:: wikimiki.org ::
| Corrent Del Golf |
Corrent del GolfEl Corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua cálida des del Carib fins a les costes d’Europa Occidental a través de l’Atlàntic Nord. El nom prové del Golf de Mèxic, l’àrea on el corrent s’origina.
La velocitat de l’aigua hi pot atènyer valors de fins a 3m/s, representant una forta influència en el trànsit marítim.
Hom creu que gràcies al Corrent del Golf Europa gaudeix d’un clima molt més càlid del que a priori li tocaria per la latitud en què està situada, especialment a l’hivern. Així, les costes de les Illes Britàniques, Escandinàvia o el Benelux es veuen no només alliberades del glaç sinó que tenen les gelades com un fenomen excepcional, essent-hi la forma normal de precipitació la pluja.
Per comparar-ho amb altres continents, Barcelona està a la mateixa latitud que Nova York, on la neu hi és un fenomen freqüent a l’hivern, amb una mitjana mensual de temperatura de només +0,5 al gener (Barcelona: +9).
Les ciutat del Quebec, a una latitud equivalent a la de París, coneix més de 4 mesos d’intensa gelada, amb una mitjana de –11,5 graus al gener. Una mica més amunt, al voltant dels 50 graus de latitud nord, la presencia de ciutats és ja gairebé inexistent tant a América del Nord com a l’Extrem Orient, mentre que moltes de les capitals europees hi són localitzades sense patir gaire problemes per raons del clima (Londres, Brussel.les, Amsterdam, Berlín, Praga...).
Finalment, al voltant dels 60 graus, que correspon a la latitud de les capitals escandinves, amb prou feines hi ha poblaments importants als altres continents.
Ni Islàndia ni les illes Fèroe, malgrat estar als confins del cercle polar àrtic, no coneixen un clima especialment fred a l’hivern, si bé l’estiu no hi és massa més càlid. El corrent del golf els proporciona climes humits, ventosos i amb poca oscil.lació tèrmica.
A l’Hemisferi Sud, Buenos Aires i Montevideo, les capitals més meridionals d’Amèrica del Sud gaudeixen d’un règim tèrmic sensiblement semblant al de Barcelona tot i estar situades 7 graus de latitud més a prop de l’Equador: a 34 graus, que en el nostre cas correspondria ja a Àfrica. Anàlogament, Wellington, capital de Nova Zelanda, té una mitjana anual que no arriba a 13 graus, tot i estar situada a la mateixa latitud de Barcelona.
Vegeu també
- Clima de Noruega
Enllaços externs
Categoria:Oceans
Categoria:Clima
ja:メキシコ湾流
Europa:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia).
----
Europa (Mitologia)
Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.
Geografia i geologia
Negra
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km2.
Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega
Divisió política
Onega
Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.
1 Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
2 L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
3 El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
4 Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
5 La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.
Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.
Llengües d'Europa
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.
Pàgines que s'hi relacionen
- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa
External links
- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe]
Categoria:Europa
als:Europa
ja:ヨーロッパ
ko:유럽
ms:Eropah
roa-rup:Evropa
simple:Europe
th:ทวีปยุโรป
zh-min-nan:Europa
Illes Britàniques
Les illes Britàniques (en anglès the British Isles, en gaèlic na hOileáin Bhriotanacha) és el nom tradicionalment emprat per identificar l’arxipèlag d’illes al nord-oest de la costa europea consistents en la Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi són properes.
Geografia
Les illes Britàniques són separades de l’Europa continental per la mar del Nord a l´est i pel canal de la Mànega al sud, mentre que a l’oest i al nord limiten amb l’oceà Atlàntic. La mar d’Irlanda en separa les dues illes majors. La superfície de l'arxipèlag és de 315.134 km².
Illes que en formen part
- la Gran Bretanya
- Irlanda
- Man
- Wight
- les Òrcades
- les Shetland
- Fair
- les Hèbrides
i moltes altres petites illes que envolten la Gran Bretanya i Irlanda.
Les illes Anglonormandes són a voltes també incloses en l’arxipèlag, si bé les raons per fer-ho són més aviat polítques que no pas estríctament geogràfiques, puix que són molt més a prop de la costa francesa que de l'anglesa.
El terme illes Britàniques
L’ús del terme pateix una certa davallada, sobretot entre els mateixos habitants de les illes, a causa de les seves connotacions polítiques i històriques. Mentre pertanyeren enterament a l’Imperi Britànic el terme restà mancat de polèmica. Amb la independència de la República d'Irlanda, però, alhora que amb una certa revifalla del sentiment diferencial a Gal·les i Escòcia, part dels seus habitants el consideren inacceptable, ja que remet a un subordinament al Regne Unit que actualment és història. Precisament un dels noms alternatius que el gaèlic irlandès dóna a l'arxipèlag és el d'Oileáin Iarthair Eorpa, "illes de l'Europa Occidental".
