Un dia és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.
Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.
Dia solar o Dia solar mitjà.
És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons.
El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró_metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement.
Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.
Dia sideral.
També anomenat dia sideri . És el període de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridià de l'observador.
El seu valor és de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià.
Diferència entre dia solar i sideri.
La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.
També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de la eixida del Sol i el seu ocàs .
La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia.
Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on: cos(H)=-tan(F) - tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H.
El dia dura 2H i la nit 24-2H.
La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solsticci d'hivern el dia més curt i la nit més llarga.
Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.
- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real
Categoria:diaja:日simple:Day
Temps
:Aquest article tracta del concepte del temps com a successió de moments. Per als fenòmens meteorològics, vegeu temps atmosfèric.
----
temps atmosfèric
El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en que aquests esdeveniments tenen lloc. Podem percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments.
La unitat de temps del Sistema Internacional és el segon. El sistema d'hores i minuts utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut són 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el calendari s'estructura en dies, mesos, i anys.
El temps en física
En física clàssica, el temps és una variable que cal afegir a l'espai, per tal de poder situar amb precisió qualsevol objecte i la seva història. Això esta força d'acord amb la concepció filosòfica de Kant, que estableix l'espai i el temps com a necessaris per qualsevol experiència humana. En la Teoria de la relativitat el temps depén de l'observador i per a observadors diferents dos successos A i B poden ocórrer simultaniejament o A "abans" que B per a un primer observador o B "abans" de A per a l'altre observador. Només si dos successos estan lligats causalment tots els observadors veuen el succés "causal" abans que el succés "efecte". També la duració d'un procés depén de l'observador: Paradoxa dels dos germans. La Teoria de la Relativitat, considera el temps com una dimensió més de l'espai i cal treballar amb el concepte d'espai-temps, ambdós originats amb l'Univers.
La precisió en la mesura del temps ha anat augmentat amb els avanços tecnològics. Avui en dia, hi ha rellotges basats en certes propietats atòmiques que tenen una precisió enorme.
Des d'un punt de vista psicològic, la percepció del pas del temps és un aspecte important de la ment humana.
Així, el Temps quantifica o mesura l'intèrval entre events, o la duració dels mateixos. El Temps s'ha percebut com una dimensió en la qual cada event té una posició definida en una seqüèncialineal, però es diferencia de les dimensions espacials doncs el "moviment" en el temps sembla estar restringit a un sol sentit (cap endavant).
El temps en filosofia
Per a la filosofia el temps és un concepte clau, sobretot per a les branques de la metafísica i de l'ontologia.
Una de les primeres preguntes que es van fer els filòsofs va ser si el temps era real o no. Parmènides i Plató, per exemple, creien que l'essència de les coses era eterna, immutable, i que el temps i el canvi pertanyien a l'aparença. Heràclit, per contra, creia que el temps, o el canvi, era l'únic veritablement existent, ja que tot pateix una mutació i està subjecte a la successió, fins i tot la personalitat.
La religió influeix en la manera de veure el temps. Per exemple, el cristianisme o l'Islam pensen que hi ha dos temps: un terrenal i breu i l'altre etern i diví, després de la mort del cos (escatologia). El temps estaria creat per Déu, cosa que explica l'oposició d'alguns creients a idees com el Big Bang o el darwinisme. El budisme afirma l'existència d'un temps cíclic, lligat a les reencarnacions i a la repetició d'esdeveniments a la història.
Alguns pensadors han dit que és impossible per a l'ésser humà saber què és exactament el temps, per tant es fixen en la convenció, en com afecta a les persones i l'opinió coumna sobre els seus efectes. Termes com pas del temps, temps psicològic i moment tenen a veure amb aquesta concepció.
Si s'accepta que el temps flueix, s'ha de precisar si evoluciona linialment, en espirals o en una forma complexa. La major part dels pensadors han optat pel model més senzill, el linial, lligat a com es percep el temps a la vida ordinària (anem creixent, vivint). Es pot pensar que hi ha un progrés històric o una degeneració des d'una edat d'or, lligada al paradís. La fi dels temps sol ser descrita com a una apocalipsi.
L'hora és una unitat de temps que es divideix en seixanta minuts. Cada dia té vint-i-quatre hores.
1.- L'hora és el lapse de temps que comprén 60 minuts,
o 3600 segons. Un dia té 24 hores.
2.- L'Hora és una mesura de angles utilitzada en Astronomia que equival a 15 º. Té el seu origen en què la Terra en una hora de temps gira 15º.
Els seus divisors són:
- 1 hora = 60 Minuts - 1 Minut =60 segons
Una relació útil és 1 º = 4 Minuts
La Ascensió recta és un angle que es mesura en hores, minuts i segons.
