Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Densitat

Densitat

Vegi's també densitat de població ---- La densitat, de símbol ρ (lletra rho de l'alfabet grec), i a vegades abreviada com a d, és la relació que existeix entre la massa i el volum d'un cos. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Fórmula general: :ρ = m / V Les unitats de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram per metre cúbic (kg/m3). Però per motius històrics i pràctics, normalment es mesura en grams per centímetre cúbic (g/cm3). Densitat de l'aigua a 3.98 °C = 1000 kg/m3 = 1 g/cm3

Densitat d'algunes substàncies

Substància Densitat en g/cm3
Iridi22.65
Osmi22.61
Platí21.45
Or19.30
Urani19.05
Mercuri13.58
Pal·ladi12.023
Plom11.34
Plata10.49
Coure   8.92
Ferro   7.87
Estany   7.31
Diamant   3.50
Alumini   2.70
Magnesi   1.74
Aigua de mar   1.025
Aigua   1.000
Alcohol etílic   0.790
Gasolina   0.730
Aerogel   0.003
Aire   0.0012

Densitat d'un punt P d'un medi continu

La densitat en un medi continu és una magnitud, escalar, no fonamental, definida en cada punt material. Sigui P un punt material d'un medi continu. Sigui una successió de volums materials, de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt P en el seu interior. Anomenem densitat del punt P al límit de la succesió dels quocients mi/Vi quan Vi tendeix a 0 (recordeu que en un medi continu no s'hi contemplem les mol·lècules subatòmiques ni res). =\lim Categoria:Magnitud física Category:Propietats químiques ja:密度

Densitat de població

La densitat de població es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre d' articles per unitat d'àrea.

Definició de la densitat de població

D'acord amb la definició que s'ha donat, la densitat de població depèn de l'escala de l’àrea de mostreig utilitzada. Això fa que sigui difícil de definir-la com una funció continua. Suposant que modelem els individus o objectes de la població com a punts discrets, la densitat de població oscil•larà cap amunt o cap avall a mida que el límit de l’àrea de mostreig passa per sobre d'aquests punts. Per evitar això, es podrien modelar els individus com a objectes amb extensió finita, però això també portaria problemes, sobretot si l'escala de l’àrea de mostreig es semblant a l’extensió dels individus. Normalment, el que es fa es considerar la densitat de població com a quantitat fractal, que depèn de l'escala.

Densitat de població en biologia

La densitat de població es una mesura habitual en biologia, sobretot en ecologia. Es pot utilitzar, entre d'altres coses, per determinar en quins llocs una espècie pot estar en perill d’extinció. Cal tenir en compte, però, que la densitat de població òptima depèn molt de l’espècie i de l'ecosistema en consideració.

Densitat de població humana

Per humans, la densitat de població és el nombre de persones per unitat d'àrea (això pot incloure o no llacs, rius i embassaments). També es pot expressar respecte la unitat d’àrea habitable, productiva (o potencialment productiva), o cultivable. S'expressa sovint com a nombre de persones per quilòmetre quadrat o per hectàrea. Les densitats de població es poden calcular per ciutats, regions, estats o per tot el món. La densitat de població humana a la Terra és de 42 persones per km², però és molt variable segons els països i regions. Els països (o unitats administrativament autònomes) més densament poblats són:
- Macau
- Mònaco
- Hong Kong
- Singapur
- Gibraltar Tots aquests són estats molt petits i molt urbanitzats. El país gran amb més densitat de població és Bangladesh, amb 134 milions d'habitants i una densitat de 900 persones per km². A Europa, els Països Baixos són l'estat gran més densament poblat amb gairebé 400 persones/km². En contrast, hi ha grans àrees del planeta (l'Antàrtida, els grans deserts, etc.) pràcticament despoblades, amb densitats de població molt properes a zero. Categoria:Demografia Categoria:Sociologia Categoria:Ecologia als:Bevölkerungsdichte ja:人口密度 th:ความหนาแน่นประชากร zh-min-nan:Jîn-kháu bi̍t-tō·

Massa

La massa és una propietat dels objectes físics que mesura la quantitat de matèria en un objecte. És un concepte fonamental de la mecànica i tots els temes relacionats. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms. Estrictament parlant, la massa es refereix dos conceptes:
- La massa inercial és una mesura de la inèrcia d'un objecte, que és la seva resistència a canviar el seu estat de moviment quan se li aplica una força. Un objecte amb poca massa inercial canvia el seu moviment fàcilment, mentre que un objecte amb gran massa no.
- La massa gravitacional és una mesura de la força d'interacció d'un objecte amb la força gravitatòria. En un mateix camp gravitacional, un objecte amb menor massa gravitatòria experimenta una força menor que un objecte de major massa gravitatòria (aquesta quantitat es confon de vegades amb el pes) Hom ha demostrat experimentalment, amb la màxima precisió amb què es pot mesurar, que la massa inercial i la gravitatòria d'un objecte són iguals, encara que conceptualment es consideren diferents. A continuació, es discuteixen les definicions i implicacions de cadascuna d'aquestes dues magnituds.

Massa inercial

La massa inercial es determina usant la segona i tercera lleis del moviment de Newton. Donat un objecte amb una massa inercial coneguda, podem obtenir la massa inercial de qualsevol altre objecte si aconseguim que tots dos objectes exerceixin una força entre si. Segons la tercera llei de Newton, les forces experimentades per cada objecte tindran la mateixa magnitud. Així podem estudiar com una força actua sobre dos objectes diferents. Suposem que tenim dos objectes, A i B, amb masses inercials mA (coneguda) i mB (que volem determinar.) Si suposem les masses constants i aïllem el sistema format pels dos objectes de la resta de l'univers, de manera que les úniques força existents siguin les de A sobre B, que denotarem FAB, i la força de B sobre A, que denotarem FBA. Segons la segona llei de Newton, FAB = mA·aA FBA = mB·aB on aA i aB són les acceleracions que experimenten A i B, respectivament. Per a continuar, cal assegurar que les acceleracions no siguin zero, és a dir que les forces entre els objectes no siguin nul·les. Això es pot aconseguir, per exemple, fent col·lisionar els dos objectes i fent mesures durant la col·lisió. La tercera llei de Newton estableix que les dues forces són iguals i oposades, és a dir, FAB = - FBA. Així, la massa de B (mB) és igual a: mB=-mA (aA/aB) Així, mesurant aA i aB podem determinar mB en termes de mA. S'ha suposat que les massa A i B són constants. Aquesta és una suposició fonamental, la conservació de la massa, i es basa en el fet que suposadament la massa no es pot ni crear ni destruir. En realitat la massa es pot transformar en energia: això és una implicació de la teoria de la relativitat especial. De vegades és útil tractar la massa d'un objecte variant en el temps: per exemple, la massa d'un coet decreix en anar-se cremant el combustible.