Categoria:Illes
Categoria:Regne Unit
ja:ブリテン諸島
ko:영국 제도
Escandinàvia]
Escandinàvia és una regió del nord d'Europa. El terme Escandinàvia pot fer referència a diversos significats:
- La Península Escandinava: Noruega i Suècia.
- Els estats continentals de llengua majoritàriament escandinava: Noruega, Suècia i Dinamarca.
- Els estats continentals de llengua majoritàriament escandinava i Finlàndia.
- Tots els territoris de llengua majoritàriament escandinava: Noruega, Suècia, Dinamarca (amb les Illes Fèroe) i Islàndia.
En tot cas, tots els territoris que s'hi puguin incloure estan representats en el Consell Nòrdic, que inclou àrees com Groenlàndia, que si bé ha estat colonitzada pels escandinaus (i encara en depèn políticament, en forma de possessió danesa), reté cultura i població pròpies i no se sol considerar part d'Escandinàvia. Així doncs, tots ells són nòrdics.
Entre els parlants de llengua catalana, el significat més estès és potser la tercera accepció, incloent-hi Finlàndia (que si bé és de llengua i cultura majoritàriament no només no escandinava sinó ja no indoeuropea, té també el suec com a cooficial).
El terme fou emprat per primera vegada per Plini (23-79) sota la forma 'Scadinauia' i està format probablement per les antigues paraules germàniques 'skadin' (dany, perill) i 'auio' (illa). L'origen d'aquesta paraula ha romàs en noms locals com ara Skåne (o Escània).
Categoria:Geografia d'Europa
als:Skandinavien
ja:スカンディナヴィア
ko:스칸디나비아
simple:Scandinavia
zh-min-nan:Skandinavia
BeneluxEl Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. El terme Benelux és un acrònim provinent de la unió de les primeres síl.labes dels noms de cada país: Belgique/België/Belgien, Nederland i Luxembourg/Luxemburg (si bé en luxemburguès el país s'anomena 'Lëtzebuerg').
Luxemburg]
Fou inicialment concebuda com una unió econòmica i duanera: lliure circulació de béns al seu interior i taxes uniformes a aplicar a productes provinents de l'exterior. Actualment però el terme s'empra més enllà d'aquests àmbits. Històricament té un precedent en l'antic Regne dels Països Baixos posterior a la derrota de Napoleó, del qual s'independitzaren Bèlgica el 1830 i Luxemburg el 1890. Es començà a gestar a la dècada dels 30, si bé no fou fins al finals de la Segona Guerra Mundial que els governs a l'exili dels 3 països negociaren i acordaren els tractats monetari (Londres,octubre del 1943) i duaner (Londres, setembre del 1944) que en suposarien la creació. La Convenció del Benelux fou signada a l'Haia el març del 1947 i entrà en vigor l'1 de gener del 1948.
Fins la introducció de l'euro (2002) mai es donà una unió monetària dins del Benelux, si bé les vàlues del franc belga i el franc luxemburguès estaven lligades, de manera que ambdós fossin acceptats indistintament en ambdós països.
El 2004 els països formants acordaren un nou tractat referent a efectes policials i fronterers, pensat com un pas més enllà de l´Acord de Schengen.
Ocasionalment el terme Belux és emprat per referir-se només a Bèlgica i Luxemburg.
Enllaços externs
- [http://www.benelux.be/ Benelux Economic Union] - Pàgina web oficial (en neerlandès i francès)
- [http://www.minbzk.nl/veiligheid/politie/persberichten/verdrag_versterkt Politieverdrag] - Acord policial i fronterer (en neerlandès)
Categoria:Geografia d'Europa
Categoria:Organitzacions internacionals
ja:ベネルクス
ko:베네룩스
Quebec
El Quebec (en francès Québec, conegut també com "la belle province") és una província canadenca amb una població de 7'5 milions d'habitants. La majoria dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord i dels pocs a Amèrica.
La capital del Quebec és la ciutat de Quebec. La ciutat més poblada del Quebec és Mont-real que és la segona ciutat més gran del món on es parla francès.
Geografia del Quebec
El Quebec es troba situat a l'est del Canadà, envoltat per la província d'Ontàrio i la badia de Hudson a l'oest, per les províncies de Terranova i Labrador i de Nova Brunsvic a l'est, els Estats Units (els estats de Maine, Nova Hampshire, Vermont i el de Nova York) al sud i l'oceà Àrtic al nord.
