:: wikimiki.org ::

Corona Mural

Corona mural

En Heràldica, un Timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població. En l'heràldica cívica es coronen els escuts amb corones de poble, vila, ciutat, comarca, i vegueria o província. En l'heràldica nobiliària, en canvi les corones són de baró, vescomte, comte, marquès, duc, príncep i rei. Hi ha poblacions que llueixen per timbre corones nobiliàries depenent del grau del noble que hi fos sobirà. Hi ha d'altres timbres, a part de corones. L'escut del Regne de València, per exemple, llueix l'Elm del rei Jaume I. --------- En acústica o música, el timbre es la qualitat d'un so que permet de distingir-lo dels altres que tenen idèntica natura i intensitat. ------------- En l'administració publica, un timbre també es un segell que estampa l'estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets. -------- Un timbre també es un aparell emprat com a avisador acústic. Categoria:Heràldica

Heràldica

L'heràldica, o ciència del blasó, és la ciència i art auxiliar de la història que estudia la composició i significat dels escuts d'armes. L'heràldica neix al voltant del segle XII en l'àmbit europeu occidental i és una de les branques del coneixement que han perdurat amb menys canvis fins a l'actualitat. De la seva inicial utilitat —identificar el guerrer que anava cobert per armadura, així com també l'individu com a pertanyent a un determinat bàndol en la batalla—, ha estès el seu àmbit per abastar la identificació de persones, corporacions, entitats polítiques i d'altres, i en l'actualitat es troba molt propera a la cultura de comunicació visual (marques, logotips, etc.). La característica que diferencia l'heràldica d'altres tipus de simbologies que s'han donat al llarg de la història o en altres llocs del món es pot resumir en dos punts: l'assumpció d'un conjunt de normes rígides per a la composició dels escuts d'armes i la transmissió de les armories a través de les generacions com a element identificador del llinatge.

Esmalts heràldics

Metalls heràldics

- L'argent
- L'or

Colors heràldics

- Ataronjat
- Atzur (blau)
- Gules (vermell)
- Porpra (entremig del lila, el morat i el violeta)
- Sable (negre)
- Sinople (verd)

Enllaços externs

- [http://www.municat.net/escuts/heraldica/heraldica_municipal.htm Introducció a l'heràldica municipal] Categoria:Heràldica ja:紋章学

Escut d'armes

Un escut d'armes, també dit blasó o armoria, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en els tornejos. Han passat d'identificar llinatges o famílies determinades a ser utilitzats també com a símbol de municipis, regions, estats o determinades corporacions i organitzacions. L'escut és una superfície delimitada entre línies, anomenada camper, que pot tenir diverses formes (rectangular, caironat, quadrat, ovalat, etc.), dins el qual es representen els diversos elements o càrregues. Els escuts d'armes d'Europa, i dels països que en segueixen la tradició, estan dissenyats seguint les normes de l'heràldica. Els escuts d'armes japonesos, anomenats kamon (sovint abreujat "mon"), són blasons familiars que acostumen a datar-se al voltant del segle VII i avui en dia encara es fan servir al Japó.
- Vegeu heràldica Categoria:Escuts d'armes ja:紋章