Massa gravitacional

Considerem dos objectes A i B amb masses gravitacionals MA i MB, separades una distància |rAB|. La llei de gravitació de Newton estableix que la força d'atracció totes dues serà de magnitud: | F |= G (MA·MB) /(|rAB|·|rAB|) on G és la constant de gravitació universal. La fórmula anterior es pot reformular de la següent manera: donada l'acceleració g d'una massa de referència (massa = 1) en un camp graviatori (com el de la Terra), la força gravitacional sobre un objecte de massa M té de magnitud: | F | = Mg.

Equivalència de la massa inercial i massa gravitacional

Els experiments han demostrat que les massa inercials i gravitacionals coincideixen, amb un altíssim nivell de precisió. Aquests experiments són essencialment el conegut fenomen, observat per primer cop per Galileu, que un objecte cau amb una acceleració que no depèn de la seva massa (suposant que no existeixi fricció). Suposem que tenim un objecte amb masses inercials i gravitacionals m i M, respectivament. Si la [gravetat és l'única força que hi actua, la combinació de la segona llei de Newton i l'acceleració de la gravetat dóna: a = (m/M)g Llavors, tots els objectes en el mateix camp gravitatori cauen a la mateixa velocitat si i només si la relació entre les massa inercials i gravitacionals és sempre igual a una constant fixa. Podem prendre aquesta constant igual a 1, per definició.

Quant de Massa

Segons Planck la massa té un valor mínim (m p): m_p = \sqrt on mp és la massa de Planck, \hbar és la constant de Plack dividida per 2π, c es la velocitat de la llum en el buit, (en termes de les unitats del SI) G = (6,674215 ± 0,000092) · 10 -11 N·m 2/kg2. aquest quant de massa té un valor de 2,177 · 10 -8 kg Vegeu: Unitats de Planck

Enllaç extern


- [http://www.alcyone.com/max/writing/essays/planck-units.html Plana sobre les unitats de Planck] Categoria:Mecànica Categoria:Magnitud física ja:質量 ko:질량 simple:Mass

Volum

El volum (V), és la magnitud física que expressa l'espai que ocupa un cos. La unitat de mesura de volum en el Sistema Internacional es el metre cúbic (m3), tot i que el litre (l) i el mil·lilitre (ml) són molt utilitzades.
- 1 metre cúbic equival a 1000 litres. Un litre és un decimetre cúbic (dm3)
- 1 litre equival a 1000 mililitres. Un mililitre és un centimetre cúbic (cm3) La matèria pel fet d'ocupar un lloc en l'espai, té volum.

Fòrmules per a calcular el volum

  • Cub: s³ (s = longitud d'una aresta)
  • Esfera: 4 · π · r³ / 3 (r = radi de l'esfera)
  • Con: π · r² · h / 3 (r = radi del cercle, h = alçada des de la base fins al vèrtex)
Categoria:Magnitud física ja:体積 simple:Volume

Volum

El volum (V), és la magnitud física que expressa l'espai que ocupa un cos. La unitat de mesura de volum en el Sistema Internacional es el metre cúbic (m3), tot i que el litre (l) i el mil·lilitre (ml) són molt utilitzades.
- 1 metre cúbic equival a 1000 litres. Un litre és un decimetre cúbic (dm3)
- 1 litre equival a 1000 mililitres. Un mililitre és un centimetre cúbic (cm3) La matèria pel fet d'ocupar un lloc en l'espai, té volum.

Fòrmules per a calcular el volum

  • Cub: s³ (s = longitud d'una aresta)
  • Esfera: 4 · π · r³ / 3 (r = radi de l'esfera)
  • Con: π · r² · h / 3 (r = radi del cercle, h = alçada des de la base fins al vèrtex)
Categoria:Magnitud física ja:体積 simple:Volume

Massa

La massa és una propietat dels objectes físics que mesura la quantitat de matèria en un objecte. És un concepte fonamental de la mecànica i tots els temes relacionats. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms. Estrictament parlant, la massa es refereix dos conceptes:
- La massa inercial és una mesura de la inèrcia d'un objecte, que és la seva resistència a canviar el seu estat de moviment quan se li aplica una força. Un objecte amb poca massa inercial canvia el seu moviment fàcilment, mentre que un objecte amb gran massa no.
- La massa gravitacional és una mesura de la força d'interacció d'un objecte amb la força gravitatòria. En un mateix camp gravitacional, un objecte amb menor massa gravitatòria experimenta una força menor que un objecte de major massa gravitatòria (aquesta quantitat es confon de vegades amb el pes) Hom ha demostrat experimentalment, amb la màxima precisió amb què es pot mesurar, que la massa inercial i la gravitatòria d'un objecte són iguals, encara que conceptualment es consideren diferents. A continuació, es discuteixen les definicions i implicacions de cadascuna d'aquestes dues magnituds.

Massa inercial

La massa inercial es determina usant la segona i tercera lleis del moviment de Newton. Donat un objecte amb una massa inercial coneguda, podem obtenir la massa inercial de qualsevol altre objecte si aconseguim que tots dos objectes exerceixin una força entre si. Segons la tercera llei de Newton, les forces experimentades per cada objecte tindran la mateixa magnitud. Així podem estudiar com una força actua sobre dos objectes diferents. Suposem que tenim dos objectes, A i B, amb masses inercials mA (coneguda) i mB (que volem determinar.) Si suposem les masses constants i aïllem el sistema format pels dos objectes de la resta de l'univers, de manera que les úniques força existents siguin les de A sobre B, que denotarem FAB, i la força de B sobre A, que denotarem FBA. Segons la segona llei de Newton, FAB = mA·aA FBA = mB·aB on aA i aB són les acceleracions que experimenten A i B, respectivament. Per a continuar, cal assegurar que les acceleracions no siguin zero, és a dir que les forces entre els objectes no siguin nul·les. Això es pot aconseguir, per exemple, fent col·lisionar els dos objectes i fent mesures durant la col·lisió. La tercera llei de Newton estableix que les dues forces són iguals i oposades, és a dir, FAB = - FBA. Així, la massa de B (mB) és igual a: mB=-mA (aA/aB) Així, mesurant aA i aB podem determinar mB en termes de mA. S'ha suposat que les massa A i B són constants. Aquesta és una suposició fonamental, la conservació de la massa, i es basa en el fet que suposadament la massa no es pot ni crear ni destruir. En realitat la massa es pot transformar en energia: això és una implicació de la teoria de la relativitat especial. De vegades és útil tractar la massa d'un objecte variant en el temps: per exemple, la massa d'un coet decreix en anar-se cremant el combustible.