El Quebec és la província més extensa del Canadà, és un vast territori, aproximadament 2'8 vegades l'estat francés, la major part del qual es troba poc poblat. Més del 90% de la superfície del Quebec forma part de l'escut canadenc, un gran territori que, històricament, es deia la regió d'Ungava. Al temps de la Nova França, el Quebec consistia en una franja de terra habitable d'algunes desenes de quilòmetres d'amplària que vorejava les dues ribes del riu Sant Llorenç. Va ser aquí que els primers colons francesos van instal.lar-se per conrrear-hi la terra, després d'haver-la romput.
Al 1912, un gran tros de la regió canadenca d'Ungava va ser tret dels Territoris del Nord-Oest per ser integrat al Quebec de resultes d'una llei del Parlament del Canadà aprovada per Londres. Aquesta vasta regió del nord, gairebé inhabitada, va crear l'enorme província del Quebec tal com hom la coneix avui. Aquest afegitó incloïa la badia James, on es troben alguns dels projectes hidroelèctrics més grans del Quebec.
El territori quebequés és extremadament ric en recursos naturals a conseqüència dels boscs de coníferes, dels llacs i dels rius. El paper, la fusta i la hidroelectricitat figuren com a les indústries més importants de la província. L'extrem nord del Quebec es troba format per una regió subàrtica anomenada Nunavuk, la terra dels inuits.
La vall del riu Sant Llorenç és una regió fèrtil on es conreen fruites i cereals així com productes lleters, xarop d'erable, del qual el Quebec és el productor més important del món, i bestiar.
Pel que fa al clima, hi ha diferències importats de resultes de la gran extensió territorial. La sona sud i la vall del riu Sant Llorenç té un clima continental, és a dir, un hivern fred i un estdiu calorós. La part central del Quebec té un clima subàrtic carateritzat per uns hiverns més llargs i més freds. La part nord del Quebec té un clima àrtic. Finalment a les illes de la Madelena la mar té una gran influència sobre el clima.
Les regions administratives del Quebec
El Quebec es troba dividit en 17 regions administratives :
- 01 Bas-Saint-Laurent
- 02 Saguenay-Lac-Saint-Jean
- 03 Capitale-Nationale
- 04 Mauricie
- 05 Estrie
- 06 Mont-real
- 07 Outaouais
- 08 Abitibi-Téminscamingue
- 09 Côte-Nord
- 10 Nord-du-Québec
- 11 Gaspésie-Îles-de-la-Madeleine
- 12 Chaudière-Appalaches
- 13 Laval
- 14 Lanaudière
- 15 Laurentides
- 16 Montérégie
- 17 Centre-du-Québec
Història del Quebec
El primer explorador europeu del Quebec va ser el francés Jacques Cartier que va plantar una creu a Gaspé l'any 1534 i que va navegar pel riu Sant Llorenç al 1535. Al 1608, Samuel de Champlain va donar naixença a la Nova França en fundar a la riba nort del riu Sant Llorenç, en un indret que els aborígens anomenaven Kébec (estret), la ciutat de Quebec que va esdevenir el punt d'eixida de l'exploració francesa de l'Amèrica del Nord. A partir de 1627, el rei de França Lluís XIII va concedir el monopoli de la colonització als catòlics. Nova França esdevingué una colònia reial al 1663, sota el regnat de Lluís XIV.
Els francesos i els canadencs es van aliar amb els hurons en contra dels iroquesos que eren aliats dels anglesos. La guerra dels Set Anys (1756–1763), entre Anglaterra i França va tindre un moment decisiu a l'Amèrica del Nord amb la desfeta al 1759 de l'excèrcit de Louis-Joseph de Montcalm per l'excèrcit del general anglés James Wolfe a la batalla de les Planes d'Abraham, a prop de la ciutat de Quebec. Nova França va ser, així, perduda definitivament per França. El Canadà, la colònia més gran de Nova França, només comptava amb 55 000 habitants al principi de la guerra, mentre que la població de Nova Angleterra era de prop d'un milió de colons. La població ameríndia de l'immens territori de Nova França ascendia llavors al voltant de les 600 000 persones...
Gran Bretanya va prendre possessió de Nova França a conseqüència del Tractat de París, al 1763. Lluís XV i els seus consellers s'estimen més conservar l'illa de Guadeloupe, productora de sucre que el Quebec, ja que aquest era considerat com un gran territori de gel sense cap importància per al regne de França. Tot i això, França perd l'imperi colonial que havia bastit a l'Amèrica del Nord.