Així AR=3h 25m 13s= 3,4202777.. h= 51,304166..º =51 º 18 ' 15 "
Antigues definicions de l'hora:
- Una dotzena part del temps que transcorre des de l'eixida del Sol fins a la seua posta. Com a conseqüència, durant el estiu les hores són més llargues que durant el hivern. Els romans i els grecs usaven esta definició. Més tard, la nit (el temps transcorregut des de la posta del sol fins a la seua eixida) va ser també dividida en dotze hores. Quan un rellotge utilitza aquestes hores, la seva velocitat ha de ser canviada cada matí i vesprada, per exemple canviant el llarg del seu pèndol.
- Un dia solar aparent (entre un migdia i el següent, o entre una posta de sol i la pròxima) té 24 hores. Com a conseqüència, les hores varien un poc, ja que la duració del dia solar aparent varia al llarg del any. Quan un rellotge utilitza estes hores, ha de ser ajustat unes poques vegades durant el mes.
- Un dia solar mitjà té 24 hores. Quan un rellotge exacte utilitza estes hores, no necessita ser ajustat mai. De totes maneres, posat a que la velocitat de la rotació terrestre disminuïx, esta definició va ser abandonada.
Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a explicar el moviment dels planetes en les seues òrbites al voltant del Sol.
- 1a Llei (1609): Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol descrivint òrbites el·líptiques, estant el Sol situat en un dels focus de la dita el·lipse.
- 2a Llei (1609): El radivector que unix el planeta amb el Sol, agrana àrees iguals en temps iguals. El planeta es desplaça més ràpidament quan està en el periheli que quan està en el afeli - 3a Llei (1618): Per a qualsevol planeta, el quadrat del seu període orbital o temps que tarda a donar un retorn al Sol, és directament proporcional al cub de la distància mitjana amb el Sol (en unitat astronòmiques. P2 = k.a3. (sent P= període orbital; a=distancia).. Quant major és la distància mitjana entre un planeta i el Sol, més temps tarda a completar la seua òrbita.
- Aquestes lleis s'apliquen a altres cossos astronòmics que es troben en mútua influència gravitatòria (per exemple la Terra i la Lluna).
Formulació de Newton de la III llei de Kepler
Kepler no va presentar les seues lleis en forma neta i concisa, sinó en llibres que contenien gran quantitat de detalls i inclús especulacions metafísiques.
Va ser Isaac Newton el que va extraure les lleis dels seus escrits, i les va relacionar amb els seus propis descobriments, donant-li sentit físic al que eren simplement lleis empíriques.
Newton va deduir:
:
on:
- P = Període orbital en anys
- a = semieix major, en unitats astronòmiques (UA) -
- G = Constant gravitatòria universal - m1 = massa del primer cos
- m2 = massa del segon cos
-
- UA :Unitat astronòmica que equival a 149.597.870 kmAstronomiaja:ケプラーの法則ko:케플러 법칙
Dilluns
El dilluns és el primer dia de la setmana. El nom « dilluns » prové del llatíDies lunae, o "dia de la Lluna". S'abreuja com « dl ».
Segons la Mitologia catalana, el anys que comencen en dilluns seran un any pròsper i sense penúries. S'explica que la Mare de Déu va tenir Nostre Senyor en dilluns i que per celebrar-ho, ell mateix va escollir que la setmana comencés en aquest dia enlloc del diumenge com fins llavors s'havia fet tradicionalment.
Aquests són alguns dels noms que rep el dilluns en diferents idiomes:
Idioma
Nom
Significat
Alemany, castellà, català,
francès, holandès, anglès,
italià, japonès, suec
El dimarts és el segon dia de la setmana. El nom « dimarts » prové del llatídies Martis, o « dia de Mart ». S'abreuja com « dt ».
Tradicionalment, la mitologia catalana sempre ha vist el dimarts com un dia de mal averany. Hom evita de casar-se, fer-se a la mar o batejar el seu nen en aquest dia.
Aquests són alguns dels noms que rep el dimarts en diferents idiomes:
El dimecres és el tercer dia de la setmana. El nom « dimecres » prové del llatíDies Mercuri, o "dia de Mercuri". S'abreuja com « dc ».
Aquests són alguns dels noms que rep el dimecres en diferents idiomes:
El divendres és el cinquè dia de la setmana. El nom « divendres » prové del llatíDies Veneris, o « dia de Venus ». Segons la tradició musulmana és el dia de descans en honor a Déu. S'abreuja com « dv ».