Massa gravitacional

Considerem dos objectes A i B amb masses gravitacionals MA i MB, separades una distància |rAB|. La llei de gravitació de Newton estableix que la força d'atracció totes dues serà de magnitud: | F |= G (MA·MB) /(|rAB|·|rAB|) on G és la constant de gravitació universal. La fórmula anterior es pot reformular de la següent manera: donada l'acceleració g d'una massa de referència (massa = 1) en un camp graviatori (com el de la Terra), la força gravitacional sobre un objecte de massa M té de magnitud: | F | = Mg.

Equivalència de la massa inercial i massa gravitacional

Els experiments han demostrat que les massa inercials i gravitacionals coincideixen, amb un altíssim nivell de precisió. Aquests experiments són essencialment el conegut fenomen, observat per primer cop per Galileu, que un objecte cau amb una acceleració que no depèn de la seva massa (suposant que no existeixi fricció). Suposem que tenim un objecte amb masses inercials i gravitacionals m i M, respectivament. Si la [gravetat és l'única força que hi actua, la combinació de la segona llei de Newton i l'acceleració de la gravetat dóna: a = (m/M)g Llavors, tots els objectes en el mateix camp gravitatori cauen a la mateixa velocitat si i només si la relació entre les massa inercials i gravitacionals és sempre igual a una constant fixa. Podem prendre aquesta constant igual a 1, per definició.

Quant de Massa

Segons Planck la massa té un valor mínim (m p): m_p = \sqrt on mp és la massa de Planck, \hbar és la constant de Plack dividida per 2π, c es la velocitat de la llum en el buit, (en termes de les unitats del SI) G = (6,674215 ± 0,000092) · 10 -11 N·m 2/kg2. aquest quant de massa té un valor de 2,177 · 10 -8 kg Vegeu: Unitats de Planck

Enllaç extern


- [http://www.alcyone.com/max/writing/essays/planck-units.html Plana sobre les unitats de Planck] Categoria:Mecànica Categoria:Magnitud física ja:質量 ko:질량 simple:Mass

Sistema internacional

El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système International d'Unités) és el sistema d'unitats mes utilitzat, sobretot en Ciència. També se sol anomenar sistema mètric. Les unitats SI les estableix el Bureau International des Poids et Mesures ("Oficina Internacional de Pesos i Mesures"). El sistema SI es basa en 7 unitats base,
- metre (m): longitud
- quilogram (kg): massa
- segon (s): temps
- amper (A): corrent elèctric
- kelvin (K): temperatura absoluta
- mol: quantitat de substància
- candela (cd): Intensitat lumínica A partir d'aquestes unitats base es poden definir unitats derivades.

Prefixos

També hi ha una sèrie de Prefixos del SI definits que es poden combinar amb qualsevol unitat, per a formar unitats derivades adeqüades per a fer mesures en ordres de magnitud menors o majors.
(Sub)multiplePrefixSimbol
1024yottaY
1021zettaZ
1018exaE
1015petaP
1012teraT
109gigaG
106megaM
103quilok
102hectoh
101decada
10-1decid
10-2centic
10-3mil·lim
10-6microμ
10-9nanon
10-12picop
10-15femtof
10-18attoa
10-21zeptoz
10-24yoctoy

Enllaç extern


- [http://www.bipm.fr/en/si/ Oficina Internacional de Pesos i Mesures] categoria:Unitats de mesura ja:国際単位系 ko:SI 단위계 simple:SI th:หน่วยเอสไอ

Quilogram

El quilogram o kilogram (abreujat kg) és la unitat base de massa en el Sistema Internacional (SI).

Múltiples

S'utilitzen diversos prefixos per anomenar múltiples o submúltiples del quilogram. Els més usats son,
- tona = 1000 kg (estrictament hauria de ser megagram, però aquest nom no s'utilitza mai)
- gram (g) = 1/1000 kg
- mil·ligram (mg) = 1/1000 g, o 10-6 kg
- microgram (µg) = 10-6 g (una milionèsima de gram), o 10-9 kg Altres múltiples o submúltiples son,
- Decagram (dag) = 1/100 kg

- Hectogram (hg) = 1/10 kg

- Decigram (dg) = 1/10 g, o 1/10000 kg

- Centigram (cg) = 1/100 g, o 10-5 kg

Definició

El quilogram és l'única unitat base del SI que encara es defineix en relació a un artefacte material, i no en base a constants físiques. Originalment, un quilogram es va definir com la massa d'un litre d'aigua pura a la temperatura de 4 graus Celsius i pressió atmosfèrica estàndard. Aquesta definició era poc pràctica, ja que la densitat de l'aigua depèn de la pressió, i les unitats de pressió inclouen la massa com a unitat base, de manera que s'introduïa una dependència circular en la definició. Per evitar aquests problemes, es va redefinir el quilogram agafant com a referència un objecte que tingués aproximadament la massa expressada en la definició original. Des del 1899, el prototip internacional del quilogram és una barra feta d'una al·leació de platí i iridi, de 39 mm d'alçada i de diàmetre, que es guarda a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. També n'existeixen còpies oficials, que es comparen amb el prototip cada 10 anys. Aquestes comparacions han permès establir que l'error en la repetibiltat de la definició actual és d'aproximadament 2 micrograms. De fet, sembla ser que el prototip original ha perdut uns 50 micrograms en els darrers 100 anys, sense que se'n sàpiga la causa. Els problemes de la definició actual fan que s'estigui treballant en la recerca d'alternatives basades en alguna constant física.

Enllaços externs


- [http://www.bipm.fr Le Bureau International des Poids et Mesures]
- [http://www.ex.ac.uk/cimt/dictunit/ccmass.htm Conversió d'unitats de massa i pes] Diversos enllaços sobre la necessitat d'una nova definició i algunes de les propostes actuals,
- [http://www.npl.co.uk/mass/faqs/kilogram.html National Physical Labratory]
- [http://nvl.nist.gov/pub/nistpubs/jres/106/4/j64schw.pdf Balans de Watt]
- [http://www.npl.co.uk/mass/avogadro.html projecte Avogadro] Categoria:Unitats del SI Categoria:Unitats de massa ja:キログラム ko:킬로그램 simple:Kilogram th:กิโลกรัม zh-min-nan:Kong-kin

