:: wikimiki.org ::

Cristianisme Ortodox

Cristianisme ortodox

El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme. El cristianisme ortodox es pot dividir en:
- Ortodòxia de l'est, també anomenada "Església Ortodoxa Grega": el cos cristià els adherents del qual estan localitzats a Europa Oriental i al Orient Mitjà, amb una presència creixent en el món occidental, i el qual es va conformar com una entitat independent després del Gran Cisma d'Orient. Diu ser l'església cristiana original fundada per Jesucrist i els apòstols, i basa el seu llinatge en la successió apostòlica. Les característiques de la ortodòxia oriental inclouen la Litúrgia Divina, els Misteris, una organització basada en jurisdiccions autònomes, i l'èmfasi en la preservació de la tradició, la qual és apostòlica en naturalesa. Inclou les jurisdiccions greca i russa.
- Ortodòxia oriental: es refereix a les esglésies de tradicions que mantenen només la doctrina dels primeres tres concilis ecumènics- el Primer Concili de Nicea, el Primer Concili de Constantinoble, i el Concili d'Efes- i va rebutjar les definicions dogmàtiques del Concili de Calcedònia. També son anomenadas Antigues Esglésies Orientals, i inclouen l'Església Ortodoxa Armènia, l'Església Copta i altres. Filològicament, però, el significat de cristianisme "ortodox" (del grec orto, "correcte" i doxia, "doctrina"), típicament es refereix a l'observació teològica o doctrinal correcta de la religió cristiana, determinada per un cos supervisor, en oposició a "heterdòxia" ("altre ensenyament"), o a "heretgia". Categoria:Cristianisme

Cristianisme

El cristianisme és una religió monoteista basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret. Els cristians creuen que Jesús és el fill de Déu i el Messies dels jueus profetitzat en l'Antic Testament o Tanakh. Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones, Déu Pare, Déu Fill (Jesús) i Déu Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santíssima Trinitat. Hi ha vàries confessions o esglésies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, però difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organització.

Branques del cristianisme

Les branques principals del cristianisme són:
- Catolicisme, la més nombrosa, que accepta l'autoritat del Papa de Roma.
- Protestantisme, que inclou un gran nombre d'Esglésies independents, que no accepten l'autoritat del Papa.
- Cristianisme ortodox, que comprèn l'Eslgésia Ortodoxa Grega i l'Eslgésia Ortodoxa Oriental
- Restauracionisme, que inclou altres grups com els Testimonis de Jehovà i els mormons Avui en dia, és la religió amb més practicants arreu del món: 2.200 milions de persones, és a dir, un 34% de la població total.

Història del cristianisme

Els únics documents històrics sobre el començament del cristianisme són els evangelis del Nou Testament i el Llibre dels Actes dels Apòstols. El cristianisme es va originar al segle I a partir del judaisme, immediatament després de la mort de Jesús de Natzaret. El creients van ser anomenats cristians per primera vegada a Antioquia, on es van establir després de la persecusió inicial a Judea. Després del Primer Concili de Jerusalem, els creients, originalment jueus, segons la tradició cristiana, per revelació de l'Esperit Sant, van acceptar als gentils (no jueus) a la fe cristiana. L'apòstol Pau va portar l'evangeli a diverses regions de l'Imperi Romà. Després de tres segles de persecució es va convertir en la religió oficial de l'Imperi, amb la conversió del llavors emperador Constantí, cosa que va assegurar la seva expansió a tot Europa, Nord d'Àfrica, i part d'Àsia. Més endavant, els països europeus la van exportar a Amèrica i altres parts del món. El cristianisme ha estat la religió majoritària i oficial als Països Catalans fins a l'època moderna.