Segons la mitologia catalana, el divendres és un dia maleït i considerat dolent ja que fou el dia en que nasqué en Judes traidor. Tant és així que quan una persona és molt desgraciada es diu que deu ser nascuda en divendres. Els pescadors i els caçadors se'n guarden bé prou de fer les tasques durant aquest dia. Les parteres no han d'anar a missa en aquest dia per evitar desgràcies, i els nens no poden ser batejats. Els cabells es tornaran blancs a qui vagi al barber i se'ls talli en aquest dia. En canvi, les dones se'ls poden tallar en divendres de lluna plena i els creixeran més forts i vigorosos. També és dolent tallar-se les ungles si no es vol que brotin puntets blancs. Hom creu que segons el temps que faci aquest dia és possible de saber el temps que farà durant els propers vuit dies. És un bon dia per canviar-se la roba interior i d'aquesta manera quedar protegit dels mal esperits. Els vineters poden aigualir el vi o el vinagre en aquest dia i segur que ningú en notarà l'estafa. Si en aquest dia dues persones tenen el mateix pensament una ànima es lliura del purgatori i si es somnia quelcom és el dia en què hi ha més possibilitats que es faci veritat.
Aquests són alguns dels noms que rep el divendres en diferents idiomes:
El dissabte és el sisè dia de la setmana. El nom « dissabte » provè del llatísabbatum, i alhora de l'hebreu sabbath, el dia de descans jueu. S'abreuja com « ds ».
Aquests són alguns dels noms que rep el dissabte en diferents idiomes:
Idioma
Nom
Significat
Alemny, castellà, català, espanyol,
francès, italià, portuguès
Dissabte (català)
Dia del Sabbath
Holandès, anglès
Saturday (anglès)
Dia de Saturn
Japonès
土曜日 / Doyôbi
Dia de la terra
Suec
Lördag
Dia del Senyor
Hebreu
שבת
Shabbath
Dissabtes especials
- Dissabte anglès: Dissabte en què es deixa de treballar al migdia.
- Dissabte bord: Dia anterior al d'un festiu que no és diumenge i en què els treballadors deixen de cobrar el seu salari. Per entendre l'etimologia de la paraula cal pensar que una planta borda és aquella que no treu fruits.
- Dissabte de Nadal: Dissabte anterior a la festa de Nadal.
- Dissabte piadós: Dissabte normal i corrent en què els treballadors reben el seu sou.
- Dissabte sant (Dissabte de Glòria, Dissabte de Pasqua): Dissabte anterior al dia de Pasqua. És un dia assenyalat per a les caramelles.
Categoria:Celebracions cristianesCategoria:Dia festiuCategoria:Setmanaja:土曜日ms:Sabtunb:Lørdag
Diumenge
El diumenge és el setè dia de la setmana. El nom « diumenge » prové del llatídie dominicu, o « dia del Senyor ». Això és degut a què entre els cristians és el dia de repòs diví en honor al què es prengué Déu en el setè dia de la creació. En els països anglosaxons aquest és el dia d'inici de setmana. S'abreuja com « dg ».
Aquests són alguns dels noms que rep el diumenge en diferents idiomes:
És el moviment del Sol en la esfera celest observat en el transcurs d'un any.
Fins a la revolució copernicana els astrònoms creien que es tractava del moviment real del Sol, des de Copèrnic sabem que és la Terra la que gira al voltant del Sol en una any, moviment de translació, no obstant se segueix amb la mateixa concepció ptolemaica assumint que el moviment del Sol és aparent i que la que realment es mou és la Terra.
De seguida es va comprovar que la eixida i el ocàs del Sol no es produïen sobre el mateix fons d'estreles, sinó que el Sol es desplaçava al llarg del any en direcció contrària al Moviment diürn, és a dir, de oest-est ocupant diferents constel·lacions.
Les constel·lacions recorregudes pel sol reben el nom de constel·lacions zodiacals per la seva etimologia grega, on zood significa ser vivent.
Esta trajectòria anual del sol es va denominar eclíptica, perquè només s'observaven eclipsis quan la Lluna la creuava.
El moviment anual del sol és molt mes lent que el Moviment diürn, recorrent 360º en 365,24 dies, és a dir, amb un moviment mitjà de 0,9856 º/dia.
Per tant el sol posseïa dos moviments, un diürn comú amb la resta de les estreles, i un altre anual propi.
La trajectòria diürna del Sol varia en les diferents èpoques de l'any. La situació és tal com es veu des d'Hemisferi nord.
El dia del equinocci de primavera, el Sol recorre l'equador eixint exactament per l'est i posant-se exactament per l'oest; la seva declinació és zero.(Veure 3, en la figura) estant dotze hores sobre l'horitzó.
