Democràcia

La democràcia es una forma de govern en què la gent hi pren part de manera directa o indirecta. El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) demos ("gent") i kratein ("governar"). El seu sentit literal es, doncs, govern de la gent o del poble. En un sistema democràtic, la opinió dels votants o ciutadans és la que decideix qui tindrà el poder i com aniràn les coses. Les democràcies modernes garanteixen una sèrie de drets bàsics als ciutadans:
- elecció del govern mitjançant eleccions lliures i justes
- llibertat d'expressió, i manifestació
- imperi de la llei
- respecte dels drets humans
- llibertat d'assemblea
- no discriminació per raons de gènere, origen, etc.
- respecte a les minories Categoria:Política ja:民主主義 ko:민주주의 simple:Democracy th:ประชาธิปไตย

Govern

El Govern o administració és el poder executiu de l'Estat encarregat de complir i fer complir les lleis, mentre que legislar està reservat al poder legislatiu, i la interpretació de les lleis al poder judicial.

Enllaços relacionats

Generalitat de Catalunya el Govern de Catalunya Govern_i_pol%C3%ADtica_d%27Espanya Categoria:Política ja:政府 ko:정부 ms:Kerajaan simple:Government th:รัฐบาล

Sufragi

El sufragi és el sistema d'eleccions als càrrecs públics amb la participació directe o indirecte dels ciutadans. En el sistema directe els propis ciutadans voten als seus representants polítics. També, segons el sistema estipulat, es poden elegir compromissaris, que son els que elegeixen als càrrecs. En alguns casos determinats càrrecs, votats pels ciutadans directament, elegeixen altres càrrecs. En la Constitució espanyola de 1978 el parlament és bicameral. El Congrés està format per 350 diputats elegits per sufragi directe, en llistes tancades, és a dir, els partits polítics proposen una llista de candidats que no pot ser alterada pel vot dels ciutadans, els càrrecs es distribueixen entre les distintes candidatures per la Llei de D'Hondt. Les eleccions al Senat es fan donant el vot directament a cada senador. El President del Govern, el poder executiu, es vota pels diputats. És un sistema de sufragi indirecte. Mentre el Congrés de diputats hi ha una norma no escrita segons la qual, fins el dia d'avui, el President del Govern és el “primer” candidat del partit més votat, als ajuntaments és freqüent que es facin pactes postelectorals que sovint donen el càrrec a una coalició de partits minoritaris. Vegeu:
- Eleccions generals espanyoles (2004) Categoria:Política

Drets humans

ja:人権 zh-min-nan:Jîn-kôan Els drets humans són, segons la teoria jurídica del iusnaturalisme, drets inalienables i pertanyents a tots els éssers humans. Aquesta teoria afirma que aquests drets són necessaris per a assegurar la llibertat i el manteniment d'una qualitat de vida digna, i estan garantits a totes les persones en tot moment i lloc. Els drets inalienables no poden ser concedits, limitats, canviats o venuts (per exemple, un no pot vendre's com esclau). Els drets inalienables només poden ser assegurats o violats. Els drets humans poden ser dividits en dues categories, drets humans positius i negatius. Els drets negatius poden ser expressats com un dret humà positiu, però no en viceversa. Per exemple, el dret d'un nounat a tenir pares que ho cuidin només pot ser expressat positivament.

Història

Els drets humans apareixen per primera vegada en la política anglesa com una exigència burgesa de tenir alguna classe de seguretat contra els abusos de la corona i limitant el poder dels monarques sobre els seus ciutadans creant una sèrie de principis sobre els quals els monarques no podien legislar o decidir. Amb el naixement de l'Assemblea de l'ONU, i la Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948, el concepte de Drets humans s'universalitza. Per la seva naturalesa, els Drets Humans apareixen simplement amb la humanitat, perquè aquests són inherents a l'home, però no han estat reconeguts com a tals fins a la Revolució Francesa, arribant posteriorment a la deguda importància en la cultura jurídica internacional. Cal esmentar, però, que en l'actualitat aquests drets es vulneren.

Classificació

Existeixen diverses formes de classificar els drets humans. Una de les més conegudes és l'anomenada tres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva.
- Primera generació Es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units. Aquest primer grup ho constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. Com resultat d'aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, entre els quals figuren:
- Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, idioma, posició social o econòmica.
- Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
- Els homes i les dones posseeixen iguals drets.
- Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud.
- Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
- Ningú pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
- Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
- Tota persona té dret a una nacionalitat.
- En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol país.
- Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
- Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
- Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
- Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.
- Segona generació La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa de els quals, l'Estat de Dret pansa a una etapa superior, és a dir, a un Estat Social de Dret. D'aquí el sorgiment del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:
- Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
- Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
- Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
- Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
- Tota persona té dret a la salut física i mental.
- Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
- Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats.
- L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
- Tercera generació Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
- L'autodeterminació.
- La independència econòmica i política.
- La identitat nacional i cultural.
- La pau.
- La coexistència pacífica.
- L'enteniment i confiança.
- La cooperació internacional i regional.
- La justícia internacional.
- L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia.
- La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics.
- El medi ambient.
- El patrimoni comú de la humanitat.
- El desenvolupament que permeti una vida digna.

