepció feta de Madagascar, que amb 595,230 km² és la quarta més gran de la Terra (després de Grenlàndia, Nova Guinea i Borneo). Està situada al sud-est de la costa del continent, del qual la separa el canal de Moçambic (de 400 km al punt més estret). Per la seva estructura, flora i fauna, representa un nexe d'unió entre l'Àfrica i el sud de l'Àsia. A l'est de Madagscar hi ha les illes de Maurici i la Reunió. Socòtora rau a l'est-nord-est del cap Guardafui. Al nord-oest del continent hi ha els arxipèlags de Cap Verd i les Canàries, d'origen volcànic (igual que altres petites illes del golf de Guinea).

Nom

L'etimologia del seu nom és controvertida. "Àfrica" ve del llatí i es refereix a la terra dels "afer", que sembla que seria una tribu berber. Altres diuen que és una evolució d'una paraula fenícia per dir "pols" i uns altres afirmen que és una corrupció d'una expressió llatina que volia dir "amb molt de sol". fenícia

Llista d'estats d'Àfrica

- Algèria
- Angola
- Benín
- Botswana
- Burkina Faso
- Burundi
- el Camerun
- Cap Verd
- les Comores
- el Congo
- la Costa d'Ivori
- Djibouti
- Egipte
- Eritrea
- Etiòpia
- el Gabon
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Guinea Equatorial
- Kenya
- Lesotho
- Libèria
- Líbia
- Madagascar
- Malawi
- Mali
- el Marroc
- Maurici
- Mauritània
- Moçambic
- Namíbia
- el Níger
- Nigèria
- la República Centreafricana
- la República Democràtica del Congo
- Rwanda
- São Tomé i Príncipe
- el Senegal
- les Seychelles
- Sierra Leone
- Somàlia
- Sud-àfrica
- el Sudan
- Swazilàndia
- Tanzània
- Togo
- Tunísia
- el Txad
- Uganda
- Zàmbia
- Zimbabwe Categoria:Àfrica ja:アフリカ ko:아프리카 ms:Afrika simple:Africa th:ทวีปแอฟริกา zh-min-nan:Hui-chiu

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques). Té uns 9 milions de quilòmetres quadrats de superfície i una població d'uns 30 milions d'habitants. Es considera formada per quatre grans àrees o divisions: Australàsia, que comprèn Austràlia i Tasmània; la Melanèsia, al nord i nord-est de l'anterior, que és l'arc d'illes que s'estenen a l'est de Nova Guinea; més al nord, la Micronèsia, que s'estén fins al Tròpic de Càncer; i la Polinèsia, que s'estén pel Pacífic central. Queden fora d'aquestes divisions Nova Zelanda, les illes Hawaii i altres de menors.

Estats i territoris d'Oceania

Hawaii Històricament les illes d'Oceania han passat per diferents graus de dependència de les potències colonials: protectorat, colònia, annexió o mandat o fideïcomís de les Nacions Unides. Fins i tot hi ha hagut condominis de sobirania conjunta. Degut a l'aïllament i a la falta de recursos els diferents territoris han anat negociant al llarg del segle XX diferents graus d'autonomia o independència. Significativament, les illes dependents de França han anat passant de Territori d'Ultramar (TOM) a Col·lectivitat d'Ultramar (COM) o País d'Ultramar (POM), adquirint progressivament autonomia i sobirania. Es poden distingir estats sobirans, uns independents i altres en lliure associació amb altres potències, alguns d'ells membres de les Nacions Unides. Finalment, segons la nomenclatura anglesa, existeixen territoris organitzats, no organitzats, incorporats i no incorporats.

Estats

Relació d'estats d'Oceania membres de les Nacions Unides:
- Austràlia
- Estats Federats de Micronèsia, estat associat als Estats Units
- Fiji
- Illes Marshall, república en lliure associació amb els EUA.
- Illes Salomó
- Kiribati
- Nauru
- Nova Zelanda
- Palau, república en lliure associació amb els EUA.
- Papua Nova Guinea
- Samoa
- Tonga
- Tuvalu
- Vanuatu

Territoris dependents

- Guam, territori no incorporat dels EUA
- Hawaii, estat membre dels EUA
- Illa de Pasqua, província de Xile
- Illes Cook, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Illes Mariannes Septentrionals, mancomunitat associada als EUA
- Illes perifèriques menors dels EUA (tret de Navassa, que es troba al Carib), territoris no incorporats dels EUA
- Niue, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Norfolk, territori extern d'Austràlia
- Nova Caledònia, país d'ultramar francès
- Nova Guinea Occidental o Irian Jaya, província d'Indonèsia
- Pitcairn, colònia del Regne Unit
- Polinèsia Francesa, país d'ultramar francès
- Samoa Nord-americana, territori no incorporat dels EUA
- Tokelau, territori d'ultramar de Nova Zelanda
- Wallis i Futuna, col·lectivitat d'ultramar francesa Categoria:Oceania ja:オセアニア ko:오세아니아 ms:Oceania simple:Oceania th:โอเชียเนีย zh-min-nan:Tāi-iûⁿ-chiu