Metre cúbic

El metre cúbic (símbol m³) és la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum. És el volum d'un cub amb els costats d'un metre de longitud. 1 metre cúbic equival a:
- 1.000 litres
- 1.000 decímetres cúbics
- 1.000.000 centímetres cúbics
- 35,3 peus cúbics (aproximadament) Un metre cúbic d'aigua pura a una temperatura de 3,98 °C i a una pressió d'una atmosfera, té una massa de 999,972 kg (gairebé una tona). Un quilòmetre cúbic (km3) és el volum igual a un cub d'un quilòmetre de costat. Categoria:Unitats derivades del SI categoria:Unitats de volum ja:立方メートル ko:세제곱미터 th:ลูกบาศก์เมตร

Gram

El gram (abreujat g) és una Unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg). A vegades s'usen les abreviacions incorrectes gr o gm. : 1 gram = 1 g = 0,001 kg Un centímetre cúbic (10-6 m3) d'aigua, té una massa aproximada d'un gram. Un gram és també aproximadament el que pesa un clip per agrupar papers. Es la unitat de massa base en el sistema CGS, però no en el Sistema Internacional, on es defineix en funció del quilogram. Categoria:Unitats de massa ja:グラム

Iridi

Osmi - Iridi - Platí
Rh
Ir
Mt 
 
Imatge:Ir_taula_periòdica.png
General
Nom, símbol, nombreIridi, Ir, 77
Sèrie química Metall de transició
Grup, període, bloc9, 6, d
Densitat, duresa Mohs 22650 kg/m3, 6,5
Aparença Blanco platejat
Aparença
Propietats atòmiques
Pes atòmic 192,217 uma
Radi mitjà† 135 pm
Radi atòmic calculat 180 pm
Radi covalent 137 pm
Radi de Van der Waals Sense dades
Configuració electrònica Xe]4f14 5d7 6s2
Estats d'oxidació (òxid) 2, 3, 4, 6 (basicidad mitja)
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en les cares
Propietats físiques
Estat de la matèria Sòlid (__)
Punt de fusió 2739 K
Punt d'ebullició 4701 K
Entalpia de vaporització 604 kJ/mol
Entalpia de fusió 26,1 kJ/mol
Pressió de vapor 1,47 Pa al 2716 K
Velocitat del so 4825 m/s a 293,15 K
Informació diversa
Electronegativitat 2,20 (Pauling)
Calor específica 130 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 19,7 x 106 m-1·ohm-1
Conductivitat tèrmica 147 W/(m·K)
1er Potencial d'ionització 880 kJ/mol
2on potencial d'ionització 1600 kJ/mol
Isòtops més estables
iso.ANPeríode de semidesintegració CDED MeVPD
191Ir37,3%Ir és estable amb 114 neutrons
192mIrSintètic241 a TI0,155
193Ir62,7%Ir és estable amb 116 neutrons
L'iridi és un element químic de nombre atòmic 77 que se situa en el grup 9 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Ir. Es tracta d'un metall de transició, del grup del platí, dur, fràgil, pesat, de color blanc platejat. S'empra en aliatges d'alta resistència que poden suportar altes temperatures. És un element poc abundant i es troba en la naturalesa en aliatges amb platí i osmi. És l'element més resistent a la corrosió. S'empra en contactes elèctrics, aparells que treballen a altes temperatures, i com a agent enduridor del platí.

Característiques principals

És de color blanc, semblant al platí, però presenta una lleugera coloració groga. És difícil treballar aquest metall, perquè és molt dur i trencadís. És el metall més resistent a la corrosió. No és atacat pels àcids, ni tan sols per l'aigua règia. Per a dissoldre'l s'empra àcid clorhídric, HCl, concentrat amb clorat de sodi, NaClO3 a temperatures altes. Té una densitat molt elevada, semblant a la de l'osmi. Els seus estats d'oxidació més comuns són +1, +3 i +4. Categoria:Elements químics Categoria:Metalls ja:イリジウム th:อิริเดียม

Plató

Plató, Πλάτων Plátōn en grec, (ca. 21 de maig ? de 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. El seu treball més important va ser La República (Grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seua visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs mantinguts entre ell i Sòcrates. En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història verdatera" o "alétheia" -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu menciona també al que ara coneixem com els sòlids platònics.

Biografia

Plató era fill d'una família que pertanyia a l'aristocràcia atenesa. Amb 21 anys va passar a formar part del cercle de Sòcrates, el qual va produir un gran canvi en les seues orientacions filosòfiques. Després de la mort de Sòcrates, Plató es va refugiar a Mègara on va començar a escriure els seus diàlegs filosòfics. Més tard, va viatjar durant deu anys per Egipte i diferents llocs d'Àfrica i Itàlia. En Magna Grècia es va fer amic d'Arquitas de Tàrent i va conéixer les idees dels seguidors de Parmènides. A Sicília va voler influir en la política de Dionís I. Per aquesta causa va ser empresonat. Aníceris de Círene va reconéixer a Plató en la venda d'esclaus i el va comprar per a tornar-li la llibertat. Després de recobrar la seua llibertat Plató va comprar una finca en els afores d'Atenes, on va fundar un centre especialitzat en l'activitat filosòfica i cultural, al qual va donar el nom de L'Acadèmia. Atenes]

Obra

Plató es caracteritza, entre moltes altres coses, pels seus diàlegs filosòfics. Aquests diàlegs es poden dividir en quatre fases: # Primers diàlegs (o diàlegs Socràtics). Es caracteritzen per les seues preocupacions ètiques. Els més destacats són: Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores, Càrmides i Eutrifró. # Època de transició. Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques. Destaquen: Gòrgies, Menó, Cràtil i Menexè. # Època de maduresa o diàlegs crítics. En aquesta fase destaquen: El Convit (o Banquet), Fedó, La República i Fedre. # Diàlegs de vellesa o diàlegs crítics. En aquesta fase revisa les seues idees anteriors. Destaquen: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, Fileb, Timeu i Lleis. La teoria més coneguda de Plató és la teoria de les idees. En aquesta teoria es relacionen la teoria del coneixement, la de l'amor, la política, l'educació. Segons Plató el món en què vivim (món sensible) és una còpia d'un altre món, el de les idees (món intel·ligible), que és la realitat verdadera. Plató deia que la realitat només pot ser apresa o compresa per la intel·ligència no sensible sinó intel·lectual. Cada idea és única i immutable, al contrari, les coses són múltiples i canviants. La contraposició entre la realitat i el coneixement és descrita per Plató en un bellíssim i cèlebre Mite de la caverna.