Definició liberal moderna dels Drets Humans

Dintre de les cultures polítiques liberals modernes, els drets humans bàsics són definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues següents regles bàsiques:
- Tots els individus deurien poder actuar de la forma que triïn sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret.
- Tots els individus deuen prendre responsabilitat per les conseqüències dels seus actes. Desafortunadament, diversos tipus d'extremismes creen dificultats per a això, ja sigui no reconeixent els drets en general, o simplement passant alguns drets per damunt per a promoure el seu propi punt de vista. Per tant, l'universalisme en els drets sembla pressuposar liberalisme, un acostament tolerant i no extrem. Isaiah Berlin, defensor del liberalisme, va dir: "La llibertat total pot ser terrible, la igualtat total pot ser igual d'aterridora."

Veure també

- Declaració Universal dels Drets Humans

Enllaços externs

- [http://www.sodepau.org/cat/ Solidaritat Pau Desenvolupament]
- [http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=968738 Garzón demana una comissió de la veritat]
- [http://www.derechos.org/ Derechos Human Rights]
- [http://www.derechos.org/nizkor/ Equip Nizkor] Categoria:Drets humans Categoria:Dret

Categoria:Política

Categoria:Ciències socials ja:Category:政治 ko:분류:정치 zh-min-nan:Category:Chèng-tī

Charlie wolf

Charlie Wolf is a radio talkshow host originally from Boston. Charlie Wolf is on the UK's TalkSport radio station on Saturday from 1am to 6am and Sunday from 2am to 6am, following Mike Dickin, Charlie Wolf used to host Red FM (Ireland)'s Cork Talks Back show which is currently hosted by Victor Barry. For a short period Charlie did both jobs and would fly from Cork to London and back on Ryanair. He would then always complain about Ryanair's poor service. Charlie is Jewish and notoriously Right-wing. Controversial figures from the neoconservative Project for the New American Century (PNAC) appear regularly on his shows. He often cuts off callers who have opposing views to his own, describing them as Liberal "wackos" and "moonbats".

Charlie's political views

- Considers homosexuality destructive to society
- Pro-death penalty, yet hates Lethal injection
- Claims the British Conservative Party is too Left-wing
- Against the plastic bag tax in Ireland
- Pro-hunting and hunts himself
- Anti-vegetarian
- Against the use of Speed cameras
- Hates Greenpeace, brands environmentalists as "wackos"
- Supported both Iraq & Afghanistan wars
- Denies Darwinian evolution, interprets Genesis literally
- Believes in Bible prophecy and connects it with current events Charlie considers George W Bush to be one of the greatest leaders of all time. He also speaks highly of Ronald Reagan's presidency and Margaret Thatcher's premiership in Great Britain. Charlie has repeated the Zionist claim that the Palestinian people have no right to exist, and argues they suffer from a victim mentality. Charlie is an staunch supporter of the war in Iraq and the war on terror. He favours right-wing American outlets such as the National Review for his news. Michael Ledeen, who writes a regular column for National Review, is a regular guest. According to Charlie, a conservative must support the Iraq war.

Cork talks back

Charlie started hosting Cork Talks Back when the station started broadcasting in early 2001. Not long after he started there was an incident that involved yobs throwing rocks at the Number 2 bus in Knocknaheeney. He then ridiculed Knocknaheeney and would play the Wheels on the Bus song with sounds of windows being smashed almost every day until he left the station. He would often do impersonations of his stressed boss Henry who would say "Ahh, liek" when ever Charlie asked him for something. The show lasted 3 hours, initially from 10pm to 1am and later changed to 9pm to 12am. In the first hour he would cover the more serious issues and would not take many calls from listeners however as the evening progressed he would have the lesser-quality guests on and he would do the "Langor lines". The langor lines was a period of about 20 minutes when he would let just anyone on the air without being screened. People would often call up and say things like “Charlie boy, you are a tool” and “Charlie you are the biggest gay”. They would also do impersonations of Charlie doing impersonations of Henry. Rarely would anyone with anything intelligent to say call the “Langor lines”. Charlie would occasionally interview what he called “wacko's” these were basically conspiracy theorists and people who claimed to be psychic. On one occasion he interviewed a woman called Nancy Ann Luft who claimed the “Sputnik forces” were about to invade earth. After she had got off the air he ridiculed her but he did not know that she was listening online. Nancy then sent him hatemail which he put on his site. Cork talks back regulars:
- Victor Barry (WWE night)
- Des Bishop
- Scott Hoover
- Hot tub Jen
- Alan the Dub

References

- [http://www.charliewolf.com Charlie Wolf fan website]
- [http://www.talksport.net/content/71.chtml Charlie Wolf on TalkSport website]
- [http://3sx.net/ahhlike.mp3 Henry impersonation sent in by a listener (mp3, 312KiB)]
- [http://buffoons.blogspot.com/2005/08/reasons-why-knocknaheeny-is-shit.html Reasons why Knocknaheeney is shit - mentions throwing rocks at buses]

zycie Nurkowanie zujer zas�ony �mieszne filmy

:: RELATED NEWS ::