A partir de llavors i fins al solstici d'estiu el sol cada dia ix per un punt del horitzó un poc més al nord del punt cardinal est, i es posa entre el nord i l'oest, culminant cada vegada mes alt.
S'entén per Culminació el pas de qualsevol astre pel meridià del lloc.
L'arc que descriu el sol sobre l'horitzó supera la meitat de la circumferència, així que el dia dura mes de dotze hores. La declinació és positiva. (veure 2 en la figura)
El dia del solstici d'estiu la declinació solar és màxima, aconseguint sobre el equador un angle de 23º 26'. Aquest dia és quan el sol culmina a mes altura i per tant l'ombra produïda per un estilet vertical al migdia és la mínima de l'any. A partir de llavors i fins al equinocci de tardor la declinació solar disminuïx fins a anul·lar-se en tal dia.
A partir del equinocci de tardor el sol, que havia romàs sobre el hemisferi nord passa al hemisferi sud, descrivint cada dia una trajectòria paral·lela a l'equador però mes baixa sobre l'horitzó, eixint entre l'est i el sud i posant-se entre l'oest i el sud.
L'arc descrit és inferior a una semicircumferència, així que el dia dura menys que la nit.
El dia del solstici d'hivern és quan el sol presenta una declinació mínima, D= - 23º 26'. Aquest dia en l'hemisferi nord culmina mes baix , donant al migdia l'ombra mes llarga de l'any.
A partir d'aquest moment i fins a l'equinocci de primavera es repeteix la seva marxa.
Els fets anteriors es poden explicar suposant que el moviment del sol sobre l'eclíptica s'efectua en una trajectòria circular al voltant de la Terra, estant l'eclíptica inclinada un angle de 23º 26' (obliqüitat de l'eclíptica).
El punt on l'eclíptica talla l'equador, passant el sol de l'hemisferi sud al nord, s'anomena punt Àries.
S'anomena ascensió recta a l'angle que forma el punt Àries amb el cercle horari de l'astre mesurat en sentit positiu.
El pol nord celest forma amb el pol de l'eclíptica un angle de 23º 26' girant en sentit retrògrad al voltant d'ell en 26.000 anys (fenomen denominat Precessió dels equinoccis).
Categoria:astronomia
Ortus
)]]
Un astre i el Sol en particular està en el ortus quan travessa el pla del horitzó i passa al nostre hemisferi visible. És a dir quan la seva altura és zero passant de negativa a positiva. Per al Sol això determina el començament del dia.
Les estreles circumpolars no tenen ortus ni ocàs.
Amb el transcurs de l'any el Sol va canviant el lloc per on ix i es posa. Així en els equinoccis ix pel est i per a l'hemisferi nord en primavera i estiu (declinació positiva) ix entre el nord i l'est, mentres en tardor e hivern (declinació negativa) ix entre el sud i l'est.
La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia.
Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on: cos(H)=-tan(F) - tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H.
categoria:Astrometriaja:天体の出没
- El migdia és l'hora en què el Sol està més prop del zenit (culminació) i la seva ombra és més curta i apunta exactament al sud (en el hemisferi nord) o al nord (en el hemisferi sud).
- Col·loquialment rep també este nom les 12:00 hores, o 12:00 pm.
Estos dos intants no coincidixen per diverses raons:
- L'hora que marca el rellotge és una hora civil que regix en un territori mentres l'hora de Sol és local i depén de la longitud de l'observador.
- El sol s'avança o retarda al llarg de l'any fins a 16 minuts (Equació de temps).
- Avanç o retard estacional d'una hora per a estalviar energia.
El concepte correcte en Astronomia és el primer, és a dir és migdia en un lloc, quan el Sol culmina.
Categoria:Diaja:正午
Angle horari
L'angle horari és l'arc de equador comptat des del punt d'intersecció de l'equador amb el meridià fins al cercle horari de l'astre, en sentit horari; encara que es podran mesurar en graus s'usa per a la seva mesura l'hora. (Una hora equival a 15º).
Categoria: Astronomia
La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades. També s'anomena primavera d'estiu en contraposició a la primavera d'hivern o tardor. Astronòmicament, comença amb el equinocci de primavera (entre el 20 i el 21 de març en el hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi nord i el 21 de desembre en l'hemisferi sud). No obstant, a vegades és considerada com els mesos sencers de març, abril i maig en l'hemisferi nord i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi sud.
Característiques
Hi ha un augment de la temperatura. És temps del desgel i de precipitacions moderades, si bé depèn molt del clima de la regió. Poden desencadenar-se fortes tempestes i vents.