Illa

:Pel que fa al municipi del Rosselló, seu del vescomtat d'Illa, vegeu Illa (Rosselló). Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, ja sigui de mar, de riu o de llacs. El que distingeix les illes marítimes dels continents és el fet que són d'unes dimensions inferiors. Pàgines que s'hi relacionen:
- Illes del món categoria:Illes categoria:Geografia ja:島 ko:섬 ms:Pulau simple:Island th:เกาะ

Grenlàndia

Grenlàndia, o Groenlàndia, també anomenada Kalaallit Nunaat (en danès, Grønland, literalment 'terra verda'), és una illa pertanyent a Dinamarca, situada entre l'Atlàntic Nord i l'oceà Glacial Àrtic. Grenlàndia és l'illa més gran del món, amb una longitud màxima des del seu punt més septentrional, el cap Morris Jesup, fins al cap Farvel, a l'extrem sud, d'uns 2.655 km. La distància màxima d'est a oest és d'uns 1.290 km. La longitud de la costa de Grenlàndia, molt accidentada per nombrosos fiords, s'estima en uns 5.800 km. La superfície total de Grenlàndia és d'uns 2.175.600 km², dels quals al voltant del 84%, és dir, aproximadament 1.834.000 km², corresponen a una glacera de tipus Inlandsis. L´Inlandsis, com el seu nom en anglès indica, és un tipus de glacera continental, una capa de gel que cobreix extenses superfícies de terra i que actualment només es poden trobar a Grenlàndia i a l'Antàrtida. La part de terra de Grenlàndia que no queda sepultada sota el gel es troba a la costa.

Cronologia

Segle VIII - Els esquimals són els primers habitants de Groenlàndia.
981 - Eric el Roig trepitja la costa grenlandesa provinent d'Islàndia.
987 - Establiment dels primers colonitzadors escandinaus.
1000 (aprox) - Arribada del cristianisme amb Leif Eriksson.
1261 - Grenlàndia passa a control noruec.
1397 - Grenlàndia esdevé oficialment territori danès per mitjà de la (Unió de Kalmar).
Segle XV - Les colònies vikingues desapareixen per culpa del refredament climàtic (Petita Edat de Gel).
1721 - Començament de la recolonització per part de Dinamarca.
1774-1951 - El comerça amb Grenlàndia és un monopoli estatal.
1951 - Tractat dano-estatunitenc referent a la defensa de l'illa.
1953 - Grenlàndia rep un autogovern limitat dins el marc de la Corona Danesa.
1979 - Grenlàndia rep ple autogovern dins el marc de la Corona Danesa.
1982 - Grenlàndia vota en un referèndum la sortida de la Unió Europea.
1985 - Grenlàndia abandona la condició d'integrant de la UE.

Enllaços externs

- [http://www.travel-images.com/greenland.html Imatges de Grenlàndia] Categoria:Dinamarca Categoria:Illes Categoria:Territoris dependents ja:グリーンランド ko:그린란드 simple:Greenland th:เกาะกรีนแลนด์ zh-min-nan:Chheⁿ-tē

Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs

- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Còrsega

Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud Nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 272.000 habitants (2004). Administrativament pertany a l'Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital n'és Ajaccio (o Aiacciu) i les ciutats principals són Bastia, Corte (o Corti) i Sartène (o Sartè).

Geografia

Sartène Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (França), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge cal també remarcar les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gordona, Pianosa, Montecristo, Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund, en canvi el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat).

Geologia

Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:
- Còrsega cristal·lina
- Còrsega alpina
- Depressió central
- Plana oriental
- Còrsega calcària

Història

El 1297, el Papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume II de Catalunya-Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II. L'any 1353, Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei. El 23 de juliol de 1409, el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart. El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos. L'illa passà de genovesos a francesos diversos cops fins que Napoleó l'annexionà a França el 1766.

Bibliografia

- GAMISANS, J.: La végétation de la Corse. Ais de Provença: Édisud, 1999. 391 pàgs. ISBN 2-7449-0083-4 Categoria:Regions de França Categoria:Illes ja:コルシカ島

Plataforma continental

La plataforma continental correspon a la zona en contacte amb el continent, de relleu suau i d'amplada molt variable. Es tracta d'una zona molt rica en organismes. El seu límit, establert convencionalment, és la isòbata de 200 metres. Es diu isòbata a la línia que uneix els punts del subsòl o dels fons oceànics o masses continentals d'aigua situats a la mateixa profunditat. Dintre de la plataforma, la isòbata de 50 metres és el límit de la zona litoral. El talús continental presenta un pendent molt fort i el seu límit s'ha establert en la isòbata de 2000 metres. Els fons de profunditat superior als 2000 metres constitueixen les planes abissals.