Doctrina

Encara que hi ha diferències en alguns aspectes de les creences de les diferents denominacions cristianes, totes comparteixen una doctrina bàsica. Aquesta doctrina estableix que el cristianisme és el compliment del judaisme, ja que Jesús de Natzaret és el messies profetitzat en les escriptures de l'Antic Testament que conformen el Tanakh jueu. La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual), per la redempció dels seus pecats (és a dir, faltes, desobediència i rebel·lió contra Déu). Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació. Els següents aspectes han format part del fonament doctrinal del cristianisme (avui, els restauracionistes no accepten alguns d'aquests aspectes):
- Déu és una Trinitat, un ser etern que existeix en tres persones: Pare, Fill (El Logos Diví encarnat, Jesucrist) i Esperit Sant.
- Jesús es completament Déu i completament humà.
- Maria, la mare de Jesús, va donar a llum el Fill de Déu, per mitjà de la concepció de l'Esperit Sant, sent verge.
- Jesús és el Messies esperat pels jueus, i hereu al tron de David.
- Jesús és innocent de tot pecat. Per mitjà de la mort i resurrecció de Jesús, els creients són perdonats dels seus pecats i són reconciliats amb Déu. Per mitjà de la fe, els creients reben l'Esperit Sant.
- Jesús retornarà personalment i coroporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presència de Déu.
- La Bíblia es la Paraula inspirada de Déu, escrita per homes.

Crítica

Hi ha crítics de la religió que creuen que és una derivació del culte a Horus i la Tríada de Thebes o del mistranisme. Categoria:Cristianisme ja:キリスト教 ko:기독교 ms:Kristian simple:Christianity th:คริสต์ศาสนา zh-min-nan:Ki-tok-kàu

Ortodòxia de l'est

L'Església Ortodoxa de l'Est, que inclou les jurisdiccions nacionals ortodoxes grega i russa, és el cos de cristians que, com l'Església Catòlica, declaren l'autoritat eclesiàstica per virtut de la successió apostòlica. Abans del Gran Cisma d'Orient ambdues esglésies compartien la mateixa doctrina segons allò que acceptaven en els concilis ecumènics, però amb diferències en l'estil d'adoració i l'ús de diferents idiomes a les misses. L'Església Ortodoxa de l'Est s'anomena a si mateixa l'Església única, santa, catòlica (universal) i apostòlica. L'Església Ortodoxa de l'Est és un cos distint del cristianisme ortodox oriental, que es va separar de l'Església després del concili de Calcedònia. Encara que l'Església Ortodoxa de l'Est inclou a diverses esglésies nacionals, usualment també és anomenada Església Ortodoxa Grega, per la identificació històrica del cristianisme ortodox de l'est amb la llengua oficial de l'Imperi Bizantí, en oposició al cristianisme catòlic de l'oest que utilitzava el llatí. Categoria:Cristianisme

Orient Mitjà

L'Orient Pròxim (també anomenat Pròxim Orient i Orient Mitjà) és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Llunyà. El nom dOrient Mitjà s'utilitza per influència de l'anglès Middle East, que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que despuès de la caiguda de l'Imperi Otomà ha començat a ser més utilitzada en anglès i traduïda a moltes llengües. Encara que les definicions poden variar, en termes generals l'Orient Pròxim està compost pels següents països: Bahrain, Egipte, Turquia, Iran, Iraq, Israel, Jordània, Kuwait, Líban, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Síria, els Emirats Àrabs Units, Iemen, i els territoris palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza.
Història
Coneixem la història d'aquesta regió sobretot pels escrits de l'Antic Testament i dels historiadors grecs, i per les excavacions que hi ha fet l'Arqueologia des del segle XIX. Al llarg de la història, els països d'aquesta part del món sovint han experimentat els mateixos canvis. Per exemple, les conquestes de l'Imperi Persa, d'Alexandre el Gran i de l'Islam.
Situació actual
Actualment, aquesta regió és predominantment islàmica. La producció de petroli hi és molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més importants de l'Orient Pròxim és el que hi ha entre Israel i els països àrabs. Categoria:Geografia Categoria:Història ko:중동 ja:中東 simple:Middle East th:ตะวันออกกลาง

Gran Cisma d'Orient

El Gran Cisma d'Orient és el esdeveniment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del Concili de Calcedònia, en el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any 1054, quan el papa Lleó IX i el patriarca Miquel I es van excomunicar l'un a l'altre. No obstant això el cisma va ser el resultat d'un període extensiu de allunyament entre les dues esglésies. La causa principal del cisma va ser la disputa sobre l'autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, l'occident. Hi havia altres causes menors que van produir el cisma, principalment petits conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la litúrgia.

