Desembre

El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El nom li ve del fet d'haver estat el desè mes del calendari romà. Categoria:Desembre als:Dezember ja:12月 ko:12월 ms:Disember simple:December th:ธันวาคม

Calendari gregorià

El calendari gregorià és el calendari establert pel papa Gregori XIII, a instàncies de Ghiraldi. És vigent des de 1582 i prové del calendari julià. Precisament aquell any, el papa ordenà que s'eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d'octubre va ser seguit pel 15 d'octubre), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessió dels equinoccis. En el calendari gregorià s'alternen els anys comuns, de 365 dies, i els de traspàs (també anomenats bixestos o bissextils), de 366, en cicles de 400 anys (que acaben els anys múltiples de 400): en cada cicle hi ha 303 anys comuns i 97 de traspàs. Per tal de distribuir-los uniforment, s'esdevenen períodes de tres anys comuns seguits d'un únic de traspàs, excepte tres períodes de set anys comuns consecutius seguits d'un de traspàs, que es fan coincidir amb tres dels quatre tombants de segle que té el cicle gregorià: concretament aquells en què el número del segle que acaba no és múltiple de 4 (per tant, en el darrer cicle, del 1601 al 2000, van ser els períodes 1697-1703, 1797-1803 i 1897-1903; però aquest període de set anys comuns consecutius no es va donar al final del segle XX, ja què l'any 2000 va ser de traspàs, perquè 20 és múltiple de 4. Són doncs de traspàs els anys en què les dues darreres xifres -sense ser 00- són múltiples de 4; si s'esdevé que les dues darreres xifres són 00, són de traspàs aquells que les dues primeres xifres són múltiples de 4 (per tant els anys 1700, 1800, 1900 no van ser de traspàs). Amb aquest repartiment d'anys comuns i de traspàs s'aconsegueix que el cicle de 400 anys tingui 146.097 dies: (303 anys comuns x 365 dies) + 97 de traspàs x 366 dies = 146.097 dies. Aquesta quantitat de 146.097 dies és la duració real (molt aproximada) de 400 anys solars (els quals tenen una duració de 365'2422 dies): 400 x 365'2422 = 146.096'88. Manquen només 0'12 dies perquè el còmput sigui perfecte: aquesta lleu imprecisió es pot corregir eliminant un any de traspàs cada 3.333'33 anys! (3.333'33 anys són 3.333'33/400 = 8,333325 cicles de 400 anys; 8,333325 x 0'12 dies d'error per cile = 1 dia). L'any consta de 7 mesos de 31 dies (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), 4 de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) i un (el febrer) que en té 28 en els anys comuns i 29 en els de traspàs. Els anys comuns també es divideixen en 52 setmanes i un dia i els de traspàs en 52 setmanes i dos dies. Això fa que si una data s'esdevé en un determinat dia de la setmana un any, la mateixa data l'any següent s'esdevé en el dia següent de la setmana; si l'any és de traspàs, les dates compreses entre el març i el febrer de l'any següent s'esdevenen dos dies de la setmana més tard, en relació al dia en què havia caigut l'any anterior. Segons aquest calendari la festa de Pasqua es fa coincidir amb la primera lluna plena de la primavera.

Curiositats

- Santa Teresa d'Àvila va morir just el 4 d'octubre del 1582, així que va ser enterrada onze dies després, el dia 15.
- Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir el mateix dia, el 23 d'abril del 1616... però només segons els seus respectius calendaris, ja que a Anglaterra el calendari gregorià no va entrar en vigor fins a l'any 1752. Així que, segons el calendari gregorià, Shakespeare va morir el dia 3 de maig.
- [http://lletres.net/pla/festesmobils.html Article de Josep Pla] sobre la Pasqua i les festes mòbils en el calendari gregorià

Pàgines que s'hi relacionen

- Temps astronòmic
- Astronomia
- Calendari Categoria:Calendari als:Gregorianischer Kalender ja:グレゴリオ暦 ko:그레고리력 ms:Kalendar Gregory simple:Gregorian calendar th:ปฏิทินเกรกอเรียน

Dia

Un dia és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix. Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.