Teoria de les idees

A La República, Plató es pregunta pel significat de la justícia i la naturalesa de la societat justa, i per contestar aquests interrogants formula una original teoria del coneixement, il·lustrada per mitjà del Mite de la caverna, segons el qual són dos els nivells de realitat: #El món de les coses, de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits. Aquest és el món de la matèria, compost d'objectes imperfectes i subjectes en contínua mutació o canvi. #El món de les idees, de la llum, totalment immaterial, al qual s'arriba a través del camí del coneixement. És el món de les formes ideal, perfectes i universals. L'abstracte món de les idees té la seva expressió en les paraules i els conceptes. Però les idees no només són conceptes més o menys generals que serveixen per a ordenar els diferents sentits de les paraules, sinó que són, a més a més, el fonament i el model del món de les coses.

L'ànima i el coneixement segons Plató

Per a Plató l'ànima (psiqué) és el principi de vida del cos (per tant està separada d'aquest) i es compon de tres o intel·lecte
- Irascible - la que vol o voluntat de folla
- Apetitiva - la que sent (desitja) o desig
- La llum de la idea suprema: el bé - ciència (la veritat, el coneixemant del bé). L'ànima existeix abans que l'home concret al qual dóna vida (metempsicosi) i per això cada individu ha conegut abans el que ja que en un temps anterior l'ànima ha conegut aquesta realitat veritable o mónde les idees perfectes, que s'identifica amb el bé. La idea del bé és l'objecte del coneixement, i a partir d'ella adquiren sentit la justícia, la bellesa, la veritat i totes les un procés d'imitació (mimèsis).

Teoria Política

El procés històrico-polític que li toca viure, juntament amb l'estudi de les diverses formes de govern, el portaren a una visió pessimista de la història: diu que cap de les formes de govern conegudes és bona perquè cadascuna d'elles es fonamenta en el domini d'una classe sobre les altres (és injusta) i que són degeneratives (cadascuna és pitjor que la precedent). Formes de govern:
- Aristocràcia: és el règim més perfecte perquè governen els millors.
- Timocràcia: predomina la classe militar, que oprimeix les classes inferiors.
- Oligarquia: predomini dels rics, que només cerquen el benefici propi.
- Democràcia: predomini dels pobres. És el règim més lliure, però també el més feble.
- Tirania: conseqüència de la degradació de la democràcia. És el pitjor de tots. L'objectiu de tota l'obra de Plató és una forma de govern definitiva, justa i estable, que procuri el benestar de tots i no només d'uns quants. Arriba a la conclusió que l'Estat just és aquell en que cadascú compleix una funció que li és pròpia per naturalesa. Donat que la naturalesa de les persones ve detereminada per la qualitat dominant de l'ànima de cadascú, resulta que hi ha:
- Ànima racional ---> governants
- Ànima Irascible --> guardiants
- Ànima Apetitiva --> productors Per això cal que l'Estat es fonamenti en un sistema educatiu, que serveixi per situar cadascú al seu lloc (exercint la funció que s'escaigui a la seva naturalesa), de manera que governin els que ho poden fer: els filòsofs. També estableix que ni els governants ni els guardiants podran tenir propietat privada, ni família, sinó que viuran en un comunisme total tant de béns com sexual, a fi que la seva situació de privilegi no el tempti a aprofitar-se'n. Categoria:Filòsofs de l'Antiga Grècia Categoria:Grecs Categoria:Antiga_Grècia ja:プラトン ko:플라톤 ms:Plato simple:Plato th:เพลโต

Or

Platí - Or - Mercuri
Ag
Au  
Rg
 
 
imatge:Au_taula_periòdica.png
Taula completa
General
Nom, símbol, nombreOr, Au, 79
Sèrie química Metalls de transició
Grup, període, bloc11, 6 , d
Densitat, duresa Mohs 19300 kg/m3; 2,5
Aparença Groc metàl·lic
Imatge:Au_aparença.jpg
Propietats atòmiques
Pes atòmic 196,96655 uma
Radi mitjà† 135 pm
Radi atòmic calculat 174 pm
Radi covalent 144 pm
Radi de Van der Waals 166 pm
Configuració electrònica Xe]4f145d106s1
Estats d'oxidació (òxid) 3, 1 (amfòter)
Estructura cristal·lina Cúbica centrada
en les cares
Propietats físiques
Estat de la matèria Sòlid
Punt de fusió 1337,33 K
Punt d'ebullició 3129 K
Entalpia de vaporització 334,4 kJ/mol
Entalpia de fusió 12,55 kJ/mol
Pressió de vapor 0,000237 Pa a 1337 K
Velocitat del so 1740 m/s a 293.15 K
Informació diversa
Electronegativitat 2,54 (Pauling)
Calor específica 128 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 45,2 x 106/m Ω
Conductivitat tèrmica 317 W/(m·K)
1 potencial d'ionització 890,1 kJ/mol
2 potencial d'ionització 1980 kJ/mol
Isòtops més estables
iso.ANLa t1/2 més llarga és de 186,09 d (195Au)
197Au100%Au és estable amb 118 neutrons


†Calculat a partir de distintes longituds d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.
L'or és un element químic de nombre atòmic 79 situat en el grup 11 de la taula periòdica. El seu símbol és Au (del llatí aurum). L'or és un metall de transició bla, brillant, groc, pesat, mal·leable, dúctil i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l'aigua règia. El metall es troba normalment és estat pur i en forma de palletes i dipòsits al·luvials i és un dels metalls tradicionalment empleats per a encunyar monedes. L'or s'empra com estàndar monetari per a moltes nacions i també s'utilitza en la joieria, la indústria i l'electrònica.

Característiques principals

L'or és un element metàl·lic que exhibeix un color groc en brut, però que pot mostrar-se negre, robí o morat en divisions fines. És considerat per alguns com l'element més bell de tots i és el metall més mal·leable i dúctil que es coneix. De fet, una unça (28,35 g) d'or pot modelar-se en un llençol que cobreixi 28 metres quadrats. Com és un metall bla, els aliatges amb altres metalls a fi de proporcionar-li duresa són freqüents. Es tracta d'un metall molt dens, amb un alt punt de fusió i una alta afinitat electrònica. Els seus estats d'oxidació més importants són +1 i +3. També es troba en l'estat d'oxidació +2, així com en estats d'oxidació superiors, però és menys freqüent. A més, l'or és un bon conductor del calor i de l'electricitat, i no l'afecta l'aire ni la majoria d'agents químics. Té una alta resistència a l'alteració química per part de la calor, la humitat i la majoria dels agents corrosius, i així està ben adaptat al seu ús en l'encunyació de monedes i en la joieria.