Origen

Des del començament de l'expansió del cristianisme a l'Imperi Romà, les esglésies cristianes reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el bisbe d'Alexandria, el bisbe d'Antioquia, el bisbe de Constantinoble, el bisbe de Roma i el bisbe de Jerusalem. Els cinc van ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia el 451. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre altres bisbes de l'església. Dels cinc patriarques, però, el bisbe de Roma, va tenir un estatus major, per virtut de la seva posició com a successor de Sant Pere, a més que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que Constantí el Gran va moure la capital a Constantinoble, el bisbe de Roma va conservar la seva posició de primer entre iguals (primus inter pares) en la jerarquia, però no tenia poder de veto sobre la resta dels patriarques. La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Església. Altres factors van ser la qüestió de la llengua de la litúrgia, ja que la llengua dominat de l'est, des del temps de Jesucrist era el grec i a l'oest el llatí. A més de la desunió lingüística, les dues meitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritus i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'ús de pa amb llevat a per a l'eucaristia, i el sorgiment de la iconoclàstia a l'est. Diversos conflictes van ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, però aviat es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, però, en pràctica, les esglésies continuaven separant-se més. Els conflictes d'autoritat i supremacia, a més de conflictes doctrinals, el més important, una petita modificació del Credo de Nicea que va fer el papa en violació al Concili d'Efes que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un concili ecumènic. Aquest conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del papa Lleó IX i el patriarca de Constantinoble, Miquel Cerularius el 1504, i la separació de d'esglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Ambdues esglésies consideren ser "l'església única, santa, catòlica i apostòlica". Cal esmentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que avui dia, es relaciona amb l'Església Romana.

Reconciliació

El 27 de novembre, 2004, en un intent per "promoure la unitat cristiana", el papa Joan Pau II va retornar les relíquies dels patriarques Joan Crisòstom i Gregori Nazianzé a Istanbul. Es creu que les relíquies van ser preses pels creuats el 1204. El patriarca ecumènic Bartomeu I amb altres caps de les esglésies autònomes orientals van assistir al funeral del papa Joan Pau II el 8 d'abril, 2005, per primera vegada després de molts segles, la qual cosa és considerada com un signe seriós de que la reconciliació ha començat. Categoria:Cristianisme ja:大シスマ ko:교회의 대분열

Concilis ecumènics

En el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, un concili ecumènic és una reunió dels bisbes de tota l'església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'església. La paraula prové del grec Οικουμένη (oikumene) que literalment significa "habitat", i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents, i per tant, "mundial" o "general". El terme "tota l'església", per l'ortodòxia de l'est està conformada pels cristians ortodoxos de l'est i les jurisdiccions en comunió amb la seva doctrina. No inclou altres patriarques ni a Roma, encara que per a alguns ortodoxos, el concili no és ecumènic si no inclou l'Església Catòlica Romana. Similarment, pel catolicisme, "tota l'església" significa "només" els que estan en completa comunió amb l'Església Catòlica, però, per a alguns, ha d'incloure a les esglésies ortodoxes si ha de ser veritablement ecumènic. Joan Pau II va dir que l'església necessita respirar amb "dos pulmons". Les reunions locals són anomenadas "sínodes", però, sovint no hi ha cap distinció entre un sínode i un concili. Prové de la paraula grega σύνοδος (synodos), que es deriva de "syn", amb i "odos", camí.