És l'estació de renaixement, on brollen les noves plantes. Molts animals comencen a aparellar-se en aquesta època. Pels canvis a la natura, és un temps d'alèrgia per a les persones. El clima pot ser força canviant.
Simbolisme
Moltes celebracions coincideixen amb l'arribada de la primavera. La deesa romana Flora la simbolitzava. Per a l'art, és l'estació de l'amor i de l'alegria després de la reclusió de l'hivern. Està associada a la vitalitat, a la joventut, la bellesa i el color verd.
En els antics calendaris marcava l'inici de l'any (d'aquí el prefix prima- que s'ha conservat a la paraula). Per això també pot voler dir l'edat, quan es diu d'una persona que té 15 primaveres, per exemple.
L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de desembre en el hemisferi sud i el 21 de juny en l'hemisferi nord), i acaba amb el equinocci de tardor (al voltant del 21 de març en l'hemisferi sud i el 21 de setembre en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de desembre, gener i febrer en l'hemisferi sud i juny, juliol i agost en l'hemisferi nord.
Antigament hi havia cinc estacions en comptes de quatre i per tant aquests mesos no són aplicables.
Característiques
Hi ha un augment fort de la temperatura, que s'explica per la inclinació de l'eix de la Terra, que fa que les zones on és estiu estiguin més a prop del Sol. Acostuma a ser l'època de l'any amb menys precipitacions, o de molt curta durada. El risc de sequera augmenta en molts indrets.
A la natura, es produeix la fructificació de la majoria de plantes, per això és important per a l'agricultura.
Simbolisme
En la majoria de països es produeix el període vacacional, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per això s'associa a una època de diversió i de relaxament, oposat a la rutina que impera durant la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estació com un temps de descobertes, de canvi.
Solstici: un dels dos punts de l'esfera celeste en què el Sol aconseguix la seua màxima declinació nord (+ 23º 26') o la seua màxima declinació sud (-23º 26') de l'equador celeste.
Els solsticis són aquells moments de l'any quan el sol aconseguix la seua posició meridional o més nord, en el Tròpic de Capricorn o Tròpic de Càncer, respectivament. Les dates del solstici d'hivern i del solstici d'estiu estan canviades per a ambdós hemisferis.
La tardor, primavera d'hivern, santmiquelada (santamiquelada) o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el equinocci de tardor (entre el 20 i el 21 de març en el hemisferi sud i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de març, abril i maig en l'hemisferi sud i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord.
Característiques
És una època d'abundants precipitacions i de descens progressiu de la temperatura.
Moltes plantes perden la clorofil·la com a pas previ a la caiguda de les fulles. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar.
Simbolisme
Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura.
És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional".
La equació de temps és la diferència entre el temps solar mitjà i el temps solar vertader. Esta diferència és major a principis de novembre, quan el temps solar mitjà està a més de 16 minuts per darrere del temps solar vertader, i a mitjan de febrer, quan el temps solar mitjà va més de 14 minuts per davant de l'aparent. Són iguals quatre vegades a l'any, el 15 d'abril, 14 de juny, 1 de setembre i el 25 de desembre
- [http://www.geocities.com//xgarciaf/java/ectiempo.htm Calculadora de l'equació del temps] [http://www.srrb.noaa.gov/highlights/sunrise/sunrise.html i aquesta calcula a més l'alba i la posta de sol ]
- [http://www.sundials.co.uk/ecuasp.htm Explicació de com es calcula l'equació del temps]
Categoria:Astronomia
Larry Niven/Known Space
Known Space is the fictional setting of many of Larry Niven's science fiction stories. In general terms it is the name given by humans to the collection of stars and planets near the Earth, out to some 60 light years, which have been explored and settled in the books set in it. The Known Space stories span approximately a thousand years of history, from the first human explorations of our solar system
Tocantins (river)
The Tocantins is a river, the central fluvial artery of Brazil.
Running from south to north for a distance of about 1500 miles, it is not really a branch of the Amazon River, although usually so considered, since its waters flow into the Atlantic Ocean alongside those of the Amazon.
It rises in the mountainous district known as the Pyreneos; but its more ambit
Croton
:Croton may also refer to a plant genus. See Croton (genus).
Croton or Crotona (present-day Crotone), in the "toe" of the Italian peninsula, was an Achaean colony from c. 710 BC on the coast of the Sinus Tarentinus (Gulf of Taranto), that became a powerful early city of Magna Graeci
Berry (province of France)
Berry is a region located in the center of France. It was a province of France until the provinces were replaced by départements on March 4, 1790.
The Berry region now consists of the départements of Vienne, Cher and Indre.