Aplicacions

corrosius L'or pur és massa bla per a ser usat normalment i s'endureix aliant-lo amb plata i coure. L'or i els seus molts aliatges s'empren força en joieria, fabricació de monedes i com a patró monetari en molts països. A causa de la seva bona conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, així com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a emprar a finals del segle XX com a metall en la indústria. Altres aplicacions:
- L'or exerceix funcions crítiques en ordinadors, telecomunicacions, naus espacials, motors d'avions a reacció, i molts altres productes.
- La seva alta conductivitat elèctrica i resistència a l'oxidació ha permès un ampli ús com a capes primes electrodipositades sobre la superfície de connexions elèctriques per a assegurar una connexió bona, de baixa resistència.
- Com la plata, l'or pot formar fortes amalgames amb el mercuri que a vegades s'empra en empastats dentals.
- L'or [col·loide|col·loïdal]] (nanopartícules d'or) és una solució intensament acolorida que s'està estudiant en molts laboratoris amb fins mèdics i biològics. També és la forma emprada com a pintura daurada en ceràmiques.
- L'àcid cloroàuric s'empra en fotografia.
- L'isòtop d'or 198Au, d'una vida mitja de 2,7 dies, s'empra en alguns tractaments de càncer i altres malalties.
- S'empra com a recobriment de materials biològics permetent ser vist a través del microscopi electrònic d'escombrat (MES).
- S'empra com a recobriment protector en molts satèl·lits pel fet que és un bon reflector de la llum infraroja.

Història

infraroja] L'or, de símbol Au (del llatí aurum), es coneix des de l'antiguitat. Per exemple, hi ha jeroglífics egipcis de 2600 a C. que descriuen al metall, i també es menciona diverses vegades en l'Antic Testament. S'ha considerat com un dels metalls més preciosos i el seu valor s'ha emprat com a estàndard per a moltes monedes al llarg de la història.

Simbologia de l'or

L'or s'ha emprat com a símbol de puresa, valor, reialesa, etc. Antic TestamentEl principal objectiu dels alquimistes era produir or partint d'altres substàncies, com el plom, presumiblement utilitzant una substància mitica, anomenada pedra filosofal. Encara que no van aconseguir mai aquest objectiu, els alquimistes promogueren l'interès per la química i posàren els fonaments de la ciència. El simbol que usàven per l'or, era un cercle amb un punt al mig. Aquest simbol, a més ja era el jeroglífic egipci i el caràcter xinès per a representar el sol, així com el seu simbol astrològic. Moltes competicions premien el guanyador d'aquestes amb una medalla d'or, una de plata per al segon i una de coure per al tercer (aquests tres elements conformen el grup 11 de la taula periòdica dels elements).

Joieria

Els quirats, corresponen al percentatge d'or contingut en el metall. L'or pur de 24 quirats,´no és molt utilitzat en joieria, sol estar aliat per a simplificar-ne el treball:
- amb niquel (or blanc)
- amb coure i amb plata (or groc o rosat)
- amb coure (or roig)
- amb plata (or verd)
- amb ferro (or gris)
- amb alumini (or violeta) També es pot utilitzar en forma de fulles per a daurar llibres, estatues,...

Paper biològic

L'or no és un element essencial per a cap ésser viu. Alguns tiolats (o semblants) d'or (I) s'empren com antiinflamatoris en el tractament de l'artritis reumatoide i altres malalties reumàtiques. No es coneix bé el funcionament d'aquestes sals d'or. L'ús d'or en medicina és conegut com crisoterapia. La majoria d'aquests compostos són poc solubles i és necessari injectar-los. Alguns són més solubles i es poden administrar per via oral, i són millor tolerats. Aquest tractament sol presentar alguns efectes secundaris, generalment lleus, però és la causa principal d'abandó entre els pacients.

Compostos

El triclorur d'or (AuCl3) i l'àcid cloroàuric (HAuCl4) són alguns dels compostos més comuns d'or. A pesar de ser un metall noble pot formar molts compostos. Generalment l'or presenta els estats d'oxidació +1 o +3. Els complexos que forma solen tenir baixos índexs de coordinació i mostra una alta tendència a la linealitat: L-Au-L. Forma l'òxid d'or (III), Au2O3, hi ha els halogenurs en els estats d'oxidació +1 i +3, així com complexos d'or en l'estat d'oxidació +1, +3. També hi ha alguns complexos rars d'or en els estats d'oxidació +2 i +5. També forma cúmuls d'or (compostos cluster). En aquest tipus de compostos hi hi ha enllaços entre els àtoms d'or. A alguns d'aquests compostos se'ls denomina "or líquid".

Abundància i obtenció

efectes secundaris Pel fet que és relativament inert, es sol trobar com a metall, a vegades com a palletes grans, però generalment es troba en petites inclusions en alguns minerals, vetes de quars, pissarra, roques metamòrfiques i dipòsits al·luvials originats d'aquestes fonts. L'or està àmpliament distribuït i sovint es troba associat als minerals quars i pirita, i es combina amb tel·luri en els minerals calaverita, silvanita i altres. El país de Sud-àfrica és el principal productor d'or cobrint aproximadament dos terços de la demanda global d'or. L'or s'extreu per lixiviació amb cianur. L'us del cianur facilita l'oxidació de l'or formant-se Au(CN)22- en la dissolució. Per a separar l'or es torna a reduir emprant, per exemple, zinc. S'ha intentat reemplaçar el cianur per algun altre lligant a causa dels problemes mediambientals que genera, però o no són rendibles o també són tòxics. Hi ha una gran quantitat d'or en els mars i oceans, sent la seva concentració d'entre 0,1 µg/kg i 2 µg/kg, però en aquest cas no hi ha cap mètode rendible per a extreure'l.

Isòtops

Només hi ha un isòtop estable de l'or. També existeixen 18 radioisòtops, sent Au-195 el més estable amb una vida mitja de 186 dies.

Precaucions

El cos humà no absorbeix bé aquest metall, tot i que els seus compostos no solen ser molt tòxics. Fins al 50% de pacients amb artrosi tractats amb medicaments que contenien or han soferts danys hepàtics i renals.

Enllaços externs


- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Au/index.html webelements.com - Or (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Au.html environmentalchemistry.com - Or (en anglès)]
- [http://www.e-gold.com/ Or com un afer no governamental (en anglès)] diner electrònic
- [http://www.kitco.com Preus de l'or i economia (en anglès)] ---- L'or també és un color, un tipus de groc emprat a l'heràldica. En gravat es representa mitjançant punts fins repartits per la superficie del camp o figura.
    