Llistat de Concilis Ecumènics

Primers set concilis

Els primers 7 concilis són cceptats pel catolicisme i el cristianisme ortodox. El protestantisme accepta només la doctrina del primer concili, i petites porcions dels altres 6 (principalment en el rebuig de les doctrines del monotelisme, arrianisme, netorianisme i monofisitisme). El restauracionisme no accepta cap concili.
- 1. Primer Concili de Nicea, (325): repudià l'arrianisme, adoptà el Credo de Nicea i establí el canon de la Bíblia.
- 2. Primer Concili de Constantinoble, (381), revisà el Credo de Nicea..
- 3. Concili d'Efes, (431): rebutjà el nestorianisme i proclamà la verge Maria com la Mare de Déu (en grec Θεοτόκος), i prohibí cap alteració al Credo de Nicea que no fos feta per un Concili Ecumènic
- 4. Concili de Calcedònia, (451): rebutjà la doctrina eutiquina de monofisisme, descriví les dues naturalesas de Crist (humana i divina), i adoptà el Credo de Calcedònia. Aquest i els següents concilis no són reconeguts per la comunió ortodoxa oriental.
- 5. Segon Concili de Constantinoble, (553): reafirmà les decisions exposades en els concilis anteriors, condemnà les nous escrits arrians, nestorians i monofisites.
- 6. Tercer Concili de Constantinoble, (680-681): rebutjà el monotelisme, afirmà que Crist tenia voluntat humana i divina.
- 7. Segon Concili de Nicea, (787): restauració de la veneració dels icones i la fi del primer iconoclasme.

Concilis vuitè i novè

Pels catòlics

- 8. Quart Concili de Constantinoble, (869-870): deposà al patriarca de Constantinoble
- 9. Primer Concili de Letrà, (1123).

Per alguns ortodoxos de l'est

- 8. Quart Concili de Constantinoble, (879-880): restaurà al patriarca de Constantinoble i anatematitza a qui alterés el Credo de Nicea/Constantinoble.
- 9. Cinquè Concili de Constantinoble, (1341-1351): afirmà la teologia hesicasta, d'acord a St. Gregori Palamas, i condemnà al filòsof Barlaam de Calàbria.

Concilis romans

- 10. Segon Concili de Letrà (1139): repetí el primer concili. A més, es prohibí el matrimoni del clergat, es regulà llur vestimenta, i els atacs al clergat són castigats amb l'excomunió.
- 11. Tercer Concili de Letrà (1179): limità les eleccions papals als cardinals, condemnà la simonia i prohibí la promoció al bisbat abans dels 30 anys d'edat.
- 12. Quart Concili de Letrà (1215): tractà de la transsubstanciació, de la primacia del papa i de la conducta del clergat. També declarà que els jueus i musulmans han d'utilitzar vestimentes especials per a diferenciar-los dels cristians.
- 13. Primer Concili de Lyon (1245): establí el color roig pels cardinals, i imposà un impost en la Terra Santa.
- 14. Segon Concili de Lyon (1274)
- 15. Concili de Vienne (1311-1312): disoldé a l'ordre del Temple (cavallers del Temple).
- 16. Concili de Constança (1414-1418).
- 17. Concili de Basilea, Ferrara i Florència (1431-1445): és una reconciliació amb l'Església Ortodoxa, que no va ser acceptada immediatament pels cristians de l'est. En aquest concili es van assolir unions amb diverses esglésies de l'est.
- 18. Cinquè Concili de Letrà, (1512-1517): intentà reformar l'Església
- 19. Concili de Trento, (1545-1563): fou la resposta als qüestionaments del calvinisme i el luteranisme, i imposà la uniformitat en la litúrgia del ritu romà
- 20. Primer Concili Vaticà, (1870): establí la doctrina de la infal·libilitat del papa.
- 21. Segon Concili Vaticà, (1962-1965): renovà la litúrgia romana, "d'acord a la norma prístina dels pares"; establí decrets pastorals sobre la naturalesa de l'església i la seva relació amb el món modern; restaurà la teologia de la comunió; promogué l'estudi bíblic; i marcà l'inici del progrés ecumènic de reconciliació amb altres esglésies cristianes. Categoria:cristianisme ja:公会議 ko:공의회