Dia solar o Dia solar mitjà.

És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons. El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró_metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement. Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.

Dia sideral.

També anomenat dia sideri . És el període de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridià de l'observador. El seu valor és de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià.

Diferència entre dia solar i sideri.

La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

Dia (com anteposat a nit)

També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de la eixida del Sol i el seu ocàs . La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia. Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)
- tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H. El dia dura 2H i la nit 24-2H. La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solsticci d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracció major, i el dia la menor, encara que después es va dividir en hores. Els romans consideraven que s'iniciava un dia a mitjanit. A l'establir-se l'any (de annus = anell) li van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i ¾ d'un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint-se o agregant-se dies. Així es va establir un any que començava a la primavera (en el mes dedicat a Mart, és a dir el mes Martius = Març), després seguia el mes que s'obre (Aprilis = Abril), el del creixement (Majus = Maig) i la de la florida (Junius = Juny). Després els mesos seguien per ordre del cinquè al desè: Quinctilis (Julio), Sextilis (Agost), September (septiembri), October (Octubre), November (Novembre) i December (Desembre); seguia el mes d'obertura dels treballs agrícoles (Januarius = Gener) i el mes de les purificaciones (Februarius = Febrer). Si s'afegia un altre mes, aquest no tenia nom però se li dieia Mercedonius per estar consagrat a la paga. Amb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31 dies (Març, Maig, Julio i Octubre), de 28 dies (Febrer, que cada quatre anys tènia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada dos anys. Així el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun; el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, és a dir en total 1474 dies. Cada mes es dividia en setmanes d'entre 4 i 9 dies; la segona i quarta setmana del mes eren de 8 dies, la tercera de 9 dies menys el febrer que eren 8 i en l'intercalar que eren 7) i la primera setmana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els altres. L'anunci de la durada de la primera setmana es deia anunci de les Calendes i a les setmanes de nou dies el novè dia es deia Nonae o Nones; el primer dia de la tercera setmana se li deia Idus o Ides. A cada període de cinc anys se li deia lustre a causa que es feien sacrificis (Lustrum) l'any després de la revisió del cens que era cada quatre anys. El calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d'un altre. Per adaptar-se a aquesta situació i al cicle àtic de vuit anys, en lloc d'afegir 59 dies cada quatre anys es van afegir 90 dies cada vuit anys. El mes de febrer de 29 dies va ser reduït a 24 dies (i quan Febrer tenia sol 28 dies va passar a tenir 23), amb el que l'any solar romà va passar a tenir 366 dies i un quart de un altre. Vegeu: Roma (Regne i República) Categoria: Antiga Roma

Categoria:Desembre

Categoria:Mesos

Henry Brooke, 8th Baron Cobham

Henry Brooke, 8th Baron Cobham (November 22, 1564 – January 24, 1618 (Old Style)/February 3, 1619 (New Style)) was a English peer and traitor who was implicated in the Main Plot against the rule of James I of England. Contemporary accounts portray Cobham as a good natured but unintelligent man. He opposed the ascension of James I to the throne, along with Lord Grey of Wilton, alledgedly for pro-Roman Catholic causes. In fact, Cobham's dislike of James probably did arise from quarrels with religious policy, but Lord Grey was anti-Catholic and opposed James for his monetary policies. Cobham shows little political activity prior to James's time, and he seems generally to have been an uninvolved peer. His brother, George Brooke, on the other hand, was involved in radical religious politics. In 1603, the first year of James I's rule, both Brookes were involved in plots against the king. George Brooke entered into the radical and absurd Bye Plot with two Roman Catholic priests, Watson and Clarke, to kidnap the king and privy council to coerce more positions for Roman Catholics in government. At the very same time, Grey and Cobham entered into the Main Plot to raise a regiment of soldiers to force a coup d'etat. Cobham and Grey were to raise one-hundred and sixty thousand pounds (a figure that could be safely multiplied by twenty to convert to contemporary money) to bribe or hire an army. Cobham was to be the go-between with the Count of Aremberg, which would negotiate with the Spanish court for the money. The conspirators, upon seizing government, would depose James and put Lady Arabella Stuart on the throne in his stead. It is very likely that none of the offers from Aremberg were in good faith, and it is exceptionally unlikely that the Spanish court, already deeply indebted to banks in Belgium and Netherlands and having lost its armada and many of its galleons to English pirates, was in any position to offer such an astronomical sum to an unlikely intrigue. However, Cobham believed the offers. He spoke with Walter Ralegh about contacting Aremberg, and he was readying to set forth. However, the Bye plot was discovered through its hirling "swordsmen," and the Bye plot conspirators were imprisoned. George Brooke may have sought to avoid a death sentence by informing on his brother. In any case, he provided information on the Main plot, and Grey, Cobham, and Ralegh were imprisoned in the Tower. During the trial, the evidence was shown to be inconsistent, especially in regard to Ralegh. The Bye plot conspirators were executed in 1603, and the Main plot conspirators were left in the Tower. In 1604 (new style), Cobham's honors in the Knights of the Garter were taken down and expelled. After thirteen years in prison, Cobham was executed.