---- A la indústria musical, el disc d'or és un certificat que s'ofereix per un determinat nombre de discos venuts. A espanya la SGAE n'ofereix un als músics que venen més de 50.000 còpies. Als Estats Units és la RIAA que ofereix el disc d'or si un disc aconsegueix vendre almenys 500.000 còpies. ---- Categoria:Elements químics categoria:Metalls ja:金 ms:Emas simple:Gold th:ทองคำ

Urani

Protoactini - Urani - Neptuni
Nd
U
  
 
 
imatge:U_taula_periòdica.png
General
Nom, símbol, nombreUrani, U, 92
Sèrie química Actínids
període, bloc7 , f
Densitat, duresa Mohs 19050 kg/m3, sense dades
Aparença Metall blanc platejat
Aparença
Propietats atòmiques
Pes atòmic 238,0289 uma
Radi mitjà† 175 pm
Radi atòmic calculat Sense dades
Radi covalent Sense dades
Radi de Van der Waals 186 pm
Configuració electrònica Rn]7s25f26d1
Estats d'oxidació (òxid) 5 (base dèbil)
Estructura cristal·lina Ortoròmbica
Propietats físiques
Estat de la matèria Sòlid (__)
Punt de fusió 1405 K
Punt d'ebullició 2070 K
Entalpia de vaporització 477 kJ/mol
Entalpia de fusió 15,48 kJ/mol
Pressió de vapor Sense dades
Velocitat del so 3155 m/s a 293,15 K
Informació diversa
Electronegativitat 1,38 (Pauling)
Calor específica 120 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 3,8 x 106 m-1·ohm-1
Conductivitat tèrmica 27,6 W/(m·K)
1er Potencial d'ionització 597,6 kJ/mol
2on potencial d'ionització 1420 kJ/mol
Isòtops més estables
iso.ANPeríode de semidesintegració CDED MeVPD
232USintètic68,9 a α i FE5.414228Th
233USintètic159200 aFE i α 4,909229Th
234U0,006%245500 aFE i α 4,859230Th
235U0,72%7,038 x 108 aFE i α 4,679231Th
236USintètic2,342 x107 aFE i α 4,572232Th
238U99,275%4,468 x109 aFE i α 4,270234Th
L' Urani és un element químic que en la taula periòdica té el símbol U i el nombre atòmic 92. És pesant, blanc-argentí, tòxic, metàl·lic, i radioactiu de forma natural. Pertany a la sèrie dels actínids i el seu isòtop urani-235 és usat com a font d'energia en els reactors nuclears i les armes nuclears. L'Urani es troba en petites quantitats a les roques, el sòl, l'aigua, les plantes, i en els animals (inclús en els humans). És l'element químic més pesat d'origen natural que es troba sobre la Terra. Va ser descobert al 1789 per M. H. Klaporfth que el va anomenar així en honor del planeta Urà que acabava de ser descobert al 1781. L'urani natural està format per tres tipus d'isòtops: urani 238 (238U), urani 235 (235U) i urani 234 (234U).De cada gram d'urani natural el 99,28 % de la massa és urani 238, el 0,71% urani 235 i 0,005% urani 234. La relació Urani 238/Urani 235 és constant a tota la Terra i a la resta dels planetes del sistema solar.

Usos

sistema solar El principal ús de l'urani en l'actualitat és l'obtenció de combustible per als reactors nuclears que produïxen el 17% de l'electricitat obtinguda en el món. Categoria:Elements químics ja:ウラン th:ยูเรเนียม

Pal·ladi

Rodi - Pal·ladi - Plata
Ni
Pd
Pt 
 
Imatge:Pd_taula_periòdica.png
General
Nombre, símbol, nombrePal·ladi, Pd, 46
Sèrie química metall de transició
Grup, període, bloc10, 5 , d
Densitat, duresa Mohs 12023 kg/m3, 4,75
Aparença Blanc platejat metàl·lic
Aparença
Propietats atòmiques
Pes atòmic 106,42 uma
Radi mitjà† 140 pm
Radi atòmic calculat 169 pm
Radi covalent 131 pm
Radi de Van der Waals 163 pm
Configuració electrònica Kr]4d10
Estats d'oxidació (òxid) ±1 (lleument bàsic)
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en les cares
Propietats físiques
Estat de la matèria Sòlid (__)
Punt de fusió 1828,05 K
Punt d'ebullició 3236 K
Entalpia de vaporització 357 kJ/mol
Entalpia de fusió 17,6 kJ/mol
Pressió de vapor 1,33 Pa a 1825 K
Velocitat del so 3070 m/s a 293,15 K
Informació diversa
Electronegativitat 2,20 (Pauling)
Calor específica 244 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 9,5 x 106 m-1·ohm-1
Conductivitat tèrmica 71,8 W/(m·K)
1er Potencial d'ionització 804,4 kJ/mol
2on potencial d'ionització 1870 kJ/mol
3er potencial d'ionització 3177 kJ/mol
Isòtops més estables
iso.ANPeríode de semidesintegració CDED MeVPD
102PD1,02%Pd és estable amb 56 neutrons
104PD11,14%Pd és estable amb 58 neutrons
105PD22,33%Pd és estable amb 59 neutrons
106PD27,33%Pd és estable amb 60 neutrons
107PDSintètic6,5 E6 anys β-0,033107Ag
108PD26,46%Pd és estable amb 62 neutrons
110PD11,72%Pd és estable amb 64 neutrons
El pal·ladi és un element químic de nombre atòmic 46 situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Pd. És un metall de transició del grup del platí, bla, dúctil, mal·leable i poc abundant. S'assembla químicament al platí i s'extrau d'algunes menes de coure i níquel. S'empra principalment com catalitzador i en joieria.

Característiques principals

El pal·ladi és un metall blanc platejat semblant al platí, no s'oxida amb l'aire, i és l'element del grup del platí de menor densitat i menor punt de fusió. És bla i dúctil al temperar-lo, augmentant considerablement la seva duresa i resistència al treballar-lo en fred. Pot dissoldre's en àcid sulfúric, H2SO4, i en àcid nítric, HNO3. També es pot dissoldre, encara que lentament, en àcid clorhídric (HCl) en presència de clor o oxigen. Pot absorbir grans quantitats d'hidrogen molecular, H2, a temperatura ambient (fins a 900 vegades del seu volum), la qual cosa s'usa per a purificar-lo. Sembla que es forma Pd2H. Els estats d'oxidació més comuns del pal·ladi són +2 i +4. Categoria:Elements químics Categoria:Metalls ja:パラジウム th:แพลเลเดียม