Ciutat

Podríem dir que una ciutat és com un organisme viu on els elements que la constitueixen aporten el que s’ha denominat, metafòricament, l’anatomia social, la forma d’una societat. Dins d’aquesta organització social que és una ciutat, els individus estableixen les seves relacions, a partir de les quals, s’estén una xarxa amb infinitat de camins que van d’un lloc a un altre, es creuen i entrecreuen i on les persones, a través del temps i la repetició d’esquemes, reprodueixen i renoven, en un flux constant, l’organització social de la que formen part. Podem dir que la ciutat és un ens social perquè sense persones no existiria. No existeix un únic model de ciutat perquè tot i que parlem de ciutats, a nivell general, prenent com a principal criteri classificador, el nombre d’habitants, no és el mateix una ciutat comercial, que una minera, o pesquera, turística, universitària, o una ciutat d’una capital política o administrativa. De la mateixa manera, una ciutat amb una sola indústria presentarà una sèrie diferent de característiques socials que una ciutat multiindustrial, el mateix que una zona suburbana i una ciutat satèl·lit, un suburbi residencial i un suburbi industrial, una ciutat situada dins d’una regió metropolitana i una altra que no ho estigui, una ciutat antiga i una de nova… Si bé, però, existeixen diferents tipus de ciutats, s’hauria de poder trobar les característiques essencials que tenen en comú totes les ciutats. Tot i que cada estat té diferents formes de classificar oficialment una localitat en termes de ciutat o senzillament poble. La majoria fan servir sistemes de classificació segons el nombre d'habitants, però d'altres, com el Regne Unit, consideren una població com a ciutat (city en anglès, en oposició al terme més genèric town) en virtut d'un decret reial que ha de ser atorgat pel monarca regnant, i en altres temps, la possessió d'una catedral o seu eclesiàstica. Així, l’urbanisme, com a modus de vida característic, podria abordar-se empíricament des de tres punts de vista interrelacionats: 1 – Com una estructura física amb una base de població, una tecnologia i un ordre ecològic. 2 – Com un sistema d’organització social amb una estructura social característica, una sèrie d’institucions socials i una pauta típica de relacions socials. 3 – Com una sèrie d’actituds i idees i una constel·lació de personalitats amb formes de conducta col·lectiva típiques i sotmeses a mecanismes de control social característics. ja:村落 simple:City tokipona:ma tomo zh-cn:城镇 zh-tw:鎮 categoria:Societat categoria:Geografia

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que te una certa unitat degut a les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els municipis que la formen. Als Països Catalans, la comarca s'utilitza com a forma d'organitzacio territorial. Actualment, n'hi ha quaranta-una a la comunitat autònoma de Catalunya, organitzades a partir de la divisió comarcal de 1936, tot i que hi ha en projecte fer-ne més. Al País Valencià el nom oficial que reben les comarques és "Delimitacions Territorials Homologades de 2ª Categoria". També n'hi ha a la Catalunya Nord (5 comarques), al País Valencià (34) i a la Franja de Ponent (4).

Enllaços

- Comarques del País Valencià
- Comarques de Catalunya
- Comarques de la Catalunya Nord
- Comarques de Múrcia
- Comarques de la Franja de Ponent Categoria:Geografia

Província

La Província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat. El nom província es d'origen romà. Es creu que ve del llatí pro ("abans") i vincere ("conquerir"). El significat aproximat és de "territoris per conquistar". A mida que anaven conquerint territoris, els romans van organitzar el seu Imperi en províncies. Avui en dia, molts països encara utilitzen el mot província per designar entitats territorials sub-estatals. D'altres utilitzen altres noms (departaments, comtats, etc), amb finalitats semblants. El nivell de competències administratives i polítiques d'una província depèn molt de l'organització política i administrativa de cada país. A continuació es llisten alguns dels països que s'organitzen en províncies:
- Províncies d'Espanya Categoria:Geografia ja:省 ko:도 (행정 구역) th:จังหวัด

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes. Avui en dia el Rei d'Espanya segueix ostentant el títol de Rei de València. Tècnicament, aquest terme s'ha utilitzat fins la Batalla d'Almansa al 1707. No obstant, aquest nom es va utilitzar fins i tot ben entrat el segle XX. De fet, al segle XXI, a alguns pobles de Conca i de Terol, encara diuen bajar al Reino, referint-se al País Valencià. També s'utitilitza sovint per a algunes tradicions, com per exemple la Cavalcada del Regne en les festes de Falles.