Enllaços externs

- [http://usuarios.lycos.es/bio_geo/geo_2.3.html Estructura i composició de la Terra] categoria:Geografia

Categoria:Geografia

Categoria:Ciències de la Terra Categoria:Ciències socials als:Kategorie:Geografie ja:Category:地理学 ko:분류:지리 ms:Category:Geografi simple:Category:Geography th:Category:ภูมิศาสตร์ zh-min-nan:Category:Tē-lí-ha̍k

Δημήτρης Παπαμιχαήλ

Δημήτρης Παπαμιχαήλ (29 Αυγούστου 1934 - 8 Αυγούστου 2004). Έλληνας ηθοποιός του θεάτρου και του κινηματογράφου. Ο Δημήτρης Παπαμιχαήλ γεννήθηκε το 1934 στον Πειραιά και σπούδασε στη Δραματική Σχολή του Εθνικού Θεάτρου, από το οποίο ξεχώρισε πολύ νωρίς για το ταλέντο του, για να αξιοποιηθεί αμέσως από το Εθνικό, στο οποίο και πρωταγωνίστησε από το 1957 έως το 1960. Ο πρώτος του ρόλος ήταν στο «Γλάρο» του Τσέχωφ και ακολούθησε ο ρόλος του Πολύδωρα στην Εκάβη του Ευριπίδη. Στη συνέχεια, συνεργάστηκε με το Θέατρο Τέχνης και από το 1962 συγκρότησε δικό του θίασο στο Ελεύθερο Θέατρο. Έπαιξε δίπλα στην Κυβέλη, την Παξινού, τη Συνοδινού και το Μινωτή. Υπήρξε Πρωταγωνιστής στο Κρατικό Θέατρο Βορείου Ελλάδος (ΚΘΒΕ) και πρόεδρος του συλλόγου ηθοποιών βορείου Ελλάδος. Από το 1964 και για δέκα ολόκληρα χρόνια, πρωταγωνίστησε στο θέατρο ως συν-θιασάρχης με την Αλίκη Βουγιουκλάκη, αλλά και σε δεκάδες ταινίες ως ζευγάρι, στην οθόνη αλλά και στη ζωή. Από το γάμο τους απέκτησαν ένα γιο, το Γιάννη Παπαμιχαήλ. Από τις πιο γνωστές και αγαπητές στο ευρύ κοινό ταινίες ήταν «Το ξύλο βγήκε από τον παράδεισο», «Αστέρω», «Μανταλένα», «Η Αλίκη στο Ναυτικό» και πολλές άλλες. Τιμήθηκε με το Βραβείο Κοτοπούλη (1957). Δημότης για πολλά χρόνια του Χαλανδρίου και τελευταία του Πειραιά όπου υπήρξε και δημοτικός σύμβουλος. Πέθανε στις 8 Αυγούστου 2004 αποκληρώνοντας τον γιο του. Category:2004 Θάνατοι Παπαμιχαήλ, Δημήτρης

Hotele w Rzym Sennik online venice luxury hotels zujer Karty grafiki

:: RELATED NEWS ::

Łabędź (herb szlachecki)
Łabędź (Skrzynno, Skrzyńscy, Junosza) - herb szlachecki.

herb szlachecki

- Opis herbu: W polu czerwonym, srebrny łabądź.
- Najwcześniejsze wzmianki: Jeden z najstarszych polskich herbów szlacheckich. Pochodzi ponoć od Duńczyka, Piotra Własta Dunina, palatyna królów polskich. W wyniku Read More...

SYSLINUX
SYSLINUX to program rozruchowy. Za jago pomocą można załadować jądro Linux z sytemu FAT. Zobacz też: GRUB, LILO, loadlin. Zobacz w sieci: [http://syslinux.zytor.

XSL-FO
XSL Formatting Objects lub XSL-FO - oparty na XML język znaczników do formatowania dokumentów. XSL-FO jest częścią XSL, zbioru opracowanych przez W3C technik do transformacji i formatowania danych XML. Inne części XSL to XSLT i XPath. W przeciwieństwie do HTML i XHTML, dokum

XSL Formatting Objects
XSL Formatting Objects lub XSL-FO - oparty na XML język znaczników do formatowania dokumentów. XSL-FO jest częścią XSL, zbioru opracowanych przez W3C technik do transformacji i formatowania danych XML. Inne części XSL to XSLT i XPath. W przeciwieństwie do HTML i XHTML, dokum

RMS Mauretania
RMS (ang. Royal Mail Steamer) Mauretania, siostrzany statek Lusitanii, był parowcem transatlantyckim, zbudowanym w stoczni Swan w Newcastle, zwodowanym 20 września 1906. W tym czasie był największym, najszybszym, a także do momentu zbudowania Olympica i Titanica najbardziej luks

FOP
FOP - procesor XSL-FO konwertujący pliki XSL-FO do formatu PDF. Pierwotnie rozwijany przez Jamesa Taubera, który w 1999 r. podarował projekt Apache Software Foundation. Zobacz też: XSL

Zewnętrzne linki

- [http://xml.apache.org/fop/ Apache FOP Project]