Plom

Tal·li - Plom - Bismut
Sn
Pb  
 
 
Imatge:Pb_taula_periòdica.png
Taula completa
General
Nom, símbol, nombrePlom, Pb, 82
Sèrie química Metalls del bloc p
Grup, període, bloc14, 6 , p
Densitat, duresa Mohs 11340 kg/m3, 1,5
Aparença Blau blanquinós
Imatge:Pb_aparença.jpg
Propietats atòmiques
Pes atòmic 207,2 uma
Radi mitjà† 180 pm
Radi atòmic calculat 154 pm
Radi covalent 147 pm
Radi de Van der Waals 202 pm
Configuració electrònica Xe]4f14 5d10 6s2 6p2
Estats d'oxidació (Òxid) 4, 2 (amfòter)
Estructura cristal·lina
Propietats físiques
Estat de la matèria Sòlid
Punt de fusió 600,61 K
Punt d'ebullició 2022 K
Entalpia de vaporització 177,7 kJ/mol
Entalpia de fusió 4,799 kJ/mol
Pressió de vapor 4,21 x 10-7 Pa a 600 K
Velocitat del so 1260 m/s a 293,15 K
Informació diversa
Electronegativitat 2,33 (Pauling)
Calor específica 129 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 4,81 x 106 m-1·ohm-1
Conductivitat tèrmica 35,3 W/(m·K)
1er potencial d'ionització 715,6 kJ/mol
2on potencial d'ionització 1450,5 kJ/mol
3er potencial d'ionització 3081,5 kJ/mol
4t potencial d'ionització 4083 kJ/mol
5è potencial d'ionització 6640 kJ/mol
Isòtops més estables
iso.ANPeríode de semidesintegració CDED MeVPD
202PbSintètic52500 aα
ε		2,598
0,050		198Hg
202Tl
204Pb1,4>1,4 x 1017 anys α2,186200Hg
205PbSintètic1,53 x 107 anysε 0,051205Tl
206Pb24,1%Pb és estable amb 124 neutrons
207Pb22,1%Pb és estable amb 125 neutrons
208Pb52,4%Pb és estable amb 126 neutrons
210PbSintètic22,3 anysα
ß		 3,792
0,064		206Hg
210Bi
El plom és un metall de nombre atòmic 82, i símbol Pb, pertany al grup IV A de la taula periòdica. És resistent al àcid sulfúric, per això ha estat usat en el mètode de les càmeres de plom per produir aquest àcid. El plom ha estat usat per fabricar tubs de conducció de l'aigua, malgrat que es consideri un metall pesant, tòxic, causant del saturnisme, mes amb contacte amb aigües calcaries es cobreix de una capa de calç que impedeix que l'aigua potable entri en contacte amb el plom. També ha estat usat per fabricar municions degut al seu pes. Modernament s'usa per contenir les radiacions atòmiques, degut a que l'isòtop més corrent del plom absorbeix neutrons, i transmuta, en un isòtop radioactiu de vida molt llarga, i per tant poc perillós. isòtop radioactiu

Enllaços externs


- [http://periodic.lanl.gov/elements/82.html Los Alamos National Laboratory - Plom (en anglès)]
- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Pb/index.html WebElements.com - Plom (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Pb.html EnvironmentalChemistry.com - Plom (en anglès)] Categoria:Elements químics categoria:Metalls ja:鉛 th:ตะกั่ว

Plata

Pal·ladi - Plata - Cadmi
Cu
Ag
Au
 
 
Imatge:Ag_taula_periòdica.png
General
Nom, símbol, nombrePlata, Ag, 47
Sèrie química Metall de transició
Grup, període, bloc 11, 5 , d
Densitat, duresa Mohs 10490 kg/m3, 2,5
Aparença Platejat
Imatge:Ag_aparença.jpg
Propietats atòmiques
Pes atòmic 107,8683 uma
Radi mitjà† 160 pm
Radi atòmic calculat 165 pm
Radi covalent153 pm
Radi de Van der Waals172 pm
Configuració electrònica Kr]4d10 5s1
Estat d'oxidació (òxid) 1 (amfòter)
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en les cares
Propietats físiques
Estat de la matèria Sòlid (__)
Punt de fusió 1234,93 K
Punt d'ebullició2435 K
Entalpia de vaporització 250,58 kJ/mol
Entalpia de fusió 11,3 kJ/mol
Pressió de vapor 0,34 Pa a 1234 K
Velocitat del so 2600 m/s a 293,15 K
Informació diversa
Electronegativitat 1,93 (Pauling)
Calor específica 232 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 63 x 106 m-1·Ω-1
Conductivitat tèrmica 429 W/(m·K)
1° potencial de ionització731,0 kJ/mol
2° potencial de ionització 2070 kJ/mol
3° potencial de ionització3361 kJ/mol
Isòtops més estables
iso.ANt1/2 CDED MeVPD
107Ag51,839%Ag és estable amb 60 neutrons
108Ag mSintètic418 a ε
TI		2,027
0,109		 108Pd
 
109Ag48,161%Ag és estable amb 62 neutrons
La plata o argent és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Ag. És un metall de transició blanc i brillant. Presenta les majors conductivitats tèrmica i elèctrica de tots els metalls, i es troba formant part de distints minerals (generalment en forma de sulfur) o com a plata lliure. Entre les seves variades aplicacions, aquest metall s'empra en la fabricació de monedes, joieria, com a catalitzador, etc., i algunes de les seves sals en fotografia. El seu nom és una evolució de la paraula llatina plattus. Aquesta significava originalment "pla" i posteriorment "làmina metàl·lica". A la Península Ibèrica el terme es va especialitzar per a passar a referir-se al metall. Altres exemples d'això són el portuguès prat i l'espanyol plata. El símbol de la plata Ar, prové del llatí argentum, que era el nom del metall en aquest idioma.

Característiques principals

La plata és un metall d'encunyar molt dúctil i mal·leable, una miqueta més dur que l'or, que presenta un brillantor blanca metàl·lica. Presenta la més alta conductivitat elèctrica de tots els metalls, inclús superior a la del coure, però el seu major cost ha impedit que reemplaci a aquest en aplicacions elèctriques. La plata pura també presenta la major conductivitat tèrmica, el color més blanc i el major índex de reflexió (encara que reflexa mal la llum ultravioleta) de tots els metalls. Algunes sals de plata són fotosensibles (es descomponen per acció de la llum) i s'han emprat en fotografia. Es dissol en àcids oxidants, i pot presentar els estats d'oxidació +1, +2 i +3, sent el més comú l'estat d'oxidació +1.

Aplicacions

Els usos principals de la plata, són com a metall preciós, i les seves sals halogenes, especialment el nitrat de plata. La plata és també àmpliament usada en fotografia, la seva aplicació d'un sol ús més freqüent. Altres usos de la plata són els següents;
- Productes elèctrics i electrònics, que necessiten la gran conductivitat elèctrica, inclús quan estan oxidats superficialment. Per exemple els circuits impresos estan fets usant pintures de plata, i els teclats dels ordinadors usen contactes elèctrics de plata.
- Miralls que requereixen d'una gran reflectivitat per a la llum visible, són realitzats en plata. Els miralls comuns són realitzats d'alumini.
-