Formació

La conquesta

En les Corts de Tortosa de 1225, el rei Jaume I el conqueridor acordà amb la seua noblesa la neccessitat d'expansió cap a les terres del sud, aleshores dominades per febles governants àrabs (vegeu Regnes Taifa). El procés de Reconquesta va començar amb el greu fracas del setge sobre Peníscola en no comptar amb la preséncia militar aragonesa. Un cop conquerides les illes Balears, els esforços militars de Jaume I es redirigiren cal als territoris islàmics del sud. A l'any 1233 es planificà la campanya a Alcanyís, desenvolupada en tres etapes:
- La primera dirigida a les terres del litoral nord, amb la presa de Borriana l'any 1233 i altres enclavaments, com ara Peníscola.
- La segona abasta la zona central amb la conquesta de València (1238) i les terres planes fins al Xúquer, per a fer-ho les corts generals de Montsó de 1236 van concedir l'ajuda necessària i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el caràcter de croada. El Puig es va prendre a l'agost de 1237, amb el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de València. Les capitulacions es van signar el 28 de setembre i el rei entrà en la ciutat el 9 d'octubre.
- La tercera fase abasta des de 1243 fins a 1245 i arriba fins als límits estipulats per a la conquesta entre Aragó i Castella en el Tractat d'Almizra l'any 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella per a delimitar les àrees de reconquesta de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-Busot-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella. Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situades al nord de la riba del Segura són incorporades al regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).

La creació del regne

La noblesa aragonesa considerava les terres conquerides a València com una prolongació dels seus senyorius. Jaume I, però, tenia un estil polític extratemporàni que a l'actualitat es podria anomenar com a federalisme, tal com que es demostrà l'establiment de la Cancelleria de Barcelona, i unes corts privatives per a cada regne, cosa que permetè la creació d'una consciència diferenciadora de cada territori durant el seu regnat. Així, convertí València en un regne propi (1239), formant una entitat política, jurídica, i econòmica pròpia expressada en els Furs de València, les Corts Valencianes, moneda pròpia, i unida dinàsticament a la Corona d'Aragó, fet que va provocar l'airada reacció de la noblesa aragonesa. Per tal de contrarestar la noblesa insubordinada, el rei va afavorir decididament els municipis i la burgesia, i posteriorment atorgà a la Ciutat de València una ordenació política i administrativa: el costum, de caràcter municipal, que va ser revisada l'any 1251. Els Foris et consuetudines Valentiae van ser confirmats pel rei l'any 1271 i es van estendre per tot el regne malgrat l'oposició de la noblesa aragonesa, desitjosa de mantenir la seua legislació, cosa que va generar una pugna foral no resolta fins al 1329 amb el triomf dels furs valencians.

El repoblament

El regne va ser repoblat per catalans i aragonesos, encara que durant molt de temps la població musulmana va continuar sent majoritària fins al segle XVI, quan encara era un terç de la població. La falta de respecte per part dels cristians envers els pactes i les capitulacions signades amb els mudéjars en la presa de València, en què hi havia el compromís de protegir les riqueses dels musulmans, les seues creències, la seua llengua, la seua legislació islàmica, entre d'altres, dugueren a constants tensions socials. En l'any 1251, per a aplacar les tensions Jaume I ocupà la ciutat de Xàtiva promulgant un edicte el 22 de setembre amb condicions de rendicions suaus per als musulmans, equivalents a les signades a València. Contraposadament, el papa Clement IV presionava infructuosament a Jaume I perquè esborrara tota presència islàmica al seu regne, coneixedor de les seues profundes conviccions religioses. Això era a causa de què els musulmans eren una important capa social treballadora difícil de substituir.

Revoltes mudéjars

Els mudéjars, habitants musulmans del regne de València, van protagonitzar tres revoltes que posaren en greu perill el jove regne, totes elles liderades pel cabdil Al-Azraq. En la primera d'elles (1244), i amb l'ajuda interessada de Castella, s'arribà a independitzar del regne els territoris al sud del Xúquer. En la segona (1248-1258), Al-Azraq estigué a punt de matar a Jaume I en una emboscada, però finalment les tropes de la confederació aragonesa recuperaren, sense gaire resistència, totes les places perdudes. Al-Azraq fou capturat i desterrat del regne. Finalment, la tercera revolta (1276), s'estengué per totes les comarques del sud de l'antic regne de València. Al-Azraq fou mort en aquesta revolta, però el seu fill continuà liderant-la.