Església Copta

El cristianisme ortodox copte és, d'acord amb la tradició, la forma original i indígena del cristianisme que l'apòstol Marc va establir a Egipte a mitjan segle I, (aproximadament a l'any 60). L'església ortodoxa copta és una de les esglésies orientals ortodoxes. El seu líder és el patriarca d'Alexandria, també denominat com "el papa d'Alexandria". Posició que no s'ha de confondre amb cap dels altres dos bisbes que duen el títol de Patriarca d'Alexandria, (un en comunió amb el Papa, de Roma, i l'altre, el cap d'una de les esglésies ortodoxes canòniques d'aquest). El Papa actual és el papa Shenouda III. Si bé la Real Acadèmia Espanyola suggereix que la paraula copte és la derivació del vocable grec ekyptos (Αiγυπτος), Egipte, és més probable que provingui de l'àrab qubt ("egipci"), ja que quan aquest poble musulmà va arribar en actitud de conquesta a Egipte en el 641 va denominar així al cristià d'Alexandria. El símbol de la creu de Crist es va començar a emprar a Alexandria, entre els cristians coptes; va ser un costum que va néixer allí; se sap que no existia en les catacumbes ni en el làbarum de Constantí que duia un crismó, (anagrama críptic de Jesucrist, representat per una X i una P sobreposades, dintre d'una O). Categoria:Cristianisme ja:コプト正教会

Muse (Beziehung)

Eine Muse (griechisch Μούσα) ist eine oftmals weibliche Person, die einen anderen Menschen zu kreativen Leistungen anspornt. Oft sind Musen Frauen im Umfeld von Künstlern. Musen inspirieren durch ihren Charakter, ihre Ausstrahlung, ihre menschliche Zuwendung, durch eine erotische Beziehung, meist jedoch durch eine Kombination all dieser Faktoren. Der Begriff Muse geht auf die Musen in der griechischen Mythologie zurück, die Göttinnen der Kunst. So suggeriert die Idee der Muse, dass Kreativität oder Originalität eines Künstlers oder Wissenschaftlers erst durch einen Anstoß von außen in der Person einer "fleischgewordenen" Göttin freigesetzt werde. Einige Künstlermusen erlangten selbst Berühmtheit, zum Beispiel Alma Mahler-Werfel, Marietta di Monaco oder Emmy Hennings. Kategorie:Soziologie Kategorie:Kunst

cukrzyca Malaga accommodation mBank Strona Informacyjna gry strategiczne hotel kiev

:: RELATED NEWS ::

Shasta of the Wolves
)]] Shasta of the Wolves is a 1919 feral child novel by American author Olaf Baker. On a mountain in the Pacific Northwest, apparently in the

WUAB
WUAB, identified on-air as UPN43, is the local UPN affiliate in Cleveland, Ohio. It was an independant station from it's inception in 1968 to 1995. In 1995 it became a dual UPN/WB affiliate. As the two network's lineups expanded to Monday through Friday, WUAB stayed with UPN (WB went to WBNX in 1997). Between 1999 and 2002, the channel was known as Hometeam 43 to promote the fact that they carried both t

Ninja Gaiden 2
Ninja Gaiden 2 is the second installment in the Ninja Gaiden trilogy for the Nintendo Entertainment System. The object is to defeat Ashtar, the leader of the Demon clan. In this episode, Ryu has the power to climb any wall. There is also a Musicruise accessible using special key combinations that will play any song in the game. Ryu has various power boosters which use ninja power:
- Throwing Star (5 points)
- Windmill Throwing Star (10 p

Derek A. Walcott
Derek Alton Walcott (born January 23, 1930) is a poet, playwright, writer and visual artist who was in the vanguard of the post-colonial school of English language writing. Born in Castries, St. Lucia, he won the Nobel Prize for Literature i

Derek Alton Walcott
Derek Alton Walcott (born January 23, 1930) is a poet, playwright, writer and visual artist who was in the vanguard of the post-colonial school of English language writing. Born in Castries, St. Lucia, he won the Nobel Prize for Literature i

North German Plain
The North German Plain is a lowland region extending from the North Sea and Baltic Sea southward to the uplands of central Germany. It lies at the heart of the Great European Plain, which extends from central Russia in the east to Belgium and France in the west. Much of the North German Plain lies less than 100 meters above sea level. On the North Sea coast, the plain

The mob
The Mob can mean:
- The Mafia and other organized crime.
- The Mob, an anarcho-punk band originally from Yeovil, Somerset, UK.
- The Mob, a

1836 in South Africa
See also: 1835 in South Africa, other events of 1836, 1837 in South Africa and the Timeline of South African history. ----

Events

- The 6th Cape Frontier War ends
- The Cape Colony's Legislative Council provides for elected municipa