External links

- [http://www.lexscripta.com/articles/raleigh4.html Lex Scripta on the Bye and Main plots] Brooke, Henry Cobham, Henry Brooke, 8th Baron Cobham, Henry Brooke, 8th Baron Cobham, Henry Brooke, 8th Baron

cukrzyca od�ywki Varsavia appartamenti appartamenti bruxelles gry sportowe

:: RELATED NEWS ::

Егејска Македонија
Егејска Македонија е регион во северна Грција. Се состои од три подрегиони: Западна грчка Македонија,

Аритметичка прогресија
Аритметичка прогресија или низа е таква низа на броеви каде разликата меѓу секој член и членот пред него е постојана. Поединечните броеви од низата се викаат нејзини членови, а постојаната разлика (број) е разлика или диференција на ари�

Ајде слушај, слушај, Калеш бре Анѓо
Ајде слушај, слушај, калеш бре Анѓо, што тамбурата свири. Тамбурата свири, калеш бре Анѓо, анама да бидиш. Анама да бидиш, калеш бре Анѓо, на чардак да седиш. На чардак да седиш, калеш бре Анѓо, жолтици да броиш. Жолтици да броиш, калеш бре Анѓо, бисери да нижиш. Бисери да нижиш, калеш бре Анѓо, на грло да редиш. Ајде, слушај, слу

Ако умрам ил загинам
Ако умрам ил загинам, немој да ме жалите, напијте се рујно вино скршете ги чашите. Рефрен: Еј, верни другари, песна запејте, мене спомнете. х2 Ако умрам ил загинам, поп немој да викате вие на гроб да ми дојте, оро да заиграте. Рефрен Ако умрам ил загинам, ќе останат спомени. Што сум лудо, лудовало на младите години. Рефрен

Билјана платно белеше
Билјана платно белеше на охридските извори. Ми поминаа винари, винари белограѓни. 2х "Винари белограѓани, кротко терајте карванот, да не ми платно згазите, платното ми е даровно, платното ми е даровно, за свекор и за свекрва." "Ако ти платно згазиме, со вино ќе го платиме, со вино ќе го платиме, и бела лута ракија." 2х "Винар�

Дафино вино црвено
Дафино вино црвено момчето ти е заспало 2х на каракамен планина 2х на сува рида без вода. Ми поминале ајдути гунчето му го украле 2х в меана му го продале. Вмеана му го продале за бела љута ракија 2х за рујно вино црвено. Ако му го зеле гунчето нека ми е живо момчето. [http://www.soros.org.mk/konkurs/076/makver/dafino.wav Музика ]

Јано Јанке Кумановке
Јано Јанке Кумановке запали ме изгоре ме 2х реф. Јано Јанке мори Кумановке леле Јано Јанке мори ти душманке. Направи ме суво дрво мори суво дрво јаворово. 2х реф. Запали ме изгоре ме мори со твоите црни очи. 2х реф. Со твоите црни очо мори со твоите гајтан веѓи. 2х реф. [http://www.soros.org.mk/konkurs/076/makver/jjanke.wav Во изведба на