Com a resposta a les agitations de les colònies americanes, la corona britànica va instaurar l'Acta de Quebec al 1774, que restaurava el codi civil francès i el sistema de propietat territorial, garantia la pràctica del catolicisme però mantenia el codi criminal anglès. Durant la revolució americana, la ciutat de Mont-real va ser presa i els revolucionaris americans va intentar de guanyar els Canadencs a llur causa. Aquests darrers van romandre més aviat neutres durant ell conflicte, seguint les recomanacions de l'església catòlica que va declarar-se en favor dels Britànics.
Rere la independència americana, els qui havien recolzat la causa anglesa s'instal·laren al Quebec. Insatisfets dels nombrosos privilegis concedits als Canadencs, van demanar reformes i van obtindre el que volien a l'acta constitucional de 1791 que va dividir la província de Quebec i va crear l'Alt Canadà (l'Ontàrio actual) i el Baix Canadà (el Quebec actual). Les dues poblacions va descobrir el parlamentarisme britànic i van adonar-se, molt ràpidement, dels límits d'aquest sistema colonial.
Les grans idees del liberalisme de l'època van acabar provocant un alçament armat al Baix Canadà i a l'Alt Canadà al 1837; la revolta va tenir lloc rere el refús de Londres a prendre en consideració les peticions del Partit dels patriotes de Louis-Joseph Papineau.
Cultura quebequesa
Article principal : Cultura quebequesa
Enllaços externs
- [http://www.gouv.qc.ca/ Govern del Quebec]
- [http://www.drapeau.gouv.qc.ca/drapeau/histoire/fleurdelise.html Bandera quebequesa]
- [http://www.olf.gouv.qc.ca/ Oficina quebequesa de la llengua francesa]
- [http://casal-catala-quebec.net/ Casal català del Quebec]
Categoria:Quebec
ja:ケベック州
ko:퀘벡 주
simple:Quebec
zh-min-nan:Québec
Islàndia
Islàndia és un estat insular de l'Atlàntic Nord.
Geografia
Atlàntic
Islàndia és la divuitena illa més grossa del món, situada just sota del Cercle polar àrtic, entre Groenlàndia, les Illes Britàniques i Escandinàvia, al nord-oest de les Illes Fèroe. Localitzada sobre la dorsal atlàntica, al punt de contacte entre les plaques euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els volcans i els gèisers.
Islàndia es pot dividir, a grans traços, en dues parts: la costa amb nombrosos fiords i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres (que ocupen cap a un 10% del país). La major part de la població viu al sud-oest del país, a l'àrea metropolitana de Reykjavík. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior del país només pot ser creuat amb tot-terreny.
- Pic més alt: Hvannadalshnúkur (2119 m)
- Riu més llarg: Thjórsá (237 km)
- Llac més gran: Thingvallavatn
El clima islandès és oceànic, marcat per la lluita entre la influència càlida del Corrent del Golf i el flux de fronts polars. La costa sud, sotmesa a l'embat dels vents marins, no té uns hiverns (tèrmicament) gaire rigorosos, tenint en compte la seva latitud: la tempertatura mitjana de gener és de 0°C Reyjavik (11°C al juliol, mitjana anual d'uns 5°C). La precipitació hi és de 775 mm, repartida en uns 150 dies l'any. El nord-est és una zona seca per culpa del fet d'estar a una zona d'ombra pluviomètrica (les muntanyes del centre del país l'arreceren dels aires humits del sud-oest).
Categoria:Islàndia
Categoria:Illes
als:Island
fiu-vro:Island'
ja:アイスランド
ko:아이슬란드
ms:Iceland
simple:Iceland
th:ประเทศไอซ์แลนด์
zh-min-nan:Peng-tē
Cercle polar àrticEl cercle polar àrtic és un paral·lel a 66º 33' 39" N que delimita una àrea de la Terra al voltant del Pol Nord.
Inclou territoris de:
- Noruega
- Suècia
- Finlàndia
- Federació Russa
- Estats Units d'Amèrica (Alaska)
- Canadà
- Dinamarca (Grenlàndia)
Categoria: Astronomia
Categoria: Cartografia
Categoria:Oceans
categoria:Hidrografia Wolschheim
Wolschheim è un comune francese di 265 abitanti situato nel dipartimento del Basso Reno nella regione dell'Alsazia.
Wolschheim
Wolschheim
SYLWESTER Odszkodowanie rozstpy media diety
|
|
|
| |