Política contemporània

El moviment blaver, va voler recuperar el terme "Regne de València" durant la Transició, per tal de denominar així l'actual Comunitat Valenciana. És açò, fonamentalment, el que ha generat un fort criticisme vers aquest terme. En l'actualitat, en terminologia acadèmica se sol utilitzar el terme "antic Regne de València" per tal de no confondre amb les connotacions polítiques actuals derivades d'aquests moviments.

Articles relacionats

- Edat Mitjana al País Valencià
- Història de València
- Al-Àndalus

Enllaços externs

- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103452413.htm Històries de Catalunya: La conquesta de València] Categoria:Història del País Valencià Categoria:Corona d'Aragó

Jaume I

- Jaume el Conqueridor (de Catalunya, València, Mallorca i Aragó)
- Jaume I d'Escòcia
- Jaume I d'Anglaterra (IV d'Escòcia)
- Jaume el Just (Jaume I de Sicília)
- Jaume I de Xipre

Acústica

L'acústica és la part de la Física que estudia el so. Categoria:Acústica ja:音響学 ko:음향학

So

El so és una successió de canvis de pressió en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones. Els humans, i també molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l'oïda. El rang de sons audible per l'home és tipicament entre 20 Hz i 20 KHz. KHz. Vermell: timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.)]] A diferència d'altres tipus d'energia (calorífica, lluminosa...), que poden viatjar a través del buit, el so necessita un medi material per a transmetre's. Aquesta transmissió és longitudinal en un fluid (líquid o gas) i transversal en un sòlid. La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 metres per segon, tot i que varia amb la temperatura i la humitat.

Atributs del so

Les principals característiques de les ones sonores són, com en qualsevol altre tipus d'ona, la freqüència i l'amplitud. Els humans i d'altres animals percebem el so a mitjançant l'oïda, però a més a més podem percebre sons de baixa freqüència a través d'altres parts del cos. Generalment es consideren dins el rang audible per a l'oïda humana els sons amb freqüències compreses entre 20 Hz i els 20 kHz, amb àmplies variacions en funció de l'amplitud. Per damunt i per sota d'aquest rang hi ha els ultrasons i els infrasons, respectivament. Tot i que en l'ús quotidià se sol identificar amb soroll, ambdós mots poden tenir significats molt diferents. ----
- Vegeu també la definició lingüística: So lingüístic Categoria:Acústica Categoria:Fonètica ja:音 ko:소리 simple:Sound th:เสียง

Estat

__NOTOC__ ::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química) Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera. Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política. Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals). Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.

Organització política de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials. L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

El estats del món

En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.

A

Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan

B

Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi

C

Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba

D

Dinamarca - Djibouti - Dominica

E

Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia

F

Fiji - Filipines - Finlàndia - França

G

Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana

H

Haití - Hondures - Hongria

I

Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia

J

Jamaica - Japó - Jordània

K

Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait

L

Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg

M

Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar

N

Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda

O

Oman

P

Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal

Q

Qatar

R

Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda

S

Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia

T

Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad

U

Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan

V

Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam

X

Xile - Xina - Xipre

Z

Zàmbia - Zimbabwe

Enllaços externs

- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda

Articles relacionats

- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
- Llistat de països per superfície
- Llistat de països per població
- Llista de països per PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
- Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
- Àfrica
- Amèrica
- Àsia
- Europa
- Oceania Categoria:Geografia ja:国家 simple:State th:รัฐ

Categoria:Heràldica

Categoria:Història

Churchill Mountains

The Churchill Mountains () is a mountain range bordering the western side of the Ross Ice Shelf between Byrd Glacier and Nimrod Glacier in Antarctica. Several of its highest summits, including Mounts Egerton, Field, Wharton, Albert Markham and Nares, were first seen and named by the British National Antarctic Expedition, 1901-04. The mountains were mapped in detail by the USGS from tellurometer surveys, 1960-61, and U.S. Navy air photos, 1960. Named by the US-ACAN for Sir Winston Churchill. Category:Mountain ranges of Antarctica

Sepsa apartment madrid tani sylwester Reklama praca

:: RELATED NEWS ::

Manchester United Football Club
Manchester United Football Club is an English football club, based at O

Read More...